El cinema Cultura audiovisual tema 4

Preview:

Citation preview

El CinemaOrígens i Evolució

Índex

- Antecedents- L’origen del cinema

- La recerca del cinema

Antedecents

La llanterna màgica

Firaires amb llanternes anaven de poble en poble oferint els seus espectacles.Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensació

de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les Fantasmagories.

La llanterna màgica

Aquest tipus d’espectacles significava una innovació en el ram de l’entreteniment.

La llanterna màgica

El grau de sofisticació de l’escenari on es duia a terme l’espectacle fantasmagòric potenciava les sensacions dels assistents.

Es buscava crear l’ambient idoni per a que el resultat de les projeccions aconseguís el seu propòsit, espantar els assistents.

La llanterna màgica

Les fantasmagories més conegudes van ser les que el belga Étiènne Gaspard Robert celebrava a l’interior d’un convent parisenc.

La llanterna màgica

L’aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi va ser fruit de les millors fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment

per altres.

La llanterna màgica

El major mèrit d’aquest investigador va ser la incorporació de rodes a la llanterna màgica, amb això va poder moure l’aparell a la seva voluntat per tota la sala, i així va poder modificar tant la mida com el moviment dels fantasmes

projectats.

Muybridge va ser el pioner en enregistrar el moviment d’éssers vius. El 1872 va ser contractat per a demostrar que el cavall aixeca les quatre potes de terra al

galopar.

Cronofotografia

Per a demostrar-ho va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista de la carrera. A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar una corda que creuava la pista,

que seria tallada pel cavall, obtenint així fotografies en seqüència de diferents moments del galop.

Cronofotografia

El 1882, Étienne-Jules Marey inventa el fusell fotogràfic.Es tracta d’un cronofotògraf de placa fixa que enregistra 12 imatges per segon.

Cronofotografia

El 1824 Peter Mark Roget va plantejar el principi de la persistència retiniana, l’ull té la capacitat de guardar l’última imatge que li arriba, fent que un objecte

sigui percebut fins i tot quan ja no hi és.

La percepció del moviment

Amb una fracció de segon l’estímul lluminós és gravat a la retina, això proporciona visió del moviment i la sensació de continuïtat.

La percepció del moviment

A partir del fenòmen de la persistencia es van inventar diferents aparells simuladors del moviment les anomenades joguines òptiques.

Les joguines òptiques

Disc de cartró que porta un dibuix pels dos costats. Quan aquest gira, dóna la il·lusió de superposar les imatges.

Les joguines òptiques Taumàtrop

Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s'obtingui una sensació de moviment de les imatges.

Les joguines òptiques Fenaquistoscopi

Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A través es miraven dibuixos i tenien la sensació d'estar en moviment.

Les joguines òptiques Zootrop

Precursor dels dibuixos animats, es basava en la descomposició del moviment i la projecció.

Les joguines òptiques Praxinoscopi

Origen

Del

Cinema

L'origen del cinema

Les pel·lícules han tingut al llarg del segle XX un impacte substancial en les arts, la tecnologia, la política i la societat.

L'origen del cinema

William K. Dickson, enginyer cap dels laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d'una banda de cel·luloide que pot contenir seqüències d'imatges, es

cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacións lumíniques.

Estava compost per dos invents de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment; i el kinetoscope, un espècie d'armari amb un visor individual que, per unes monedes, l'espectador podia veure un cel·lulòide

que girava continuament.

Quinematògraf

Aquest invent va arribar a Europa, però Edison no va patentar-les i van surgir imitacions com ara la càmera de Robert William Paul.

Quinematògraf

Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules.

Cinematògraf

Es va comensar a projectar a París a finals de 1895, i més tard, a causa del éxit d'aquestes, els germans Lumière van establir una xarxa de reporters per tot

Europa com a documentalistes.

Cinematògraf

En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de “vodevil”. Era conegut com “cinema d'atracció”.

Cinematògraf

El 1910 s'inventa el projector Pathé, primer aparell amb motor.

Constava de focus intens i continu, objectiu òptic per ampliar la imatge nítidament, tracció mecànica, creu de malta i lector de so a la banda lateral, òptica o magnètica.

Cinematògraf

Recerca de nous productes

30 anys després del naixement del cinema es realitza el primer film sonor de la història: “El cantor de jazz”.

Cinema Sonor

Tot i això, el cinema fou sonor des dels seus incis. Les projeccións eren acompanyades de música en viu o gramòfon, que accentuava l'acció de les

imatges i ajudava a l'ambientació general del públic.

Cinema Sonor

No s'utilitzava el so sincronitzat en les pel·lícules per raons econòmiques.

No fou fins que al 1927 la Warner Bross va intentar buscar algo nou: la sonorització dels films.

Cinema Sonor

La plena implantació del so es va produïr més tard, quan es va incorporar una banda de so a la cinta de la pel·lícula, el que coneixem avui en dia com a banda

sonora.

Cinema Sonor

Amb l'arribada de la televisió en els anys 50, el cinema ha de buscar nous procediments per afrontar la competència.

Nous Formats

Dos anys més tard, ja es fan gravacions tridimensionals per visualitzar-les amb ulleres polaritzades.

Nous Formats

S'inventa un nou mètode, ralitzat per la productora MetroGM, un nou mètode que consistia en projectar per mitjà de tres projectors en igual sincronia.

Nous Formats

Presentava dificultats per ocultar les línies on s'unien les imatges.

Degut al seu elevat cost, es va abandonar aquest sistema el 1963.

Nous Formats

El 1953, la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat per l'ús d'imatges àmplies en les presses de filmació.

Nous Formats

Això permetia projectar pel·lícules en més alta resolució, en pantalles més àmplies i eliminar distorsions.

Nous Formats