Pasqual Maragall Entrevista Publicar

Dades: Pasqual Maragall i Mira Barcelona,1941.3r. de vuit germans, néts del poeta Joan Maragall. Casat el 1965 amb Diana Garrigosa, té dues filles i un fill. Va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i d’Econòmiques entre 1957 i 1964.

Alcalde de Barcelona (1982 – 1997)Els jocs Olímpics

Elegit Alcalde de Barcelona.(1982)Guanya la candidatura per organitzar els XXV Jocs Olímpics el 1992.Entre els dies 25 de juliol i 9 d’agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes, 6.652 homes i 2.704 dones, de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

President del Consell de Municipis i Regions d’EuropaAl 1997 va deixar l’alcaldia, substituït per Joan Clos.

President de la Generalitat de Catalunya (2003-2006)Per les eleccions del 16 de novembre de 2003, El Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, i Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Alternativa signaren l’acord per formar un govern tripartit, Catalanista i d’Esquerres i Pasqual Maragall va ser investit President de la Generalitat de Catalunya

Sota el seu mandat es va aprovar en referèndum el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006.

Va fer alguns canvis en l’estructura de la Generalitat (Educació/Salut)S’el considera màxim exponent del catalanisme d'arrel federalista, el seu esperit europeista el portà a impulsar l’Euroregió Pirineus – Mediterrània.

Va cedir el pas a José Montilla, i es va retirar de la política.

Actualment FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL

L’ octubre de 2007, Pasqual Maragall anuncià que patia Alzheimer.L’any 2008 va néixer la fundació “”Pasqual Maragall Alzheimer Internacional “”

Promou la investigació científica per la prevenció i la cura de l’Alzheimer, i malalties neurodegeneratives associades. Amb projectes d’investigació innovadors i arriscats per millorar les investigacions actuals.

P: Expliqui’ns alguna cosa de la seva infància.A quina cosa li agradava més jugar?R: A futbol, com a tots els nens de la meva època, també a bales.Com érem cinc nens: dos germans i tres cosinsi teníem un jardí molt gran a casa jugàvem molt allà.

P: Quan vostè era petit, què volia ser de gran?R: M’ho han preguntat alguna altra vegada,i crec que vaig respondre que volia ser ambaixador,perquè volia viatjar,o sereno.

P: Vivint en una família molt ampla, amb l’avi poeta destacat i traductor, Com es vivien els temes culturals catalans a casa?

R: Heu de pensar, que quan jo vaig néixer, el meu avi feia molts anys queera mort. De fet, el meu pare va néixer l’any que va morir el meu avi. això vol dir que una mica mes i gairebé jo no neixo...El meu pare era el més petit de tretze germans, o sigui què quan ens ajuntàvem a la casa que teníem al costat de la plaça Molina, érem quaranta cosins. Encara així el meu avi, va influir molt en tots nosaltres.

P: Quan i perquè, va decidir dedicar-se a la política?

R: Desprès d’estudiar econòmiques, i provar a la empresa privada, vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona,i allà mica en mica, em vaig anar ficant a la política.

P: Que és una “Maragallada”?

R: (Rialles)Això és un terme que es van inventar els periodistes,per designar una sortida fora de to, una cosa poc freqüent, inesperada o imprevisible. Però, per a mi no eren imprevisibles,sinó que és la meva manera de ser.

P: Diuen que quan era President de la Generalitat, alguna vegada, deixava la feina per anar a buscar el seu nét a l’escola. És cert? Ha tingut prou temps per dedicar-lo a la seva família?R: Sí, és cert, i ho continuo fent. Tinc quatre néts, tres viuen a Barcelona i,a dos d’ells els vaig a buscar dos cops per setmana a l’escola.L’altra neta viu a l’Argentina i no la puc veure tant sovint.Quan era Alcalde de Barcelona o President de la Generalitat, no tenia gairebé temps per dedicar-lo a la família, però ara sí.

P: Li agrada que l’imitin a “Polònia”

(Rialles)R: Sí, encara que és una mica sorprenent posar la “tele” i veure que algú,està fent de tu. Us imagineu que al arribar a casa, poseu la “tele” i surt algú que fa de Nader i de David?. En tot cas, el Queco Novell i el Fuentes ho fan molt bé, fins i tot posen la veu una mica ronca, molt semblant a la meva.

P: Als anys 70, vostè i la seva família va anar a viure a Nova York. Sabia parlar anglès?Quants idiomes parla?R: L’anglès el vaig aprendre a l' Institut Nord-americà de Barcelona,

i als Estats Units el vaig acabar de dominar en poc temps.Parlo Castellà, Català, Anglès, Francès i Italià. També conec algunes paraules d’altres idiomes, com ara el rus o l’alemany, com tothom...

P: Sent alcalde de Barcelona, Com es va sentir quan van concedir els Jocs Olímpics a Barcelona?Li hauria agradat fer alguna cosa més? R: Va ser una gran il·lusió. No va ser fàcil, van haver-hi moments dramàtics,

i molta feina, però al final tot va sortir molt bé. Per exemple, els problemes que vàrem tenir amb a la inauguració del Estadi Olímpic en un esdeveniment anterior, quan encara no estava acabat i va plouremolt. Estic orgullós de l’actuació de Barcelona,i penso que no va quedar res important per fer.

P: Què li sembla la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern de Barcelona 2022?R: Crec que és un bon projecte, però en la meva opinió,ho hauríem de fer conjuntament amb els Aragonesos, que ho van començar a demanar abans. És podrien repartir les diferents proves per exemple, entre Jaca, que ja té les pistes de gel, i els Pirineus catalans.

P: Quina música li agrada? Toca algun instrument?

R: M’agrada la música clàssica i el jazz.També m’agraden les sardanes.De petit vaig començar a tocar el piano, però ho vaig deixar, i ara em sap greu.

P: Desprès de ser alcalde de Barcelona i President de la Generalitat, ha pensat a presentar-se a la candidatura de President del Barça?

(Rialles). R: No, no ho havia pensat, ... Jo vaig començar a la política...cadascú a la seva feina.

Nader El-ZibaouiDavid Andreu

Mestra: Concha Huguet