6.PREVENCIÓ I CONTROL DE PLAGUES HORTA

Prevenció i Control de Plagues a Horticultura Ecològica

Curs Bàsic de producció Agrària EcològicaECA de les Borges BlanquesOctubre 2004

Per. Xavier PérezTècnic Agrícola

1) Que és una plaga i com es genera

2) Que cal saber sobre les plagues

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Primera Part: les Plagues

PlagaPlaga :

Organisme animal que s’alimenta d’un cultiu provocant danys (econòmicament inviables) en aquest.

Els danys poden ser: directes o indirectes (vector d’entrada d’alguna malaltia).

No tots els animals que s’alimenten d’un cultiu han de ser considerats com a plaga però si que tenen potencial de convertir-se en plaga.

1) Que és una plaga i com es genera

1) Que és una plaga i com es genera

Organismes susceptibles de ser plaga :

•Artròpods:

•Insectes: (pugons, cucs, minadors, ...)

•Àcars: (aranya roja,...)

•Nemàtodes

•Cargols i llimacs

•Ocells

•Mamífers : (talps, ratolins, senglars, ....humans!)

1) Que és una plaga i com es genera

Factors que limiten les plagues a la Natura:Factors que limiten les plagues a la Natura:

•Les CONDICIONS DEL MEDI:

�Temperatura

�Humitat

�Aireació

�Insolació

�L’ALIMENTACIÓ : Quantitat, Distribució i qualitat

�Els ENEMIGS NATURALS (Fauna Útil)

�Depredadors

�Paràsits i parasitoids

�Microorganismes Patògens

Enemics naturalsEnemics naturals : fauna o patògens que viuen al medi i :

•parasiten ⇒(paràsits )

•depreden ⇒ (depredadors )

•provoquen malalties ⇒ (patògens )

a plagues i patògens dels cultius

Sovint es parla de Fauna útil per fer referència al grup de fauna dins dels enemics naturals.

1) Que és una plaga i com es genera

Factors que AFAVOREIXEN les plagues a la Factors que AFAVOREIXEN les plagues a la Natura:Natura:

•El Monocultiu

•El cultiu de varietats poc rústiques (adaptades al me di)

•El cultiu de vegetals fora del seu lloc d’origen

•Els intercanvis internacionals de materials vegetals

•Eliminació de Fauna útil

•Les Pràctiques culturals inadequades: adobat mineral, tractaments fitosanitaris, herbicides,...)

Que es necessari per que esQue es necessari per que es donguidongui una plaga o una una plaga o una malaltia?:malaltia?:

1) Que la planta sigui sensible a l’atac de la plaga o del patògen

2) Que hi hagi en el medi suficient població de paràsits amb bona capacitat de difusió

3) Que es donin condicions ambientals favorables pel desenvolupament del paràsit.

1) Que és una plaga i com es genera

•Especificitat de la plaga : Cultius afectats i hostes alternatius.

•Cicle biològic i hàbitat natural de les plagues : Fases, generacions, plantes hoste,

•Enemics Naturals

•Tipus d’alteració (danys)

�Per ALIMENTACIÓ :

�Per PROTECCIÓ: Deformacions, galeries, agal·les

�Per TRANSMETRE MALALTIES: Vector de transmissió

�Per DANYS SECUNDARIS: Ferides com entrada de fitopatògens

•Hàbits d’alimentació segons l’aparell bucal

2) Que cal saber sobre les plagues

2) Que cal saber sobre les plagues

•Aparell bucal i hàbits d’alimentació:

�Picadors-xucladors : com xeringa; sovint maleses; possibles transmissors de malalties (virosis)

�Mastegadors : Destrucció teixit vegetal; portes d’entrada de malalties.

�Llepadors:( p.e. Mosques)

�Succionadors : Espirotrompa (papallones)

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil

Artròpods: INSECTES

•El Grup que genera més problemàtiques de plagues en: número d’individus plaga, diversitat de danys possibles, número de cultius que poden ser atacats,...

•Tamany i formes molt diversos (grandíssima biversitat biològica)

•Morfologia bàsica (adult)

•CAP: ulls, aparell bucal, antenes articulades

•TORAX: 3 parells de potes (adults), 2 parell d’ales (2 en dípters)

•ABDOMEN: aparell digestiu i reproductor.

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil Artròpods: INSECTES

Aspecte de les larves d’insectes:

Ordre Característiques principals

Coleòpters 3 parell de potes i abdomen llarg, o sense potes

Dípters Sempre sense potes (“cucs”). Forma més aviat cònica amb el cap a la part més prima

Lepidòpters “erugues” amb 3 parells de potes veritàbles, i varis parell de potes falses (en forma de ventosa):

• 1 parell al finals del cos • De 1 o 5 parells a zones

intermèdies Himenòpters “erugues” amb 3 parell de potes

veritables i més de 6 parells de falses potes (apart de la final)

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil Artròpods: INSECTES

SENSE Metamorfosiamb MetamorfosiGRADUAL

Amb Metamorfosi INCOMPLERTA

AMB MetamorfosiCOMPLERTA

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil Artròpods: INSECTES

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil

Artròpods: ÀCARS•Aràcnids (=aranyes i escorpins) “aranyes”

•Tamany petit (0,5mm)

•Larves amb 3 parells de potes i adults amb 4

•Principals famílies:

�Tetraníquids: “Aranya roja”,fitosèids (depredadors)

�Tarsonèmids : “Ananya blanca”

�Eriòfids (tamany microscòpic): Àcar del Broncejat de les solanàcies

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil

NEMÀTODES fitòfags

•Cucs microscòpics (0,02 a 2 mm de llarg) amb aparell bucal format per un estilet que pica les cèl·lules vegetals.

•Habitat majoritàriament subterrani.

•Es traslladen pel sòl descrivint moviments ondulatoris. Necessiten una pel·lícula d’aigua i d’una bona estructura del sòl per anar saltant d’agregat en agregat

•Tipus de danys: perdua de vigor, mala brotació, la planta vegeta malament

•Factors que potencien la plaga: Terrenys sorrencs, excés d’adobat, .

�Hi ha espècies entomoparàsites (fauna útil)

Detall aparell bucal

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil

NEMÀTODES fitòfags

•Tipus (segons danys) i principals famílies :

�Que formen agalles :Meloidogyne sp.,

�Que formen quists: Heterodera sp. I Globodera sp.Símptomes: les arrels afectades adquireixen un aspecte molt marcat de cabellera i les principals acusen un procés d’atròfia)

Espècies a cultius hortícoles:

-Heterodera carotae (pastanaga)

-H.cruciferae (crucíferes)

-H.schachtii (remolatxa, espinac, crucíferes)

-Globodera rostochiensis (patata i tomàquet)

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil

NEMÀTODES fitòfags

•Tipus (segons danys) i principals famílies :

�Altres:

Ditylenchus sp. : endoparàsits de bulbs i fulles.

Pratylenchus sp .: ectoparàsit migratori

3) Tipus d’organisme-plaga i fauna útil NEMÀTODES

Meloidogyne

Globodera sp. a camp de patates

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Aranya roja (Tetranycus urtice) Característiques

generals

- Àcars tetraníquids - El color no sempre es vermell: depén de la planta que l’hospeda (el

més habitual es groc) Biologia - Formen colònies al revers de les fulles

- Fan teranyines de seda per protegir-se (microclima i predadors) - Es dispersen amb els fils de seda des de les puntes de les fulles - Molt adaptades a climes càlids i secs - Temperatura òptima: 32 ºC: a aquesta temperatura complerta el cicle

en 9 o 10 dies.

Tipus de danys - Ataquen principalment a les fulles - Poden arribar a matar a la planta

Enemics naturals - Fitoseids (depredadors) : Amblyseius cucumeris i Phytoseiulus persimilis

Cultius afectats - Tomàquets, Alberginies, Pebrots, cogombres, mongetes (tant a l’aire lliure com en hivernacle.

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Aranya roja: danys

Aranya roja: fauna útil (predador)

FITOSEIDS

4) Principals plagues del cultius hortícoles

PUGONS Característiques

generals

- Homòpters - Aparell bucal picador-xuclador - Tamany petit i coloració variada - La majoria d’individus que s’observen son àpter (sense ales)

Biologia - Cicle reproductiu variat i complex: o 1 o 2 hospedadors o Fenòmens d’ovoviviparisme i partenogènesis o Alternància de generacions alades i àpteres.

- Formen colònies sovint molt denses

Tipus de danys - Directes: Per Picades: Clorosis, atròfies i deformacions - Indirectes: Melasses i vector de VIRUS

Enemics naturals - Depredadors: Aphidoletes, Mírids (polífags), coccinèlids (marietes) sírfids, Antocorids (Orius)

- Parasitoids (Himenopters): Afelínids, Bracònids (Afídids, Praon)

Principals espècies plaga i Cultius afectats

- Presents a pràcticament tots el cultius hortícoles - Espècies destacables:

o Aphis favae (negre, polífag) o Myzus persicae (verd, polífag) o Macrosiphum euphorbiae (verd, polífag) o Brevycorne brassicae (cerós, bràssiques) o Narsonovia ribisnigri (vermellós, enciams)

Pugons: cicles

Pugons

Pugons: fauna útil

Pugons: fauna útil (predadors)

Pugons: fauna útil

(predadors)

Pugons: fauna útil (parasitòids)

Altres plagues hortícoles Nom comú Nom científic Cultius afectats Observacions

Mosques blanques Trialeurodes vaporori Bemisia tabaci Aleyrodes proletella (cols)

Tomàquet, mongeta,cogombre, pebrot, cols, etc.

Fan melassa Bemisia es vector del Virus de la Cullera del tomàquet.

“Mosquito verd” Empoasca sp Polífags. Tomàquet, alberginia, pebrots, patates, etc.

D’introducció recent. Caminen en diagonal Abundants de juliol a setembre

Trips Frankliniella occidentalis Trips tabaci

Polífags: encim, ceba, tomaquera, pebrot, etc.

F.occidentalis es vector de TSWV

Bernat pudent Nazera viridula Tomàquets, pebrots, cucurbitàcies

Les larves a l’eclosionar triguen en dispersar-se

Xinxa de les

crucíferes

Eurydema ornatum Crucíferes Danys importants en planta petita i poblacions altes de xinxa Danys de la primavera a la tardor

Cuc del filferro Agriotes sp. Polífaga: Patata, planters hortícoles, etc.

Control dificil Cicle molt llarg (4 anys com larva) Danys primavera: planta jove Danys tardor: Tubercles i bulbs,

Saltricó

(remolatxa)

Chaetocnema tibialis Phyllotreta spp.

Remolatxa i bleda (Cahetoc.) Crucíferes (Phyllotreta)

Danys a la planta jove (la poden deixar “acribillada” de foradets a les fulles.

Escarbat de la

patata

Leptinotarsa decemliniata Patata i alberginia Pot ser difícil de controlar

Falsa “potra” de

les crucíferes

Ceuthorrynchus peurostigma Crucíferes (cols i naps) Forma agalles al coll de les plantes.

4) Principals plagues del cultius hortícoles

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Mosques blanques

Mosca blanca: fauna útil

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Trips

Trips tabaci

Frankiniella occidentalis

Trips: danys sobre hortícoles

Trips: fauna útil

Spodoptera litoralis (rosquilla negra)

Spodoptera exigua (rosquilla verda)

Pieris brassicae (eruga de la col)

Cucs grisosBarrinador de la carxofa

Cadell

Xinxa de les crucíferes

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Bernat pudent

Saltricó

Falsa hernia de la col

4) Principals plagues del cultius hortícoles

Mosquit verd

Cuc del filferro

Escarbat de la patata

Larva de Plusia Heliothis del tomàquet

Polilla de la patata

Acar del broncejat

Minadora

Minadora: fauna útil

Segona Part: Prevenció i Control

1)Plantejament general de la sanitat vegetal en agricultura ecològica.

2)Peculiaritats del agrosistema hortícola

3)Mètodes per Protegir els Cultius de les Plagues en Agricultura Ecològica

1)Plantejament general de la sanitat vegetal en agricultura ecològica.

Objectiu:

Crear agrosistemes el màxim de sostenibles possibles (que depenguin el menys possible d’imputs externs)

Estratègia:Els mètodes preventius com a base.

Plantejament inicial :

•Partir d’un Disseny de l’Agrosistema que tingui com a model la natura

•Visió global de la problemàtica de plagues

•Plagues i paràsits fan una funció de reguladora dins de l’agrosistema.

1)Plantejament general de la sanitat vegetal en agricultura ecològica.

2)Peculiaritats del agrosistema hortícola

CONTROL COMPLEX DE CONTROL COMPLEX DE PLAGUES I MALALTIESPLAGUES I MALALTIES

•Gran diversitat de cultius en l’espai i en el temps

•Diversitat de famílies vegetals i de tipus de produ ccions (p.e. Planters)

•Produccions continuades durant tot l’any

•Superfícies de conreu relativament petites

•Presencia habitual de cultius protegits (hivernacl es)

•Disseny d’un agrosistema biodivers

•Pràctiques culturals preventives

•Augmentar la resistència dels vegetals

•Detecció, diagnòstic i seguiment

PREVENCIÓPREVENCIÓ

CONTROLCONTROL•Mètodes físics

•Solarització

•Tractaments amb productes d’origen natural

•Lluita biològica

3)Mètodes per Protegir els Cultius de les Plagues en Agricultura Ecològica

ObjectiuObjectiu : : ••dissenyar un agrosistema que potenciï la biodiversitatdissenyar un agrosistema que potenciï la biodiversitat

Beneficis potencials de la biodiversitat:Beneficis potencials de la biodiversitat:

•Major dificultat de la plaga per trobar la planta hoste

•Major presència dels enemics naturals

•Efecte de repel·lència de plagues en cultius associats.

La BIODIVERSITAT es vital per crear un agrosistema menys propens a la proliferació de plagues i malalties.

••Disseny d’un agrosistema Disseny d’un agrosistema biodiversbiodivers

Maneres d’augmentar la biodiversitatManeres d’augmentar la biodiversitat :

�Plantar diferents varietats d’una mateixa espècie

�Fer associacions de cultius

�Instal·lació de closos i barreres vives com a reservori de fauna

�Instal·lar refugis per atreure i preservar fauna útil

�Integració de ramaderia (en els casos que sigui possible)

Aspectes problemàtics de la biodiversitatAspectes problemàtics de la biodiversitat :

•Major complexitat del disseny

•Major esforç pel seu maneig:

�Major necessitat de planificació de les feines

�Mecanització més complexa

�Major necessitat de mà d’obra

Com poden actuar les pràctiques culturals en la prevenció de plagues i malalties dels cultius:

•Dificultat la presència i pervivència de plagues i patògens a l'Agrosistema

•Evitant que es donin les condicions ambientals idònies per la infecció i difusió

•Promovent la presència d’enemics naturals a lesparcel·les

••Pràctiques culturals preventivesPràctiques culturals preventives

••RotacionsRotacions llargues de cultius i famílies vegetalsllargues de cultius i famílies vegetals

Trencar amb dinàmiques de plagues i malalties específiques de cultius o de famílies vegetals

Exemples: Diverses orugues defoliadores, mosques,etc.

••Eliminació de restes de collitaEliminació de restes de collita

Evitar deixar inòculs de patògen e impedir la pervivència de plagues que podrien afectar a cultius posteriors.

Exemples: Minadores, polilla del porro i de la patata, escarabat de la patata.

••Associacions de cultiusAssociacions de cultius

Efecte de repel·lencia per algunes plagues i altres efectes al associar cultius

Exemples:

Associació Efecte aconseguit

Pastana – porro Repel·lencia mútua de les mosquesplaga

Blat de moro – Cogombre -brocoli

S’interfereix en el moviment ipermanència de plagues

Tomàquet - col Repel·lencia química

Lliliacies – enciams i altrescultius

Efecte repel·lent de les liliacies

••Moderar el vigor de creixement de les plantesModerar el vigor de creixement de les plantes

Un excessiu vigor pot fer plantes mes dèbils i sensibles a l’atac de plagues i malalties.

L’adob nitrogenat excessiu es un factor que pot provocar fàcilment aquest vigor excessiu.

Exemples : Pugons, àcars, trips, etc

••Sembres i plantacions primerenques o tardanesSembres i plantacions primerenques o tardanes

S’aconsegueix que no hagi contacte temporal entre plaga i cultiu

Exemples : Escarabat de la patata i altres escarabats, mosques diverses.

••RegReg: tipus i maneig: tipus i maneigReg per aspersió: Desfavorable per:

•acars (aranyas, eriòfids)

•postes de certs lepidòpters plaga (“polilla” del porro)

••Treball del sòlTreball del sòl

Fent llaurades en moments oportuns es pot provocar la mort d’ous, larves i/o pupes d’insectes plaga.

Exemples : Escarabats, nemàtodes, cuc del filferro.

••Utilització de material vegetal de propagació saUtilització de material vegetal de propagació sa

Sembrar i plantar llavors i planter que no sigui vector de malalties ni plagues.

Exemples : Trips en el planter

••Altres pràctiques Altres pràctiques

•Vigilar amb les feines com l’esporga que poden ser una via de transmissió manual dins de la plantació

•Eliminar plantes parasitades per evitar l’extensió d’una plaga o malaltia.

••ResistènciaResistència varietalvarietal

�Llavors de varietats millorades que incorporen gens de resistència o tolerància

�Llavors de varietats tradicionals que sovint presenten rusticitat

••Augmentar la resistència dels vegetalsAugmentar la resistència dels vegetals

••Tractaments amb productes i preparatsTractaments amb productes i preparats

Substàncies que augmenten la capacitat d’autodefensa de la planta davant l’atac d’una plaga o malaltia.

�Productes comercials. Ex.: extractes de plantes tropicals

�Preparats vegetals . Ex: extracte de cua de cavall.

�Coneixement de l’aspecte de la planta sana

�Coneixement de la sintomatologia dels danys causats per plagues i malalties.

�Evitar confussions amb malalties no parasitàries

�Detecció de presència de plagues i malalties:

�Trampes cromàtiques

�Feromones

�Trampes lluminoses

••Detecció, diagnòstic i seguiment Detecció, diagnòstic i seguiment

Objectiu : Impedir el contacte entre el cultiu i la plaga

Com operen : Capturant individus o introduint barreres

Tipus:

�Barreres físiques: Malles

�Trampes Cromàtiques

�Feromones:

�Mètode de captura massiva

�Confussió sexual

Poc empreats en cultius hortícoles.

•Anti-insecte: trips, pugó

•Anti-ocell

Blaves: captues trips

Grogues: pugons, mosques blanques i altres

••Mètodes físicsMètodes físics

Objectiu : Reduir i/o desactivar les poblacions de patògens, plagues i llavors d'adventícies de la capa llaurable del sòl

Com operen : Fent augmentar la temperatura del sòl amb una una làmina de plàstic transparent que cobreix el terra.

••SolaritzacióSolarització

Nemàtodes que es poden controlar

Objectiu : Reduir la població de les plagues i patògens instal·lats al cultiu que de la manera més específica possible i respectant al màxim els enemigs naturals.

Com actuen :

�contacte i ingestió de substàncies tòxiques�asfixia per contacte�Inhivint germinació d’espores de fongs �Toxicitat sobre teixits de patògens�Assecants

Tipus:�Substàncies d’origen vegetal�Substàncies d’origen mineral

••Tractaments amb productes d’origen Tractaments amb productes d’origen natural natural (no sintètics)

Substàncies d’origen vegetal i animal

�Extractes d’Azadiractina i olis de neem

�Extracte de l’arbre de meem (Azadarichta indica) principalment de les llavors

�Formulat com oli de neem i com extracte concrentrat deazadiractina (major efecte insecticida) i també com a compost de turtòper aplicació al terra.

�Acción:per ingestió i contacte �Regulador del creixement�Redueix fecunditat i fertilitat ous�Repelent i antialimentari

�Efecte sistèmic (penetració en el la plana i distribució pels vasos conductors)

�Respectuós amb la fauna útil

�Control de:Larves de lepidopters,pugons, trips (no molt efectiu),moscablancaMinadores de les fulles i altres dípters (mosca de la pastanaga)

�Efecte fungicida (algun fongs del terra)

�Rotenona

�Extracte de llavors de lleguminoses tropicals (Derris,Lonchocarpus,...)

�Efecte insecticida i acaricida per contacte e ingestió d’ampli espectre d’acció (pugons, mosca blanca, trips, minador, escarbatde la patata,...)

�En general NO RESPECTE LA FAUNA ÚTIL

�MOLT TÒXICA PELS PEIXOS !

�Efecte de xoc, poca persistència (fotolabil)

� Consell d’utilització:

�Restringir la seva utilització a “problemes seriosos”

�Corregir el seu pH a 6

�Afegir un mollant

�Tractaments al vespre

�Repetir el tractament al 2 dies

�Extracte d’all�Repel·lent de plagues (pugons, escarbat de la patat, cuc del filferro, ...)�Efecte sistèmic (es pot aplicar pel reg) �No deixar gust a les collites�Productes comercials.

�Pelitre natural�Obtingut de Chrysanthemum cinerariafolium�Ampli espectre d’actuació�Efecte de xoc�Molt baixa persistència�Formulats en pols i en líquid�En els preparats comercials sovint va barrejat ambsubstàcies sinergitzants.

�Pròpolis

�Substància obtinguda de les abelles�Efecte bactericida i fungicida�Aplicacions interesants en situacions on la planta pot presentar ferides que poden facilitar l’entrada de patògensd’estrés per la planta (danys per pedragades, ferides de creixement) i post-collita.

�Preparats casolans a base de plantes.

�Purí d’ortiga�Decocció de Cua de Cavall (Equisetum arvense)

•Sabó potàssic

�Acids grasos saturats amb hidròxid potàssic�Insecticia i acaricida (pugons, acars, trips, mosca blanca)�Actua per contacte disolvent la protecció cerosa dels artropods.�Neteja el vegetal de melasses�No barrejar amb brous cúprics ni utilitzar aigües calcàries.�Previament a la seva utilització massiva fer una prova sobre el cultiu�Es pot utilitzar com mollant

•Oli parafínic

�Derivat del petroli�Acaricida e insecticida (acció secundaria contra pugons, acars,trips, mosca blanca)�Actua per contacte provocant l’asfíxia del artròpod�No es convenient barrejar-ho amb cap altre producte�No aplicar en situacions de dèficit hídric del vegetal

Substàncies d’origen mineral

•Argil·les (bentonites, caolins,...):Com a desecant i mullant de brous de tractament fúngics.

Altres substàncies d’origen divers

•Llet desnatada:Com a mullant. Dosis de 1lt./100 lts.aigua.

Substàncies d’origen mineral

Altres substàncies NO autoritzades per HORTICULTURA ecològica, però si per cultius arbòris .

•Olis minerals no paràfinics: (oli d’estiu )

•Polisulfur de calci:

Molt corrossiu, propietats principalment fungicides però també insecticides i acaricides. No compatible amb olis minerals

•Permanganat potàssic

Molt oxidant. Efecte fungicida de contacte contra oidis i negretes.Fitotòxic a dosis altes.Incompatibles les barrejes amb sofre.

Introducció de fauna útil :

•Depredadors i paràsits de plagues.

•Més indicats pels cultius protegits.

•Requereixen d’assessorament tècnic pel seu correcte maneig

Aplicació de microorganismes patògens:Aplicació de microorganismes patògens:

•Bacillus thuringensis

•Beaveria bessiana

•Tricoderma harzianum

••Lluita biològicaLluita biològica

Bacillus thuringensis•Bacteria que sintetitza una proteina (delta endotoxina) amb activitat insecticida•Actua per ingestió provocant paràlisis del tub digestiu•Diferents varietats que actuen sobre diferents grups d’insectes

•larves de lepidopter (orugues defoliadores, ....)•laves de mosquit•larves d’escarbat de la patata

•Es lent d’actuació •Més eficient en els primers estadis de desenvolupament (larves petites)•Espefícic, respecte la fauna útil•Per augmentar l’eficiència es recomana:

�afegir sucre per augmentar l’ingestió de l’insecte�esencia de pi per protergir-ho del sòl (fotolabil)

Bacillus thuringensis•Acció sobre plagues de les diferents races

CONSELLS PER UN PETIT HORTICULTOR ECOLÒGICCONSELLS PER UN PETIT HORTICULTOR ECOLÒGIC

�Paciència, ganes d’observar, d’aprendre i d’experim entar

�Si no es te gaire experiència, informar-se sobre:

�Quines son les problemàtiques fitosanitàries més destacables

�quines son les varietats de cultius que els pagesos utilitzen

�Recordar que la prevenció es la base de la sanitat vegetal en agricultura ecològica

�Prioritzar l’utilització de preparats vegetals i altres remeis fets a la mateixa finca i els mètodes físics.

�Compartir compres de productes amb altres petits horticultors

�A l’hora de fer un tractament :

�Prendre precaucions amb la manipulació de productes

�Escollir el millor moment de tractament�Acidificar quan calgui amb vinagre (aprox.1/2 got per una motxilla)

�Recordar que sovint cal fer més d’un tractament per que sigui efectiu