View
7
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
A.E. Talaia BRC19691200_109
PANTALONS
VICKYEspecialitat en
pantalons per a sen yor,.
senyora I nens
i Ilurs complements
Carrer Cabanyes, 2 - Vilanova la Ge ltr u
FLORISTERIA
ei ame ieJCaidos, 12 - Tel. 293 11 31VILi\NOVA I LA GELTRU
Una atencio ... flars
agrupaci6excursionistaatalaia
FEDE RAD OSfederac i6 n cataluna de montana
federac i6n cata lana de es u fcorn lte de exp loracianes subte rr6 neas d e cotolufio
aso iaci 6 n espa nola d e ca mp in g c ravana
CARRER ANSELM CLAVE, 3 - TELEFON 293 12 57 - VILANOVA I LA GELTRU
CIRCU L·AR PER AL SOCIS•
'.~ '" ",," , ~, , p . -'.. "... . .
Un altre any es a punt de finir i ,com sempre, en concloure aquest cicle de temps, ens hem d.e preguntar:Ha estat fructu6s per a I'Agr upacio,en , les diverses activitats dintre lesquals ella es desenvolupa, i d in s lafinalitat de I' au t en tic exc ursionisme?
Comencant per l 'hivern passat, enplena epoca de l 'esqui, comencaremper recorieixer que no ha estat gairebrillant. Segurament d.eu esser degutal fet que els mes ve terans han restringit Ilir activitat, no per mancad aficio sino per causes que l 'edatcomporta. Pertoca, per tant , als joYes, sobr ep assan t difi cultats i a trayes de sacrific is , problema normal entota lluita, girar la mirada a la muntanya invernal, Descobriran caminsinedits i meravellosos. Faran una nova descoberta de la rnuntanya. Peraconseguir-ho, cal que siguin organitzats Cursets, Que facilitin una adequada preparacio, amb sortides d 'entrenament :l pistes del nostre Pirineu.
Les marxes per muntanya i campamerits s'han mantingut en equilibrimoderat, destacant el ja fames Campament-Aplec de l 'Ermita de Lurdes,aixi com la nostra Marxa social Ra-
Ilye d 'Alta Muntanya, i la nutrida representacio de la Entitat que vaparticipar en la Marxa d'Orientaci6que organitza anyalment el C. P . P .
Una important sortida ha t ingutlloc aquest estiu a I'estranger. Ha estat , c e verit at , una b onica i encisadora excur'sio, organitzada per la Secci6 Juvenil 1 dirigida pels cornp any sMar cel .l i i Blanes, coneixedors ja del' in com p ar able massis del Montblanc, del qual feren gaudir un bongrup de jovent.
I 1~ espeleologia? Aquesta especialitat ciencia-esport que hi ha dintrel 'excursionisme es ben representadadintre la nostra Agrupacio per un entusiasta grup de joves. A vegades hiha entre els aficioriats a aquesta materia disconformitat de criteris sobresi I'exploracio subterrania com a finalitat esportiva ha d'anar 0 no lligada amb la part cientifica. Creiem honestament que poden conviure ambautonomia les dues branques. Es logic que aixi sigui, No oblidem queI'excursionisme, tal com l 'entenem acasa nostra, es esport, es ciencia, esestudi, Voler mirar-s'ho d'altra manera es tenir ganes de buscar els trespeus al gat. ES,en definitiva, pro-
blcrna d '·.nfantilisme. Cal que e.scornpanys afectats facin una bona reViE j.6 c e plarr .cjament. En un tempsCOlli el r ostre e'n el qu.. al tant sobresur t I'especialitat, en sagradaria quea Ia m .ritanya no arribes a-quest airede meca-vtzacio i d..e eerele taneatq ue sempre fa mal.
LA PRIMAVERA: Hi ha res mesbonic que travessar un bose atapertde fullatge 110U i acampar a un prat,amb la remor llunyana del riu quebaixa curull de les algues de lesneis?
L'E:STIU: Amb els dies Ilargs i lesvacances, e01TI una promesa dp granscurses es noden viure u.ns dies inoblidables ales neus eternes de I'altamuntanya,
LA TARD·OR: Acarnpades i traves-
~,·~ . es ; mil tonalita .s ofereix el paisat§,e , i el vespre, reu.nits a la Ilar d'unrefugi, els amies refermen llur amistat i eompanyonia e n aquests diesmu.ntanyencs.
L'HIVER,N: La neu ofereix un nouaspeete que convida a veure la mun...tanya en tota la seva magnificencia.Ben preparats iamb adequat equipho rn podra seguir itineraris nets detota petja, i, amb l'ajut dels esquis,hom podra albirar horitzons de n itidapuresa i devallar despres amb la joiad ~un dia esplendit, fent giravolts totes nlaiant-se en els viratges, adrecantse al bose que hom veu al fans de lavall, en un descens que no voldriemque tingues fie
Antoni Ordovas
La Junta de la A. E. Atala'ia desitja a tots els seusassociats i amics un bon Nadal i joins Any 1970
En aq "e3t3 ct .cular ccl.laboren:
Joan C:l sparro, Dornenec Vedo , V ic-any
Carbone ll , Aurelia Rion, Joan Vi re l la, An
toni Llurba . Mique] Fortuny, Joan R. Gal
vez, An toni Ordovas, David Vidal , Jose,p
Blanes, Xav ier Oaodet i les secc ions de
Muntanya, Cultu ra, Fotoqrafica i Grup Es
peleoloqic.
Aqrairn la seva col.laboraci6.
iPO RTA DA : Xalet dels Rasos de Pegue
ra (1.750 m.) comarca del Berqueda, Iloc
trequentat durant I'hivern, per molts dels
nostres assoc iats aficionats als esports de
neue En 8,1 Xalet s'hi pot fer estada.
Fotografia de Josep Blanes.
Asamblea Generalrdinaria e Socios
Para el dla 14 de Dlctsrr bre a las 10ho -es en prlmera convocatorla y 8 , las10'30 en sequnda convocatorla, se celebrara la asamblea General Ordinaria deSOCf05 ba!o [a siquiente orden del dia. .
1.°- t.ectura y aprobaclon del acta an.terior.
2.°_ t.ectura de las actlvldades reallzadas.
3.°- Lectura del estado de cuentas dela Entidad.
4.°-. Ruegos y preguntas.
Rogamols a todos 10'S socios que tengan la amabilidad de asistir a la reunion.
Activitats del Grup Espeleologic ·TalaiaAvenc de la Feria
Los pasados dlas '27 y 28 de Sept-iembre,. el gru·po hizo una salida al "Avencde la Feria" (Primer descenso social).
Se hizo servir la siguiente tecnica parabajar a dicho " avenc " :
Se bajaron 120 metros de electr6n ,bajando par elias Antonio Castel16 y JuanChaparro, se guidamente el equipo de superficie les bajo e' restante material mientras bajaba el equ ipo de punta torrnadopar: Angel Veda, Piau Montaner y LluisSoler. EI equipo citado en primer lugar,que era el equipo de apoyo, mont6 lasescaleras electron en el segundo pozo;en realidad este segundo pozo esta dividido en dos pozos, puesto que a los 160metros hay .rna plataforma donde hay unlibro registro instalado par e·1 E. R. E. delC. E. C. Desde estas Ifne as damos lasgracias a este Club , puesto que qraciasa su material pudimos efectuar el descenso al " Avenc" . En nuestra Entidad nohabra suficiente material.
La f icha tecnica de la cavidad es :
Nombre: AVENC DE LA FERLA
Situaci6n: Cabecera del Fonda de lesConques
Boca: 4 m. x 2 m. aproximadamente
Primer pozo : 109 m.
Segundo pozo: 82 m. dividido en dospar un rellano
Protundidad total: 191 metros.
EI equipo de superticie estaba compuesto par: Cr istotor Fabre, Carles Est.rada, Xavier Conesa, Lluis Carrasco y JoanFerrer, que junto can los citados anteriormente formaron la Expediclon al"Avenc de la Feria".
Todos son miembros del G. E. T. de laA. E. A.
Dames gracias a Dios par el buen tiern,po que en todo momenta acornpafio lasalida v por 8 11 buen exito que tuvo eldescenso.
J. Cha~parro
Avenc del Bruc
Los dia 25 y 26 del pasado mes de Octubre, efectuamos la exploraci6n a la conoclda sima denominada "Avenc delBruc" , de 120 mts. de profundidad total.
A las 8 de la tarde del dia 25 salimosde Villanueva can direcci6n a Garraf, desde donde nos ciirigimos a la masfa, ya detodos conocida lIamada "La Pleta" , donde tras cenar, pasamos la noche.
A la manana siquiente reernprendirnosla marcha, haciendo una breve parada enel "Avenc de I'Angel" descubierto el do·mingo anterior par nuestro cornpariero defatigas y he rmano del que suscribe, An-gel Veda; 'o sefiallzamos convenientemente e hic imos un pequerio croquis. Enuna proxima salida S8 procurara desobstruir su fondo , pues da la lmpreslon deque puede tener continuacion.
Corninuarnos adelante , y a las 10 dela manana aproximad arnente Ilegamos ala boca del "avenc". Este esta cornpuesto par un primer pozo vert ical de 100 mts.que en su parte ma s ancha tendra unos10 mts. Partiendo de la gran base de estepozo, per una pequeria rarnpa lIe na dederrubios, se desemboca a otro gran poZO, al cual se comunica en su parte media quedando 20 mts. pa a Ilegar al fonda. Este pozo es de una gran belleza porsus formaciones calcareas de dimensiones esp ec tac ulares Y' en su b6veda, de lacual cala gran cantidad de agua en forma de Iluvia, pudirnos observar una grancolonia de murcielaqos que can sus chirridos daban una nota fantasmag6rica allugar.
Despues de almorzar, iniciamos el descenso a las 12'30, haciendolo en primerlugar el que suscribe, sequido de AntonioCastello. Una vez nos hallamos los dosen el tendo de los 100 mts. se prosigui6a la secunda parte de la expedicion, consistente en el descenso en rapel de estagran vertical, siendo la primera vez queunos miembros de nuestra entidad efec-
Anecdotari talalenc
Mes enlla de CamprodonL'excursionista que hagi volgut anar a
UII de Ter ja sabra que els sistemes de)ocomoc,i6d;e Carnprodon en amunt noson pas massa escaients a Ilur necessitat. Si vol arribar al xalet del C. E. C. ambcla ro r de dia es veura precisat a lloqarun vehic le per al seu us particular.
Per aquesta causa constitu! una agradab·le sorpresa a un consoc i nostre enles passades vacances, el que unes noiesguia que cap itanejaben un estol de "daines" l ' invitess ln a co mpartir I'autocar queexpressarnent havien Ilogat per a trasl.ladar-se des de Sant Joan de les Abadesesa Setcases.
AI finalitzar el trajecte ferroviari s 'ajunta a i 'expediclo una senyora que tarnbetenia necessitat vde trasl.ladar-se a 8et-
(Viene de 10 p6gino anterior)
tuan un rapel de esta rnaqnitud en unacavidad subte rranea.
Ei primero en hacerlo Iue Angel Vedo,sequido de Jose M." Franco. Ambos, unavez S8 reunieron con nosotros, comentaron la gran di ticultad que tuvieron que superar, consistente en hacer pasar los nudos de los ernpalrnes de las cuerdas quese tuvieron que unir para lIegar al tendo,por los mosquetones del rapel, que aunque especlales para estos casas, no dieron el res ul tado qu e de ellos se esperaba, debido a 10 cual tuv ieron que colgarse de la escalera y una vez destensadala cuerda, pasar los nudes por estes.
Debido a que uno de los miembros quetenia que hacer venido can nosotros nose presento, s610 dlspuslrnos de 100 rnts.de escalera, por 10 que decidimas efectuar el descuelgue de una escalera quenos faltaba para lIegar al fonda. Para estaoperacion contamos con la gran cooperaci6n del joven espeleoloqo Javier Conesa, que' consisti6 en quedarse de eculpo Ide superficie.
Una vez finalizada esta operacion descolqarnos .esta escalera y lIegamos a los120 mts . . de profundidad a las 3 de latarde.
cases, i un jove immigrant que volia anarrnes enlla de Camprodon. Les noies-guiaels acolliren amb la gentilesa i cordlalitatque els es habitual , i perque no, tarnbeper I'ajuda a costejar el presupost delcotxe Ilogat.
L'autobus feu el seu cami : Sant Pau,Carnprodon, Llanars , Vilallonqa i 8etcases . A I'arribar al final del trajecte lesnoies cornencaren a baixar motxilles. Balxa tarnbe la senyora setcasenca, el xicotimmigrant til el nostre consoci. I en aquellmoment l'imrniqrant exclarna astorat:- "i,Pero d6nde me han traldo? iESto noes Olot!"
lndudablernent no ho era , i es queaque ll noi si be vella anar rnes enlla deCa rnorodon , havia equivocat la direcci6.EI que vul qarrnent s~ 'n diu una despistada garrafaL
c. Sucamulla
Tras ernprender el ascenso Ilegamosal ple del pozo principal y tr as entablarcontacto con nuestro cornpanero exterior,se procedi6 a izar la escaJera ut ilizadaen el ultimo pozo para su posterior uni6na lOS 80 mts. que ya colqaban de la boca.Fue en su ascenso cuando nos encontramos con la dlficultad que esta se enredoen las dernas escaleras que tuvieron queser sacadas a! exterior y tras desenredarlas, volverlas a bajar.
o fa ltaron clrcunstancias curiosas como 'a ducha que nos tuvimos que dar alpasar por una pequena cascada de aguaque apareci6 a los 80 mts. quedando un(poco humedecidos, 10 cual unido a los15° C de temperatura que reinaba enaquellas protundidades, nos hizo sentiruna sensaci6n poco envidiable.
Tras el plegado del material srnprendlmos la vuelta hacia Garraf pues ante 10avanzado de la hora temfamos se nos escapase I ultimo tren. Comimos a las 9de la neche en el anden de la estaci6ncon un buen apetito y no menos cansancio, pero con 'a satisfacci6n del exlto conseguido.
MINGO
5 e aCONEGUEM
jBones i Felices Festes!
jBon Nadal!
[Felic Any Nou!
S'acosten les festes voiem aprofitar
per, de passada que els feJicitem, recor
dar la correcta ortooratladels mots tradi
cionals. Hem de tenir present, tat com
ja vam dir en la lIi96 de I'ortografia de la
c, que sescriu FE I , ANY NOU pero FE
,L ICES FESTES (sense la c). Recordem
tambe que si be escrivim : DESITJO 0 ,
,DESITJA, escriurem en canvl: DESITGEM,
DESITGEN.
En aquests dies en que el fret es deixa
sentir, es tacil de sentir frases com aques
ta: "Diu que aNuria tenen deu graus
balx zero,". EI fet que la preposlcio sola
i I'adverbi de Iloc balx c orresponqui n en
castella a un mateix mot: ba]o, es el que
fa caure a molts en aquest error que con
sisteix a emprar el mot ' baix com a pre
posicio en floc de sota. Examples : Baix
les seves ordres , baix la meva responsa
bilitat. Son incorrecoions que cal elimi
nar. La forma correcta es per tant: Deu
graus sota zero, sota les seves ordres,
sota la meva responsabilitat.
I sota la nostra responsabilitat queda el
donar unes estrenes rnes 0 menys gene
roses 0 be continuar arnb I'incorrecte
"aqulnaldo".
Respostes: J. Montaner.
Naturalment que us mirarien malament
si diessiu aquestes terribles frases de:
"Posa un segell a aquesta misiva i tlra-la
a la bustla d'abast" 0 "Ves a la guixeta
r'resident: Antoni Llurba
L'IDIOMAa treure els billets que jo t 'espero a I'an
dana del baixador de Grae,ia".
Hem de procurar de parlar el maxim
de correctament perc arnb senzillesa,
sernpre evitant I'encarcarament ,i les fra
ses alt isonants . Si be les paraules seq all,
bustla, andana, balxador son la traduccio
correcta dels castellanismes: sello, bus
son, anden, apeadero (de,ls quais, rnalau
radarnent, en fern US la majoria dels cata
lans) , cal evit9.r dir-Ies aixf, seguides , t8
nint en compte el 'poe acostumades que
hi tenirn les orelles. Hem de continuar ,
dones, servint-nosd 'aquests mots lnco
rrectes? Tampoc. Cal trobar una soluc i6
intermitja: Per example, les esmentades
frases quedarien rnes planeres i igual
ment eorrectes dites aixf: "Posa un se
ge/I a aquesta carta i ves a ti rar- Ia a Co
rreus " . "Ves a t reure els bitllets que jo
t' espero al baixador de Gracia".
A rella Rion
SorteigEn el sorteig corresponent al mes de
ovembre ha estat prernlat el soci Antoni
In ~ lada i Da/mau amb el lJibre "Meteoro
loqia de I'excursionista" , autor Eduard
Fontsere .
EI soci premiat pot passar a recoltlr
el Ilibre qua/sevol dimarts 0 dijous de 8 a
10 del vespre ; caduca als 60 di
teig.
En cas de no esser recollit, passara a
formar part de la nostra biblioteca.
Secretari: Xavier Salleras
'---"-~-'-"'-'--- ....•,-_.... . _•...~..- ._ - .•. . , '" _.._.._-.._ -., , ,..-- - --'-'~"" ",.-- - '-"~~
G A
AE) P . II dubI htbridu p(II'< I ('(11'1 ) )
.u 0 r ce de allina p nedorasde 11l8VO.
d color
IL A UEVA G LTRU(Barcelona
irar es
Ante todo quiero decir, que con los di ..fe rentes artfculos que iran apareciendo enesta circular no p ienso sentar catedra, enel dificillslmo terna de la respiracion. Essegura que cornetere algunos errores enlas expl icaciones, tarnbien que otros seran mal interpretados, pero quizas, canelias , alquien encuentre alga interesante.can esto Ole doy par satisfecho.. La vida depende principalmente del acto de respirar. EI hombre puede vivir algun tiempo sin comer, menos sin beber ypo ulsirno sin respirar (breves mtnutos) ,Par ella debemos dar gran importancia ala respiraclon y a como respiramas. Parprincipio diremos que esta debe efectuar,se par Ian ariz, tanto en la lnsplraclon, co..rna al expirar (expulsion del aire), si bienen la expulsion en ejercicios rapidos aviolentos puede efectuarse par la boca,como se dice vulgarmente, a boca cerrada no entran moscas, no se dicen tonterias y se evitan enterrnedades,
EI aspecto tisioloqico de la resplraclon10 pasarernos por alto, debido a que puede leerse en cualquier manual de ciencia , aunaue antes de en trar en las explicaciones de las diferentes maneras derespirar y su tecnica, haremos una breveinformacion.
AI lnsplrar, el aire que penetra por Ianariz, se calienta evitando clertas molestias e irritaciones, este exfgeno despuesde pasar par los dlterentes conductos, sepone en contacto con, la sangre per me-.die de los vasos capllares, cuyas paredesson Io suficientemente gruesas para queno las atraviese la sangre, pero 10 suficiente delqadas para dejarS'e atravssarpor el oxfgeno. EI contacto de,l oxlqenocon la sangre orlqlna una especie decombustion dando lugar a la consabidaoxloenacion de esta, a la vez que el desprendlrnlento de anhldrido carbonico. Lasangre asl oxiqenada y Ilena de prople-dades vitales, regresa al corazon, por la.auricula lzquierda, pasando a la ventricu-
par Joan Ra 6n Galve'z Marigot
la izquierda, de don-de sale para repartirpor todo el cuerpo mediante las arterias,estas cualidades regeneradoras y vitalesque debe de 'haber absorbido.
Se calcula que en ve inticuatro horas,pasan por los capilares cerca de diecisiete mil litros de sangre . De 10 que podemos deducir q'ue una insuficiencia d~
irA ~ hiAn ~Ar imp ure , r is ' a n malaoxigenaci6n 0 tarnbien un retorno a la clrculacion de los desperdiclos que debieran haber side eltrninados a destruldos.Si adernas unimos el que uno etectua unarespiracion Incompleta con la no puestaen marcha de tcdas las celulas de lospulmones, perdiendo asl gran, parte de sucapacidad, no nos debemos extrariar dela cant idad de enferrnedades que pedemos contraer..
Un poco de retlexlon nos mostrara la't lrn rv ..tai c i .n o I a e e l Ira-
cion.
SECCIO FOTOGRAFICA
Veredicte de, "Concurs Local de Foto
grafia de Muntanya" efectuat 'per I'Agru,pa
ci6 Fotoqrafica de Catalunya.
Premi dhonor a I'obra N.o 1, de J. Mar-
tinez.
1. Premi -a I'obra Slalom, de V. Calabria.
2. Mas Perdut, de R. ,p1u ig.
3. Pastures equines, de J. Virella.
4. E I rna alto , de E. Navarro.
5. Can Bladet, de J. Alba.
6. Impacient, de A. Farre,
7. Atalaya, de M. Hernandez.
8. Campament, de J. Candela.
9. A vista de pulga, de E. Pujades.
Toponimia comarcal
EL JUI DEL MOROAmb aquest nom s6n eoneguts dos tu
rons bessons situats prop del Mas Palau,entre el torrent de Santa Maria (tarnbeanomenat de Saumella) i el torrent de laBruixa (rnes eonegut per torrent del cementiri de Cubelles ): De fa pees anys,sota els talders del JUI del Moro, a la partde miqd :a, ha sorqit la urbanitzacio "Santa Maria".
:""a prirnera noticia que del Iloe tenirnamb la grafia actual, feu trobada en elCadastre de I'any 1739. La partida del"Juy del Moro" cornprenia les peces deterra n.O 1698 i segLients. Dins les esmentades peces, les que tenien els nurneros1766 i 1767, pel cant6 de tramuntanaafrontaven arntr -el earn! de l'Arboc, 0 sigui , amb el cam! que passa pel davantdel Mas Palau i segueix cap el moll de,lSalze.
L'oriqen 0 eNmologia del mot "[ul" s'halnterpretat (ja fa anys), en el sentit deque vol dir "judie!". Per judici s'enten ,"coneixement d'una causa en la qual hade recaure sentencla de jutge 0 tribunal".Judici, tarnbe es, simplement, "Ia facultatde I'an irna per a judicar" (Vegeu "Diecionari Pal.las"). Amb la present idea dejudici , Teodor Creus i Corominas explicael nom en el seu Ilibre "Set contalles deltemps veil" , editat I'any 1893, el qual narra la Ilegenda titulada "Lo juhi del moro" Aquesta Ilegenda tarnbe la podemIlegir a la "Historia de CUbelles", publlcada en 1960. Aqul en farem un extracte.
L'episodi s'escalque a finals del segleX, quan un potentat moro feu construir unpalau (-el Mas Palau) i un bon dla 10 donareo una formosa captiva cristiana peral sell harem . Passaren els anys i durantuna absencia del senyor, les noies sorti~
ren de la casa , arribant-se la cristianafins al riu Foix . A lia , coneque un xicotesolau hortola i aleshores les cites toren
frequents en el cim d 'un puig no massaIluny del palau. Els projectes d'escapolIoren espiats 'per una serventa, la qualho va dir tot a l amo. Descoberts, forenpen jats per lies aixelles en dos arbresexistents en el lIoc on es trobaven sempre. Alia, l 'ern tr els hi va explicar queserien blanc dels seus homes d'armesquan trenques I'alba i que despres serien a.liment dels corbs, mostrant d'aquesta manera al que volques imitar-Ios, "el [ulque fa un moro contra el que pretenquesmofar-se d 'ell". Des d 'aleshores, I'esmentat Iloc porta el nom de "EI jUI del more".
La Ileqenda pot 0 no tenir un tons veritable, perc des de que varem Ilegir elsdocuments aplegats en el Mas Trader deCubelles, dubtern una mica. A la col.lecci6 hi ha un escrit, datat ell 25 d'abril de1629, on es Ilegeix:
" Venda feta y firmada per D." Eleonordlca rt y de Vilanova (vidua del Noble On.Galceran d 'Icart) ; Angela de Vtlanova(germana), Dn. Henrich de Centelles yCar r6s y D." Maria de Centelles y de Vilanova, muller esdevenidora, a favor delNoble Dn. Crist010,1 d 'icart , del dret y facul tat de redimir y quitar la Quadra yterme de Rocacrespa". I 'Ies atrontacionsde dita quadra, per la part de migdia,oren: " cum Podio dicto 10 Puigtorrat ettend.t usque ad Podium vulgo dictum delAixut del Moral, et de ibi , usque ad Serram del Grech de Gallifa . .. " ("Documents del Mas Trader, f. 7).
Un segon instrument datat el 21 defebrer de 1667, el qual acredita la revenda feta pels Administradors de la Pia AImolna, a favor de) noble Carles de Llu'p ia, torna a repetir les afrontacions anteriors : "cum Podio vulgo dicto 10 PuitgTorrat , et tendit usque a,l Podium vulgodictum del Axut de,1 MOira .. ." "Documentdel Mas Trader, f. 16).
rraf estan perfectarnent marcats en la carta geograJica teta a I'any 1586 per Nicolau Credenca, un fragment de la qualhem vist reproduit en el Ilibre "EnsaigHistorich sobre la vila de Sitges" de Llopis i Bafill, del qual hem extret la majorpart de les dades esrnentades en aquestrecull. En el mapa esmentat hi figuren laquadra i el monestir de Garraf, per6 noI'edifici del 'Castellet", ~I qual guardaval'unic carnl d'acces al cenobi des de laquadra.
En la construcci6 de'l "Castel let"s'acondiciona molt destrament la massade pedra clivellada que coronava I'espoloi que [a devia tenir aspec te de castelltural. Les parets, fetes algunes de pedratreballada i altres abiqarrada, no fan mesque seguir el perfil del rocam. La portalada d'entrada esta encaraca a llevant, ipassant per sota una arcada semlenruna-da i un passadfs ascendent de roca, es facap a I'actuai planta elevada del recinte.EI conjunt esta molt enrunat, mes padenap reclar-se un parell d'habitacions covertes amb boveda, que tan podien esserdrposits com masmorres. AI voltant deJ'edifici h1i ha un pe ~ i t p la d ' 8 , en laqual s'han trobat en tre els fragments deles runes, trossos de ceramica 'i de molins manuals de factura iberica, cosa queevidencia una rnes antigua ocupaclo delpromontori.
De la torre de guaita sltuada prop dela platja no sabem en quina epoca fouedificada, suposant perc que devia aixeear-se al mateix temps en que es formala Quadra en aquell 1I0c. En el Ifogatge de1359, Garraf era incl6s i contabllltzat dinsel terme de Sitges. EI 1382, Bernat deFortia rebe, entre altres, el senyoriu dela Ouadra de Garrat. Es la primera vegada que veiem la denorninacio de Ouadraal 1I0e de Garrat. EI 1394 al desposselral Fortla dels 1I0cs que havia senyorejat,el reicedf a la Pla Alrnolna els drets queell tenia sobre el 1I0c de Garraf. EI 1418,l'Almoina de la Seu de Barcelona va vendre la Quadra de Garraf a la Universitatde Sitges per 300 florins.
La torre anava fent el seu servei de
viqilancia, perc no pogue lrnpedir algunsluctuosos desembarcs. Carbonell i Gener,a "EI Eeo de Sitqes" , transcriu un document datat al 1586 en ,el qual es diu:" ... esta es, deveritat com jo Isabel Carbona, vidua, muller que tone de Joan Carbo, pages, habitant en la vila de Citges,me obligue a vas, Llorens Falc, marinerde dita vila, sempre que Deu vasaporte en la ciutat de A lguer i rescateua Isabel Carbo, la qual en cautivaren amb nosaltres en la terre de Garraf, fins a la quantitat de cent Iliures,die 100 II. desta nostra rnoneda" . La donsella raptada era filla dels paqesos queesmenta ei document.
A primers del segle XIX , en el curs dela guerra contra els anglesos, un baixe!lbrtanic tracta d'apresar una goleta espanyola ancorada a la rada de Garraf.lEis soldats que estaven de 9,uar,d,ia a Ia
torre, disparareneontra els anglesos arnbun veil cane. EI vaixell enemic entlla dreta la costa, desernbarcant un gran nornbrede soldats. Eis defensors de la terre ihabitants de !8. masia resolgueren abandonar-ho tot i enfllar-se cap a la Serradets Pi s. Des d'alla ve ieren com els an,g lesos es dlriqren a la masia i despres desaquejar-Ia, h'i calaren foe. Un cop elsanglesos tornaren a embarcar, tornarenels habitants a la masia. L'espectacle eradesastros. EI mas i els mobiles cremavenencara i un riu de vi co rr ia pels cellers.La torre queda destruida en part.
EI 1871 es construia la nova earreterade les costes. La masia de Garrat, quepertanyla als bens naclonals, fou posadaa subasta. La finca fou adqulrida per lafamflia Guell, efectuant-s'hi obres de consolldacio i arnpliacio, tal com ens haarribat fins avui oia, Posteriorment servlde caserna a lia Guardia Civil, i rnes tardde bar. Un consocl nostre, que hi habltaenel temps en que era caserna, ens hadit 'que hi havla prop de la torre un subterrani de certa profunditat, Actuatrnentel conjunt de masia i terre esta semiaban..donat i arnb un futur rnolt incert.
v. c. V. • J. V. B.
CEls articles reflexen nornes les opinions de lIurs autors)
NOTICIARIEL GARRAF, UNA MINICOMARCA
La nostra comarca , amb 263'88 Km2. , esuna de les mes petites de Catalunya. Tan
sols hi ha el Barcelones, amb 157 '32 Km2. ,
inferior a la d'EI Garraf. D'una extensi6
superficial Ileugerament superior, 265'13
Km2• tenim la vema comarca del Baix Pe
nedes, Totes les altres ja ens guanyen
sobradarnent en extensio, Tot i aixo no
ha deixat de causar-nos sorpresa un ar
ticle publicat al programa-butlletf de la
darrera Fi ra de 'Jilanova, en el qual es
deia que solament les poblacions de Cu
belles, Canyelles, Olivel!a , Ribes i Vilano
va constitueixen la nostra comarca. Cas
teller i Gornal , Sitges i Olesa de Bones
valls , segons el criteri de l 'anonlrn autor,
deuen haber passat a altres [urisdlccions.
Seg uint aquesta opini6 , de subcomarca
hem passat -3 minicomarca, i continuant
aq uest proces aviat desapareixerem com
a agrupament comarcal.
Compra y venta deautomoviles, motocicletas
de todas marcas
y bicicletas
Calle J~ rd in, 3 bis Villanueva y Geltru
NoticiarlFESTA DE CAP D'ANY
Com cada any tindra lIoc en el nostra estatge social la "Festa de fi i capd'any", esperern I'asslstencia de tots elsnostres associats i amics,
XI ASSEMBLEA INTERCOMARCALD'ESTUDIOSOS
,EI 9 de novembre passat se cerebraaquesta tradiciona) Assemblea al Centrede Lectura de Reus. Hi asslsti una representac!o del Centre dEstudis Vilanovf,entre ells alguns soc is de la nostra Enti-tat. Com es peculiar en aquests aplegarnents, s'etectuaren consultes i intercanvis d 'informaci6 .j s 'establi ren amistososIligams per a futurs co l.laboracions. E!sestudiosos precedents del sector excursionista formen un nodrit contingent i taseva aportacio cultural es torca conetoerable.
ESTUDI DELS APROFITAME TSHIDRAULICS
La prernsa barcel oninapubl ica recentment un resum dels estudis hldroloplcsefectuats ul timarnent. Relac io nat arnb lanostra, omarca i zones proximes hi hemvist la recomanaci6 d 'estabtir estacionsd 'a forament ales rieres de Mannella, enel Foix 0 en In dels seus afluents propersa Vilovl, i una tercera en el riu Gaia, propde Vespella . Es recomana tarnbe I'estudiiex'plotac i6 d e ls acuifers situats en lazona Garrat-Penedes-Gaia, d'excel.lentsposs lbititats per trobar-s'hi d'un 90 a95 % dels rec ursos hldraulics subterranis dlsponibles. En aquesta zona els manantials mes importants es troben a SantPe re d 'Aiguaviva, sector N. de Rodonya,barranc de Sonastre, Roda de Sera i AIbinyana.
AUDICIO DE SARDANES
Orgainitzat per els "Amlcs die, la Sardana" die 181 nostra entita.t., ti \ndra lIoc eldia 26 de Desembre, Sant Esteve, a 18Placa de·1 "18 de Julio,", ales 12 dle,l migdta, L'audici6 antra a carrec de la Co'blaSitgetana.
MAPA P·ROVINCIAL
La Federaclo Catalana de Muntanyismeens ha fet tramesa d'un mapa de la provincia editat per la Diputacio Provincialde Barcelona en el qual hi ha senyalatsels lIocs d'observacio i pares d'extinciod'incendis forestals. EI mapa esta pulcrament confeccionat, figurant-,hi no tan solstotes les poblacions de la provincia sinotarnbe la majoria 'de poblats i petits 110garrets que hi estan situats.
BARRIADES VILANOVINESSEMI-DESCONEGUDES
Al s talda rs meridionals de la serreta delJuf del Mora (dos turonets bessons d 'uns120 me tres d 'altura) hi ha l 'urbanitzaciodita de San 'a Maria, i que cornpta ambuna quantitat de· xalets edificats bastantconsiderable. Hi ha carrers situats en elterme de Cub·elles i en el de Vilanova. Elsde Vilanova. estan ro tu lats (suposem queprovlsionalrnent ) amb els sequents noms:c. Enlace, c. Coral, c. Bellavista, c. delMa r, c. Marinada, c. ESiperanza, c . .Dia.na,c. Costal Dorada, c. del Sol , c. A lborada,c. Pastoral, pia. Mediterraneo, Av. Imperi al i Av. del Term ine. Aques a , ultimaavinquda esta tracada sob re la l in ia depa ti6 del terrne , i al bell mig hi ha unaf ita q ue sequ rarnent un cami6 0 al treveh ic le pesat ernbesti en alguna ocasi6arrencant-Ia de la base.
A la plat]a del Prat de l 'escarrer hi hauna altra barriada (urbanitzacio lbersol)[a rnes coneguda, esceclalrnent pels banyistes vilanovins arnb vehicle propi, Hi hacarrers ben pavimentats i bastants xaletsi editicis "daoartarnents". EI nornenclator dels carrers es el seguent: c. Don Ro...drlqo, c. Don Gonzalo , c. Don Ramiro, c.Montserrat, c. Corinne, c. de las Marujasi c. de Santa Marta.
I finalment tenim la barriada (perdo:l'urbanitzacio ) de l'Aragaia, on hi haubicat el club local de tenis. Es bastantextensa, [a que arriba des de prop delcol.legi de Sant Bonaventura fins als DesMolins. Oornpta amb una bona xarxa decarrers i avingudes sense rotular.
Les dades del nostreCampament - Aplee
per JOSEP BLANES
Anem a donar el resum de I,es dadesque coneixem de! nostre CarnparnentAolec celebrat a I'ermita de t.urdes el 4i 5 d'Octubre d'enguany. Potser els alecolonats a les estadistiques, dlran queaquest resum no es pas gaire ortodoxe,perc nosaltres creiem que arnb un recull"d'anar per casa" ja n'hi ha prou.
EI cens de tendes registra la qua.ntitatde 71. Ens sembla que n'hi havia algunameso EI nornbre d'acarnpadors oscil.lavaaiJ voltant dels 290, sense cornptar elsqui feien bivac i els que no dormlen nideixaven dormir. EI So!par de Germanorha anat de baixa en relacio amb I'anypassat. Sols es van repartir 15 plats de"seques arnb botifarra".
La festa del "Foe de Camp" reqistraIorca p art.cipaclo. Entre les actuacionscal esmentar:
3 poesies rr.aqniticament recitades peren Francese Prato
Les canyons d'en Ferran Torrents.
Grup de Folk "Els Trempats" i els seuscants.
Quicu, en eJ v,ers "E'I crimen de Cuenca".
Representaclo plastics del "Diquern:No" d'en Ralmon.
Francese i les seves cancons,
Ouicu i un amic amb dialeqs taletonlcs.
Eis xistes d'en Sanabra.
Xavi Vinyals i la seva lnspiraclo musical.
I moltes altres actuacions de xistes 7canyons que lamentem no, recordar, perc que, tarnbe foren molt Ilu"ides.
L'enderna A: primer acte que va tenirlIoc va esser la cursa de "Cross Country", Vilanova - Cim de l 'Atalaia - Ermitade Lurdes i que va donar aquests primersclassificats:
MASCULI SENIORJoan R. GalvezPere ArcosIRafel Dienes
I\,~ASCULI JUVENIL
Josep GalvezEm,ili FigueresCom a novetat, i per iniciativa dels ac
tius membres del Patronat d'Esports deVil anova , es va realitzar e! "I Cross Counry Femenf" , que tingue com escenari elsvo ltants del Camparnent. La casslflcaclo.es la que segueix en els tres primerslIocs:
FEMENI
Flora FerrerCarme SanchezAssurnpta RiberaLa Santa Missa fou celebrada arnb la
puntualitat acostumada.La Ginkama s'e,ns va allargar massa,
oero va esser degut a la nodrida participacio que va tenir i que va esser de 30nois i 24 noies. EI resultat de la prova enels seus 'primers lIoes va esser com segue,ix:
CLASIFICACIO MASCULINA
1. Victor Esteva, 436 punts.2. Joan Martf, 500 ·punts.3. Francesc Castells, 510 punts.
CLASIFICACIO FEMENINA
1. M:.a Assurnpta Baig, 440 punts.2. Lluisa Fargas, 500 punts.3. Rosa M.u' Garqallo 502 punts.Encara no havia acabat la Ginkama i la
Cobia Sitgetana va cornencar I'Audici6 de8ardanes. Mentrestant, el Concurs Fotografic de Tema Muntanya, era sentenciat'pe l Jurat compost per en Vicenc Calabriai Hel.leni Marques, arnb el sequent veredicte:
1. Ramon Bellmunt2. Aurelia Rion3. Josep BlanesAbans de finalitzar l'audicio, enmig de
rnolta gresca, es van repartir els prernisde les curses do Cross. Tarnbe els notresjoves escaladors, mentre ballavern sardanes, finalitzaven I'escalada a la paret O.de l'Atalaia.
En acabar ce dinar, la mainada va disfrutar de valent, amb les curses de sacs.L'eliminator!a final dona Angel Sanchezcom a guanyador, pels nens, i FrancescaAliaga, 'per les nenes. Es va trencar I'ollai despres es va repartir entre tots unabona raci6 de xocolata i coca. Com queel temps se'ns tirava al damunt, tot seguit donern pas al Festival de Folk queens ofer ia Cataifa-2, i que, segons els entesos, ,ho feren d'allo mes 'be. Ens vanoterir vint-i-sls canyons.
Els viatges foren a carrec, com cadaany, de Transports Monasterio. Eis ticketscostaven anada o tornada simple: 20 ptes.i anada i tornada: 30 'ptes. Enquany tingueren la peqa de sofrir un retard en elsviatges del mati, opera la causa va esserd'una avaria en un dels cotxes. Eis banderins del Camparnent foren ralitzats perla casa Rispa de Barcelona ·i es vanvendre a 20 ptes. Es van repartir quatrernenes de programa: un pel Campament,un altre per l'audicio de Sardanes, unaltre per la carrera de Cross-Country iun altre per I'actuacio de Cataifa-2, arnes d'un Butlletl-Proqrarna, molt corn-plert, que es va facilitar a tots els socisi acarnpadors. La setmana anterior haviapujat a l'errnita un cami6 carregat ambcaixes, cadlres, taulells, retols i altres materials a fi i a efecte de portar a terms
aquesta organitzaci6. Cobega, S. A. ensva facilitar j'equip d'altaveus, i va posara la venda, junt amb el masover, els refrescos de Coca-Cola i Fanta.
La tasca d'organitzar-ho tot calque sobre David, Vldal qu 'e feia de Cap de Campament-Aolec. Rlcard Artiqas. i AntoniGarcia portaven el control dels diners i"Ia secretaria, respectivament. Estava alcarrec de les tendes i altre material Albert Bayo. Xavier Capdet va realitzar previarnent tota la publicitat i orqanitza elFestival de Folk. Joan Fuste vigilavaI'apareament, mentre que Jordi Gudin posava a la venda les garrafes de vi facilitades per la Cooperativa Vinicola de Vilanova. EI "Foe de Camp" el mantingueen Josep Blanes, ajudat per Ricard Artigas, cuidant-se tarnbe el primer delsjoes infantils. La cursa de Cross-Countryhavia estat preparada per Joan RamonGalvez en col .laboracio de la Secci6 d'Atletisme del Patronat d'Esports de Vilanova. EI transport en autocar i la venda d Oetickets de viatge va esser portat per Isidre Llaverias. En Lluis Daviu, ultra ferde cuiner pel Sopar de Germanor, juntamb Ramon Marti i altres companys, van .orqanitzar la Ginkama. I finalment, lavenda de Ilibres i discos, el Concurs Fotoqrafic i l'Audici6 de Sardanes van esserportats per en Xavier Garcia, Josep Candela i Manel Prats, respectlvament. EIservei sanitari va esser realitzat sense dfflculta s 'per la Delegaei6 de la Creu Roja a Vilanova.
Volem finalitzar aquest escrit donant lesmes ex'pressives qracies a tothom que hacol.Iaborat amb nosaltres, fent q.ue aquestCampament-Aplec, com cada any, fos unexit. EI nostre especial agra'iment per a:
lEI Sr. Francese Estadella i Urgell, pro-:p ietar i del terreny.
Caixa d'Estalvis del Penedes.
Tintoreria Alba
Cobega, S. A.
Creu Ro]a Espanyola, Assemblea deVilanova i la Geltru.
I a tots els establiments comercialsque han donat premis per les diferents'p roves realitzades.
Participacio en Marxes i «Ral yes»XXIV Mairxa d'Orientaclo per Muntanya
EI 26 d'octubre passat setectua aquesta cursa excurs ionista orqanitaada anualment pel Olub Excursioni sta Pirinenc. Lanostra Entitat h i pa rticipa amb I'assistencia de trenta-dos equ ips, quantitat maino aconsequ ida en una competici6 intersocial. Foren precisos des autocars peral trasl.lat dels marxadors, La sortida esdona a la barriada de I'Hospital d 'Olesade Bonesvall s , aquestpoble de la nostracomarca quas i desconegut pe r una granmajoria de vilanovins . Des d 'aquest nuel i fundat a l'Edat Mitja (i de la q ualconse rva amb mo lt bon estat alguns edif ici no ta bles) , els marxadors t ravessaye n la r iera de Segu es i, enfi lant-se pelfondai del Pi d 'en L luc, contorne iaven elPui g de la Sabate ra, segu int un an ticearn! que en al t res temps en llacava directa rnent Olesa amb Villanova.
Una gran majoria puja di rectament capa la ca rena a llarga sada del Pu i de laSabatera , troba nt-se en aq ue ll pu nt am bIe rui nes d 'u na casa-c orra l que no estasenyal ada en e ls rnapes , cosa qu e des-concerta mo lts equ ips; Mes cornp l icac ion s v ingueren despres de passar el Pas1, i algun equip ana a pa rar al Puig d e laMala tot cercant l 'A vene de l'Esq ue rra ,que era el f in al de I'e tapa. Del c orral del'Esquerra anarern cap a Les Piq ues passant pel Pas 2, tarnbe un xic dific i] de 10_cal itzar. De Le s Piques baixarem fins al
Corral Nou, ascendint a continuaci6 finsa Can Jaques so ta un sol que escalfavarnes del compte. Passarern pel Pou deJaques, i carenejant, arrlbarern fins alcim de les Penyes Neq res , 'cent-h i uncurt descanso Veritablement, ho agrairemt ots els rnarxadors, especialment algunano ie ta novencana que ja no podia dir.a '8 .
Actualrnent , el massis de Garraf estacan viant de fe so mi a amb el tracat de lesnOIl'83 p is tes-ca. re.eres que des d 'aquestpun t vei ern. Nosal t re s, perc, seguim uncam ! de carena, una espec ie de via de" muntany es russes " que reco rrem sotaun sol de c late llada. En arr ibar al Pla deBassa Ll z.cuna hi ha uns moments de dubte per a local itzar el con t rol I. A rribem a!CO J ral del Mas Roi g, ides d 'aqul hemd ana l" a Co .1 Fe. No va desp istad a quasigeneral i una g·ra n q uant it at d 'equips esdi ri ge ixen equivocadarnent cap aLes Burigues. Han de tornar e nre ra per tal depassar pel control K i f ina l itzar la cu rsa .
Eis eq uips de l 'Atal ai a fe rern una bonaco lJ ita de punts, cosa que demostra queenca ra q ue la cursa s 'e rectues un bon";:j'a)ecte en 'a nost a comarca i conto rnsba tant coneguts, amb tres a quat re cant. ol s posats amb p icardia n 'hi ha prouper a desbaratar la pun tuaci6 de qualsevo l vete ra " garraf ista" . Aixo sf , ni un tanso ls dels t renta-dos eq ui ps queda desqua l if ic at. Tarnbe es un record!
La class jt icaclo obtinquda pels nostres equips es la seguent:
Clas.262839434548505 1lO7177
Dorsal132131201154108115106196146155
77
EquipSilvia Font - Joan VirellaIsabel Romeu - Joaquim MansillaLluis Soler - Carrne GalvezJaume Ballus - Antoni LlurbaCarles Estrada - Rosa ·M.a SalaJoan Ferrer - M.a Assurnpta BaigJose,p J ulia - Hel.leni MarquesDavid Vidal - Rosa M." Sim6nJosep M." Carbonell - Montserrat GarciaJordi Marti - Montserrat VerjeJosep Bl anes - Pilar Melendez
Punts,38
384145
45·4646·47545458·
En la classificaci6 d 'entitats quedarem en Be. Iloc.
78
79
83
85
90
93
96
99
116
119
123
131132
133
139
140
142
150
154
155
156
165
118
76
69
102
7
101
59
149
74
12
151
11
81
21
98
120
103
202
4
3
lsid :ePoch - Josep Bruna
Joan de D. Garcia - M.a Dolo rs Cuellar
Andreu Usieto - Ramon Marti
Joan Fuste - Jordi Gudfn
Llufs Daviu - Blanca Forgas
Manuel Prats - Xavier Carrasco
Joan Toledano - Kiku Fraire
Josep Martinez - Antoni Penna
Salvador Malras - Josep Fort
Albert Baya - Amadeu Redondo
Joan Chaparro - Nuria Alba
Oristotor Fabre - Francesc Montane
Concepci6 Pallares - Josep Rafols
Anna Ferrer - Montserrat Carbonell
Pau Montane - Marissa Carnprubl
Carles Batuecas - Carme Soler
Tomas Muela - Francese Sanmiguel
Isidre Carrasco - Montserrat Rimbau
.Encarnaci6 Cuellar - Jose,p Vilar
Josep Planas - M.a Teresa Muela
Marqarida Paterna - Marina Masso
58
58
60
6063
63
65
65
7376
79
87
8989
95
96
97
114
130
130
133
~ Rallye Provincial de MuntanyaTarraqona
Eis dies 1 i 2 de Novembre cinc equipsde tres persones cada un, participarenrepresentant l'Atalaia en el I Rallye Provincial de Muntanya de Tarragona. L'itinerari torca interesant va ser repartit arnbdos trams. EI primer dia sortida de Montblanch arnb arribada a Prades arnb unspassos obligats i Ilocs on es podien sumar punts repartlts per tot I'itinerari, comper exernple: Mirador de la Pena, Coil dela Mola, Runes de Cogullons, Mola d'Es-
tats, Cim de la Baltasana, 1.201 m. i Ermita de l'Abellera.
t:J ~e on dia sortint de Prades s'haviad 'arribar a La Morera del Montsant, passant per Coli Roig, Font Auberqada, Siurana, Cornudella, i el Montsant amb puntsals cims de Roca Corbetera, Pil6 del senyalets i La Cogulla.
En el recompte de punts as donarentres classificacions: Social, Provincial iExtraprovincial. En aquesta darrera classificaci6 estern incluits els equips del 'Atalaia die la sequent manera:
Lloc Equip
1 232 213 195 179 25
Punts Temps
95 35'12"95 33'.18"95 42'14"95 31 '17 "92
No·rns participants
Josep Rafals - Llufs Daviu - Albert BayoIsidre Poch . , Josep Bruna -_. Antoni Llurba :Crlstotor Fabre - Pau fvlontane - - Isidre Carrasco i
Joan Tarrino - Xavier Carrasco - Carles Estrada :Hel.leni Marques - Joan Chaparro - Jordi Marti
~~~ -~.,...-_.. _ ..;-. - .-..•:-~._ . .- _•..~.- . •....•- -, ~_..,. -- ' '';''-' --- -'_'' ' '' - _.• --- .- ·· w .· .._ _ .~_ .. __ ~~
MerceriaPerfumeria
D1
Tel. 293 ·0814Av. del Garraf, 45 (antic Membrillo)
VILANOVA I LA GELTRU
-------- ----_ .._--- - - - - - - - - - -
r •18 I
,8
peces urgents
netejades en 6 hares
*
M. Tomas, 14-16 - Tel. 2930676 - Vilanova i la Geltru
COSTI PUBILLI (2.045 ID.)per JOSEP BLANES
La serralada principal que s 'aixeca peldamunt del nostre Refugi Baldric te comelevaei6 mes pronunciada el elm de CostaPubil!a . Aquest estiu vaig tenir ocasio depujar-hi una altra vegada, junt arnb la meva mulier, que no havia estat mal. La situaci6 del Refugi , per sabre de Neva i auna alcada de 1.380 mts . es en aquestcas Immiltorable per portar a terrne unaexcursi6 per tota 13 carena.
Vam sortir del refugi, decidits a visitaraquell seguit de muntanyes i assadollarnos de la seva immensa panorarnica sabre tota la reg i6 . Davant mateix de CanBaldric es troba la primera elevaci6 considerable, i que porta per nom El COQu116, de 1.772 mts. Aquest es pot rodejarper ambd6s costats i es solcat per lesdues vessants N. i S. per camins i corriols de lIenyataires. Anarern a parar alColi Roig i a [a Font del Trist , a 1.760 mts.Davant nostre, la carena , decidim pujar-Iasenzillament pel dret, per la suau lncllnaci6 que te , a rnec d 'oferir un 110m tot piedherbel, al costat d 'un bose de pins quea poe a poe s 'anira aclarint , molt abansde sortir a I'altra vessant.
Quan arrlbern dalt sam enmig del callformat per Costa Pubilla i el Roc deisLlamps. No ens ho pensem pas gaire, idecididament ens enfilem c-.p al cim mesenlairat: Costa Pubill a, de 2.045 mts . Eldia totalment c!ar que feia , va afavorir laconternpl ac io d 'aquell superb paisatqe .
Sg'ns oferi ren als nostres ulis les Serresdel Cadi .i d 'en Cija , el mac is del Ped raforca , Ports del Compte i Rasos de Pe-
guera, rnes al Nort e) rnacls de La Molinaamb la seva Tossa d'Alp i Puiqitancada.Darrera nostre, a I'altre costat de la vall ,I'immens nus del Puiqrnal i les rnuntanyesde la va ll del Fresser, TorreneuIes , FontIletera i Balandrau.
Dalt d,el cim es troba una petita creu deferro, i sota d 'ella , tapat per les pedres,e'l Ilibre registre dins una caixa de zene.Despres de S ~ 9nar vaig entretenir-me afullegar-Io , i em va fer estrany no trobar-hicap nom vilanovi a be de l 'Atalaia, tot iessent aquest cim a dues hares exactesdel nostre Refugi social. Que hi fareml Pelque es veu, al nostre Refugi sols s 'hi vaa descansar.
La devallada s 'imposa perc ho tererntot caranejant, encara que deixarern perun altre dia els elms de Coma Errnada,d;e 1.996 mts. i La Cubil , de 1.995 mts.Passem pe'l cim del Roc dels Llamps, de1.960 rnts. i ens arriem cap el coll de laBona, a 1.870 mts. sabre el qual hi ha elcim del remol6 , a 1.957 mts. AI seu dessota es troba la pista que porta cap aCastellar d'en Hug.
Tot flanquejan t tornarem enrera fins atrobar-nos, altra vega·da, davant la Fontdel Trist, i tot emprenent el earn! de baixada , el perdrem quan som als nassos delRefugi. Aixo no representa cap obstacle ,i a I'hora de dinar ja sam una altra ve gada d intre aquest magnific refugi que asCan Baldric .
Refugi Bal,dric, NevaEst iu del 1969
CAMPAMENT PASSAT PER AIGUA
La pluja cai guda la nit del dia 22 i e lmati del 23 del passat novembre feu naufragar el programa d 'actes a celeb rar enel curs del Campament Soci al de Tardor.Eis assistents , a mes del Foe de Campcelebrat a la vetlla , es tingueren d 'acontentar amb una sessi6 de diapositives pre sentades en una discreta reconada del
" Co lle r" d 'Ai g a /Iva. Eis afeccionats aI'espe le ol ogi a no po gue ren "fer" caoavenc en aqu ells contorns no, hi hagueeom pe t ic ions rl i sardanes . Alguna tendasemblava una sucursal de Venecia. Toti aix6 no talta e l bon humor i I'alegria.
Hi assistiren un total de 30 acampadors amb 6 tendes .
Con trucions medi 3vals defensives ~8)
EI Ca tellet i la T rre de arr fAmb el nom de Garraf es conegut el
massis muntanyos que sexten des deCastelldetels a Sitqes i que forma partde 19 Se rrala fa Costera Catalana. De retop, aquest nom de Garraf ha servit peradesignar la petita comarca la capitaiitatde la qual osre nta Vilanova. Mes, origina rnent el nom correspon prlnc ipalrnental poblat coste r s i uat dins el terme municipal d e S,itges. Etirnoloqicament el topon irn es considerat com de procedenclaarabiqa. Mo reu-rey I'I ncl ou en el s nomsarabics procedents del re gac :u. EI professor Co rornines e ls cons idera mes aviatantroponirns , oriqinats per mossarabs refu q iats i af incats en terres del Nord.
EI viatger que passi pel poblet de Garraf tan per 'a car retera com en ferrocarril, pot conternp lar, ni que .s igu i de rnanera uqisse ra, les rui nes d 'una construecia tortitlcada situada dalt d 'un penyalelevat, Ii tarnbe la torre rodona de defensa de Can Gue!l, Ens refer irem avui aaquestes dues deixalles del passat.
EI primer esrnent que hem vist es deI'any 1011, en e'l qual el compte de Barcelona , junt arnb la seva muller Ermesenda, confirrnen al Monestir de Sant Cugat la po sses lo d'un alou que el cenobitenia en el terme de "Erepugnanum"(Eramprunya ) , A rnes de "Garrafo", s'es-rnenten "Kastrum Felix" , "Canis vallis","s. Clementis" i "C·ig'iarem", que corresponen als actuals Castelldefels, Viladecans , Sant Climent i el Sitjar-Bruques.
A I'any 1163 es signat el document defundacio del monestir de Sant Vicenc deGarraf. EI rei Alfons en fa donaci6 a.Joan , c .nonge de Sant Agustf. Com afrontacions s'esmenten el "campo asinorurn",el "spelunca cremata", el "collo de falconera" ,i la "sentich", entre altres. Aquestconvent estava situat en el mateix punt,o en lIoc molt proper, on avui hi ha lamasia de Can Llussa, Avui dia no en
qu eda el menor rastre , excepte la pervivener a d 'algun toponirn com "L'e ra delPrio,r" , i la Penya del Frare".
Aquest convent tin que una vida moltprecarla , subjugat com estava al ter renyen bona pa rt lrnproductiu del rnassis . Toti a ixo en aquell Iloc hi ha un parell depetites fonts i a lgu!1 pou " d aigua viva ".Actua lment e ls Ilocs d e Can Llussa iCarnpdasens encara son nab tats i esc ul ti ven les terres.EI 1298 el IT in ist re a prior de Sant Vicenc;d e Ga rra f , Ramon, ret obedencia a Bernatbi sb e de Ba rc elona, davant Pe re de Murs.El 1312, Hue de Cardona, vicari del bisbe , vi sita el monestir de Ga rraf. A I'any1382, I'hosta tge del Prior de Garraf eratot destruit i part de l'esqles!a tarnbe. E,Ibisbe mana 'a l Prior que resignes a lapriorltat per ne qli qencia. EI 1385 'es susclta un plet entre el Prior de Garrat i elshomes de Sitges pels drets de pasturar,Ilenyejar i palmejar "en 10 terme de Garraf e aportar-se 'n la lIenya i palma, i notenir 10 Prior de Garraf dret de pertorbar-los en sa possessio". EI 1394 n'eraPrior, Rome u Pometa, el quel jura davant Pere Dalmau, notari, homenatge albisbe de Barcelona. EI monestir posseiatarnbe la quadra de Garraf, situada propde la platja, i a I'any 1413, el Prior PereRo degut a ls frequents desembarcs dela pirateria morisca, cedi la propietat ala Pia Almoina. EI 1414, al passar-hl lavisita es fa constar la decadencia del moo.nestir. No hi havia a I'esqlesla el Cos deCrist, ni el crisma, i les piles baptismalsestaven en mal estat i sense aigua. EIPrior que hi. vivia era pobrlssim.
. EI 1423" el dret de patronat sobre elmonestir que tenlen els reis d'Araqo, eracedlt per la reina Maria al monestir decanonges de Santa Anna de Barcelona.E,l 1481, el rei Ferran II conflrrnava aquesta donacio. Eis limits de la Quadra de Ga-
Finalment, ja dins el segle XVIII, una"copia treta de un acte autentich, queconte la Rodalla de la Ouadra de Rocacrespa, dins la qual esta situada la Casadel Trader", diu: a Mitjorn afronta ab 10Putg Torrat, y tira fins al Putg del AxutdieI Moro, y de aqui tira fins a la Serradell Grech de Gallifa..." (Idem. f. 24).
Despres d'aquestes troballes documentals, ens fern una interrogaci6: l,EI motJui ha esdevlnqut una corrupcio de laprimitiva paraula Aixut 0 Axut?
Es versemblant que aixi succei, I segurament que aquest antic nom dell paratge,deu venir de l'arab "alchub", que en cata,la modem escrivirn al [ub, a tambe xup,el qual no es altra cosa que una cisterna Ilatina, 0 sigui, el 1I0c 0 deposit on esrecolllda I'alqua de plu]a. Referent a
I'al jub, ia "Gran Enciclopedia Catalana"diu: "Diposit ample de poca tondarla, taIlat a la roca 0 fet d'obra, revestlt per dintre de 'pe,d res i cobert de volta, que serveix per arrepleqar I'aigua de la pluja".
En el nostre cas, dancs, el puig dellJui del Moro, el qual sembla que seqles
Pracs ProvincialsEn una de les ultimes sessions plena
ries de la Dlputacio Provincial fou aprobada la creaci6 de dotze pares provin-!c i ~__ per tal de prevenir d'Invasionsaternptatories i promocionar l'ac.limataci6,i pervivencia de Ia flora i fauna en aquellsparatges la bellesa natural eels quaisfeia inajornable una protecci6 oficial.Aquests pares s6n els de les muntanyesde Montserrat, EI Montseny, Sant Llorene del Munt, EI Montnegre, EI Corredor,Les Guilleries, Bellmunt, Rasos de Peguera , La Quart, Catllaras, Falgars i la Serradel Cadi. EI batlle <:Ie Berga advoca pera que hi tosstn inclosos els pares deQueralt y EI Gresolet. EI President, senyorMuller, Indica que la Ilista presentada erala de pares .nlclalment aprovats en Consell de Ministres de 1963, perc que no esIimitarla el nombre, Ii que despres d'aprovar els estudis pertinents h,i cavien altresinclusions, citant, com a example, el tutur parc d'Olerdota.
enrera es deia i escrivren Aixut a Axutdel Moro, no vol dir mes que el puig deI'AI [ub 0 Xup del Moro iamb grafia rnescarrent, a siigui, Ilatina, el puig de laCisterna del Moro.
iAm,b aquestes senzilles definicionssorn capacos d'anul.lar i destruir la centenaria Ilegenda del Jui del Mora? Es possible. Resseguint el 1I0c, en el fondal quemira cap al Corral d'en Tort i seta deltur6 de ila part de ponent, hem trobat uncoco cobert de pedres, el qual, degut ales recents plujes, ha arrepleqat uns 60cms. d'aigua. Uns metres rnes avail hi haun xup d'uns 2'50 m. d'amplada per 1'50m. de Ilargada, on l'aiqua pot arribar atenir una profunditat d'uns 1'50 m., l'aiquadel qual fan servir per sulfatar. Aquestacisterna no te cap particularitat, per6 delcoc6 ens han dit que es m011t antic, possiblement de quan els moras.
Persones amb mes autoritzaci6 que nosaltres, tindran ara lIum per esbrlnar iarribar a unes rnes estudiades conclusions.
v. c. v.
Totes les mesures que es prenguin arnbcaracter oficial per a la conservaci6 i abelIiment d'Olerdola tenen completament elnostre beneplacit, Ara, ens sembla que'per tal de convertir-Io en parc provincials'hauria d'escometre irnmediatarnent unaintensa repoblaci6 forestal. Que bonafalta hi fa!
Suspensi6 d'una prova
Com ja hom havia previst, el passat 30 de novembre no tan sols plague,sino que fins i tot caigue una lleugera nevada en alguns llocs propers a lacomarca. El mal temps que es prep~
rava i l'escasa inscripcio registradaper culpa de I'epidernia de grip, foren la causa de que els organitzadorsde l'Operaci6 Aquarium, amb moltbon criteri, suspenguessin la prova demuntanya. Aquesta sera realitzadaen un temps mes propici.
Castelis de Ia Comarca de l'Alt CalnpCastell d'Alio, Castell de Cabra, Cas
tell de la Maso, Castell del Milia, Castellde Salmella, Castell de Puiqtinyos, Castell de Querol , Castell de Montagut, Castell de Hodonya, Castell Rourell, Castellde Vallmoll , Castell dels Arquebisbes , Castell de Vilarodona.
Vint-i-tres municipis cornponen la comarca de l 'Alt-Camp tarragonf , D'Alio, perdocuments veils , se sap que hi havia castell bastit possi blernent per Pons Alia , alsegle XIII. Ell castell passa a esser feudels cornptes de Perelada.
Cabra del Camp tenia ja castell I'any980, en que Borrell II en ' feu donacio aErvigi, fill de Ricart, a la seva muller AImatruda i a son fill Guifre. EI castell deque esser enrunat en alguna expedici6mahometana, fins esdevenir un catau deferes , segons dita popular. Els monjos deSant Marti d 'Albergena tenien domini sobre dit castell.
A la Maso i a el Milia, sernbla que lafamfl ia Montoliu, a partir de 1066, hi basti castell dels quais a penes si en restames que el record en algun document.AI terme de Montral es veuen alqunes torres de les dites de "moras" .
En un agregat de Pont d 'Armentera,Salmella, hi ha tradiclo d'un castell pesseit per un horne deparatge que, atacatpels mahometans, marl amb tots ells seusper no voler-se retre. No coneixem ni elnom de I'herolc castlar.
A Puiqtlnyos (Montferri), existeixen lesrunes d 'un castell feudal d'ignorat poerdor, i varies torres de guaita, tot atri
buit als temps de la dominaci6 mahometana.
Querol te dos castells; el de Querol i elde Montagut, alcats a mitjans dell segleX durant el cornptat de Borrell II , quanels cristians alliberadors creuaren la Ilniadel Llobregat, per a cercar la del Gaiai repoblar el Penedes. Una r altra fortalesa formaven part de Ia baronia de Cervetlo 0 de la Llacuna, el fundador de laqual fou un home de paratge anomenat
An zul t, qui arnb son fill Huc, conquer!grans ex tensions i les ana poblant decastells. EI de Querol fou cedit en 1271'per gracia reial a Grau Alemany de Cervello, senyor oe Montagut i Esblada, i baro de Quera!. Els Alemany de Cervellodonaren guerrers, arquebisbes, una santa,etc. Ramon de Cervello fou governada(de Catalunya. Huc de Cervello, arquebis-be ·de Tarragona, Iou conseller de lareina Peronel.la d 'Arag6, Queral y soncastell continuaren fins a l'aboliclo delssenyarius , en poder dels Cervello, Durantel 8eglle XIX, en la guerra civil anomenada dels "set ·anys" , el castell tou volatpels miquelets a 21 d 'actubre de 1835,des-pres Ide t reuren 28 matxos carregatsde mobles.
Malgrat l'enderroc, per la solidesa deles restes par encara apreciar-se la importancia dell castell com a casa forta.EI de Montagut te les runes ai' cim de Iarnuntanya de Montagut.
Rodonya tenia castell que fou adquiritper I'arquebisbe de Tarragona, Guillemde Rocaberti (1311) a la familia ~ente
lies, la qual i 'havia cornprat a Na Guilleurna de Mantcada, vfdua de I'infant Pered 'Araqo. No en resten rnes que reterencies.
A Raurell, en el secle XIV, Constanca,vldua de kaman Agell, construl casa fortao Seqles mes tard I'e<:lifici pertanyia albare de Vallgo rnera, que el rebe de Ber..nat de Plegamans i el sostinque fins al'extlncio dels senyorius. La casa forta esal costat de l'esqlesia-ermttorl.
Vallmoll mostra les despulles d'un castell que fou primer dels Cardona i despresde l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem.
Pe] que es diu, a Valls, es parla decastells que semblen tan imaginaris comel.d'Estela. De totes maneres era ciutatfortificada i contava arnb un castlar depertenencia reial que potser tenia curade I'actual castell dels Arqueblsbes deTarragona, en I'arrabal del Castell. Encanvi, te Valls I'orgull dels seus castells
Excursions realitzades rl'agost a octubr eDia 3 d'aqost
Excursi6 d'espeleologia a I'avenc delBruc (Garraf).
Vocal: A. Vedo. 4 assistents ,Dies 3 • 10
Excurslo al Refugi Sant Jordi (Baqa).Vocal: E. Castanet. 6 assistents
Dies 5 - 17Excursi6 a Su'issa - Franca - Italia
(Alps ), amb ascenssi6 al Montblanc.Vocal: M. . Ferrer. 20 assistents.
Dies 16 • 17Excursi6 d'espeleoloqia a la Cova d'en
Manel (Tarrasa).Vocal: C. Estrada. 3 assistents.
Dia 24Excursi6 descalada al petit Pedratorca
(Garraf) .Vocal: J. Chaparro. 2 assistents.
Dies 6 • 7 de SetembreTravessa espeleoloqica al Garraf per
'La ,Pleta - Camp Gras - Bassot del Arbre.Vocal: A. Vedo, 9 assistents.
'Dies 13 - 14Espeleoloqla al Garraf.Vocal: D. Vedo. 4 assistents.
Dies 13 • 14Excursi6 d'espeleologia i prospecci6 al
Garraf (Can Jaques).Vocal: J. Ferrer. 7 assistents.
Dia 14Travessa Vilanova - Atalaia - Lurdes
Vilanova.Vo-cal: J. Fuste. 5 assistents.
Dies 20 • 21Espeleoloqia a I'avenc del Valiaric (Ga.
rraf) .Vocal: J. M. Fra·nco. 3 assistents.
'humans bastits amb set i vuit pilans, ijusta fama dels castellers vallencs.
Vilarodona t .nque un castell probablement propietat del bisbat de Barcelona.'Sab-em que aquest castell es detensa arnbterrnesa contra les tropes de Joan II,.calent, per fi en mans del cabdill reial,
Dies 20 • 28Travessia Vilanova - Panticosa - Vigne
mala - Ordesa - Mont Perdut.Vocal: J. Fer rer. 2 assistents.
Dies 27 • 28Espeleologia a I'avenc de la Feria (Ga
rrat) .Vocal: A. veco. 9 assistents.
Cia 28Participacio a la Marxa d'orientaci6 de
la Maresrne.Vocal: L. Daviu. 3 equips.
Dies 27 • 28Excursi6 d 'espeleoloqia a I'avenc eels
Llambrics (Garraf ).Vocal : G. E. T. 3 assistents.
Dia 12 d'Octubre1.:1J Sortida del Curset d'Escalada a la
vall de Joan (Garraf).Vocal : C. Curset. 11 assistents.
Dies 18 - 19Excursi6 -d'espeleologia a Camp Gras
(Garraf) avenc Arcada Petita.Vocal: G. E. T. 6 asslstents.
Dies 18 • 19Excursi6 d'escalada als tondos de Vall
bona (Garraf).Vocal: C. Estra,da. 6 assistents.
Dies 4 • 5Excursi6 d'escalada a la paret de la
Talaia.Vocal: J. Chaparro. 4 assistents.
Dia 26Participacio a la XXIV Marxa d'Orien
taci6 deCatalunya.Vocal: L. Daviu. 33 equips .
Dies 25 - 26Espeleoiogia al Garrat. Avenc del Bruch.Vocal: G. E. T. 6 assistents.
tan odlat \pels barcelonis, Roderic de Rebolledo.
A Vallesplnosa hi ha tarnbe restes d'uncastell feudal al! cim del tur6 de Vallesplnosa.
Miquel FORTUNY
I0.... •I bli a a ca re era
L'any 1961 fou escenari de la nostra.1111 Marxa Social un sector de termsd'Olivella tan canviat avu i dia que dificultosament el reconeixeri·en la majoria departicipants en aquella cursa. Les empreses urbanitzadores han fet de les sevesobrint avingudes iconstruint xalets, paradors i piscines. Sortosarnent alquns delsboscos rnes densos d'aquells contornscontinuen miraculosament intactes.
Eis qui prenqueren part en aquella prova excursionista poden recordar algunsdetails del trajecte. Sortiem de Ribes perla carretera d'Olivella, seguint-Ia alqunsquilornetres fins ooc rnes enlla de la masia de La Torreta, i despres de passar unpont (antiquarnent anomenat del Corb )tiravem per un carni de carro paral.lel altorrent de les Carreteres. EI nom d'aques:torrent ens deixa un xic perplexos i decidirem investiqar el seu origen.
EI nom queda fonamentat per I'antictracat d 'una carretera veinal que sortintde Vltadellops es bifurca en un collet, diriqint-se una branca cap a I'Arbocar i Ol ivella, i l'altre cap a Ribes. EI collet esmentat esta en una carena divisoria d'aigues. Eis vessants mer idionals fo rmen eltorrent al qual do nen nom ·Ies carreterescitades .
Amb un vehicle lIeuger -v8,lomoto r 0
moto-, es encara 'possib le seguir, amb'pet ites ,d i:f i,cu ltats, I'antic tracat . Agafantel camf del costat del pont del Corb seguim arnunt passant prop de l 'abandonatMaset de la Miquela. A I'altura del Corra,1de l'Angel6 la veqetacio crescuda en piecarni es fa rnes espessa. . diticultant larnarxa. A banda i banda de la vall esveuen avinqudes d'u rbanitzacions [a fatemps paralitzades. Poc rnes amunt travessem el torrent per un pontet d 'obra,detail que sernbla provar que encara quefos una branca secundaria, e,l carnl queseguim er a pro u utilitzat i necessari comper fer-hi una construcci6 de certa soJidesa.
La ruta s'enfila Ileugerament en direc..
ci6 a la rnasia de La Roqueta. Prop d'aquesta casa trobern I'itinerari principal deIa carretera, el quail des de Viladellopsanava a Ribes passant pel costat de LaRoqueta i sortia a I'actual carretera propde la font de Can Girabal de Baix. Sensetocar La Roqueta se guim en direcci6 aViladellops . Ara el camf es rnes bo i esnota que I'utilitzen arnb frequencia elspagesos dels conto rns. La boscuria depins es molt densa, encara que els arbresno siguin de gran tamany 0 robustesa, Enel temps oportu aquest Iloc es molt frequentat pels boletaires coneixedors de lazona.
Fa un dia primaveral i el paratge sernbla un oasi de pau. EI silenci sols es torbat per la crldoria d 'un ocell 0 el brunzir d 'un insecte . Resu 'lta difici] d'imaginaractualment que les espurnes de la passada guerra civil ar rivessin fins aquets recons arnb esclats .d rarnat ics. En els ultimsmesas de la contesa foren arnaqatall denodrits qrups d'hornes que s'hi emboscaren per tal de que no els lncorporesslnals frons de guerra. Eis d ies d'angoixa esferen inacabables per aquella gent quetemien la presencia de les patrulles demilicians, canviant continuament de refuq i per a no esserdescoberts i pensantamb les possibles repressalies que poguesi n sofri r Ilurs tamllia rs . Finalment lestropes nacionals ocuparen la comarca iels ernboscats pogueren tornar a lIurs cases i masl es
Encara un fet tragic t indria aquells 1I0cscom escenari . En aquelfs dies del generdel 1939 en que Barcelona continuava enpoder dell govern republica fou enviat unavi6 ,per tal de reconeixer la zona. Lesbateries nacionals ernplacades pels conterns de Vilanova i Sitges abateren I'areopla. EI pilot tracta de salvar-se Ilencant-saamb paracaiqudes, mes sembla, que mortalment ferit arriba ja sense vida a terra,caient prop del cim ·dell PlazelL Com solpassar en aquets cassos, alguns curlososacudiren al 1I0e i, segons ens han contat,
alguns de poe escrupulosos s'emportarenel paracaiqudes, la cacadora i les botesde I'infortunat avia,dor.En canvl nin·gutinque cura del cadaver ni avlsa alesautoritats competents. E·I 1I0c resu Ita tansoll .ari que s'escolaren els mesos i despres els anys sense que horn tinques unirnpuls humanitari envers aquelles despulies d'una vlctirna de la guerra. Han passat trenta anys 'i avul dia les restes delpilot han acabat per confondres entre lesmates i el pedruscall de la muntanya delPlazell, que per aquest motiu hom denornina tarnbe PU'ig de l'Avlador.
Segu!int el cami, contornegem aquestpunxegut tur6 'i el de P.Uig d'en Portesfins arribar a la tancada i solitaria masiadita la Caseta d'en Fuster. Aquf el camlrevolta amb brusquetat i ascendelx fortament fins dalt del collet on es bifurquenIes carreteres. Deixem la branca que va
cap a Les Garrigues, Can Trabal i I'Arbo<tar, i continuem cap a vltadetlops. Travessem la barrancada i ascendim la cinglera sobre Iia qual s'assenta el Ilogarret,aturant-nos uns moments per a descansaral peu de I'enrunada torre de guaita.
La carretera continua en direcci6 NO.passant entre els pujols del Xim i de LaPedreta. Tornem a fer un petit descans enel tloc dit la Miranda, contemplant lescinqleres de Sant Miquel, i davallem acantinuaci6 cap a La Plana Rodona d'Olerdola, passant ales envistes de CanQue-t'entenguis, i sortint a la carreterade Vilafranca per sobre el pontet que hiha entre I'inici del camf al castell d'Olerdola i la poblaci6 capital del terrne, AqufI'antigua carretera es conf6n arnb la moderna, diriqlnt-se cap a Vilafranca del Penedes,
J. VIRELLA
Proyecto de Reglamento paraelMontaflismo Juvenil
(Continuaci6n)
6.- Acth./idades.- Las act ivid adesjuveniles deben tender a una progresivay s61ida formaci6n que permitan posteriormente, ya como montafiero adulto, unrendimiento optirno. Para ello se tratarade crear en las Secciones Juveniles unclima de autorresponsabilidad que regulelas actividades libres.
Para las actividades proqrarnadas paraj6venes y per tanto sornetidas al control,se establecen las siguientes lirnitaclones:Marchas:
De regularidadJuveniles: de 14 a 17 aries maximo de
8 horas,Mayores: de 18 a 20 aries maxima de
10 horas,
De orlentaclon
Los mismos tiempos perc con un recorrldo mas reducido en atencion a losposibles fallos en la interpretacion de losrurnbos marcados.
Desnive'les
Juveniles: de 14 a 17 aries maximo1.500 m. dla.
Mayores: de 18 a 20 arias maximo 2.000m. dla,
Alturas
Juveniles: de 14 a 17 aries techo ma~
ximo 3.500 m.Mayores: de 18 a 20 aries techo maxi
mo 4.000 m.
Esqui de montanaEI esquf de competicion tiene sus pro
pias reg las dictadas per la Federaci6nEspanola de Esqui. Aquf nos referimosunicarnente a la travesfa 0, rnarcha conesqufes.
Sobre ruta con desniveles suaves y ausenoia de hlelo, niebla y ventlsca
Juveniles: de 14 a 17 aries: 15 krn. como maximo.
Mayores: de 18 a 20 anos: 20 km. comomaximo sin niebla ni ventisca y tolerandose alqun tramo de hielo en zonas ho'rizontales 0 pendientes sueves y cortas.
Peso a transporterJuveniles: de 14 a 17 aries 10 kg. como
maximo.Mayores: de 18 a 20 aries 15 .kg. como
maximo.
EscaladaJuveni·les: de 14 a 17 anos, autorizada
la escalada hasta el 2.° grado.Mayores: de 18 a 20 afios, autorizada
la participacion en los cursos oficiales dela ENAM en las condiciones que determinan sus programas.
No debe autorizarse la escalada sinhaber seguido .previamente un cu.rso dela ENAM y aun en este caso, no debenpermitirse escalades de dificultad superior al 111.° grado.
Carnparnentos de MontanaTeniendo en cuenta que el enrareci
miento 'de la atmosfera en las alturas dlflculta el complete repose del organismohumano, los camoarnentos de montanapara las distintas categorfas, se situaranen las 'a lturas siguientes:
Juveniles: de 14 a 17 aries inferior a2.500 m.
Mayores: de 18 a 20 aries inferior a3.000 m.
Los Campamentos de juveniles s610podran ce·lebrarse ba]o la direccion ypresencla de al menos dos adultos deexperiencia probada, bastando la presencia de un adulto de tales condiciones enlos campamentos de mayores.
La tecnica de acampada -terreno';seguridad, vientos dominantes, salubridad,etc.- se tendran en cuenta estrictamente.
VIVAQUESEntendido el vivac como el arte de
pemoctar al aire libre sin el abrigo de unat lend a de carnpana, su practica en lamontana no se pe l mi te a los juveniles, ysi se autoriza, en luqares apropiados ynaturalmente protegidos a los mayores.
EI vivaquear suspendido de una paredno se pe rrnite incluso a los Mayores, yaque esa necesldad s610 se ori c ina en escaladas prolongadas y de acusada dificuitad.Explora,cio,nes Subterraneas
La visita a cue las 0 ca vernas de tacilp enetracion y en cornpanla de alqun adulto conocedor del terreno puede realizarse ,perc se prohibe el descenso a simas que,aun siendo conocidas, requieran el empleo de medios artificiales, tales comocuerdas, escalas, tornos, etc.Equipol
La practica del montariismo exige laposesi6n de un equipo apropiado y su inteligente utilizaci6n.
Las Secciones Juveniles viqilaran cuidadosamente , en cada actividad prcqramaida, que los equipos, tanto indlvldualescomo colectivos sean aproplados y completos, y que sus usuaries seipan manejarlos .
Debe estudiarse al maximo el peso quecada rnuchacho puede transportar sepunsus caracteristicas fisicas y su correctoacoplarniento en mochilas apropiadas.Particlpaclcn en Activldades
8.- Para tomar parte en actividadesprogramadas por la F'EM y Socieidades Federadas, los miembros de las SeccionesJuvenlies deben estar en posesion de sutarjeta de federado y el segura deportivocorrespondiente, y permiso paterno dadoper escrito.
La ficha medlco-deporttva es obligatoria para todos los miembros de las Secciones Juveniles.Pellqros
9.- Las grandes hazarias del montarilsmo no han side fruto de una inconsciente temeridad, sino .oroducto del s,ereno valor que proporciona el conocimiento del peJrgro y la confianza que da elconocer los medios para vencerlo.
(Contlnuara)
Joieria - Rellotgeria
Playa del 18 de Juliol, 1
Te lef'on 293 00 89
VILANOVA I LA GELTRU
Vidrios y Cristales
Acristalamiento de obrasInstalaci6n de escaparates y vitrinasVentanas practicables de alurninioPresupuesto sin compromiso
San Gervasio, 10 - Tel. 2931390 - Villanueva y Geltru
e al Mo a ' m 4
a 0 / el. 293028
o A A E R
a
(L I '- J .~ " L J '-.I
CI. Sant Sebastia, 16
Telefon 293 II 29
VILANOVA I LA GELTRU
T. G. Vilas co - V Ol/anu va y Gelt #'
Recommended