Avaluació competències global menorca

AVALUAR AVALUAR PER DESENVOLUPAR PER DESENVOLUPAR COMPETÈNCIES, COMPETÈNCIES,

AVALUAR AVALUAR COMPETCOMPETÈNCIESÈNCIES

Neus Sanmartí Agost, 2009

EE MenorcaEE Menorca

De la mateixa manera, el què i com aprèn l’alumnat depèn del sentit que el

professorat doni a l’avaluació, dels valors que promogui a través d’ella.

Els canvis importants en el què i el com ensenyar acostumen venir més

dels canvis en els sistemes d’avaluació externs que no pas dels canvis en les

orientacions curriculars

Punts de vista per aprofundir en l’avaluació

1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i inicativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges)

2. Com a activitat per comprovar què hem après

QUALIFICARQUALIFICAR vsvs REGULARREGULAR

Avaluar per Avaluar per qualificar qualificar es centra en:

Avaluar per Avaluar per regular regular es centra en:

• valorar resultats

• comprendre les raons de les dificultats, errors...

190.000.000 anys190.000.000 anys190.10190.1066 anys anys

190.001.992 11.400 250 13.392 2.242 190 4.493 190.1062.332 190.000.000

Exemples de respostes i ‘lògiques’

= 190.000.000 + 1.992 = 190 x 60 = 190 + 60 = 190 x 60 + 1992= 190 + 60 + 1992…

1. L’avaluació com a activitat per

aprendre, a partir de regular què i com aprenem

Comporta aprendre a regular:

– La percepció dels objectius d’aprenentatge

– Com anticipem i planifiquem l’acció– La percepció dels criteris d’avaluació

a) Regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge

DDIIAAGGNNOOSSII

No dibuixa partículesNo dibuixa partícules

Les partícules es mouen cada vegada mésLes partícules es mouen cada vegada més

Dibuixa partícules i objectesDibuixa partícules i objectes

Les partícules conserven les distànciaLes partícules conserven les distància

Les partícules canvien de grandàriaLes partícules canvien de grandària

Què creus que aprendrem?(despr(després d’una explicació inicial)és d’una explicació inicial)

• A dibuixar àtomsA dibuixar àtoms• QuímicaQuímica• A fer fórmulesA fer fórmules• A explicar perquè passen cosesA explicar perquè passen coses• A saber teoriesA saber teories• A pensarA pensar• A explicar perquè l’aigua i altres A explicar perquè l’aigua i altres substàncies canviensubstàncies canvien• … …

Què mengen?Com són per dins?

El procés de naixement

QuQuè creieu que aprendrem sobre les plantesè creieu que aprendrem sobre les plantes??(despr(després d’una conversa inicial)és d’una conversa inicial)

A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-

les fluixet

b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de

l’acció

Cooperativament, els alumnes Cooperativament, els alumnes acorden què han de pensar i/o fer per acorden què han de pensar i/o fer per resoldre un conjunt de tasques resoldre un conjunt de tasques (a (a partir del què han anat aprenent). partir del què han anat aprenent).

Tots els materials:Tots els materials:

Estan formats per partícules. Si és una substància Estan formats per partícules. Si és una substància pura, totes les partícules són iguals.pura, totes les partícules són iguals.

En els canvis físics les partícules no varien (ni el En els canvis físics les partícules no varien (ni el tipus, ni la grandària)tipus, ni la grandària)

En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, els cristalls d’un mineral), o desordenades (per els cristalls d’un mineral), o desordenades (per exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre estan desordenades estan desordenades

A més temperatura, es mouen a més velocitat i la A més temperatura, es mouen a més velocitat i la distància entre elles és més gran (excepte…)distància entre elles és més gran (excepte…)

En què hem de pensar quan utilitzem el En què hem de pensar quan utilitzem el model ‘cinètico-molecular’ per explicar model ‘cinètico-molecular’ per explicar

canvis físics en els materials?canvis físics en els materials?

Aquests resums (o “Bases d’orientació”), Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes que han d’elaborar els propis alumnes

amb les seves paraules,amb les seves paraules, s’han de avaluar-s’han de avaluar-regular molt bé.regular molt bé.

Poden anar variant al llarg dels cursos, Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matitzant afirmacions… ampliant-los, matitzant afirmacions…

En quEn què ens fixem per è ens fixem per saber si el nostre dibuix saber si el nostre dibuix

és idoni?és idoni?

On és el Sol en relació a l’ombra?

L’ombra té nas?

L’ombra toca els peus?

A quin costat està l’ombra?

Com sCom són les ón les ombres del pati?ombres del pati?(2n CEIP Baloo)(2n CEIP Baloo)

En gran grup identifiquem regularitats:

Les ombres que observem al pati… (a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions)

• Són negres.• Estan enganxades als peus de la persona (o a

l’objecte) que fa ombra.• Tenen la mateixa silueta.• Poden ser més grans, més petites, o iguals.• La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la

font de llum) i l’ombra.

Si han estat capaços d’abstreure en què pensar o fer, quan observen nous fets poden

identificar si “funciona” i quins canvis introduir,

-i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT-

3 mesos després un alumne va preguntar:“Com és que l’ombra de l’ocell no està enganxada a les seves potes?”

(1r CEIP Barrufet)

No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint

no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és

divers a l’inici i divers al final

Títols molt relacionats amb el procedimentTítols molt relacionats amb el procediment

No pot deixar de posar No pot deixar de posar exemples concretsexemples concrets

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

Títols relacionats amb el modelTítols relacionats amb el model

Operacions plantejades de Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintèticaforma abstracte i molt sintètica

3. A la darrera part del procés d’aprenentatge cal avaluar si

l’alumnat identifica els CRITERIS D’AVALUACIÓ i si

és capaç d’aplicar-los per autoregular-se

REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVALABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA

Què he de fer? Estarà ben fet si...

1. Escollir un títol per a l’informe

1.1 està d'acord amb l'experiència1.2 resumeix l'objectiu principal1.3 és suggeridor

2. Identificar l'objectiu principal

2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat2.2 comença amb un verb

3. 3. Plantejar la hipòtesi

3.1 s'indiquen les variables dependent i independent3.2 s'indiquen les variables que es controlen3.3 es redacten utilitzant la forma:"Si ........................., aleshores .................

4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació

4.1 s'anoten tots4.2 són anomenats correctament

5. … 5.1 …

Base d’orientació

Criteris d’avaluació

Compartint els continguts de l’avaluació

Què afegiriem avui sabent que aquest aprenentatge ha de tenir una finalitat competencial?

Ex: Utilitzar aquests coneixements per argumentar sobre la puresa d’un producte que utilitzem

quotidianament

“Em vaig equivocar perquè vaig dibuixar les partícules d’aigua de tamany diferent a cada estat. Crec que ho vaig dibuixar així perquè m’imaginava que les partícules d’aigua sòlida eren com trossos de gel i que en canvi les d’aigua líquida eren més petites perquè… Pensava que les partícules eren... Ara en canvi crec que …”.

Revisió de produccions inicialsRevisió de produccions inicials

“Marc té una mica de raó i s’ha adonat del perquè s’ha equivocat. Encara que hi ha moltes més diferències entre els 3 casos. Per exemple, les partícules es mouen molt més depressa quan l’aigua és vapor i també estan molt més desordenades”.

Co-avaluació d’una companyaCo-avaluació d’una companya

Exemples d’idees dels companys per millorar el dibuix (a partir de criteris consensuats): “No pot ser que estiguin per línies perquè no estarien barrejades”; “L’aigua també està en partícules”. (CEIP Coves d’en Cimany, 5è)

Mesclem aigua i sal

2. L’avaluació com a activitat per comprovar què hem après

• Com plantejar preguntes que avaluïn la competència?

• Com aconseguir que hi hagi coherència entre els objectius d’aprenentatge i l’avaluació?

• Com qualificar el grau de competència?

TTé sentit ué sentit una activitat d’avaluacio final? na activitat d’avaluacio final?

• Serveix per posar a prova si s’ha aprèsServeix per posar a prova si s’ha après

• Possibilita reconèixer quins aspectes Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundirencara cal aprofundir

Però només si:Però només si:

• És coherent amb el procés d’ensenyamentÉs coherent amb el procés d’ensenyament

• Hi ha probabilitats de tenir èxitHi ha probabilitats de tenir èxit

a) Un primer problema:

Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?

S’avaluen competències a partir d’aquest tipus de preguntes?

“Per tal que les plantes fabriquin el seu aliment, quin component de l‘aire és necessari?:a) Ozób) Nitrogenc) Vapor d’aiguad) Diòxid de carboni”

INCE (2002) -MECD-

2 Completeu el segŸent text sobre lÕintercanvi de substˆncies entre la sang i les clálules del cos: Les artries es van ramificant o dividint en ............................... i aquestes en ................................

que arriben a ............................................................................. del cos.

Els capilálars s—n uns vasos sanguinis que tenen una paret molt ....................... formada tan sols per

................................., i com que la sang que circula tŽ una pressi—......................... llavors el

plasma amb els ................................. i ................................ traspassa la paret i es barreja amb el ....

....................................................... que rodeja totes les clálules del cos.

Es produeix lÕintercanvi de substˆncies entre aquest l’quid i les clálules. El l’quid aporta a les

clálules lÕoxigen procedent de ............................ i els nutrients procedents de .................................

Les clálules cedeixen el ................i ................................................procedents del seu metabolisme.

Una part del l’quid que porta aquestes substˆncies entra en els capilálars que es reuneixen per

formar les ....................................... que tambŽ es reuneixen per formar les ............................. que

porten la sang al cor.

El l’quid .............................. que no retorna als capilálars sanguinis penetra en dÕaltres capilálars

anomenats ................................... i forma la ................................ que finalment es connecta al .......

PRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADA

DÓNA INDICISDÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARIÉS CLAR EL DESTINATARI

Avui tots hem notat que algú ha posat Avui tots hem notat que algú ha posat un ambientador a la classe. Amb tot un ambientador a la classe. Amb tot el què has après aquests dies, com li el què has après aquests dies, com li explicaries a un company del curs explicaries a un company del curs anterior per què ho hem percebut?anterior per què ho hem percebut?

Característiques de les Característiques de les BONES PREGUNTESBONES PREGUNTES

Com sembla que es canvia sense canviar res?

La Joana és professora de ciències i està explicant el sistema nerviós. En la primera classe explica les cèl.lules que constitueixen aquest sistema.a) Com s’anomenen aquestes cèl.lules?b) Descriu les parts que distingueixen aquestes cèl.lulesc) Com es comuniquen les neurones?…

Exemples de preguntes curtes però interessants

• Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 kg ara en pesa 100.• Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell?• En què hem de pensar (o observar) per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals)?

Però per avaluar la competència són necessàries tasques

relacionades amb l’actuació• Aquest anunci afirma que la compra d’un

cotxe d’aquesta marca és “CO2 neutral”. Argumenta si creus que és cert o no, i justifica, des del punt de vista ambiental, quins aspectes s’haurien de tenir en compte al comprar un vehicle a motor

ESO - Ciències

I a primària? (després de treballar el cicle de

l’aigua i l’argumentació)• L’Ajuntament està iniciant converses amb

els responsables de d’una empresa de cartronatge perquè s’instal.li en el polígon de Can Serra. Se’t demana des de l’ Ajuntament la teva opinió, per poder valorar millor si ens convé la instal.lació de la fàbrica, i en cas afirmatiu, que plantegis quines condicions o compromisos haurien de poder cumplir.

CEIP La Roureda (6è primària)

Si no canvien les preguntes-activitats d’avaluació,

no canvia res

Un segon problema:

b) Coherència entre els objectius d’aprenentatge i l’avaluació

Importància de preveure la competència global que volem ajudar

a desenvolupar en una UD

Objectiu redactat en forma de competència

Que els alumnes siguin capaços de:

- Utilitzar el coneixement sobre … i les dades o informacions obtingudes a partir de … per … (prendre decisions, argumentar…) actuacions en relació a….

Es pot distingir entre:

- Criteris de realització (relacionats amb l’aplicació de les accions recollides a la Base d’Orientació -planificació de l’acció-) - Criteris de resultats (que ens indiquen el nivell de qualitat amb què apliquem aquestes accions)

Quins criteris d’avaluació?

• Objectiu (competencial): Utilitzar els coneixements sobre l’energia i les seves propietats per analitzar críticament un anunci i per argumentar l’opinió de manera fonamentada.

• Criteris avaluació:

De realització De resultatsAborda l’anàlisi del problema tenint en compte la seva complexitat (té en compte diverses variables, pros i contras…)

Ho fa de manera:- Pertinent- Completa

Utilitza el concepte d’energia tenint en compte les seves propietats (es transforma, es transfereix, es conserva, es dissipa…)

- Precisa- Coherent

Argumenta de manera que convenç, fonamentant les seves raons, utilitzant connectors adients…

Un tercer problema:

c) Com qualificar el grau de competència?

Preguntes del professorat

• Quan val cada competència a la nota final?

• Quan valen els coneixements i quan les competències?

• Es pot aprovar si no tenen els coneixements adquirits de la matèria?

• …

Com ho fa PISA?• Identifica 6 (+0) nivells de competència

Per on començar a replantajar-nos la qualificació?

• Definir “nivells de competència” interrelacionant aspectes diversos (i posar en dubte que un alumne que respon bé la meitat de les qüestions ja és “competent”).

El treball entorn a una visió competencial de l’aprenentatge

genera moltes preguntes i dubtes per als quals encara no tenim

respostes. Sabem més “què no és” que no pas “què és”. Però

ens obre camins per innovar i per avançar entre tots.