CATÉTERS CENTRALS D’INSERCIÓ PERIFÈRICA ( PICC ) hospital de dia... · hematologia, per...

CATÉTERS CENTRALS D’INSERCIÓ PERIFÈRICA

( PICC )

NÚRIA MARTÍ BLADÉ

HOSPITAL DE DIA

� Actualment la medicina està aconseguint no només qu e els malalts visquin més anys sinó que visquin millor i amb més qualitat de vida. S’ha trobat una manera d’administrar tractaments am bulatòriament, amb fiabilitat, seguretat, confort i facilitat de manei g.

� Aquesta eina és el catèter de llarga durada (catète r central d’inserció � Aquesta eina és el catèter de llarga durada (catète r central d’inserció perifèrica ) valorat per la seva facilitat a l’hora de la implantació, dut a terme per infermeria. No necessita quiròfan ni prov es pre-operatòries. El seu maneig senzill i les poques complicacions pot encials, el fa idoni tant per tractaments curts i intensius com per trac taments llargs hospitalaris o ambulatoris.

� A la nostra unitat utilitzarem la PICC sempre que l es necessitats de � A la nostra unitat utilitzarem la PICC sempre que l es necessitats de tractament del malalt ho requereixin.

� En un membre amb extirpació ganglionar no implantar em mai un catèter.

� Es valorarà la seva implantació en pacients trombop ènics o neutropènics.

� Aquest catèter és idoni per qualsevol patologia amb tractament de llarga durada.

� És recomanable la implantació de la PICC si és poss ible a l’inici de qualsevol tractament.

OBJECTIUS� Evitar el patiment que ocasionen les continues veno puncions.

� Administrar NPT, substàncies hiperosmolars i QT end ovenosa de forma

segura.

� Administració de tractaments de llarga durada amb f acilitat.� Administració de tractaments de llarga durada amb f acilitat.

� Facilitar el treball d’infermeria.

� Assegurar una via endovenosa en pacients amb dificu ltat per canalitzar

vies perifèriques i extracció de sang.

� Evitar flebitis i hematomes.

� Procurar l’administració del tractament de quimiote ràpia de qualitat,

suprimint el risc de necrosi tissular per extravasa ció.

� Permet mesurar la Pressió Venosa Central.

� C:\Users\seven\Desktop\DSC_0448.jpg � PICC de tres llums i 6 fr, que utilitzem al servei de hematologia, per l’administració de l’administració de medicació, extraccions sanguinies, transfussions de sang i hemo- derivats i per l’infusió de cel.lules mare en l’ auto-transplantament de moll d’os.

� PICC de 5 Fr i dos llums, que utilitzem en malalts de hematologia amb limfomes per limfomes per l’administració de quimioteràpia endovenosa, extraccions de sang i administració de sang o hemoderivats. I amb malats d’altres especialitats del hospital.

� PICC de 4 Fr i una llum, que utilitzem en malalts d’oncologia per l’administració de l’administració de quimioteràpia EV, per extraccions d’analítiques i administració de sang i hemoderivats.

TIPUS DE CATÈTER �Al nostre servei utilitzem catèters

de poliuretà de tercera generació

biocompatible que admeten

l’administració de contrast, ja que

permeten la infusió a una pressió permeten la infusió a una pressió

de 5cc per segon.

�Actualment disposem d’un

ecògraf que ens permet

aconseguir una correcta

acomodació del catèter en una

vena de més calibre i en una zona

més còmoda pel malalt.

ResultatsResultatsInserció de PICC,S en HdDRealizamos otro estudio retrospectivo de 12 meses de duración. De Enero a Diciembre de 2012

TOTAL : 117TOTAL : 117�� AMB SUPORT ECOGRAFICAMB SUPORT ECOGRAFIC

5454�� SENSE SUPORT ECOGRAFICSENSE SUPORT ECOGRAFIC

6363

Implantació de PICC,s 2012 Implantació de PICC,s 2012 en HdDen HdD

Sin ecografíaSin ecografía Con ecografíaCon ecografía

89

11

sin complicaciones

ETV

�Explicar al pacient la cura que ha de tenir amb el catèter per la seva

comoditat i pel seu bon manteniment.

�Explicar-li el protocol de cures post –implantació que s’ha establert al

POST EXECUCIÓ: PROTOCOL DE POST-IMPLANTACIÓ

servei i que explicarem més endavant.

�Omplir el full de excel, on anotarem les caracterís tiques del catèter i

totes les possibles complicacions.

� L’allotjament òptim del catèter

serà a la vena cava superior, al

terç superior de l'aurícula; entre el

tercer i quart espai intercostal.

� Quan la punta del catèter queda

allotjada a la meitat proximal de la

vena subclàvia, té més risc de

trombosis que la que queda

localitzada a la vena cava

superior.

�Es realitzarà segons les normes de la cdc, de forma asèptica

�Control de la zona d’inserció durant les primeres h ores, insistint en el

CURA EXTRA-LUMINAL

moviment de l’extremitat amb normalitat.

�Cura rigorosa a les 24 hores per retirar restes hem àtiques i control del

punt d’inserció.

�Les cures posteriors dependran de si el pacient est à ingressat (es curarà

cada 72h), o si és ambulatori (cura cada 8-1o dies ) o sempre que sigui

necessari.

�Desinfecció dels taps de bioseguretat amb clorhexid ina 1%.

�Comprovar que reflueixen les llums del catéter.�Canvi de taps de bioseguretat.�Salinitzar amb 10cc de sèrum salí.

CURA INTRALUMINAL

�Salinitzar amb 10cc de sèrum salí.�Heparinitzar amb solució d’heparina monodosi 20ui/ml , utilitzant la

tècnica de pressió positiva.

�Revisió del punt d’inserció i desinfecció del matei x.�Canvi de l’stat-lock si cal.�Tapar amb apòsit transparent.�Protegir els taps.

�Protegir els clamps.�Cura oclusiva.

ESTUDIO PREVIOESTUDIO PREVIO

DESPUÉS DE DOS AÑOS DE EXPERIENCIA, SE REALIZÓ UN E STUDIO RETROSPECTIVO

CURA POST-IMPLANTACIÓ� Escalfar unes gases humides i

aplicar-les 2cm per damunt de

l’apòsit transparent, deixant-les

actuar 15 minuts i repetir actuar 15 minuts i repetir

l’operació tres vegades al dia

durant 3 dies.

� L’objectiu és dilatar la vena on

està implantat el catèter per evitar

possibles flebitis derivades de la

implantació d’aquest.

EXTRACCIÓ DE SANG DE LES PICC

� A partir de 4 fr es pot extreure sang sense dificultat sempre que s’utilitzin les xeringues s’utilitzin les xeringues adequades i la tècnica de pressió negativa intermitent. Això permet que el catèter es recuperi després de cada aspiració.

� Es recomanen :-xeringua de 5cc – 4fr

-xeringa de 5 -10cc – 5fr

PROCEDIMENT

� Rentat higiènic de mans o solució alcohòlica tipus sterilium.

� Desinfecció del tap amb clorhexidina 2% abans i des prés de l’extracció.

� Comprovació que el catèter reflueixi.� Comprovació que el catèter reflueixi.

� Retirarem 5cc de sang que no utilitzarem.

� Realitzarem l’extracció suaument.

� Salinitzarem amb 10cc de sèrum salí desprès de l’ext racció o de

l’administració de medicació.

� Administraren 5cc de solució d’heparina (fibrilin ® ) fent pressió positiva.

TÈCNICA D’HEPARINITZACIÓ AMB PRESSIÓ POSITIVA

� Abans d’heparinitzar, sempre es

salinitzarà amb 10cc de sèrum

salí.salí.

� Amb la xeringa carregada amb

solució d’heparina mono dosi,

administrarem 5cc abans d’acabar

i sense deixar d'empènyer l'èmbol

de la xeringa, clamparem.

GUIA PER EXTRACCIÓ I ADMINISTRACIÓ DE FARMACS PER

UN CATÈTER VENOS D’INSERCIÓ PERIFÉRICA (PICC)

DEFINICIÓ :

El PICC és un catèter central d’accés perifèric. INDICACIONS

Mantenir un accés venós durant llarg temps

Extracció de sang

Administració de tractaments; Admon. NPT

Monitorització de pressió venosa central

Administració de soluciones Hipertónicas o vesicants

Admon. de sang i derivats

Admon. de contrastos radiològics (tant sols en catèter

de poliuretà Med-com la resta comprovar si es pot )

EXTRACCIÓ DE SANG / ADMINISTRACCIÓ DE TRACTAMENTS

Material per realitzar l’extracció de sang:

Clorhexidina 1%

Guants de nitril

Xeringa 5cc

Xeringa 10cc

col·locació PICC

Xeringa 10cc

Sèrum Salí 10cc

Solució de Heparina monodosi 5cc Fibrilin®

Procediment

Rentat higiènic de mans o solució alcohòlica

Desinfecció del tap amb Clorhexidina 1% abans i desprès

de l’extracció

Comprovar que el catèter reflueix

Retirarem 5 cc de sang que no utilitzarem (en el cas d’extracció)

Realitzarem l’extracció suaument

Salinitzarem amb 10cc de Sèrum Salí desprès de l’extracció o de

l’administració

Administrarem 5cc de solució de Fibrilin® fent pressió positiva

Per realitzar l’administració de medicaments el

procediment serà el mateix exceptuen la extracció de sang

PROTECCIÓ DEL CATÈTER

Protecció dels clamps amb gasa

Cura oclusiva

PROBLEMA SOLUCIÓ

1. LA PUNTA DEL CATÈTER ESTA SITUADA CONTRA LA PARET DE LA VENA.

1. CANVIAR DE POSICIÓ AL MALALT. AUGMENTAR LA PRESSIÓ TORÀCICA FENT MANIOBRES DE VASALVA.

PARET DE LA VENA.

2. TAPONAMENT PARCIAL DEL CATÈTER PER UN COÀGUL DE FIBRINA

2. IRRIGAR ABUNDANTMENT I ADMINISTRAR UROKINASSA. ASPIRAR I ELIMINAR, RENTAR AMB SOL. SALINA I HEPARINITZAR.

PROBLEMA SOLUCIÓ

3. PRECIPITACIONS DE FÀRMACS

3.FER UN RENTAT ENTRE ELS PRODUCTES A INFONDRE.

4. OCLUSIÓ PER COÀGUL

4. PROTOCOL DE SELLAT D’HEPARINA I/O UROKINASA

5. FLEBITIS 5. ACUDIR AL SERVEI D´HEMODINÀMICA PER REALITZAR UN CONTROL AMB L’ECO-DOPPLER

PROBLEMES POTENCIALS DE LA PICC

1. OBSTRUCCIÓ

� Si no reflueix sang del catèter ens farà pensar en que hi pot haver un

OBSTRUCCIÓ

FLEBITIS

� Si no reflueix sang del catèter ens farà pensar en que hi pot haver un

coàgul o una acumulació de fibrina. ���� serà necessari l’administració

d’un fibrinolític.

� Protocol d’ús de fibrinolítics (dilució de la uroki nasa) ���� 250.000 ui

d’urokinasa en 100cc de sèrum salí.

� D’aquesta dilució s’ agafarà 2cc i es completarà am b 5cc de solució

salina, segons protocol de l’hospital.

1.2. TÈCNICA DE PRESSIÓ NEGATIVA DE DESOBSTRUCCIÓ D E CATÈTERS

� Material:

� 2 xeringues de 10 ml� 2 xeringues de 10 ml

� 1 clau de 3 vies.

� antisèptic

� dilució d’urokinasa

� Tècnica:

� Connectar a la clau de tres vies una xeringa de 10 ml buida i una altra

amb urokinasa.

� Aspirar fins que l’èmbol arribi a 7- 8cc, així s’eva cua qualsevol

substància que hi hagi entre el coàgul i el connect or, creant una zona substància que hi hagi entre el coàgul i el connect or, creant una zona

buida que permetrà l’entrada de fibrinolític.

� Quan l’èmbol arribi a 7- 8cc es tancarà la clau de t res vies cap a la

xeringa que hem utilitzat per aspirar, obrint la xer inga que conté el

fibrinolític.

� En aquest espai introduirem la urokinasa i la deixa rem actuar de mitja

hora a una hora.

� Passat aquest temps comprovarem mitjançant l’aspira ció si ha estat

efectiu o no. Tornaríem a repetir el procés si fos necessari.

2. FLEBITIS

Control de catèter en els primers dies de la implan tació. Pot tenir relació amb :

� el grau de neutropènia del pacient� la implantació tardana del catèter

La flebitis mecànica pot produir -se per:La flebitis mecànica pot produir -se per:

� la utilització de catèters de polímer � dimensió de la vena� si la punció de la vena ha estat traumàtica � si la introducció del catèter ha estat costós

Cures d’ infermeria:� elevació de l’extremitat.� l’exercici moderat de l’extremitat � aplicació de compreses fredes

EL 17 % DE TODAS LAS COMPLICACIONES DEL CATÉTER ERAN LA FLEBITIS, LA TROMBOFLEBITIS Y LA TROMBOSIS VENOSA PROFUNDA.

2.1. ESCALA DE FLEBITIS

GRAU 0 SENSE SIGNES CLINICS

GRAU 1 ERITEMA AMB O SENSE DOLOR A LA ZONA D’ACCÉS

GRAU 2 DOLOR A LA ZONA D’ACCÉS AMB ERITEMA O EDEMA.

GRAU 3 DOLOR A LA ZONA D'ACCÉS AMB ERITEMA, FORMACIÓ D’ESTRIES O CORDÓ VENÓS PALPABLE. D’INSERCIÓ.

GRAU 4 DOLOR A LA ZONA D’ACCÉS AMB ERITEMA, FORMACIÓ D’ESTRIES, CORDÓ VENÓS DE MÉS DE 2,5 CM, SECRECIÓ PURULENTA O FEBRE.

RETIRADA DEL CATÈTER:

Motius per la retirada del catèter:1- La flebitis o la tromboflebitis (tot i que no sem pre és motiu de retirada, s’ha de fer un control rigurós del catète r)retirada, s’ha de fer un control rigurós del catète r)2- Sepsis

3- Fi de tractament.� Sempre que retirem el catèter sigui per qualsevol c ausa recollirem la

punta pel cultiu (maki).� La retirada del sistema es farà amb les normes d’as èpsia amb les que

em utilitzat sempre el catèter.

� La inserció, amb aquest mètode, permet major mobili tat de la � La inserció, amb aquest mètode, permet major mobili tat de la extremitat, per poder realitzar les seves activitats diàries i, per tant, augmenta la comoditat del malalt i baixa l’índex de complicacions.

GRÀCIES

GRÀCIES