View
9
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Centre de Fauna de les Planes de Son
DOSSIER DEL MESTRE (EL CABIROL)
Cristina García Pérez Olga Morreres Viladegut
Lourdes Palma Ortiz Carmen Poch Ticó
PFZ ’08: Curs Conèixer el Pallars
Centre de Fauna
Les Planes de Son
ÍNDEX
• Presentació del projecte “Centre de Fauna” ………………………1
• Objectius del projecte ……………………………………………………………2
• Objectius didàctics del projecte ……………………………….…………4
• Introducció a l’activitat ………………………………………………………….6
• Objectius didàctics de l’activitat …………………………………………9
• Continguts de l’activitat ……………………………………………………….…10
• Activitats prèvies a la visita ………………………………..………………..12
• Activitats durant la visita …………………………………..………………….15
• Avtivitats posteriors a la visita …………………………………………….16
• Bibliografia i webgrafia ………………………………………………………….20
• Annexos …………………………………………………………………...………………..21
Centre de Fauna
Les Planes de Son
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “Centre de Fauna”
El Centre de Fauna és un projecte d’educació ambiental, d’apropament
i coneixement de la fauna salvatge autòctona, mitjançant l’anàlisi de la seva
diversitat i adaptabilitat i del seu hàbitat en un marc més ampli de
desenvolupament sostenible del medi. Està desenvolupat pel centre de
natura i sostenibilitat Planes de Son, centre que pertany a la Fundació
Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.
Aquesta proposta educativa consisteix en una sèrie d’activitats,
adaptades als diferents nivells educatius (P-3, P-4, P-5), desenvolupades al
camp (zona d’alta muntanya), acompanyades per unes activitats prèvies i
suggeriments posteriors que el professorat realitzarà a l’escola i definirà el
marc on s’insereix en el projecte curricular dels alumnes.
L’objectiu principal d’aquest projecte és que els alumnes aprenguin a
valorar la riquesa de la nostra fauna d’una manera didàctica i divertida
mitjançant mètodes d’observació directa i autoreflexió.
Més enllà d’una proposta educativa puntual, el Centre de Fauna vol ser
un punt de referència per a l’educació continuada i l’aprofundiment en el
coneixement del medi natural, la seva dinàmica i problemàtica, així com del
nostre paper en la conservació d’aquest.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
OBJECTIUS DEL PROJECTE DEL CENTRE DE
FAUNA
1. Plantejar situacions significatives d’aprenentatge que puguin enriquir
la percepció respecte a allò que succeeix en relació amb el medi i la
fauna salvatge, i que desenvolupin la sensibilitat en front dels
problemes ambientals, per millorar la capacitat de plantejar
problemes, de debatre’ls, de construir opinions i de definir actuacions
en relació amb el problema de la pèrdua de biodiversitat.
2. Descobrir característiques de funcionament i adaptabilitat al medi de
les diferents espècies de fauna autòctona.
3. Aprofundir en les relacions que es donen entre les espècies i el seu
hàbitat, per concienciar els alumnes de la gran responsabilitat que té
l’ésser humà com a agent equilibrador o bé desiquilibrador del medi
natural.
4. Valorar la importància de la diversitat natural i que la conservació de
la fauna autòctona i els seus hàbitats requereix actituds individuals,
col·lectives i l’entesa social a nivell local i també entre pobles i
nacions.
5. Conscienciar i sensibilitzar de la importància de conèixer, valorar i
respectar el món natural presentant alternatives amb les quals
contrastar les pròpies formes de veure, pensar, sentir i actuar, per
tal d’introduir nous models d’actuació que facin posible nous models
socials.
6. Afavorir les actituds individuals i col·lectives per tal de potenciar
actuacions de protecció i millota de la fauna salvatge i del seu
hàbitat, analitzant situacions en les que es plantegen aspectes
concrets, locals i personals amb situacions més llunyades i abstractes.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
7. Potenciar el sentit de la responsabilitat dels individus i dels grups
socials envers la necessitat de preservar les espècies de fauna
autòctona, com a part d’un patrimoni comú, i millorar la capacitat i les
possibilitats d’aplicar les análisis, les actituds i els comportaments
ambientals a la vida quotidiana.
8. Ajudar a l’alumnat a adquirir una comprensió bàsica de la presència i
funció de l’home en el medi, raonant i explicant les seves formes de
pensar i actuar davant de situacions concretes que tenen una causa i
un efecte a curt o llarg termini.
9. Desenvolupar la capacitat de disfrutar del medi natural i la fauna
salvatge, per compatibilitzar aquest gaudint-ne amb la seva
conservació i manteniment, tant en l’ús individual com col·lectiu.
10. Conèixer un centre de fauna salvatge, funció i tasques més
importants que s’hi desenvolupen.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
OBJECTIUS DIDÀCTICS DEL PROJECTE DEL
CENTRE DE FAUNA
1. Ser conscients de quines actituds i comportaments s’han de tenir
quan es visita un centre de fauna salvatge.
2. Familiaritzar-se amb tècniques bàsiques d’estudi de la fauna:
observació, classificació, claus d’anàlisis, rastres per tal d’identificar
alguns animals salvatges.
3. Adonar-se que la fauna està condicionada a l’equilibri del seu hàbitat i
que aquests són sistemes fràgils que es poden degradar fàcilment, i
analitzar críticament les actuacions humanes que són presents al
medi, a partir de la recollida de dades i informació provinent de
diferents fonts.
4. Determinar el tipus de fauna en funció de les característiques d’una
zona i establir les relacions i interdependències que es produeixen
entre les diferents espècies animals i el medi.
5. Valorar la fauna salvatge com a font de riquesa, desenvolupant una
actitud positiva envers la diversitat de fauna salvatge i la seva
conservació, comptabilitzant-la amb el desenvolupament i la millora
de la qualitat de vida de l’home.
6. Adonar-se que la pèrdua d’espècies de fauna salvatge té greus
repercussions pel medi natural, raonant les causes que han fet de
l’ésser humà él més implacable dels depredadors.
7. Promoure l’esperit crític envers les actuacions humanes que
perjudiquen la fauna salvatge i l’equilibri en el medi natural, raonant
les formes de pensar i actuar de l’alumnat, davant d’altres models.
8. Estudiar i debatre un problema local relacionat amb fauna salvatge,
analitzar i raonar els diferents punts de vista de l’alumnat comparant
Centre de Fauna
Les Planes de Son
els valors propis amb els que són ambientalment més beneficiosos per
a la preservació de la fauna autòctona i explicitar possibles solucions.
9. Promoure el debat, l’anàlisis crític i la presa de decisions i valorar el
fet que la conservació de la fauna autòctona i els seus hàbitats
requereix actituds individuals i col·lectives, l’entesa social i també
l’entesa entre pobles i nacions.
10. Col·laborar en la planificació i realització d’activitats en grup,
dramatitzacions i jocs de rol per tal de facilitar a l’alumne/a
l’explicació de les seves idees i actituds.
11. Afavorir la interrelació entre els alumnes a partir de l’anàlisi,
discussió, explicitació d’idees i recerca de solucions, en front d’un
problema ambiental (la pèrdua d’espècies de fauna autòctona).
Centre de Fauna
Les Planes de Son
INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT
Centre de Fauna
Descripció i interès
Al terme municipal de Son del Pi (Pallars Sobirà), trobem ubicat
Les Planes de Son que és un equipament de l'Obra Social de Caixa
Catalunya, gestionat per la Fundació Territori i Paisatge, que
ofereix estades de lleure a la natura i d’educació ambiental. La
finalitat del centre és sensibilitzar i educar la societat en temes
de desenvolupament sostenible i en la preservació de la naturalesa
i el paisatge.
Les Planes de Son és un centre integrat en el paisatge,
semisoterrat en un prat natural i amb unes instal·lacions úniques
als Pirineus, energèticament eficients. La integració en el paisatge,
l’aprofitament de la llum natural, l’ús d’energies renovables i la
Centre de Fauna
Les Planes de Son
gestió integral de l’aigua i els residus el configuren com un model
de gestió sostenible.
També s’hi troba el Centre de Fauna, que acull espècies
representatives dels Pirineus i ofereix la possibilitat d’apropar-se
als animals a través de visites guiades amb grups reduïts.
La capacitat de seducció dels paisatges pirinencs proporciona un
marc idíl·lic per a realitzar estades d’educació ambiental i
treballar el contacte personal amb la natura. Activitats com la
descoberta de paisatges de gran riquesa ecològica o l’observació
de la fauna salvatge afavoreix l’estima i el respecte per l’entorn.
Possibilitats didàctiques
L’hàbitat, és el medi físic que reuneix les condicions adequades perquè
esdevingui la vida i es desenvolupin les espècies. Per cada espècie, és l’espai
on es troba tot allò que necessita per viure i per al conjunt dels éssers vius,
és tot el planeta.
L’educació ambiental s’ha d’entendre com una perspectiva lligada a una nova
concepció cultural i una nova dimensió educativa, on els educadors/es hem
de saber transmetre als nostres alumnes, ja des de les primeres edats quan
s’incorporin als centres educatius, que tots els éssers vius s’interrelacionen
i s’estableixen relacions de dependència, incloent-hi les persones. D’aquí la
importància de fer una descoberta del medi que propiciï l’estudi dels éssers
vius en el seu medi natural, per tal de fomentar el respecte i l’estima pel
nostre patrimoni natural, així com la creació d’actituds de cooperació,
participació i solidaritat que afavoreixin processos individuals i col·lectius
cap a una societat més sostenible.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
L’estudi d’un ésser viu en el seu hàbitat afavoreix en els infants que
l’aprenentatge sigui significatiu, carregat d’emoció, sensibilitat i de
relacions afectives, acompanyades de comunicació i sentiments en la pròpia
descoberta, i de tot plegat contribueixi a fomentar el respecte i l’estima
pels altres i el nostre entorn.
Materials didàctics
Aquest material va destinat a alumnes i professors que realitzin l’activitat
al Centre de Fauna de les Planes de Son.
El dossier inclou una guia per al professor/a i una sèrie de fitxes i activitats
didàctiques que els alumnes poden realitzar abans, durant i després de la
visita, i pretén ser una proposta alternativa que cada professor/a pot
aplicar segons el criteri que consideri oportú.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
OBJECTIUS DIDÀCTICS DE L’ACTIVITAT
1. Diferenciar el lloc on viuen els animals salvatges i els animals de
granja per tal d’aproximar-se al concepte d’animal salvatge.
2. Reconèixer algun animal salvatge de la fauna autòctona.
3. Adonar-se d’una característica externa que permet classificar els
animals en herbívors i carnívors, mamífers i aus.
4. Visitar un hàbitat natural: el Centre de Fauna de les Planes de Son.
5. Descobrir la geneta com un dels carnívors de la zona dels Pirineus
pertanyent a la fauna autòctona.
6. Conèixer la morfologia externa del cabirol.
7. Identificar l’alimentació del cabirol.
8. Identificar la petjada del cabirol.
9. Saber com es reprodueix el cabirol.
10. Potenciar en els infants el respecte i l’estima pels animals salvatges i
els seus hàbitats.
11. Afavorir en el grup-classe la capacitat de gaudir en l’estudi d’un
animal salvatge compartint l’experiència amb els companys.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
CONTINGUTS DE L’ACTIVITAT
FETS I CONCEPTES
� Aproximació al concepte d’animal salvatge.
� Aproximació a un hàbitat natural del cabirol: Centre de Fauna de
Les Planes de Son.
� Descoberta d’un mamífer: el cabirol.
� Morfologia externa del cabirol:
• Parts més importants del cos.
• Funció de cadascuna de les parts.
� Alimentació: què menja el cabirol?
� Reproducció:
• Diferenciació mascle/femella
• Naixement d’una cria de cabirol
PROCEDIMENTS
� Diferenciació entre animal salvatges i animals de granja i el lloc
on viu cadascun.
� Observació directa d’un hàbitat de mamífers: Les Planes de Son.
� Observació directa i indirecta de les característiques
morfològiques més rellevants del cabirol.
� Identificació de la part del cos que fan servir els cabirols per
desplaçar-se.
� Agrupació d’aliments de la dieta del cabirol.
� Evocació de les qualitats perceptibles del cabirol.
VALORS
Centre de Fauna
Les Planes de Son
� Esforçar-nos per parlar en veu baixa mentre es visita el Centre
de Fauna de Les Planes de Son.
� Valorar el cabirol com animal salvatge.
� Afavorir en els infants la capacitat de gaudir d’un animal salvatge
en llibertat.
� Fomentar el respecte i l’estima pels animals salvatges i els seus
hàbitats naturals.
� Potenciar el fet de compartir amb els companys/es la descoberta
d’un animal salvatge.
� Gaudir de la visita al Centre de Fauna de Les Planes de Son.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
ACTIVITATS PRÈVIES A LA VISITA
1. CONTE
El mestre explicarà als nens el conte amb la història de com el cabirol va
arribar al Centre de Fauna de les Planes de Son. Desprès del relat, se’ls
faran unes quantes preguntes sobre el conte per veure què han entès de la
història que els hem explicat.
A continuació, se’ls donarà una fitxa per a què realitzin un dibuix lliure
sobre el conte que han escoltat.
2. DIFERENCIACIÓ ENTRE ANIMAL SALVATGE I ANIMAL
DOMÈSTIC/DE GRANJA
Començarem l’activitat preguntant als nens què en saben sobre els animals
salvatges. I sobre els animals domèstics. D’aquesta conversa amb els
alumnes extreure’m els trets significatius que hagin expressa’t, fixant-nos
bé en els conceptes erronis que s’hagin de rectificar.
Podem conduir la conversa fent preguntes:
1. Sabeu què és un animal salvatge?
2. Coneixeu el nom d’algun animal salvatge?
3. Sabeu on viuen? Viuen en granges?
4. Quins animals viuen en una granja?
5. Qui se’n cuida d’aquests animals?
Centre de Fauna
Les Planes de Son
Podem demanar als nens que portin fotografies d’animals abans de començar
les activitats. A partir de les fotografies podem preguntar quins animals
són i on viuen (en estat salvatge o en granges).
Tot seguit, entregarem als nens una làmina. Demanarem als nens que
observin i verbalitzin el nom dels animals representats a la làmina i tot
seguit, pintin els animals salvatges que hi surten representats.
3. DIFERENCIACIÓ ENTRE HERBÍVORS I CARNÍVORS
Aprofitant les fotografies d’animals que hagin portat els nens, es
treballaran els conceptes d’animals herbívors i carnívors. Els preguntarem
als nens si saben què mengen els animals de les fotografies, fent principal
incidència en els dos grups que ens interessen: els herbívors (que mengen
vegetals ) i els carnívors (que mengen carn). Podem preguntar-los si tenen
animals a casa i què els donen per menjar.
El mestre/a explicarà que els animals que mengen carn es diuen carnívors i
que els que mengen herba, fulles, cereals... es diuen herbívors.
Més tard, observaran en una fitxa uns dibuixos. Preguntarem als nens quins
animals hi veuen i els demanarem que encerclin de diferent color els
carnívors i els herbívors.
4. APROXIMACIÓ AL CONCEPTE D’ANIMAL MAMÍFER
Amb el material que hagin aportat els nens i d’altre que pot haver reunit el
mestre, es treballarà el concepte d’animal mamífer. Podem preguntar als
nenes si tenen animals a casa, i en cas afirmatiu, parlar sobre si els han vist
Centre de Fauna
Les Planes de Son
criar alguna vegada, donant així la possibilitat de que parlin sobre
experiències que els hi són properes.
Desprès amb fotografies i dibuixos, el mestre els explicarà la reproducció
dels animals, incidint en què hi ha dues vies: els que neixen d’ous i els que
neixen del ventre de la mare. Se’ls explicarà que els animals que neixen del
ventre de la mare es diuen mamífers. I es donaran exemples d’animals que
coneguin i que siguin mamífers.
Més tard, observaran la fitxa del dossier de l’alumne. Preguntarem als nens
quins animals hi veuen i els demanarem que pintin aquells que siguin
mamífers.
5. HÀBITAT
Aquesta activitat va encarada a fer entendre als nens que no tots els
animals que viuen en llibertat poden viure al mateix lloc, que cadascun
necessita una sèrie d’elements per poder sobreviure.
Mostrarem als alumnes diferents fotografies o làmines d’animals salvatges
en el seu hàbitat natural i els demanarem que intentin explicar que hi veuen
i si hi ha alguna diferència entre les fotografies que els estem mostrant.
El/la mestre/a comentarà el nom de l’animal i el lloc on viu.
Posteriorment, passarem a fer la fitxa d’aprenentatge. Preguntarem als
nens què hi veuen, què pensen que hauran de fer. El mestre/a demanarà el
nom dels animals que hi veuen dibuixats i els explicarà que han d’encerclar el
lloc on viuen els animals de la fitxa.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
ACTIVITATS DURANT LA VISITA
Les activitats es realitzaran al Centre de Fauna de les Planes de Son.
En arribar, els nens esmorzaran mentre els monitors acaben de preparar el
que serà la visita al Centre de Fauna.
Després d’esmorzar, es procedirà a la projecció de diferents diapositives
que expliquin als nens què és el Centre de Fauna i quina és la tasca que
realitzen. Aquesta projecció es farà de forma participativa, permentent que
els nens preguntin allò que els interessi.
Més tard, es realitzarà la visita al centre de fauna acompanyats d’un
monitor/a i per grups d’edats. El monitor/a els pot explicar que aquests
animals no poden viure al seu hàbitat natural i perquè.
La visita realitzada inclourà tots els animals que hi hagi al Centre de Fauna
de les Planes de Son, explicant-los breument les característiques de
cadascun i especificant que tots són salvatges i mamífers, així com la seva
forma d’alimentació.
Un cop feta aquesta explicació, ens centrarem en la guineu, remarcant les
parts del seu cos, com és la seva petjada, de què s’alimenta i com es
reprodueix.
Acabada la visita i havent dinat, es realitzarà el taller de petjades, on els
nens faran amb fang un medalló amb la petjada del cabirol, amb el nom comú
i propi de l’animal. Aquest medalló se’l podran endur a casa.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
ACTIVITATS POSTERIORS A LA VISITA
1. IDENTIFICACIÓ DE L’ANIMAL
Els nens/es observaran el dibuix del cabirol. En una conversa col.lectiva es
poden anar comentant els principals trets físics de l’animal i els que més els
cridin l’atenció.
A sota del dibuix copien de la pissarra (en lletra de pal o lligada, segons
criteri del mestre/a) el nom del cabirol.
2. ANATOMIA DE L’ANIMAL (I)
Per tal d’iniciar als alumnes en l’estudi d’un animal salvatge, es partirà de
l’observació de l’anatomia, en aquest cas del cabirol, remarcant i anomenant
les parts del cos més importants, la forma que té i la funció que fa.
Donada l’edat dels nens/es, als quals està adreçat aquest dossier, té una
importància capdal el coneixement del propi cos, es podria aprofitar per
comparar l’anatomia del cabirol amb el cos dels nens/es, i remarcar les
Centre de Fauna
Les Planes de Son
diferències evidents que s’aprecien per tal d’introduir-los en el concepte de
que cada espècie té un trets característics propis.
3. ANATOMIA DE L’ANIMAL (II)
En aquesta activitat es pretén que els alumnes siguin capaços de
diferenciar la silueta del cabirol d’entre d’altres que el mestre/a pot tenir
preparades a l’aula, pertanyents a altres mamífers i, tot seguit, resseguir-la
amb gomets, pintura de dits, etc...
4. ANATOMIA DE L’ANIMAL (III)
D’entre quatre petjades diferents els nens/es hauran d’identificar i
encerclar la que pertany al cabirol. Tot seguit es comentaran els trets
característics de la petjada (nombre de dits, forma de la petjada, etc.).
També es pot parlar de perquè el cabirol té aquesta petjada i no una altra.
Els nens/es poden formular les seves hipòtesis.
5. L’ALIMENTACIÓ
Es presenten als alumnes un seguit d’aliments i entre tot el grup
classe hauran de deduir quins pertanyen a la dieta del cabirol. Han
d’encerclar els aliments adequats.
6. LA REPRODUCCIÓ (I)
Centre de Fauna
Les Planes de Son
Es vol aconseguir que els nens/es, a partir de l’observació de la F.6
siguin capaços de diferenciar el cabirol mascle del cabirol femella. Entre
tots s’aniran anomenant els trets diferencials.
7. LA REPRODUCCIÓ (II) Es pretén que a partir de l’observació de la F.7 els alumnes facin una
primera aproximació al concepte de què tots els ésser vius es reprodueixen;
en el cas del cabirol el mascle i la femella s’aparellen i després de cinc
mesos* de gestació neix la cria.
*Veure dossier tècnic
8. DIBUIX LLIURE DE LA VISITA. AVALUACIÓ FINAL
Finalitzant el tema, és necessari recordar conjuntament amb els
alumnes, els continguts que s’han anat treballant.
En petits grups, a ser possible, es revisarà el dossier de l’alumne,
fent incidència en el contingut i l’objectiu pretès en cada activitat. Acabada
la revisió, el mestre/a formularà la pregunta oberta a tot el grup classe:
“Què hem après de la visita al Centre de Fauna de les Planes de
Son?”
Cada nen/a dibuixa el que hagi estat més significatiu per ell/a.
Aquesta activitat final que plantegem, permet al mestre/a constatar si
estan assolits els objectius pretesos, o bé si pel contrari hi han aspectes
que cal reforçar abans de donar per acabat el tema.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
9. MEMORY
El mestre/a pot elaborar un memory a partir dels 2 pósters
(mamífers i aus) treballats a classe, per tal que els alumnes hi puguin jugar
en petits grups.
Aquests pósters es poden aconseguir demanant-los a la Fundació Territori i
Paisatge de Caixa Catalunya o qualsevol de les oficines de Caixa Catalunya.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
BIBLIOGRAFIA
• VV.AA. La guineu. Una caçadora astuta. Ed. Cruïlla
(Minizoo). Barcelona 2004.
• Ruiz-Olmo, J.; Aguilar, À. Els grans mamífers de Catalunya i
Andorra. Ediccions Linx. Barcelona 1995.
• Burton, M. Guía de los mamíferos de España y de Europa.
Ediciones Omega. Barcelona 1985.
• Bang, P; Dahlstom, P. Huellas y señales de los animales de
Europa. Ediciones Omega. Barcelona 1999.
• Lastanao, C. Huellas y rastros de animales del Pirineo.
Editorial Barrabés. Huesca 2002.
• Vigo, M. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Ed.
Pòrtic Natura. Barcelona 2002.
• VV.AA. ELs mamífers. Ed. Parramón. Barcelona 2007.
WEBGRAFIA
• www.lesplanesdeson.com • www.caixacatalunya.cat. (Apartat de la Fundació Territori i
Paisatge) • www.google.com. (Per la cerca d’imatges)
Centre de Fauna
Les Planes de Son
ANNEX
Centre de Fauna
Les Planes de Son
EL CABIROL, corza, craba, (Capreolus capreolus):
Orden: Artiodactyla
Familia: Cervidae
Animal de talla mitjana que no supera els 30 kg en els exemplars
adults i amb una alçada de creu no superior als 75 cm. Consta d’un
bossal negre i de cornamenta, només en els mascles, la qual varia en
funció de l’edat
Cornes: Les banyes creixen de novembre a Maig, quan comença a pelar-
la, després fins al Novembre la banya no creix, no té vellut. I al
Novembre quan perd la banya és perquè la de sota està empenyent.
Hi ha període que la banya creix a raó d’un cm per setmana. Aquestes
consten d’un eix principal del qual en surten 2 ramificacions (una que va
cap amunt i una endavant ( la lluitadora) que serveix per a les lluites
entre mascles), són envellutades al principi(en aquest vellut es troba el
sistema sanguini que aporta el calci per al desenvolupament de la banya)
durant l’època del vellut el mascle no pot lluitar, i ell mateix te molta
cura que aquest vellut no es faci malbé, ja que sinó repercutiria a la
banya final i una vegada les banyes s’han desenvolupat definitivament
aquest vellut es expulsat en un període de 7 o 8 dies mitjançant
rascades amb les banyes al terra i a les branques(En aquesta etapa el
vellut ja molesta al mascle). Una vegada el vellut es expulsat queden al
descobert les protuberàncies o “perles”, indicadores de la vellesa de
l’animal, i que ajuden al mascle a marcar el territori, ja que com més
grans siguin les perles mes profunds seran els solcs fets a les branques
on marca el mascle, indicant als competidors pel mateix territori la
maduresa de l’adversari. Al final de la vida (quan arriben als 12 o 14
Centre de Fauna
Les Planes de Son
anys), a les banyes només hi tenen uns monyons deformats i no creixen
tant.
La part inferior de la banya es diu “Roseta” i cada any és més gran, la
part inferior de la roseta és la que es troba unida al crani. Aquest unió
és de calci, i en l’època en la que el mascle es troba en cel la duresa
de la unió es tal que seria gairebé impossible separar la banya sense
trencar part del crani (explicar exemple típic de la tele en la que es
barallen dos cèrvols a lo cafre i si que es pot partir una ramificació de
la banya, però és molt més difícil que es trenqui la banya per l’arrel) .
Encara que el mascle tingui monyons, la roseta sempre anirà creixent.
Les banyes estan fetes de calç i tenen irrigació sanguínia. Estan
recobertes de borrissol. Les banyes dels cèrvids sempre cauen cada
any.
En el cas de les cornes (com els isards), tenen una medul·la òssia a
dins i estan recobertes de pèl i quitina. No cauen mai.
Aquesta és una espècie amb dimorfisme sexual i això es pot observar en
el fet de que la femella no té banyes. No les necessita, no ha de
lluitar per defensar el seu territori, i en molts pocs casos seria capaç
de defensar les cries amb l’ajuda de les banyes davant de l’atac dels
seus enemics naturals, com llops, ossos, etc.
Part posterior: No te cua, només té 3 vertebres inapreciables. Té una
taca blanca al cul,sota la cua (anomenada escut anal) que els serveix de
semàfor per a avisar als congèneres en cas de perill. Quan detecta un
perill, obre aquest semàfor mostrant una taca blanca molt gran.
Aquesta taca indica la direcció que han de seguir els altres cabirols (en
direcció oposada al perill). Un altre senyal d’alerta consisteix en una
mena de lladruc greu.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
La taca també serveix per diferenciar el sexe. Les femelles tenen la
taca en forma de cor, i a l’extrem superior hi té una punta que és l’inici
de la bulba. La taca dels mascles té la forma de ronyó o d’ulleres.
Pelatge: Muden dos cops cada any. El pelatge d’estiu és marró i el
d’hivern és marró grisós i te la peculiaritat de que els pèls estan buits
per dintre (és fa una càmara d’aire), d’aquesta manera l’escalfor del
cos no es dissipa sinó que queda retinguda. Un exemple d’això és que la
neu que se’ls hi acumula a sobre no es desfà.
Els mascles a mesura que es van fen adults mostren dos franges
blanques a la gola que els serveix per a comprovar el poder del contrari
quan hi ha enfrontaments patriarcals.
Peülles: Estan formades de quitina i pèl.
En els darrers anys ha sofert una gran expansió, degut a la seva
facilitat d’adaptació i a una important taxa reproductiva, pot tenir dos
o fins a tres cries per part. Es tracta d’una espècie amb funció de
presa dintre de la natura, per això està adaptada a concentrar tots els
parts en un període de temps curt (dintre de la multitud alguns cauran
per la depredació però molts d’altres sobreviuran). Cal remarcar que les
principals espècies que la depredaven estan en regressió, i és per això
actualment s’ha transformat en el cèrvid més important a les nostres
comarques.
Cal remarcar el desplaçament poblacional d’aquesta espècie autòctona
que s’està produint degut al augment, també desmesurat, dels cèrvids
més grans, com daines i cérvols
És una espècie de caça major força desconeguda a Catalunya. La seva
caça és permesa a la Vall d’Aran (Zona de Caça Controlada i Reserva
Centre de Fauna
Les Planes de Son
Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran) i en sectors determinats del
Pallars Sobirà, mercès el bon estat de la seva població.
Només els mascles serveixen per la caça, que és considerada un
dinamitzador local. Per establir els trofeus de cacera, es miren les
hectàrees de terreny municipal i se’n treu una ratio determinada de
permisos de caça, que surten a la subhasta a partir d’un cert preu.
En el cas dels Isards també es poden caçar femelles velles, amb tares
físiques o mascles joves amb deformacions (caça selectiva).
En el cas dels cabirols només es cacen els trofeus, o sigui, els mascles
adults i en bon estat.
Actualment encara no es poden caçar ni cèrvols ni daines. (Aviat
s’hauran de prendre mesures molt dràstiques per a controlar aquestes
espècies, reintroduïdes únicament per que els “escopeteros” se’n vagin
el diumenge a caçar amb els coleguilles).
Distribució, hàbitat i situació de l’espècie
Només es troba al continent europeu. A Catalunya es troba distribuït al
nord, tant al Pre-Pirineu com al Pirineu, en una franja que es fa més
ampla cap a ponent.
És una espècie preferentment d’ambients forestals, lloc on troba, el
refugi l’aliment i la tranquil·litat que necessita. La diversitat i
heterogeneïtat d’ambients li són favorables (ecotons bosc-conreu, bosc-
prat o bosc vell-bosc jove). Als Pirineus, a l’hivern es presenta com una
espècie totalment forestal. A l’estiu pot pujar als espais
supraforestals, però això a l’hivern és gairebé impossible ja que la
Centre de Fauna
Les Planes de Son
forta innivació li suposa un handicap insuperable (no pot superar més de
mig metre de neu tova).
El cabirol és una espècie en plena expansió. En els darrers anys ha
esdevingut força comú a la Vall d’Aran i nord del Pallars Sobirà, llocs
on el gruix de població prové de reintroduccions portades a terme fa
10/15 anys. En els darrers anys s’ha detectat una presència del
cabirol a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l’Alt
Urgell.
S’estima que la població de cabirols existents a casa nostra és de mil
exemplars.
Biologia, ecologia i comportament
El zel es produeix entre mitjan juliol i mitjan agost. Durant aquesta
època els mascles perden el gregarisme i l’actitud desconfiada i són
protagonistes de corredisses i persecucions, que no solen tenir més
efectes que la intimidació, a la vegada que assetgen les femelles fent
cercles al seu voltant. Els mascles utilitzen les banyes per defensar el
seu grup de femelles, o harem patriarcal.
El zel és al juliol, però un cop fecundada tota la ovulació, els òvuls
queden en estat latent fins al gener (quan el fotoperiode comença a ser
més llarg), que reinicien el seu desenvolupament i al cap de 5 mesos es
produeix el part. (maig)
Té ovoimplantació diferida, de manera que el desenvolupament
embrionari queda aturat durant uns cinc mesos. Quan les femelles
detecten que el fotoperiode ha canviat i per tant hi ha més hores de
llum (això ho detecten els primers 20 dies de gener) decideixen (el
propi metabolisme decideix) quants òvuls fecundats tiren endavant,
Centre de Fauna
Les Planes de Son
depenen de com hagin passat l’hivern i de les seves condicions físiques.
En general tenen entre 1-2 cries, rarament 3 a no ser que hagin passat
un molt bon hivern, o que sigui una femella amb més de 4 anys i amb un
territori ben conegut i definit. Rarament en tenen cap, el fet de no
tenir-ne és signe de malaltia.
El part es produeix entre mitjan maig i mitjan juny, amb un nombre
d’una a tres cries. Totes les femelles concentren el part en un període
de temps curt així s’aconsegueix que un màxim nombre de nounats pugui
tirar endavant. Així com més cabirols petits hi hagi més en podran
sobreviure als possibles depredadors.
És un herbívor de règim molt variat, que depèn de les espècies de
l’hàbitat (espècie brostejadora). Les fulles dels diferents matolls
existents a l’estatge subalpí i muntà i les plantes herbàcies d’aquests
estatges i dels prats de muntanya, són l’aliment més freqüentment
consumit a casa nostra. És una espècie principalment adaptada a
l’hàbitat dels boscos de caducifolis.
Tot i l’extrema dificultat d’efectuar un cens acurat, les observacions de
l’espècie i les dades estadístiques de caça permeten establir el “sex-
ratio” en un 1:1.
Els hiverns vigorosos i amb gruixos de neu importants són desfavorables
per al cabirol, ja que dificulten l’alimentació i accentuen la predació
sobre l’espècie.
El mascle és eminentment territorial, sobretot en el període comprès
entre el total desenvolupament de les banyes (abril-maig) i la
finalització del zel (darreria d’agost). La caiguda del borrissol que
cobreix les banyes marca la producció de feromones i per tant l’inici del
zel. Durant aquest periode es realitza una acurada delimitació del
Centre de Fauna
Les Planes de Son
territori amb l’ajut de senyals visuals i olfactius per impedir la intrusió
d’altres individus del seu sexe.
Per altra banda, el grup familiar està generalment constituït per la
femella i els seus petits, els quals resten units des del naixement fins a
l’edat de deu a onze mesos. En aquest moment la femella, que està
propera al nou part, comença a rebutjar la presència dels joves, i el
mascle jove serà allunyat de la zona pel mascle adult. A partir
d’aquest moment la ruptura del grup familiar serà definitiva, qüestió
que no deixa de ser un mecanisme de regulació poblacional.
Les femelles normalment es queden al territori i els mascles marxen ,
ja que tenen la funció de distribuir els gens.
Els arens són relativament petits, amb només 2 o 3 femelles, ja que hi
ha un gran nombre de cabirols, i al tenir el mascle un tamany més o
menys petit, no pot garantir la seva protecció i defensa territorial.
Rastres i restes de menjar
Femptes:
Es solen presentar en munts als punts on mengen, però també poden
defecar mentre caminen. A l’hivern són curts i cilíndrics, a vegades
esfèrics, amb un extrem arrodonit i l’altre en punta. A l’estiu amb
freqüència es formen es formen grans masses de superfície rugosa.
Mesuren uns 10-14 cm de llarg per us 7-10 cm d’ample.
Petjades:
Són petites i punxegudes, d’uns 4 cm de llarg i uns 3 d’ample,i hi ha
una petita diferència de tamany entre sexes.
Centre de Fauna
Les Planes de Son
Les petjades estan una mica desviades capa a fora i les peülles
secundàries no deixen senyal (a no ser que sigui en la neu). Les peülles
davanteres solen estar obertes però les de darrera estan juntes. Quan
caminen el peu posterior coincideix amb l’anterior, però quan van al trot
les petjades estan pràcticament en linea recta i no coincideixen. Si
galopa o salta pot arribar a deixar marcades les peülles secundàries.
Llits:
És l’únic cèrvid que prepara un llit, apartant cuidadosament les fulles i
rametes i inclòs rascant la vegetació del terra. Són racons on refugiar-
se durant el dia solar, en depressions del terreny o llocs amagats.
Les femelles fan el llit més tímid que els mascles.
Els llits dels mascles són molt més intensos i marcats a l’època de zel, i
si pixen i caguen perquè augmenti l’excitació sexual de la femella.
Mossegades i rastres en troncs:
Durant l’hivern s’alimenten de brots i gemmes de plantes llenyoses, però
els descorçaments produïts per alimentació són estranys (a diferencia
del que passa amb la majoria dels cèrvids). Les mossegades són
característiques ja que els cèrvids careixen d’incisius a la part superior,
que han estat substituïts per una zona còrnia contra la qual fan pressió
amb els incisius de baix. És per això que els brots i rames en lloc de
tallats semblen arrencats.
Als voltants de novembre els hi cauen les banyes que als pocs dies
comencen a crèixer de nou. Aquest creixement dura entre 3 i 4 mesos
durant aquest període estan cobertes per una capa de pell molt
vascularitzada (característica comú a tots els cèrvids). Quan la corna
Centre de Fauna
Les Planes de Son
està completament ossificada, els vasos sanguinis de la capa externa
envellutada es trenquen de manera que el borrissol es pot despendre
amb facilitat. Per a ajudar en aquesta acció els cabirols (al igual que
els altres cèrvids) es freguen als arbres fent que l’escorça es
desprengui en tires o deixant marques longitudinals. Els cabirols però
poden seguir fent aquestes marques desprès de perdre el vellut, i
durant tot l’estiu. És un mètode per a marcar el territori de l’animal.
Marcatges del territori:
Els fan a través de escodadures (marques amb les banyes) i excretant
substàncies oloroses, per exemple a les potes del darrere te com un
conjunt sobresortit de pèl, que encobreix unes glàndules per on secreta
hormones. A més efectua marques rascant al terra a la vegada que
refrega les banyes contra els troncs.
Durant l’època de cel es poden trobar uns camins peculiars en forma de
cercle, normalment al voltant d’un arbust, una roca o una soca. Això es
degut a que en una de les últimes etapes del cel la femella es mou en
cercle seguida pel mascle.
El cabirol al Centre de Fauna
Els cabirols del centre de fauna han de ser introduïts en el tancat
paulatinament i sempre que en hi hagi un abans ja adaptat a les
dimensions. El cabirol és un animal que degut a la seva adaptació a
l’hàbitat està només habilitat per a enfocar de lluny amb la qual cosa,
Centre de Fauna
Les Planes de Son
si els introduíssim en un perímetre tancat sobtadament, al mínim estímul
intentarien fugir i degut a aquesta adaptació de la vista no veurien la
tanca de filferro i xocarien, podent això causar la seva mort.
Recommended