El valencià

El valencià

Escolteu la cançó Paula, del cantant valencià Joan Amèric. És una bona mostra en la qual trobareu marcades algunes característiques d’aquest dialecte.

Paula, quan ja t’avorries en el ventre,t’abocares a l’atmosfera terrestre.Paula, a l’hora en punt que vas nàixer,se presentaren mil fades oferint-se de padrina.Oh, nina! T’anunciaren les campanes,es fixaren en tu els àngels i digueren:Que bonica! Que bonica!

És evident la manca de neutralització de les vocals àtones. Pel que fa a la fonètica, fixeu-vos també en l'ensordiment de la s entre vocals.

L’ús de la preposició en fins i tot davant d’article definit caracteritza els parlars occidentals.

Observeu la vacil·lació en l’ús de la forma plena i de la forma reforçada del pronom es. Cal destacar també l’ús plenament viu del passat simple.

Paula

Paula, mirar-te és la meua medecinacontra l’anèmia d’energia.L’ungla del dit petit de les teues manetesés la joia més gran que han vist les estrelles.Paula, no perdes mai les ganes de conèixercoses que t’ajuden a créixer.

Una característica que comparteixen tots els parlars occidentals i el tarragoní és la pronúncia africada de les grafies g i j.

També cal ressaltar l’ús dels possessius meu/meua.

És curiós l’emmudiment de la r final, quan el valencià es caracteritza per sensibilitzar-la.

Paula, que parles i que digues, que mires i que veges,que vulgues i que estimes, que escoltes i que sentes,i que amb el cor aprengues que res no és impossible,que dormes i somnies.Si el somni és bonic, somnia’l sense dormir.Paula, que te dure l’alegria sempre.

Una de les principals característiques de la morfologia verbal del valencià és la terminació -es del present de subjuntiu.

Quant a la fonètica, fixeu-vos en aquesta estrofa en la pronúncia de la consonant lateral de vulgues.

Oh, Paula! Que parles i que digues,que avances quan camines, que estimes i t’estimen.I un últim desig: que sigues feliç!

Paula, quan ja t’avorries en el ventre,t’abocares a l’atmosfera terrestre.Paula, a l’hora en punt que vas nàixer,se presentaren mil fades oferint-se de padrina.Oh, nina! T’anunciaren les campanes,es fixaren en tu els àngels i digueren:Que bonica! Que bonica!

Paula, que te dure l’alegria sempre.