View
217
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Estudi d’identificació de riscos geològics
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS
MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME)
Desembre 2014
www.geoconsultores.com
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 2
1. INTRODUCCIÓ
1.1 OBJECTE
Segons el que estableixen a els articles 9 i 51 del Decret Legislatiu 1/2010,
de 3 d'agost, Text Refòs de la Llei d'Urbanisme i a els articles 5, 59, 69, 72, 84 i
86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, per qual s'aprova el Reglament de Llei
d'Urbanisme, les figures de Planejament urbanístic han d'incloure informació
referent als riscos geològics.
L’objecte del present estudi és doncs es identificar les possibles situacions
de perillositat geológica natural que puguin donar lloc a situacions de risc que
convingui evitar o considerar en el planejament del municipi de Argentona, a la
comarca del Maresme i per tant donar compliment a allò que disposa Llei 2/2002
en matèria de riscos geològics.
Tenint en compte els “Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi
d’identificació de Riscos Geològics (EIRG)”, segons document redactat per
l’Institut Geològic de Catalunya IGC, els riscos específics a estudiar corresponen
a qualsevol fenomen de tipus geològic que pugui comportar un risc per a les
persones, les edificacions i les infraestructures. Aquest document explicita els
fenòmens a considerar que són els següents:
• Despreniments (caigudes de blocs, bolcades, allaus de roques)
• Esllavissades (lliscaments rotacionals i translacionals, en sols o
roques, reptacions)
• Fluxos torrencials (corrents d’arrossegalls)
• Allaus.
• Esfondraments (subsidències, col·lapses)
• Terratrèmols
Com es pot veure el document no considera el risc d’inundació més enllà
dels fluxos torrencials. Respecte a aquest risc natural on el component geològic i
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 3
especialment el geomorfològic també hi és present val a dir que existeix un cos
de coneixement adient generat en els darrers anys per l’Agència Catalana de
l’Aigua ACA al que indubtablement caldrà fer referència. Algún dels riscos
geològics considerats en el document de l’IGC és irrellevant en el cas del
municipi d’Argentona del Camp com és el cas dels allaus. Així dons el present
document EIRG s’ha adequat a les característiques del territori objecte d’estudi
incorporant aquells aspectes que s’han considerat rellevants i prescindint
d’aquells del tot irrellevants.
1.2 SITUACIÓ I ABAST TERRITORIAL
Argentona és un municipi del Maresme, situat a 33 quilòmetres al norest de
Barcelona i a 4 quilòmetres de la ciutat de Mataró. El seu terme municipal té una
superfície de 25,22 km2, i s’extén des del vessant de la Serralada Litoral fins
pràcticament al mar, ocupant tot el tram mitjà de la riera d’Argentona. Al nord
limita amb Dosrius i la Roca del Vallès, a llevant amb Mataró, a ponent amb
Òrrius i al migdia amb Cabrera de Mar. Destaquen dins el terme els nombrosos
torrents i rieres que aflueixen a la riera d’Argentona, com la riera de Riudemeia,
la riera de Clarà, el torrent de Cirers i el torrent de Tossa, entre d’altres.
El casc urbà es troba al marge dret de la riera d’Argentona, a 88 m
d’altitud. Cal esmentar, a més, diversos nuclis urbans i urbanitzacions dispersos
pel terme, com són el barri del Cros (al costat de la zona industrial del mateix
nom, al Sud del municipi), Madà i les urbanitzacions de Can Raimí, les
Ginesteres i Can Cabot, al vessant NO del terme.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 4
Municipi de Argentona destacat en groc representat sobre el mapa de la comarca del
Maresme.
Municipi de Argentona representat sobre el MDT 5x5 m (Font MDT: ICGC).
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 5
1.3 METODOLOGIA
La metodologia emprada en la confecció del present estudi comprèn:
• RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I GEOMORFOLÒGIC:
El reconeixement s’ha realitzat a partir de la cartografia geològica existent
1:25000, d’ortofoimatges 1:5000 i cartografia 1:5000 digital, i les dades recalades
del reconeixement de camp; així com de documentació del nostre arxiu i altres
estudis i documentació geològica diversa.
• TREBALL DE GABINET:
Confecció de l’estudi, mitjançant la utilització i el tractament informàtic de
cartografia i documentació i bibliografia complementària diversa.
1.3.1 ANALISI DE RISC
L’anàlisi del risc geològic es basa en una estimació preliminar de la
perillositat natural, entesa com a la probabilitat de què succeeixi un fenomen
natural potencialment destructiu. Queda fora de l’abast d’aquest estudi
l’avaluació del risc, entès com el producte de la perillositat geològica per la
vulnerabilitat de les diferents estructures existents i d’aquelles que es pot
preveure implantar en el futur. No es considera la perillositat que es pugui
generar per accions antròpiques futures (mineria, sobreexplotació d’aquífers,
abocaments, talussos, terraplens, ni altres obres d’origen antròpic) tot i que ae’n
pot fer esment.
L’estimació de la perillositat natural s’ha realitzat en funció de la intensitat i
del grau d’activitat que podrien assolir els possibles fenòmens geomorfològics o
geològics identificats. A partir d’aquests paràmetres, es poden determinar els
següents graus de perillositat natural:
• Perillositat Molt Baixa o Negligible: zones on no s’ha detectat
una exposició a fenòmens actius (sense perillositat definida); o amb
fenòmens de baixa intensitat i baixa activitat.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 6
• Perillositat Baixa: zones exposades a fenòmens de baixa
intensitat i d’activitat mitjana / alta; o de mitjana intensitat i d’activitat
baixa.
• Perillositat Mitjana: zones exposades a fenòmens de mitjana
intensitat i d’activitat mitjana / alta; o d’alta intensitat i d’activitat
baixa.
• Perillositat Alta: zones exposades a fenòmens d’alta intensitat i
d’activitat mitjana / alta.
A partir de l’avaluació de la perillositat geològica del territori es distingeixen
tres situacions tipus:
• Àrees en les quals no cal la realització d’estudis addicionals de
perillositat geològica. Corresponen a àrees amb perillositat de
Molt baixa a Baixa.
• Àrees en les quals no cal la realització d’estudis addicionals de
perillositat geològica però que cal seguir alguna recomanació
addicional, per protegir bens i immobles o el correcte funcionament
de les estructures existents o planejades. Corresponen a àrees
qualificades amb perillositat de baixa i en ocasions mitjana.
• Àrees en les quals es recomana la realització d’estudis de
perillositat addicionals. Normalment, corresponen a àrees que
contenen àmbits amb perillositat de Mitjana a Alta. En aquestes
àrees, com a criteri general, abans d’emprendre qualsevol actuació
urbanística, es recomana efectuar estudis detallats, previs a la
definició dels usos del sòl que hi poden ser compatibles, que
avaluïn detalladament determinats aspectes de la perillositat
geològica i els seus possibles efectes sobre l’actuació projectada.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 7
2. CONTEXT GEOLÒGIC I GEOMORFOLÒGIC
El municipi de Argentona queda totalment ubicat en l’àmbit del batòlit de
la Serra Litoral pertanyent a les unitats de roques íginies de la Serralada
Costanera catalana on es troben els afloraments més extensos de granitoids
dels Països Catalans. El batòlit es constituït per una notable varietat de roques
ígnies, la mineralogia i quimisme de les quals són calcoalcalines.
Des d’un punt de vista textural cal distingir dos conjunts de roques. D’una
banda, les roques plutóniques, bàsicament granodiorites, granits i tonalites, que
constitueixen la major part del batòlit i d’altra les roques filonianes, que es
troben en els filons i dics que travessen les anteriors, bàsicament aplites,
pegmatites i pòrfirs.
Aquest conjunt es troba tapissat en els talwegs i parts baixes dels vessants
per formacions quaternaries. Així mateix la meteorització i intemperització de les
roques granitiques ha format gruixos considerables de grus eluvial conegut
localment amb la denominació de sauló.
La fosa del Valles i al Sud en tons fúcsia el batòlit litoral entre els deltes de Besós i de la Torderl
(Font: IGC).
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 8
Municipi de Argentona (destacat en blanc) representat sobre el mapa geològic 1:25:000 de
Catalunya del IGC (fulls de Mataró i Cardedeu) i el MDT 5 x 5 m.
2.1 ESTRATIGRAFIA
Els materials que podem trobar al Municipi d’Argentona són d’origen igni
(colors fúcsia en el mapa) exceptuant els terrenys quaternaris terrigens
sedimentaris (colors grisos en el mapa).
Més detalladament la columna litològica d’aquesta localització, es composa
segons la cartografia oficial disponible a l’IGC (Institut Geològic de Catalunya) de
les següents unitats de més antiga a més moderna:
GRANITOIDS PERMIANS:
• Gto3: Tonalites biotítico hornblèniques. Permià inferior. De 284 a 294 ma.
• Ggdh2: Granodiorites biotítiques amb hornblenda accessòria. Permià inferior. De 284 a 294 ma.
• Ggd2: Granodiorites biotítiques. Permià inferior. De 284 a 294 ma.
• Ggdi: Granodiorites amb bitotita inequigranular. Permià inferior. De 284 a 294 ma.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 9
• Gmgl3: Monzonogranits biotítics de gra mitjà-gros. Permià inferior. De 284 a 294 ma.
• Ggdh2: Granodiorites biotítiques amb hornblenda accessòria. Permià inferior. De 284 a 294 ma.
• Ggdh2: Leucomonzonogranits de gra fi-mitjàGranodiorites biotítiques amb hornblenda accessòria. Permià inferior. De 278 a 284 ma.
ROQUES FILONIANES PERMIANES:
• Gpmg: Porfirs monzonogranítics biotítics. Formant dics. Permià inferior. De 288 ma.
• Gpe: Pegmatites.
• Gap: Aplites.
DIPOSITS QUATERNARIS
• Qac3: Sorres, graves i llims. Plistocé superior. Corresponen a dipòsits mixtes al·luvial-col·luvial.
• Qac4: Sorres, graves i llims. Plistocé mitjà. Corresponen a dipòsits mixtes al·luvial-col·luvial.
• Qt1: Graves sorres i llims, Dipòsits de terrassa de la riera d’Argentona. Holocè.
• Qt0: Dipòsits dels llits actuals de les rieres i els torrents. Holocè.
2.2 TECTÒNICA I NEOTECTÒNICA
El municipi de Argentona queda totalment ubicat en el horst litoral que
forma el Batòlit de la Serra Litoral respecte la fosa o graben adjacent del Vallés
al nord i les planes litoral i la Mediterrania al sud; és a dir un bloc fallat
relativament aixecat respecte als seus veïns. Aquesta estructura mostra una
longitud pròxima als 60 km i una amplada mitja de l’ordre de 15 km. La Fosa del
Vallés està limitada per fractures de direcció NE-SO, falla del Vallés i falla de
Barcelona, que atenyen salts verticals acumulats de un parell de milers de
metres, amb activitat durant tot el neogen y possiblement fins al quaternari
recent. Aquest horst forma part del conjunt d’estructures distensives producte de
l’obertura durant el neogen de la conca catalano balear degut a processos de
rifting.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 10
Talls geològics que ilustren l’estructura distensiva de la conca catalano balear i que mostren
l’existencia del horst litoral situat entre la foses del Vallés i el mar. (Fonts: Roca et al. 1992 pel tall
de sobre i Gaspar-Escribano et al. 2004 pel de sota)
Aquests sistemes de falles normals i les direccions del camp d’esforços actual
permet inferir la possibilitat d’un comportament sísmic actiu de les mateixes.
De Mas (1983) descriu tot un seguit d’aspectes del modelat detallat del Vallés
Oriental associats a moviments recents del substrat relacionables amb el
funcionament recent de falles. Es tracta de desnivellaments en nivells de
terrassa essent els més moderns d’edats Mindel i Riss.
Més recentment Perea et al. (2012) descriu la falla del Montseny que voreja la
fosa del Vallés pel noroest. Aquesta falla de direcció NE-SO, cabussa al SE i
segons aquest autor té una continuïtat de 23 km. El front muntanyós mostra una
baixa sinuositat i dues generacions de facetes triangulars. Aquests trets
indicarien una activitat recent geològicament. El salt acumulat Plio-Quaternari és
de 224 m el que representa un ritme de 0,04 a 0,11 mm/any. Aquesta fractura
s’ha considerat la responsable de la sèrie de terratrèmols de Sant Celoni de l’any
1927.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 11
2.3 XARXA DE DRENATGE
El municipi té una important xarxa hidrogràfica, tributària de la Riera
d’Argentona, la qual, després d’entrar al terme pel NE, el travessa
longitudinalment en direcció NW-SE.
La Riera d’Argentona forma part del sistema Rieres del Maresme. La seva
xarxa hidrogràfica està constituïda pel propi curs de la riera d’Argentona i tots els
cursos menors tributaris d'aquesta. D’entre ells destaquen al marge dret el
torrent de l'Espinal, la riera de Pins (o de Riudemeia), la riera de Clarà, el torrent
de Cirers, juntament amb tots els seus afluents de menor ordre. I en al marge
esquerra el torrent de Pregunteres, el de can Cabanyes, el torrent de Bellatriu i el
torrent de Vera, fortament transformat i artificialitzat. La capçalera, per la seva
banda, mostra espais fluvials amb un grau de naturalitat molt superior.
Xarxa de drenatge del municipi d’Argentona. (Font: MDT 5 x 5 m del ICGC)
La riera d’Argentona estén la seva conca per els municipis de Dosrius,
Argentona i Mataró al seu curs baix. La vall que conforma la seva llera principal
divideix la serralada litoral en els conjunts de Sant Mateu Céllecs (al S-O) i del
Corredor-Montnegre (al N-E). El seu pendent mitjà és inferior al 3%, ja que tot i
assolir tants per cent importants a la seva capç alera, els últims 6 Km del seu
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 12
curs són pràcticament plans. La geomorfologia es troba forca compartimentada a
la seva capcalera en petites valls estructurades per les subconques que
conformen rieres menors i torrents amb les lleres no gaire definides.
La riera d’Argentona és un flux d’aigua caracteritzat com a “torrent litoral”
pel document IMPRESS de l’ACA. Drena una àrea d’aigua de 3.125,7 ha, i la
subconca fa un total de 7.356,15 ha. La longitud de llera principal és de 2.217 m.
Es tracta d’un curs d’aigua fortament modificat per endegaments. El règim
hídric és tipus pluvial, típicament mediterrani. Actualment degut al caràcter
torrencial de les precipitacions, la poca capacitat d'autoregulació de les conques
a causa de la seva superfície reduida, les taxes d'infiltració elevades i a causa
dels aprofitaments hídrics que s'estan efectuant, la major part de la xarxa de
drenatge només duu aigua després de pluges més o menys intenses i durant un
període de temps molt variable.
2.4 AQÜÍFERS, AIGÜES SUBTERRÀNIES I ABASTAMENT
El municipi d’Argentona queda inclòs en la seva totalitat en la massa
d’aigua nº 18 del inventari del ACA. La massa d’aigua 18 es troba al NE de la
província de Barcelona i ocupa tota la comarca del Maresme, limitant al E i S
amb el mar Mediterrani, al W i N amb el batòlit granític de la Serralada Litoral
Catalana (Serres de Sant Mateu, el Corredor i el Montnegre) i el riu Tordera i el
seu delta al NE. Es tracta d’una franja costanera d’uns 8 Km d’amplada mitjana
(màxim 15 Km a l’alçada de la Serra del Montnegre) i uns 50 Km de longitud.
Els 2 grans tipus de aqüífers que es distingeixen a la massa dins del
municipi d’Argentona són:
- Els Granits i materials paleozoics del Maresme. Litològicament aquest
aqüífer (3051H01) està format pel batòlit de roques plutòniques àcides
(composició granodiorítica) i de petits afloraments paleozoics de gneisos i
materials cataclàstics a la zona de Mataró.
- Els Quaternaris al·luvials i litorals del Maresme. Cobertura quaternària
de magnitud i potència variable, fortament condicionada pel basament
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 13
granodiorític. Els aqüífers present són: els al·luvials i quaternaris entre Tiana i
Caldes d’Estrac (3052A11).
El granit meteoritzat, sauló, es comporta com aqüífer lliure encara que
localment pot ser confinat per una cobertura d’argiles. El seu desenvolupament
es deu a l’alteració del granit, la seva base és molt irregular i té una potència
d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres.
L’aqüífer no té continuïtat espacial i és d’escàs desenvolupament a les
cotes topogràfiques més elevades.
Els dipòsits de materials al·luvials quaternaris constitueixen els aqüífers
més importants al Maresme però es desenvolupen majoritàriament en un
sistema de ventalls al·luvials disposats en una estreta franja costanera d’uns 2
km d’ample per 50 km de llarg fora de l’àmbit municipal considerat. Tot i això els
al·luvials de la pròpia riera d’Argentona es troben connectats a d’aquest sistema i
d’alguna manera en formarien part.
Mapa Piezomètric aqüífer granític massa 18 Maresme . Actualitzat del PHPO (1985) Cotes en
msnm. (Font: Agència Catalana de l’Aigua)
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 14
Piezomètricament s’observa, en general, un paral·lelisme de les isopieces
en la seva descàrrega al mar i un augment de les curvatures al convergir cap a la
riera d’Argentona que es converteix així en eix de drenatge del massís granític.
Per tant, la direcció general del flux d’aigua subterrània és de NO a SE. La
piezometria de l’aqüífer granític del Maresme segueix els gradients topogràfics
del terreny.
La piezometria de l’aqüífer Quaternari al·luvial i litoral presenta isopieces
molt paral·leles a la línia de costa i per tant el flux és cap al mar.
Evolució de nivell piezomètric a l’aqüífer 3052A11, riera de Argentona, Quaternaris al·luvials litoral
entre Tiana i Caldes d’Estrac, del 1981 al 2003
El granit meteoritzat que es comporta com aqüífer lliure té una potència
d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres, presenta una zona no saturada
conformada pels mateixos materials, amb gruixos de 10 a 30 m a les capçaleres
de les rieres i de 1 a 10 m fins arribar a la línia de costa.
La zona no saturada dels al·luvials quaternaris està constituïda per
materials detrítics de gra fi – mig, la mida de la grava va des de llim i sorra
mitjana i fina fins a sorra grollera i clastos (capçaleres de les rieres), amb gruixos
de 10 a 20 m en cotes més elevades i de 1 a 10 m a la plana litoral.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 15
En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva marc de l’Aigua les següents
zones són declarades objecte de protecció especial:
- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum
humà.
- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per
nitrats d'origen agrari.
Aquest context inclou la totalitat del municipi d’Argentona.
2.5 Les Fonts d’Argentona
Una singularitat patrimonial del municipi són les més de 200 fonts que té
en el terme, algunes de les quals ragen aigua amb petites quantitats de gas
carbònic. Fins als anys setanta, l'aigua d'alguna de les fonts s’embotellava per a
la posterior comercialització. Particularment coneguda és la "Font Picant" i la
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 16
"Font de Ferro" el nom ve de la gran concentració de ferro de les seves aigües.
Amb el temps, es va deixar de comercialitzar l'aigua i cada vegada hi va haver
menys agricultors a Argentona per mantenir les fonts, de manera que moltes van
caure en l'abandó. Des dels anys vuitanta, un grup d'habitants del poble, "El grup
de fonts d'Argentona", s'ha dedicat a restaurar i reconstruir fonts antigues així
com a crear algunes noves.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 17
3. ANTECEDENTS HISTÒRICS I DOCUMENTALS
No es té constància d’antecedents pel que fa als riscos geològics
següents:
• Fluxos torrencials (corrents d’arrossegalls).
• Despreniments (caigudes de blocs, bolcades, allaus de roques)
• Esllavissades (lliscaments rotacionals i translacionals, en sols o roques,
reptacions)
• Esfondraments (subsidències, col·lapses). Cal destacar la manca
absoluta de litologies d’elevada solubilitat, com sals o guixos, o altres roques
solubles com calcàries i dolomies a les unitats del substrat el que fa descartable
l’existència de processos càrstics que podrien donar lloc a cavitats al subsòl.
Malgrat la falta d’antecedents cal tenir en compte que en cas de períodes
de plujes no es pot descartar la possibilitat d’ocurrència de fenòmens d’aquestes
tipologies donades les altes pendents existents en part del municipi així com el
règim de pluges característic de la comarca del Maresme que pot ocasionar
pujades sobtades del nivell, amb resposta ràpida.
3.1 SISMICITAT HISTÒRICA
Pel que fa als terratrèmols la sismicitat històrica registrada inclou el
significatiu terratrèmol del 25 de maig de 1448, tingué l’epicentre entre
Cardedeu i Llinars del Vallès.
De fet, va ocórrer la nit del 24 al 25 de maig, motiu pel qual figura
documentat amb un dia o l'altre indistintament. La intensitat va assolir el grau VIII
MSK, amb danys àmpliament distribuïts i causà moltes morts. Entre els danys
documentats apareixen:
La muralla de Barcelona, el Monestir de Santa Maria de l'Estany on
s'enderroquen les voltes de l'església i el campanar, el castell del Papiol, el
castell de Sentmenat, el castell de Montornès, el castell de Llinars del Vallès, el
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 18
Campanar de l'església de Cardedeu, el Palau comtal de Sant Pere de Vilamajor
i el Monestir de Sant Genís de Rocafort.
A banda del terratrèmol de Cardedeu de 1448 els terratremols més
importants del registre històric que han afectat el Maresme són els següents.
Sèrie sísmica de la Conreria (1910-1914). Entre aquests anys es van
succeir vint-i-cinc terratrèmols amb epicentres a la Conreria i pobles adjacents
(Martorelles, Alella, Teià, El Masnou, etc) amb intensitats epicentrals escala MSK
de III a VI. Segons les cróniques del moment, aquests sismes van ser
perfectament percebuts per la població: moviment de petits objectes, vibració de
vidres i sorolls subterranis. Cap d’ells va produir danys.
Sèrie sísmica de Sant Celoni (1927). Entre març i setembre de 1927 es
van produir 6 terratrèmols amb epicentres a Sant Celoni i Montseny. El més
important va estar el primer, amb un intensitat epicentral de VII en l’escala MSK,
el qual va tenir lloc el dia 12 de març i va ocasionar importants danys a les
poblacions de Sant Celoni i Montseny. Aquests terratrèmols van ser àmpliament
percebuts a tot el Maresme.
Sèrie sísmica del Maresme (1928-1929). Sèrie formada per 17
terratrèmols amb epicentres a la mateixa àrea geogràfica de la sèrie de la
Conreria i amb intensitats epicentrals de II a VI en l’escala MSK. Aquests
terratrèmols van ser àmpliament percebuts a tot el Maresme però no van
ocasionar danys.
El “Mapa d'intensitats percebudes a Catalunya al segle XX” de l’IGC recull
les dades macrosísmiques, és a dir, de les descripcions dels efectes produïts per
un terratrèmol recollides en diverses fonts bibliogràfiques. Actualment en cas de
terratrèmol percebut per la població es fa, des de principis de segle (XX), una
enquesta macrosísmica per tal d'analitzar els seus efectes i assignar el
corresponent grau d'intensitat a les diferents poblacions.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 19
Intensitats màximes percebudes a Catalunya al segle XX. Font: IGC
Els sismes significatius del segle XX percebuts al municipi d’Argentona
atenyen la intensitat IV (MSK).
3.2 SISMICITAT INSTRUMENTAL
En el cas de la sismicitat mesurada pels sismògrafs el “Mapa d'epicentres
període 1986-2000” enregistra alguns terratrèmols de magnitud 4 davant de les
costes del Maresme a la plataforma continental catalana. Aquest és el cas dels
sismes, de magnitud 4.0, que van tenir lloc el 24 i el 26 de setembre de 1994,
percebuts per la població, principalment a les comarques de Barcelona.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 20
Sismicitat període 1986-2000. Font: IGC
De fet la sèrie va començar el dia 18. El primer terratrèmol amb l'epicentre
a mar, a uns 20 Km de la costa va ser percebut molt localment, especialment al
Maresme, sense ocasionar danys. M= 3,7
El segon sisme (24.09.94) amb l'epicentre, es produí també a mar, més
enllà, a uns 200 Km de la costa catalana, al nord de l'illa de Menorca. El
moviment va ser percebut per la població de gran part de la costa, sense
ocasionar danys. M= 4.0
L'epicentre del tercer terratrèmol (26.09.94) se situa també a mar, a uns 30
Km de la costa del Maresme (a uns 10 Km del sisme del 18.09.94). El moviment
va ser percebut en una zona més extensa de Catalunya, sense haver-se produït
danys. M= 4.0
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 21
4. RECONEIXEMENT DEL TERRENY I IDENTIFICACIÓ DE PROCESOS ACTIUS.
4.1 El terme municipal
La zona interior del municipi d’Argentona té un relleu abrupte i presenta
pendents de moderats a forts i que superen sovint els 20º. Malgrat això no
s’observen situacions de risc que pel què fa a moviments naturals dels vessants
que puguin incidir seriosament en l’àmbit urbanístic del municipi.
Els fenòmens d’esfondraments son processos lligats a la dissolució dels
materials subjacents amb la conseqüent formació de cavitats subterrànies que
provoquen el col·lapse dels materials superiors. Les litologies que formen part
del municipi d’Argentona no es caracteritzen per la seva solubilitat ni capacitat
per generar cavitats i no s’han observat indicis d’aquest fenomen, de manera que
s’assigna una perillositat molt baixa o negligible pel què fa a la perillositat
d’esfondraments naturals.
La majoria dels cursos fluvials que circulen pel terme d’Argentona són
cursos alts de rieres que circulen per barrancades amb elevades pendents per
acabar desembocant a la riera d’Argentona. Totes es troben delimitades com a
zona potencialment inundables geomorfològicament parlant.
4.2 Argentona, Nucli urbà.
Argentona és el nucli principal de població, està situada a l’interior
allunyada de la costa i té una superfície de quasibé 2 Km2. Té un relleu planer
envoltat de turons com el Rodar d’en Serra, Turo de Maracabres y Turó dels
Oriols entre altres.
Les zones planeres estan constituïdes per sediments quaternaris
principalment sorres, graves i llims d’origen mixt al·luvial-col·luvial (Qac3). Els
turosns o relleus alts estan constituïts per roques antigues paleozoiques,
bàsicament granitoids (Gto3). Per l’àrea urbanitzable d’Argentona hi circulen
alguns petits cursos i el més important és el la Torrent de la Pastanaga que
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 22
creua el nucli fins Can Mercader on es troba soterrat fins la confluència amb la
riera d’Argentona. Al sud, el nucli es vorejat per el torrent dels Cirers.
4.2.1 Moviments de vessant
L’àrea de Argentona està situada sobre un relleu planer amb només alguns
turons baixos i arrodonits. En alguns d’aquests turons encara queden vessants
sense edificar on no s’hi observen indicis d’inestabiltats importants.
Per aquest motiu s’assigna una perillositat baixa o molt baixa respecte a
fenòmens de moviments de vessant en tota l’àrea del nucli de Argentona.
4.2.2 Esfondraments
Les litologies sobre les quals s’assenta l’àrea de Argentona no són
susceptibles de generar cavitats i no s’han observat indicis d’aquest fenomen, de
manera que s’assigna una perillositat molt baixa o negligible pel què fa a la
perillositat d’esfondraments naturals en el terreny.
4.2.3 Fluxos torrencials
En el relleu planer i suau de l’àrea de Argentona no hi han antecedents de
generació de fluxos torrencials i per tant es considera una perillositat baixa en
front a fluxos torrencials associats a cons de dejecció.
4.2.4 Inundabilitat
El Torrent de la Pastanaga es el més gran que circula per la zona urbana
de Argentona i ho fa en dos trams un primer lliure i un segon soterrat. La riera de
la Coma Llarga també circula en un petit tram per la zona urbana poc abans de
ser entubada. Pel sud de la zona urbana hi circula el Torrent dels Cirers que
recull les aigües del Torrent de Burriac essent el que posseeix la conca més gran
dels que afecten el nucli urbà.
Amb aquest contest cal que la planificació urbanística tingui en compte un
estudi d’inundabilitat de caràcter local que zonifiqui el risc d’inundació i que
segueixi la directriu de preservació enfront dels riscos d’inundacions del Decret
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 23
305/2006 de 18 de juliol en la qual es defineixen els usos admissibles per les
zones inundables.
4.3 Urbanitzacions: Les Ginesteres, Can Cabot, Can Raimí, Can Ribosa,
Madà, Can Vilardell i la Plana Sita.
Les urbanitzacions ocupen zones planeres i parts baixes de vessants. Les
zones planeres estan constituïdes per sediments quaternaris principalment
sorres, graves i llims d’origen mixt al·luvial-col·luvial (Qac3) i dipòsits de terrassa
(Qt1).
4.3.1 Moviments de vessant
El que s’ha dit pel nucli urbà val també aquí.
Per aquest motiu s’assigna una perillositat baixa o molt baixa respecte a
fenòmens de moviments de vessant en tota l’àrea del nucli de Argentona.
4.3.2 Esfondraments
Les litologies sobre les quals s’assenten les urbanitzacions no són
susceptibles de generar cavitats i no s’han observat indicis d’aquest fenomen, de
manera que s’assigna una perillositat molt baixa o negligible pel què fa a la
perillositat d’esfondraments naturals en el terreny.
4.3.3 Fluxos torrencials
Tot i que no es coneixen antecedents de generació de fluxos torrencials el
risc no es inexistent per tant es considera una perillositat baixa en front a fluxos
torrencials.
4.3.4 Inundabilitat
La riera de Clarà es la que presenta un cert potencial de risc. Amb aquest
contest cal que la planificació urbanística tingui en compte un estudi
d’inundabilitat de caràcter local que zonifiqui el risc d’inundació i que segueixi la
directriu de preservació enfront dels riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 24
18 de juliol en la qual es defineixen els usos admissibles per les zones
inundables.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 25
5. ANALISI DE LA SUSCEPTIBILITAT I AVALUACIÓ DELS RISCOS GEOLÒGICS
5.1 RISCOS CAUSATS PER MATERIALS GEOLÒGICS
En el reconeixement realitzat no s’han identificat riscos ocasionats per
minerals reactius susceptibles de provocar sols expansius ( argiles expansives,
guixos i anhidrites, sulfurs de ferro). El mapa de riscos per expansivitat d’argiles
de l’estat espanyol a 1:1.000.000 (AYALA et al. 1986) confirmaria un risc nul per
a la zona d’estudi. De tota manera els estudis de detall de les futures
fonamentacions hauran de confirmar cada cas particular.
5.2 RISCOS CAUSATS PER PROCESSOS GEODINÀMICS
5.2.1 RISCOS DEGUTS A PROCESOS GEODINAMICS INTERNS
5.2.1.1 RISC SÍSMIC
5.2.1.1.1 SISMICITAT
La zona d’estudi pertany a una de les àrees a Catalunya que estan
exposades a situacions d’emergència sísmica. Els estudis que duen a la
identificació d'aquestes zones són elaborats per l’àrea de Geologia i Geofísica de
l’Institut Geològic de Catalunya i consten fonamentalment de dues parts:
- L’avaluació de la perillositat sísmica, que fa una estimació de la intensitat
del moviment sísmic que pot raonablement esperar-se a cada municipi de
Catalunya i dóna lloc al mapa de zones sísmiques.
- L’avaluació de la vulnerabilitat sísmica de les construccions en tot el
territori català, que fa una estimació dels danys que el moviment sísmic
considerat pot causar sobre els municipis de Catalunya. Construccions com les
edificacions d’habitatge i altres usos per a la població i aquelles realitzen els
serveis imprescindibles per a la comunitat, en cas de sisme poden fer que
s’incrementin els danys per efectes catastròfics associats.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 26
La combinació d’aquests dos estudis permet l’elaboració d’un escenari de
risc per a cada municipi de Catalunya.
Degut a la sismicitat moderada de la regió, la vulnerabilitat sísmica dels
edificis actuals no ha estat posada a prova per cap terratrèmol important. Per
similitud amb construccions de vulnerabilitat coneguda, i a partir del coneixement
de les tècniques constructives del país, ha pogut fer-se una estimació de la
vulnerabilitat sísmica del parc d’edificis existents a Catalunya.
El resultat d’aquesta classificació ha permès establir la distribució dels
edificis de cada municipi en classes de vulnerabilitat A, B, C i D (classificació
EMS’92). A partir d’aquesta classificació, s'ha dut a terme una avaluació general
dels danys que podrien observar-se a cada municipi de Catalunya, considerant
les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques i l'efecte del sòl.
L'avaluació dels danys dels edificis s'ha realitzat a partir de matrius de
probabilitat de danys, obtingudes a partir de les observacions de terratrèmols
recents d'Itàlia.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 27
Com a resultat de l'avaluació del dany físic, s'obté el nombre d'edificis de
cada municipi distribuït segons els diferents graus de danys.
Com a síntesi dels resultats obtinguts, s'ha fet una classificació dels
municipis segons la distribució dels diferents graus de dany, amb l'objectiu de
presentar una visió global del deteriorament per municipis. En aquest ordre,
s'han determinat tres grups de municipis segons el grau de dany: lleu, moderat i
greu. El municipi de Argentona pertany al grup de municipis on el grau de dany
seria lleuger a moderat en el cas d’un desastre sísmic.
En resum, es consideren com municipis seriosament danyats aquells que
tindrien més del 40% dels seus edificis amb danys moderats o greus;
moderadament danyats els que tindrien de 20% a 40% dels seus edificis amb
dany moderat o greu i lleugerament danyats els que tindrien menys del 20%
d'aquestes categories.
A la figura següent es presenta el resultat d'aplicar aquest procediment a
tot Catalunya.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 28
Cal assenyalar que el mapa no correspon a l’escenari d'un sol possible
terratrèmol, sino a les estimacions fetes pels valors d'intensitat assignats en el
mapa de zones sísmiques anterior.
5.2.1.1.1.1 APLICACIÓ DE LA NORMA SISMORRESISTENT
La norma sismorresistent en vigor, NCSE 02, indica els valors de
l’acceleració sísmica bàsica ab, en relació al valor de la gravetat, i que representa
el valor característic de l’acceleració horitzontal de la superfície del terreny,
corresponent a un període de retorno de 500 anys per a tot l’estat espanyol. A la
zona estudiada li correspon una acceleració sísmica bàsica igual o més gran a
0.04 g.
Als efectes d’aquesta norma, la construcció dels possibles habitatges es
classifica com d’importància normal.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 29
5.2.1.1.1.1.1 ACCELERACIÓ SÍSMICA DE CÀLCUL
L’acceleració sísmica de càlcul ac es defineix com el producte:
ac=Sρab
On:
ab: és l’acceleració sísmica bàsica
ρ: és el coeficient adimensional de risc, que és igual a 1 per a
construccions d’importància normal.
S: coeficient d’amplificació del terreny, que en el nostre cas és 1,6.
Per tant, l’acceleració sísmica de càlcul ac és 0,064 g i l’equivalent numèric
en m/s2 és 0,6272 m/s2.
5.2.1.1.2 PALEOSISMICITAT
Estudis paleosismològics detallats realitzats per la Universitat de
Barcelona, basats en estudis de geomorfologia regional i de detall infereixen que
les falles del Montseny i del Pla de Barcelona són actives i sismogèniques.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 30
Segons Perea (2006), Perea et al. (2012) aquestes fractures tenen el
potencial de generar una magnitud màxima (Mw) de 6.7 graus a l’escala
Richter el que implicaria una risc força seriós. Aquesta dada contrasta amb
l’estimació anterior bassada en dades sísmiques clàsiques.
5.2.2 PROCESSOS DEGUTS A PROCESOS GEODINAMICS EXTERNS
5.2.2.1 MOVIMENTS EN MASSA. ESLLAVISADES.
Al municipi d’Argentona el sòl pendent, amb més del 20% de pendent és
majoritari. La disponibilitat de sòl planer és un factor limitant per al
desenvolupament urbanístic. El risc geològic que pot afectar l’àmbit d’estudi és el
relacionat amb l’erosionabilitat i els moviments en massa.
Malgrat això no existeix constància ni indici de l’existència de cap episodi
d’esllavissades al municipi ni les immediacions d’aquest. Actualment no existeix
un risc remarcable d’esllavissades. Es recomana però realitzar estudis per tal de
determinar l’angle màxim de talús en cas que es pretenguin excavar murs en
futures obres civils.
En general, cal evitar l’ocupació dels terrenys amb major pendent
(pendents superiors al 15‐20% comporten ja un cert risc). La legislació vigent
prohibeix urbanitzar en terrenys amb pendent superior al 20%, per això, en la
figura 5 (presenta els pendents) es representen aquestes zones.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 31
Municipi de Argentona (destacat en tons grocs) representat un mapa de pendents. Els tons
verds son pendents inferiors al 20% i els tons bruns son pendents superiors al 20%.
5.2.2.2 RISC D’INUNDACIÓ
Malauradament la cartografia detallada per a la Planificació dels Espais
Fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua de les rieres del Maresme encara no es
troba disponible.
Segons el Pla per la prevenció del risc d’inundació a Catalunya (INUNCAT)
el municipi té un risc molt alt d’inundabilitat, per la qual cosa és obligada la
redacció d’un Pla d’Actuació Municipal. No s’hi situen punts negres
d’inundabilitat.
Existeix una àrea inundable segons criteris geomorfològics i cons de
dejecció actius.
En aquest sentit, pel que fa a les previsions de desenvolupament
d’edificació residencial, d’edificis de pública concurrència o d’àmbits d’oci en
zones inundables segons criteris geomorfològics (inclosos els cons de dejecció)
la viabilitat de les previsions resten supeditades a la previsió de mesures
estructurals concretes que permetin garantir l’autoprotecció i seguretat de la
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 32
població, en el mateix sentit que es descriu per a les zones inundables per
períodes de retorn de 500 anys. Tanmateix, pel que fa als cons de dejecció
actius cal tenir en compte que no es considera viable cap ús al seu interior.
D’altra banda l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat els mapes de
perillositat i risc d’inundació, que actualment estan en elaboració. Aquests mapes
mostren les àrees inundables per aquells trams fluvials que presenten un risc
potencial significatiu o probable d'inundació identificats a l'Avaluació preliminar
del risc d'inundació a les àrees amb risc potencial significatiu d'inundacions
(ARPSI). El municipi d’Argentona sí que ha estat cartografiat en aquest cas.
Segons la informació publicada, s’ha delimitat l’àrea inundable per períodes de
retorn de 10 i de 500 anys a l’entorn de la riera d’Argentona i els corresponents
calats d’inundació.
En el cas del període de retorn de 10 anys, tindria una inundabilitat amb
calat de 40 cm l’àrea agrícola de davant del nucli d’Argentona. En el cas de
períodes de retorn de 500 anys, l’àrea ocupa el polígon industrial Nord, amb
diferents calats. Aquesta informació es mostra a les imatges seguents.
Segons la informació dels serveis tècnics de l’Ajuntament, al PI Nord es va
construir una escullera per evitar la inundabilitat del sector.
5.2.2.3 RISCOS HIDROGEOLÒGICS
El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua del Maresme (nª 18)
representa més d’un 75% del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una
pressió alta sobre l’estat químic de la massa d’aigua. Els nuclis urbans i
industrials més importants es troben a la línia de costa i a les rieres més
importants, destacar entre elles la riera d’Argentona.
Les principals infrastructures lineals són col·lectors en alta i alguns
emissaris que segueixen el traçat de les rieres de la zona i que desemboquen a
mar.
La pressió sobre la massa d’aigua deguda a les extraccions s’ha
considerat moderada en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles
són, en aquesta massa, iguals a les entrades.
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 33
La massa d'aigua està en risc degut a les pressions sobre l'estat químic.
Sobretot per nitrats i plaguicides. També localment per clorurs i sulfats. L'impacte
més important és per organoclorats i nitrats (els darrers amb concentracions
mitjanes superiors als 50 mg/l i puntuals de més de 500 mg/l). Els sulfats, els
clorurs i la conductivitat també presenten valors puntualment elevats.
Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 2034A11, Granits i materials
paleozoics, del 1973 al 2003
TAULA RESUM Estudi d’Identificació de Riscos Geològics a Argentona
Moviments
de vessant Esfondraments Fluxos
torrencials Inundabilitat
Nucli urbà Sense indicis
Perillositat baixa o molt baixa
Sense recomanacions específiques
Sense indicis
Perillositat molt baixa o negligible
Sense recomanacions específiques
Sense indicis
Perillositat molt baixa o negligible
Sense recomanacions específiques
Hi circulen diverses rieres (Pastanaga, Cirers).
Es recomana seguir les indicacions d’un estudi de detall per aquests cursos així com seguir la directriu de preservació contra els riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol
Urbanitzacions Sense indicis
Perillositat molt baixa o negligible
Sense recomanacions específiques
Sense indicis
Perillositat molt baixa o negligible
Sense recomanacions específiques
Sense indicis
Perillositat molt baixa o negligible
Sense recomanacions específiques
Hi circula la riera de Clarà
Es recomana seguir les indicacions d’un estudi de detall per aquests cursos així com seguir la directriu de preservació contra els riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 34
6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
En conclusió, s’ha constatat la presència dels següents riscs geològics:
Risc sísmic: amb una perillositat MITJANA d’alta intensitat i d’activitat
baixa. Les falles del Montseny i Barcelona cal considerar-les tectònicament
actives, i per tant, susceptibles de generar fenòmens sísmics. Atenent a les
dades de paleosismicitat existeix el risc de patir un sisme d’intensitat VII – VIII,
amb danys, cada 500 anys.
Risc d’inundabilitat: amb una perillositat d’ELEVAT d’alta intensitat i
d’activitat mitjana / alta. Es recomana que se segueixi la directriu de
preservació front els riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol que
defineix els usos admissibles per a zones d’espais fluvials i zones inundables en
la planificació urbanística per al marge dret de la riera de Argentona.
Els torrents i rieres que creuen les zones urbanitzable de Argentona si be
no presenten característiques de fluxos hiperconcentrats i per tant es considera
una perillositat negligible en front a fluxos torrencials associats a cons de
dejecció, en totes les àrees urbanitzables del municipi cal tenir-los en compte en
front als criteris d’inundabilitat.
Pel què fa a moviments del terreny associats a esfondraments no
s’observen indicis de fenòmens actius gracies a la naturalesa poc soluble de les
litologies sobre les quals s’assenten els àrees urbanitzables de Argentona,
s’assigna una perillositat baixa o negligible respecta a esfondraments en tot el
municipi.
Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir
en compte les següents recomanacions:
• La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció,
d’acord amb les directrius actuals del “Código Técnico de la
Edificación” (CTE).
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 35
• Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a
l’execució d’excavacions o talussos antròpics per evitar el
desenvolupament d’inestabilitats.
• Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana
deixar una distància prudencial entre l’escarpament i la base de les
edificacions, ja que es poden veure afectades pel progressiu
desenvolupament d’inestabilitzacions.
• Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics
preexistents. Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar
estructures, i es poden generar assentaments diferencials
importants en ser sotmesos a càrregues.
• Evitar l’ocupació d’espais potencialment inundables.
• Deixar un perímetre de protecció al voltant de les captacions
d’aigua, en el qual no es permetin activitats que puguin afectar la
qualitat de les aigües o la mateixa captació (vessaments o noves
explotacions).
Joan Escuer Solé
EurGeol nº 975
GEÒLEG Col·legiat 1876
Lleida, 11 de desembre de 2014
ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).
GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA
e-mail: joan@geoconsultores.com Tfo-Fax: 973 23 30 30 36
7. REFERÈNCIES
BOE Boletín Oficial del Estado, núm 244 (2002): Norma de Construcción Sismorresistente, NCSE – 02; Parte General y Edificación.
ICC Institut Cartogràfic de Catalunya, Generalitat de Catalunya [on line]: Risc Sísmic a Catalunya, Avaluació del Risc Sísmic a Catalunya: <http://icc.es/sismes/catala/risc/risc.html> [Consulta: març 2003].
SGC Servei Geològic de Catalunya: Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, fulls de mataró i Cardedeu.
SGC Servei Geològic de Catalunya: Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000.
IGC Institut Geològic de Catalunya (2011): Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG). Abril de 2011.
IGC Institut Geològic de Catalunya (2011): Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG). Abril de 2011.
H. PEREA, E. MASANA, P. SANTANACH (2012) An active zone
characterized by slow normal faults, the northwestern margin of the València
trough (NE Iberia): a review. Journal of Iberian Geology 38 (1) 2012: 31-
Recommended