FALLING WATER HOUSE

FALLING WATER HOUSE

Frank Lloyd Wright

Arquitectura segle XX

1.- Dades bàsiques

• Nom: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada. Falling Water House)

• Arquitecte: Frank Lloyd Wright• Cronologia: 1935-1937.

• Estil:Organicisme• Tipus: habitatge unifamiliar exempt• Ubicació: Bear Run (Pensilvànnia.

EUA)

2.- Breu biografia

• Pàg. 174

Casa Robie

Museu Guggenheim

3.- Anàlisi formal

• Planta-espai• Materials• Sistema constructiu• Elements de suport• Elements sostinguts• Il·lumicació

Planta-espai

Edifici de tres plantes esglaonades irregulars que s’adapten a l’orografia i s’integren en el paisatge. Componen els tres nivells unes terrasses de formigó armat que sobresurten cap a l’exterior i que s’obren com un ventall a partir de la xemeneia de pedra que fa d’eix de les diverses plantes.

Quant a l’interior, les estructures de formigó prescindeixen dels murs de càrrega i l’espai queda completament lliure i adaptable a les necessitats dels propietaris.

 Materials: formigó armat fonamentat en les mateixes roques del terreny.Sistema constructiu: arquitravatSuport: pilars de formigó armat.Elements sostinguts:pisos de formigó armat que sobresurten de l’edifici en grans terrasses.Il·luminació: La combinació perpendicular de les diverses terrasses permet l’entrada de llum a l’interior dels diversos pisos, gràcies als grans finestrals de tancaments metàl·lics que fan possible l’absència de murs de càrrega.

4.- Espai exterior• Volums: L’adaptació a l’orografia fa que la planta es

desplaci vers el torrent de manera centrífuga i que s’aparti de la concepció de “caixa” que tenien els racionalistes. Les terrasses voladisses que se superposen perpendicularment serveixen de sostre per al pis de sota i deixen passar la llum.

• Façanes: L'edifici no té una façana pròpiament dita.L’accés es fa per un pont

• Urbanisme: S’integra perfectament a l’espai que l’envolta. Aquesta integració és la clau d’aquesta construcció.

5.- Elements decoratius• No hi ha cap referència classicista, com era moda als EUA en

aquell moment.• Total austeritat.• L’arquitecte va dissenyar el mobiliari de la casa.• Els grans finestrals fan que la visió interna vagi de dintre cap

enfora, sensació que facilita que la natura exterior i l’interior de l’edifici s’integrin en una sola unitat

• La utilització de pedra natural per recobrir els murs, de la fusta i altres materials càlids donen a l’edifici una gran harmonia, totalment contraposada als interiors racionalistes.

6.- Significat de la construcció

• Elements propis de l’estil• Relació entre la forma i la funció• Elements simbòlics• Relació de l’obra amb l’època

Elements propis de l’estil

• Wright va ser un arquitecte lliure que aplicà uns principis bàsics a la seva obra, l’arquitectura orgànica.

• Principis:– Harmonització i integració en el paisatge– Aixecament dels soterranis per considerar-los insalubres– Ornamentació sòbria, basada únicament en el valor de les

textures dels materials que serveixen de recobriment.– Concepció volumètrica dels voladissos de formigó que

utilitzà des d’un primer moment.

Relació forma-funció • La casa va ser encarregada a Wright el 1935 per Edgar Kaufmann, director d'uns grans magatzems. Va ser concebuda, doncs, per a ús particular, fet que en determinà el seu caràcter pràctic.

•   Malgrat això, va ser un prodigi d'aventura tècnica. Wright aprofità al màxim les innovacions que permetien els nous materials. En el moment de retirar les bastides de fusta de la gran terrassa va haver-hi protestes per part dels sindicats obrers i es va haver de recórrer a una comissió tècnica perquè verifiqués l'obra i autoritzés de retirar-les. També van haver-hi dubtes quan es va construir el pont que uneix el pis superior amb la casa de convidats.

•   Els postulats arquitectònics de Wright no assoliren la difusió que s'esperava, en part pel caràcter rebel de l'arquitecte.

•   Va ser criticat pels arquitectes racionalistes europeus, tals com Walter Gropius i Mies Van der Rohe, encara que aquests adaptaren algun dels aspectes del programa de Wright.

Elements simbòlics:

Símbol de prestigi social, una segona residència.

Relació de l’obra amb l’època

La consolidació de les classes mitjanes-altes de la burgesia dels EUA va afavorir que s’integressin dins la societat el consum de productes de cert luxe. Entre aquests productes hi havia la casa de camp. La casa de la Cascada n’és un exemple.

7.- Transcendència de l’obra

Pàg. 174