Citation preview
2
3
Índex
4
Identitat, exòtic i exotisme Què és exòtic i què és exotisme? En
una mena de febre estètica, l’exotisme va impregnar l’art a finals
del segle XIX i principis del XX: influí en la decoració, en la
moda, en l’arquitectura… i també en la música. Bizet amb Carmen,
Verdi amb Aida són dos exemples musicals ben congeuts que escauen
bé al programa curosament confeccionat per Fatma Said i Kunal
Lahiry, ja que aquest se centra en Egipte i Espanya. L’estètica
d’aquests dos països ha semblat -encara ara- molt exòtica a ulls
centreeuropeus i ha influït molt en la pròpia estètica de
l’exotisme. No obstant això, Said -d’origen egipci- i Lahiry
-d’origen indi- s’acosten a aquests països des d’una coneixença de
la identitat. Comencen el programa amb la bella però allunyada
visió d’orient dels compositors francesos del tombant de segle
-Ravel, Bizet, Gaubert i Berlioz- per passar després a compositors
contemporanis egipcis. El mateix fan amb Espanya, aproximant-se al
país a través de les Siete canciones populares españolas de Falla,
d’enorme popularitat entre el públic però sempre sota l’ombra d’un
folklore una mica estandarditzant, per passar després a les cançons
compostes per Lorca de més profunditat identitària.
Fatma Said soprano
Kunal Lahiry piano
Fatma Said soprano
Kunal Lahiry piano
I Maurice Ravel (1875-1937) Shéhérazade Asie La flûte enchantée
L’indifférent
Philippe Gaubert (1879-1941) Le repos en Égypte
Hector Berlioz (1803-1869) Zaïde
Georges Bizet (1835-1878) Adieux de l’hôtesse arabe
II Manuel de Falla (1876-1946) Siete canciones populares españolas
Paño moruno Seguidilla murciana Asturiana Jota Nana Canción
Polo
7
Isaac Albéniz (1860-1909 d’Iberia – Libro I Evocación El
puerto
Frederico García Lorca (1898-1936) de Canciones antiguas españolas
Anda jaleo Nana de Sevilla Sevillanas del siglo XVIII
Manuel de Falla Tus ojillos negros
Sherif Mohie El Din (1964) Tres cançons egípcies Al matar Pluja
Ayadoum el nahr El riu seguirà? Dedda man Contra qui?
Najib Hankash (1904-1977) A’tini naya wa ‘anni Dona’m la flauta i
canta per mi
8
9
Llum per Fatma Said
El programa que us oferim aquesta nit -basat en el meu últim disc
El Nour- ha estat creat com una barreja de cultures que em
fascinen, explorant cançons líriques de compositors francesos,
espanyols i egipcis, al costat de cançons populars del meu Egipte
natal i cançons populars de tot l’Orient Mitjà.
El Nour en àrab significa “la llum” i amb aquest disc sento que
estic llançant llum sobre com la música que s’ha interpretat moltes
vegades en el passat d’una manera es pot presentar de maneres
diferents, és a dir, es pot percebre amb una llum diferent.
La idea és connectar aquestes tres cultures -àrab, francesa i
espanyola- i mostrar quant, malgrat les diferències culturals,
geogràfiques i històriques, tenen en comú pel que fa a la seva
música. Al disc s’uneixen els socis musicals Malcolm Martineau
(piano), Rafael Aguirre (guitarra), Burcu Karada (ney), Tim Allhoff
(piano), Itamar Doari (percussió), Henning Sieverts (contrabaix),
Tamer Pinarbasi (kanun), però al LIFE Victoria estaré acompanyada
pel pianista i també amic Kunal Lahiry, que també debuta al
Festival.
En la concepció d’aquest programa, vam treballar durant molt de
temps a fer una selecció de cançons que agradés àmpliament a molts
tipus diferents de persones i que també seguís els meus propis
gustos i amors musicals. Això inclou especialment explorar formes
noves, però connectades, d’aproximar-se a la música del passat,
tant occidental com oriental. Fent això sense canviar les visions
dels compositors, sinó afegint elements que considerem
adequats.
10
Els vincles entre les cultures -espanyola, francesa i egípcia-
representades a El Nour no s’han trencat mai, perquè cadascuna
d’elles afirma una influència a la regió mediterrània. La idea
principal d’aquest programa és transmetre un missatge intercultural
a tots els públics del món, intentar que la música clàssica sigui
accessible i estigui més propera a cultures que la desconeixen i
viceversa.
*Fatma Said és una artista de Warner Classic. El seu disc El
Nour
va ser presentat el 16 d’octubre de 2020 i aquest és el
primer
concert que ofereix després del llançament.
11
12
Quan tenia catorze anys, Fatma Said va fer la seva primera lliçó de
cant amb la soprano Neveen Allouba, emprenent un viatge musical que
la portaria des de casa seva a El Caire, una ciutat amb una escena
d’òpera limitada, fins al consagrat Teatro alla Scala de Milà, tot
passant per ser New Generation Artist de la BBC Radio 3 el 2016.
Inicià la seva formació a Berlín amb la Renate Faltin, que encara
continua sent la seva professora vocal. Més tard, Julia Varady,
Claar Ter Horst, Anita Keller, Wolfram Rieger i Tom Krause, han
influït fortament en el seu desenvolupament artístic i l’han ajudat
a perfeccionar la seva interpretació musical. Després de rebre la
seva llicenciatura en música a l’Escola de música Hanns Eisler de
Berlín el 2013, va rebre una beca per estudiar a l’Accademia del
Teatro alla Scala de Milà, convertint-se en la primera soprano
egípcia que va actuar en aquell escenari emblemàtic. Durant la seva
etapa a l’acadèmia, va cantar el paper de Pamina en una nova
producció aclamada per la crítica de Die Zauberflöte de Mozart,
dirigida per Ádám Fischer i Peter Stein, per tornar a La Scala
interpretrant Amore d’Orfeo ed Euridice de Gluck junt amb Juan
Diego Flórez i Christiane Karg la temporada 2017-18. Va debutar al
Royal Albert Hall cantant el Rèquiem de Mozart durant les BBC
Proms, una gira a França amb Louis Langrée i l’Orchestre des Champs
Elysées cantant Shéhérazade de Ravel i el Rèquiem de Fauré al
Concertgebouw d’Amsterdam, entre d’altres. També ha ofert concerts
i recitals al Wigmore Hall
Fatma Said soprano
13
de Londres, Teatro San Carlo de Nàpols, Staatsoper d’Hamburg,
Konzerthaus de Berlín, Mozarteum de Salzburg o Konzerthaus de
Viena. Compromisos per aquest 2020 inclouen recitals al Wigmore
Hall, Konzerthaus de Viena, Mozarteum de Salzburg i Konzerthaus de
Berlín, entre d’altres. Així com també participar al Concert de
París a la Tour Eiffel i concerts amb l’Orchestre National de
France a París i Baden- Baden. Ha representat a Egipte el dia dels
drets humans del 2014 i del 2018 a les Nacions Unides a Ginebra i
el 2017 al temple de Luxor, on va cantar pel dret dels nens a
l’educació i la dignitat a través de la música. El 2016 va rebre un
premi honorífic del Consell Nacional de les Dones d’Egipte. Debuta
al LIFE Victoria.
El jove nord-americà Kunal Lahiry s’està convertint en un dels
pianistes més prometedors de la seva generació, després del seu
debut orquestral als disset anys amb la Gainesville Symphony
Orchestra com a guanyador del primer premi de la beca Kiwanis
Society. A més ha guanyat premis en concursos internacionals, tals
com l’Atlanta Music Club, New Orleans Piano Institute o el Concours
“Les Saisons de la Voix”, i el XXVI Concours de Flame a París. És
Britten-Pears Young Artist, Yehudi Menuhin Young Artist o Leeds
Lieder Young Artist, entre d’altres. El 2019 va ser seleccionat per
al primer programa SongStudio de Renée Fleming dirigit a pianistes
col·laboratius i cantants al Carnegie Hall, i també va ser
guardonat amb el premi Sam Hutchings a l’Oxenfoord International
Summer School, dirigida per Malcolm Martineau. Recentment, va ser
convidat
Kunal Lahiry piano
14
el 2020 per la Heidelberg Lied Akademie sota la direcció de Thomas
Hampson, amb actuacions a la Pierre Boulez Saal i al Heidelberger
Frühling. Ha participat en masterclasses amb reconeguts artistes
com Graham Johnson, Sir Thomas Allen, Malcolm Martineau, Murray
Perahia, Hartmut Höll, Helmut Deutsch o Susan Manoff. La seva
afinitat cap a la cançó artística ha donat lloc a recitals al
Festival d’Aix-en-Provence, Carnegie Hall Weill Music Room (Nova
York), Wigmore Hall (Londres), La Monnaie (Brusel·les) i Musée
d’Orsay (París). Ha actuat diverses vegades per la Fundació Daniel
Barenboim i el 2018 va ser seleccionat per a formar part de primera
acadèmia de mélodie i Lieder a l’Abbaye de Royaumont - Musée
d’Orsay, una residència d’un any que culmina a un disc en directe.
Debuta al LIFE Victoria.
15
16
Maurice Ravel
SHÉHÉRAZADE Asie Asie, Asie, Asie, Vieux pays merveilleux des
contes de nourrice Oú dort la fantaisie comme une impératrice En sa
forèt tout amplie de mystère.
SHEHERAZADA Àsia Àsia, Àsia, Àsia, vell país meravellós dels contes
de la dida on la fantasia dorm com una emperadriu en el seu bosc
ple de misteri. Asie, Je voudrais m’en aller avec la goëlette Qui
se berce ce soir dans le port Mystérieuse et solitaire Et qui
déploie enfin ses voiles violetes Comme un immense oiseau de nuit
dans le ciel d’or.
Àsia, voldria anar-me’n amb la goleta que es bressola aquest vespre
al port, misteriosa i solitària, i que desplega finalment les seves
veles violetes com un immens ocell de nit en el cel d’or.
17
Je voudrais m’en aller vers des îles de fleurs En écoutant chanter
la mer perverse Sur un vieux rythme ensorceleur. Je voudrais voir
Damas et les villes de Perse Avec les minarets légers dans
l’air.
Voldria anar-me’n cap a l’illa florida escoltant el cant de la mar
perversa en un vell ritme encisador. Voldria veure Damasc i les
ciutats de Pèrsia amb els minarets lleugers a l’aire.
Je voudrais voir de beau turbants de soie Sur des visages noirs aux
dents claires; Je voudrais voir des yeux sombres d’amour Et des
prunelles brillantes de joie En des peaux jeunes comme des oranges;
Je voudrais voir des vêtements de velours Et des habits à longues
franges.
Voldria veure bells turbants de seda sota cares negres de dents
clares; voldria veure ulls taciturns d’amor i ninetes brillants de
joia, i pells joves com taronges; voldria veure vestits de vellut I
robes de llargues franges. Je voudrais voir des calumets entre des
bouches Tout entourées de barbe blanche; Je voudrais voir d’âpres
marchands aux regards louches, Et des cadis, et des visirs Qui du
seul mouvement de leur doigt qui se penche Accordent vie ou mort au
gré de leur désir.
Voldria veure pipes entre les boques envoltades de barba blanca;
voldria veure àvids marxants de mirada tèrbola, i cadis, i visirs
que amb un únic moviment del seu dit que s’inclina decideixen la
vida i la mort al seu gust.
18
Je voudrais voir la Perse, et l’inde, et puis la Chine, Les
mandarins ventrus sous les ombrel·les, Et les prncesses aux mains
fines, Et les lettrés qui se querellent Sur la poésie et sur la
beauté;
Voldria veure Pèrsia, i la Índia, i després la Xina, els mandarins
panxuts sota les ombrel•les, i les princeses de mans fines, i els
lletrats que discuteixen sobre poesia i sobre bellesa;
Je voudrais m’attarder au palais enchanté Et comme un voyageur
étranger Contempler à loisir des paysages peints Sur des étoffes en
des cadres de sapin Avec un personage au milieu d’un verger;
voldria parar-me en el palau encantat i, com un viatger estranger,
contemplar amb temps paisatges pintats en teles en marcs d’avet amb
un personatge enmig d’un verger;
Je voudrais voir des assassins souriant Du bourreau qui coupe un
cou d’innocent Avec son grand sabre courbé d’Orient. Je voudrais
voir des pauvres et des reines; Je voudrais voir des roses et du
sang; Je voudrais voir mourir d’amour ou bien de haine.
voldria veure assassins somrient del botxí que talla un coll
d’innocent amb el seu gran sabre corb d’Orient. Voldria veure
pobres i reines; voldria veure roses i sang; voldria veure morir
d’amor i de odi,
19
Et puis m’en revenir plus tard Narrer mon aventure aux curieux des
rêves En élevant comme Sindbad ma vieille tasse arabe De temps en
temps jusqu’à mes lèvres Pour interrompre le conte avec
art...
i desprès tornar més tard per explicar la meva aventura als
curiosos del somnis tot aixecant com Simbad la meva vella tassa
àrab de tant en tant fins als meus llavis per interrompre el conte
amb art...
La flüte enchantée L’ombre est douce et mon maître dort Coiffé d’un
bonnet cònique de soie Et son long nez jaune en sa barbe blanche,
Mais moi, je suis éveillée encor Et j’ècoute au déhors Une chanson
de flûte où s’épanche Tour à tour la tristesse ou la joie. Un air
tour à tour langoureux ou frivole Que mon amoureux chéri joue, Et
quand je m’approche de la croisée Il me semble que chaque note
s’envole De la flûte vers ma joue Comme un mystérieux baiser.
La flauta encantada L’ombra és dolça i el meu mestre dorm cobert
amb un casquet cònic de seda, i el seu llarg nas groc en sa barba
blanca, però jo, encara estic despert i escolto a fora una melodia
de flauta on es desfoguen successivament la tristesa o la joia. Una
melodia successivament lànguida o frívola que el meu estimat
enamorat toca, i quan m’apropo a la finestra, em sembla que cada
nota voli de la flauta a la meva galta com un bes misteriós.
20
L’Indifférent Tes yeux sont doux comme ceux d’une fille, Jeune
étranger, Et la courbe fine De ton beau visage de duvet ombragé Est
plus séduissante encor de ligne. Ta lèvre chante sur les pas de ma
porte Une langue inconnue et charmante Comme une musique fausse.
Entre! Et que mon vin te réconforte... Mais non, tu passes Et de
mon seuil je te vois t’éloigner Me faisant un dernier geste avec
grâce Et la hanche l´égèrement ployée Par ta démarche féminine et
lasse...
L’indiferent Els teus ulls són dolços com el d’una noia, jove
estranger, i la corba fina del teu bell rostre de pèl ombrejat és
encara més seductor de perfil. El teu llavi canta al llindar de la
meva porta una llengua desconeguda i encisadora Com una música
falsa. Entra I que el meu vi et reconforti... Però no, passes des
de la meva entrada veig com t’allunyes fent-me un últim gest amb
gràcia i amb el maluc lleugerament encorbat pel teu pas femení i
cansat...
(Tres cançons per a soprano i orquestra, 1903)
21
Philippe Gaubert Albert Victor Samain
Le repos en Egypte La nuit est chaude, et le calme infini... Roulé
dans son manteau, le front sur une pierre, Joseph dort, le cœur
pur, ayant fait sa prière, Et l’âne à ses côtés est comme un humble
ami. Entre les pieds du Sphynx appuyée à demi, La Vierge pâle et
douce, a fermé la paupière; Et, dans l’ombre, une étrange et suave
lumière Sort du petit Jésus, en ses bras endormi. Autour d’eux le
Désert s’ouvre mystérieux; Et tout est si tranquille à cette heure,
en ces lieux, Qu’on entendrait l’enfant respirer sous ses voiles.
Nul souffle... La fumée immobile du feu Monte, ainsi qu’un long
fil, se perdre dans l’air bleu...
El repòs a Egipte La nit és càlida I la calma infinita… Embolcallat
amb el seu mantell El front sobre la pedra, Josep dorm, amb el cor
pur, després d’haver fet la seva oració I la mula al seu costat és
com un humil amic Entre els peus de l’Esfinx, ajaguda de costat, La
Verge pàl·lida i dolça, tanca les parpelles. I a l’ombra, una llum
estranya i suau, Deixa al petit Jesús, als seus braços adormit. Al
seu voltant, el desert s’obre misteriós I tot és tranquil a aquesta
hora, en aquests llocs, Que es pot sentir respirar al Nen sota els
seus vels. Sense alè... El fum immòbil del foc Puja, com un fil
llarg, cap al cel blau...
22
Hector Berlioz Eugene-Auguste Ròger de Bully
Zaïde Ma ville, ma belle ville, C’est Grenade au frais jardin.
C’est le palais d’Aladin, Qui vaut Cordoue et Seville.
La meva ciutat, la meva bella ciutat és la Granada dels fresquívols
jardins. És el palau d’Aladí, que val per Còrdova i Sevilla.
Tous ses balcons sont ouverts, Tous ses bassins diaphanes, Toute la
cour des Sultanes S’y tient sous les myrthes verts.
Tots els seus balcons estan oberts, tots els seus gibrells són
diàfans, tota la cort dels Sultans hi viu sota les verdes
murtres.
Ainsi près du Zoraïde, À sa voix donnant l’essor, Chantait la jeune
Zaïde, Le pied dans ses mules d’or.
Així prop de Zoraida, donant ressò a la seva veu, cantava la jove
Zaïda, calçada amb les seves babutxes d’or.
La reine lui dit: “Ma fille, D’où viens-tu donc?”Je n’en sais rien,
“N’as-tu donc pas de famille?” Votre amour est tout mon bien;
La reina li digué: “Filla meva, d’on vens?” No en sé res. “No tens
família?” El vostre amor és tot el que tinc.
23
O ma reine, j’ai pour père Ce soleil plein de douceure; La sierra,
cest ma mère, Et les étoiles mes soeurs.
Oh, reina meva, tinc com pare aquest sol ple de dolçor; la
serralada és la meva mare, i les estrelles les meves
germanes.
Ce pendant sur la colline, Zaïde à la nuit pleurait: “Hélas! je
suis orpheline, De moi qui se chargerait?”
En aquesta pendent del turó plorava Zaïda de nit: “Ai! sóc orfe,
qui s’ocuparà de mi?”
Un cavalier vit la belle, La prit sur sa selle d’or, Grenade,
hélas! est loin d’elle, Mais Zaïde y rêve encor.
Un cavaller veié la bella I la prengué sobre la seva sella d’or.
Granada, ai! està lluny d’ella, però Zaîda encara hi somnia.
(Cançó núm. 1 del “Fulles d’’Album” Op. 19) Manuel de Falla
24
Georges Bizet Víctor Hugo
Adieux de l’hôtesse arabe Puisque rien ne t’arrête en cet heureux
pays, Ni l’ombre du palmier, ni le jaune maïs, Ni le repos, ni
l’abondance; Ni de voir, à ta voix, battre le jeune sein De nos
soeurs dont, les soirs, le tournoyant essaim Couronne un coteau de
sa danse; Adieu! beau voyageur! Hélas! Adieu!
Comiat de l’hostessa àrab Ja que res no et reté en aquest benaurat
país, ni l’ombra de la palmera, ni el moresc grogós, ni el repòs,
ni l’abundor; ni veure com a la teva veu bateguen els joves pits de
les nostres germanes, quan el seu eixam arremolinat corona el turó
els vespres amb la seva dansa, adéu-siau, bell viatger! Ai,
adéu-siau!
Oh! que n’es-tu de ceux Qui donnent pour limite à leurs pieds
paresseux Leur toit de branches ou de toiles! Qui rêveurs sans en
faire, écoutent les récits, Et souhaitent le soir devant leur porte
assis, De s’en aller dans les étoiles! Hélas! Adieu! beau
voyageur!
Oh! Tu ets d’aquells que posen com límit als seus peus mandrosos un
sostre de branques o de teles! D’aquells que somniadors sense
adonar-se’n, escolten els contes i, asseguts el vespre davant la
seva porta, anhelen anar-se’n cap a les estrelles! Ai, adéu-siau,
bell viatger!
25
Si tu l’avais voulu, peut-être une de nous, O jeune homme, eût aimé
te servir à genoux Dans nos huttes toujours ouvertes; Elle eût
fait, en berçant ton sommeil de ses chants, Pour chasser de ton
front les moucherons méchants, Un éventail de feuilles
vertes.
Si haguessis volgut, potser a una de nosaltres, oh jovencell, li
hauria agradat servir-te agenollada en les nostres cabanes sempre
obertes; ho hauria fet, bressolant el teu son amb els seus cants,
per allunyar del teu front totes los mosques dolentes, amb un
ventall de fulles verdes.
Si tu ne reviens pas, songe un peu quelquefois Aux filles du
désert, soeurs à la douce voix. Qui dansent pieds nus sur la dune,
O beau jeune homme blanc, bel oiseau passager, Souviens-toi; car,
peut-être, ô rapide étranger, Ton souvenir reste à plus d’une!
Hélas! Adieu! bel étranger! Souviens-toi!
Si no tornes, somnia una mica a vegades en les filles del desert,
germanes de veu dolça, que dansen amb els peus nus sobre la duna,
jove blanc, bell ocell passatger, recorda-les; ja que, potser, oh
ràpid estranger, el teu record perdurarà per a més d’una! Ai,
adéu-siau, bell estranger! Recorda!
(Cancó per a veu i piano, Op. 21/4, 1866)
26
Manuel de Falla Siete canciones populares españolas
Gregorio Martínez Sierra El paño moruno El paño moruno Al paño
fino, en la tienda, una mancha la cayó. Por menos precio se vende,
Porque perdió su valor. ¡Ay!
Text popular Seguidilla murciana Cualquiera que el tejado tenga de
vidrio, no debe tirar piedras al del vecino. Arrieros semos, ¡puede
que en el camino nos encontremos! Por tu mucha inconstancia yo te
comparo con peseta que corre de mano en mano; que al fin se borra
y, creyéndola falsa, ¡nadie la toma!
Text popular Asturiana Por ver si me consolaba arriméme a un pino
verde, por ver si me consolaba. Por verme llorar, lloraba, y el
pino como era verde, ¡por verme llorar, lloraba!
27
Text popular Jota Dicen que no nos queremos porque no nos ven
hablar; a tu corazón y al mío
Ya me despido de ti, de tu casa y tu ventana, y, aunque no quiera
tu madre, adiós, niña, hasta mañana.
Text popular Nana Duérmete, niño, duerme, duerme, mi alma.
Duérmete, lucerito De la mañana. Nanita, nana, nanita, nana.
Duérmete, lucerito de la mañana.
Text popular Canción Por traidores, tus ojos, voy a enterrarlos; no
sabes lo que cuesta, del aire, niña, el mirarlos. Madre a la
orilla, madre.
Dicen que no me quieres, ya me has querido… Váyase lo ganado, del
aire, por lo perdido. Madre a la orilla, madre.
28
Text popular Polo ¡Ay! ¡Guardo una pena en mi pecho, guardo una
pena en mi pecho, ay, que a nadie se la diré!
¡Malhaya el amor, malhaya, y quien me lo dio a entender, ay, y
quien me lo dio a entender! ¡Ay!
Federico García Lorca Federico García Lorca Canciones antiguas
españolas
Anda jaleo Yo me alivié a un pino verde por ver si la divisaba, y
sólo divisé el polvo del coche que la llevaba. Anda jaleo, jaleo:
ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
No salgas, paloma, al campo, mira que soy cazador, y si te tiro y
te mato para mí será el dolor, para mí será el quebranto, Anda,
jaleo, jaleo: ya se acabó el alboroto y vamos al tiroteo.
En la calle de los Muros han matado una paloma. Yo cortaré con mis
manos las flores de su corona. Anda jaleo, jaleo: ya se acabó el
alboroto y vamos al tiroteo.
29
Nana de Sevilla Este galapaguito no tiene mare; lo parió una
gitana, lo echó a la calle. No tiene mare, sí; no tiene mare, no:
no tiene mare, lo echó a la calle. Este niño chiquito no tiene
cuna; su padre es carpintero y le hará una.
Sevillanas del siglo XVIII 1 ¡Viva Sevilla! Llevan las sevillanas
en la mantilla un letrero que dice: ¡Viva Sevilla!
¡Viva Triana! ¡Vivan los trianeros, los de Triana! ¡Vivan los
sevillanos y sevillanas!
2 Lo traigo andado La Macarena y todo
Lo traigo andado cara como la tuya no la he encontrado. La Macarena
y todo Lo traigo andado
3 Ay río de Sevilla, qué bien pareces lleno de velas blancas y
ramas verdes.
30
Manuel de Falla Cristóbal de Castro
Tus ojillos negros (Canción andaluza) Yo no sé qué tienen tus
ojillos negros Que me dan pesares y me gusta verlos, Que me dan
pesares y me gusta verlos. Son tan juguetones y tan zalameros, Sus
miradas prontas llegan tan adentro, Que hay quien asegura que Dios
los ha hecho Como para muestra de lo que es lo bueno, De lo que es
la gloria, de lo que es el cielo.
Mas, por otra parte, ¡son tan embusteros! Dicen tantas cosas que
desdicen luego, Que hay quien asegura que Dios los ha hecho Como
para muestra de lo que es tormento, De lo que es desdicha, de lo
que es infierno.
Y es que hay en tus ojos como hay en los cielos, Noches muy
obscuras, días muy serenos. Y hay en tus miradas maridaje eterno De
amorcillos locos y desdenes cuerdos, Y entre sus penumbras y sus
centelleos Brillantes afanes y tus pensamientos, Como entre las
sombras de la noche obscura Brillan los relámpagos con su vivo
fuego.
Luces que parece que se están muriendo Y que de improviso resucitan
luego. Sombras adorables, llenas de misterio Como tus amores, como
mis deseos. Algo que da vida, mucho que da miedo. Yo no sé qué
tienen tus ojillos negros Que me dan pesares y ¡me gusta
verlos!
(Cançó per a veu i piano, 1902-3)
31
Sherif Mohie El Din Amal Donqul Tres cançons egípcies
Al Matar Pluja La pluja cau Netejant els arbres Carregant-los amb
els seus pesats fruits.
Un recorda Tendres històries Estimades memòries d’amor Perdudes en
el temps. Només les inscripcions a les branques Un cor amb una
fletxa I dues paraules.
A prop meu, dues papallones Es perden en una abraçada I tu,
estimada meva Ets un ocell viatjant.
La pluja para, I els arbres es panseixen I la pols cobreix totes
les inscripcions I pintades.
El dolor descendeix Destruint els colors El cor, Les línies
tortes... I els noms.
El corc s’està menjant la vella tija de l’arbre, I els blaus ocells
han marxat Sense deixar cap adreça Preguntant pel nostre amor,
l’amor que va ser... Només ha estat un somni que ha passat! La
pluja cau La pluja se’n va Cau
32
I marxa Però el cor de la meva estimada Encara espera.
Ayadoum el nahr El riu seguirà? Pot una flor durar per sempre? I la
casa al costat del riu? Caurà el nostre anell a l’aigua? I es
perdrà en ella? Ens separaran els negres braços? Caminarem sobre
camins de foc? Sense atrevir-nos, sota les pestanyes de l’opressió
A mirar rere les flors? I el riu desapareix. Pot l’alegre casa
existir per sempre? On ens barallàvem I ens reconciliàvem? Les
campanes del rellotge i del desconegut Mantenen la distància quan
et veuen. I dic a les flors, I dic Si tan sols les roses no
tinguessin espines I la lluna plena durés per sempre No creixent a
mitjans del mes? Oh flors! Si us haguéssiu quedat amb mi En el
riu.
Dedda man Contra qui? Al teatre de l’operació Les mascaretes dels
cirurgians eren blanques Les seves bates... blanques Les còfies de
les infermeres... blanques Els vestits de les infermeres... blancs
Els llençols, els bandatges i el cotó Les pastilles per dormir, les
bombetes I el got de llet Tota aquesta blancor radiant angoixa el
meu cor. Aleshores què, quan seré mort Vindran els assistents al
meu funeral vestits de negre? És el negre el color per escapar de
la mort?
33
El color del talismà contra el temps? Contra qui? I quan se sentirà
el cor palpitant descansar?
Rebo els meus amics entre dos colors... Alguns veuen el meu llit
com un cementiri I la meva vida com l’eternitat.
Najib Hankash
A’tini naya wa ‘anni Dona’m la flauta i canta per mi Dóna’m la
flauta i canta per mi Dóna’m la flauta i canta per mi Perquè cantar
és el secret de l’eternitat Ja que el so de la flauta viurà per
sempre Més enllà de l’existència que pereix.
Cantem sota els arbres I sota el cel blau.
T’has banyat en perfum? T’has assecat amb la llum?
Les persones són com frases escrites amb aigua Aleshores el temps
passa I les cançons que hem cantat És l’única cosa que queda per
l’eternitat.
Traduccions: Fatma Said, Manuel Capdevila i Font, Marc
Busquets
34
Propers recitals
Dilluns, 26 octubre 2020 Sant Pau Recinte Modernista Sala Domènech
i Montaner
19h
35
AMB EL SUPORT DE
37
AMICS
Ingrid Busquets Figuerola María José Cañellas Joana Català Mercedes
Falcó Saldaña Albert Garriga i Francesco Camillo Beatriz Martí
Andreu Juan Eusebio Pujol Francisco Querol Lluís Reverter Gloria
Rosell Josep Ramon Tarragó Alicia Torra de Larrocha Carme Verdiell
Núria Viladot
Carlos Barrau Jorge Binaghi Gonzalo Bruno Quijano Isabel Escudé
Inma Farran Francisco Gaudier Enric Girona Francisca Graells de
Reynoso Elvira Madroñero Carmen Marsà Pere Grau i Mª Carmen Pous
Juan Molina-Martell Mima Torelló
AMICS MECENES