View
7
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Colleccioacute Ivagravelua de guies pragravectiques sobre avaluacioacute de poliacutetiques puacutebliques
Institucions membres drsquoIvagravelua
Guia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
copy 2015 Ivagravelua
No es permet la reproduccioacute total o parcial
daquest document ni el seu tractament
informagravetic ni la seva transmissioacute en qualsevol
forma o per qualsevol mitjagrave ja sigui electrogravenic
mecagravenic per fotocogravepia per registre o altres
megravetodes sense el permiacutes del titular del
Copyright
Autors
David Casado i Anna Tarrach
Maquetacioacute i disseny portada jaumebadosaes
Primera edicioacute Desembre 2015
Amb la colmiddotlaboracioacute de
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute PAgraveG 5
2 QUumlESTIONS CLAU PAgraveG 721 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR pagraveg 7
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA pagraveg 9
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB) pagraveg 10
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST pagraveg 14
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA PAgraveG 1531 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL pagraveg 15
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI pagraveg 16
33 LA MESURA DELS COSTOS pagraveg 17
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB) pagraveg 19
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS pagraveg 22
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT pagraveg 25
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT pagraveg 26
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA PAgraveG 29
5 CONCLUSIONS PAgraveG 40
6 GUIA DE RECURSOS PAgraveG 4161 MANUALS I GUIES pagraveg 41
62 E-RECURSOS pagraveg 41
7 BIBLIOGRAFIA PAgraveG 42
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
5
1 INTRODUCCIOacute
En els darrers anys en la majoria de paiumlsos del nostre entorn srsquoha experimentat una contencioacute
dels pressupostos puacuteblics com a resultat de la crisi financera i econogravemica Catalunya no
ha estat una excepcioacute els ingressos fiscals han caigut de forma molt significativa i les
despeses srsquohan hagut drsquoadaptar en la mesura del possible a aquest descens Despreacutes drsquouns
anys de fort creixement la despesa en educacioacute no ha sigut aliena a aquest ajust el gran
interrogant tanmateix eacutes quin ha estat lrsquoefecte de tot plegat sobre els resultats que el sistema
educatiu espera produir ja sigui en termes drsquoadquisicioacute de competegravencies de prevencioacute de
lrsquoabandonament educatiu prematur o de foment de la cohesioacute social per mencionar tant sols
alguns dels objectius als quegrave srsquoacostuma a fer esment I el gran problema tanmateix eacutes que no
ho sabem
El principal motiu per ser escegraveptics sobre la translacioacute ldquo1 a 1rdquo entre variacions de la despesa
educativa drsquouna banda i millores o empitjoraments en els resultats educatius de lrsquoaltra
eacutes que sembla poc probable que tot allograve que financcedila el Departament drsquoEnsenyament costi
exactament el mateix i tingui efectes drsquoigual magnitud En aquest sentit meacutes enllagrave de lrsquoaugment
o disminucioacute de la quantia global dels recursos destinats a educacioacute semblaria meacutes important
posar el focus en esbrinar quines activitats i programes foren impulsades durant lrsquoetapa
drsquoexpansioacute i quines postergades durant la fase contractiva i els efectes en un i altre cas
sobre els resultats educatius abans esmentats (adquisicioacute de competegravencies prevencioacute de
lrsquoabandonament etc) o sobre drsquoaltres que es considerin rellevants
Aixograve no obstant tant a Catalunya com a la resta drsquoEspanya perograve tambeacute en la majoria de paiumlsos
europeus no existeix una base de coneixement sogravelida sobre les quumlestions que acabem de
plantejar ni sobre els efectes de les poliacutetiques educatives en termes de la consecucioacute dels
resultats rellevants1 ni tampoc sobre els costos econogravemics que implica proveir-les Existeix
certament informacioacute sobre lrsquoevolucioacute dels resultats rellevants (competegravencies graduacions
etc) perograve no sabem si llurs variacions soacuten atribuiumlbles exclusivament a les poliacutetiques que
srsquoacaben impulsant al seu torn malgrat existeix informacioacute pressupostagraveria no coneixem
lrsquoabast de tots els costos que realment suposa proveir-les com tindrem ocasioacute de comprovar
meacutes endavant Malauradament sense tota aquesta informacioacute correm el risc de seguir
financcedilant programes que no generen els efectes pretesos o alternativament deixar de financcedilar
intervencions que els aconsegueixen amb escreix
En aquest context lrsquoavaluacioacute econogravemica que teacute com a principal objectiu comparar els costos
de les diverses actuacions amb els resultats que sersquon deriven pot contribuir tambeacute en el camp
educatiu com ho ha fet en altres agravembits drsquoactuacioacute publica (transports sanitat etc) a millorar
la presa de decisions pel que fa a lrsquoassignacioacute drsquouns recursos que indefectiblement soacuten sempre
escassos Aixiacute doncs el principal propogravesit de la guia que teniu a les mans eacutes explicar a una
audiegravencia no especialitzada composada per decisors i gestors puacuteblics responsables poliacutetics
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
6
i ciutadans interessats els principals aspectes de lrsquoavaluacioacute econogravemica posant un egravemfasi
especial en la seva aplicacioacute a lrsquoagravembit educatiu Es tracta drsquouna breu guia introductograveria que no
aspira a formar especialistes en aquestes tegravecniques sinoacute que busca simplement incrementar
el coneixement del lector sobre la mategraveria i eventualment convertir-lo en un ldquoconsumidor
informatrdquo drsquoavaluacions econogravemiques2
Notes
1 En aquest sentit cal significar la iniciativa ldquoQuegrave Funciona en Educacioacuterdquo impulsada per Ivagravelua conjuntament amb
la Fundacioacute Jaume Bofill que teacute com a objectiu contribuir a la promocioacute i lrsquouacutes de lrsquoevidegravencia en la posada en marxa
de poliacutetiques programes i projectes innovadors en el camp de lrsquoeducacioacute amb lelaboracioacute de publicacions i la
realitzacioacute de jornades i seminaris en aquest agravembit
2 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes meacutes tegravecnics de lrsquoavaluacioacute econogravemica trobaran al final de la
guia una seleccioacute de lectures
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
7
2 QUumlESTIONS CLAU
21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR
Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar
els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit
fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen
els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles
que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats
Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda
lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat
entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos
esmerccedilats en cada cas
En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per
exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen
habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva
formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars
entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient
lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment
drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions
on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la
relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos
El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna
determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement
entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals
drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions
educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute
als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o
proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que
mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un
determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en
aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
copy 2015 Ivagravelua
No es permet la reproduccioacute total o parcial
daquest document ni el seu tractament
informagravetic ni la seva transmissioacute en qualsevol
forma o per qualsevol mitjagrave ja sigui electrogravenic
mecagravenic per fotocogravepia per registre o altres
megravetodes sense el permiacutes del titular del
Copyright
Autors
David Casado i Anna Tarrach
Maquetacioacute i disseny portada jaumebadosaes
Primera edicioacute Desembre 2015
Amb la colmiddotlaboracioacute de
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute PAgraveG 5
2 QUumlESTIONS CLAU PAgraveG 721 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR pagraveg 7
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA pagraveg 9
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB) pagraveg 10
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST pagraveg 14
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA PAgraveG 1531 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL pagraveg 15
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI pagraveg 16
33 LA MESURA DELS COSTOS pagraveg 17
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB) pagraveg 19
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS pagraveg 22
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT pagraveg 25
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT pagraveg 26
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA PAgraveG 29
5 CONCLUSIONS PAgraveG 40
6 GUIA DE RECURSOS PAgraveG 4161 MANUALS I GUIES pagraveg 41
62 E-RECURSOS pagraveg 41
7 BIBLIOGRAFIA PAgraveG 42
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
5
1 INTRODUCCIOacute
En els darrers anys en la majoria de paiumlsos del nostre entorn srsquoha experimentat una contencioacute
dels pressupostos puacuteblics com a resultat de la crisi financera i econogravemica Catalunya no
ha estat una excepcioacute els ingressos fiscals han caigut de forma molt significativa i les
despeses srsquohan hagut drsquoadaptar en la mesura del possible a aquest descens Despreacutes drsquouns
anys de fort creixement la despesa en educacioacute no ha sigut aliena a aquest ajust el gran
interrogant tanmateix eacutes quin ha estat lrsquoefecte de tot plegat sobre els resultats que el sistema
educatiu espera produir ja sigui en termes drsquoadquisicioacute de competegravencies de prevencioacute de
lrsquoabandonament educatiu prematur o de foment de la cohesioacute social per mencionar tant sols
alguns dels objectius als quegrave srsquoacostuma a fer esment I el gran problema tanmateix eacutes que no
ho sabem
El principal motiu per ser escegraveptics sobre la translacioacute ldquo1 a 1rdquo entre variacions de la despesa
educativa drsquouna banda i millores o empitjoraments en els resultats educatius de lrsquoaltra
eacutes que sembla poc probable que tot allograve que financcedila el Departament drsquoEnsenyament costi
exactament el mateix i tingui efectes drsquoigual magnitud En aquest sentit meacutes enllagrave de lrsquoaugment
o disminucioacute de la quantia global dels recursos destinats a educacioacute semblaria meacutes important
posar el focus en esbrinar quines activitats i programes foren impulsades durant lrsquoetapa
drsquoexpansioacute i quines postergades durant la fase contractiva i els efectes en un i altre cas
sobre els resultats educatius abans esmentats (adquisicioacute de competegravencies prevencioacute de
lrsquoabandonament etc) o sobre drsquoaltres que es considerin rellevants
Aixograve no obstant tant a Catalunya com a la resta drsquoEspanya perograve tambeacute en la majoria de paiumlsos
europeus no existeix una base de coneixement sogravelida sobre les quumlestions que acabem de
plantejar ni sobre els efectes de les poliacutetiques educatives en termes de la consecucioacute dels
resultats rellevants1 ni tampoc sobre els costos econogravemics que implica proveir-les Existeix
certament informacioacute sobre lrsquoevolucioacute dels resultats rellevants (competegravencies graduacions
etc) perograve no sabem si llurs variacions soacuten atribuiumlbles exclusivament a les poliacutetiques que
srsquoacaben impulsant al seu torn malgrat existeix informacioacute pressupostagraveria no coneixem
lrsquoabast de tots els costos que realment suposa proveir-les com tindrem ocasioacute de comprovar
meacutes endavant Malauradament sense tota aquesta informacioacute correm el risc de seguir
financcedilant programes que no generen els efectes pretesos o alternativament deixar de financcedilar
intervencions que els aconsegueixen amb escreix
En aquest context lrsquoavaluacioacute econogravemica que teacute com a principal objectiu comparar els costos
de les diverses actuacions amb els resultats que sersquon deriven pot contribuir tambeacute en el camp
educatiu com ho ha fet en altres agravembits drsquoactuacioacute publica (transports sanitat etc) a millorar
la presa de decisions pel que fa a lrsquoassignacioacute drsquouns recursos que indefectiblement soacuten sempre
escassos Aixiacute doncs el principal propogravesit de la guia que teniu a les mans eacutes explicar a una
audiegravencia no especialitzada composada per decisors i gestors puacuteblics responsables poliacutetics
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
6
i ciutadans interessats els principals aspectes de lrsquoavaluacioacute econogravemica posant un egravemfasi
especial en la seva aplicacioacute a lrsquoagravembit educatiu Es tracta drsquouna breu guia introductograveria que no
aspira a formar especialistes en aquestes tegravecniques sinoacute que busca simplement incrementar
el coneixement del lector sobre la mategraveria i eventualment convertir-lo en un ldquoconsumidor
informatrdquo drsquoavaluacions econogravemiques2
Notes
1 En aquest sentit cal significar la iniciativa ldquoQuegrave Funciona en Educacioacuterdquo impulsada per Ivagravelua conjuntament amb
la Fundacioacute Jaume Bofill que teacute com a objectiu contribuir a la promocioacute i lrsquouacutes de lrsquoevidegravencia en la posada en marxa
de poliacutetiques programes i projectes innovadors en el camp de lrsquoeducacioacute amb lelaboracioacute de publicacions i la
realitzacioacute de jornades i seminaris en aquest agravembit
2 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes meacutes tegravecnics de lrsquoavaluacioacute econogravemica trobaran al final de la
guia una seleccioacute de lectures
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
7
2 QUumlESTIONS CLAU
21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR
Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar
els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit
fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen
els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles
que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats
Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda
lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat
entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos
esmerccedilats en cada cas
En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per
exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen
habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva
formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars
entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient
lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment
drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions
on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la
relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos
El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna
determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement
entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals
drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions
educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute
als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o
proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que
mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un
determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en
aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute PAgraveG 5
2 QUumlESTIONS CLAU PAgraveG 721 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR pagraveg 7
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA pagraveg 9
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB) pagraveg 10
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST pagraveg 14
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA PAgraveG 1531 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL pagraveg 15
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI pagraveg 16
33 LA MESURA DELS COSTOS pagraveg 17
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB) pagraveg 19
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS pagraveg 22
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT pagraveg 25
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT pagraveg 26
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA PAgraveG 29
5 CONCLUSIONS PAgraveG 40
6 GUIA DE RECURSOS PAgraveG 4161 MANUALS I GUIES pagraveg 41
62 E-RECURSOS pagraveg 41
7 BIBLIOGRAFIA PAgraveG 42
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
5
1 INTRODUCCIOacute
En els darrers anys en la majoria de paiumlsos del nostre entorn srsquoha experimentat una contencioacute
dels pressupostos puacuteblics com a resultat de la crisi financera i econogravemica Catalunya no
ha estat una excepcioacute els ingressos fiscals han caigut de forma molt significativa i les
despeses srsquohan hagut drsquoadaptar en la mesura del possible a aquest descens Despreacutes drsquouns
anys de fort creixement la despesa en educacioacute no ha sigut aliena a aquest ajust el gran
interrogant tanmateix eacutes quin ha estat lrsquoefecte de tot plegat sobre els resultats que el sistema
educatiu espera produir ja sigui en termes drsquoadquisicioacute de competegravencies de prevencioacute de
lrsquoabandonament educatiu prematur o de foment de la cohesioacute social per mencionar tant sols
alguns dels objectius als quegrave srsquoacostuma a fer esment I el gran problema tanmateix eacutes que no
ho sabem
El principal motiu per ser escegraveptics sobre la translacioacute ldquo1 a 1rdquo entre variacions de la despesa
educativa drsquouna banda i millores o empitjoraments en els resultats educatius de lrsquoaltra
eacutes que sembla poc probable que tot allograve que financcedila el Departament drsquoEnsenyament costi
exactament el mateix i tingui efectes drsquoigual magnitud En aquest sentit meacutes enllagrave de lrsquoaugment
o disminucioacute de la quantia global dels recursos destinats a educacioacute semblaria meacutes important
posar el focus en esbrinar quines activitats i programes foren impulsades durant lrsquoetapa
drsquoexpansioacute i quines postergades durant la fase contractiva i els efectes en un i altre cas
sobre els resultats educatius abans esmentats (adquisicioacute de competegravencies prevencioacute de
lrsquoabandonament etc) o sobre drsquoaltres que es considerin rellevants
Aixograve no obstant tant a Catalunya com a la resta drsquoEspanya perograve tambeacute en la majoria de paiumlsos
europeus no existeix una base de coneixement sogravelida sobre les quumlestions que acabem de
plantejar ni sobre els efectes de les poliacutetiques educatives en termes de la consecucioacute dels
resultats rellevants1 ni tampoc sobre els costos econogravemics que implica proveir-les Existeix
certament informacioacute sobre lrsquoevolucioacute dels resultats rellevants (competegravencies graduacions
etc) perograve no sabem si llurs variacions soacuten atribuiumlbles exclusivament a les poliacutetiques que
srsquoacaben impulsant al seu torn malgrat existeix informacioacute pressupostagraveria no coneixem
lrsquoabast de tots els costos que realment suposa proveir-les com tindrem ocasioacute de comprovar
meacutes endavant Malauradament sense tota aquesta informacioacute correm el risc de seguir
financcedilant programes que no generen els efectes pretesos o alternativament deixar de financcedilar
intervencions que els aconsegueixen amb escreix
En aquest context lrsquoavaluacioacute econogravemica que teacute com a principal objectiu comparar els costos
de les diverses actuacions amb els resultats que sersquon deriven pot contribuir tambeacute en el camp
educatiu com ho ha fet en altres agravembits drsquoactuacioacute publica (transports sanitat etc) a millorar
la presa de decisions pel que fa a lrsquoassignacioacute drsquouns recursos que indefectiblement soacuten sempre
escassos Aixiacute doncs el principal propogravesit de la guia que teniu a les mans eacutes explicar a una
audiegravencia no especialitzada composada per decisors i gestors puacuteblics responsables poliacutetics
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
6
i ciutadans interessats els principals aspectes de lrsquoavaluacioacute econogravemica posant un egravemfasi
especial en la seva aplicacioacute a lrsquoagravembit educatiu Es tracta drsquouna breu guia introductograveria que no
aspira a formar especialistes en aquestes tegravecniques sinoacute que busca simplement incrementar
el coneixement del lector sobre la mategraveria i eventualment convertir-lo en un ldquoconsumidor
informatrdquo drsquoavaluacions econogravemiques2
Notes
1 En aquest sentit cal significar la iniciativa ldquoQuegrave Funciona en Educacioacuterdquo impulsada per Ivagravelua conjuntament amb
la Fundacioacute Jaume Bofill que teacute com a objectiu contribuir a la promocioacute i lrsquouacutes de lrsquoevidegravencia en la posada en marxa
de poliacutetiques programes i projectes innovadors en el camp de lrsquoeducacioacute amb lelaboracioacute de publicacions i la
realitzacioacute de jornades i seminaris en aquest agravembit
2 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes meacutes tegravecnics de lrsquoavaluacioacute econogravemica trobaran al final de la
guia una seleccioacute de lectures
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
7
2 QUumlESTIONS CLAU
21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR
Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar
els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit
fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen
els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles
que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats
Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda
lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat
entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos
esmerccedilats en cada cas
En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per
exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen
habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva
formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars
entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient
lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment
drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions
on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la
relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos
El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna
determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement
entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals
drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions
educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute
als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o
proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que
mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un
determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en
aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
5
1 INTRODUCCIOacute
En els darrers anys en la majoria de paiumlsos del nostre entorn srsquoha experimentat una contencioacute
dels pressupostos puacuteblics com a resultat de la crisi financera i econogravemica Catalunya no
ha estat una excepcioacute els ingressos fiscals han caigut de forma molt significativa i les
despeses srsquohan hagut drsquoadaptar en la mesura del possible a aquest descens Despreacutes drsquouns
anys de fort creixement la despesa en educacioacute no ha sigut aliena a aquest ajust el gran
interrogant tanmateix eacutes quin ha estat lrsquoefecte de tot plegat sobre els resultats que el sistema
educatiu espera produir ja sigui en termes drsquoadquisicioacute de competegravencies de prevencioacute de
lrsquoabandonament educatiu prematur o de foment de la cohesioacute social per mencionar tant sols
alguns dels objectius als quegrave srsquoacostuma a fer esment I el gran problema tanmateix eacutes que no
ho sabem
El principal motiu per ser escegraveptics sobre la translacioacute ldquo1 a 1rdquo entre variacions de la despesa
educativa drsquouna banda i millores o empitjoraments en els resultats educatius de lrsquoaltra
eacutes que sembla poc probable que tot allograve que financcedila el Departament drsquoEnsenyament costi
exactament el mateix i tingui efectes drsquoigual magnitud En aquest sentit meacutes enllagrave de lrsquoaugment
o disminucioacute de la quantia global dels recursos destinats a educacioacute semblaria meacutes important
posar el focus en esbrinar quines activitats i programes foren impulsades durant lrsquoetapa
drsquoexpansioacute i quines postergades durant la fase contractiva i els efectes en un i altre cas
sobre els resultats educatius abans esmentats (adquisicioacute de competegravencies prevencioacute de
lrsquoabandonament etc) o sobre drsquoaltres que es considerin rellevants
Aixograve no obstant tant a Catalunya com a la resta drsquoEspanya perograve tambeacute en la majoria de paiumlsos
europeus no existeix una base de coneixement sogravelida sobre les quumlestions que acabem de
plantejar ni sobre els efectes de les poliacutetiques educatives en termes de la consecucioacute dels
resultats rellevants1 ni tampoc sobre els costos econogravemics que implica proveir-les Existeix
certament informacioacute sobre lrsquoevolucioacute dels resultats rellevants (competegravencies graduacions
etc) perograve no sabem si llurs variacions soacuten atribuiumlbles exclusivament a les poliacutetiques que
srsquoacaben impulsant al seu torn malgrat existeix informacioacute pressupostagraveria no coneixem
lrsquoabast de tots els costos que realment suposa proveir-les com tindrem ocasioacute de comprovar
meacutes endavant Malauradament sense tota aquesta informacioacute correm el risc de seguir
financcedilant programes que no generen els efectes pretesos o alternativament deixar de financcedilar
intervencions que els aconsegueixen amb escreix
En aquest context lrsquoavaluacioacute econogravemica que teacute com a principal objectiu comparar els costos
de les diverses actuacions amb els resultats que sersquon deriven pot contribuir tambeacute en el camp
educatiu com ho ha fet en altres agravembits drsquoactuacioacute publica (transports sanitat etc) a millorar
la presa de decisions pel que fa a lrsquoassignacioacute drsquouns recursos que indefectiblement soacuten sempre
escassos Aixiacute doncs el principal propogravesit de la guia que teniu a les mans eacutes explicar a una
audiegravencia no especialitzada composada per decisors i gestors puacuteblics responsables poliacutetics
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
6
i ciutadans interessats els principals aspectes de lrsquoavaluacioacute econogravemica posant un egravemfasi
especial en la seva aplicacioacute a lrsquoagravembit educatiu Es tracta drsquouna breu guia introductograveria que no
aspira a formar especialistes en aquestes tegravecniques sinoacute que busca simplement incrementar
el coneixement del lector sobre la mategraveria i eventualment convertir-lo en un ldquoconsumidor
informatrdquo drsquoavaluacions econogravemiques2
Notes
1 En aquest sentit cal significar la iniciativa ldquoQuegrave Funciona en Educacioacuterdquo impulsada per Ivagravelua conjuntament amb
la Fundacioacute Jaume Bofill que teacute com a objectiu contribuir a la promocioacute i lrsquouacutes de lrsquoevidegravencia en la posada en marxa
de poliacutetiques programes i projectes innovadors en el camp de lrsquoeducacioacute amb lelaboracioacute de publicacions i la
realitzacioacute de jornades i seminaris en aquest agravembit
2 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes meacutes tegravecnics de lrsquoavaluacioacute econogravemica trobaran al final de la
guia una seleccioacute de lectures
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
7
2 QUumlESTIONS CLAU
21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR
Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar
els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit
fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen
els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles
que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats
Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda
lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat
entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos
esmerccedilats en cada cas
En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per
exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen
habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva
formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars
entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient
lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment
drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions
on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la
relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos
El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna
determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement
entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals
drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions
educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute
als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o
proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que
mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un
determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en
aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
6
i ciutadans interessats els principals aspectes de lrsquoavaluacioacute econogravemica posant un egravemfasi
especial en la seva aplicacioacute a lrsquoagravembit educatiu Es tracta drsquouna breu guia introductograveria que no
aspira a formar especialistes en aquestes tegravecniques sinoacute que busca simplement incrementar
el coneixement del lector sobre la mategraveria i eventualment convertir-lo en un ldquoconsumidor
informatrdquo drsquoavaluacions econogravemiques2
Notes
1 En aquest sentit cal significar la iniciativa ldquoQuegrave Funciona en Educacioacuterdquo impulsada per Ivagravelua conjuntament amb
la Fundacioacute Jaume Bofill que teacute com a objectiu contribuir a la promocioacute i lrsquouacutes de lrsquoevidegravencia en la posada en marxa
de poliacutetiques programes i projectes innovadors en el camp de lrsquoeducacioacute amb lelaboracioacute de publicacions i la
realitzacioacute de jornades i seminaris en aquest agravembit
2 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes meacutes tegravecnics de lrsquoavaluacioacute econogravemica trobaran al final de la
guia una seleccioacute de lectures
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
7
2 QUumlESTIONS CLAU
21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR
Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar
els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit
fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen
els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles
que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats
Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda
lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat
entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos
esmerccedilats en cada cas
En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per
exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen
habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva
formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars
entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient
lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment
drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions
on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la
relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos
El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna
determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement
entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals
drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions
educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute
als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o
proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que
mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un
determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en
aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
7
2 QUumlESTIONS CLAU
21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR
Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar
els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit
fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen
els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles
que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats
Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda
lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat
entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos
esmerccedilats en cada cas
En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per
exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen
habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva
formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars
entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient
lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment
drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions
on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la
relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos
El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna
determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement
entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals
drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions
educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute
als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o
proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que
mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un
determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en
aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
8
Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
mitjanccedilant diferents programes
Cost Efectivitat intervencions educatives
Anys addicionals descolaritzacioacute
obtinguts per cada 100 dogravelars gastats
Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute
(Madagascar)
Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)
Uniforme escolar gratuiumlt
a lescola primagraveria (Kenya)
Beques per noies basades
en megraverits (Kenya)
Transferegravencies defectiu
condicionades a lassistegravencia
de noies (Malawi)
Transferegravencies defectiu per
noies (Malawi)
207
139
071 027 009 002
Font Kremer et al (2013)
En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior
la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots
aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament
compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions
efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els
serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el
fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels
alumnes a partir de tercer drsquoESO
Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions
educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en
lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb
relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute
econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament
els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com
un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la
Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu
com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles
formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris
En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
9
la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de
lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa
de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos
22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA
Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit
educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute
als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en
aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies
en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o
la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de
lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa
Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra
preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte
hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-
escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber
si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves
escolar drsquoaltres formes
La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de
graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho
trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes
de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes
o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena
drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de
lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona
en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3
Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes
negatius
La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que
ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-
ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que
hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat
(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix
realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui
positiva poden considerar-se efectives
Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
10
programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular
algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu
Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars
als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba
passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-
se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau
en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives
metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la
participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta
manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix
a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades
condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa
(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4
Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els
darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation
Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra
malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a
les beceroles (Alegre 2015)
En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial
hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple
retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i
aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els
resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte
drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa
Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com
lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions
i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les
taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les
dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia
drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu
23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)
Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat
bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici
conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles
rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui
analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a
saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
11
intervencioacute de quegrave es tracti
Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats
naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin
lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de
reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el
cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria
fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes
aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris
els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs
tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les
seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no
monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament
tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma
esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
12
Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici
Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa
Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte
Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis
Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa
Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven
del programa
Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos
Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa
Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests
recursos
Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament
i al de control abans i despreacutes del programa
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
EFEC
TIV
ITAT
(ACE
)
AN
AgraveLI
SI C
OS
T -
BEN
EFIC
I (A
CB)
Font McIntosh i Li (2012)
Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les
particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular
tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara
el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
13
professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus
programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la
millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable
que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense
problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa
aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals
que srsquoacordi
Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix
alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals
i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-
los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute
de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions
mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa
i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat
resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu
amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del
transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten
completament diferents entre si
Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes
no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que
per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que
srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats
de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els
anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple
una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que
segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit
sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat
de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no
nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions
sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute
econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)
En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat
complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent
Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument
adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a
veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu
Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes
recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
14
programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions
assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de
lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes
arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa
24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST
Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en
fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer
cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris
plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres
srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute
econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta
a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb
alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica
ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no
srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del
programa i llur alternatives
Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes
diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament
relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels
resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar
prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament
drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos
similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions
ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula
que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de
permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute
serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent
drsquointervencions similars
Notes
3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions
educatives drsquoarreu del moacuten
4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia
drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen
muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
15
3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA
31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL
El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a
caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que
estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a
una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar
un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia
del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser
positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute
diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem
discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors
esmentada
En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb
independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat
acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo
o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte
del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es
mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute
en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute
utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de
graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB
intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa
produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost
Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute
soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres
paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil
per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun
programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes
de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat
En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que
lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la
preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros
Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no
aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant
si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan
es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute
haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
16
cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas
contrari (statu quo)
32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI
Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els
interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un
determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els
principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament
srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu
o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta
perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien
tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte
coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius
o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat
els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet
drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica
hauria drsquoeacutesser considerat
Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la
recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten
perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els
beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En
aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a
destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador
puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests
efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un
ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat
la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que
srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap
repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte
positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple
lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa
del financcedilament del programa educatiu
Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu
eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors
del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de
la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes
abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes
que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
17
meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva
de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir
el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans
drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada
lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel
major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant
Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on
en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels
costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple
els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els
recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una
matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els
perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica
33 LA MESURA DELS COSTOS
Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol
cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la
informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques
educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels
costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de
lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat
cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per
exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de
dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa
que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors
per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien
emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa
educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament
rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas
del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals
que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop
establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem
descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com
la forma de mesurar-los
Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen
en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels
mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta
de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
18
de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi
com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave
distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra
Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius
des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost
econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa
la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt
que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost
total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor
rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu
recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a
considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor
el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los
En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar
en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si
srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte
constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici
(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)
Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en
regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave
estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem
analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats
valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es
podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent
servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia
de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute
(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de
funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil
En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants
al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el
cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel
fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la
produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un
treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar
estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza
les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial
(EES) per obtenir les seves estimacions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
19
El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de
clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute
anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres
materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que
recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix
ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de
la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-
se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la
quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus
per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes
en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui
rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives
esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria
considerar com la privada)
Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute
COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS
Directes
bull Salaris professors
bull Despesa corrent en beacutens i serveis
bull Despesa en llibres
bull Renda imputada (edificis)
Directes
bull Taxes (descomptant beques)
bull Despesa en llibres material etc
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Indirectes
bull Salaris no percebuts
Font Woodhall (2004)
34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)
Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en
els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent
a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura
expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la
competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten
incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
20
que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant
acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes
que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de
qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren
acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos
tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin
o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet
aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que
srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu
En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat
potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les
intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida
no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa
en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen
un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions
drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals
srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa
alguns exemples al respecte
Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Proves estandarditzades (internes o externes)
bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)
ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional
bull Seguretat i autonomia personal
bull Actituds disposicions i expectatives escolars
bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)
bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits
bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau
bull Registres administratius (educacioacute)
bull Panells de dades longitudinals
Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)
bull Panells de dades longitudinals
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
21
AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA
Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)
bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)
bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)
bull Registres administratius (laboral)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental
bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc
bull Registres administratius (serveis socials i salut)
bull Panells de dades longitudinals
bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)
Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)
Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur
aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una
poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus
de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la
monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que
hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement
de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol
drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les
competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat
a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests
efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al
llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar
drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o
competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball
drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa
Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria
el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya
Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests
increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden
ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics
a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual
referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una
perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les
que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa
de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
22
dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en
termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple
els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes
delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun
ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar
els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van
meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute
En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els
beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli
ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la
intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia
a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En
el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el
projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el
qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)
35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS
Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt
superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant
universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva
de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de
lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament
comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a
la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute
El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna
perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se
a treballar
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
23
Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada
Estudis universitaris
Ingressos
Costos directes
Temps (anys)
Edat652218
0 4 47
Estudis secundaris
Costos
Beneficis
Font Woodhall (2004)
En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos
i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute
puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir
present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia
sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes
que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els
sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes
Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en
compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)
que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un
euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en
concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un
any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046
euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests
valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i
ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10
tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
24
seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments
addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que
fem del consum present eacutes superior al valor futur
Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )
ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY
QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY
1 110 091
2 121 083
3 133 075
4 146 068
5 161 062
6 177 056
7 195 051
8 214 047
Font elaboracioacute progravepia
Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per
expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos
en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux
monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada
el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels
diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo
(VA)
Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de
valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un
ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors
actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria
de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
25
els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per
exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren
valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que
habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos
desenvolupats7
36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT
Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i
resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les
diverses alternatives valorades
En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el
valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal
i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos
actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment
atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta
ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels
beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat
portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct
els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o
programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent
Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR
es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes
formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent
Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva
interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte
utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats
drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu
afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
26
si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar
diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri
de decisioacute
Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents
alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica
srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals
obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un
programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a
ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem
al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar
els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros
invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat
respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor
que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per
augmentar els resultats
37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT
Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per
un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns
dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels
beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave
superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que
encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un
paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un
ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal
benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que
a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un
tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva
jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb
edats i nivells formatius diversos
El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi
de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen
els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a
terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera
drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta
manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els
inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan
srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
27
srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor
dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)
drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en
aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula
que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar
el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial
Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial
RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS
Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base
bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa
bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any
bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant
bull Taxa social de descompte del 3
Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau
bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions
bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions
bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions
bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions
Font Cellini i Kee (2010)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
28
Notes
5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo
6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment
en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la
produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat
7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per
a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit
Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
29
4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA
Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun
programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves
perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-
tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute
dels beneficis i la seva monetitzacioacute
Motiu de lrsquoavaluacioacute
A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a
nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una
proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants
que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-
cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si
els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos
Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica
1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a Califogravernia i a la resta dels EUA
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
4 Anagravelisi de sensibilitat
5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants
als programes
1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute
Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen
un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer
en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
30
Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-
tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan
anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna
evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-
tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de
valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa
superen els costos
El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal
que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El
programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-
diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50
de la xifra aportada per lrsquoestat
El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)
amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a
610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD
2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i
similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA
Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer
un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-
tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que
no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament
els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-
ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-
des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades
longitudinals
Estudis identificats per a Califogravernia
Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis
1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-
bles (Cohen 1998)
2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe
Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
31
3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)
4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-
colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)
Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-
lars tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe
bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola
bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil
Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els
resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la
delinquumlegravencia
Estudis de fora de Califogravernia
Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-
sin extrapolar al cas que els interessava
1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and
Weikartrsquos 1993)
2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)
Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-
senyalen que aquests programes tenen el potencial de
bull Millorar els resultats acadegravemics
bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)
bull Millorar els resultats socials
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
32
Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-
vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser
altament cost-efectiva
3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa
Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-
comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia
Estimacioacute dels costos
Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-
vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria
Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual
cosa aporten 25 USD per nen i dia
En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-
tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any
i les escoles 450 USD
El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9
anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne
Estimacioacute dels impactes o beneficis
A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-
guumlents beneficis per al programa
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)
C Augment dels resultats acadegravemics
D Augment de les retribucions
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
33
E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)
Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-
timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-
dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar
drsquouna franja o interval de referegravencia
A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies
Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga
per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que
les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana
perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular
que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-
se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies
lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte
del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes
moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha
calculat (889 USD)
B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute
Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden
haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir
de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool
Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute
de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves
escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves
escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de
fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien
abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes
a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne
eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El
cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD
en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del
fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
34
x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i
mig
C Augment dels resultats acadegravemics
La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-
te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-
tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior
a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-
cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per
participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys
drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest
valor al 50 (361 USD)
A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-
dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica
uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )
A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-
tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave
entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)
D Augment de les retribucions
Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell
salarial
Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar
era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual
de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres
a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa
de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats
acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns
millors ingressos en el futur
Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves
escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i
428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent
una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de
133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
35
del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant
(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de
38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per
obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD
E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia
Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)
lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia
la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis
fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute
robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre
lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que
de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de
592 USD per cada 1 USD gastat
Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per
participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de
59425 USD (592 x 10038) per participant
En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute
de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684
USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema
judicial)
Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant
F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar
Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents
dels programes socials
Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep
aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix
cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-
neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-
feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que
podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns
costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD
(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
36
Taula resum de costos i beneficis
A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-
tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans
Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost
Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars
Valors descomptats per participant (en USD)
Estimacioacute baixa Estimacioacute alta
Costos
Cost del programa 10038 10038
Beneficis
1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777
2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742
3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809
4 Increment de les retribucions 29415 38284
5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835
6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502
Total beneficis 89522 129465
Benefici net (VAN) 79484 119427
Ragravetio BC 89 129
taxa de descompte = 4
Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-
pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria
un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD
Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en
risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
37
4 Anagravelisi de sensibilitat
Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-
bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables
Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com
els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis
com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia
esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-
times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis
de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els
primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per
cada dogravelar gastat
Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants
per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat
de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-
tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave
passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293
USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD
- 191 USD)
5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia
Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-
ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
38
ESTI
MA
CIOacute
BA
IXA
ESTI
MA
CIOacute
ALT
A
Tota
lC
ontr
ibue
nts
Viacutect
imes
cr
imP
artic
ipan
tsTo
tal
Con
trib
uent
sViacute
ctim
es
crim
Par
ticip
ants
1 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CUR
A
DEL
S N
ENS
889
----
889
177
7--
--1
777
2 IN
CREM
ENT
DEL
S C
OS
TOS
D
ES
COLA
RIT
ZACI
Oacute-9
89-9
89--
---7
42-7
42--
--
3 M
ILLO
RA
DEL
REN
DIM
ENT
ACA
DEgraveM
IC44
744
7--
--80
980
9--
--
4 IN
CREM
ENT
DE
LES
RET
RIB
UCI
ON
S29
415
735
4--
220
6138
284
957
1--
287
13
5 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
DE
CRIM
594
2514
856
445
69--
888
3522
209
666
26
6 R
EDU
CCIOacute
DEL
S C
OS
TOS
D
AS
SIS
TEgraveN
CIA
SO
CIA
L33
533
5--
--50
250
2--
TOTA
L B
ENEF
ICIS
895
2222
003
445
6922
950
129
465
323
4966
626
304
90
Cos
t del
pro
gram
a10
038
100
38
Rat
io b
enefi
cic
ost
892
219
444
229
129
03
226
643
04
Sup
ogravestit
s
In
crem
ent d
e le
s re
trib
ucio
ns s
upos
tem
un
impo
st m
itjagrave
sobr
e re
nda
de 2
5 (2
5 b
enefi
ci p
el c
ontr
ibue
nt i
75
ben
efici
per
par
ticip
ant)
Red
ucci
oacute de
ls c
osto
s de
cri
m s
upos
em u
n 25
c
osto
s pe
l sis
tem
a ju
dici
al (c
ontr
ibue
nt) i
75
per
les
viacutect
imes
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
39
Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups
drsquoagents
Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades
Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de
programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes
dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa
drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes
reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants
en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de
control)
El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es
distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida
dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el
programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)
Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els
passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar
que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats
per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi
Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben
establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de
cada realitat a la qual srsquoaplica
Notes
8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002
Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
40
5 CONCLUSIONS
Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no
resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a
quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit
drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada
els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu
Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual
completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i
tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres
tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques
en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions
educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa
portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment
disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin
influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en
aquesta direccioacute
En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit
educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no
hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a
un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per
la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia
drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes
distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en
lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els
resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute
econogravemica
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
41
6 GUIA DE RECURSOS
61 MANUALS I GUIES
Avaluacioacute econogravemica en general
bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua
Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu
bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de
guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
62 E-RECURSOS
Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a
lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute
drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques
perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat
bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)
bull What Works Clearinghouse (EUA)
bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)
bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)
I finalment dues iniciatives recents a casa nostra
bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)
bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria
42
7 BIBLIOGRAFIA
Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies
pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua
Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special
Reference to Education Chicago University of Chicago Press
Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in
Education Center for Benefit Cost Studies of Education
Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of
Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P
Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530
De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y
sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11
Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una
aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las
competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto
Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87
Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo
Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300
McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and
so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center
Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut
Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y
desinversioacuten
Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17
Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO
International Institute of Educational Planning
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona
T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat
Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat
Recommended