Hades. El món dels morts

HADES

EL MÓN DELS MORTS

HADES

En la mitologia grega l’infern era l’Hades i amb el mateix nom es denominava el seu rei, sobirà dels morts, raptor de la seua neboda Persèfone i senyor implacable d’un món d’on no es pot tornar.

ELS MORTS

La MORT L’ànima ix volant del cos, plorant si abandona un cos jove i vigorós

L’ANIMA

Si no reben les cerimònies fúnebres no poden descansar en el món dels morts. Resten entre elsvius durant 100 anys.

- Mantenen l’aspecte del cos però sense corporeïtat (ombres, fum)- Poden comunicar-se amb els vius en somnis

VIATGE A L’HADES

Hermes guia les ànimes fins Èstígia

Caront

Minos, Èac, Radamantis

Cèrber

El barquer: transporta les ànimes a través de l’Estígia, a canvi d’un òbol

guardià: rebia amigablement les ànimes, però no les deixava eixir. ni deixava entrar els vius a l’Hades.

jutjaven les ànimes que hi arribaven

Estígia

Caronte, J. Benlliure

Caronte en El Juicio Final, Miguel Angel

Portal de l’Hades

Cerberus, W. Blake

GEOGRAFIA DE L’HADES

L’ACCÉS

Confluència de dos rius

AquerontCocit

Portes de bronze

paral·lels als rius

CERBER

CARONT

L’HADES

Prat dels asfòdels vaguen les ànimes sense memòria

Creuament de camins JutgesMINOSRADAMANTIS

ÈACMOIRES o Parques

TÀRTAR

Palau d’HADES i PERSÈFONE

Flegetont Estígia

destí dels homes

Presó de déus rebels i grans criminals

Camps Elisis herois

Minos, Èac i Radamantis impartien justícia a l’Hades. Com a jutges severs, però equitatius, feien passar als morts un rigorós examen dels seus actes, obligant als criminals a confessar faltes que en la vida havien aconseguit ocultar.

Moires, John Melhuish Strudwick

El regne d’Hades, pintor de l’inframón, Munich 3297 El retorn de Persèfone

El palau d’Hades

Destí de les ànimes a l’HadesSegons el comportament en vida, l’ànima jutjada residia en un lloc o altre de l’Hades:

camps de Ásfòdels Camps Elísis

Tàrtar

La majoria, ni bons ni dolents: - vagaven eternament- l’ànima perdia la identitat

Els justos residien feliços en un paradís de verds prats, a l’oest del món, prop del riu Oceà

- Els malvats i injustos patien turments eterns - La part més profunda i obscura de l’Hades, un abisme ple de turments.

- els Titans i els Gegants, que lluitaren contra Zeus, i- els mortals que s’havien enfrontat als déus.

TÀRTAR Tàrtar, Ted Nasmith

Infern, Giotto

T

I

T

A

N

SGustave Doré, Els titans i els Gegants

Catàbasis i Anàbasis

mort resurrecció

déus

Herois

cristians

Persèfone, Adonis: simbolitzava la mort i el renaixement de la Natura (estacions, agricultura)

Hèracles, Orfeu, Odisseu i Eneas: aventures i singularitat com a herois.

Làzar, JesucristDant

HeroïnaALCESTIS: sacrifici per amor.

El rapto de Proserpina, Bernini

Retorn de Proserpina, de Frederick Leighton

Odisseu

Tiresias s’apareix a Odisseu durant el sacrifici, H.Füssli, 1780-85,

Hèracles

• Heracles, baixa a l’Hades per a portar a Euristeu el gos Cerber (onzé treball).

• Hades li permeté emportar-se’l si el capturava només amb la seua força i la cuirassa de pell de lleó.

• Després de mostrar-lo a Euristeu el tornà a les portes de l’Hades.

Hércules y Cerbero, Zurbarán

Eneas Eneas en l’inframón, F. Solimena (1657-1747)

ALCESTIS

Admet, servidor d'Apol·lo, aconsegueix casar-se amb Alcestis, després de superar una prova amb l'ajuda del déu.

A més obté del destí no morir el dia designat si algú el substituïa. Arribat el dia de la seua mort, ningú és capaç de tal sacrifici, excepte la seua jove esposa, enamorada d’ell.

Hèracles, amic d’Admet, la rescata de la mort , més bella i jove que mai, perquè visquera al costat de l'home pel qual havia sigut capaç de morir.

Alcestis dóna la seua vida per Admet, H. F. Füger (1804-1805)

Tánatos s’emporta Alcestes davant d’Hèracles Hèrcules luita amb Thánatos pel cos d’Alcestis, Frederic Leighton (1830-1896)

CRISTIANS

La Barca de Dant, E. Delacroix, 1822