View
214
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
adhocsostenibilitatambiental2011
INDEX
Pàg.
1. INTRODUCCIÓ 1
2. ANTECEDENTS 2
3.OBJECTE I CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR 3
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA 4
5.OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM 10
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI 14
6.1 CARACTERITZACIÓ OROGRÀFICA I GEOLÒGICA DEL MUNICIPI 14
6.2 ELS CURSOS HÍDRICS SUPERFICIALS 18
6.3 LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIES 22
6.4 BIODIVERSITAT I HÀBITATS RELLEVANTS DEL MUNICIPI 25
6.5 FIGURES DE PROTECCIÓ EXISTENTS DEL SÒL NO URBANITZABLE 32
6.6 LA XARXA D’INFRAESTRUCTURES 36
6.7 LA REALITAT DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE. EL CREIXEMENT POBLACIONAL LLIGAT
A LA PROLIFERACIÓ DE LA BAIXA DENSITAT URBANÍSTICA
37
6.8 CONNECTIVITAT I FRAGMENTACIÓ DEL SÒL LLIURE 43
6.9 CARACTERITZACIÓ DEL SÒL URBÀ DEL MUNICIPI. USOS I OCUPACIÓ DEL SÒL 46
6.10 EL TEIXIT ECONÒMIC 48
6.11 EL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I CULTURAL DE CASTELLVELL DEL CAMP 52
6.12 LA GESTIÓ MUNICIPAL DE L’AIGUA 54
6.13 QUALITAT DE L’AIRE: CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA 58
6.14 ELEVADA MOBILITAT OBLIGADA 62
6.15 LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS RESIDUS 63
6.16 ELS RISCS AMBIENTALS DEL MUNICIPI 65
6.17 VULNERABILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI 74
6.18 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 76
adhocsostenibilitatambiental2011
7. INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES 78
7.1 PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA 78
7.2 L’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA 79
7.3 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA 85
7.4 PLANS D’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYA 90
7.5 PROGRAMA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES (PSARU 2005) 90
7.6 PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’IMPLANTACIÓ AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA 90
7.7 PLA D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE LES INSTAL∙LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL I DE
RADIOCOMUNICACIÓ A LA COMARCA DEL BAIX CAMP
92
7.8 OBJECTIUS PAISATGÍSTICS PER AL MUNICIPI D’ACORD AMB EL CATÀLEG DEL
PAISATGE DEL CAMP DE TARRAGONA
93
8. OBJECTIUS, DIRECTRIUS I OBLIGACIONS DE CARÀCTER AMBIENTAL
D’APLICACIÓ EN L’ÀMBIT DEL PLA
98
8.1 OBJECTIUS I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL PER
A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
98
8.2 REGULACIÓ SECTORIAL EN MATÈRIA AMBIENTAL 104
9. CONCLUSIONS. ESTABLIMENT D’OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS 111
10. ESTRUCTURA GENERAL DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ ADOPTADA.
DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
117
10.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES 117
10.2 AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 127
10.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA 135
10.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA ADOPTADA 136
BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 140
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
1. INTRODUCCIÓ
[1] adhocsostenibilitatambiental2011
1. INTRODUCCIÓ
El present informe s’emmarca en el procés de l’Avaluació Ambiental del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) del municipi de Castellvell.
El procés d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes va ser referit per primer cop l’any 2001 quan va
ser aprovada la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, pel Parlament Europeu i del Consell,
coneguda com la Directiva d’Avaluació Ambiental Estratègica. Aquesta Directiva introdueix l’Avaluació
Ambiental de Plans i Programes com un procés que s’integra en les diferents fases d’un pla com un
factor de racionalitat més per augmentar‐ne la qualitat, l’excel∙lència i l’efectivitat.
Aquesta directiva va ser transposada a la legislació estatal mitjançant la Ley 9/2006, de 28 de abril,
sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente.
A Catalunya, l’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la Llei 6/2009, del 28 d’abril,
d’avaluació ambiental de plans i programes que transposa la Llei estatal, i per la legislació urbanística en
els aspectes relatius al contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i el seu procediment. Aquesta
legislació urbanística fa referència al Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text
Refós de la Llei d’Urbanisme (d’ara en endavant TRLUC), i pel Reglament que la desenvolupa (Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
D’acord amb l’article 5 i l’Annex I de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i
programes, són sotmesos a d’Avaluació Ambiental, entre d’altres, els Plans d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM).
El procediment d’Avaluació Ambiental dels Plans Urbanístics, establert en l’article 115 del Reglament de
la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006) i en els articles 17 a 28 i la disposició addicional cinquena de la
Llei 6/2009 i es resumeix en les següents fases:
1. Per tal d’iniciar la tramitació del pla urbanístic s’ha de presentar un avanç de l’instrument de
planejament, el qual ha de contenir un Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP),
davant de l’òrgan ambiental i el departament competent en matèria d’urbanisme per tal de
que siguin emesos els informes pertinents (document de referència i informe urbanístic i
territorial respectivament).
2. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) forma part de la documentació de l’instrument de
planejament objecte d’aprovació inicial. Aquest informe se sotmet a informació pública durant
un termini mínim de 45 dies.
3. Previ al següent acord d’aprovació, cal lliurar a l’òrgan ambiental una Proposta de Memòria
Ambiental per tal de que emeti la seva conformitat.
4. Un cop esmenada la Memòria Ambiental (MA) aquesta passa formar part de la documentació
del pla objecte del següent acord d’aprovació.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
2.ANTECEDENTS
[2] adhocsostenibilitatambiental2011
2. ANTECEDENTS
El planejament vigent actualment en el municipi de Castellvell fa referència a les Normes Subsidiàries
de Planejament (NNSS) aprovades definitivament l’any 1998, les quals van ser desenvolupades sota el
prisma del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents en matèria
urbanística a Catalunya, per la qual cosa no van ser objecte d’Avaluació Ambiental.
El Ple de l’Ajuntament, en data 24 de setembre de 2009, va aprovar l’inici dels treballs de redacció del
Pla d’ordenació Urbanística Municipal, acord que va ser publicat al BOP de la província de Tarragona
Número 276 del dia 1 de desembre de 2009.
A partir d’aquesta data, doncs, es va iniciar el desenvolupament de la proposta de POUM que és
objecte del present informe. Administrativament, aquest inici es correspon amb l’elaboració de l’avanç
de l’instrument de planejament i la presentació davant l’òrgan ambiental del present Informe
Ambiental Preliminar.
Tanmateix, cal esmentar que previ a la realització del present document, s’han dut a terme una sèrie de
consultes a administracions com són els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi
Ambient i Habitatge, als Serveis territorials d’Urbanisme a Tarragona i al Programa de Planejament
Territorial.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
3.OBJECTE I CONTINGUT DE L’INFORME
[3] adhocsostenibilitatambiental2011
3. OBJECTE I CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR
L’objecte del present informe és l’elaboració de l’Informe Ambiental de Sostenibilitat Preliminar (ISAP)
del POUM del municipi de Castellvell, el qual, d’acord amb l’exposat anteriorment, és l’inici del procés
d’Avaluació Ambiental per a la tramitació del planejament urbanístic del municipi.
D’acord amb l’esperit de la Directiva 2001/42/CE, l’ISAP ha de ser el resultat d’una avaluació ambiental
continuada que possibiliti, des de l’inici dels treballs, una integració adequada dels requeriments
ambientals en tots els processos de presa de decisions.
Sota el prisma d’aquesta filosofia, s’ha desenvolupat la naturalesa i contingut del present informe
prenent en consideració el que regula la normativa sobre Avaluació Ambiental de Plans i Programes, a
través de l’article 70 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006) i de l’article 17 de la Llei
6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes.
A tal efecte, el present document queda estructurat de la següent manera:
Objectius principals i abast del pla
Descripció dels aspectes rellevants actuals del medi ambient i de les zones que es poden veure
significativament afectades, així com de la seva probable evolució en el cas que no sigui aplicable
el pla o programa.
Determinació dels objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari,
europeu, estatal, autonòmic o local i la relació amb altres plans i programes.
Exposició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la seva redacció d’acord amb els punts
anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005.
Identificació, descripció i avaluació ambiental de les alternatives de planejament considerades,
inclosa l’alternativa zero i l’alternativa seleccionada.
Justificació ambiental del pla d’acord amb l’alternativa adoptada.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
[4] adhocsostenibilitatambiental2011
4. MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA.
4.1. LLEI 9/2006 SOBRE AVALUACIÓ DELS EFECTES DE DETERMINATS PLANS I PROGRAMES EN EL MEDI AMBIENT.
Aquesta llei introdueix a la legislació espanyola l’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, també
coneguda com Avaluació Ambiental Estratègica, com un instrument de prevenció que permeti integrar
els aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics, i incorpora les
prescripcions de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001,
relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estableix en l’article tercer: “serán objeto de evaluación ambiental los
planes y programas, así como sus modificaciones, que puedan tener efectos significativos sobre el medio
ambiente”, entre els quals s’inclouen aquells que “establezcan el marco para la futura autoritzación de
proyectos legalmente sometidos a evaluación de impacto ambiental en matèria ....... de ordenación del
territori urbano y rural o del uso del suelo”.
El procediment d’Avaluació Ambiental que determina la Llei, i que s’especifica en l’article 7, consta de
les següents actuacions:
1. Elaboración informe de sostenibilidad
2. Celebración de consultas
3. Elaboración de memoria ambiental
4. Consideración del informe de sostenibilidad ambiental, del resultado de las consultas y de la
memoria ambiental en la toma de decisiones.
5. La publicidad de la información sobre la aprobación del plan o programa
Els continguts dels diferents informes ambientals que determina aquesta legislació queden establerts
en els següents articles:
Article 8: Informe de sostenibilitat ambiental. A part de les determinacions concretes que fa
l’article, et remet a l’Annex I per acabar de determinar‐ne la informació que ha de contenir.
Article 9: Document de Referència. L’òrgan ambiental ha de determinar l’amplitud i abast del
nivell de detall de l’informe de sostenibilitat ambiental a l’òrgan promotor mitjançant l’emissió
d’un document de referència.
Article 12: Memòria Ambiental. Ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la
proposta de pla o programa. Aquesta memòria ambiental és preceptiva y s’ha de tenir en compte
en el pla o programa abans de la seva aprovació definitiva.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
[5] adhocsostenibilitatambiental2011
4.2. LLEI 6/2009 D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES
La Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes transposa a la legislació
catalana la Llei espanyola i concreta aspectes relatius a l’àmbit d’aplicació de la Llei, del procés
d’avaluació ambiental i del contingut dels informes ambientals generats al llarg del procés.
L’article cinquè de la llei, i l’annex I de la mateixa, especifica que entre els instruments de planejament
urbanístic sotmesos a avaluació ambiental s’inclouen els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, els
quals hauran de seguir el procediment d’avaluació ambiental que estableixen els articles 17 a 28 de la
mateixa llei i que es pot resumir en:
Inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i programes: tramitació a l’òrgan ambiental
de l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar amb el contingut que s’estableix en l’article 17
de la Llei.
Consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental: l’òrgan ambiental identifica a les
administracions públiques afectades i el públic interessat que han de ser consultades sobre l’abast
i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental. Aquestes consultes poden ser
dutes a terme conjuntament pel promotor i per l’òrgan ambiental.
Document de referència de l’informe de sostenibilitat ambiental: en el termini d’un mes des de la
finalització de la fase de consultes, l’òrgan ambiental elabora el document de referència, el qual
determina el contingut de la informació que cal tenir en compte en l’informe de sostenibilitat.
L’Informe de Sostenibilitat ambiental de plans i programes: elaboració de l’informe de
sostenibilitat ambiental d’acord amb el que ha indicat el document de referència i les
determinacions especificades en l’article 21 de la Llei catalana d’Avaluació ambiental.
Consultes i informació pública sobre l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa: la
versió preliminar el pla i l’informe de sostenibilitat ambiental es sotmeten a consulta de les
administracions públiques afectades i del públic interessat i a un tràmit d’informació pública
durant un termini mínim de quaranta‐cinc dies.
La Memòria Ambiental: un cop transcorregut el període de consultes i d’informació pública,
elaboració de la Memòria Ambiental tenint en compte la documentació presentada i les
informacions rebudes. La memòria ambiental ha de contenir l’especificat en l’article 24 de la Llei.
La Memòria ambiental ha de ser presentada davant de l’òrgan ambiental.
Acord de l’òrgan ambiental sobre la memòria ambiental: en la fase final del procés, l’òrgan
ambiental valora si la memòria ambiental, i la documentació presentada conjuntament amb
aquesta, integra adequadament els continguts que estableix l’article 24 de la Llei i en dicta una
resolució en què manifesta el seu acord amb la memòria ambiental. La memòria ambiental del pla
amb l’acord de l’òrgan ambiental té caràcter preceptiu i el seu contingut ha de formar part de la
documentació a lliurar a l’òrgan competent abans de l’aprovació definitiva del pla.
Publicitat del pla: l’aprovació del pla (amb la documentació pertinent establerta en l’article 28 de
la Llei) ha de ser notificada a l’òrgan ambiental i, mitjançant la publicació d’un edicte en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya o en un butlletí oficial, s’ha de posar a disposició de les
administracions públiques afectades i de les persones que hagin participat en els tràmits de
consulta i de participació pública.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
[6] adhocsostenibilitatambiental2011
Seguiment i supervisió ambientals dels efectes dels plans i programes: el promotor del pla és el
responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta
l’aplicació i/o execució del pla, tot i que l’òrgan ambiental participa en aquest seguiment.
Finalment, esmentar la disposició addicional cinquena de la Llei, l qual especifica que l’avaluació
ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els aspectes relatius al
contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment (Text refós de la Llei
d’Urbanisme i el Reglament que la desenvolupa), sens perjudici dels aspectes addicionals que s’hi
estableixen.
4.3. TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA
A Catalunya, a més a més de la Llei d’avaluació ambiental, la normativa vigent en matèria urbanística
també regula l’avaluació ambiental del planejament urbanístic. Aquesta normativa fa referència al
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme (d’ara en
endavant TRLUC) i al Reglament que la desenvolupa (Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova
el Reglament de la Llei d’Urbanisme).
La Llei d’Urbanisme es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre
la base de la utilització racional del territori, per a comptabilitzar el creixement i el dinamisme
econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les
generacions presents i futures.
Així, en el seu article tercer, la Llei defineix el concepte de Desenvolupament urbanístic sostenible com
“la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement
amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi
de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures” a més en el mateix article
s’especifica que “atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models
d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la
rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida
tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient”.
Des d’una òptica ambiental, cal destacar els principis generals de l’actuació urbanística que la Llei
defineix en el seu article novè i que es poden resumir en:
2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el
benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.
3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor
agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades
perquè les construccions i les instal∙lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de
construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o
arqueològic existents a l'entorn.
4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%,
sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d'un incendi no pot
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
[7] adhocsostenibilitatambiental2011
fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable.
6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les
determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.
7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits
destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici
de la col∙lectivitat.
De manera concreta, per als Plans d’Ordenació Urbanística municipal (POUM), que és el cas que ens
ocupa, la Llei realitza determinacions especifiques a través dels seus articles 57 i 58:
Article 57: Plans d’ordenació urbanística municipal.
2. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
a) Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent.
b) Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic,
d’acord amb el que estableix l’article 3.
c) Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les
pautes per a fer‐ne el desenvolupament.
d) Determinar les circumstàncies que poden produir‐ne la modificació o la revisió.
3. Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de
protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es
qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
... En el cas de plans d'ordenació urbanística municipal de municipis de més de deu mil habitants i
capitals de comarca, i de modificacions de plans d'ordenació urbanística municipal de qualsevol municipi
que comportin un canvi en la classificació del sòl no urbanitzable, s'ha de reservar per a la construcció
d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim, el sòl
corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl
urbà com en sòl urbanitzable.
Article 58: Determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal
1. Els plans d’ordenació urbanística municipal, en aplicació del que estableix l’article 57:
a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta Llei i en els àmbits o les superfícies
que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del
municipi.
b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena
efectivitat del règim respectiu.
c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general i el model del territori, que s’ha d’adequar
a les determinacions dels articles 3 i 9.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
[8] adhocsostenibilitatambiental2011
d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del
sistema urbà que hagin d’ésser considerats per a decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació,
d’acord amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori.
e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.
f) Defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a mínim, a la
proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no
inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics que estableix l'article 34.3 i
preveure reserves d'aquest tipus en sectors de planejament urbanístic derivat en substitució total o
parcial de la reserva d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar‐los a equipaments
públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del
municipi per a equipaments públics locals.
h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa d'actuació urbanística, les
determinacions pròpies d'aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l'execució del
pla d'ordenació urbanística municipal.
4.4. DECRET 305/2006, D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME
El Reglament de la Llei d’Urbanisme (d’ara en endavant, Reglament), aprovat el 18 de juliol de 2006
mitjançant el Decret 305/2006, concreta les diferents pautes i principis presents a la TRLUC, a la vegada
que defineix el procediment d’Avaluació Ambiental en base a les determinacions no només de la TRLUC
sinó també de la Llei estatal (9/2006).
L’article 3 del Reglament defineix pautes per a l’aplicació del concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible:
a) La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la
configuració de models d'ocupació del sòl que:
1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el
territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerin la
conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.
2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport col∙lectiu i la mobilitat sostenible en general.
3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin
una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les seves
funcions productives, territorials i paisatgístiques.
4t. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori.
5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.
b) L'atenció a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, la previsió i modernització de les
infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de
manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
[9] adhocsostenibilitatambiental2011
desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer
front als canvis socials i les innovacions tecnològiques.
c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada
de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un
habitatge digne i adequat.
d) La cohesió territorial, amb l'objecte d'afavorir l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis
bàsics amb independència del lloc de residència.
e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de
les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de
preservar‐ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l'eficiència energètica
mitjançant l'elecció dels emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin en consideració les
condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic i el millor manteniment de
les edificacions.
f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que
l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels
paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d'ocupació humana del sòl.
El Reglament també especifica un seguit de Directrius que permeten desenvolupar els preceptes de
l’article novè de la TRLUC. Entre aquestes destaquen:
L’article 5 del Reglament recull la Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics.
L’article 6 estableix la Directriu que fa referència a la preservació front als riscs d’inundació,
definint les zones fluvial, zones de sistema hídric i zones inundables i les qualificacions que el
planejament urbanístic està obligat a fer en cadascuna d’elles.
L’article 7 descriu la Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada.
Referent a la obligatorietat de sotmetre a una avaluació ambiental certes figures de planejament
urbanístic, entre ells els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i llurs revisions, el Reglament estableix
en el seu article 115 el Procediment d’Avaluació Ambiental dels plans urbanístics, especificant la
documentació ambiental necessària per a cada pas de la tramitació, mentre que en l’article 70 defineix
el contingut que ha de tenir aquesta documentació.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
5. OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM
[10] adhocsostenibilitatambiental2011
5. OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM
Castellvell és un municipi que forma part dels límits orogràfics nord‐occidentals de la denominada plana
tarragonina. Es localitza a la part oriental de la comarca del Baix Camp, just al nord de la capital de
comarca, Reus. Per l’est limita amb el terme d’Almoster i al nord i a l’oest amb l’Aleixar, mentre que el
seu límit meridional ve definit pel límit amb Reus, amb el que comunica a través de la única carretera
que té el terme, la carretera provincial TP‐7049 que va de Reus a Almoster. La comunicació amb el
terme de l’Aleixar es realitza a través de camins rurals.
Mapa 5‐1: Emplaçament de Castellvell en el context territorial.
Font: Elaboració pròpia a partir de la base topogràfica 1:50.000 de l’ICC i bases cartogràfiques del DMAH.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
5. OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM
[11] adhocsostenibilitatambiental2011
Amb una superfície de 5,2 km2, és el segon municipi més petit de la comarca del Baix Camp i un dels 50
termes de menor tamany de Catalunya. Aquest fet, juntament amb la seva proximitat a la capital de
comarca (aproximadament 2 km entre els dos nuclis urbans), fa que el municipi de Castellvell del Camp
es vegi altament condicionat i influenciat pel territori del seu entorn, principalment el meridional, cosa
que posa de rellevància la importància de tenir també en consideració les característiques dels territoris
que l’envolten.
Mapa 5‐2: Mapa topogràfic de Castellvell del Camp.
Font: Mapa topogràfic 1:50.000 de l’ICC.
Tradicionalment ha sigut un municipi típicament agrícola. Tot i que es localitza ja en els límits de la
plana tarragonina, les parts més meridionals del terme encara formen part de la gran plana agrícola i
mostren una ocupació típica d’aquestes contrades, amb avellaners, oliveres i ametllers, ara ja de
regadiu.
Històricament, també les parts baixes de les vessants muntanyoses del municipi van ser ocupades per
l’activitat agrícola, en la època de la seva màxima esplendor, però en les últimes dècades aquesta
conformació ha fet un gir totalment radical.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
5. OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM
[12] adhocsostenibilitatambiental2011
Així, les vessants muntanyoses del municipi ara es troben ocupades intensament per urbanitzacions de
cases unifamiliars de població, principalment reusenca, que hi ha establert la seva residència
permanent. Aquesta ocupació ha sigut un fenomen molt comú a tot Catalunya, però al terme de
Castellvell s’ha donat amb gran intensitat i expansió.
Com comunament passa amb aquestes urbanitzacions, urbanísticament són zones amb una grans
dèficits estructurals i en serveis bàsics, amb unes comunicacions viàries precàries i amb una total
desconnexió territorial i social amb el nucli poblacional tradicional del municipi. En total, al terme de
Castellvell existeixen més de 7 urbanitzacions fora del nucli urbà. En la seva major part es localitzen a la
part central del terme tot i que algunes s’endinsen més cap al nord, com la urbanització de la Plana del
Puig que s’allarga cap el Coll del Perelló, i cap a sud, com la urbanització del Pinar. Aquesta proliferació
urbanística i la seva proximitat a les afores reusenques ha conformat un continu urbanístic entre
aquests dos termes municipals, que s’estén a banda i banda de la carretera TP‐7024.
D’aquesta manera, el territori castellvellenc presenta tres parts ben diferenciades:
1‐ Una part septentrional muntanyosa, amb pendents importants i de caràcter principalment
forestal.
2‐ Una franja central on es localitza el nucli urbà històric, allargassat enmig de dos cursos d’aigua
(la riera del Roquís al nord del nucli i la riera de Roquetes al sud), i a on el terreny es
caracteritza principalment també per ser abrupte i amb pendents pronunciades però ocupat,
principalment, per urbanitzacions i fragments petits de zones agrícoles.
3‐ L’extrem més meridional del terme, en contacte amb el municipi de Reus, és on es localitzen
les poques terres planeres del municipi, destinades al conreu i que tancarien pel nord
l’anomenada plana agrícola del Camp de Tarragona.
Climàticament, Castellvell del Camp està determinat per un clima sec subhumit caracteritzat per una
amplitud tèrmica de 14‐15ºC i una temperatura mitjana anual entre 15 i 16ºC. Disposa d’una
precipitació mitjana anual d’uns 550‐600 mm. Tanmateix, cal parlar de certes diferències dins del propi
municipi, ja que les parts més d’interior muntanyoses mostren una temperatura mitjana anual un grau
per sota de la mitjana i una amplitud tèrmica de 15‐16ºC. El dèficit hídric del municipi és d’entre 200‐
300 mm. Aquest dèficit, que es dóna principalment en els mesos d’estiu, implica l’existència d’una
vegetació i fauna adaptada ecològicament a aquestes situacions, a més d’un notable risc d’incendis
sobretot a la part septentrional del terme. Pel que fa al component eòlic, el municipi no mostra un vent
de magnituds rellevants i, a més a més, aquest es concentra principalment a les parts més nord‐
muntanyoses del municipi on es pot arribar als 19,8‐21,6 km/h a altituds de 60‐80 m. Els vents
predominants són de NW (mestral o cerç). Aquests vents tenen una influència important a tot el Camp
de Tarragona, sobretot durant la tardor, l’hivern i la primavera.1
Finalment, pel que fa a la irradiació solar mitjana anual, aquesta tampoc és de les més destacades de
Catalunya tot i que no és despreciable. La mitjana municipal és de 14,5 a 15 MJ/m2 tot i que en les
zones obagues aquesta descendeix lleugerament fins a ser de 14 a 14,5 MJ/m2.
1 Servei Meteorològic de Catalunya (Estació Meteorològica de Riudoms_anuari 2008)
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
5. OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM
[13] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 5‐3: Irradiació solar mitjana anual al terme de Castellvell del Camp
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.
Els principals objectius del POUM que aquí es presenta són:
Incorporar, adaptat a les especials circumstàncies del municipi, tot allò que li és d’aplicació del Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament.
Incorporar, encara que sigui de forma provisional, tot allò que li és d’aplicació del Pla director
Urbanístic de l’Àmbit central del Camp de Tarragona, aprovat inicialment.
Definir el model territorial del municipi, que tot i el condicionament que suposen les
preexistències, permetin potenciar i canalitzar degudament la dinàmica urbanística present en el
territori, pública i privada, tant en el planejament com en la gestió i l’edificació.
Adequar les necessitats de creixement amb un desenvolupament sostenible, procurant així una
utilització racional del territori.
Equilibrar en el possible l’oportunitat de residència amb l’oportunitat d’ocupació.
Identificar i protegir els valors naturals i el patrimoni cultural del territori.
Possibilitar polítiques d’habitatge.
Planificar les infraestructures, els serveis urbanístics i els equipaments adequats i necessaris per al
municipi que es projecta.
Dotar‐se, amb el POUM, d’un instrument d’actuació i de gestió integral del territori i de l’ús i
activitat sobre el mateix, posat al dia des del punt de vista legislatiu i preparat per a encarar els
reptes de futur.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[14] adhocsostenibilitatambiental2011
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
6.1. CARACTERITZACIÓ OROGRÀFICA I GEOLÒGICA DEL MUNICIPI
Castellvell del Camp forma part de les primeres carenes muntanyoses de la Serralada Prelitorial
Catalana, la qual, per la seva banda sud, està conformada pels contraforts de les Muntanyes de Prades,
Serra de la Mussara, Serra del Pradell, Serra de Llaberia i de Tivissa‐Vandellòs, i tanca occidentalment i
meridionalment la denominada plana del Camp de Tarragona. D’aquesta manera, la zona
geomorfològicament està caracteritzada per la presència d’un relleu important que es va fent més
pronunciat a mesura que ens endinsem en direcció nord‐oest.
Mapa 6‐1: Mapa pendents de l’entorn de Castellvell del Camp.
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Així, el municipi presenta un terreny força escarpat, majoritàriament amb presència important de
pendents superiors al 20%, sobretot muntanyosos en els sectors més d’interior però també en la part
central del terme. La presència generalitzada d’aquests pendents superiors al 20% per tot el terme fa
que la majoria de les zones urbanes presents, el casc urbà i moltes de les urbanitzacions disperses, es
vegin afectades.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[15] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐2: Mapa de pendents superiors al 20% (color grogós) del municipi de Castellvell del Camp.
Font: Plànols informatius del POUM de Castellvell del Camp.
Geològicament, es tracta d’un municipi que mostra una divisió clara en dues parts separades per una
falla normal que travessa el terme longitudinalment a l’alçada del nucli urbà. Per sota d’aquesta falla, el
terme es caracteritza per la presència d’una geologia formada per graves, margues i gresos mentre que
per sobre hi predominen les geologies metamòrfiques com ara les pissarres i els granodiorites.
Cal esmentar també que, d’acord amb el catàleg oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge
de la Generalitat de Catalunya, al terme de Castellvell del Camp no s’hi localitza cap geozona d’interès
geològic.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[16] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐3: Base geològica de Castellvell del Camp i el seu entorn immediat.
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
La presència de calcàries en el territori ha propiciat l’existència d’activitats extractives que exploten, i
han explotat, aquests materials. Actualment (dades del maig de 2009), dins del terme no n’hi ha cap
d’activa però si dins del municipi de l’Aleixar, just a tocar del límit occidental de Castellvell. En concret
existeixen 3 activitats extractives en actiu en aquesta zona:
AMP PYPSA 02: activitat extractiva en actiu, amb autorització d’explotació i restauració no
iniciada. Explotació de calcàries.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[17] adhocsostenibilitatambiental2011
BLANCO TAAD080048: activitat extractiva en actiu, amb autorització d’explotació i restauració no
iniciada. Explotació de calcàries. Es localitza a tan sols 360 m del sòl urbà més occidental de
Castellvell del Camp.
GUADALUPE: activitat amb afecció pendent de regularització i autorització d’explotació de sorres.
A la vegada, dins del municipi cal esmentar també la presència d’antigues explotacions extractives ara
abandonades (dades del 2005):
Pedrera del Còbic: antiga explotació de Dolomies amb un grau d’autorecuperació mitjà.
Localitzada a l’extrem occidental del terme, entre Castellvell del Camp i l’Aleixar.
Explotacions de Santa Anna: dues explotacions localitzades al turó del mateix nom que extreien
calcàries. Actualment es troben en un grau d’autorecuperació mitjà.
Les Planes: explotació de graves localitzada dins del terme municipal de Reus però molt pròxima a
la plana occidental de Castellvell del Camp. Actualment es troba en un grau d’autorecuperació
mitjà.
Mapa 6‐4: Localització d’activitats extractives actives (color taronja) i abandonades (color verd) al terme de
Castellvell del Camp i en les seves immediacions.
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
AMP PYPSA 02
GUADALUPE
BLANCO
CÒBIC
SANTA ANNA
LES PLANES
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[18] adhocsostenibilitatambiental2011
6.2. ELS CURSOS HÍDRICS SUPERFICIALS
Hidrològicament, Castellvell del Camp pertany a la conca hidrogràfica de Rieres del Baix Camp. En total
són 6 els cursos hídrics que solquen el municipi i tots descendeixen en direcció sud‐est, des de les parts
més muntanyoses i internes del terme, i acaben endinsant‐se cap al municipi veí de Reus. Cap d’aquests
cursos es troba caracteritzat pel document IMPRESS de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Mapa 6‐5: Identificació dels cursos superficials d’aigua de Castellvell del Camp.
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del POUM.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[19] adhocsostenibilitatambiental2011
Riera de la Viladeta: fa de límit oriental del terme en la seva part baixa. És un curs que
pràcticament baixa sec durant tot l’any i on la seva llera coincideix integrament amb el recorregut
d’un camí rural. Presenta molt poca vegetació associada i la que hi és present és de relatiu interès
(esbarzers i canya principalment). S’inicia fora terme, a partir del barranc del Picarany al municipi
d’Almoster, transcorre per la part més oriental de la urbanització de Castellmoster, encara dins
del municipi d’Almoster, i acaba creuant la carretera TV‐7048 (Castellvell del Camp‐Almoster) i
entrant al terme de Castellvell. En aquest tram final s’hi pot observar algun punt d’aigua
relacionat amb el reg dels camps agrícoles annexes.
En el punt de conjunció d’aquest barranc amb el del Roquís, existeix un punt d’abocament,
segurament de pluvials del poble o d’algun camp agrícola annex. També en aquesta zona es pot
observar la important força erosiva de les aigües quan els barrancs baixen plens.
Foto 6‐1: Barranc de la Viladeta. Esquerra, vista general, a la dreta detall abocament aigua i força erosiva.
Riera del Roquís: neix a les parts altes i internes del municipi de la unió de dos barrancs: el
barranc de la Llenguadera, que arriba des de l’est tot fent de límit municipal entre Castellvell del
Camp i Almoster, i el barranc de la Roureda que arriba de la part central del terme. El curs hídric
dels seus efluents transcorre per valls més o menys encaixades amb vegetació frondosa
principalment formada per freixes, garrofers i pins. Aquests cursos, tot i transcorre en alguna
trams prop de zones construïdes (sòls urbans i urbanitzables segons el planejament actual)
mantenen la seva estructura natural gràcies a la diferència en altitud entre els terrenys.
En canvi, la riera del Roquís pròpiament presenta un estat ecològic molt per sota dels seus
efluents. Des d’un bon inici, la seva llera es troba cimentada i encaixonada enmig de parets de
pedra o formigó ja que és utilitzada com a únic camí d’accés al camp de futbol municipal. Pocs
metres més avall, la riera torna a ser utilitzada com a camí, en aquest cas com a camí de Prades.
Així, només en alguns punt puntuals la riera mostra vegetació associada destacada, principalment
i curiosament, en el tram més pròxim al casc urbà del terme, tant per sota com per damunt del
pont de la carretera a Almoster (TV‐7048) on hi predominen peus de garrofer però també d’algun
freixe. Just abans d’entrar al terme de Reus on s’uneix amb la riera de la Viladeta.
Paisatgísticament i culturalment cal destacar la presència d’una zona d’horts associada al pas
d’aquest barranc prop del nucli urbà.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[20] adhocsostenibilitatambiental2011
Foto 6‐2: A l’esquerra, tram cimentat de la riera del Roquís, i a la dreta, pas de la riera pel casc urbà amb el camí de
Prades a gual i el pont de la TV‐7048 al fons.
El seu recorregut es troba travessat i utilitzat, doncs, per diverses infraestructures d’accessibilitat
que transcorren a gual a excepció de la carretera TV‐7048 i el camí de Prades que ho fan per
sobre en pont.
També bona part de al seva llera pròxima al nucli urbà i en el seu tram final, hi transcorre soterrat
i canalitzat el clavegueram del municipi.
Foto 6‐3: Riera del Roquís. A l’esquerra, detall del tram baix, just sortint del nucli poblacional, i a la dreta detall del
pas del clavegueram per la seva llera.
Riera de Roquetes: neix dins del terme municipal, traspassa les urbanitzacions occidentals del
terme i acaba delimitant el nucli urbà per la seva banda occidental. El seu recorregut s’inicia en
una zona de nova urbanització, i transcorre en superfície fins que arriba al casc urbà de Castellvell
on es troba entubat fins que, a l’alçada del carrer de les Roquetes torna a transcorre en superfície
i sense canalitzar. En el seu tram soterrat rep les aigües grises del sistema de seguretat per
sobreiximent del sistema de clavegueram municipal. En la seva part baixa transcorre a una cota
molt més baixa que els terrenys urbanitzats annexes a la seva riba esquerra. Dins del terme de
Reus passa a ser el barranc de Calderons després de creuar la carretera TP‐7049. En el seu tram
final mostra gran quantitat de vegetació associada, la qual es caracteritza, però, per estar
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[21] adhocsostenibilitatambiental2011
formada per espècies majoritàriament agrícoles i de jardineria que han anat poc a poc colonitzant
les lleres de la riera.
Foto 6‐4: Riera de Roquetes. A dalt, detalls inici del torrent a la nova zona urbanitzada. A baix a l’esquerra,
punt on s’acaba la seva canalització després del nucli urbà i, a la dreta, detall de la seva llera aigües avall
després de l’entubament.
Barranc de l’Espinós. Neix dins del terme de Castellvell, a la part baixa de la urbanització de la
Plana de Puig, la més occidental de totes. En la seva major part, fa de límit municipal per l’oest,
limitant amb el terme de Reus, en el qual s’endinsa per acabar‐se convertint en el barranc del
Molí, després de transcorre un bon tram enmig de camps de conreu i masos.
La seva llera transcorre encaixonada en una vall que queda força enfonsada respecte els sòls
urbans i agrícoles adjacents, cosa que ha permès que el barranc i els seus marges conservin un
bon estrat vegetal en quasi tot el seu recorregut (amb freixes, garrofers, pins i canyes
principalment però també oms, vinques, eures, falgueres, etc.), només alterat per la presència de
camps agrícoles en algun tram.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[22] adhocsostenibilitatambiental2011
Foto 6‐5: Barranc de l’Espinós. A l’esquerra, camp enmig del pas del barranc i a la dreta, detall de l’estructura
boscosa que mostra en la seva major part.
6.3. LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIES
El terme municipal de Castellvell es localitza sobre la massa d’aigua subterrània de Llaberia – Prades
meridional principalment, tot i que la part més meridional del terme interacciona també amb la massa
d’aigua subterrània denominada del Baix Camp. Aquesta última es troba protegida per abastament i
està catalogada de vulnerable per nitrats (Decret 476/2004, de 28 de desembre). En general, es pot dir
que la massa de Llaberia‐Prades meridional es troba en un estat qualitatiu i quantitatiu molt acceptable
mentre que la del Baix Camp és tot el contrari, amb un estat qualitatiu bastant dolent degut a
extraccions costaneres que provoquen intrusió marina, abocaments d’EDARs, aplicació de biosòlids i
agricultura intensiva com a causes més destacades.
Mapa 6‐6: Masses d’aigua subterrànies al municipi de Castellvell del Camp.
Font: Document IMPRESS de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Massa d’aigua Llaberia‐Prades meridional
Massa d’aigua del Baix Camp
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[23] adhocsostenibilitatambiental2011
D’acord amb la informació extreta del document IMPRESS de l’ACA, aquestes masses d’aigua queden
caracteritzades tal i com segueix:
MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA LLABERIA‐PRADES MERIDIONAL
Codi de l’Agència Catalana de l’Aigua 28
Conques hidrogràfiques Rieres Meridionals, el Francolí
Àrea hidrogeològica 310 Àrea Paleomesozoica de Llaberia‐Prades
Extensió total i aflorant (km2) 266
Tipologia litològica dominant Carbonatat
Característiques geològiques i geomètriques
Litologies i disposicions diverses que donen lloc a una barreja d’aqüífers locals en medis de baixa
permeabilitat, aqüífer calcari de Vandellòs i aqüífer de les calcàries mesozoiques de la Llaberia.
Característiques hidràuliques dominants Aqüífers lliures entre els quals no hi ha relació
Altres característiques Agrupament d’aqüífers desvinculats
Recàrrega Recàrrega natural en tota la massa d’aigua per la pluja i
infiltració d’aigües superficials
Descàrrega Cursos d’aigua superficial, fonts i límit sud
Piezometria Flux general en direcció sud‐est. Difícil establir una piezometria conjunta per a tota la massa d’aigua
Coeficient d’emmagatzematge 0,005 ‐0,01
Connexió amb cursos d’aigua superficial Els cursos d’aigua són efluents. Els aqüífers
descarreguen a les rieres i es quantifiquen les sortides en 4 hm3/any
PRESSIONS ‐ ESTAT QUÍMIC
Dejeccions ramaderes Baixa (entre 100‐170 kg /any)
Sòls contaminats Baixa (episodis de contaminació per VOCs i dissolvents).
Extracció d’Àrids Baixa (39 punts d’extracció, 3 d’ells en domini públic hidràulic)
PRESSIÓ TOTAL PER ESTAT QUÍMIC
BAIXA
PRESSIONS – ESTAT QUANTITATIU
Extracció d’aigua Baixa (considerant tant surgències com pous)
Extraccions d’àrids Baixa (afeccions a la piezometria i a la qualitat)
PRESSIÓ TOTAL ESTAT QUANTITATIU
BAIXA
IMPACTES COMPROVATS
Impacte comprovat estat químic Baix. Presència puntual de nitrats amb baixes concentracions,
sulfats (fins 404 mg/l) i organoclorats
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[24] adhocsostenibilitatambiental2011
MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA LLABERIA‐PRADES MERIDIONAL
Impacte comprovat sobre estat quantitatiu
Baix
Risc d’incompliment NO
MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA DEL BAIX CAMP
Codi de l’Agència Catalana de l’Aigua 26
Conques hidrogràfiques Rieres Meridionals de Tarragona i el Francolí
Àrea hidrogeològica 309 Depressió del Camp de Tarragona
Extensió total i aflorant (km2) 198
Tipologia litològica dominant Detrític (no al∙luvial)
Característiques hidràuliques dominants Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures
Altres característiques Zona litoral amb risc d’intrusió salina
Recàrrega
Recàrrega natural per infiltració de pluja i d’aigües superficials i transferència lateral procedent d’altres
masses d’aigua. La zona de recàrrega és el límit de falla i tota la superfície, la descàrrega és.
Descàrrega Cap a aigües superficials, cap a altres masses d’aigua i al
mar
Piezometria Flux general en direcció a la costa. Els nivells
piezomètrics disminueixen cap al sud
Coeficient d’emmagatzematge 5 (valor màxim)
Connexió amb cursos d’aigua superficial SI, rieres
PRESSIONS. ESTAT QUÍMIC
Dejeccions ramaderes Baixa (entre 100‐170 kg /any)
Agricultura intensiva Moderada (el 78% de l’àrea ocupada per cultius, principalment
de secà (46,6%))
Aplicació de biosòlids Moderada (als municipis de Riudoms, Mont‐roig, Cambrils, Botarell i Reus amb valors de 3,5‐6,5 matèria seca/ha/any)
Retorns de reg i recàrrega artificial
Baixa . Recàrrega indirecta per retorns de regs (1,06 hm3/any)
Zones urbanes i industrials Baixa (el 12,3% de la superfície total de la massa d’aigua)
Infraestructures i abocaments industrials
Baixa (petites indústries i col∙lectors d’EDARs en 6 municipis)
No hi ha abocaments industrials
Sòls contaminats Moderada (episodis de contaminació per VOX i dissolvents).
Abocaments EDAR’s
Alta (6 estacions depuradores que aboquen a rieres. Volum total de cabal mig abocat de 6.189 m3/dia)
Municipis de la Selva del Camp, Riudoms, Botarell, Mont‐roig (2) i Hospitalet de l’Infant
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[25] adhocsostenibilitatambiental2011
MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA DEL BAIX CAMP
Extracció d’Àrids Moderada (72 punts d’extracció principalment a les rieres de
Riudoms i de Riudecanyes)
Extraccions costaneres causants d’intrusió salina
Alta (zona localitzada des de Mont‐roig fins a Salou)
PRESSIÓ TOTAL PER ESTAT QUÍMIC
ALTA
PRESSIONS –ESTAT QUANTITATIU
Extracció d’aigua Alta (captacions d’aigua subterrània)
Extraccions d’àrids Moderada (afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX))
Agricultura Sense pressió
PRESSIÓ TOTAL ESTAT QUANTITATIU
ALTA
IMPACTES
Vulnerabilitat
Moderada
(Composició litològica amb una elevada capacitat d’absorbir i adsorbir els contaminants, de manera que presenta certa
protecció envers els focus de contaminants)
Impacte potencial estat químic Moderada (concentracions elevades de sulfats (fins 587 mg/l),
clorurs, organoclorats i metalls)
Impacte potencial estat quantitatiu (pressió total)
Alta
Risc d’incompliment NO
6.4. BIODIVERSITAT I HÀBITATS RELLEVANTS DEL MUNICIPI.
El municipi de Castellvell del Camp es troba inclòs en la Regió Forestal VI, que inclou les comarques de
l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès, i que representa la regió amb
menys superfície forestal total de tot Catalunya i amb una proporció de bosc per sota de la mitjana
catalana.2
En aquesta regió els conreus són la coberta majoritària i l’espècie forestal dominant és el Pi blanc (Pinus
halepensis), seguit de les alzines (Quercus ilex), les quals tendeixen a dominar a les zones amb més
pendent. El recobriment arbustiu és elevat i es compon principalment de marfull (Viburnum tinus),
màquia de garric (Quercus coccifera), margalló (Chamaerops humilis) (espècie protegida a Catalunya per
l’ordre 5/8/1984 i que podria torbar‐se encara en algunes vessants assolellades del municipi) i llentiscle
(Pistacia lentiscus) tot i que la zona ha patit una degradació vegetal imparable en el darrer mig segle
que ha fet que moltes d’aquestes espècies tinguin una presència quasi testimonial.
2 Pla General de Política Forestal de Catalunya.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[26] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐7: Mapa d’hàbitats del municipi de Castellvell del Camp.
Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques del DMAH.
De manera concreta, la comarca del Baix Camp s’engloba perfectament en aquesta caracterització tot i
que, en aquest cas, l’espècie forestal majoritària és l’alzina. Aquesta comarca, juntament amb la de la
conca de Barberà és la que mostra més riquesa d’espècies forestals de la regió forestal.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[27] adhocsostenibilitatambiental2011
Seguint aquesta caracterització, el territori castellvellenc mostra la configuració típica de molts pobles
del Baix Camp, a on els hàbitats forestals de major rellevància ambiental es concentren a la part nord i
muntanyosa del terme. Tanmateix, cal remarcar que territorialment també els cursos hídrics que
comuniquen aquesta part muntanyosa amb la zona agrícola del sud tenen la seva importància
ambiental.
Així mateix, els camps agrícoles de la zona planera del municipi formen part d’unes extensions més o
menys rellevants i unitàries de camps agrícoles que es continuen territorialment amb els termes
municipals veïns de Reus i Almoster.
D’aquesta manera, podríem destacar tres hàbitats ambientalment diferenciats i rellevants dins del
context territorial:
1‐ Zona forestal amb una relativa biodiversitat i presència d’hàbitats rellevants que es concentra a la
part d’interior i més muntanyosa del municipi. En aquí hi predominen sobretot els boscos de pi
blanc i prats mediterranis d’abellatge, però també s’hi troben taques més o menys significants
d’alzinars, ja més disperses enmig de les zones residencials més septentrionals del municipi, a la
zona de la Roureda. Aquesta zona més forestal manté una connectivitat estructural i d’hàbitats
amb el territori contigu del terme de l’Aleixar i d’Almoster.
També destaquen aquí i allà, enmig de les grans extensions d’urbanitzacions al nord del terme,
petits turons relativament ocupats per massa forestal significant, aquest és el cas també de la
urbanització dels Pugets i la seva zona annexa on existeix actualment un circuit de motocròs.
Foto 6‐6: A dalt, zona forestal amb predominança de pins al Coll del Perelló i a baix detall del turó dels
Pugets i de la zona utilitzada per a pràctiques de motocròs.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[28] adhocsostenibilitatambiental2011
2‐ Els cursos hídrics del municipi representen eixos de connectivitat territorial que transcorren de
nord‐oest a sud‐est. Les condicions naturals d’aquests eixos es troben altament transformades
degut a la forta urbanització que presenta el municipi, però tot i així es pot destacar el paper que
juguen en aquest sentit el Barranc de l’Espinós i els barrancs de la Roureda i de la Llenguadera.
Aquests cursos presenten lleres encara no engolides del tot per les trames urbanes i mostren
hàbitats d’interès comunitari relacionats en algun tram del seu curs.
Foto 6‐7: Detalls dels trams baixos de la riera del Roquís (a l’esquerra) i de la riera de Roquetes (a la dreta)
Tanmateix, en la totalitat d’aquests cursos, els seus trams baixos mostren poca diversitat i qualitat
dels seus hàbitats, amb llits pràcticament nus de vegetació o amb predomini dels esbarzers i les
canyes, només destacant algun peu imponent de garrofer. En aquest sentit destaca la riera de
Roquetes, la qual mostra, un cop traspassat el nucli urbà, una massa arbòria densa i de prou
entitat que l’acompanya ja fins al terme de Reus. Es tracta d’una important massa vegetal
(considerant el context territorial a on es troba) formada principalment per esbarzers, canya
americana i arítjol, en la seva part baixa, i arbres fruiters i ornamentals procedents dels conreus
(actuals o antics) i dels jardins adjacents: garrofer (el majoritari), cirerers, oliveres, avellaners,
magraners o falses acàcies, truanes, yuques i pomeres. Aquí i allà també hi són presents alguns
pins i plataners. En general, tota la vegetació es mostra molt densa i intricada.
3‐ Les terres agrícoles: la importància d’aquestes terres es que poc a poc van perdent la seva
representativitat al municipi degut a la urbanització del territori i a l’abandonament dels cultius
per part del propietaris. De totes aquestes terres destinades a l’agricultura, cal destacar les
localitzades més al sud, a banda i banda de l’eix que conforma la carretera de Reus a Castellvell, ja
que formen part de dues grans planes agrícoles que mantenen continuïtat amb els territoris veïns.
Són les terres agrícoles de més qualitat del terme, tot i que són zones amb una fertilitat del sòl
mitjana, no especialment rellevant, ben conservades i que mostren l’estructura tradicional
d’aquestes planes, amb la diversitat de cultius i la presència de petits masos, casetes d’eines i
murs.3 El cultiu principal d’aquestes planes, tal i com mostra el mapa 5‐9, és l’avellaner tot i que hi
són presents també la barreja típica de fruiters de secà del Baix Camp (oliveres, ametllers i
garrofers).
3 Plànols Informatius de l’aprovació inicial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[29] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐8: Fertilitat del sòl al municipi de Castellvell del Camp.
Font: Aprovació inicial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Foto 6‐8: Detalls de camps de fruiters de secà a les planes del sud del terme.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[30] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐9: Zonificació detallada dels usos presents en les planes agrícoles del terme (a l’esquerra, plana a l’oest i a la dreta detall de la plana a l’est)
Font: Elaboració pròpia a partir de treball de camp
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[31] adhocsostenibilitatambiental2011
Fora d’aquestes planes, en les parts més muntanyoses del terme encara es conserven alguns
conreus actius tot i que la majoria presenten un estat avançat d’abandonament. En aquest
conreus hi predominen també l’olivera i l’avellaner tot i que destaca també la presència
d’ametllers. Una altra característica bastant comuna d’aquests sectors ja més costeruts és la
nombrosa presència de murs de pedra seca conformant el paisatge en terrasses.
Foto 6‐9: detalls de camps de conreu actius en la zona més costeruda del municipi.
Finalment, destacar la presència d’una petita d’horts a vora el barranc del Roquís, la qual, tot i no
ser massa extensa i localitzar‐se en un punt del barranc bastant deteriorat, pren la seva
rellevància donat que és un tret característic dels pobles mediterranis i, per tant, segurament
l’últim vestigi d’aquesta característica al municipi.
Foto 6‐10: Zona d’horts al barranc del Roquís.
Donada la homogeneïtat dels hàbitats del territori no urbanitzat i a la poca presència d’hàbitats
naturals, la diversitat faunística del municipi és molt minsa. A la vegada, el fet que els cursos hídrics
presents transporten aigua de manera temporal tampoc afavoreix la presència d’una fauna rica i
variada.
Tot i així, s’ha de tenir present que els conreus arboris representen hàbitats interessants per algunes
espècies d’aus i que la presència molt nombrosa de basses agrícoles, algunes de dimensions molt grans,
pot afavorir la presència d’aus aquàtiques.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[32] adhocsostenibilitatambiental2011
Algunes de les espècies ornitològiques típiques de les zones de conreu són la garsa (Pica pica), el gaig
(Garrulus glandarius), la cogullada (Galerida cristata), les mallarengues (Parus sp), el pit‐roig (Erithacus
rubecula), el tudó (Columba palumbus), la tórtora turca (Streptotelia decaocto) o el rossinyol (Luscina
megarynchos) entre d’altres.
A nivell de mamífers en les zones de conreus es podria destacar la presència potencial de carnívors com
la guineu (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes
foina) o el toixó (Meles meles), tot i que el més comú són petits rosegadors com les rates (Rattus sp) i
ratolins (Mus. sp), i també el conill i fins i tot l’eriçó (Erinaceus europaeus).
6.5. FIGURES DE PROTECCIÓ EXISTENTS DEL SÒL NO URBANITZABLE
No existeix al municipi cap zona sota figura d’especial protecció natural, però bona part dels hàbitats
presents a la part més forestal del terme es troben catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari per
la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea (Directiva Europea 67/97/CE). Aquests hàbitats també
s’estenen per la part occidental del terme i relacionats amb el barranc de l’Espinós ja en la part baixa
del municipi.
Els Hàbitats d’Interès Comunitari presents a Castellvell del Camp es corresponen a:
Pinedes mediterrànies (Codi 9540): ubicades a la part alta del municipi, als límits més
septentrionals i occidentals i amb un recobriment majoritari del 70%. És un hàbitat catalogat per
la Directiva però considerat de No Prioritari.
Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero‐Brachypodietalia) (Codi 6220): es localitza
alternativament enmig dels boscos de pineda mediterrània a la part septentrional del terme i
ocupa el 20% de la superfície on es troba. Hàbitat considerat de Proritari per la Directiva Europea.
Alzinars i Carrascars (Codi 9340): considerat de No Prioritari per la Directiva. La seva presència es
redueix a algunes taques de poca magnitud a la part central del municipi, relacionades
indirectament amb la llera del barranc de l’Espinós i del barranc de la Roureda, pròxims a zones
urbanitzades amb baixa densitat.
Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (Codi 8210): també considerat de No prioritari, es
concentra majoritàriament fora del terme, per la seva banda occidental.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[33] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐10: Hàbitats d’Interès Comunitari del municipi de Castellvell del Camp.
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[34] adhocsostenibilitatambiental2011
A nivell local, la protecció que reben alguns d’aquests hàbitats ve donada directament per la
qualificació del sòl no urbanitzable que fa el planejament vigent actualment. Primerament, però, cal dir
que la principal característica del planejament vigent (NNSS 1998) és el seu caràcter expansionista, i que
només el 46% del municipi és qualificat de sòl no urbanitzable, i les Normes distingeixen diferents tipus:
Sòl no urbanitzable normal: destinat principalment a l’ús agrícola i en el qual es limiten les noves
edificacions a aquelles amb usos vinculats a explotacions agrícoles, obres públiques, d’utilitat
pública o d’interès social. Tampoc si permeten les parcel∙lacions o reparcel∙lacions inferiors a la
unitat mínima de conreu fixada en 4,5 ha en secà i 1 ha en regadiu.
Protecció de bosc: es defineix com el sòl especialment protegit pel seu interès ecològic‐ambiental
i compren els espais verds constituïts per masses forestals arbòries agrupades, normalment
formades per pinars o boscos, aïllats o formant continuïtat. No s’hi permeten utilitzacions que
impliquin transformacions del seu destí o naturalesa. Tal com es pot observar comparant els
mapes
Muntanya de Santa Anna: zona de protecció del turó on es troba l’enclavament de l’ermita de
Santa Anna en la qual es prohibeix qualsevol actuació que en modifiqui la seva configuració o
puguin deteriorar l’harmonia del paisatge (extracció de pedra, tala d’arbres, instal∙lació
d’elements decoratius, cartells, antenes o petites construccions fixes o mòbils)
Protecció Cementiri: zona destinada a aquest servei on només s’hi permet la seva ampliació i es
prohibeix qualsevol alteració o modificació.
Protecció barranc: inclou espais de rec, barrancs, rieres i zones inundables. A aquests efectes
queden afectats els terrenys llindars a als torrents, canals de rec, rieres, barrancs amb una
amplada mínima de 30 m agafant com a eix el punt central del curs del llit d’aigua. Dins d’aqueta
clau, les NNSS també protegeixen els camins ramaders com a béns de domini públic d’acord amb
la llei 3/95 de 23 de març.
Protecció de polvorí: és una zona concreta del terme afectada, al seu dia, pel radi de protecció de
l’empresa de polvorí existent, en la qual es prohibeix qualsevol tipus d’edificació, quedant només
com a terreny d’enjardinament i de plantacions vegetals.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[35] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐11: Ordenació del SNU d’acord amb les NNSS vigents.
Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del POUM
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[36] adhocsostenibilitatambiental2011
6.6. LA XARXA D’INFRAESTRUCTURES.
La localització del terme de Castellvell del Camp, apartat de les grans vies de comunicació territorial, fa
que la xarxa d’infraestructures que comunica el municipi amb la resta del territori sigui bàsicament de
nivell local o comarcal. Així, les infraestructures existents al terme comuniquen el nucli urbà amb els
nuclis dels municipis veïns i fan referència a dues carreters provincials, les quals, però, engoleixen cada
dia un volum de tràfic important, sobretot en direcció a Reus:
TP‐7049 que va fins a Reus, en direcció sud, i que poc a poc va quedant englobada dins del teixit
urbà tant de Reus com de Castellvell. En el seu recorregut creua, en pont, la riera de Roquetes.
Arribats al nucli de Reus cal travessar‐ne el seu teixit urbà per poder enllaçar amb la variant de
Reus i, de retruc, els grans eixos viaris del Camp de Tarragona. És també en aquest municipi des
d’on es té accés a la xarxa ferroviària que surt des de Reus en direcció a Falset, Lleida o Barcelona.
TV‐7048 que comunica el municipi amb Almoster, en direcció nord‐est, i que travessa, en pont, la
riera del Roquís i la riera de la Viladeta. Des d’aquest terme i seguint per un camí asfaltat (tot i
que rebi el nom de Carretera de la Selva o d’Almoster), altament freqüentat i utilitzat per
turismes, s’arriba al terme de la Selva del Camp a partir del qual també es pot accedir a la xarxa
de carreteres principals del Camp de Tarragona.
Fora d’aquestes carreteres, els camins rurals són els eixos de comunicació més rellevants del terme,
sobretot pel que fa a la comunicació interna i a l’accessibilitat de moltes de les zones urbanitzades del
municipi. Tots aquests camins surten o conflueixen al nucli urbà del municipi. Dins de la xarxa de camins
rurals cal destacar:
Camí de l’Aleixar a Castellvell o camí Ample: travessa el terme per la seva part central i s’acaba
desviant cap a ponent. Gairebé tot el seu recorregut per dins del municipi de Castellvell del Camp
es troba asfaltat, fins arribar a la part alta de la urbanització la Plana de Puig, a partir de la qual
està cimentat fins arribar al Coll de Perelló. Representa un eix important de comunicació per a
totes les zones urbanitzades de la part central del terme, per damunt del nucli urbà, i del nord del
terme, ja que a partir d’ell neixen altres camins com ara el camí de els Rouredes que es desvia cap
a l’est. Per accedir a aquest camí és necessari creuar tot el nucli urbà del municipi (enfilant des de
la carretera TP‐7049) pels carrers de Pompeu Fabra i d’Isidre Díaz.
Camí vell de Prades: enllaça amb el nucli urbà en el mateix punt que el camí anterior. Es tracta
d’un eix important de comunicació per la part oriental i nord‐oriental del terme. Aquest camí, que
es troba en bona part del seu recorregut cimentat, creua la Riera del Roquís a l’alçada del nucli
urbà i en un moment donat transcorre per la seva llera. Aquest camí és el recorregut del GR‐172
de Reus a Prades.
Camí de les Planes del Puig: aquest camí dóna continuïtat al carrer major del nucli urbà, tot
travessant la riera de Roquetes. Gairebé tot el seu recorregut per dins del municipi de Castellvell
del Camp es troba cimentat. Representa un eix important de comunicació per a les zones
urbanitzades nord‐oest del nucli urbà, les denominades urbanitzacions de les Serres i de les
Planes del Puig. Recentment s’ha construït un segon accés a aquest camí directament des de la
carretera de Reus per tal d’evitar el pas dels vehicles pels carrers estrets del nucli urbà. A partir
d’ell neix el camí del Puig o de Maspujols, de terra, que representa l’accés a la zona urbana més
occidental del terme (pròxim a l’activitat extractiva).
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[37] adhocsostenibilitatambiental2011
La resta de camins del municipi no representen grans eixos de comunicació, sinó més aviat recorreguts
secundaris (com el camí de la Riera de al Viladeta, el camí de Monterols o el camí de les Ànimes que
ofereixen comunicacions secundàries amb diferents punts del terme de Reus), o accessos específics per
a activitats i edificacions en sòl no urbanitzable.
Mapa 6‐12: Identificació dels principals eixos de comunicació del municipi: carreteres i camins principals.
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’ICC.
6.7. LA REALITAT DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE. EL CREIXEMENT POBLACIONAL LLIGAT A LA PROLIFERACIÓ DE LA BAIXA DENSITAT URBANÍSTICA.
El Planejament vigent actualment al municipi fa referència a les Normes Subsidiàries de Planejament
(NNSS) aprovades definitivament l’any 1998.
La característica més destacable d’aquest planejament és el seu caràcter expansionista, amb una
ocupació desmesurada del sòl urbà i urbanitzable (el Sòl Urbà representa el 44% del total del municipi i
l’urbanitzable el 10%). A més a més, els sòls de nova ocupació previstos tenen tots un ús residencial i es
planifiquen amb una molt baixa densitat. En resum, un planejament fruit del boom constructiu de les
últimes dècades que es va veure alimentat gràcies a la seva proximitat a la ciutat de Reus, i als baixos
preus dels terrenys i els habitatges que s’oferien en comparació amb la capital del Baix Camp.
A la vegada, la distribució d’aquest sòl residencial de nova ocupació i/o consolidació no segueix una
lògica territorial: no manté pròpiament una continuïtat amb sòls urbans ja existents, es mantenen
petites clapes de sòl no urbanitzable enmig de sòl urbà i urbanitzable, les noves ocupacions s’enfilen
muntanya amunt sense que, de vegades, hi hagi un camí d’accés més o menys definit, etc.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[38] adhocsostenibilitatambiental2011
El nucli poblacional tradicional de Castellvell del Camp es localitza a la part baixa del terme, en la seva
part central, encaixonat enmig dels cursos hídrics de la riera del Roquís i de la riera de Roquetes. Es
tracta d’un poble compacte i allargassat que s’estén per la vessant meridional del turó de Santa Anna, el
que l’hi confereix una estructura de carrers estrets i costeruts. L’eix principal de comunicació del poble,
i del municipi, neix al sud del nucli poblacional, punt on conflueixen les carreteres TP‐7024 (Reus‐
Castellvell) i TV‐7048 (Castellvell‐Almoster), les quals representen les úniques comunicacions del
municipi amb la resta del territori.
Inicialment, aquest nucli antic es va estendre cap al sud, tot aproximar‐se a l’eix de carreteres, en una
tipologia d’eixample que va acabar omplint el buit existent entre l’eix de comunicacions, el nucli antic i
els dos barrancs esmentats. A partir d’aquí, l’expansió urbanística del municipi es va donar per totes
bandes i amb tipologia urbanística de baixa densitat, principalment en ciutat jardí tot i que en alguns
sectors també s’hi troben cases en filera.
Aquesta expansió ha donat lloc a l’existència de nombroses zones residencials, de molt baixa densitat,
repartides per tot el territori castellvellenc, tot ocupant zones on predominen terrenys amb pendents
pronunciats i a on els eixos de comunicació es centren i canalitzen, principalment, a través del nucli
antic. Només un parell d’urbanitzacions tenen comunicació directe amb la carretera TV‐7048.
Aquesta expansió és fruit del boom immobiliari experimentat en les últimes dècades en tot el territori
català, i que a Castellvell del Camp ha tingut un fort impacte, gràcies principalment al fet de trobar‐se
dins de la primera corona d’influència directa de la ciutat de Reus, i que ha comportat que en els
darrers anys el municipi hagi triplicat la seva població.
Taula 6‐1: Evolució de la població de Castellvell del Camp.
Anys Castellvell Baix Camp Tarragona Catalunya
Població Dif. Població Dif. Població Dif. Població Dif.
2007 2.609 43,5% 480.196 23% 757.795 23,8% 7.210.508 13,3%
2001 1.818 64,8% 146.522 4,3% 612.086 6,5% 6.361.365 4,5%
1196 1.103 140.540 574.676 6.090.040
Evolució Mitjana
54,2% 13,6% 15,2% 8,9%
Font: Informe previ dimensionats sobre l’habitatge en el planejament general. Ajuntament de Castellvell del Camp.
Setembre 2009.
Només el 9% de la població del municipi es concentra al nucli poblacional mentre que la resta es
reparteix entre les diferents urbanitzacions, les quals es localitzen, en termes generals, al límit oest del
municipi, a l’oest del nucli urbà, a l’est del nucli urbà, al sud del terme i al nord – est del terme:
Urbanitzacions a l’oest del municipi: en aquest punt s’hi concentren 3 urbanitzacions que
presenten continuïtat urbanística entre elles: Arboceres, Castellmoster i la Flor del Camp. El límit
més oriental de la urbanització de Castellmoster està dins del terme d’Almoster, només un parell
de carrers. Són urbanitzacions constituïdes en la seva totalitat per cases unifamiliars i amb uns
carrers molt empinats i amb forts pendents. En aquestes urbanitzacions hi viu el 55% de tota la
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[39] adhocsostenibilitatambiental2011
població municipal. Aquestes urbanitzacions tenen accés directe des de la carretera d’Almoster
(TV‐7048) i es comuniquen amb el nucli de Castellvell, també a través del camí vell de Prades.
Foto 6‐11: Detalls urbanització Arboceres i Castellmoster.
A l’oest del nucli urbà, tot saltant a l’altre banda del barranc del Roquís, s’hi localitza la
urbanització denominada dels Pugets, la qual ocupa la vessant sud‐oriental del turó del mateix
nom i té accés directe des de la carretera TV‐7048. A l’igual que la majoria de les urbanitzacions es
caracteritza per la presència majoritària d’unifamiliars, en molt més baixa densitat que en el cas
anterior, i una petita presència de cases en filera pròximes a la carretera a Almoster. En aquesta
urbanització s’hi concentra el 9% de la població.
Foto 6‐12: Vista general de la urbanització dels Pugets.
Al sud del terme s’hi localitza la urbanització del Pinar, la qual manté continuïtat estructural i
urbanística amb la urbanització del mateix nom del terme de Reus i s’hi accedeix directament des
de la carretera de Reus a Castellvell (TP‐7049). També es tracta d’una urbanització conformada en
la seva totalitat per cases unifamiliars. Recentment s’ha desenvolupat el sector de sòl
urbanitzable que preveien les NNSS del municipi (SAU 8), que tanca aquest sector, el lliga
urbanísticament amb el nucli de Castellvell i ofereix un segon accés a la zona des de la TV‐7048.
Aquest nou àmbit es troba molt poc consolidat. Amb aquest desenvolupament, s’ha conformat
una continuïtat urbanística entre Reus i Castellvell. Només el 3% de la població del municipi viu en
aquest sector.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[40] adhocsostenibilitatambiental2011
Foto 6‐13: sector de nova urbanització de la zona del Pinar.
A l’est del nucli urbà, creuant la riera de les Roquetes, s’hi localitza la urbanització de les Serres
que alberga el 7% dels castellvellencs. En aquest cas també es notòria la baixa densitat de la
urbanització en ciutat jardí existent. S’hi accedeix, principalment, a través del camí de les Planes
del Puig i està conformada per un únic vial asfaltat i en bon estat i diversos camins estrets,
cimentats o del tot impracticables.
Foto 6‐14: Detalls urbanització Les Serres
Finalment, a la part nord‐occidental del municipi s’hi localitza la urbanització de les Planes del
Puig, la qual representa la segona aglomeració residencial més rellevant del municipi ja que hi viu
el 16% de la població. La zona engloba una gran diversitat de sòls urbans, alguns de nova
construcció i molt poc consolidats, d’altres amb urbanització molt precària o fins i tot sense. En la
seva part alta comunica amb la zona denominada del Coll de Perelló, també urbà parcialment tot i
que amb un grau d’urbanització molt precari. A aquestes zones també s’hi accedeix a través de la
circumval∙lació que salva el poble des de la TP‐7049 i que enllaça amb el camí de les Planes del
Puig, però també s’hi pot arribar creuant el nucli urbà i sortint pel camí de l’Aleixar.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[41] adhocsostenibilitatambiental2011
Foto 6‐15: Diferents zones de la urbanització de les Planes del Puig.
Foto 6‐16: Detalls de la zona urbana del Coll del Perelló
Finalment, destacar el fet que bona part dels sòls urbans que definien les normes subsidiàries per a
aquestes urbanitzacions, en realitat es troben molt poc desenvolupats, principalment els presents a la
part nord‐central del terme i pròxims a la concentració de Castellmoster‐Flor del Camp‐Arboceres. Les
urbanitzacions més consolidades són precisament la de Castellmoster, la Flor del Camp i Arboceres.
Enmig d’aquesta dispersió de sòl urbà, existeixen sectors de sòl on les NNSS preveia Unitats d’Actuació
o desenvolupaments en SAU (Sòls aptes per urbanitzar) que encara estan per desenvolupar i que en la
seva major part acabarien de relligar el sòl urbà existent. Cal dir que en moltes ocasions, els sòls
inclosos en UA es troben en un grau d’urbanització molt baix, quasi innexistent.
Dins d’aquests sectors de desenvolupament cal destacar el localitzat a l’extrem més occidental del
terme (SAU‐1) ja que aquest es troba a totalment annex a l’activitat extractiva existent al terme veí de
l’Aleixar.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[42] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐13: Sòl urbà existent (a l’esquerra en taronja) i a desenvolupar (a la dreta en verd) segons planejament vigent: nucli urbà, urbanitzacions i altres agrupacions residencials de baixa densitat.
Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del POUM.
Arboceres‐Castellmoster‐ Flor del Camp
Pugets
EL Pinar
Les Serres
Planes del Puig
Coll de
Perelló
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[43] adhocsostenibilitatambiental2011
6.8. CONNECTIVITAT I FRAGMENTACIÓ DEL SÒL LLIURE MÉS ENLLÀ DELS PROPIS LÍMITS MUNICIPALS.
El territori no urbanitzat del municipi de Castellvell del Camp presenta una continuïtat estructural i
d’hàbitats amb els territoris que l’envolten, de manera que els camps de conreu de regadiu, el mosaic
agrícola existent i la zona forestal mantenen la seva continuïtat cap als municipis d’Almoster, l’Aleixar i
Reus.
Les planes agrícoles del sud del municipi conformen els extrems de grans extensions agrícoles típiques
de la zona que s’estenen, no només cap als municipis veïns més pròxims, sinó més enllà i tot, cap els
termes de Riudoms i les Borges del Camp (en direcció oest) i cap als municipis de la Selva del Camp,
Constantí, el Morell, Alcover, etc (en direcció est).
Pel que fa a la part forestal, aquesta forma part d’un petit reducte muntanyós presidit pel Puig d’en
Cama (dins el terme de la Selva del Camp) i localitzat entre els termes de l’Aleixar, Almoster, Castellvell i
la Selva del Camp. Tot al seu voltant s’estenen terres agrícoles a excepció de la seva banda nord‐
oriental, per on enllaça amb la vegetació forestal de les denominades Muntanyes de Prades.
Existeixen relativament poques infraestructures lineals que fragmentin aquestes continuïtats territorials
en direcció SO‐NE, però algunes d’elles mostren un grau de permeabilitat ecològica i territorial força
baix. En aquest sentit, destaquen:
La Carretera de Reus‐ Montblanc (C‐14), que amb les recents modificacions de què ha estat
objecte s’ha convertit, en el tram entre Reus i Alcover, en una infraestructura amb un elevat
efecte barrera sobre el territori (via segregada, amb dos carrils per sentit de circulació, etc.).
Aquesta carretera representa, doncs, un element fragmentador de la gran plana agrícola que
s’estén al sud‐est del terme de Castellvell, efecte que es veu ampliat pel pas de la via del tren de
Reus a Montblanc, quasi paral∙lela a la traça de la C‐14.
La carretera TP‐7049, de Reus a Castellvell que, tot i tenir unes característiques estructurals que la
fan bastant permeable, l’extensa presència de zones urbanitzades a banda i banda del seu eix
l’han convertida en un eix fragmentador important que impedeix la connectivitat territorial de les
dues planes agrícoles anteriorment esmentades. A la vegada, aquesta situació fa que ja es pugui
parlar d’una continuïtat urbanística entre els nuclis de Reus i Castellvell, el que augmenta encara
més aquest efecte barrera. Aquesta ocupació territorial és la barrera més rellevant de la zona en
direcció SO‐NE.
La resta d’infraestructures presents en aquest entorn més supramunicipal, es poden incloure en
la categoria de “convencionals i de calçada única”, o sigui que compten amb un sol carril per a
cada sentit de la marxa, sense separació física entre ells i que presenten tancat perimetral només
en alguns punts concrets del seu recorregut. Així, tot i el seu caràcter fragmentador, aquestes
característiques les fan relativament permeables. Dins d’aquesta tipologia s’inclouen (com a eixos
viaris més rellevants) la N‐420 que transcorre la plana agrícola al sud‐oest del Castellvell, i la
carretera TV‐7013, d’Alforja a Constantí, que fragmenta la zona forestal i muntanyosa de la que
forma part el municipi de Castellvell, a l’alçada de la Selva del Camp, una mica més a l’est del Puig
d’en Cama.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[44] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐14: Espais lliures d’ocupació urbanística i elements fragmentadors de Castellvell del Camp i el seu entorn.
Font: Elaboració pròpia.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[45] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐15: Espais lliures d’ocupació urbanística i identificació d’eixos de connectivitat a Castellvell del Camp.
Font: Elaboració pròpia a partir de base cartogràfica de l’ICC, Pla Territorial del Camp de Tarragona i POUM.
1
2
3
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[46] adhocsostenibilitatambiental2011
A nivell d’òptica merament municipal, donada l’elevada ocupació del territori de Castellvell, els eixos
de connectivitat territorial queden molt limitats i, per tant, és important identificar‐los i tenir‐los en
compte. Aquests eixos es caracteritzen, bàsicament, o bé per ser de les poques zones del municipi no
ocupades urbanísticament que mantenen certa continuïtat mar‐ muntanya, bé per albergar hàbitats
que mostren continuïtat territorial amb els municipis veïns, o bé per estar representats per cursos
hídrics parcialment oprimits per la urbanització de les seves lleres. En base amb aquestes
característiques es poden identificar tres eixos de connectivitat ecològica o territorial dins del terme de
Castellvell del Camp:
Eix est‐oest a la part septentrional del terme (Núm. 1) tot resseguint les masses forestals
presents.
Eix mar‐muntanya que baixa pel límit occidental del municipi (Núm. 2) i acaba resseguint el curs
del barranc de l’Espinós el qual alberga hàbitats d’interès comunitari.
Eix mar‐muntanya que baixa per la banda oriental del terme (Núm. 3) agafant la part alta de la
riera del Roquís (Riera de la Roureda i també riera de la Llenguadera) i baixant per la zona
relativament poc ocupada que queda entre la urbanització de Castellmoster i la de Pugets. En
aquesta zona, però, cal esmentar la presència d’un circuit de motocròs, que tot i no mostrar‐se
com una zona ocupada urbanísticament implica una sèrie de pertorbacions sobre els hàbitats que
alberga el sòl no urbanitzable que en disminueix la seva qualitat.
Potser es podria pensar en un tercer corredor o connector territorial en direcció est‐oest per la banda
oriental del terme, just al límit d’aquest amb Reus i a on es localitzen les planes agrícoles. Tanmateix, es
considera que aquest ja no existeix donada la ocupació urbanística que presenten els dos marges de la
carretera de Reus a Castellvell i donades les previsions de creixement de Reus per la banda occidental.
6.9. CARACTERITZACIÓ DEL SÒL URBÀ DEL MUNICIPI. USOS I OCUPACIÓ DEL SÒL.
Tal i com s’ha comentat anteriorment, la major part del sòl del municipi ocupat urbanísticament és de
baixa densitat, destacant només el nucli antic del terme com a zona amb una densitat elevada. Els usos
principals, en qüestió de superfície, d’aquests sòls és el residencial, mentre que el destinat a usos
industrials, equipaments i zones verdes, en comparació, és força reduït.
Així, destaca per sobre de tot els usos residencials i en tipologia de baixa densitat i monofuncional
(l’any 2001 el 89,21% dels edificis del municipi eren amb un únic habitatge familiar), principalment en
ciutat jardí, pel que fa a les zones més allunyades del nucli urbà. Existeixen alguns petits sectors de
cases en filera més pròximes al poble, en el qual hi predomina la tipologia de casc antic i també de
rambla, en la seva part meridional.
Pel que fa al teixit industrial, és molt minso i no existeix pròpiament una aglomeració concreta
dedicada a aquest ús sinó que aquest es troba dispers en petits fragments annexes al nucli urbà. En
aquest sentit, destaca la zona al nord del turó de Santa Anna, on es localitza l’empresa Morella Nuts,
SA, la més important dins del sector econòmic del municipi. També cal esmentar que dins del teixit urbà
del nucli (nucli antic i rambla) existeix mixtura d’usos amb locals comercials a les plantes baixes.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[47] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐16: Usos del sòl urbà del municipi.
Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del POUM.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[48] adhocsostenibilitatambiental2011
Els usos públics, proporcionalment al sòl urbanitzat, són molts escassos, sobretot pel que fa al sòl
destinat a equipaments. Tal i com es pot copsar a través del mapa, el sòl destinat a equipaments no
arriba als mínims que estableix la normativa urbanística actual (20% del sostre construït): La seva
localització es centra principalment al nucli poblacional del terme, a la part central i meridional del sòl
urbà, pròxims als eixos de comunicació principals.
Els equipaments existents al municipi són: la casa consistorial (Ajuntament), Llar d’Infants municipal (72
places), CEIP (dues línies), piscina municipal, consultori mèdic, pista poliesportiva, camp de futbol, casal
d’avis, cooperativa agrícola, deixalleria, ateneu, església i ermita de Santa Anna.
El mateix passa amb els espais lliures del municipi, els quals, proporcionalment ocupen molt poca
superfície (rati de 0,06 respecte al sòl urbà existent, molt lluny dels estàndards urbanístics actuals de
0,20). La seva distribució dins del sòl urbanitzat és molt dispersa, no mantenen una continuïtat
estructural entre ells (al llarg de barrancs, creant corredors verds o zones de passeig, etc.), i
s’estructuren en fragments relativament petits (la majoria ronden els 2.000 m2 i només un, a
Castellmoster, arriba als 10.000 m2). Aquestes característiques fa que siguin espais destinats a
desenvolupar una funcionalitat més aviat social (no ambiental) i d’àmbit veïnal (no pas d’àmbit
municipal). D’aquesta manera, la seva localització permet que la major part de la població mantingui
una bona accessibilitat a alguna zona verda (menys de 5 minuts caminant). Tanmateix, en moltes
ocasions, aquests espais lliures es troben localitzats en zones residuals i amb característiques que no els
fan aptes per a l’ús social al que se’ls destina (zones amb pendents del 20% o més, sobretot els espais
lliures de la zona dels Pugets i de la Roureda).
Foto 6‐17: Zona verda a la urbanització Arboceres.
6.10. EL TEIXIT ECONÒMIC DEL MUNICIPI.
Com a típic municipi del Baix Camp, Castellvell del Camp ha estat un terme tradicionalment agrícola on
l’agricultura, basada sobretot en l’avellaner, va ser el principal motor econòmic durant moltes dècades.
Tanmateix, ja fa temps que el principal sector econòmic dels castellvellencs es centra en el sector
serveis i la indústria, tot i que l’activitat agrícola al municipi ocupa a un percentatge de població més
elevat en comparació a la mitjana comarcal.
D’acord amb la taula següent, també es pot observar l’augment experimentat pel sector de la
construcció en l’última dècada, un augment que, en el mateix període de temps, a Castellvell ha sigut el
doble, o més, que en la comarca, mostrant‐se així la significança que ha tingut el boom immobiliari dels
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[49] adhocsostenibilitatambiental2011
últims anys en el municipi. Segurament, però, les dades actualitzades del 2009 mostrarien un descens
d’aquest sector degut a la crisi immobiliària que s’està experimentant en els últims dos anys.
Taula 6‐2: Població ocupada per sectors (percentatge).
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Castellvell del Camp
Desembre 2007 6,9 25,0 14,9 53,1
2001 5,7 18,6 7,6 68,1
1996 7,3 27,6 5,6 59,5
Baix Camp
2008 4,1 13,9 17,9 63,9
2001 4,8 18,2 14,8 62,1
1996 5,8 25,6 9,7 58,9
Font: IDESCAT i Caja España
Un aspecte important a destacar, però, es que la majoria dels llocs de treball dels castellvellencs no es
troben dins del mateix municipi sinó que la major part de la població (el 87% l’any 2001, però segur que
és un valor prou aproximat a la situació actual) es veu obligada a treballar fora del terme, ja que a
Castellvell del Camp, pròpiament, existeix molt poca activitat econòmica. De fet, al municipi estan
registrades un total de 55 empreses (21 empreses/1.000 habitants, la meitat que a nivell comarcal que
és de 42 empreses/1.000 habitants), de les quals, el 61% són del sector serveis. La resta d’empreses es
reparteixen bastant equitativament entre el sector agrícola, industrial i el de la construcció.
El sector serveis es centra pràcticament en els establiments comercials, els quals representen el 73,5%
del sector i la resta està conformada per 5 establiments de restauració (restaurants i bars) i una caixa
d’estalvis. La majoria dels establiments comercials es dediquen al comerç al port major i/o com a
intermediaris comercials.
Gràfic 6‐1: Empreses per sector d’activitat existents a Castellvell del Camp.
Font: Caja España. Desembre 2007.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[50] adhocsostenibilitatambiental2011
El sector industrial es basa únicament en les indústries manufactureres, que per si soles ofereixen el
62,63% dels llocs de treball del municipi, i sobretot en indústries dedicades a productes alimentaris i
begudes. Entre elles s’hi troba la Cooperativa i Caixa agrària del municipi dedicada a la producció d’oli i
fruits secs.
Gràfic 6‐2: Indústries manufactureres a Castellvell del Camp segons activitat.
Font: E Informa. Información de Empresas.
Finalment, el sector agrícola es centra en la producció de llenyosos (el 58% del conreu del municipi),
principalment arbres fruiters de secà (els avellaners i ametllers representen el 40% dels cultius
llenyosos) seguits de l’olivera (representa el 37% dels llenyosos).
D’acord amb la informació del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a Castellvell del
Camp existeixen entre 11 i 100 ha de conreus de fruita seca, més de 50 ha d’oliveres i, i menys de 5 ha
d’hortalisses i fruita fresca.
Com a suport a aquesta activitat agrícola, el municipi compta amb una cooperativa agrícola fundada
l’any 1904 que en l’actualitat compta amb més de 150 socis repartits en conreus de diferents termes
municipals. Els productes que elaboren són els fruits secs i l’oli d’oliva procedent el 100% d’oliva
arbequina. 4 Actualment aquests conreus són principalment de regadiu i formen part de les
Denominacions d’Origen Protegides “Avellanes de Reus”i “Oli Siurana”.
4 Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Castellvell del Camp.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[51] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6‐17: Mapa de distribució de la superfície conreada, en hectàrees. Any 2008.
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Taula 6‐3: Distribució de la superfície de les explotacions agrícoles del municipi.
Cultiu ha %
Herbacis 3 1%
Llenyosos 167 58%
Oliver 61 37%
Fruiters de secà 67 40%
Altres fruiters 39 23%
Pastures 120 41%
TOTAL 290 100%
Font: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Fondo Español de Garantia Agrària 2009
Fruita Fresca Fruita Seca
OliveraHortalisses
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[52] adhocsostenibilitatambiental2011
6.
6.11. EL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I CULTURAL DE CASTELLVELL DEL CAMP.
A nivell local no existeix un inventari de patrimoni ni cap figura normativa similar que identifiqui,
classifiqui i protegeixi béns locals. D’aquesta manera, la única protecció a què és objecte el patrimoni
del municipi és la seva inclusió als inventaris de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Patrimoni arqueològic: restes incloses en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de
Catalunya.
Les Barqueres, pot incloure diversos tipus de jaciments que van des de l’època de Ferro al
ferro‐Ibèric final (‐650/‐50). Localització poc definida, possible.
Fons de cabana del puig de l’àliga. Lloc d’habitació amb estructures peribles, fons de
cabana amb una cronologia des del Neolític a Bronze (‐5500/‐650).
Mas Vermell, possibilitat d’existència de diversos jaciments que van des del neolític al
Bronze (‐5500/‐650).
Les masies, jaciment a l’aire lliure del Neolític (‐5500/‐2200)
Puig de l’àliga o zona del Puget (puxet). Diversos jaciments desconeguts del Neolític (‐
5500/‐2200).
El puig, jaciment a l’aire lliure que va des del Neolític al Bronze (‐5500/‐650)
Restes arqueològiques de Santa Anna, al turó del mateix nom. El jaciment es conforma
d’una habitació amb estructures conservades de poblat de l’època de Ferro‐Ibèric (‐650/‐
200).
Foto 6‐1: A l’esquerra, possible localització de la zona de les Barqueres i, a la dreta, fons de cabana del puig
de l’àliga.
Patrimoni arquitectònic inclòs en l’Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya:
Església Parroquial de Sant Vicenç, barroca del segle XVIII.
Cases del nucli antic: Casa del Marian, al carrer del cementiri (obra popular del segle XVII) i
Casa de Tramuntana (renaixement, del segle XVII‐XVIII, a la placeta).
Ermita de Santa Anna, localitzada en el turó del mateix nom. És d’estil del renaixement i
dels segles XVI –XVII. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d´apestats i l´ermità actuà
com a infermer. L´edifici fou destruït durant la Guerra del Francès i reconvertit ‐
posteriorment‐ en fortí i també en presó. Restaurada, el 1852, novament com a ermita,
amb una nau, cor i trona, amb set retaules, tots es perderen en la Guerra Civil del 1936.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[53] adhocsostenibilitatambiental2011
El juliol de 1852 l'Ajuntament conjuntament amb els majors contribuents i d'acord amb el
rector Gil de Porta, varen resoldre retornar la imatge de la patrona Santa Anna que era a la
parròquia des de l'última guerra civil, al seu santuari. Com a curiositat, val a dir que les
roques i la pedra del penya‐segat de sota l´ermita foren utilitzades per a la construcció del
primer port de Salou i d’algunes carreteres locals.
Aqüeducte del pont del Cinto, del segle XVIII.
Foto 6‐2: A l’esquerra, ermita de Santa Anna, i a la dreta el pont del Cinto.
Fora d’aquests elements, potser també caldria esmentar l’existència de fites de terme antigues
com la existent a l’encreuament entre el camí de les ànimes i el camí de Monterols, fet de pedra,
o d’algun antic pont dels camins que solquen el municipi com el localitzat al camí del Puig sobre el
barranc de l’Espinós.
Foto 6‐3: A l’esquerra, fita de terme entre Castellvell i Reus al camí de Monterols i a la dreta, pont sobre el
barranc de l’Espinós.
Masets i barraques: no es coneix de l’existència de cap masia o casa rural emblemàtica o de cert
interès patrimonial al municipi, però si que existeixen diverses construccions disseminades per la
part nord i forestal del terme i per les poques zones agrícoles que encara persisteixen. Entre
aquestes edificacions s’inclouen alguns masets que segueixen l’estructura típica de les terres
tarragonines i també barraquetes i casetes d’eines.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[54] adhocsostenibilitatambiental2011
Foto 6‐4: Detall d’un mas i d’una barraca d’eines del terme de Castellvell del Camp.
Patrimoni etnològic: tot i que no formi part de cap inventari oficial no s’ha d’oblidar la presència,
no massa notòria, d’elements patrimonials relacionats amb la tradició agrícola del municipi,
sobretot aquells relacionats amb els sistemes de regs, basses agrícoles, algun rec o mina i murs de
pedra seca. Aquests elements s’han identificat sobretot a les planes agrícoles del municipi però
també en els camps de conreu encara existents i/o abandonats de les vessants muntanyoses.
Foto 6‐5: Detall d’un mur de pedra seca i un punt tradicional d’aigua a la plana agrícola oriental del terme.
6.12. LA GESTIÓ MUNICIPAL DE L’AIGUA
Servei d’abastament d’aigua
El municipi de Castellvell del Camp va realitzar l’any 2008 el Pla Director del Servei municipal
d’abastament d’aigua. D’acord amb aquest Pla, el municipi s’abasteix d’aigua de diferents fonts: del
Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), del Pantà de Riudecanyes (dotació de 25.344 m3 anuals) i de
fonts pròpies procedents de diferents pous i mines.
L’aigua procedent del CAT (de l’Ebre) representa normalment entre el 80 i el 90% de l’abastament. Les
altres dos fonts són molt variables, l’any 2007 van representar només el 4% cadascuna1, i en canvi l’any
2009, l’aigua del Pantà de Riudecanyes va aportar el 3,4% dels consums municipals i les fonts pròpies el
16,3%.2 Les captacions pròpies són molt variables al llarg de l’any, i al llarg dels anys, ja que depenen
1 Dades 2007: Pla Director del servei municipal d’abastament.
2 Dades2009: Ajuntament.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[55] adhocsostenibilitatambiental2011
directament de les pluges. D’igual manera, l’aigua que arriba del pantà no només depèn de la concessió
que té el municipi (43 drets) sinó sobretot de l’aigua disponible.
La dotació d’aigua del CAT que té el municipi varia al llarg dels mesos. El total anual és de 315.134 m3,
sent els mesos d’hivern els de menor dotació (16.423 m3) i els mesos d’estiu els que tenen major
dotació (38.795 m3).
Taula 6‐1: Evolució al llarg de l’any 2009 de les dotacions i consums d’aigua del CAT al municipi.
Mesos any 2009 Dotació Consum % sobre
consum total municipi
Gener 16.424 13.422 82%
Febrer 14.836 13.291 90%
Març 16.423 14.650 89%
Abril 30.000 13.118 44%
Maig 30.000 24.950 83%
Juny 37.544 33.242 89%
Juliol 38.795 35.386 91%
Agost 38.795 38.155 98%
Setembre 30.000 27.394 91%
Octubre 30.000 18.568 62%
Novembre 15.894 15.398 97%
Desembre 16.423 14.901 91%
Font: Secomsa Aigües, SL
Les fonts pròpies provenen de diferents pous i mines, amb una aportació de cadascuna molt variable,
sent la mina del Teyós i Tarragoní la més important en aquest sentit.
Taula 6‐2: Subministrament d’aigua a partir de fonts pròpies els anys 2006 i 2007.
Font Subministrament Any 2006 Subministrament Any 2007
Pou Font Vella 4.550 10.663
Pou de les Cinc Fonts 811 0
Conjunt Mina del Teyós i Tarragoní
13.195 2.639
Mina del Conill 5.655 1.131
Font: Pla Director del Servei d’Abastament d’aigua
El consum d’aigua del municipi ha experimentat un creixement constant en els últims anys, en relació
directe al creixement de la població del municipi i, conseqüentment, del nombre d’abonats al servei.
Així, si bé l’any 2000 el consum va ser de 193.999 m3, l’any 2007 es va augmentar el consum en més de
100.000 m3. Aquetes dades no comptabilitzen els consums dels equipaments, parcs i jardins municipals
ja que fan referència només als registres dels abonats.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[56] adhocsostenibilitatambiental2011
D’acord amb aquestes dades, el consum d’aigua per habitant i dia és molt elevat. Tot i que en els anys
analitzats aquest consum varia força, en general es pot dir que la mitjana de consum per habitant del
municipi de Castellvell del Camp és molt superior al consum domèstic que es podria considerar
“racional”, entre 110 i 137 litres/habitant i dia i, fins i tot, molt per sobre de les dotacions que l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) estableix, com a mínim, per habitatges amb jardí que és entre 200 i 250
l/habitant i dia. Si agafem l’últim any analitzat, el 2007, el consum per habitant i dia a Castellvell de
Camp és de 417,18 litres.
Cal dir, que d’acord amb el Pla Director, el 34,2% del volum subministrat per la xarxa municipal es
correspon a pèrdues del sistema. Tenint en compte aquestes pèrdues, el consum per habitant i dia al
municipi l’any 2007 es redueix de manera dràstica, fins els 274,5 l/habitant i dia, un consum molt més
aproximat, encara que elevat, amb les dotacions estimades per l’ACA. A més a més, també cal posar de
rellevància que el consum real dels castellvellencs encara és més baix que aquestes dades, ja que molts
dels seus habitants estan empadronats a Reus.
Taula 6‐3: Subministrament d’aigua a Castellvell del Camp, 2000‐2007.
Any Població Abonats Total Subministrat (m3) Consum habitant i dia
(litres/hab.dia)
2000 1.718 976 273.840 436,70
2002 2.015 1.065 276.108 375,41
2004 2.367 1.156 285.447 330,40
2006 2.497 1.116 326.299 358,02
2007 2.527 1.208 384.791 417,18
Font: Pla Director del Servei d’Abastament d’aigua.
La xarxa de subministrament està formada per 6 dipòsits, interconnectats i que es subministren de les
diferents fonts esmentades, i ofereix servei a totes les zones urbanes del municipi, tant per a usos
domèstics com industrials. Així, l’any 2006 hi havia 23 abonats industrials a la xarxa municipal.
Taula 6‐4: Elements de la xarxa de distribució d’aigua d’abastament.
Dipòsit Capacitat
(m3) Font Subministrament Àrea que subministra
1‐Clot de la Pedrera
100 Mina Gatell, Mina Conill, Pantà de Riudecanyes, Mina Teyós, Mina Tarragoní i Pou Roquís
Dipòsit Castellvell I i El Pinar
2‐Castellvell I 450 Dipòsit Castellvell I, Pou de la
Font Vell i CAT Casc Antic i Dipòsit Castellvell II
3‐Castellvell II 1.000 Dipòsit Castellvell I i CAT Les Planes del Puig, Les Serres i
Dipòsit Castellvell III
4‐Castellvell III 1.000 Dipòsit Castellvell II L’Aleixar, Els Pugets i altres
5‐Castellmoster 170 Dipòsit Castellvell III Castellmoster
6‐Flor del Camp 575 Dipòsit Castellvell III
Pou Cinc Fonts
Flor del Camp
Les Arboceres
Font: Pla Director del Servei d’Abastament d’aigua.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[57] adhocsostenibilitatambiental2011
El total d’aquests dipòsits ofereixen una capacitat d’emmagatzematge de 3.295 m3, un volum
insuficient en els mesos d’estiu quan es produeixen puntes de consum de fins a 2.200 m3/dia. En aquest
sentit, el Pla Director municipal preveu la construcció d’un nou dipòsit de 5.000 m3 a instal∙lar‐se al nord
del dipòsit Castellvell III.
Servei de sanejament d’aigua
El sistema de clavegueram de Castellvell del Camp dóna servei a la totalitat del teixit urbà del municipi
així com també a les instal∙lacions industrials d’aquest. La totalitat del sistema és unitari.
Les aigües residuals tenen el seu destí de tractament l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de
Reus, en la qual, doncs, hi arriben les aigües de les zones de Castellmoster, Arboceres, Flor del Camp,
nucli urbà, el Pinar, Planes del Puig, els Pugets i les Serres. Aquesta mateixa EDAR dóna servei també a
tot el terme de Reus i al d’Almoster. En total dóna servei a una població total de 108.595 habitants
(dades del maig del 2009)3.
Mapa 6.12‐1: Localització Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus.
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
L’EDAR és de tractament biològic amb fangs activats i digestió anaeròbica, té un cabal de disseny de
25.000 m3/dia, per a una població equivalent de 195.833 habitants, i aboca les aigües depurades al
barranc de Mas Calvó, que es converteix en el barranc de Barenys, dins del terme de Cambrils, abans de
desembocar a mar. D’acord amb les dades publicades per l’ACA el maig de 2009, el rendiment de la
EDAR pels diferents paràmetres (DQO, DBO5, MES) es troba per sobre del 80% en tots els casos, sent lo
normal que estigui entre el 90‐100% de rendiment a excepció d’alguns mesos concrets de l’any.
3 Agència Catalana de l’Aigua.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[58] adhocsostenibilitatambiental2011
6.13. QUALITAT DE L’AIRE: CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA.
Contaminació atmosfèrica
La informació disponible del Departament de Medi Ambient i Habitatge referent a la vulnerabilitat del
territori castellvellenc enfront a la contaminació atmosfèrica és antiga (any 1999) i limitada, tot i
localitzar‐se a l’àrea del Camp de Tarragona, la qual alberga el complex petroquímic més important de
Catalunya.
Així, d’acord amb la informació existent, els mapes de vulnerabilitat atmosfèrica per a Castellvell
indiquen una vulnerabilitat nul∙la o molt baixa per al Diòxid de Sofre (SO2) i pel Monòxid de carboni (CO)
i entre baixa i molt baixa per a Partícules Totals en Suspensió (PST).
Mapa 6.13‐1: Mapa de vulnerabilitat per a SO2 (esquerra) i CO (dreta).
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Mapa 6.13‐2: Mapa de vulnerabilitat per a PST.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[59] adhocsostenibilitatambiental2011
Per altra banda, d’acord amb el Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya de l’any 2009 de la Direcció
General de Qualitat Ambiental, a l’àrea del Camp de Tarragona (ZQA 4) la qualitat de l’aire s’ha
caracteritzat tal i com segueix:
Els nivells de qualitat mesurats pel diòxid de sofre (SO2), el Monòxid de carboni (CO), el diòxid de
nitrogen (NO2), les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2.5), el plom (Pb)
i el Benzè (C6H6) són inferiors als valors límits legislats per la normativa vigent. En els nivells
d’arsènic, cadmi , níquel i benzo(a)pirè no s’han superat els valors objectius establerts per la
legislació.
Les mesures d’ozó troposfèric mostren nivells inferiors als valor objectiu per a la protecció de la
salut humana d’aplicació l’any 2013. S’han detectat superacions horàries (9) del llindar
d’informació de la població en 4 punts de mesurament però cap superació del llindar d’alerta.
Els nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) no han superat els
valors límits anuals i diaris en cap dels 7 punts de mesurament que ha disposat la zona en aquest
any.
Pel que fa al sulfur d’hidrògen, s’han enregistrat 7 superacions semihoràries (0,04% del temps
total mesurat) en un punt de mesurament industrial de Constantí, dels 9 punts de què disposa. Es
tracta de superacions esporàdiques i de caràcter local.
Respecte el clorur d’hidrògen, s’ha enregistrat 1 superació del valor de referència diari, provinent
d’ús industrial.
Finalment, a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari d’emissions
i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferior al valors límit.
Les dades que mostra aquest balanç procedeixen d’estacions de control ubicades als termes municipals
de Tarragona (6 estacions), Vila‐ seca(1 estació), Perafort‐Puigdelfí (1 estació), Constantí (1 estació), una
a Alcover i una a Reus. Així, cap d’aquestes estacions es localitza al terme de Castellvell, sent la de Reus
la més pròxima.
Tot i que l’estació de Reus mesura de manera automàtica i manual les Partícules sòlides inferiors a 10
micres de diàmetre, no es pot considerar que els seus mesuraments expressin la realitat existent al
municipi de Castellvell del Camp. Cal recordar que a només uns 180 m del límit occidental del terme ( a
poc més de 360 m de la zona residencial més a ponent) existeix una activitat extractiva dins del
municipi de l’Aleixar, la qual es troba activa i extreu material calcari.
No es coneix, doncs, els impactes reals d’aquesta activitat sobre el terme de Castellvell i les zones
urbanes pròximes existents.
Contaminació acústica
La Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, determina que els ajuntaments han
d’elaborar un mapa de capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els
nuclis de població, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de
sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.
El primer pas per a elaborar el mapa de capacitat acústica, d’acord amb la Direcció General de Qualitat
Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, és la identificació de les fonts emissores de
soroll i dels receptors singulars:
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[60] adhocsostenibilitatambiental2011
De manera genèrica, al municipi de Castellvell del Camp es podria identificar com a principal font
emissora el trànsit rodat dels seus habitants, principalment per la TP‐7049 que enllaça amb Reus i
els eixos locals que comuniquen aquesta amb activitats industrials i zones residencials com ara els
carrers Pompeu Fabra i d’Isidre Díaz. També es pot destacar les dues principals activitats
econòmiques del municipi: La Morella Nuts, SA i la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària.
Com a receptors singulars destaquen les zones residencials del nucli urbà així com la riera del
Roquís annexa al nucli urbà i que és creuada per la carretera TV‐7048. També es podria destacar
el barranc de l’Espinós i la riera de Roquetes ja que transcorren enmig de sòl urbà residencial.
No es considera que existeixi al municipi cap espai singular que pogués ser objecte d’especial
protecció de la qualitat acústica (ZEPQA).
Mapa 6.13‐3: Mapa de capacitat acústica del municipi de Castellvell del Camp.
Font: Ajuntament de Castellvell del Camp
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[61] adhocsostenibilitatambiental2011
L’Ajuntament de Castellvell del Camp va aprovar per junta de govern, el setembre de l’any 2005, el
mapa de capacitat acústica en base a la proposta d’identificació de les diferents zones de sensibilitat
acústica del nucli urbà realitzada l’any 2004 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya.
D’acord amb aquest mapa, quasi la totalitat del teixit urbà del municipi es considera zona d’alta
sensibilitat acústica i només destaquen els dos sectors econòmics principals del terme com a zones de
baixa sensibilitat. De sensibilitat moderada es qualifiquen les carreteres TP‐7049 i la TV‐7048 així com
els carrers Pompeu Fabra, Isidre Díaz i Joan Maragall, els quals donen accés a les activitats econòmiques
esmentades.
Contaminació lumínica
El municipi també s’ha d’adequar a la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la
protecció del medi nocturn i al Reglament 82/2005 que la desenvolupa. D’acord amb les obligacions
establertes per la normativa referida, els municipis han de dur a terme, per una banda, un Pla Municipal
d’Adequació de la Il∙luminació Exterior i una Zonificació de tot el seu terme municipal segons la
sensibilitat de cada àrea davant la contaminació lumínica.
Mapa 6.13‐4: Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa del municipi de Castellvell del Camp.
Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
D’acord amb el que estableix l’Article 5 de la Llei 6/2001, es consideren 4 zones en funció de la seva
protecció a la contaminació lluminosa:
Zones E1, de màxima protecció a la contaminació lumínica. Corresponen a aquesta zona les àrees
coincidents amb els espais d’Interès Natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents
amb la Xarxa Natura 2000. No existeix al municipi de Castellvell cap zona amb aquestes
característiques.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[62] adhocsostenibilitatambiental2011
Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’Interès Natural o d’una àrea
de protecció especial o Xarxa Natura 2000. Bona part del territori castellvellenc (el 46%) es tracta
de sòl no urbanitzable comprès dins d’aquesta categoria.
Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o
urbanitzable i que es correspondria al casc urbà del municipi i a les urbanitzacions instal∙lades per
tot el terme.
Les zones E4, les de menor protecció, són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats
comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. No existeix cap zona del terme
que prengui aquesta consideració.
La zonificació existent del municipi segons la sensibilitat de cada àrea davant la contaminació lumínica
fa referència al mapa elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge l’any 2001 i que va entrar
en vigor a partir del desembre de 2007. Aquesta zonificació es mostra en el mapa 6.13‐4 i reflecteix la
zonificació anteriorment esmentada.
6.14. ELEVADA MOBILITAT OBLIGADA PER RAONS DE TREBALL, ESTUDI I ALTRES ACTIVITATS QUOTIDIANES.
El transport públic del municipi es basa en una única línia d’autobusos regulars supramunicipal que
enllaça Reus, Castellvell del Camp i Almoster. Aquesta línia té una freqüència de pas de mitja hora des
de les 8 del matí fins a les 21:30 de la nit de dilluns a divendres, mentre que en cap de setmana només
funciona els dissabtes amb dos passades al matí i al migdia.
Dins de Reus, l’autobús para a l’estació d’autobusos i a la parada de l’estació de trens. D’aquesta
manera es realitza el transbord amb la resta de municipis de la comarca i amb les principals capitals de
Catalunya.
La baixa implantació del transport públic queda palès en les dades de mobilitat obligada per raons de
treball del municipi, les quals indiquen que el 87% dels desplaçaments que es realitzen al municipi
treball‐residència es fan cap a fora del municipi i que el 89% d’aquests desplaçaments es realitzen en
vehicle privat, mentre que només un 2% es fa amb transport públic. Dins del municipi, els viatges per
raons de treball es realitzen en el 79% dels casos en transport privat.
Taula 6‐5: Desplaçaments generats per raons de treball. Any 2001.
Total
Mitjans de Transport
Només individual
Només col∙lectiu
Individual i col∙lectiu
Altres
Desplaçaments dins 95 75 2 0 8
Desplaçaments fora 630 560 13 0 55
Desplaçaments des de fora 74 69 4 1 0
Total generats 725 635 15 0 63
Total atrets 169 144 6 1 8
Diferència atrets/generats ‐556 ‐491 ‐9 1 ‐55
Font: Idescat
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[63] adhocsostenibilitatambiental2011
A part d’aquests desplaçaments també hem de tenir en compte els que no estan comptabilitzats en les
taules i que fan referència als desplaçaments per raons comercials, de lleure i per a d’altres activitats
quotidianes (activitats culturals, esportives, etc.). En aquest cas, tot i que no existeixen dades que ho
exemplifiquin, es pot afirmar que l’evasió cap a fora de Castellvell del Camp ha de ser important donada
les poca activitat comercial del municipi i, encara més, la poca oferta d’oci i lleure existent ,així com la
manca d’equipaments municipals que ofereixen serveis culturals, de salut, esportius, etc.
El mateix comportament s’observa per als desplaçaments que es realitzen per raons d’estudi, dels quals
el 90% es fan fora del municipi i majoritàriament amb vehicle privat (el 78% dels desplaçaments fora del
municipi per raons d’estudi es fan en vehicle individual). Cal esmentar que aquestes són dades d’abans
de que el municipi inaugurés la seva nova escola (de dues línies des de P3) el curs 2007‐2008, cosa que
segurament ha fet variar les estadístiques.
Taula 6‐6: Desplaçaments generats per raons d’estudi. Any 2001.
Total
Mitjans de Transport
Només individual
Només col∙lectiu
Individual i col∙lectiu
Altres
Desplaçaments dins 12 6 2 0 4
Desplaçaments fora 110 86 7 3 14
Desplaçaments des de fora 1 1 0 0 0
Total generats 122 92 9 3 18
Total atrets 13 7 2 0 4
Diferència atrets/generats ‐109 ‐85 ‐7 ‐3 ‐14
Font: Idescat
6.15. LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS RESIDUS
El municipi de Castellvell del Camp, amb el Consell Comarcal del Tarragonès (a través de SECOMSA) ha
anat entrant en la línia actual de gestió de residus de Catalunya, intentant fomentar, en la mesura del
possible, el reciclatge de les deixalles. Amb aquesta base, al municipi es duu a terme, a més a més del
rebuig, la recollida durant tot l’any de les fraccions reciclables d’envasos, paper i cartró, vidre i matèria
orgànica. Així mateix, també es realitza la recollida de deixalles de poda en les urbanitzacions de
Castellmoster, els Pugets i les Serres, i la recollida d’estris, mobles i aparells voluminosos un cop la
setmana, a domicili prèvia trucada telefònica.4
La producció total de residus al municipi (1,57 kg/habitant i dia) és molt similar a la producció mitjana
catalana (de 1,59 kg/habitant/dia). En canvi, els nivells de recollida selectiva són molt més alts
comparativament (del 50,54% sobre el 34,43% de la mitjana catalana o el 39,68% de la comarcal) i es
troben per sobre dels objectius marcats per la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 (d’acord amb al
versió del 2009 del PROGREMIC 2007‐2012) que és fixen en un 48% del total de brossa generada.
4 Ajuntament de Castellvell del Camp.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[64] adhocsostenibilitatambiental2011
Dins de la comarca, Castellvell del Camp és el sisè municipi que més recicla, cosa que pren major
rellevància tenint en consideració l’estructura dispersa del seu teixit urbà. Aquests alts nivells de
reciclatge s’han assolit a partir de l’any 2006, a partir del qual la recollida selectiva dels residus al
municipi ha experimentat un augmentat molt considerable.
Dins de les fraccions recollides selectivament destaquen la matèria orgànica, que representa el 12,34%
del total de brossa produïda, i les restes de poda i jardineria que representen el 15% del total. En tots
dos casos, aquests valors es troben molt per sobre de les mitjanes comarcal, provincial i catalana. En
canvi, el vidre i el paper i cartró es recullen en unes proporcions lleugerament inferiors a la mitjana
comarcal, provincial i catalana. Sembla que l’augment experimentat del percentatge de la brossa
recollida selectivament al municipi a partir de l’any 2006 sigui degut a un augment considerable
d’aquestes dues fraccions, així com també de la fracció de voluminosos.
Foto 6‐6: Contenidors de recollida selectiva i de la fracció de poda a la urbanització de la Flor del Camp.
Gràfic 6.15‐1: Evolució de la recollida selectiva al municipi en els últims 5 anys.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya.
La única fracció reciclable que es recull amb uns volums molt minsos, i molt allunyats de la tònica
general de Catalunya, és la fracció que fa referència a altres materials recollits selectivament a través,
principalment, d’una deixalleria. Això segurament és degut a que el municipi de Castellvell del Camp no
disposava encara de deixalleria pròpia, sinó que el servei venia donat per la deixalleria comarcal de
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[65] adhocsostenibilitatambiental2011
Reus. Actualment, però, ja està construïda una deixalleria municipal, al peu del turó de Santa Anna,
amb la qual cosa és d’esperar que les fraccions recollides en aquestes instal∙lacions augmentin en les
dades dels pròxims anys analitzats.
Taula 6‐7: Recollida de residus municipals al municipi, comarca, província i Catalunya. Kg totals. Any 2008.
Fracció residual Castellvell Baix Camp Província Tarragona Catalunya
Rebuig
Tones 735,59 72.725,92 346.301,84 2.804.036
% 49,46 60,32 68,54 65,57
Matèria orgànica
Tones 183,58 10.912,53 35.245,20 315.804
% 12,34% 9,05% 6,98% 7,39%
Vidre
Tones 57,22 3697,21 16.926,85 204.358,54
% 3,85% 3,07% 3,35% 4,78%
Paper i cartró
Tones 94,12 8117,88 30.181,00 411.317,54
% 6,33% 6,73% 5,97% 9,62%
Envasos
Tones 75,01 3537,23 12.381 116.239,25
% 5,04% 2,93% 2,45% 2,72%
Voluminosos
Tones 110,89 2817,84 14.858,29 132.082
% 7,46% 2,34% 2,94% 3,09%
Poda i jardineria
Tones 229,32 10186,35 21876,64 86.684,55
% 15,42% 8,45% 4,33% 2,03%
Piles
Tones 0,01 8,42 46,87 603,39
% 0,00% 0,01% 0,01% 0,01%
Medicaments
Tones 0,18 13,08 58,06 611,79
% 0,01% 0,01% 0,01% 0,01%
Altres Deixalleria
Tones 1,37 8.557,32 27.396,33 204.354,97
% 0,09% 7,10% 5,42% 4,78%
Total Tones 1.487,28 120.573,77 505.272,05 4.276.092,22
% recollida selectiva sobre el total 50,54% 39,68% 31,46% 34,43%
Producció per habitant (Kg/habitant i dia) 1,57 1,76 1,75 1,59
Font: Agència de Residus de Catalunya.
En termes d’instal∙lacions per a la gestió i tractament de residus, no existeix al municipi cap instal∙lació
destinada a aquest fi per a residus municipals ni tampoc d’altre índole (construcció, industrials, etc).
6.16. ELS RISCS AMBIENTALS DEL MUNICIPI
Risc d’inundació
La presència dels cursos hídrics del municipi és un dels aspectes físics més destacables del territori, i
més tenint en compte la proximitat del nucli urbà i de les urbanitzacions a les diferents rieres que
creuen el terme. Tanmateix, segons la informació disponible sobre el risc d’inundació al municipi, no
sembla que aquesta proximitat comporti gaires problemes.
Així, d’acord amb la delimitació de zones potencialment inundables seguint criteris geomorfològics
elaborada per l’Agència Catalana de l’Aigua (INUNCAT) només es veurien afectades zones pròximes a la
riera de la Viladeta. Consultant aquest mateix document, no s’ha trobat informació sobre els períodes
de retorn de les avingudes d’aigua en els diferents cursos hídrics de Castellvell del Camp.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[66] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6.16‐1: Delimitació de les zones potencialment inundables seguint criteris geomorfològics.
Font: Agència Catalana de l'Aigua
Risc d’erosió de sòls
El risc d’erosió del sòl al municipi de Castellvell es concentra a les zones agrícoles i/o amb poca
vegetació forestal del municipi i bé donada per l’acció de l’aigua. Les zones més septentrionals, gràcies
a la presència de la massa forestal, mostren un risc d’erosió laminar i de moviments de massa totalment
irrellevant, tot i que són terrenys amb pendent elevat.
En canvi, les zones agrícoles de més al sud i vessants no forestals de la part septentrional del terme si
que mostren un cert grau d’erosió del sòl degut a acció laminar i en aigüeres de l’aigua.
Entre aquests sectors cal destacar, com a punts més crítics, els localitzats al llarg del barranc de
l’espinós, a la part occidental del terme. De manera més detallada, veiem que les zones amb pèrdues de
sòl entre 100 i 200 t/ha i any afecten parcialment a sòls urbans i urbanitzables.
De la mateixa manera, també es detecten sòls urbanitzables, sobretot, afectats per aquest grau d’erosió
a la zona dels Pugets, tal com mostra el següent mapa.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[67] adhocsostenibilitatambiental2011
Foto 6‐7: Zona amb risc d’erosió laminar a la urbanització dels Pugets.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[68] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6.16‐2: Risc d’erosió laminar i en aigüeres al municipi de Castellvell del Camp
Font: Inventario Nacional de Erosión de Suelos (2002‐2012). Tarragona.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[69] adhocsostenibilitatambiental2011
Risc sísmic
La Mediterrània Occidental està situada en una zona de col∙lisió entre les plaques tectòniques d'Europa
i d'Àfrica. La taxa de convergència és moderada i, per tant, els terratrèmols, que són el resultat d'aquest
moviment, es produeixen, afortunadament, amb poca freqüència. Malgrat aquest perill moderat, però,
els efectes generalitzats i el caràcter destructor d’un terratrèmol, avui dia encara totalment
impredictible, fan necessària la consideració del risc sísmic mitjançant una prevenció adequada.
Segons el plànol de Zones Sísmiques de Catalunya realitzat per l’institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
per a un sòl mitjà que delimita cinc zones diferents de risc sísmic creixent (zona 0, 1, 2, 3 i 4), i tenint en
compte l’ampliació dels efectes segons el tipus de sòl o la geologia de la zona, el municipi de Castellvell
del Camp es troba inclòs dins de la zona Z1, d’intensitat entre I‐VI (MSK), danys lleugers.
Mapa 6.16‐3: Les zones sísmiques considerant l’efecte del sòl. Any 2001
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Risc d’incendi forestal
La major part del territori de Castellvell del Camp mostra un perill d’incendi forestal baix, en gran part
associat a l’existència de conreus i vegetació de caràcter poc inflamable, però destaquen zones on
existeix un risc alt i fins i tot molt alt. Aquestes zones fan referència, principalment, a les parts forestals
del terme (àmbit septentrional, zona de la Roureda i límit occidental) i també a la zona dels Pugets.
D’aquesta manera, veiem que hi ha zones urbanes i urbanitzables del municipi directament afectades
per aquest risc d’incendi molt alt, destacant sobretot la urbanització dels Pugets i la zona residencials de
la Roureda. També s’ha de considerar aquest risc tot al llarg de la banda oriental de la urbanització de
les Planes del Puig.
No es coneix cap incendi que hagi tingut lloc en els últims anys al municipi.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[70] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6.16‐4: Perill bàsic d’incendis al municipi de Castellvell del Camp.
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[71] adhocsostenibilitatambiental2011
El municipi no s’inclou en cap Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) contra els incendis forestals (tot i
que només es troba a uns de 2 km del PPP de Muntanyes de Prades‐Bosc de Poblet), però si que està
catalogat com un municipi amb alt risc d’incendi pel Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual
s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
Aquesta afectació implica que
Les urbanitzacions que no tinguin continuïtat immediata amb la trama urbana i que estiguin
situades a menys de 500 metres de terrenys forestals han de complir una sèrie de condicions
(franja de protecció de 25 m, vials nets de vegetació, elaborar un pla d’autoprotecció i disposar
d’una xarxa d’hidrants d’incendi).
Les línies elèctriques aèries d’alta tensió: han de mantenir net de vegetació tot el seu recorregut i
han de tenir un pla triennal de neteja i manteniment.
Les entitats locals han de disposar del pla de prevenció d’incendis forestals (d’acord amb la llei
6/1998) que ha de ser incorporat en el Pla d’Actuació Municipal un cop aprovat per la Comissió
Territorial de Protecció Civil.
No es té constància que al municipi es doni compliment a cap d’aquestes afectacions en la seva
totalitat.
Risc electromagnètic, línies elèctriques i antenes de telefonia mòbil
En física es denomina “camp” a la zona de l’espai a on es manifesten forces. Un camp electromagnètic
és una zona a on existeixen camps elèctrics i magnètics creats per les càrregues elèctriques i el seu
moviment respectivament.5
Per prevenir els possibles efectes a curt termini, s’han elaborat normatives d’exposició a camps elèctrics
i magnètics. La Unió Europea va publicar el juliol de 1999 la Recomanació 1999/519/CE relativa a
l’exposició del públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz).
Aquesta recomanació s’encamina cap a una restricció bàsica de limitar la densitat de corrent elèctrica
induïda a 2mA/m2 en llocs de llargues permanències, i calcula uns nivells de referència per als camps
electromagnètics de 50 Hz: 5 kV/m per al camp elèctric i 100 T pel magnètic.
El terme municipal de Castellvell del Camp és traspassat per quatre línies elèctriques:
Una línia de 380 kv que traspassa el terme transversalment per la seva part central. Afecta
directament les urbanitzacions de Castellmoster, Arboceres i les Planes del Puig, així com el sòl
urbà localitzat per damunt del puig de Santa Anna. De manera indirecte també afecta la
urbanització de les Serres ja que transcorre només a 150 m de la mateixa, i la urbanització dels
Pugets que es troba a 135 m. En aquest punt, pròxim a la urbanització dels Pugets, cal dir que la
línia transcorre per sòl amb un risc molt alt d’incendis.
5 Resumen sobre los campos eléctricos y magnéticos generados por las instalaciones eléctricas de alta tensió. REE. Mayo 2003
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[72] adhocsostenibilitatambiental2011
Una línia de 220 kv, paral∙lela a la primera, que passa per la part nord del terme, just per damunt
de les últimes cases de les zones urbanes del Coll del Perelló, a poc més de 100 m de distància. A
l’igual que en el cas anterior, també transcorre per sòl amb alt risc d’incendi.
La tercera línia és de 110 kv, i transcorre de nord a sud del terme tot creuant la urbanització del
Pinar i la dels Pugets. A partir d’aquí, i cap a nord, va afectant indirectament a quasi tot el sòl urbà
del terme ja que el creua just pel mig. Aproximadament a la zona del camp de futbol, aquesta línia
es creua amb la de 380 kV i ja a la zona del Coll del Perelló creua amb la línia de 220 kV.
Finalment, existeix una segona línia de 110 kV a l’extrem més sud‐occidental del municipi que
creua la carretera de TP‐7049
Mapa 6.16‐5: Recorregut de les Línies elèctriques pel municipi de Castellvell del Camp.
Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’ICC
D’acord amb les medicions realitzades per Red Elèctrica de España, en LAT de 400 kV proporcionen
valors màxims que oscil∙len entre 3‐5 kV/m per al camp elèctric i 1‐20 T pel magnètic. D’aquesta
manera, en principi, les línies del municipi no generarien camps electromagnètics a tenir en
consideració ja que són de menor tensió.
110 KV
220 KV
110 KV
380 KV
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[73] adhocsostenibilitatambiental2011
Tanmateix, cal tenir en consideració que els impactes i riscs associats a les línies elèctriques no només
fan esment als camps electromagnètics sinó també al fet que són estructures alienes al paisatge i que
porten associat un risc d’incendi, degut principalment a les tasques de manteniment de les mateixes i
de l’estat de neteja i desbrossament en què es troben els terrenys per on circulen.
Foto 6‐8: Pas de la línia de 380 kv per la urbanització de l’Arboceres, a la dreta, per la zona dels Pugets, al mig, i per
la zona de les Serres (a l’esquerra).
Foto 6‐9: Creuament de les línies de 110 kv i de 220 kv per damunt del Coll del Perelló.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[74] adhocsostenibilitatambiental2011
6.17. VULNERABILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI
En base als aspectes ambientals rellevants desenvolupats en l’apartat anterior, seguidament es realitza
una valoració de la vulnerabilitat ambiental del municipi, entenent aquesta com la definició dels àmbits
del territori que, per les característiques ambientals que alberguen, són més o menys vulnerables front
a les pertorbacions derivades de noves ocupacions urbanístiques.
Dit d’una altra manera, la valoració de la vulnerabilitat ambiental ha de permetre avaluar la incidència
dels canvis urbanístics sobre els diferents àmbits del territori.
La vulnerabilitat ambiental s’estableix en tres nivells diferents:
Vulnerabilitat Alta: àmbits de major valor ambiental o amb presència rellevant de risc ambiental
on noves ocupacions urbanístiques poden provocar impactes severs sobre el territori
incompatibles amb la protecció dels valors naturals i de seguretat per a les persones
En el cas de Castellvell del Camp, per definir els àmbits amb aquest nivell de vulnerabilitat s’ha
tingut en compte:
Presència d’hàbitats d’interès comunitari
Presència de cursos hídrics (rases, torrents i rieres) que són els ecosistemes naturals més
rellevants del municipi
Zones amb presència rellevant de risc d’incendi i risc d’erosió laminar del sòl.
Vulnerabilitat mitja: són zones amb un valor ambiental rellevant on noves actuacions
urbanístiques poden provocar impactes moderats que requeririen de l’aplicació de mesures
preventives, correctores i compensatòries.
En el cas de Castellvell del Camp, per definir els àmbits amb aquest nivell de vulnerabilitat s’ha
tingut en compte:
Espai lliure del municipi amb un baix grau d’ocupació i fragmentació urbanística i amb
importància sobre la connectivitat territorial local.
Presència de risc electromagnètic.
Sòls d’interès agrícola
Vulnerabilitat baixa: són zones del municipi on noves actuacions urbanístiques poden provocar
impactes de tipus compatible ja que no alberguen valors ambientals destacables
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[75] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 6.17‐1: Vulnerabilitat ambiental del territori castellvellenc.
Font: Elaboració pròpia
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[76] adhocsostenibilitatambiental2011
6.18. PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI
A continuació es presenta com a resum de l’apartat anterior un Perfil Ambiental del municipi definit en
base a uns indicadors de referència calculables d’acord amb les dades actualment disponibles pel
municipi.
Aquesta taula, i els indicadors que l’acompanyen, s’ha d’entendre com a part de la caracterització
ambiental de Castellvell del Camp, però sobretot com a punt de partida per a posteriors valoracions i
avaluacions ambientals que es facin en relació al planejament del municipi.
La situació de partida es defineix en base a dades disponibles més recents:
Indicadors Valor Observacions Any
dada
Tipus d’hàbitats existents al municipi* Font: Cartografia dels hàbitats i planejament
municipal vigent
Bosquines i matollars mediterranis 10%
2005
2009
Prats basòfils secs 4%
Boscos aciculifolis 12%
Boscos esclerofil∙les 3%
Conreus llenyosos i plantacions d’arbres 21%
Ciutats, pobles i àrees industrials 44%
Camps abandonats 5%
Percentatge de sòl protegit per interès ecològic (Clau de Bosc – 60,04 ha‐ i barrancs ‐14,65 ha‐)
14% Normes Subsidiàries de Planejament.
2009 Percentatge de sòl protegit per raons paisatgístiques (3,58 ha del turó de Sta. Anna)
1%
Percentatge de sòls urbans i urbanitzables (277,44 ha) ubicats en zona amb pendents superiors al 20% (102,83 ha)
37% Font: cartografia
avanç de planejament 2009
Percentatge de sòls urbans i urbanitzables (277,44 ha) ubicats en zona amb risc d’incendi (40,99 ha)
15%
Font: cartografia avanç de planejament i bases cartogràfiques
DMAH
2009
Percentatge de sòls urbans i urbanitzables (277,44 ha) ubicats en zona amb risc d’erosió laminar (pèrdues de sòl >100 t/ha i any) (7,34 ha)
3%
Font: cartografia avanç de planejament i bases cartogràfiques
Ministerio MA
2009
Superfície per habitant de sòl urbà+sòl urbanitzable 1.072 m2/hab. Font: Cartografia
avanç (qualificació NSP) del POUM i població 2008 del
Municat
2009 Superfície per habitant de sòl destinat a equipaments municipals
8,7 m2/hab.
Superfície per habitant de sòl destinat a espais lliures 53,83
m2/hab.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI
[77] adhocsostenibilitatambiental2011
Indicadors Valor Observacions Any
dada
Superfície per habitant de sòl destinat a activitats econòmiques (SU Industrial)
7,70 m2/hab.
Percentatge de desplaçaments urbans en vehicle privat
79% IDESCAT 2001
Percentatge de desplaçaments interurbans en vehicle privat
89% IDESCAT 2001
Producció local d’energies renovables 0% Font: Ajuntament 2009
Consum d’aigua municipal 417,18
l/habitant i dia
Inclou consum domèstic i industrial
2007
Percentatge d’aigües de pluja reutilitzades 0% Font: Ajuntament 2008
Percentatge d’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001
0% Ajuntament de
Castellvell del Camp 2009
Percentatge de recollida selectiva de residus municipals
50,54% Font: ARC 2008
Número contenidors reciclatge per habitant
162 hab./
Cont. d’envasos i paper
185 hab/Cont.Vidre
Font: ARC 2008
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[78] adhocsostenibilitatambiental2011
7. INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
7.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC)
La Llei 1/1995, de 16 de març, aprova el Pla Territorial General de Catalunya com a instrument per a
definir els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya. Aquestes directrius han
d’ésser concretades pels plans d’àmbit territorial menor, que en el cas de Castellvell del Camp fa
referència al Pla territorial del Camp de Tarragona.
El planejament urbanístic municipal ha de justificar expressament la seva coherència amb les
determinacions i les propostes dels plans territorials parcials, i en absència d’aquests, ha d’aplicar les
directrius del Pla territorial general.
El pla general de Catalunya defineix com a àmbits funcionals territorials (AFT) els que són formats per
un sistema urbà central, que en polaritza les relacions, i uns sistemes urbans que s’hi relacionen amb un
cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una unitat funcional definida i
composta a partir de sistemes urbans de diferents comarques.
Les comarques tarragonines conformen dos àmbits funcionals territorials diferenciats i separats
físicament: el Camp de Tarragona, on els sistemes urbans (Tarragona, Reus, Valls) tendeixen a agrupar‐
se en un únic sistema urbà, amb característiques metropolitanes, i les Terres de l’Ebre, on el sistema
urbà amb més pes demogràfic –Tortosa‐ tendeix a complementar‐se amb el d’Amposta.
Els sistemes de proposta localitzats en l’àmbit funcional territorial del Camp de Tarragona estan
integrats pels sistemes urbans següents:
Un sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat en els sistemes urbans de Tarragona, Reus,
Valls, Cambrils, Alcover i Masllorenç.
Un sistema d’articulació i desenvolupament del sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat
en els sistemes urbans de Montblanc, l’Espluga de Francolí i la Riba.
Part d’un sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de Falset, Móra
d’Ebre, Flix i Gandesa.
Un sistema de reequilibri territorial de nivell 4 basat en els sistema urbà de Santa Coloma de
Queralt.
Un sistema d’articulació entre àmbits funcionals territorials basat en els sistemes urbans del
Vendrell i l’Arboç.
Dos sistemes costaners basats en els sistemes urbans i les polaritats de Mont‐roig‐ Vandellòs,
Torredembarra‐ Roda de Barà i Calafell‐Cunit.
L’aspecte més destacat de la definició d’estratègies del pla general territorial de Catalunya per a l’AFT
del Camp de Tarragona, és aconseguir que els territoris dels sistemes urbans del sistema Tarragona‐
Reus‐Valls‐Cambrils treballin conjuntament. Fomentar les interaccions entre els diferents nuclis i
articular els seus desenvolupaments físics amb una visió global del sistema i de l’àmbit territorial que
permeti donar‐li una estructura unitària. Aquest sistema resultant seria actualment el de pes més
important tret de l’àrea metropolitana i, per tant, es configuraria com un sistema capaç de competir
amb l’àrea central catalana, en disposar de prou territori, població i dinàmica econòmica.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[79] adhocsostenibilitatambiental2011
Lògicament, la localització d’aquests desenvolupaments físics ha de produir‐se en els sòls planers de les
tres comarques del Camp i no ocupats per espais d’especial interès mediambiental.
Les estratègies definides també posen de rellevància que per a reforçar la dinàmica econòmica i de
població del sistema central i de l’àmbit funcional territorial global, cal millorar o crear les
infraestructures que això comporta, especialment les de transport, que cohesionin i articulin tant els
sistemes com tot l’àmbit, i per a reforçar la seva capacitat i poder d’atracció cal localitzar‐hi també
equipaments de rang nacional i serveis especialitzats, que requereixen uns llindars de població prou
elevats per a aparèixer.
Algunes de les actuacions concretes que es proposen són la connexió de l’eix del Segre amb el Litoral,
des d’Artesa de Segre passant per Agramunt, Tàrrega, Montblanc, Valls i Tarragona, que connectaria
aquest àmbit del Camp de Tarragona amb el de la plana de ponent, i la connexió Montblanc‐Reus‐
Salou.
Altres propostes destacables són la potenciació de la línia ferroviària mitjançant per una banda la línia
del Tren de Gran Velocitat i les seves estacions i, per l’altre, la millora de les línies fèrries convencionals i
l’establiment d’un servei de metro regional que connecti les principals polaritats de l’àmbit,
especialment les de l’àrea central. Finalment, la potenciació del Port de Tarragona i la millora de
l’aeroport de Reus també s’esmenten en aquest plec d’estratègies per a l’AFT del Camp de Tarragona.
7.2. APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA
En data 12 de gener de 2010 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Parcial del Camp de
Tarragona. Aquest Pla estableix tot un seguit de normes, directrius i recomanacions Les normes són
d’obligat compliment pel planejament urbanístic, les directrius defineixen estratègies o pautes
d’actuació que hauran de ser concretades en documents normatius de major detall, i les recomanacions
es consideren adients per a un desenvolupament positiu del territori, però que s’entén sotmeses a les
valoracions d’oportunitat o conveniència que l’administració competent pugui fer en el moment de
l’actuació.
Per al municipi de Castellvell del Camp, el Pla estableix una estratègia pel sistema d’assentament de
CENTRALITAT. Aquesta estratègia es defineix en àmbits on convé desenvolupar operacions de millora
de l’estructura urbana, de creació o reforçament de centralitats –amb activitats terciàries, equipaments
i una certa intensitat urbana‐ per tal d’estructurar i dotar els teixits urbans resultants del
desenvolupament d’àrees especialitzades.
De manera concreta per a Castellvell del Camp, el Pla estableix en el seu article 3.12, que per a les seves
urbanitzacions residencials (SAU 1, SAU 3, Subsector I, Subsector II, SAU 4, SAU5, SAU6, SAU7, SAU 8,
SAU 9 i SAU 10), la indicació de centralitat, es determina amb el doble objectiu d’admetre i afavorir
operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats que exigeix un
continu residencial especialitzat que actua de forma conurbada amb la ciutat propera i de reduir
l’assentament pel que fa a les peces de sòl urbà i urbanitzable no consolidat que contradiuen les
directrius generals del Pla Territorial. La reducció de sòl en posicions contradictòries i l’esforç efectuat
de reformes interiors pot justificar la classificació de nou sòl, de major intensitat urbana, en contigüitat
amb el nucli històric. La prioritat ha de ser crear estructura, nodes de centralitat, equipament i activitat
econòmica i reduir el consum ineficient de sòl i la fragmentació territorial.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[80] adhocsostenibilitatambiental2011
En temes d’infraestructures, el Pla no fa cap previsió que tingui una afecció directe sobre el municipi,
així com tampoc identifica cap tipus d’àrea urbana especialitzada.
Els diferents tipus de sòl que classifica el Pla Territorial per a l’àmbit municipal de Castellvell del Camp
són:
Sòl de protecció especial (article 2.7): el Pla atorga aquesta classificació a la part septentrional del
terme, la zona boscosa, tot resseguint els límits del sòl urbà i urbanitzable actualment vigents en
el planejament del municipi. Aquesta protecció s’allarga meridionalment per la part occidental del
terme.
Aquest sòl s’ha de classificar com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal
llevat que convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir la
permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic. Són
autoritzables les actuacions a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del text Refós de la Llei
d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005). Hi són incompatibles totes aquelles actuacions
d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors de motiven la
protecció especial.
Les edificacions de nova planta o ampliació que s’hi poden autoritzar són:
Les que tenen per finalitat el coneixement o potenciació dels valors objecte de protecció o
la millora de la gestió de l’espai (edificacions tipus A de l’article 2.5) i sota les
especificacions assenyalades a l’article 7 del PTP.
Edificacions i ampliacions que poden ser admissibles d’acord amb l’article 47 del Text Refós
de la Llei d’Urbanisme (edificacions o instal∙lacions tipus B i C de l’article 2.5) sota les
condicions i exigències que estableix l’article 2.7.
Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar en aquest sòl, i la millora de les
existents, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens i evitaran interferir en els
connectors ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural i
cultural.
Quan aquest sòl es destini a activitats agràries caldrà també adoptar solucions que minimitzin
l’impacte de les explotacions i les seves infraestructures.
En els espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir
l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment
i millora de les tanques de vegetació natural i a la incorporació de mesures agroambientals.
Sòl de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic (article 2.9): fa referència a la plana
agrícola oriental meridional del terme. Són sòls que tenen valors, condicionants o circumstàncies
que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, atès que existeix en
l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva, o vinculat a les estratègies de
desenvolupament urbanístic per donar resposta a totes les necessitats de desenvolupament
urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es donessin al llarg del seu període de
vigència.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[81] adhocsostenibilitatambiental2011
Aquest sòl ha de classificat com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal,
llevat dels casos que preveu el mateix article i si, excepcionalment i de manera justificada,
convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la
permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que
poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.
El sòl d’interès agrari i/o paisatgístic pot ser objecte d’actuacions d’urbanització, o en general de
transformació per a l’extensió d’àrees urbanes amb estratègies de creixement moderat o mitjà,
de canvi d’ús i reforma o de millora i compleció, d’acord amb l’article 2.4.
L’article 2.4 estableix que els límits dels diferents tipus de sòl que componen els espais oberts
poden ser concretats pels instruments de planejament urbanístic sempre que no hi hagi
augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major
protecció. La línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i les
àrees urbanes en les quals el Pla defineix estratègies que permeten una extensió de l’ocupació
urbana pot variar com a resultat del planejament urbanístic. La determinació de les àrees
d’extensió ha de justificar l’ocupació del sòl de protecció especial o territorial si hi ha possibilitat
d’ocupar només sòl de protecció preventiva.
Sòl de protecció preventiva: inclou la plana agrícola occidental del sud del terme i els petits
fragments de sòl no urbanitzable distribuïts enmig del sòl urbà i urbanitzable de la part central del
terme.
Són sòls que el pla protegeix preventivament però que considera que s’hi poden delimitar àrees
per a ésser urbanitzades i edificades, si escau, així com implantacions d’activitats o instal∙lacions
de valor estratègic general i d’especial interès per al territori.
Aquests sòls queden subjectes a les limitacions establertes en l’article 47 del Text Refós de la Llei
d’Urbanisme, tot i que el pla estableix que poden ser classificats com a urbanitzables pels plans
d’ordenació urbanística municipal.
Per altra banda, el Pla també estableix altre tipus de determinacions genèriques que afecten a tots els
sòls que formen part de l’àmbit del Pla. Entre aquestes regulacions cal esmentar:
Actuacions en els trams urbanitzats dels cursos fluvials i en les zones verdes i els parcs urbans
amb funció connectora o de transició (article 2.16). D’acord amb aquest article:
Les actuacions en trams fluvials i riberencs al seu pas per un nucli i àrees urbanes i
urbanitzables que formen part d’un mateix curs d’aigua, la resa del qual, aigües amunt i
aigües avall, està classificat de protecció especial, s’han d’adreçar al manteniment o
restauració de la vegetació riberenca.
Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com
també en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la
continuïtat entre sòls de protecció especial, en el seu tractament formal i compositiu s’han
d’evitar les construccions no necessàries i s’ha de basar en elements vegetals naturals,
preferentment de les espècies pròpies dels ambients representats en els sòls de protecció
especial contigus, i el mobiliari urbà ha de ser‐hi absent o ha de quedar reduït al mínim
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[82] adhocsostenibilitatambiental2011
imprescindible.
En el cas d’un nucli urbà amb un curs fluvial perifèric, les extensions urbanes evitaran
preferiblement passar a l’altre costat d’aquests. En tot cas, l’espai fluvial i riberenc serà
tractat com un element bàsic de l’ordenació urbanística.
Quan sigui adient pel tipus d’espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el
tractament i els usos admesos en les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans han
de ser els adequats per tal que aquestes àrees de sòl puguin jugar un paper d’espais de
transició entre l’àrea urbana i el medi rural i que actuïn com amortidors dels possibles
impactes de la primera envers el segon.
Condicions generals per a la implantació de noves infraestructures i per a l’ampliació de les
existents: el Pla a través del seu article 4.6 destaca la condició de potenciar els seus efectes
positius i minimitzar els negatius, en particular pel que fa a:
Els efectes negatius sobre les àrees urbanes o els seus àmbits d’extensió.
L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola.
L’afectació sobre l’estructura de les parcel∙les i les explotacions agràries i sobre les
infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària.
El trossejament de camps, prats i, en general de les peces de sòl morfològicament
rellevants.
La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una suficient adaptació de les rasants als
terrenys i, si és el cas, la construcció de trams de viaducte o túnel.
L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i adoptant criteris de manteniment
de la connectivitat ecològica en la concepció, el disseny, la redacció de projectes i
l’execució, especialment en aquells trams que discorren per sòl no urbanitzable de
protecció especial , dipositant‐hi necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.
Els efectes negatius sobre el cicle hidrològic i l’erosió del sòl.
La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge preexistent.
Gestió de la xarxa de camins (article 4.8): el planejament urbanístic municipal ha de tenir en
compte l’inventari de camins. En cas que no existeixi, hauria de realitzar‐se com a part integrant
dels treballs de base del planejament urbanístic.
Són objecte d’especial protecció els elements que integren les dues principals xarxes de
camins públics: els camins ramaders i els camins veïnals (antics camins rals) de titularitat
municipal.
En els encreuaments d’aquestes vies amb línies ferroviàries o carreteres s’han d’habilitar
suficients passos al mateix o diferent nivell que garanteixin el trànsit en condicions
acceptables per a les persones, els ramats i els vehicles agrícoles.
Normes territorials sobre el paisatge. El Pla estableix normes encaminades a regular directament
els fenòmens de transformació del paisatge establint unes condicions generals destinades a
preservar els valors dels paisatges rurals i gestionar la seva transformació davant dels riscs de la
seva progressiva uniformització (Títol VIè). Algunes de les regulacions més destacades són:
Condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals (article 6.2)
Condicions generals per a les edificacions aïllades (article 6.3) d’obligat compliment sobre
la implantació d’aquestes edificacions sobre el territori (alternatives d’emplaçament),
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[83] adhocsostenibilitatambiental2011
preservar les línies de relleu, proporcionades a les dimensions i escales del paisatge, evitar
ocupar els terrenys amb major pendent, mínima ocupació possible de la parcel∙la,
separació mínima entre edificacions de 100 m, tractament de la façana i cobertes amb
colors i textures harmonitzats, utilització de vegetació amb espècies i plantacions pròpoies
del lloc, etc.
Requeriment de l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística més enllà dels casos establerts
pel Decret 343/2006 i la Llei 8/2005 i la legislació urbanística. Aquest estudi ha de formar
part de la documentació tècnica necessària per a la sol∙licitud de llicència en els casos:
Infraestructures i instal∙lacions que hagin de tenir una presència significativa en el
territori
Edificacions aïllades, ja sigui en sòl no urbanitzable com en peces de sòl urbà que
hagin de romandre aïllades, edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans
que hagin de tenir una presència important en la imatge exterior d’aquests i
transformacions de sòl que hagin d’afectar substancialment el paisatge rural.
Edificacions agràries en el paisatge rural. S’estableix el contingut de l’estudi d’impacte i
integració paisatgística, entre d’altres determinacions.
Establiment d’una sèrie de condicions per a tanques de finca, parcel∙la o recinte dins
l’àmbit dels espais oberts.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[84] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 7‐1: Ordenació de l’àmbit d’acord amb el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[85] adhocsostenibilitatambiental2011
7.3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA.
L’abril de 2010, la Comissió Territorial d’urbanisme de Tarragona va aprovar inicialment el Pla Director
Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona (PDU), el qual té com a marc de referència
obligatori el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (DOGC 5633).
L’àmbit del pla director és el territori central del Camp de Tarragona el qual constitueix, per la seva
dimensió poblacional i econòmica, la segona regió urbana de Catalunya amb característiques
metropolitanes. Aquest sector central està integrat per les ciutats de Tarragona, Vila‐seca i Reus,
estenent‐se progressivament als municipis pròxims de la Vall del Francolí i amb intenses relacions amb
els nuclis turístics costaners. Dins d’aquest territori queda inclòs l’àmbit municipal de Castellvell del
Camp.
Concordant amb els criteris normatius bàsics del planejament territorial, el PDU uns criteris i polítiques
de tractament per als assentaments urbans existents i de nova creació. Dins d’aquests criteris, pel que
fa al desenvolupament immediat i als assentament existents, el PDU bàsicament incorpora els sòls
urbans i urbanitzables previstos pels diferents planejaments municipals, només proposant puntualment
algunes actuacions de compleció i/o millora dels sòls urbans existents i/o ajustos i transferència d’usos
en els sòls urbanitzables.
Com a criteri general, però, el PDU estableix que s’han de fomentar les actuacions sobre el sòl ja
urbanitzat abans que nous creixement que signifiquin noves ocupacions de sòls, promovent polítiques
d’ocupació i densificació en els espais poc consolidats i de renovació o transformació e les àrees
deteriorades o obsoletes.
Concretament, per al municipi de Castellvell del Camp, pel que fa al sòl urbà i urbanitzable, el PDU
senzillament recull la ordenació urbanística actualment vigent al municipi, determinada per les Normes
Subsidiàries, i que implica la creació de noves àrees de sòl urbanitzable residencial de baixa densitat.
Per al sòl no urbanitzable, el PDU planteja tres nivells de protecció bàsics, d’acord amb el Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona: especial, territorial i preventiu. En el cas de Castellvell del Camp: tot el
sòl forestal de la part septentrional del terme es qualifica com de sòl de protecció especial; el sòl
agrícola de la plana oriental del terme com a sòl de protecció territorial d’interès agrari o paisatgístic; i
la resta del sòl no urbanitzable es classificació de sòl de protecció preventiva.
El Pla estableix els següents objectius pel municipi de Castellvell del Camp i Almoster:
L’important identitat d’aquests nuclis situats a la inflexió entre el pla i la muntanya, rodejats de
sòls de protecció d’especial interès agrícola i paisatgístic, ha de ser la guia per la seva ordenació,
completament i millora.
Completament dels creixements previstos entorn als nuclis urbans, amb especial atenció als sòls
de protecció especial pròxims.
Consideració dels teixits de baixa densitat i urbanitzacions existents, amb l’objectiu de la seva
racionalització en quan a consum de sòl, al respecte dels elements d’interès paisatgístic i
mediambiental, amb possible densificació i creació d’usos complementaris compatibles amb la
residència, d’equipament públic i dotacions privades, així com la millora del transport públic.
Evitar la conurbació entre els nuclis i amb Reus, per problemes d’identitat i de funcionament.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[86] adhocsostenibilitatambiental2011
Possibilitat de creació d’un nou eix vial de relació entre el nord est de Reus i Almoster, a partir de
l’acondicionament dels camins existents i del seu lligam.
Aquest darrer objectiu es correspon a l’eix cívic grafiat en el mapa 7‐4. A la vegada, el PDU també
proposta una millora en el vial entre Castellvell del Camp i Almoster.
Mapa 7‐2: Propostes per al sòl urbà i urbanitzable.
Font: Aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[87] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 7‐3: Ordenació dels espais oberts i infraestructures.
Font: Aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[88] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 7‐4: Esquemes de mobilitat
Font: Aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[89] adhocsostenibilitatambiental2011
Cal destacar, per les seves incidències, els canvis que ha patit el PDU respecte l’avanç. Així, l’avanç del
pla director recollia una variant de l’actual carretera de Reus a Almoster i la Selva del Camp que
travessa el nucli urbà. Aquesta variant és una infraestructura llargament reivindicada pel Consistori i
al∙legada al pla territorial parcial.
La variant, tal i com mostra el mapa 7‐5, discorria al costa del límit de terme més oriental i comunicava
el vial nord de Reus amb la carretera Almoster TV‐7048 a l’alçada de les urbanitzacions Castellmoster,
Flor de Camp i Les Arboceres que, és on es concentra major part de la població de Castellvell del Camp.
D’aquesta manera, es condicionava un eix de connexió del municipi amb la xarxa principal de carreteres
del Camp de Tarragona alternatiu a l’actual i que passa per dins del casc urbà de Reus.
Mapa 7‐5: proposta de xarxa viària durant l’avanç del PDU
Font: avanç del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[90] adhocsostenibilitatambiental2011
7.4. PLANS D’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYA (PITC)
El Pla de Carreteres de Catalunya actualment vigent (aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat el 25
d’octubre de 1985, segons el Decret 311/1985 i revisat l’any 1995 en compliment de la Llei 7/1993, de
30 de setembre de carreteres) va exhaurir el seu termini a finals de 20051.
El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006‐2026 (PITC) ha estat elaborat per la Secretaria
per a la Mobilitat i té l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures ferroviàries i
viàries necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de l’any 2026.
En aquest pla d’infraestructures no es preveu cap actuació que implica de manera directa al nucli de
Castellvell del Camp, ni a nivell de xarxa viària ni ferroviària.
7.5. PROGRAMA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES 2005 (PSARU 2005)
El PSARU 2005 és un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de
Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat, en data 7 de novembre de 1995, que té com a objecte
la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l'ús
domèstic de l'aigua que permetin l'assoliment dels objectius de qualitat de l'aigua.
El PSARU 2005 s'emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes
i la Directiva 2000/60/CE per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política
d'aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l'any 2015 un bon estat
de les masses d'aigua superficials, mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i
regeneració d'aquestes masses.
La relació d'actuacions programades del PSARU 2005 fa una reprogramació de les obres noves i
relaciona ordenadament una llista exhaustiva i concreta d'actuacions en sistemes existents exigibles per
la Directiva Marc de l'Aigua per a l'any 2015 agrupades en dos escenaris (2006 a 2008, 2009 a 2014).
L’any 2007 es realitza una actualització del programa d’actuacions pendents a realitzar‐se.
D’acord amb aquest programa actualitzat (2007), en el municipi de Castellvell del Camp es planifica,dins
de l’escenari 2006‐2008, una única actuació referent a la construcció del col∙lector de connexió del
municipi al sistema de clavegueram del terme de Reus.
D’acord amb informació del propi Ajuntament de Castellvell del Camp, actualment aquesta
infraestructura està acabada. D’aquesta manera, les aigües residuals del municipi tenen com a destí
l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus.
7.6. PLA TERRITORIAL SECTORIAL DE LA IMPLANTACIÓ AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA
L’any 1998 el Govern de Catalunya va aprovar el Pla Director dels Parcs Eòlics de Catalunya (1997‐2010)
com a resposta a la Resolució 286/V del Parlament, de 3 d'abril de 1997, sobre el desenvolupament de
l'energia eòlica, per la qual s’instava el Govern a presentar, un pla per al desenvolupament de l'energia
eòlica a Catalunya.
El Pla identificava 75 emplaçaments tècnicament susceptibles d’aprofitament eòlic però amb graus molt
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[91] adhocsostenibilitatambiental2011
diferents de rendibilitat econòmica capaços d’hostatjar 1.329 MW i produir 2.465 GWh. El principal
problema és que el 69% d’aquesta potència i el 71% de la producció elèctrica es devia a emplaçaments
situats en espais naturals inclosos al PEIN i, per tant, supeditats a una declaració d’impacte ambiental
favorable.
Aquest pla va resultar ineficient i a principis de l’any 2000 es van iniciar els treballs per tal de elaborar
un mapa de zonificació del territori, d’acord amb el grau de compatibilitat amb la implantació de parcs
eòlics que constitueix la base del Pla territorial sectorial.
En aquest emmarcament i pel que fa als espais naturals protegits, queden automàticament exclosos de
la implantació de l’energia eòlica d’acord amb la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, els parcs
nacionals, els paratges naturals d’interès nacional i les reserves naturals integrals. En canvi, les reserves
naturals parcials i els parcs naturals són susceptibles d’un aprofitament ordenat dels recursos. Aquest
seria el cas de la resta d’espais inclosos al PEIN o a la Xarxa Natura 2000.
En el cas concret del municipi de Castellvell del Camp, donat que no alberga cap espai catalogat
d’interès natural no existeix cap situació particular que faci del territori municipal incompatible a la
implantació de l’energia eòlica o compatible condicionada a la declaració d’impacte ambiental.
Mapa 7‐6: Zonificació d’acord amb Pla Territorial Sectorial d’implantació de l’energia eòlica de Catalunya.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Zona
incompatible
Zona Compatible condicionada
Zona Compatible
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[92] adhocsostenibilitatambiental2011
7.7. PLA D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE LES INSTAL∙LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL I DE RADIOCOMUNICACIÓ A LA COMARCA DEL BAIX CAMP.
Mapa 7‐7: Instal∙lacions existents i Àrea Programada d’Instal∙lacions de Radiocomunicació (APIR) al municipi.
Font: Pla d’ordenació ambiental de les instal∙lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicacions.
L’últim trimestre de 2008 es va signar, entre d’altres, l’acord d’ordenació de les instal∙lacions de
telefonia mòbil per a la comarca del Baix Camp. Aquests acords es signen entre el Departament de
Medi Ambient i Habitatge, la Secretaria de Telecomunicacions del Departament de Governació i
Administracions Públiques, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el consorci Localret,
i les operadores Abertis Telecom, Orange, Telefónica Móviles i Vodafone.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[93] adhocsostenibilitatambiental2011
D’acord amb la informació que ofereix aquesta proposta, dins del municipi de Castellvell del Camp
existeixen diverses infraestructures d’aquest tipus: 1 antena de telefonia mòbil en sòl urbà (propietat
de Movistar), i 4 en sòl no urbanitzable (dues a l’extrem sud‐occidental, una prop de la urbanització de
la plana dels Puig i una altra en el límit amb el terme d’Almoster, a l’alçada de la urbanització del
Picarany). Fora del terme de Castellvell, el territori està ple d’aquestes infraestructures, sobretot el
terme de Reus però també cal destacar la presència de dos punts d’infraestructures dins del terme
d’Almoster (Orange i Teradia) i una a Maspujols (Movistar).
En base a aquestes infraestructures existents, la proposta d’ordenació identifica punts per a la
instal∙lació d’infraestructures úniques (APIR: Àrea Programada d’Instal∙lacions de Radiocomunicació)
que fomentin la concentració d’aquestes infraestructures en punts ambientalment aptes per tal de
minimitzar l’impacte visual, paisatgístic i ambiental que suposa la seva proliferació sobre el territori.
Dins del municipi de Castellvell del Camp no se’n planifica cap, sinó que es fa en els municipis veïns:
Almoster (es planifiquen dues APIR), Maspujols (una APIR) i Reus (3 APIR).
7.8. OBJECTIUS PAISATGÍSTICS PER AL MUNICIPI D’ACORD AMB EL CATÀLEG DEL PAISATGE DEL CAMP DE TARRAGONA
En data 24 de maig de 2010 va ser aprovat definitivament el Catàleg del Paisatge del Camp de
Tarragona (Edicte de 28 de maig de 2010, sobre una Resolució del conseller de Política Territorial i
obres Públiques d’aprovació definitiva del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona). Aquest catàleg
vol ser un instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge al Camp de Tarragona i està
concebut, principalment, com una eina de suport a la planificació territorial.
És un document de caràcter descriptiu i prospectiu que determina la tipologia de paisatges del Camp de
Tarragona, n’identifica els valors i l’estat de conservació i proposa uns objectius de qualitat que s’han de
complir. Aquests objectius hauran de ser incorporats amb caràcter normatiu com a normes, directrius i
recomanacions del paisatge al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Són els plans territorials
parcials i també els plans directors territorials, els que determinen en quins supòsits les Directrius del
Paisatge són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en la modificació o revisió del planejament
urbanístic o bé quan constitueixen únicament recomanacions per al planejament urbanístic i per a
d’altres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecció en el paisatge.
D’acord amb el que s’ha esmentat anteriorment, actualment el Pla Territorial Parcial del Camp de
Tarragona (PTP) es troba aprovat definitivament però, donat que el Catàleg del Paisatge per l’àmbit
encara no es trobava aprovat definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PTP, el PTP no
incorpora de manera normativa els seus objectius de qualitat. Tanmateix, la pròpia normativa del PTP,
estableix que el caràcter obert de l’estructura d’àmbits facilita que, mitjançant modificacions del Pla,
s’hi puguin incorporar eventualment les directrius de paisatge corresponents a les diverses unitats que
defineixi el catàleg del paisatge que s’ultimi amb posteritat a la seva entrada en vigència. A la vegada,
en l’article 6.6 de l’aprovació inicial del PTP es determina que les directrius de paisatge que s’aprovin
per a l’àmbit del Pla poden introduir, si cal, ajustament i variacions a les disposicions establertes
inicialment per aquest, per adequar‐les als diferents caràcter de les unitats establertes pel Catàleg del
Paisatge.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[94] adhocsostenibilitatambiental2011
Amb aquesta base, és important posar de rellevància els objectius que el Catàleg del Paisatge del Camp
de Tarragona determina per a la zona del municipi de Castellvell.
El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona ha subdividit l’àmbit en 29 unitats de paisatge amb un
grau d’homogeneïtat que les diferencia netament les unes de les altres. El municipi de Castellvell del
Camp es troba inclòs en 4 unitats paisatgístiques diferents: quasi la totalitat del terme s’inclou en la
unitat 17 de la Conca d’Alforja i Vilaplana; la plana agrícola oriental dins de la unitat 21 dels Camps del
Francolí; i la zona de la carretera de Castellvell, juntament amb la plana agrícola occidental, dins de la
Unitat 20 de Reus i Tarragona a excepció de la punta més meridional que queda inclosa en la unitat 18
de la Plana del Baix Camp.
Mapa 7‐8: Unitats del paisatge que afecten al municipi de Castellvell del Camp.
Font: Elaboració pròpia en base a la informació disponible del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona.
Si agafem però els valors del paisatge distintius de les 4 unitats que ajuden a definir el paisatge del
terme de Castellvell del Camp, es poden diferenciar 3 zones amb valors paisatgísticament rellevants:
Patró de poblament: inclou tota la part septentrional del terme i totes les urbanitzacions
disperses. El nucli urbà en queda exclòs. És la part del municipi que queda dins de la unitat del
paisatge de la Conca d’Alforja i Vilaplana. En aquesta unitat, el catàleg del paisatge defineix el
valor de patró de poblament com “els nuclis urbans estan situats a la vora dels cursos fluvials més
o menys permanents, a la vora dels quals hi ha les hortes, a mitja distància els camps de conreu
(avui dia d’avellaner), i en els sectors més allunyats i amb més pendent, els boscos i brolles,
formant una estructura que, canviant els conreus, s’ha mantingut durant molts anys.”
Conca d’Alforja i Vilaplana
Reus i
Tarragona
Camps del
Francolí
Plana del Baix Camp
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[95] adhocsostenibilitatambiental2011
Espai agrícola: només alberga la punta més sud‐occidental del terme, la inclosa dins de la unitat
del paisatge de la Plana del Baix Camp. El Catàleg inclou aquest sector dins d’una gran plana, que
s’allarga fins a les Borges del Camp, Riudoms i Botarell, amb valor estètic a on destaca l’harmonia
de la ocupació agrícola.
Espai agrícola i patró de poblament: bona part de la plana sud‐oriental del terme queda valorada,
per la Unitat paisatgística dels Camps del Francolí, com de valor històric per la ocupació agrícola
que mostra i també pel patró de poblament que hi és present (amb patrimoni hidràulic). És una
porció de municipi que forma part d’una gran plana agrícola que s’allarga fins a Alcover, Vilallonga
del Camp i el Morell.
Mapa 7‐9: Valors del paisatge al terme de Castellvell del Camp
Font: Plànols informatius de l’aprovació definitiva del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Per la seva banda, el nucli urbà i l’espai relacionat amb la carretera de Reus a Castellvell, el catàleg del
paisatge no l’hi atorga cap valor paisatgístic rellevant i el caracteritza com un paisatge on predomina
l’espai urbanitzat i una densa xarxa d’infraestructures que fragmenten els camps de conreu.
En base a la descripció anteriorment realitzada dels valors paisatgístics presents al municipi, els
objectius de qualitat paisatgística, d’acord amb les 4 unitats del paisatge esmentades, que l’hi serien
aplicables són:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[96] adhocsostenibilitatambiental2011
OQP17.1 (objectiu de la unitat del paisatge de la Conca d’Alforja – Vilaplana): un paisatge agrari
viu, dinàmic i rendible de cultius d’oliveres, avellaners, ametlles, garrofers i vinya. Aquest paisatge
agrari, situat a la plana, concentra els cultius d’oliveres i avellaners als terrenys de regadiu més
propers als pobles i ametllers, algun garrofer i, puntualment, vinya en els terrenys de secà més
allunyats. També s’ha de tenir en compte la presència d’arbres de gran port en els límits dels
conreus i abancalaments de pedra seca que, pel seu valor estètic i funcional, s’han de conservar.
OQP17.2 (objectiu de la unitat del paisatge de la Conca d’Alforja – Vilaplana): un patró de
poblament que organitza l’espai agrícola a l’entorn dels nuclis de població i de grans masos,
atorgant‐li un marcat caràcter rural.
OQP18.1 (objectiu de la unitat del paisatge de la Plana del Baix Camp): un paisatge agrari que
mantingui les infraestructures rurals de captació i emmagatzematge d’aigua i que conservi, pel
seu valor agrícola, les zones amb sòls més fèrtils.
OQP20.2 (objectiu de la unitat del paisatge de Reus i Tarragona): unes infraestructures que dotin
d’accessibilitat, que proporcionin unes visuals endreçades i de qualitats i que evitin la
compartimentació i fragmentació de l’espai obert que travessen. Tot i que en termes generals les
carreteres del municipi no queden incloses dins d’aquest objectiu, també seria aplicable a les
infraestructures d’accessibilitat interna del municipi (entre el nucli i les urbanitzacions).
OQP20.6 (objectiu de la unitat del paisatge de Reus i Tarragona): un sòl compromès pel
planejament urbanístic en el creixement dels teixits urbans que conservi en els espais oberts
intersticials els valors de la natura i l’espai agrícola. Objectiu aplicable tant al sòl ocupat per les
urbanitzacions com el de les planes agrícoles oriental i occidental.
OQP21.1 (objectiu de al unitat del paisatge dels Camps del Francolí): un paisatge de l’avellaner a
la plana viu, productiu i ben gestionat. Aquest paisatge, alhora uniforme i heterogeni, és el
principal reducte de l’avellaner a Tarragona i es caracteritza per l’existència de masos de valor
històric i patrimoni hidràulic d’aqüeductes, molins, ponts, canal i basses.
OQP21.3 (objectiu de al unitat del paisatge dels Camps del Francolí): un paisatge de nuclis urbans
ordenats, on s’afavoreixi la compacitat del nucli respectant les principals visuals de qualitats i la
façana paisatgística característica, centrada normalment en el campanar.
Paral∙lelament, i en base als objectius identificats, s’identifiquen àrees amb valors especials a protegir i
àrees de foment de la gestió que, per a Castellvell del Camp són destacables:
Àrees amb valors especials a protegir:
Barrancs i rieres que creuen en direcció sud‐est. Per la seva vàlua ecològica i estètica,
caldria preservar de qualsevol mena d’actuació, restaurant‐ne aquells espais degradat i
adequant‐ne l’accessibilitat per al gaudi, tot garantint‐ne la funcionalitat ecològica (inclòs
en la unitat del paisatge de Reus i Tarragona i de la Plana del baix Camp).
Àrees de foment de la gestió:
Àrea contínua de conreus llenyosos i herbacis i a on és possible contemplar el reducte
principal de l’avellaner al Camp de Tarragona, que va perdent posicions davant l’olivera que
està inclosa en la denominació d’origen Siurana. El paisatge rural que en resulta és
aparentment uniforme, amb alguns masos i patrimoni hidràulic, així com mostres
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
[97] adhocsostenibilitatambiental2011
representatives del conreu de l’avellaner. Cal evitar la implantació de noves edificacions en
l’àmbit del paisatge agrícola, i reconduir el traçat de noves infraestructures previstes cap
als traçats actuals per tal de no fragmentar el paisatge agrícola, a la vegada que es
garanteixi la protecció de les tessel∙les forestals consolidades a l’interior de la matriu
agrícola (inclòs en la unitat del paisatge de Camps del Francolí i Plana del Baix Camp).
Masses forestals d’alzinars que ocupen les vessants del Puig del Cogulló i del Puig d’en
Cama que no gaudeixen de cap mena de figura de protecció. Compatibilitzar la gestió
forestal amb la preservació dels valors ecològics i/o estètics, així com emprendre mesures
per a al reducció dels risc d’incendis forestals.
Mosaics agroforestal de conreus d’avellaner i boscos mixtos d’alzina i pi blanc que actuen
com a zona de transició paisatgística entre la plana del Baix Camp i les extenses masses
forestals de la Mussara, a la vegada que introdueixen elements de biodiversitat i de
discontinuïtat enfront els incendis forestals.
Urbanitzacions aïllades situades entre Castellvell i Almoster (La Flor del Camp i
Castellmoster). Evitar un major creixement, tant de les existents com de noves
urbanitzacions, impulsant la millora de la qualitat estètica i ambiental integral (accessos,
perifèries, regulació de les tipologies constructives i dels tipus de cobertes i els codis
cromàtics en les edificacions, etc.) i adaptant el planejament a la realitat urbanística
existent. No permetre la implantació de noves urbanitzacions ni assentaments dispersos.
Àmbits susceptibles d’accions d’ordenació:
Activitat extractiva a l’oest de Castellvell del Camp (Lo Puig i el Mas de la Tia Anna), dins del
terme de l’Aleixar.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[98] adhocsostenibilitatambiental2011
8. OBJECTIUS, DIRECTRIUS I OBLIGACIONS DE CARÀCTER AMBIENTAL D’APLICACIÓ EN L’ÀMBIT DEL PLA
8.1. OBJECTIUS I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.
Amb l’objectiu de donar compliment a l’Annex I apartat e) de la Directiva 2011/42/CE, del Parlament
Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes
en matèria ambiental, en el qual es determina que els instruments de planejament territorial cal que
informin i donin compliment als objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional,
comunitari o estatal que puguin veure’s afectats pel planejament.
Per tal de donar compliment, doncs, a la legislació anteriorment esmentada, seguidament es realitza
una descripció dels estàndards de protecció en l’àmbit internacional, comunitari i estatal a tenir en
consideració en el següent informe. Aquesta descripció es realitza en funció de la cronologia i de la
plasmació a nivell nacional que ha tingut l’activitat protectora del medi feta en l’àmbit internacional i
comunitari.
Cal tenir sempre present que, si bé l’activitat europea i internacional han anat cronològicament de la
mà, l’activitat estatal ha anat gairebé sempre vinculada a aquelles accions que s’han emprès a nivell
europeu o internacional.
La descripció s’ha estructurat en diferents vectors ambientals (atmosfera, aigua, sòl, paisatge i
biodiversitat) a més a més d’un apartat inicial referent a programes, estratègies i altres instruments de
protecció ambiental en general. A tot això cal, però, abans introduir el Conveni sobre l’accés a la
informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi
ambient, el Conveni d’Aarhus (Dinamarca), del 25 de juny de 1998. El Govern Espanyol va signar
l’esmentat conveni i el va ratificar el 15 de desembre de 2004.
Protecció ambiental general
De manera general, la legislació europea, pren com a marc de referència el VI Programa Marc d’Acció
Comunitària en matèria de Medi Ambient (VI PAMA), vigent per al període 2006‐2010, titulat “Medi
Ambient 2010: el futur a les nostres mans” (Publicat al Diari Oficial de la Unió Europea número 154,
sèrie E, de 29.5.2001).
Aquest programa, si bé no concreta els objectius o fites a assolir en les diverses esferes del medi
ambient (fauna, flora, residus, emissions a l’atmosfera, etc), serveix com a pauta inspiradora de la
legislació que elaboren les institucions comunitàries i que, juntament amb les polítiques econòmiques,
socials i ambientals, serviran per a donar compliment als objectius de protecció ambiental fixats.
Els cinc eixos prioritaris d’actuació estratègia són: la millora de l’aplicació de la legislació vigent,
integració del medi ambient en les altres polítiques, col∙laboració amb el mercat, implicació dels
ciutadans i consideració del medi ambient en la presa de decisions relatives al planejament i gestió del
territori. Per a cada eix es presenten diverses actuacions específiques.
Les àrees del medi ambient prioritàries, és a dir, els àmbits en els quals cal actuar d’una manera
immediata segons el VI PAMA, són: canvi climàtic, biodiversitat, medi ambient i salut i gestió sostenible
dels recursos i dels residus.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[99] adhocsostenibilitatambiental2011
Cal afegir que el VI Programa Marc d’Acció Comunitària recull també molts dels principis internacionals
vigents per a la protecció del medi.
Quant al control de les activitats potencialment contaminants del medi, cal fer referència a la Directiva
96/61/CE del Consell de 24 de setembre relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació.
Aquesta directiva fixa les obligacions que hauran de complir les activitats industrials i agrícoles
mitjançant un procés d’autorització per al seu funcionament que contemplarà els límits establerts
quant a emissions a l’atmosfera, a les aigües i als sòls i la producció de residus. L’autorització per al
funcionament de les activitats sotmeses a aquesta autorització contempla també la ubicació física
d’aquestes així com la qualitat ambiental del seu entorn.
Protecció del paisatge
De manera transversal, i d’especial incidència sobre qualsevol tipus de planejament urbanístic, la Unió
Europea aprovà el Conveni Europeu del Paisatge (impulsat pel Consell d’Europa i signat a Florència
l’any 2000 i en vigor des de l’1 de març del 2004). Aquest Conveni té per objecte promoure la
protecció, la gestió i l’ordenament dels paisatges, entesos com aquella part del territori tal com la
percep la població i les característiques del qual són el resultat de la interacció dels factors naturals i
humans.
Per a donar compliment a aquest conveni, del qual Espanya n’és signatària, s’ha elaborat a nivell estatal
l’Atlas de los Paisajes de España, una caracterització del paisatge que pot servir per a posteriors estudis
autonòmics o locals. Cal tenir en compte que a Catalunya s’ha aprovat ja la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i planificació del paisatge així com s’està treballant ja en l’elaboració de diversos
catàlegs del paisatge per a diferents àmbits de Catalunya.
Conservació de la fauna, flora i diversitat biològica
El principal instrument del qual s’ha dotat la Unió Europea per a la protecció de la flora i la fauna són
dues Directives:
Directiva 92/43/UE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la
flora silvestres. Coneguda com a Directiva Hàbitats, protegeix diversos hàbitats d’especial interès
degut al seu valor biològic. Aquests espais són denominats Llocs d’Interès Comunitari (LIC’s). Cal
tenir en compte les successives modificacions d’aquesta Directiva fins l’actualitat per a conèixer
quins són actualment els LIC’s.
Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. Mitjançant els annexos
protegeix determinades espècies d’aus així com preveu la creació de zones d'especial protecció
per a les aus, que garanteixin la conservació de les aus protegides per la pròpia Directiva. Els
espais protegits per aquesta directiva s’anomenen Sones d’Especial Protecció per a les Aus
(ZEPA’s).
A partir de la protecció de diferents espais feta per les dues Directives, LIC’s i ZEPA’s, es crea la Xarxa
Natura 2000, xarxa biològica que inclou tots aquells espais que queden protegits per les Directives.
D’altra banda, la protecció d’espècies que es fa des del dret internacional s’estructura a partir de
diversos convenis internacionals, molts dels quals han estat subscrits per la UE i per tant seran
d’aplicació a Espanya.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[100] adhocsostenibilitatambiental2011
A nivell internacional cal esmentar el Convenció relativa a les zones humides d’importància
internacional com hàbitat d’aus aquàtiques, conegut com a conveni de Ramsar (signat a aquesta ciutat
el febrer de 1971), que vetlla per a la conservació i ús sostenible de les zones humides.
Per altra banda, el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora
Silvestre (CITES), també conegut com a Conveni de Washington (signat en aquesta ciutat el març de
1973). Aquest conveni, d’aplicació a la UE a partir del Reglament (CE) número 338/97 del Consell, de 9
de desembre 1996, té com objectiu protegir les espècies amenaçades a partir del control del comerç
d’aquestes espècies i mitjançant l’establiment de condicions per a la seva importació, exportació i
circulació.
A partir del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d’Europa, celebrat a
Berna l’any 1979 i del qual a UE n’és part, es protegeixen la flora i de la fauna silvestres, els seus
hàbitats naturals així com les espècies migratòries en perill d’extinció. Actualment la UE dóna
compliment a aquest Conveni a partir de les dues Directives abans esmentades, per tant, un
planejament que contempli la Xarxa Natura 2000 serà un planejament que alhora donarà compliment
al Conveni de Berna.
Si bé el Conveni de Berna es centra en la protecció del medi natural europeu, el Conveni de Rio sobre la
Diversitat Biològica (signat a Rio de Janerio el juny de 1992) exerceix funcions anàlogues però a nivell
global. El Conveni de Rio té com a objectiu la conservació de la diversitat biològica, l’ús sostenible dels
seus components i un repartiment equitatiu dels beneficis derivats de l’ús dels recursos genètics
mitjançant l’accés adequat a aquests recursos i a partir d’una transferència adequada de les tecnologies
i dels fluxos econòmics.
A nivell estatal, i hereva de la protecció de la biodiversitat que es fa a nivell internacional, l’Estat
Espanyol s’ha dotat d’una Estrategia Española para la Conservación de la Biodiversidad així com d’un
catàleg d’espècies amenaçades i estratègies per a la conservació de l’ós bru cantàbric, l’àguila imperial
ibèrica, el linx ibèric, el trencalòs i l’urogallo cantàbric.
Seguint la protecció de les zones humides que es fa mitjançant el Conveni de Ramsar, les disposicions
legals estatals protegeixen també aquests ecosistemes: Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el
que se aprueba el reglamento del dominio público hidráulico (BOE número 103 de 30 d’abril) i les
successives modificacions, la darrera de les quals mitjançant Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo.
Capítol V del Títol III (article 275 i següents); Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que
se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas (BOE número 176 de 24 de juliol) i Ley 4/1989, de 27
de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestre (BOE número 74 de
28 de març).
Protecció de l’atmosfera
Canvi climàtic
La protecció de l’atmosfera inclou la lluita contra el canvi climàtic degut a l’emissió a l’atmosfera de
gasos d’efecte hivernacle.
Aquesta protecció s’estructura a partir de la signatura, a nivell internacional i en el marc del Conveni de
les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, del Protocol de Kyoto (en vigor des de 16 de febrer de
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[101] adhocsostenibilitatambiental2011
2005). És a partir de l’acceptació d’aquest protocol que la UE, els seus estats membres i els altres països
es comprometen a reduir els seu nivell d’emissions de gasos a l’atmosfera al menys un 5% respecte
l’any 1990 en el període 2008‐2012.
La integració de la UE en aquest conveni es produeix mitjançant Decisió del Consell, de 25 d’abril de
2002. Els seus estats membres hauran de reduir conjuntament les seves emissions un 8% en el període
2008‐2012.
Arrel de la signatura d’aquest Conveni i davant l’evidència científica dels efectes de l’emissió de gasos a
l’atmosfera sobre l’escalfament global, la UE ha posat en marxa una Estratègia sobre el canvi climàtic
(Comunicació de la Comissió, de 9 de febrer de 2005). Aquesta estratègia es basa en l’observació del
risc climàtic per se, la voluntat política fer fer‐hi front, la participació internacional en la lluita contra el
canvi climàtic, la innovació necessària per un canvi en els mètodes de producció i utilització de l’energia
i l’adaptació dels països als efectes inevitables del canvi climàtic.
La comunitat internacional i la UE estan ja treballant intensament per fixar nous compromisos de
reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013‐2020. La darrera
Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions unides sobre el canvi climàtic va establir el full
de ruta de Bali, on tots els signants del conveni, inclosos el EUA, es comprometien a establir, abans de
l’any 2009, compromisos de reducció per al període 2013‐2020.
L’any 2005 és el primer any de funcionament del mercat de drets d’emissió europeu, com a
conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió. Això permet que
dins els inventaris d’emissions es pugui diferenciar per primera vegada aquelles que provenen dels
sectors sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió, de la resta d’emissions (anomenades dels
sectors difusos). A Catalunya, no és fins a l’any 2005 que el CADS (Consell Assessor de
Desenvolupament Sostenible) edita el primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya i el DMAH
s’estableix com a òrgan de verificació de les emissions per a les empreses que participen al mercat
d’emissions. Es crea SENDECO2, una plataforma de compravenda d’emissions de referència per als
països mediterranis amb seu a Barcelona.
L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan nacional de asignaciones i la Estrategia española de cambio
climático y energia limpia, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el
Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no
sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissions).
Amb aquests precedents i referents, Catalunya ha redactat i presentat a informació pública, el dia 4 de
juliol de 2008, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008‐2012. Aquest document és el
primer que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic, establint mesures als sector
difusos amb l’objectiu de reduir‐ne el creixement al 37%. També contempla la compra del 20% de drets
d’emissió que fa Espanya per compensar l’excés d’emissions difuses de tot l’Estat, tal i com especifica el
Pla Nacional d’Assignacions 2008‐2012 espanyol i aprovat per la Comissió Europea.
Els anomenats sectors difusos més rellevants són la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector
residencial, el comercial, la construcció o la indústria i el sector de transformació de l’energia, entre
d’altres.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[102] adhocsostenibilitatambiental2011
Contaminació atmosfèrica
La prevenció de la contaminació atmosfèrica a nivell internacional es duu a terme a partir de la
signatura de diversos convenis, entre els quals en destaquem dos.
En primer lloc, el Conveni sobre la Contaminació Atmosfèrica transfronterera a llarga distància (signat
a Ginebra el 1979) estableix un marc d’elaboració de polítiques, intercanvi d’informació, realització
d’activitat d’investigació i aplicació i desenvolupament de mecanismes de vigilància de la contaminació
atmosfèrica que pugui afectar diversos països.
En segon lloc, a partir del Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, acord
multilateral celebrat el maig de 2001 sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al medi
ambient (PNUMA), que té com a objectiu adoptar mesures de control per eliminar la producció,
utilització, exportació i importació de certs compostos orgànics persistents (inclosos en l’Annex A) i
restringir la producció i utilització de certs productes químics (inclosos a l'annex B).
La UE és part d’ambdós convenis (Decisió 81/461/CEE del Consell, d’11 de juny i Decisió del Consell, de
14 d’octubre de 2004 respectivament), i hi dóna compliment a partir de les actuacions que es descriuen
a continuació.
Els programes i accions de les quals s’ha donat la UE per incidir en la protecció de l’atmosfera es poden
agrupar en funció de la regulació de tres esferes: regulació de la gestió de la qualitat de l’aire, regulació
dels contaminants atmosfèrics, dels vehicles de motor, dels altres tipus de vehicles i de les indústries.
Respecte la gestió de la qualitat de l’aire, existeix una Estratègia temàtica sobre la contaminació
atmosfèrica (Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu de 21 de setembre de 2005)
i la Directiva 96/96/CE del Consell, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire.
Aquesta Directiva pretén mantenir i millorar la qualitat de l’aire a partir de l’establiment d’uns objectius
de qualitat, uns mètodes i criteris comuns d’avaluació de la qualitat i la difusió de dades sobre aquesta
qualitat.
Quant a la regulació dels contaminants atmosfèrics, existeixen diverses Directives i Comunicacions que
regulen l’emissió de determinats contaminants d’acord als estàndards de qualitat fixats per la Directiva
96/96/CE. En són exemples la Directiva 1999/30/CE del Consell, de 22 d’abril, relativa als valors límit
de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire, la Comunicació de
la Comissió al Parlament Europeu i al Consell de 23 d’octubre de 1998: Eliminació progressiva dels CFC
dels inhaladors – dosificadors, Reglament (CE) 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de
juny, relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó, etc.
La regulació de les emissions degudes als vehicles de motor i altres tipus de vehicles suposen
l’assumpció d’aquests com a focus emissors de gasos nocius per l’atmosfera i el greu problema que el
transport suposa. En aquest sentit, es fa una regulació detallada de la permissivitat de les emissions de
CO2 i altres gasos de tots els tipus de vehicles. Es regula també el consum de combustible per als nous
vehicles.
Quant a la possible contaminació atmosfèrica derivada d’activitats industrials, és d’aplicació
l’esmentada Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control
integrats de la contaminació.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[103] adhocsostenibilitatambiental2011
De manera més concreta, existeixen Directives que regulen les emissions de Compostos Orgànics
Persistents i emissions derivades de grans instal∙lacions de combustió o emmagatzematge de gasolina.
Dins la contaminació atmosfèrica s’hi inclou també la contaminació acústica, és a dir, les molèsties
sonores que alteren l’entorn i la salut humana. En aquest sentit trobem la Directiva 2002/49/CE del
Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquesta
Directiva pretén reduir les molèsties acústiques i els efectes perjudicials de l’explosió al soroll ambiental
a partir de l’establiment d’una cartografia local d’exposició al soroll.
Mitjançant altres directives es regula també certes fonts d’emissió de molèsties acústiques com ara els
vehicles, els ciclomotors, la maquinària emprada a l’aire lliure i els aeroports.
Totes aquestes directives han quedat modificades, actualitzades o simplificades mitjançant la Directiva
2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire
ambiental i a una atmosfera més neta a Europa.
Protecció en matèria d’aigües continentals
A nivell estatal el Programa AGUA (Actuaciones para la Gestión y la Utilización del Agua) estableix
criteris per a una nova política de l’aigua basada en l’estalvi d’aigua i en la regulació de la disponibilitat i
qualitat d’aquesta. Les actuacions del programa AGUA es duen a terme a partir de les diverses conques
hidrogràfiques d’Espanya.
En aquesta esfera, la protecció a nivell europeu deriva de la Directiva 2000/60/CE del Parlament
Europeu i del Consell de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la
política d’aigües. Aquesta Directiva estableix un marc comunitari per a la protecció de les aigües
superficials continentals, de transició, litorals i subterrànies amb l’objectiu de prevenir o reduir la seva
contaminació, promoure’n el seu ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l’estat dels
ecosistemes aquàtics i pal∙liar els efectes de les inundacions i les sequeres. Per a la correcta gestió dels
objectius que es fixa, preveu l’elaboració de plans hidrològics de conca així com l’aplicació d’una política
de tarificació per a l’ús de l’aigua (aquesta mesura és ja d’aplicació a Catalunya a partir del Decret
legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües
de Catalunya).
La UE regula també l’abocament de substàncies nocives o perilloses a les aigües com poden ser les
substàncies derivades de detergents, els nitrats, el mercuri o el cadmi. En són exemple la Directiva
80/68/CEE del Consell, del 17 de desembre, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la
contaminació causada per determinades substàncies perilloses, el Reglament (CE) 648/2004 del
Parlament Europeu i del Consell de 31 de març sobre detergents o la Directiva 2006/11/CE del
Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer, relativa a la contaminació causada per determinades
substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat.
L’aplicació d’aquestes limitacions s’articula a partir de la necessitat d’autorització prèvia a la realització
d’abocament de determinades substàncies (generalment llistades en els annexos de les Directives sobre
l’abocament de substàncies a les aigües).
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[104] adhocsostenibilitatambiental2011
A nivell internacional trobem el Conveni de Helsinki sobre protecció de cursos d’aigua transfronterers i
llacs internacionals. Aquest conveni, del qual la UE n’és part (Decisió 95/308/CE del Consell, de 25 de
juliol) té com a objectiu prevenir i controlar els cursos d’aigua transfronterers a partir de la cooperació
internacional.
Protecció del sòl
Des de la UE i en el marc del VI PAMA es va iniciar una estratègia per a la protecció del sòl que es
desenvolupa a partir de la Comunicació de la Comissió, de 16 d’abril, al Consell, el Parlament Europeu,
el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions – Cap a una estratègia temàtica per a la protecció
del sòl. Mitjançant aquesta estratègia es pretén lluitar contra la degradació del sòl produïda per les
activitats humanes: l’erosió, la pèrdua matèria orgànica, la contaminació, el segellat, la compactació, la
reducció de la biodiversitat, la salinització, les inundacions i els esllavissament de terres. La protecció
del sòl s’inclou també en la Directiva 91/61/CE, ja esmentada, de control integrat de la contaminació.
A nivell internacional no es troben referències de protecció del sòl d’abast global. A nivell estatal s’ha
aprovat el Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades
potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos
contaminados.
8.2. REGULACIÓ SECTORIAL EN MATÈRIA AMBIENTAL
L’article 70.a), 2n. del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’urbanisme, exposa que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental ha de contemplar els requeriments
ambientals aplicables a l’àmbit del pla derivats de la normativa internacional, comunitària, estatal,
autonòmica i local1. En aquest apartat es descriuen les obligacions de protecció ambiental aplicables al
POUM de Cervera.
Cal tenir en compte que la normativa internacional, comunitària i estatal sovint han suposat l’aprovació
de normativa autonòmica, la qual ha incorporat a l’ordenament jurídic català les prescripcions
establertes en normativa de rang superior. En aquests casos, es cita únicament la normativa catalana,
atès que aquesta ja integra les obligacions previstes en la normativa internacional, comunitària i estatal.
Prevenció i control
Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la
Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.
Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis
3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la
Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés
d'adequació de les activitats d'incidència ambiental
1 Aquest article estableix també que cal informar sobre els objectius i criteris de protecció ambiental aplicables a
l’àmbit del pla. Aquests es descriuen a l’apartat 5.3.1 d’objectius i criteris de protecció ambiental aplicables en
l’àmbit del pla.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[105] adhocsostenibilitatambiental2011
Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del
procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de 27 de febrer, i de modificació del
Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes
Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència
ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració ambiental
Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual
s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la
intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos
Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de desplegament de la
Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental
Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental
Real Decreto 1131/1988, de 30 de setiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la
ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto
ambiental
Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental
Risc
Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana
Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions
sense continuïtat immediata amb la trama urbana
Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes2
Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i
l'homologació dels plans de protecció civil municipals
Decret 130/1998, de 12 de maig, pel quals s’estableixen mesures de prevenció d’incendis
forestals en les àrees d’influència de carreteres
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals
Aigua
Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones
vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de
gestió de les dejeccions ramaderes.
Acord GOV/128/2009, de 28 de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en
relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.
2 Aplicació dels preceptes continguts en termes de prevenció i protecció contra els incendis forestals (arts. 43 a
50).
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[106] adhocsostenibilitatambiental2011
Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l'àmbit territorial del Districte de Conca
Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica,
aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d'octubre. (Pàg. 16079)
Decret 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la planificació hidròlogica,
Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual
s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua
Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en
matèria d’aigües de Catalunya
Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació
amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries
Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de
Sanejament
Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la
calidad del agua de consumo humano
Reial Decret Legislatiu 1/2001 del 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües.
Decret 103/2000, de 6 de març, d’aprovació del Reglament de tributació per part de l’Agència
Catalana de l’Aigua
Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público
Hidráulico, que desarrolla los Títulos Preliminar, I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto,
de Aguas, i les seves modificacions:
Real Decreto 1315/1992, de 30 de octubre. Transposa la Directiva 80/68/CEE, de 17 de
desembre de 1979, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació
causada per determinades substàncies perilloses.
Real Decreto 995/2000, de 2 de junio. Transposa la Directiva 76/464/CEE, de 4 de maig,
relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al
medi aquàtic de la comunitat. Directiva actualment substituïda per Directiva 2006/11/CE,
de 15 de febrer de 2006
Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo. Transposa la Directiva 2000/60/CE, de 23
d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
Reial Decret 324/2000 de 3 de març pel que s’estableix normes bàsiques d’ordenació de les
explotacions porcines
Real Decreto 261/1996, de 16 de febrero, sobre protección de las aguas contra la contaminación
producida por los nitratos procedentes de fuentes agrarias. Transposa la Directiva 91/676/CEE, de
12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats
en l'agricultura.
Decret 283/1998 de 21 d’octubre de designació de les zones vulnerables en relació a la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s'aproven mesures ambientals de prevenció i
correcció de la contaminació de les aigües per nitrats
Ordre de 22 d'octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[107] adhocsostenibilitatambiental2011
nitrogen
Real Decreto‐ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las Normas Aplicables al
Tratamiento de las Aguas Residuales Urbanas i Real Decreto 509/1996, de 15 de marzo, que el
desenvolupa. Transposició de la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el tractament de las
aigües residuals urbanes
Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en
matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya
Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors
dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques
Atmosfera
Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de
noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones
acústica
Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido
Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi
nocturn
Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de
capacitat acústica
Real Decreto 1796/2003 de 26 de diciembre, relativo al ozono en el aire ambiente
Decret 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001, de 29 de maig,
d'ordenació ambiental de les instal∙lacions de telefonia mòbil i altres instal∙lacions de
radiocomunicació
Real Decreto 117/2003, de 31 de enero, sobre limitación de emisiones de compuestos orgánicos
volátiles debidas al uso de disolventes en determinadas actividades
Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire
ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno,
partículas, plomo, benceno y monóxido de carbono
Llei 16/2002 de 28 de juny de 2002, de protecció de la contaminació acústica
Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació
i gestió del soroll ambiental
Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi
nocturn
Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2000, sobre emissions
sonores a l’entorn causades per les maquines d’ús a l’aire lliure.
Directiva 2001/80/CE del parlament Europeu i del Consell, 23 d’octubre de 2001, sobre
limitacions d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans
instal∙lacions de combustió
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[108] adhocsostenibilitatambiental2011
Directiva 1999/13/CE del Consell, d’11 de març de 1999, relativa a la limitació de les emissions de
compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i
instal∙lacions
Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de protecció de
l’ambient atmosfèric
Real Decreto 1321/1992, de 30 de octubre, que establece valores de calidad para las partículas en
suspensión y el dióxido de azufre
Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de
protecció de l’ambient atmosfèric
Real Decreto 717/1987, de 27 de mayo, que establece valores de calidad para el dióxido de
nitrógeno y el plomo. Transposa les Directives 85/203/CEE i 82/884/CEE.
Real Decreto 1613/1985, de 1 de agosto, que establece valores de calidad para el dióxido de
azufre y los humos negros. Transposa la Directiva 80/779/CEE, per el que s’estableixen noves
normes de qualitat de l'aire en el que es refereix a la contaminació per diòxid de sofre i partícules
Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric
Decreto 833/1975, de 6 de febrero, por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre,
de protección del ambiente atmosférico
Ley 38/1972 de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico
Residus
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora dels
Residus
Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de
construcció i demolició
Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades
potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos
contaminados
Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del decret 201/1994, regulador de runa i altres
residus de la construcció
Decret 27/1999, de 9 de febrer, de gestió dels residus sanitaris
Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova
el Catàleg de residus de Catalunya
Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus
Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos
Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig de residus en dipòsits controlats
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador de runa i altres residus de la construcció
Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i medi natural
Decret 156/2009, de 20 d’octubre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel
qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, consistent en la inclusió de l’espai de Gallecs.
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[109] adhocsostenibilitatambiental2011
GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per a
les aus (ZEPA) delimitades per l’Acord GOV/115/2009, de 16 de juny.
GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s'aprova una nova delimitació de diverses zones de
protecció especial per a les aus (ZEPA).
Edicte 12 de maig de 2009, de notificació de les propostes de nova limitació de diverses zones de
protecció especial per a les aus (ZEPA) i de modificacions puntuals de la delimitació de diversos
espais de la Xarxa Natura 2000.
Decret 127/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya
Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les
aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC) i la seva modificació a
través de l’Acord de Govern GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació
de diverses zones de protecció per a les aus (ZEPA).
Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis
3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la
Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés
d'adequació de les activitats d'incidència ambiental
Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge
Real Decreto 1193/1998, de 12 de junio, por el que se modifica el Real Decreto 1997/1995, de 7
de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad
mediante la conservación de los hábitat naturales y de la fauna y flora silvestre
Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva
92/43/CEE
Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a
garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora
silvestres
Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias
Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural
Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural
Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i
esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge
Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i
la flora silvestres
Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal
Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna
Silvestre
Llei 6/1988 de 30 de març, forestal de Catalunya i modificació per la Llei 7/1999 de 30 de juliol
Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya
Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu
Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA
[110] adhocsostenibilitatambiental2011
espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives
Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres
Altra legislació aplicable
Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.
Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius
aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal∙lacions fotovoltaiques a Catalunya.
Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundidio de la ley
del suelo.
Real Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació
d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció
Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració
paisatgística
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i
d'ecoeficiència en els edificis
Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat
Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, desenvolupada pel Reial Decret 1627/1997 de 24
d’octubre sobre Seguretat i Salut en obres de construcció
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural
Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
[111] adhocsostenibilitatambiental2011
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
L’anàlisi dels aspectes més rellevants de cada municipi porta a determinar una sèrie de valors,
problemàtiques i tendències de major significança que han de ser els objectius ambientals concrets
alhora de planificar el territori. D’aquesta manera, el desenvolupament del planejament en el municipi
de Castellvell del Camp ha d’adquirir els objectius ambientals establerts com a criteris propis en el
procés de presa de decisions i com a base alhora d’avaluar les diferents propostes i alternatives
d’ordenació.
L’establiment dels objectius o criteris de sostenibilitat s’ha dut a terme en base, doncs, als aspectes
rellevants identificats en el municipi i prenent en consideració els objectius de protecció ambiental i
obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge fixats en els àmbits
internacional, comunitari i Estatal.
La següent relació dels diferents objectius de sostenibilitat es fa de manera jeràrquica d’acord amb el
seu grau d’importància.
1. Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i
plurifuncionals.
2. Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la
urbanització i l’edificació. Risc d’incendis forestals, inestabilitat de vessants, etc.
3. Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en la
mesura possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures.
4. Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès
natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais
lliures urbans.
5. Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que fa als
sòls amb caràcter agrícola.
6. Reduir la mobilitat obligada.
7. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en
el marc d’un model territorial globalment eficient.
8. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.
9. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi
superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
10. Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
[112] adhocsostenibilitatambiental2011
1 Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i
plurifuncionals.
La principal característica urbanística del municipi és la magnitud del sòl urbà existent i la seva
configuració en baixa densitat i monofuncional (residencial). La gran quantitat de zones residencials en
ciutat jardí repartides per tot el territori és la base principal de molts dels problemes ambientals que
presenta el municipi: ocupació de sòls amb presència de risc (incendi, pendents elevats, etc.),
fragmentació territorial i pressió sobre els corredors biològics naturals (rieres), elevada mobilitat
obligada i conseqüents aportacions a la contaminació atmosfèrica, demanda hídrica excessiva de la
població, elevada pressió lumínica sobre els ecosistemes adjacents, etc.
Si bé és una tasca molt dificultosa intentar canviar el model urbanístic existent actualment, degut a la
consolidació d’aquest model i de les zones ja urbanitzades, el POUM ha d’intentar reduir‐ne la seva
proliferació o si més no canviar la tendència seguida fins el moment de cara al futur. Així, cal valorar les
possibles desqualificacions que puguin ser factibles de ser realitzades i valorar‐ne la seva idoneïtat i
importància ambiental, valorar la creació i localització de zones verdes que permetin crear corredors al
llarg dels cursos hídrics (principalment de la riera de Roquís i de l’espinós) que permetin mantenir una
certa connectivitat dels ecosistemes tot salvant les zones urbanes.
Dins d’aquesta estratègia cal també valorar la creació de teixits plurifuncionals amb l’establiment de
noves tipologies urbanístiques no només residencials sinó principalment industrials i d’equipaments per
tal d’intentar contrarestar el caràcter merament residencial del municipi. La localització d’aquest nou
teixit és necessari que sigui valorada en termes d’accessibilitat i mobilitat, de manera que permeti un
accés fàcil i adequat a tots els ciutadans a la vegada que les potencials activitats econòmiques que s’hi
puguin localitzar tinguin un bon accés als principals eixos de comunicació comarcals.
2 Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la
urbanització i l’edificació. Risc d’incendis forestals, inestabilitat de vessants, etc. Degut al creixement
ca a nord del sòl urbà del municipi, en l’actualitat moltes de les zones septentrionals de les
urbanitzacions es localitzen en terrenys on existeix un risc per a la segureta i el benestar de les persones
que hi viuen. Aquest risc està relacionat, principalment, amb el risc d’incendi que afecta a tota la part
nord i nord‐occidental del terme (el municipi està inclòs en un Perímetre de Protecció Prioritària contra
els incendis forestals) i a la zona dels Pugets. Tanmateix, no s’ha d’obviar la presència també del risc de
moviments de massa a la zona dels Pugets i a l’oest de la urbanització de les Serres i de la Plana dels
Puigs. Així mateix, la presència de pendents elevats en bona part del terme augmenta encara més
aquest risc.
Un altre risc, en aquest cas potencial, a considerar és la presència de les infraestructures elèctriques.
Tot i que ja en l’actualitat el seu entorn ja ha estat ocupat urbanísticament i que no s’ha demostrat els
efectes directes sobre la salut, és preferible que les zones urbanes no es planifiquin de manera pròxima
a elles.
Finalment, tot i que no sigui pròpiament un risc ambiental, és important esmentar la presència
d’activitats extractives a la part occidental del municipi, les quals, tot i estar dins del terme de l’Aleixar,
la més pròxima només es troba a uns 360 m de la zona urbana més a ponent de Castellvell de Camp. és
per tant també d’interès evitar augmentar el nombre d’habitants i/o habitatges que es puguin veure
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
[113] adhocsostenibilitatambiental2011
afectats per aquestes activitats.
D’aquesta manera, es pot dir que al terme de Castellvell existeixen molts habitatges que es troben
afectat per un o altre tipus de risc i, per tant, un dels objectius del POUM ha de ser el de situar les
possibles àrees d’expansió urbana sobre espais adequats que no afectin zones de risc.
3 Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en
la mesura possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures. Tot i que
el municipi no presenta uns ecosistemes de gran interès, en termes del conjunt del territori català, si
que a nivell comarcal, i sobretot local, la presència de certs hàbitats i ecosistemes es poden considerar
àrees d’interès, les quals, degut a l’intensa ocupació del sòl que presenta el municipi, es converteixen
en àrees fràgils.
Aquesta consideració es pot aplicar sobretot a les clapes de prats mediterranis al nord del terme, i
pròximes a la part alta de la urbanització de les Planes del Puig, i als alzinars presents a la part alta de la
vall de la riera del Roquís i de la Roureda. També, però, cal considerar d’interès, i dotar‐los de la
regulació adequada i conforme al planejament de rang superior, tota la massa forestal del terme
representada principalment per pinedes de pi blanc.
Aquesta consideració també cal fer‐la extensiva sistemàticament als àmbits fluvials i el seu entorn
d’influència, tot i que en temes d’hàbitats i biodiversitat no representin aportacions importants,
principalment en les seves parts baixes. Aquests cursos es presenten com a elements bàsics i
vertebradors del territori local, que propicien la connectivitat ecològica nord‐sud del terme tot salvant
la fragmentació que representa la gran ocupació urbanística del municipi.
Així, és necessari preservar i millorar la funció estructuradora d’aquests sistemes hídrics tot establint
entorns de protecció i millora de les seves característiques ambientals i, fins i tot, preveure’n plans
especials que ajudin a aconseguir aquest objectiu.
4 Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès
natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais lliures
urbans.
Íntimament relacionat amb l’objectiu anterior i en base als mateixos raonaments, ha de ser interès del
POUM no només protegir els ecosistemes fràgils o de major interès, sinó establir una estructura del
territori, tant urbanitzat com no, basada en una xarxa d’espais lliures d’ocupació urbanística.
En aquest sentit, són de gran importància els cursos hídrics del municipi i els seus entorns més pròxims,
però també la presència de la zona del turó de Santa Anna, localitzat enmig de la trama urbana, la els
sòls agrícoles tradicionals, i les xarxes viàries rurals i de reg.
A la vegada, en la creació d’aquesta estructura territorial cal tenir en consideració els espais
lliures/verds del sòl urbà. Degut a la gran ocupació urbanística del territori, és d’interès la localització
estratègica d’aquests espais per tal de crear una connectivitat amb les zones no urbanitzables del
territori i fomentar el caràcter connector dels cursos hídrics del municipi.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
[114] adhocsostenibilitatambiental2011
5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que
fa als sòls amb caràcter agrícola.
Paisatgísticament, el municipi de Castellvell del Camp ha estat altament transformat. Aquesta
transformació és principalment visible a les vessants muntanyoses del terme, on enmig de la vegetació
(natural o dels jardins privats) destaquen gran quantitat d’edificacions i construccions. A les zones més
planeres aquesta alteració paisatgística sembla menys notable, sobretot degut a que el seu caràcter
planer alleuja la percepció dels elements distorsionadors del paisatge.
Així, les noves transformacions urbanístiques o les noves actuacions que planifiqui el POUM han de
considerar aquest impacte paisatgístic sobre el territori, sobretot pel que fa a les terres de caràcter
agrícola que encara mantenen una certa integritat paisatgística.
Per tant, tot i la elevada transformació paisatgística que ja pateix el municipi, és necessari garantir el
manteniment de la continuïtat i integritat dels elements estructuradors del sòl rural (estructura
ecològica bàsica, sistemes de camins rurals, sistema hidràulic, etc.) i dels trets caracteritzadors
d’aquests teixits, tot evitant‐ne la fragmentació excessiva, dotant‐lo d’una zonificació coherent i/o
establint actuacions urbanístiques que tinguin en consideració la integració paisatgística i la continuïtat
dels elements agrícoles tradicionals que contribueixen en l’estructuració del territori rural.
Protegir els sòls agrícoles tradicionals d’interès paisatgístic
Mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat dels paisatges (camins rurals,
parcel∙lacions agrícoles, elements rurals, etc.)
Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per admetre actuacions amb impacte
significatiu en zones amb conques visuals amples
Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi:
principalment relacionat amb el turó de Santa Anna.
Incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal∙lacions s’adaptin a
l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per a les
restes de caràcter històric, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.
Exigència, en general, per a aquells projectes amb un impacte paisatgístic significatiu susceptibles
de ser autoritzats, d’incorporar mesures adequades de restauració o de minimització com a
condició per al possible atorgament de llicència
Ordenar adequadament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans
6 Reduir la mobilitat obligada. Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, el municipi mostra una
elevada mobilitat obligada, basada principalment a l’ús del vehicle privat, degut a la configuració i
característiques del seu teixit urbà. Aquesta configuració fa difícil establir mecanismes adequats i
assumibles pel consistori municipal que redueixin de manera rellevant aquesta mobilitat generada.
Aquesta dificultat, però, no treu la necessitat de que el POUM treballi en aquest objectiu i es plantegi
actuacions com:
Evitar i corregir les expansions innecessàries del teixit urbà i el models urbà dispers i difús seguit
fins ara i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
[115] adhocsostenibilitatambiental2011
Localitzar a l’entorn de les àrees i els eixos viaris de principal accessibilitat (carreteres i també pas
del transport públic existent actualment) les densitats edificatòries més altres i aquells usos o
combinacions d’usos que generen més mobilitat.
Evitar les baixes densitats edificatòries i d’habitatges
Fomentar la plena accessibilitat, dins i entre els sistemes urbans: dissuadir l’ús innecessari dels
mitjans motoritzats individuals.
Incloure en els sistemes generals i locals les xarxes per a vianants adequadament
connectades amb les microcentralitats i amb els sistemes d’espais lliures i d’equipaments
comunitaris.
Programar plans especials urbanístics o plans de millora urbana per a l’ordenació i la
millora de la mobilitat
Establir itineraris a peu i amb bicicleta des de totes les urbanitzacions cap el centre
neuràlgic (equipaments i serveis) o àrea de centralitat del municipi.
7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest
recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.
Com a conseqüència de la tipologia edificatòria predominant al municipi (ciutat jardí), es pot dir que el
model de municipi que es presenta no mostra una eficiència i racionalització en l’ús de l’aigua.
D’aquesta manera, el consum per habitant i dia en el municipi és molt superior al que mostra, per
exemple, la ciutat veïna de Reus (Castellvell té un consum de 233 l/hab i dia i Reus de 128). Aquest fet,
a més a més, cal sumar‐lo a la realitat municipal de dependència de fonts externes.
D’aigual manera que en altres objectius, reduir aquest consum mitjançant estratègies urbanístiques i
d’ocupació del sòl és complicat donada la consolidació del sòl urbà existent, tanmateix, des del POUM
es poden du a terme actuacions que fomentin l’estalvi i la reutilització d’aquest recurs:
Planificació de tipologies urbanístiques que comporten un menor consum d’aigua
Fomentar la reutilització de les aigües pluvials, depurades, grises, etc.
Introduir criteris d’estalvi en la jardineria urbana
Obligatorietat d’adoptar sistemes d’estalvi i de reutilitzar aigua en els projectes de noves
edificacions, de transformacions integrals i de canvis d’ús d’edificis (ús de sistemes de control de
la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de reducció de cabal o de descàrrega en aixetes i
aparells sanitaris i de reg, temporitzadors, sistemes de captació, emmagatzematge i reutilització
d’aigua de pluja i d’aigües de piscines, etc.
8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi
climàtic. En la mateixa categoria d’objectiu i seguint la mateixa consideració que en el cas anterior, la
principal aportació del municipi a la contaminació atmosfèrica és la seva baixa eficiència energètica del
sistema urbà basat en la baixa densitat edificatòria i la generació de mobilitat obligada basada en el
vehicle privat.
El cas de la mobilitat ja ha estat tractat en l’objectiu 5, i pel que fa a l’eficiència energètica del teixit
urbà les possibilitats del POUM passen per considerar aspectes ja destacats en punts anteriors com són:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp
9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
[116] adhocsostenibilitatambiental2011
Evitar les expansions innecessàries del sòl urbà i fomentar l’optimització funcional i el reciclatge
dels teixits urbans existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la
recuperació d’espais intersticials o marginals.
Fomentar el caràcter policèntric dels sistemes i dels teixits urbans.
Millorar l’eficiència energètica de les edificacions: permetre la màxima eficiència de captació solar
de les noves edificacions, condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions, regulació
de materials i solucions constructives en façanes, exigència d’incorporació d’estudis de costos
energètics en els projectes, etc.
Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans per tal de prevenir les
immissions de fonts contaminants
Fomentar la plena accessibilitat, dins i entre els sistemes urbans. Principalment dins dels mateixos
sistemes urbans, sobretot en el de Cervera, ja que la plena accessibilitat entre els diferents pobles
és molt dificultosa.
9 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi
superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. Tots el sòl urbà del
municipi es troba qualificat de zona de protecció moderada front la contaminació lluminosa. Tanmateix,
aquests sòls, generadors d’enllumenat exterior i, per tant, de contaminació lluminosa, es troben molt
pròxims a les zones d’interès natural del municipi (el turó de Santa Ana, la riera del Roquís i de
l’Espinós, etc., a la vegada que les urbanitzacions de més al nord s’estenen i s’endinsen cap a la part
forestal del terme). Aquesta proximitat fa necessari que el planejament tingui en compte l’impacte de la
generació lumínica dels sòls urbans sobre els ecosistemes adjacents.
10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi. El
planejament pot contribuir a una millor gestió dels materials en tot el seu cicle de vida, a través de les
mesures destinades a reduir l’impacte de les activitats necessàries per a la seva obtenció, producció i
transformació: la regulació de les condicions d’edificació per tal de fomentar l’ús de productes
ambientalment adequats, l’adopció de mesures de disseny urbà que afavoreixin la recollida selectiva i el
reciclatge, la previsió de sòls per la ubicació d’instal∙lacions de dipòsit, valorització i altres formes de
tractament, etc., són algunes de les possibles implicacions.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[117] adhocsostenibilitatambiental2011
10. ESTRUCTURA GENERAL DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ ADOPTADA. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
10.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES
Donades les característiques urbanístiques del municipi de Castellvell del Camp, i en concordança amb
les determinacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, a nivell estratègic només s’ha
plantejat una alternativa possible, fora de l’alternativa 0, que es centra en la necessitat de desviar la
tendència urbanística del municipi seguida en els últims anys. Aquesta tendència fa referència a un
creixement extensiu de sòl urbanísticament apte per a edificar en tipologia residencial de molt baixa
densitat.
D’aquesta manera, des d’un inici, la única alternativa d’estratègia global d’ordenació plantejada, en
contraposició a l’alternativa zero ,ha estat la de limitar aquesta extensió de sòl, treballar per a la seva
reducció tot alliberant les parts més septentrionals del terme, i reforçar la centralitat del nucli històric
mitjançant el desenvolupament de nou sòl a les planes més meridionals del municipi. Aquestes noves
implantacions es consideren necessàries donades les elevades mancances del municipi en certs tipus de
sòl com són el de ús per a equipaments, espais lliures o fins i tot activitats econòmiques.
A partir d’aquí, les alternatives plantejades, fora de l’alternativa zero, es basen en diferents ubicacions
per a les noves implantacions pròximes al centre urbà que permetin dotar‐lo de nous equipaments i
reforçar, així, la seva centralitat.
A nivell de tipologia de creixement, les alternatives també s’encaminen cap a una de sola: densificar el
teixit urbà del municipi. Amb aquesta finalitat, es planteja la necessitat de reduir la mida de les
parcel∙les ja urbanes o urbanitzables i qualificar les noves implantacions amb tipologies de creixement
més denses que les existents actualment. Tanmateix, cal esmentar que aquesta possibilitat de
densificació es veurà limitada per dos motius:
Pre‐existència urbanística d’uns drets adquirits pels propietaris en els sòls ja urbans i
urbanitzables, que pot dificultar la reducció de les parcel∙les edificables ja qualificades com a
residencials.
Necessitat de curar la integració paisatgística dels nous assentaments en un paisatge on
predomina de manera quasi unànime edificacions unifamiliars (en ciutat jardí o aparellades) de
baixa alçada. El nucli històric del municipi es caracteritza per la presència d’edificacions entre
mitgeres de 3 pisos principalment i al seu entorn s’han desenvolupat cases en filera que
segueixen aquesta alçada o fins i tot inferior.
D’aquesta manera, l’alternativa 1 ,2 i 3 comparteixen moltes de les característiques que les diferencien
de l’alternativa zero i que es poden resumir en:
Augment de la densitat edificatòria del municipi tot reduint, en la mesura que sigui possible, les
dimensions de les parcel∙les edificables en els sòls urbans i urbanitzables existents.
Alliberació de sòl a la part septentrional del terme actualment qualificat de sòl urbà o
urbanitzable, tot alliberant pressió sobre ecosistemes d’interès naturals (hàbitats d’interès
comunitari) i alliberant sòl existent en zones amb risc ambiental (risc d’incendi, risc d’erosió
laminar i presència de pendents per sobre del 20%).
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[118] adhocsostenibilitatambiental2011
Alliberació de sòl urbà i urbanitzable localitzat entre les urbanitzacions de la Flor del Camp‐
Castellmoster‐l’Arboceres i Els Pugets, dins del possible, tot conformant un eix de connectivitat
territorial a nivell local.
Ocupació de les parcel∙les de sòl no urbanitzable disperses enmig de sòl urbà i urbanitzable per tal
de poder donar coherència a certs sectors ja urbanitzats, tant pel que fa a la continuïtat del teixit
urbà com a l’accessibilitat dels sectors residencials existents.
Creació de nou sòl per a equipaments municipals localitzats prop del nucli urbà i que permetin
dotar el municipi de noves instal∙lacions municipals i reforçar la centralitat del mateix.
Reubicació dels espais lliures, sempre que sigui possible, per tal de dotar‐los de més utilitat
urbanística, tot concentrant‐los al llarg de cursos hídrics o creant zones de passeig que connectin
amb el nucli històric.
L’alternativa 3, mostra les implicacions que suposen les diferències derivades dels canvis introduïts en
el PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona entre l’avanç i la present aprovació inicial.
10.1.1. Alternativa zero. La no realització del POUM.
No realitzar una nova proposta de planejament al terme municipal de Castellvell del Camp implica
donar continuat al model urbanístic vigent del municipi que es correspon a les Normes Subsidiàries de
Planejament de l’any 1998. Les principals característiques d’aquesta alternativa serien:
El 54% del municipi és qualificat de sòl urbà i urbanitzable de baixa densitat urbanística.
L’expansió del sòl urbà arriba a la zona més septentrionals del municipi, escarpades i amb
caràcter principalment forestal.
Caràcter principalment monofuncional (residencial) i de molt baixa densitat dels sòls urbans
existents. Les previsions del planejament encara per desenvolupar comparteixen aquestes
característiques.
Sòl destinat a ús industrial o amb un ús mixt (residencial‐comercial) molt minoritari i esgotat.
Foment del caràcter merament residencial del municipi.
Deficiències en equipaments que no poden ser solucionades amb els sectors encara a
desenvolupar degut no només a la poca quantitat de sòl destinat a aquest ús sinó també a la seva
localització perifèrica al nucli urbà i en zones de difícil accessibilitat.
Deficiències en espais lliures, tant pel que fa a la seva superfície com en la seva localització.
Existència de fragments reduïts de sòl no urbanitzable comú enmig de la gran massa urbana de
baixa densitat.
El tractament del sòl no urbanitzable inclou categories amb una clara vocació de protecció
d’elements concrets com són els barrancs i el turó de Santa Anna, tot i que normativament el
nivell proteccionista no sigui molt elevat.
El sòl forestal i els hàbitats d’interès presents no queden recollits dins de cap clau de protecció
coherent i adequada a la seva naturalesa. La delimitació de taques classificades dins la clau de
protecció de bosc no segueix una coherència amb la realitat existent.
Els elements patrimonials arquitectònics i arqueològics no es troben recollits ni protegits.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[119] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 10‐1: Ordenació d’acord amb les Normes Subsidiàries de planejament vigent actualment des del 1998.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[120] adhocsostenibilitatambiental2011
10.1.2. Alternativa 1: noves implantacions a la plana occidental del terme
Aquesta alternativa segueix les característiques genèriques plantejades anteriorment en el punt 10.1
referent a l’estratègia global d’ordenació i a la tipologia de creixements, així com amb la resta
d’objectius esmentats.
Així, la principal característica d’aquesta alternativa és la proposta de que les noves implantacions a ser
desenvolupades prop del nucli urbà del municipi es localitzin a la plana occidental del terme. Aquesta
plana es la que queda delimitada pel camí de les ànimes occidentalment i per la riera de Roquetes
orientalment.
Les principals característiques d’aquesta alternativa són:
Seguiment de les recomanacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona que qualifica
aquesta plana de sòl no urbanitzable de protecció preventiva.
Ocupació d’un fragment de sòl que queda força aïllat de la resta de territori no urbanitzat, a nivell
territorial, per la presència de sòl urbà i urbanitzable tant del municipi de Castellvell del Camp
com de Reus.
Mapa 10‐2: Alternativa 1: localització plana occidental (en vermell) sobre les determinacions del Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Eliminació de terrenys de conreu actius i en molt bon estat de conservació dedicats principalment
al cultiu de l’avellana i de l’oliver, en la zona de més fertilitat del municipi. Presència també d’un
sector força rellevant, a nivell de superfície, ocupat per vegetació espontània (de baixa
significança ecològica ja que les espècies presents es corresponen principalment a espècies de
jardineria i agrícoles).
Pas de canalitzacions de rec i canalitzacions d’aigua potable.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[121] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 10‐3: Alternativa 1: caracterització i accessibilitat de la plana occidental
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[122] adhocsostenibilitatambiental2011
Ocupació d’un sector de sòl que queda comunicat amb el nucli urbà actual mitjançant un sol vial
urbà (carrer de les Roquetes), amb fort pendent i que comunica l’àmbit amb l’eix principal de
comunicació del terme (la carretera TP‐7049), i un camí rural (camí de Monterols)
Ocupació d’un sector de sòl que queda topogràficament molt per sota del nivell del sòl urbà
actual, aproximadament uns 10‐15 metres més avall, sense que hi hagi un descens progressiu
entre els dos nivells. En l’extrem nord‐occidental el sector agafa el mateix nivell topogràfic que la
conjunció entre els camins de Monterols i de les Ànimes.
Presència de dues línies elèctriques d’alta tensió que creuen la part meridional de l’àmbit.
Potencial risc d’inundabilitat pel pas de la riera de Roquetes que, indubtablement, afectaria la
llera de la dreta del torrent degut a la topografia del terreny, reduint significativament el sòl
ocupable.
10.1.3. Alternativa 2: noves implantacions a la plana oriental del terme i en base a les previsions de l’avanç del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona
Aquesta alternativa segueix les característiques genèriques plantejades anteriorment en el punt 10.1
referent a l’estratègia global d’ordenació i a la tipologia de creixements, així com amb la resta
d’objectius esmentats.
Així, la principal característica d’aquesta alternativa es que es proposa que les noves implantacions a ser
desenvolupades prop del nucli urbà del municipi es localitzin a la plana oriental del terme. Aquesta
plana es la que queda delimitada per les rieres del Roquís (a l’oest) i de la Viladeta (a l’est).
Les principals característiques d’aquesta alternativa són:
Ocupació de sòl classificat de protecció territorial d’interès agrícola o paisatgístic pel Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Ocupació d’un fragment de sòl amb característiques paisatgístiques rellevants relacionades amb
l’activitat agrícola i la seva continuïtat estructural amb els sòls fora del municipi.
Mapa 10‐4: Alternativa 2: localització plana oriental (en vermell) sobre les determinacions del Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[123] adhocsostenibilitatambiental2011
Eliminació de terrenys de conreu actius i en molt bon estat de conservació dedicats principalment
al cultiu de l’avellana, l’ametller i de l’oliver, en els sòls de major fertilitat del municipi.
Potencial risc d’inundabilitat pel pas de les rieres del Roquís i de la Viladeta.
Existència de canalitzacions de recs i canalitzacions d’aigua potable.
Mapa 10‐5: Alternativa 2: Caracterització i accessibilitat de la plana oriental
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[124] adhocsostenibilitatambiental2011
Ocupació d’un sector de sòl que queda comunicat amb el nucli urbà actual amb dos accessos, un
directe i l’altre indirecte, amb fort pendent, des de l’eix de comunicació principal del municipi
(carreteres TP‐7049 i TV‐7048), i la riera de la Viladeta que funciona com un camí rural. A la
vegada, amb les previsions que fa l’avanç del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp
de Tarragona, es genera un nou accés al sector directe a la variant de la TP‐7049).
Ocupació d’un sector de sòl que queda topogràficament al mateix nivell que el sòl urbà adjacent.
Tanmateix, occidentalment la connexió amb el sòl urbà ha de salvar el desnivell que representa la
llera de la riera del Roquís, enfonsada aproximadament uns 5‐7 metres respecte als sòls contigus.
Septentrionalment no existeix cap desnivell topogràfic amb el sòl urbà adjacent.
Presència d’una línia elèctrica d’alta tensió que creua la part nord occidental de l’àmbit.
10.1.4. Alternativa 3: noves implantacions a la plana oriental del terme i en base a les previsions de l’aprovació inicial del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona
Aquesta alternativa segueix les característiques genèriques plantejades anteriorment en el punt 10.1
referent a l’estratègia global d’ordenació i a la tipologia de creixements, així com amb la resta
d’objectius esmentats.
La principal característica d’aquesta alternativa es que es proposa la mateixa localització de la previsió
de creixement de l’alternativa 2 però recull les determinacions de l’aprovació inicial del PDU, les quals
passen pel tram ferroviari, en estudi, de transport de mercaderies i el canvi en la xarxa viària, la qual no
contempla la variant del vial que comunica el vial nord de Reus amb la carretera d’Almoster sinó que
planteja un vial que comunica Almoster amb la carretera C‐14.
Les principals característiques d’aquesta alternativa són:
Ocupació de sòl classificat de protecció territorial d’interès agrícola o paisatgístic pel Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Ocupació d’un fragment de sòl amb característiques paisatgístiques rellevants relacionades amb
l’activitat agrícola i la seva continuïtat estructural amb els sòls fora del municipi.
Mapa 10‐6: Alternativa 2: localització plana oriental (en vermell) sobre les determinacions del Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[125] adhocsostenibilitatambiental2011
Eliminació de terrenys de conreu actius i en molt bon estat de conservació dedicats principalment
al cultiu de l’avellana, l’ametller i de l’oliver, en els sòls de major fertilitat del municipi.
Potencial risc d’inundabilitat pel pas de les rieres del Roquís i de la Viladeta.
Existència de canalitzacions de recs i canalitzacions d’aigua potable.
Mapa 10‐7: Alternativa 2: caracterització i accessibilitat de la plana oriental
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[126] adhocsostenibilitatambiental2011
Ocupació d’un sector de sòl que queda comunicat amb el nucli urbà actual amb dos accessos, un
directe i l’altre indirecte, amb fort pendent, des de l’eix de comunicació principal del municipi
(carreteres TP‐7049 i TV‐7048), i la riera de la Viladeta que funciona com un camí rural. D’acord
amb el PDU, el sector limita amb l’eix cívic entre Reus i Castellvell del Camp, és a dir, amb un eix
no motoritzat.
Ocupació d’un sector de sòl que queda topogràficament al mateix nivell que el sòl urbà adjacent.
Tanmateix, occidentalment la connexió amb el sòl urbà ha de salvar el desnivell que representa la
llera de la riera del Roquís, enfonsada aproximadament uns 5‐7 metres respecte als sòls contigus.
Septentrionalment no existeix cap desnivell topogràfic amb el sòl urbà adjacent.
Presència d’una línia elèctrica d’alta tensió que creua la part nord occidental de l’àmbit.
Ocupació d’un sector planer, el qual es veu travessat per la proposta d’un eix ferroviari pel
transport de mercaderies, segons el PDU.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[127] adhocsostenibilitatambiental2011
10.2. AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
La valoració dels objectius i criteris ambientals de cadascuna de les alternatives inicials descrites en
l’apartat anterior permeten justificar els motius finals per a la selecció de l’alternativa escollida per al
POUM de Castellvell del Camp.
OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
1 Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i
plurifuncionals.
2 Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la
urbanització i l’edificació. Risc d’incendis forestals, inestabilitat de vessants, etc.
3 Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en la
mesura possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures.
4
Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès
natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais
lliures urbans.
5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que fa
als sòls amb caràcter agrícola.
6 Reduir la mobilitat obligada.
7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
en el marc d’un model territorial globalment eficient.
8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.
9 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi
superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi.
A continuació es desenvolupa un anàlisi global comparat des del punt de vista ambiental de les
alternatives descrites. Per a l’avaluació es caracteritzen els diversos efectes significatius produïts per les
actuacions proposades per cada alternativa i es realitza una avaluació segons el tipus d’efecte que
s’estableix en:
Efecte Valor Simbologia
Molt positiu +2
Positiu +1
Neutral o compensat 0
Negatiu ‐1
Molt negatiu ‐2
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[117] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3
1 Evitar i corregir els models urbans dispersos
La planificació urbanística actual al municipi es basa en un model urbanístic extensiu, amb sòls residencials de molt baixa densitat, monofuncional i desconnectats del nucli urbà tradicional.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables residencials de baixa densitat i monofuncionals de la part septentrional del terme i creació d’un nou sector de major densitat, plurifuncional i connectat amb el nucli urbà i l’eix principal de comunicació del terme.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables residencials de baixa densitat i monofuncionals de la part septentrional del terme i creació d’un nou sector de major densitat, plurifuncional i connectat amb el nucli urbà i l’eix principal de comunicació del terme.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables residencials de baixa densitat i monofuncionals de la part septentrional del terme i creació d’un nou sector de major densitat, plurifuncional i connectat amb el nucli urbà i l’eix principal de comunicació del terme.
2 Delimitar les zones de risc per a la seguretat
Presència d’una quantitat gens important de sòl residencial en zones amb pendents elevats (> 20%), amb risc d’erosió laminari/ o amb risc alt i molt alt d’incendis.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme afectats per risc d’incendi, d’erosió laminar i/o per pendents elevats. Planificació d’un nou sector industrial en una zona amb baix risc ambiental, només afectat per un potencial risc d’inundació degut a la presència de la riera de Roquetes.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme afectats per risc d’incendi, d’erosió laminar i/o per pendents elevats. Planificació d’un nou sector industrial en una zona amb baix risc ambiental, només afectat per un potencial risc d’inundació degut a la presència de les rieres del Roquís i de la Viladeta.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme afectats per risc d’incendi, d’erosió laminar i/o per pendents elevats. Planificació d’un nou sector industrial en una zona amb baix risc ambiental, només afectat per un potencial risc d’inundació degut a la presència de les rieres del Roquís i de la Viladeta.
Ubicació d’usos urbans a l’entorn de la via ferroviària de mercaderies amb el soroll associat i la possibilitat de pas de mercaderies perilloses
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[118] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3
3 Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix
Afectació directe o indirecte dels hàbitats de major interès ecològic del municipi (habitats d’interès comunitari) per presència de sòls residencials. Ocupació de les ribes altes dels cursos hídrics.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme que tenen una afecció directe o indirecte sobre els hàbitats de major interès del municipi. Ocupació d’una plana amb presència d’un curs hídric amb vegetació espontània abundant i una massa arbòria densa. Ocupació d’una de les planes amb major fertilitat del municipi i en actiu.
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme amb afecció directe o indirecte sobre els hàbitats de major interès del municipi.
Ocupació d’una plana amb presència de dos cursos hídrics amb poca vegetació espontània. Ocupació d’una de les planes amb major fertilitat del municipi i en actiu .
Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme amb afecció directe o indirecte sobre els hàbitats de major interès del municipi.
Ocupació d’una plana amb presència de dos cursos hídrics amb poca vegetació espontània. Ocupació d’una de les planes amb major fertilitat del municipi i en actiu .
4 Establir una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada.
La planificació urbanística ocupa de manera extensiva més de la meitat del territori municipal sense deixar lliures d’ocupació cap eix de connectivitat ecològica a nivell local. La baixa densitat residencial que fomenta permet certa permeabilitat del territori, sobretot en les parts més septentrionals. Ocupació de les ribes de tots els cursos hídrics sense una distribució coherent d’espais lliures que en preservi la seva funció connectora.
Proposta de desqualificació de sòls compresos entre les urbanitzacions dels Pugets i Flor del Camp‐Arboceres‐Castellmoster, tot creant un eix de connectivitat ecològica a nivell local. Potencial redistribució dels espais lliures del municipi tot creant recorreguts al llarg dels cursos hídrics que en fomentin les seves funcions connectores. Ocupació de les ribes baixes de la riera de Roquetes amb potencial afectació a la seva funcionalitat connectora.
Proposta de desqualificació de sòls compresos entre les urbanitzacions dels Pugets i Flor del Camp‐Arboceres‐Castellmoster, tot creant un eix de connectivitat ecològica a nivell local. Potencial redistribució dels espais lliures del municipi tot creant recorreguts al llarg dels cursos hídrics que en fomentin les seves funcions connectores. Ocupació de les ribes baixes de les rieres del Roquís i de la Viladeta amb potencial afectació a la seva funcionalitat connectora.
Proposta de desqualificació de sòls en la part septentrional del terme, entre les urbanitzacions, tot creant un eix de connectivitat ecològica a nivell local. Potencial redistribució dels espais lliures del municipi al llarg dels cursos hídrics que en fomentin les seves funcions connectores. Ocupació de la part baixa de les rieres del Roquís i de la Viladeta. El tram ferroviari i l’enllaç Almoster ‐ C‐14, fragmenten les planes agrícoles d’interès segons el PTP del Camp de Tarragona).
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[119] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3
5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes
Afectació paisatgística de la part nord del municipi, zones aturonades altament visibles, considerada de valor paisatgístic pel patró de poblament (Catàleg del Paisatge).
Manca de normativa d’integració paisatgística de noves implantacions urbanes. La baixa densitat prevista permet establir elements naturals que ajudin a la integració paisatgística de les edificacions.
No afectació de les planes agrícoles meridionals. Protecció paisatgística del Turó de Sta. Anna.
Reducció impacte paisatgístic del patró de poblament de les zones aturonades per la proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme. Possibilitat d’introduir normativa d’integració paisatgística per a les noves edificacions.. Potencial manteniment de la protecció del turó de Sta. Anna. Augmenta les zones de SNU amb un alt nivell de protecció paisatgística a la zona nord del municipi. Ocupació d’una plana agrícola amb elevada qualitat paisatgística (Catàleg del Paisatge), però altament rodejada per sòls urbans i urbanitzables
Reducció impacte paisatgístic del patró de poblament de les zones aturonades per la proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme. Possibilitat d’introduir normativa d’integració paisatgística per a les noves edificacions. Augmenta les zones de SNU amb un alt nivell de protecció paisatgística a la zona nord del municipi. Potencial manteniment de la protecció del turó de Sta. Anna. Ocupació urbana d’una plana agrícola amb elevada qualitat paisatgística (catàleg del Paisatge).
Reducció impacte paisatgístic del patró de poblament de les zones aturonades per la proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme. Possibilitat d’introduir normativa d’integració paisatgística per a les noves edificacions. Potencial manteniment de la protecció del turó de Sta. Anna. Augmenta les zones de SNU amb un alt nivell de protecció paisatgística a la zona nord del municipi. Ocupació urbana d’una plana agrícola amb elevada qualitat paisatgística. Efecte que es pot veure intensificat per la previsió de l’avanç del PDU del tram ferroviari i l’eix viari entre Almoster i la carretera C‐14.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[120] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3
6 Reduir la mobilitat obligada
Manteniment del model urbà existent, dispers, de baixa densitat, amb manca d’equipaments i serveis tant públics com privats que redueixin la mobilitat obligada i inviabilitat d’establir un model de transport públic eficient. Zones residencials amb accessibilitat limitada des dels eixos viaris principals del municipi.
Reducció de la mobilitat generada i al reduir el sòl urbà i urbanitzable de baixa densitat septentrional del terme, de difícil accés i sense cap tipus de servei privat o públic.
Creació d’un nou sector urbanístic, plurifuncional i amb capacitat per albergar serveis municipals i privats inexistents actualment al municipi. Aquest nou sòl es localitza en una plana pròxima al nucli urbà i relativament accessible des d’aquest. Tanmateix, la seva topografia respecte al nucli dificulta enormement aquesta accessibilitat.
Reducció de la mobilitat generada i al reduir el sòl urbà i urbanitzable de baixa densitat septentrional del terme, de difícil accés i sense cap tipus de servei privat o públic.
Creació d’un nou sector urbanístic, plurifuncional i amb capacitat per albergar serveis municipals i privats inexistents actualment al municipi. Aquest nou sòl es localitza en una plana pròxima al nucli urbà, topogràficament anivellada amb l’àmbit urbà i altament accessible des de tots els eixos viaris principals existents i futurs.
Reducció de la mobilitat generada i al reduir el sòl urbà i urbanitzable de baixa densitat septentrional del terme, de difícil accés i sense cap tipus de servei privat o públic.
Creació d’un nou sector urbanístic, plurifuncional i amb capacitat per albergar serveis municipals i privats inexistents actualment al municipi. Aquest nou sòl es localitza en una plana pròxima al nucli urbà, topogràficament anivellada amb l’àmbit urbà i totalment accessible des de tots els eixos viaris principals existents però no futurs (no accés directe des de la variant de la TP‐7048).
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[121] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3
7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs
El model urbà de baixa densitat dissenyat per les NSP actuals és altament consumidor d’aigua (degut a la configuració en baixa densitat), amb un ús molt poc eficient d’aquest recurs (per m2 de sòl urbà) i amb una necessitat excessiva de sistemes de distribució d’aigua potable. Afectació de la part alta de tots els cursos hídrics del municipi.
L’augment de població previst pel nou POUM respecte a les actuals NSP es preveu mínim i, pel contrari, es canvia el model urbanístic de baixa densitat per un de major compacitat que fomenta un ús més eficient de l’aigua.. Possibilitat d’introduir normatives sobre l’activitat edificatòria. Afectació de la part baixa de la riera de Roquetes per nova implantació urbana.
L’augment de població previst pel nou POUM respecte a les actuals NSP es preveu mínim i, pel contrari, es canvia el model urbanístic de baixa densitat per un de major compacitat que fomenta un ús més eficient de l’aigua.. Possibilitat d’introduir normatives sobre l’activitat edificatòria. Afectació de les rieres del Roquís i de la Viladeta per nova implantació urbana.
L’augment de població previst pel nou POUM respecte a les actuals NSP es preveu mínim i, pel contrari, es canvia el model urbanístic de baixa densitat per un de major compacitat que fomenta un ús més eficient de l’aigua.. Possibilitat d’introduir normatives sobre l’activitat edificatòria. Afectació de les rieres del Roquís i de la Viladeta per nova implantació urbana.
8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans
El model urbà de baixa densitat dissenyat per les NSP actuals és altament consumidor d’energia i de molt poca eficiència energètica.
Proposta de nou sòl urbà més compacte i reducció de les zones residencials de baixa densitat de la part septentrional del terme, generant un model urbà més eficient energèticament. Potencialitat d’introduir determinacions normatives que afavoreixin l’eficiència energètica de les edificacions.
Proposta de nou sòl urbà més compacte i reducció de les zones residencials de baixa densitat de la part septentrional del terme, generant un model urbà més eficient energèticament. Potencialitat d’introduir determinacions normatives que afavoreixin l’eficiència energètica de les edificacions.
Proposta de nou sòl urbà més compacte i reducció de les zones residencials de baixa densitat de la part septentrional del terme, generant un model urbà més eficient energèticament. Potencialitat d’introduir determinacions normatives que afavoreixin l’eficiència energètica de les edificacions.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[122] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3
9 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior
El model urbà actual, de baixa densitat i a les parts del terme, provoca necessitats d’enllumenat exterior molt elevades enmig d’un espai amb presència d’hàbitats d’interès comunitari. La major part de les urbanitzacions septentrionals del terme no tenen l’enllumenat públic adaptat a la normativa de contaminació lumínica.
Reducció del sòl amb requeriments lumínics importants (urbà) de les zones de més interès natural del nord del terme. Expansió del sòl amb requeriments lumínics (urbà) cap a zones vulnerables front la contaminació lumínica com és la riera de Roquetes. Possibilitat d’introduir criteris de protecció del medi nocturn per a la instal∙lació de nous sistemes d’il∙luminació exterior.
Reducció del sòl amb requeriments lumínics (urbà) de les zones de més interès natural del nord del terme. Expansió del sòl amb requeriments lumínics (urbà) cap a zones vulnerables front la contaminació lumínica com són les rieres de Roquís i de la Viladeta. Possibilitat d’introduir criteris de protecció del medi nocturn per a la instal∙lació de nous sistemes d’il∙luminació exterior.
Reducció del sòl amb requeriments lumínics (urbà) de les zones de més interès natural del nord del terme. Expansió del sòl amb requeriments lumínics (urbà) cap a zones vulnerables front la contaminació lumínica com són les rieres de Roquís i de la Viladeta. Possibilitat d’introduir criteris de protecció del medi nocturn per a la instal∙lació de nous sistemes d’il∙luminació exterior.
10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus
El model urbà de baixa densitat dificulta la capacitat del municipi de fomentar la recollida selectiva dels residus per la gran quantitat de dotació de contenidors que necessita pe donar un servei adequat. Manca de normativa urbanística específica que estableixi els elements necessaris, tant urbans com particulars, per a facilitar la recollida selectiva dels residus.
L’augment de població previst pel nou POUM respecte els actuals NSP es preveu que serà mínim, amb la conseqüent baixa afectació sobre la producció i gestió dels residus municipals. Possibilitat d’adequació dels sistemes urbans als elements de recollida selectiva i d’introducció de normativa específica al respecte tant a la zona viària com en les edificacions. La densificació del teixit urbà ha de facilitar la gestió dels residus.
L’augment de població previst pel nou POUM respecte els actuals NSP es preveu que serà mínim, amb la conseqüent baixa afectació sobre la producció i gestió dels residus municipals. Possibilitat d’adequació dels sistemes urbans als elements de recollida selectiva i d’introducció de normativa específica al respecte tant a la zona viària com en les edificacions. La densificació del teixit urbà ha de facilitar la gestió dels residus.
L’augment de població previst pel nou POUM respecte els actuals NSP es preveu que serà mínim, amb la conseqüent baixa afectació sobre la producció i gestió dels residus municipals. Possibilitat d’adequació dels sistemes urbans als elements de recollida selectiva i d’introducció de normativa específica al respecte tant a la zona viària com en les edificacions. La densificació del teixit urbà ha de facilitar la gestió dels residus.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[123] adhocsostenibilitatambiental2011
OBJECTIUS Altern. 0 Altern.1 Altern. 2 Altern. 3
1 Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals.
‐2 +2 +2 +2
2
Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la urbanització i l’edificació. Risc d’incendi forestal, inestabilitat de vessants, etc.
‐2 ‐1 ‐1 ‐2
3
Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en la mesura del possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures.
‐2 +1 +1 +1
4
Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais lliures urbans.
‐2 +1 +1 ‐1
5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que fa als sòls amb caràcter agrícola.
‐2 0 ‐1 ‐1
6 Reduir la mobilitat obligada ‐2 0 +2 +1
7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.
‐2 +1 +1 +1
8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.
‐2 +1 +1 +1
9
Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic o privat) i evitar‐ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
‐2 ‐1 ‐1 ‐1
10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi
‐2 +1 +1 +1
VALORACIÓ GLOBAL ‐20 +5 +6 +2
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[124] adhocsostenibilitatambiental2011
10.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA
D’acord amb la valoració general realitzada en l’apartat anterior, l’alternativa ambientalment més
favorable es correspon a l’Alternativa 2, la qual és l’adoptada per la present proposta.
Les diferències entre l’alternativa 1, 2 i 3 respecte a l’alternativa 0 són de gran magnitud degut
principalment, i únicament, al canvi en el model urbanístic que promou el POUM en total contraposició
al model actual de les NSP. La recerca, que es proposa el POUM, d’una major densitat, compacitat i
plurifuncionalitat dels teixits urbans té implicacions directes sobre l’eficiència en l’ús de recursos
(energia i aigua) i en la gestió de determinats vectors ambientals com la contaminació atmosfèrica i
lumínica o la gestió de residus. A la vegada, l’estratègia d’eliminar sòl urbà i urbanitzable de les zones
septentrionals del terme té implicacions directes sobre els objectius de preservació dels hàbitats
d’interès i de protecció front els riscs ambientals.
Per la seva banda, entre les alternatives 1 i 2 la única diferència recau en la localització del nou sector
de creixement i a les seves implicacions sobre el paisatge, els hàbitats d’interès i la
mobilitat/accessibilitat. Així, les principals diferències ambientals que es poden destacar són:
L’alternativa 1 és més favorable des del punt de vista paisatgístic ja que la localització del nou
sector urbà que proposa, enfonsat i altament rodejat per zones ja urbanes, fa que
paisatgísticament la integració de les noves edificacions sigui més factible. Tanmateix, el sector
que es proposa presenta una dificultat intrínseca que fa referència a l’accessibiliat des del nucli
urbà o des del principal eix viari del municipi. Aquesta dificultat recau en el fet que existeix un
gran desnivell entre el sòl urbà actual i el nou sector que obliga a generar vials de connexió o bé
amb pendents massa elevats o bé amb recorreguts llargs que impliquen una desproporcionada
ocupació del sòl.
Finalment, aquesta alternativa afecta a un dels pocs cursos hídrics del municipi que encara mostra
associada a les seves lleres abundant vegetació espontània.
L’alternativa 2, en canvi, afecta a cursos hídrics amb molt poca entitat ecològica, sobretot el
barranc de la Viladeta on la llera és utilitzada com a camí. El barranc del Roquís manté certa
permeabilitat des de la seva capçalera tot transcorrent pel mig de sòls urbans, tanmateix, en les
seves parts baixes la vegetació associada a les seves riberes és força minsa.
En temes d’accessibilitat i mobilitat aquesta alternativa es mostra molt més favorable que
l’alternativa 1 ja que la localització del nou sector manté una connectivitat immillorable amb el
nucli urbà i l’eix viari principal d’infraestructures del municipi. L’accesibilitat es veu altament
reforçada gràcies a les previsions de construcció de la variant de la TP‐ 7049
La nota més negativa d’aquesta alternativa té relació amb l’afectació del nou sector proposat
sobre el paisatge d’una plana agrícola ben conservada. Primerament, afecta directament una
plana agrícola del terme d’elevada qualitat paisatgística, així identificada pel Catàleg del paisatge
del Camp de Tarragona, i amb continuïtat amb els sòls adjacents. A la vegada, l’obertura d’aquest
sector cap a la plana adjacent fa que qualsevol intervenció urbanística, i més amb edificacions,
sigui altament visible i que representi un element molt significatiu dels perímetres urbans
d’aquesta zona.
Cal tenir present que si finalment es planifica la variant de la TP‐7049 prevista pel PDU, bona part
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[125] adhocsostenibilitatambiental2011
d’aquestes característiques paisatgístiques es veuran alterades.
Per últim, entre les alternatives 2 i 3 els canvis són degut a les modificacions entre l’avanç del PDU i la
seva aprovació inicial, les quals varien, principalment, l’assoliment dels objectius referents a paisatge i
accessibilitat, així l’alternativa 3 d’acord amb l’aprovació inicial del PDU:
El grau d’accessibilitat motoritzada al sector es veu minvat, ja que no recull la proposta de variant.
Per contra, l’accessibilitat amb mitjans no motoritzats pren força, ja que el sector limita amb l’eix
cívic entre Reus i Castellvell.
Intensifica l’alteració de la plana agrícola del municipi, identificada pel PTP del Camp de
Tarragona, la qual alberga l’eix ferroviari que creua les dues planes agrícoles del municipi, i el vial
connector entre Almoster i la carretera C‐12.
Amb aquesta valoració, i donat que l’alternativa escollida per la present proposta del POUM és
l’alternativa 2, en el desenvolupament del Pla urbanística caldrà tenir en consideració:
Potencial inundabilitat del nou sector urbanístic per la presència de les rieres del Roquís i de la
Viladeta
Manteniment de la permeabilitat que mostra la riera del Roquís i dels peus d’interès que hi
puguin haver en les seves lleres.
Tenir cura del desenvolupament del nou sector urbanístic en temes d’integració paisatgística amb
el territori agrícola adjacent
Estudiar una bona connectivitat viària en el nou sector.
Potencial manteniment d’elements puntuals d’interès paisatgístic relacionats amb l’activitat
agrícola actual (murs de pedra, sistema de rec, etc.)
Manteniment o adequada adaptació dels sistemes de rec i de canalització d’aigua presents al nou
sector urbanístic.
10.4. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA ADOPTADA
A nivell municipal, les propostes bàsiques de planejament pes poden resumir en:
Desqualificar la totalitat del sòls no desenvolupats que es trobin en zones de terreny amb
pendent superior al 20%, així com aquells que presenten valors agrícoles, naturals o paisatgístics.
Modificar, des d’un punt de vista normatiu, els sectors de planejament desenvolupats i poc
consolidats i els pendents de desenvolupament per tal d’incrementar la seva densitat.
El POUM tan sols crearà noves àrees de creixement, i en dimensió molt reduïda, en aquells àmbits
que sigui necessari per relligar zones actualment consolidades o semiconsolidades i que han
quedat desconnexes amb el pas del temps. Aquestes petites zones de creixement tindrà com a
objectiu principal garantir la connexió de xarxes tant viàries com de serveis.
Pel que fa de manera més concreta al sòl urbà i urbanitzable les característiques bàsiques que
defineixen el tractament que en fa aquesta nova proposta d’ordenació són:
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[126] adhocsostenibilitatambiental2011
Es proposa el reconeixement del sòl urbà actual a partir de la inclusió d’aquelles actuacions
realitzades d’urbanització en àmbit de UA, o en sectors urbanitzables i l’exclusió d’aquelles
actuacions no executades o poc justificades.
Es proposaran actuacions de millora urbana en àmbit que ho requereixin i ho permetin.
Els nuclis residencials dispersos, a més de tots els serveis, han de disposar d’una bona inserció en
el territori, pel que el POUM tindrà que proposar solucions individuals.
La determinació del sòl urbanitzable s’ha de fer en quantitat suficient justificada al que resulti dels
corresponents estudis demogràfics i de demanda previsible d’habitatge i d’ocupació en els
propers anys.
El sòl urbanitzable residencial, es proposa situar‐lo a l’entorn de l’actual nucli principal del
municipi, procurant‐li un creixement compacte, ordenat i de qualitat. En la resta de nuclis es
proposa algun creixement puntual, petit i justificat per les aportacions morfològiques o
d’infraestructures que pot suposar pel nucli en qüestió.
Referent al sòl urbanitzable per a activitats econòmiques, el POUM proposa la creació d’una zona
comercial i de petita indústria dins l’actual SAU‐7, al costat de la carretera Reus‐ Castellvell del
Camp, a l’entrada del municipi.
En el sòl no urbanitzable es proposa:
Establir zones de protecció del valor agrícola i del valor de paisatge agrícola
Establir zones de protecció natural i paisatgística pels boscos aïllats existents, riera, etc.
Establir zones de valor agrícola
Determinar, a partir del que es conté en les NSP vigents, la xarxa de camins i carrerades d’interès
públic, per a la seva protecció i tractament.
Determinar les qualificacions adients per a les zones de servituds d’infraestructures de
comunicació i energètiques.
Regular les construccions en el sòl no urbanitzable
Per últim la present proposta:
Manté la variant que discorre al costat del límit del terme més oriental i comunica el vial nord de
Reus amb la carretera Almoster TV‐7048 a l’alçada de les urbanitzacions Castellmoster, La Flor del
Camp i Les Arboceres, proposada en l’avanç del PDU de l’àmbit central i no contemplada en la
seva aprovació inicial.
Dota al municipi d’una important zona d’equipaments, obtinguda a partir del planejament
derivat, a la zona indicada al sector oriental del municipi, al costat de l’actual escola.
S’incorporà a la catalogació o inventari de les NSP vigents els edificis, jaciments d’expectativa
arqueològica, elements rurals d’interès com barraques de pedra en sec, masies, creus de terme,
etc.
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[127] adhocsostenibilitatambiental2011
Mapa 10‐8: Proposta d’ordenació.
Font: avanç del POUM
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA
[128] adhocsostenibilitatambiental2011
Equip redactor:
Ana Tarragona Llicenciada en Ciències Ambientals
AdHoc, Sostenibilitat ambiental
Reus, novembre de 2011
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES
[129] adhocsostenibilitatambiental2011
BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES
Informe previ dimensionats sobre l’habitatge en el planejament general. Ajuntament de
Castellvell del Camp. Setembre 2009
Treballs previs del POUM. Ajuntament de Castellvell del Camp. De Arostegui 2009.
Estudi hidràulic‐Inundabilitat de la urbanització del Pinar. Mediterrània de Geoserveis. 2007
Estudi d’Inundabilitat de la Riera del Roquís a la UA‐1. Raimon Grau Valldosera. Octubre de 2008
Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva
Marc de l’Aigua (2000/30/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries).Document IMPRESS.
Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya. Octubre 2005.
Delimitació de zones de qualitat de l’aire. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació
Atmosfèrica a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya. Desembre de 2001. Actualització del juny de 2002.
Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. Agència Catalana de l’Aigua.
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2001.
Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Inventari d’espais d’interès geològic. Departament de Medi Ambient i Habitatge
Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona. Departament de Política Territorial i obres públiques.
Maig de 2010
Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona. Aprovació inicial, abril 2010.
Pla General de Política Forestal de Catalunya (2005‐2014) del Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
Pla Territorial General de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 1995
Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Departament de Política Territorial i Obres
Públiques. Aprovació definitiva del 12 de gener de 2009.
Inventario Nacional de Suelos 2002‐2012. Dirección General para la Biodiversidad del Ministerio
de Medio Ambiente.
Resumen sobre los campos eléctricos y magnéticos generados por las instalaciones eléctricas de
alta tensió. REE. Mayo 2003
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006‐2026 (PITC). Secretaria per a la Mobilitat.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Juliol 2006.
Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005). Agència Catalana de
l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Juny 2006.
Pla Territorial Sectorial d’implantació de l’energia eòlica de Catalunya. Departament de Medi
Ambient i Habitatge. Juny 2002.
Pla d’Espais d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Proposta de Pla d’Ordenació ambiental de les instal∙lacions de telefonia mòbil i de
radiocomunicacions a la comarca del Baix Camp. Juliol 2009
Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp
BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES
[130] adhocsostenibilitatambiental2011
Guia tècnica. Avaluació Ambiental en el planejament urbanístic. Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal. 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Abril 2003.
Departament de Medi Ambient i Universitat Politècnica de Catalunya.
Municat. Municipis i Comarques de Catalunya. Departament de Governació i administracions
públiques de la Generalitat de Catalunya. http://www.municat.net
Servei Meteorològic de Catalunya.
http://www.meteocat.com/marcs/marcos_historia/marcs_anuaris.htm
Consell Català de Producció Integrada. Directori abril de 2008.
http://www.producciointegrada.cat/
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
http://www.gencat.cat/DARP
Departament de Política Territorial i obres Públiques
http://www.gencat.cat/PTOP
Departament de Medi Ambient. Bases cartogràfiques.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia
Institut d’Estadística de Catalunya.
http://www.idescat.es
Institut Cartogràfic de Catalunya.
http://icc.cat
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
http://www.gencat.cat/cultura
Agència de Residus de Catalunya
http://www.arc‐cat.net
Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni
Estadístiques socioeconòmiques de Caja España
http://cajaespana.es/
Informació d’empreses
http://www.einforma.com
Ajuntament de Castellvell del Camp
http://www.castellvelldelcamp.cat/
Cooperativa agrícola i caixa agrària de Castellvell del Camp
http://www.cooperativacastellvell.com/
Recommended