Citation preview
Microsoft PowerPoint - Filosofia medieval.pptLa filosofia
cristianaLa filosofia cristiana
La filosofia grega havia centrat la seva reflexiLa filosofia grega
havia centrat la seva reflexióó entorn de la entorn de la
determinacideterminacióó de l'objecte.de l'objecte.
La filosofia medieval centrarLa filosofia medieval centraràà el seu
interel seu interèès en Ds en Dééu.u.
La filosofia helLa filosofia hel··lenleníística havia donat una
orientacistica havia donat una orientacióó prprààctica al ctica al
saber. Al dirigeix cap a la felicitat de l'home.saber. Al dirigeix
cap a la felicitat de l'home.
L'expansiL'expansióó del cristianisme anirdel cristianisme aniràà
provocant l'apariciprovocant l'aparicióó d'altres d'altres models
de felicitat o "salvacimodels de felicitat o "salvacióó
individual", que competiran amb els individual", que competiran amb
els models filosòfics.models filosòfics.
GuillermoGuillermo de de OckamOckam
Sant Jeroni Sant Jeroni ((†† 420)420)
Sant Sant AmbròsAmbròs de de
MilMilàà ((†† 397)397)
168)168)
97)97)
-- Inicial hostilitat cap a la filosofia (alguns dels primers
pareInicial hostilitat cap a la filosofia (alguns dels primers
pares s apologistasapologistas cristians)cristians) -- Els
continuadors trobaran en la filosofia, un instrument Els
continuadors trobaran en la filosofia, un instrument úútil, til,
per combatre altres religions i per intentar comprendre els per
combatre altres religions i per intentar comprendre els misteris
revelats (Sant misteris revelats (Sant AgustAgustíínn). La fe, que
subministra les ). La fe, que subministra les creences a les quals
no es pot renunciar, tractarcreences a les quals no es pot
renunciar, tractaràà d'entrar en d'entrar en didiààleg amb la raleg
amb la raóó.. -- La inicial submissiLa inicial submissióó de la
rade la raóó exigida per la fe, deixarexigida per la fe, deixaràà
pas pas a una major autonomia en Sant Toma una major autonomia en
Sant Tomààs s d'Aquinod'Aquino.. -- La crisi de l'EscolLa crisi de
l'Escolààstica (stica (OckamOckam), reclama la independ), reclama
la independèència ncia de la rade la raóó. aix. aixíí
s'iniciars'iniciaràà la filosofia moderna.la filosofia
moderna.
La filosofia cristianaLa filosofia cristiana
El terme de filosofia cristiana ha El terme de filosofia cristiana
ha plantejat molts problemes al llarg de la plantejat molts
problemes al llarg de la història del pensament. història del
pensament.
Modernament ha estat objecte de Modernament ha estat objecte de
diverses interpretacions. diverses interpretacions.
Uns que neguen rotundament que Uns que neguen rotundament que
tingui alguna validesa.tingui alguna validesa.
Uns altres que declaren que Uns altres que declaren que éés l's
l'úúnica nica forma possible de fer genuforma possible de fer
genuïïna filosofia na filosofia
Llocs on es va desenvolupar la filosofia cristianaLlocs on es va
desenvolupar la filosofia cristiana
Pares apostòlicsPares apostòlics
Es diuen pares Es diuen pares apostòlics als autors del apostòlics
als autors del cristianisme primitiu cristianisme primitiu que,
segons la tradicique, segons la tradicióó, , van tenir algun
contacte van tenir algun contacte amb un o mamb un o méés dels s
dels apòstols de Jesapòstols de Jesúús de s de NatzaretNatzaret.
.
0
Pares Apologistes Pares Apologistes (segle II)(segle II)
Sant JustSant Just íí mmààrtir rtir ((†† 168)168)
Van defensar al Cristianisme Van defensar al Cristianisme dels
atacs pagans. dels atacs pagans.
El seu primordial interEl seu primordial interèès no s no era la
filosofia.era la filosofia.
Argumenten racionalment, Argumenten racionalment, fent servir
elements fent servir elements filosòfics, per defensar la
fe.filosòfics, per defensar la fe.
Els fundadors de la Els fundadors de la
filosofia cristianafilosofia cristiana
OrOríígens (gens (†† 254) 254)
OrOríígens (gens (†† 254)254)
Fan els primers intents d'exposiciFan els primers intents
d'exposicióó sistemsistemààtica del pensament cristitica del
pensament cristiàà en termes en termes filosòfics.
filosòfics.
Van reivindicar el cristianisme com Van reivindicar el cristianisme
com l'expressil'expressióó mméés perfecta del pensament s perfecta
del pensament filosòfic. filosòfic.
Va tenir com a finalitat: ilVa tenir com a finalitat: il··lustrar i
formar als lustrar i formar als cristians i atreure als gentils a
la fe cristianacristians i atreure als gentils a la fe
cristiana
Pares de l'EsglPares de l'Esgléésia o sia o
PatrPatríística stica (segles II i (segles II i IVIV))
Amb l'excepciAmb l'excepcióó de Sant Agustde Sant Agustíí de de
HiponaHipona (354(354––430), no van crear un 430), no van crear un
sistema filosòfic complet.sistema filosòfic complet.
El pensament agustiniEl pensament agustiniàà dominardominaràà tota
la filosofia medieval fins al segle tota la filosofia medieval fins
al segle XIIIXIII, en qu, en quèè sorgirsorgiràà TomTomááss
d'Aquinod'Aquino
Pares de l'EsglPares de l'Esgléésiasia
Sant Gregori Sant Gregori NazianzNazianzèè ((†† 389)389) Sant Sant
AmbròsAmbròs de Milde Milàà ((†† 397)397)
Pares de l'EsglPares de l'Esgléésiasia
Sant Jeroni (Sant Jeroni (†† 420)420) Sant AgustSant Agustíí de de
HipònaHipòna (354 (354 -- 430)430)
Les arts liberals de les escoles medievalsLes arts liberals de les
escoles medievals
Cristianisme i platonisme Cristianisme i platonisme
en Agusten Agustíí de de HiponaHipona
L'obra de Sant AgustL'obra de Sant Agustíí dd’’HiponaHipona suposa
la suposa la primera gran sprimera gran sííntesi entre el
cristianisme i la ntesi entre el cristianisme i la filosofia
platònica. filosofia platònica.
Encara que inspirat per la fe, que es confon Encara que inspirat
per la fe, que es confon amb la raamb la raóó, el pensament de Sant
, el pensament de Sant AgustAgustíínn dominardominaràà el panorama
filosòfic cristiel panorama filosòfic cristiàà fins a fins a
l'aparicil'aparicióó de la filosofia tomista.de la filosofia
tomista.
Ha influHa influïït considerable en la totalitat de t considerable
en la totalitat de pensadors cristians.pensadors cristians.
San Anselm de San Anselm de CanterburyCanterbury
(1033(1033--1109)1109)
Va ser un dels filòsofs mVa ser un dels filòsofs m éés rellevants
de la tradicis rellevants de la tradici óó agustiniana.
agustiniana.
Les seves preocupacions fonamentals eren de tipus Les seves
preocupacions fonamentals eren de tipus religireligi óós i
espiritual. s i espiritual.
Concep la filosofia com una ajuda per comprendre la Concep la
filosofia com una ajuda per comprendre la fe: hi ha una sola
veritat, la revelada per Dfe: hi ha una sola veritat, la revelada
per D ééu, que u, que éés s objecte de fe.objecte de fe.
Però la raPerò la ra óó pot afegir comprensipot afegir comprensi óó
a la fe i, aixa la fe i, aix íí, , reforrefor ççarar--la.la.
L'expressiL'expressi óó "credo, ut "credo, ut intelligamintelligam
" resumeix la seva " resumeix la seva actitud: la raactitud: la ra
óó sola no tsola no t éé autonomia ni capacitat per autonomia ni
capacitat per aconseguir la veritat per si mateixa, però resulta
aconseguir la veritat per si mateixa, però resulta úútil til per
esclarir la creenper esclarir la creen çça. a.
La raLa ra óó queda situada en una relaciqueda situada en una
relaci óó d'estricta d'estricta dependdepend èència pel que fa a la
fe.ncia pel que fa a la fe.
Cristianisme i aristotelismeCristianisme i aristotelisme
TomTomààs s dd’’AquinoAquino (1225(1225--1274)1274)
L'obra de L'obra de StoSto. Tom. Tomààs s d'Aquinod'Aquino éés s el
resultat de la sel resultat de la sííntesi de la ntesi de la
filosofia aristotfilosofia aristotèèlica amb la tradicilica amb la
tradicióó filosòfica i teològica del filosòfica i teològica del
cristianisme.cristianisme.
Representa el moment cim de Representa el moment cim de
l'Escoll'Escolààstica cristiana.stica cristiana.
Va sorgir en l'entorn polVa sorgir en l'entorn polèèmic del mic del
averroisme llataverroisme llatíí..
S'anirS'aniràà imposant fins a ser imposant fins a ser acceptada
com la filosofia cristiana acceptada com la filosofia cristiana per
excelper excel··llèència. ncia.
GuillermoGuillermo de de OckamOckam
(1285(1285--1349)(?)1349)(?)
RelaciRelacióó entre la raentre la raóó i la fe: radical distincii
la fe: radical distincióó i i independindependèència.ncia.
La raLa raóó no estno estàà ja al servei de la fe, ni la fe ja al
servei de la fe, ni la fe necessita de la ranecessita de la raóó
per esclarir els seus per esclarir els seus propis dictats.propis
dictats.
La fe depLa fe depèèn estrictament de la revelacin estrictament de
la revelacióó, per , per la qual cosa la rala qual cosa la raóó no
tno téé gens que dir, no tgens que dir, no téé gens que afegir ni
llevar, gens que aclarir a la gens que afegir ni llevar, gens que
aclarir a la paraula divina.paraula divina.