View
216
Download
1
Category
Preview:
DESCRIPTION
L'arboç pot rebrotar de manera molt vigorosa després del foc i sovint dóna lloc a bosquines molt denses on el creixement s'estanca i el risc d'incendi s'incrementa. Aquest document mostra els resultats d'uns experiments del CREAF i la Diputació de Barcelona per millorar aquesta situació.
Citation preview
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç. Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà.
Autors: Lídia Quevedo, Anselm Rodrigo i Josep Maria Espelta (CREAF)
Disseny i infografies: Equip de Comunicació (CREAF)
Fotografia de coberta: Bosquina d’arboç. Sota llicència Lídia Quevedo, CREAF
Fotografies: Sota llicència Lidia Quevedo, CREAF.
2014 - CREAF i Diputació de Barcelona
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
En les darreres dècades, el règim d’in-
cendis forestals ha canviat, de mane-
ra que s’ha produït un augment del núme-
ro de focs, un increment de l’extensió de
la superfície cremada (80-90%) per part
d’uns pocs incendis (<8%), els anomenats
GIF (grans incendis forestals).
En aquest context de major recurrència
de focs, s’ha observat que s’està produ-
int un augment de la superfície coberta
per bosquines d’arboç (Arbutus unedo
L.) a Catalunya, ja que ha augmentat la
seva superfície en el Mapa de la Carto-
grafia d’Hàbitats de Catalunya respec-
te inventaris anteriors, i aparentment
sembla que estan sorgint en àrees
afectades per dos o més incendis en un
temps relativament curt, especialment
en el que havien estat pinedes de pi
blanc (Pinus halepensis).
Presentació
L’augment de la superfície ocupada per
aquestes bosquines d’arboç, així com el
fet que la informació de com gestionar
l’arboç és molt escassa, comporta la ne-
cessitat de investigar quina pot ser la
millor gestió d’aquestes masses. Cal re-
marcar que no és evident que els matei-
xos tractaments recomanats per l’alzina
i el roure rebrotats en zones cremades
(selecció de rebrots amb més o menys
intensitat) donin una resposta equiva-
lent en el cas de l’arboç en quant al seu
creixement, rebrotada induïda o bé la re-
producció de l’espècie, ja que l’arboç té
una dinàmica de reducció per competèn-
cia entre els rebrots d’una mateixa soca
molt més lenta.
Així doncs, amb l’objectiu de millorar
l’estructura i el creixement de les bosqui-
nes d’arboç per afavorir la producció de
3
4
Arran del recent règim d’incendis forestals, s’han desenvolupat bosquines do-minades per arboç en dife-rents zones de Catalunya. La major part d’aquestes noves bosquines d’arboç han apa-regut en pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) cremades més d’una vegada en poc temps.
Bosquines d’arboç després del foc
Fig. 1. Percentatge de cada categoria de coberta del sòl del 1979 que va esdevenir bosquina d’arboç al 1996, classificada segons la història de focs entre 1980 i 1995 (no cremat, cremat un cop, cremat dos o més cops).
fusta i llenyes i possibilitar altres usos
alternatius del bosc (ex. pastura, cace-
ra), tot disminuint el risc d’incendi, s’ha
aplicat una selecció de rebrots d’arboç,
amb diferents intensitats, acompanyada
o no d’una desbrossada del sotabosc. A
continuació es presenten els resultats
del seguiment a curt i mitjà termini de la
resposta a aquests tractaments d’unes
bosquines d’arboç en el marc d’una tesi
doctoral realitzada al CREAF i els resul-
tats d’unes proves pilot efectuades per
la OTPMIF de la Diputació de Barcelona
amb la col·laboració del CREAF.
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
A Catalunya l’arboç normalment es troba com a espècie acompan-yant en alzinars, sureres i rou-redes; però també en pinedes, en estepars i bruguerars; molts cops sobre sòls pedregosos o en roquissars, en climes no excessi-vament freds ni secs.
Tradicionalment, s’ha aprofitat la seva fusta per fer eines i els seus fruits per a l’elaboració de melme-lades, licors i per les seves propie-tats curatives.
5
Són arbres de capçada densa i esfè-rica, de 5 a 12 m d’alçària.
Les fulles són simples, de 6-10 cm de longitud, lanceolades, amb el marge serrat, de color verd fosc i brillant per l’anvers i més clares pel revers.
Floreix a la tardor i els fruits tri-guen un any a formar-se i madurar, actuant com a font d’aliment per a la fauna a la tardor-hivern.
És una espècie rebrotadora, és a dir, que pot rebrotar després d’un in-cendi o una tallada. Pot arribar a de-senvolupar 30-40 rebrots/individu.
Com són els arboços?
On es troben?
Arbutus unedo
ARBOÇ
Fig. 2. Distribució de les bosquines d’arboç (Arbutus unedo) a Catalunya.
Arb
oç.
Foto
: (C
C B
Y) A
xel R
ohde
Després dels grans incendis forestals dels darrers 30 anys, a Catalunya s’han desenvolupat bosquines dominades per arboç en zones cremades repetidament, anteriorment ocupades principalment per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), on l’arboç era una espècie acompanyant.
El poc temps transcorregut entre in-cendis provoca que els pins no tinguin prou temps per generar noves pinyes, de manera que desapareix deixant pas a l’arboç. Aquest rebrota molt vigoro-sament, fet que es tradueix en un gran estancament en el creixement i un ele-vat risc d’incendi per la continuïtat ho-ritzontal i vertical del combustible, que es pot allargar molt en el temps.
En aquest context, s’ha estudiat l’efecte de la selecció de rebrots amb diferents intensitats i acompanyada o no de la desbrossada del sotabosc, per accelerar el desenvolupament de les bosquines cap a estructures més estables.
Resultats de la gestió post-incendi
6
Què passa amb l’arboç després dels incendis?
En un d’aquests estudis s’ha fet el seguiment durant 5 anys d’unes bosquines d’arboç on s’han aplicat dos tractaments: la selecció de rebrots i la selecció de rebrots acompanya-da de la desbrossada del sotabosc. Aquests tractaments s’han comparat amb zones no gestionades (control). En aquest seguiment s’han avaluat aquests aspectes:
• El creixement dels rebrots reservats • El creixement de nous rebrots• La producció de flors i fruits• L’impacte sobre la comunitat faunística
En l’altre estudi, s’ha fet el seguiment de diver-ses intensitats de selecció de rebrots (deixant de 1 a 4 rebrots reservats) i s’ha avaluat:
• El creixement dels rebrots reservats • El creixement de nous rebrots
Quins efectes té la selecció de rebrots?
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
7
La selecció de rebrots consisteix a triar els millors rebrots de cada soca, tot eliminant la resta tallant-los amb tisora elèctrica, per tal de disminuir la competència entre ells i augmentar el seu creixement.
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
Fig. 3. Efecte de la selecció de rebrots sobre el creixement de les bosquines d’arboç desenvolupades després d’incendis recurrents.
Incendi de capçada
Pineda de pi blanc amb sotabosc d’arboç
El pi blanc desapareix i només rebrota l’arboç
Parcel·la on es fa una selecció de rebrots per reduir-ne la densitat
Parcel·la on no es fa cap tractament
Acceleració del creixement de la bosquina d’arboç
Creixement lent i amb mortalitat de rebrots
Segon incendi
Germinació del pi blanc i rebrotada de l’arboç
La selecció de rebrots promou un ma-jor creixement dels rebrots, de manera que creixen un 48% en longitud i un 60% més en diàmetre que els control. Aquest efecte es dóna a curt termini i es manté fins a tres anys després.
8
Efectes sobre el creixement dels rebrots reservats
La selecció de rebrots d’arboç té un efecte positiu en el creixement dels rebrots reservats, tant en longitud com en diàmetre.
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
Fig. 4. Creixement absolut de la longitud dels rebrots reservats d’arboç, de les parcel·les control, amb selecció de rebrots i selecció de rebrots amb desbrossada del sotabosc, per a tots els anys de seguiment.
Sel
ecci
ó de
reb
rots
d’a
rboç
. Fo
to: (
cc)
Lídi
a Q
ueve
do, C
REA
F
Fig. 5. Creixement absolut del diàmetre dels rebrots reservats d’arboç, de les parcel·les control i les tractades, per tot el període d’estudi (2007-2010).
9
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
La rebrotada induïda es produeix sempre, augmenta amb la intensitat de la selecció de rebrots i no es veu afectada per la desbrossada.
Després de l’aplicació dels tractaments, l’arboç també genera nous rebrots. Al cap d’un any, els arboços tenen de mitjana uns 27 rebrots nous amb una longitud d’uns 45cm. Com menys rebrots es deixen més creixen els nous rebrots. D’altra banda, el fet de desbros-sar la parcel.la no afecta ni al creixement ni al número de rebrots nous.
Efectes sobre el creixement de nous rebrots
Fig. 7. Creixement de nous rebrots una any des-prés dels tractaments silvícoles: nombre de rebrots nous i longitud del rebrot nou dominant.
Fig. 6. Alçada dels nous rebrots i dels rebrots reser-vats en funció del nombre de tanys que es deixen.
Nou
s re
brot
s d’
arbo
ç de
spré
s de
trac
tam
ent.
Fot
o: (c
c) L
ídia
Que
vedo
, CR
EAF
La quantitat de fruits per hectàrea no va-ria entre tractaments, de manera que es garanteix la font d’aliment per a la fauna de la comunitat i l’establiment de plàntu-les d’arboç. Tanmateix, a curt termini, els tractaments fan que els arboços tractats més intensament produeixin uns fruits madurs de major pes sec, amb més lla-vors desenvolupades per fruit i una me-nor taxa d’avortament de llavors.
10
Efectes sobre la producció de fruits
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà
La selecció de rebrots permet garantir la biomassa de fruits de la bosquina i millorar la seva qualitat.
Fig. 8. El pes sec dels fruits madurs dels arboços tractats amb més intensitat va ser un 27% superior als dels arboços control i el número de llavors desenvolupades per fruit va ser un 28% superior.
Control Selecció i desbrossada
Frui
ts m
adur
s d’
arbo
ç. F
oto:
(cc)
Líd
ia Q
ueve
do, C
REA
F
11
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
La selecció de rebrots no altera ni l’estructura, ni la composició de la comunitat de formigues de les bosquines d’arboç.
Per avaluar quin és l’impacte de l’aplicació d’aquests tractaments sobre la fauna es van emprar les formigues com a bioindicadores. Els resultats mostren com els tractaments no alte-ren l’estructura, ni la composició ni els gremis alimentaris de la comunitat de formigues que habita les bosquines d’arboç. La causa pot ser la baixa intensitat dels tractaments aplicats.
Efectes sobre la comunitat de formigues
Fig. 9. Els tractaments no alteren la riquesa d’espècies de la comunitat de formigues de les bosquines d’arboç.
For
mig
ues
de le
s bo
squi
nes
d’ar
boç.
Fot
o: (c
c) L
ídia
Que
vedo
, CR
EAF
1. La selecció de rebrots d’arboç, acompanya-
da o no de la desbrossada del sotabosc, es-
timula el creixement en longitud i diàmetre
dels rebrots reservats.
2. L’aplicació de la desbrossada del sotabosc
no implica una major rebrotada induïda.
3. L’aplicació d’una selecció de rebrots més in-
tensa provoca una major rebrotada induïda.
4. Els tractaments redueixen el combustible
mort en peu i milloren l’estructura de la bos-
quina (prevenció d’incendis).
Conclusions
5. Els tractaments aplicats mantenen la
producció de fruits i, per tant, garantei-
xen la quantitat d’aliment disponible per
a la fauna de la comunitat i l’establiment
de plàntules d’arboç.
6. Per tant, els tractaments aplicats no gene-
ren cap impacte sobre les comunitats de
formigues de la zona.
Resultats del seguiment ecològic a termini mitjàA
rboç
a M
onst
serr
at.
Foto
: (cc
) Lí
dia
Que
vedo
, CR
EAF
Bibliografia científica
Arnan, X., Quevedo, L., Rodrigo, A., 2013. Forest fire occurrence increases the distribution of a scarce forest type in the Mediterranean basin. Acta Oecologica 46: 39-47.
Quevedo, L., Arnan, X., Rodrigo, A, 2013. Selective thinning of Arbutus unedo coppices following fire: Effects on growth at the individual and plot level. Forest Ecology and Ma-nagement 292, 56-63.
Quevedo, L., Arnan, X., Boet, O., Rodrigo, A., 2014. Post-fire selective thinning of Arbutus unedo L. coppices keeps animal diversity unchanged: the case of ants. Annals of Forest Science, 71 (8): 897-905.
Espelta JM, Barbati A, Quevedo L, Tárrega R, Navascués P, Bonfil C, Peguero G, Fernández-Martínez M, Rodrigo A (2012) Post-Fire Management of Mediterranean Broadleaved Forests In: Moreira F, Arianoutsou M, Corona P & De las Heras J eds, Post-fire management and restora-tion of southern European forests. Managing Forest Ecosystems Series, Vol. 24. Springer, ISBN 978-94-007-2207-1. pp. 171-194.
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
La gestió post-incendi en bosquines d’arboç
L’arboç (Arbutus unedo L.) mostra una gran capacitat de re-brotada després d’una pertorbació, com un incendi forestal o una tallada, podent assolir fins a 30-40 rebrots per indivi-du. Aquesta gran recuperació pot donar lloc a bosquines amb unes densitats d’individus per hectàrea i de rebrots per indi-vidus molt grans. Aquestes estructures tan denses presen-ten un estancament en el seu creixement i la reproducció, així com un elevat risc d’incendi per la seva continuïtat horitzontal i vertical de combustible, i genera dificultats per poder dur a terme qualsevol aprofitament de fusta i/o llenya.
En aquest context s’han proposat dues intensitats de tracta-ment silvícola postincendi (selecció de rebrots i selecció de rebrots acompanyada de la desbrossada del sotabosc), en unes bosquines d’arboç de 12 anys d’edat. Els objectius són accelerar el seu creixement, millorar la seva capacitat re-productiva i estructurar les bosquines per reduir el seu risc d’incendi. Els resultats aquí publicats provenen de cinc anys de seguiment en el marc d’una tesi doctoral realitzada al CRE-AF i de l’aplicació de dues intensitats de selecció de rebrots en un experiment realitzat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del CREAF.
Recommended