La imatge en moviment el cinema 004

LA IMATGE EN LA IMATGE EN MOVIMENT: EL CINEMAMOVIMENT: EL CINEMA

CINEMA I REALITATCINEMA I REALITAT

El cinema s’apropa més que la fotografia a la realitat ja El cinema s’apropa més que la fotografia a la realitat ja que afegeix el movimentque afegeix el moviment

Al començament les imatges van crear un gran impacte Al començament les imatges van crear un gran impacte fins el punt de confondre cinema i realitatfins el punt de confondre cinema i realitat

Una cosa semblant va succeir en un altre mitjà de Una cosa semblant va succeir en un altre mitjà de comunicació de masses, la ràdio. Al programa d’Orson comunicació de masses, la ràdio. Al programa d’Orson

Welles “La guerra de los mundos” s’explicava, com si fos Welles “La guerra de los mundos” s’explicava, com si fos un informatiu, la invasió de la Terra per extraterrestresun informatiu, la invasió de la Terra per extraterrestres

La grandesa del cinema radica en què es projecta en una La grandesa del cinema radica en què es projecta en una gran pantallagran pantalla

A més el cinema té l’habilitat sociològica anomenada A més el cinema té l’habilitat sociològica anomenada “L’experiència vicària” és a dir, posarnos en lloc de l’altre “L’experiència vicària” és a dir, posarnos en lloc de l’altre

i viure la situació en primera personai viure la situació en primera persona

No fa gaire temps que la gent que assistia a la projecció No fa gaire temps que la gent que assistia a la projecció d’un film insultava, afalagava o aplaudia els personatges d’un film insultava, afalagava o aplaudia els personatges

de les pel·lícules com si fos teatrede les pel·lícules com si fos teatre

FONAMENTS DEL FONAMENTS DEL CINEMACINEMA

La paraula cinema és una abreviatura de cinematogràfic, La paraula cinema és una abreviatura de cinematogràfic, que és un aparell òptic capaç de reproduir la imatge en que és un aparell òptic capaç de reproduir la imatge en

movimentmoviment

El terme procedeix del grec: KINEMA (moviment) i El terme procedeix del grec: KINEMA (moviment) i GRAFEIN (escriure)GRAFEIN (escriure)

Però la paraula amb el temps ha tingut diverses Però la paraula amb el temps ha tingut diverses acepcions:acepcions:

Sala per a la projecció de pel·lículesSala per a la projecció de pel·lícules

CINEMA Indústria per a la creació de pel·lículesCINEMA Indústria per a la creació de pel·lícules

Art de representar imatges en movimentArt de representar imatges en moviment

El cinema, però, és una activitat lúdica i d’oci no essencial El cinema, però, és una activitat lúdica i d’oci no essencial en la nostra vidaen la nostra vida

Com que el cinema és una indústria es mou pel Com que el cinema és una indústria es mou pel rendiment econòmic. Així, per a poder vendre el producte rendiment econòmic. Així, per a poder vendre el producte es crearan modes i gèneres, com el western, el thriller o es crearan modes i gèneres, com el western, el thriller o

la comèdiala comèdia

Això fa que és important que les pel·lícules agradin a una Això fa que és important que les pel·lícules agradin a una majoria de públic i queden gustos minoritaris que no són majoria de públic i queden gustos minoritaris que no són

contemplats pels cineastescontemplats pels cineastes

FONAMENTS FONAMENTS PERCEPTIUSPERCEPTIUS

LA IL·LUSIÓ DEL LA IL·LUSIÓ DEL MOVIMENTMOVIMENT

L’ésser humà sempre, des que fa art, cerca el moviment L’ésser humà sempre, des que fa art, cerca el moviment com a forma de màxima iconicitat. Això reb el nom com a forma de màxima iconicitat. Això reb el nom

d’imaginari col·lectiud’imaginari col·lectiu

Les imatges mentals que produeixen les novel·les i la Les imatges mentals que produeixen les novel·les i la literatura sempre es formen en movimentliteratura sempre es formen en moviment

Quan un artista Quan un artista gòtic pinta un gòtic pinta un retaule va a la retaule va a la

recerca de recerca de l’esdevenir i el l’esdevenir i el

movimentmoviment

Les imatges són vistes en moviment per això la major Les imatges són vistes en moviment per això la major iconicitat d’una representació és la imatge en movimenticonicitat d’una representació és la imatge en moviment

EVOLUCIÓ TÈCNICAEVOLUCIÓ TÈCNICA

Les primeres experiències de les imatges fixes fins a Les primeres experiències de les imatges fixes fins a arribar a les imatges en moviment van ser d’animals en arribar a les imatges en moviment van ser d’animals en

movimentmoviment

Aquesta experiència, enregistrada per Edward Muybridge Aquesta experiència, enregistrada per Edward Muybridge van ser realitzades en fotos per E. J. Marey amb el seu van ser realitzades en fotos per E. J. Marey amb el seu

fusell fotogràficfusell fotogràfic

El fenòmen del cinema és anomenat originàriament El fenòmen del cinema és anomenat originàriament “fotografia en moviment”“fotografia en moviment”

Els primers experiments ajunten la fotografia fixa i el Els primers experiments ajunten la fotografia fixa i el moviment i creaven una il·lusió de moviment. Eren el moviment i creaven una il·lusió de moviment. Eren el

zootrop, el praxinoscopi, etc.zootrop, el praxinoscopi, etc.

Finalment Thomas Edison inventà el Cinetoscopi, últim Finalment Thomas Edison inventà el Cinetoscopi, últim aparell anterior a la projecció de les pel·lícules en una aparell anterior a la projecció de les pel·lícules en una

pantallapantalla

FISIOLOGIA DEL FISIOLOGIA DEL CINEMA: LA CINEMA: LA

PERSISTÈNCIA PERSISTÈNCIA RETINIANARETINIANA

La il·lusió del moviment s’aconsegueix per un fenòmen La il·lusió del moviment s’aconsegueix per un fenòmen lògic anomenat PERSISTÈNCIA RETINIANAlògic anomenat PERSISTÈNCIA RETINIANA

Quan percebem una imatge, aquesta queda a la nostra Quan percebem una imatge, aquesta queda a la nostra retina un petit momentretina un petit moment

El cinema és una successió d’imatges fotogràfiques fixes El cinema és una successió d’imatges fotogràfiques fixes que apareixen i desapareixen molt ràpidque apareixen i desapareixen molt ràpid

El nostre cervell perceb aquesta imatge amb una El nostre cervell perceb aquesta imatge amb una cadència determinada (més de 12 per segon) i en un cadència determinada (més de 12 per segon) i en un

ordre, que es projecten i són retingudes un temps per la ordre, que es projecten i són retingudes un temps per la retinaretina

El resultat és que podem veure totes les imatges com una El resultat és que podem veure totes les imatges com una sola en movimentsola en moviment

Aquest fenòmen es por comprovar si fem dibuixos Aquest fenòmen es por comprovar si fem dibuixos seqüenciats en la cantonada d’un quadern i els passem seqüenciats en la cantonada d’un quadern i els passem

depressadepressa

SENSACIÓ DE SENSACIÓ DE REALITATREALITAT

El cinema hereda de la fotografia el sentiment de realitat El cinema hereda de la fotografia el sentiment de realitat però amb major iconicitat que aquestaperò amb major iconicitat que aquesta

El cinema, igual que la fotografia, imita l’ull humà ja que El cinema, igual que la fotografia, imita l’ull humà ja que capta la llum i perceb el to i el color. Per aquesta raó dona capta la llum i perceb el to i el color. Per aquesta raó dona

una sensació de realitatuna sensació de realitat

LA REALITAT EN ELS LA REALITAT EN ELS ORIGENS DEL CINEMAORIGENS DEL CINEMA

La primera sessió cinematogràfica va ser celebrada el 28 La primera sessió cinematogràfica va ser celebrada el 28 de setembre de 1895 al “Saló indien”, uns soterranis del de setembre de 1895 al “Saló indien”, uns soterranis del

“Grand Cafè de París”“Grand Cafè de París”

La gent quedava bocabadada veient imatges molt La gent quedava bocabadada veient imatges molt senzillessenzilles

L’admiració del primer cinema venia donada per L’admiració del primer cinema venia donada per l’aproximació a la realitat que representava la captació l’aproximació a la realitat que representava la captació

del movimentdel moviment

També perquè es reproduien persones de l’època en el També perquè es reproduien persones de l’època en el seu àmbit habitual ja que l’atractiu inicial era captar la seu àmbit habitual ja que l’atractiu inicial era captar la

realitat d’una forma fidelrealitat d’una forma fidel

Més tard George Méliès va introduir manipulació i va Més tard George Méliès va introduir manipulació i va iniciar el cinema de ficcióiniciar el cinema de ficció

Entre les primeres pel·lícules d’ambient realista Entre les primeres pel·lícules d’ambient realista destaquem:destaquem:

•PARTIDA DE NAIPESPARTIDA DE NAIPES

•SORTIDA DELS OBRERS DE LA FÀBRICASORTIDA DELS OBRERS DE LA FÀBRICA

•DESTRUCCIÓN DE LAS MALAS HIERBASDESTRUCCIÓN DE LAS MALAS HIERBAS

•ALMUERZO CAMPESTREALMUERZO CAMPESTRE

CINEMA D’IMATGE CINEMA D’IMATGE REALREAL

El cinema sempre té com a origen El cinema sempre té com a origen la relació entre ell i la realitatla relació entre ell i la realitat

CINEMA I CINEMA I REALITATREALITAT

•Representació de la realitatRepresentació de la realitat

•Sensació de realitatSensació de realitat

•RealismeRealisme

•SurrealismeSurrealisme

•ExpressionismeExpressionisme

REPRESENTACIÓ DE LA REALITATREPRESENTACIÓ DE LA REALITAT

El cinema reprodueix escenes, figures i imatges de la El cinema reprodueix escenes, figures i imatges de la realitatrealitat

SENSACIÓ DE REALITATSENSACIÓ DE REALITAT

Les imatges fan sentir als espectadors que el que estan Les imatges fan sentir als espectadors que el que estan veient ha succeït, que està succeint o que podrà succeir veient ha succeït, que està succeint o que podrà succeir realmentrealment

Tenint en compta la proximitat de les imatges a la realitat Tenint en compta la proximitat de les imatges a la realitat podem distingir: CINEMA D’IMATGE REAL i CINEMA podem distingir: CINEMA D’IMATGE REAL i CINEMA

D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

A vegades el cinema d’imatge real expressa sentiments i A vegades el cinema d’imatge real expressa sentiments i idees amb llenguatges i estètiques diversesidees amb llenguatges i estètiques diverses

REALISME:REALISME:

És la presentació més fidel i objectiva de la realitatÉs la presentació més fidel i objectiva de la realitat

El cinema realista presenta un esdeveniment com si ho El cinema realista presenta un esdeveniment com si ho contemplessim des de fora sense participar-hicontemplessim des de fora sense participar-hi

Quan la realitat s’exposa molt detalladament s’anomena Quan la realitat s’exposa molt detalladament s’anomena hiperrealismehiperrealisme

SURREALISME:SURREALISME:

Representa un món de somnis, del subconscientRepresenta un món de somnis, del subconscient

També la imatge de la realitat que imaginem i que no També la imatge de la realitat que imaginem i que no està subjecta a lleis físiques o naturalsestà subjecta a lleis físiques o naturals

El surrealisme seria la El surrealisme seria la base del cinema base del cinema

fantàsticfantàstic

EXPRESSIONISME:EXPRESSIONISME:

Concedeix gran importància a l’expressió dels sentiments Concedeix gran importància a l’expressió dels sentiments i les emocionsi les emocions

Les imatges expressionistes tenen un alt contingut Les imatges expressionistes tenen un alt contingut simbòlic quan ens evoquen idees transcendentalssimbòlic quan ens evoquen idees transcendentals

FONAMENTS TÈCNICS FONAMENTS TÈCNICS DEL CINEMADEL CINEMA

LA CÀMERA LA CÀMERA CINEMATOGRÀFICACINEMATOGRÀFICA

Tècnicament el cinema està fonamentat en la captació Tècnicament el cinema està fonamentat en la captació d’imatges que seran fotografies seqüenciades i que d’imatges que seran fotografies seqüenciades i que

posteriorment es passaran ràpidamentposteriorment es passaran ràpidament

LA PEL·LÍCULALA PEL·LÍCULA

És una cinta coberta És una cinta coberta d’una emulsió d’una emulsió

química sensible a la química sensible a la llumllum

COMPOSICIÓ DE LA PEL·LÍCULA:COMPOSICIÓ DE LA PEL·LÍCULA:

La pel·lícula era de cel·luloid inicialment. Actualment és La pel·lícula era de cel·luloid inicialment. Actualment és de triacetat de cel·lulosade triacetat de cel·lulosa

FORMAT:FORMAT:

El format fa referència al costat més ample de la El format fa referència al costat més ample de la pel·lícula. El més utilitzat és de 35 mm.pel·lícula. El més utilitzat és de 35 mm.

També hi ha formats més amateurs, com el de 8 mm. I el També hi ha formats més amateurs, com el de 8 mm. I el de 16 mm. I també altres més grans, com els de 70 mm. de 16 mm. I també altres més grans, com els de 70 mm.

Anomenats “scope”Anomenats “scope”

PROCESSOS DE PROCESSOS DE LA PEL·LÍCULALA PEL·LÍCULA

REVELATREVELAT

POSITIVATPOSITIVAT

REVELAT:REVELAT:

La pel·lícula revelada es transforma en negatiuLa pel·lícula revelada es transforma en negatiu

POSITIVAT:POSITIVAT:

El negatiu es transforma en positiu i la pel·lícula pot ser ja El negatiu es transforma en positiu i la pel·lícula pot ser ja projectadaprojectada

LA CAPTACIÓLA CAPTACIÓ

La càmera enregistra el nombre d’imatges necessàries La càmera enregistra el nombre d’imatges necessàries perquè l’ull percebi la sensació de movimentperquè l’ull percebi la sensació de moviment

Al començament, la cadència d’imatges era de 16 Al començament, la cadència d’imatges era de 16 fotogrames per segon. La sensació era de moviment fotogrames per segon. La sensació era de moviment

accelerataccelerat

Posteriorment es va arribar a 24 fotogrames per segon i Posteriorment es va arribar a 24 fotogrames per segon i el moviment es va aconseguir de manera més fluïdael moviment es va aconseguir de manera més fluïda

L’OBJECTIU:L’OBJECTIU:

L’òptica és la L’òptica és la mateixa que a la mateixa que a la càmera fotogràfica; càmera fotogràfica; és a dir, un joc és a dir, un joc intercanviable intercanviable d’objectius amb d’objectius amb diferents distàncies diferents distàncies focalsfocals

Un diafragma per a jugar amb l’entrada de llumUn diafragma per a jugar amb l’entrada de llum

EL CRON:EL CRON:

És el mecanisme que capta el número suficient d’imatges És el mecanisme que capta el número suficient d’imatges per a aconseguir la sensació de movimentper a aconseguir la sensació de moviment

El cron consta de l’obturador que permet que passi la El cron consta de l’obturador que permet que passi la llum a l’interior i un sistema d’arrossegament que fa que llum a l’interior i un sistema d’arrossegament que fa que

passi el fotograma següentpassi el fotograma següent

MOVIMENTS DE LA MOVIMENTS DE LA CÀMERACÀMERA

Al principi la càmera Al principi la càmera estava fixa i eren els estava fixa i eren els actors qui es movien actors qui es movien

davant d’elladavant d’ella

Però la càmera pot agafar diferents punts de vista per a Però la càmera pot agafar diferents punts de vista per a captar la mateixa cosacaptar la mateixa cosa

El conjunt de totes aquestes possibilitats és el que El conjunt de totes aquestes possibilitats és el que s’anomena realitzaciós’anomena realització

Normalment la Normalment la càmera se sustenta càmera se sustenta

sobre un trípode però sobre un trípode però pot moure’s per pot moure’s per

diferents diferents mecanismes:mecanismes:

EL TRÀVELLING:EL TRÀVELLING:

Sistema de rails en línia recta o circular que fa desplaçar Sistema de rails en línia recta o circular que fa desplaçar la càmera o gira en torn a un eixla càmera o gira en torn a un eix

GRUES:GRUES:

Són de diferents ordres i per a diferents moviments, com Són de diferents ordres i per a diferents moviments, com la “dolly” per a moviments verticals d’ascens, descens i la “dolly” per a moviments verticals d’ascens, descens i girsgirs

Més evolucionat és Més evolucionat és l’steadycam, arné que porta l’steadycam, arné que porta

l’operador i que permet l’operador i que permet qualsevol tipus de moviment qualsevol tipus de moviment

sense perdre estabilitat la sense perdre estabilitat la imatgeimatge

GÈNERES GÈNERES CINEMATOGRÀFICSCINEMATOGRÀFICS

Però també es poden utilitzar com a tràvellings Però també es poden utilitzar com a tràvellings automòbils o altres artefactesautomòbils o altres artefactes

Les obres es poden agrupar en categories perquè Les obres es poden agrupar en categories perquè posseeixen característiques similars, tant en formes com posseeixen característiques similars, tant en formes com

en contingutsen continguts

Les pel·lícules es classifiquen en gèneres segons la forma Les pel·lícules es classifiquen en gèneres segons la forma de crear les imatges, expressar pensaments o sentimentsde crear les imatges, expressar pensaments o sentiments

Com que el cinema és una indústria va consolidar aquests Com que el cinema és una indústria va consolidar aquests gèneres segons la demanda del mercatgèneres segons la demanda del mercat

GÈNERES GÈNERES CINEMATOGRÀFICSCINEMATOGRÀFICS

WesternWestern

ThrillerThriller

Cinema policiacCinema policiac

Cinema d’accióCinema d’acció

Cinema d’aventuresCinema d’aventures

ComèdiaComèdia

DramaDrama

Cinema musicalCinema musical

Cinema històricCinema històric

Cinema documentalCinema documental

Cinema bèl·licCinema bèl·lic

Cinema de terror i fantàsticCinema de terror i fantàstic

Cinema de ciència ficcióCinema de ciència ficció

Cinema d’autorCinema d’autor

Cinema d’animacióCinema d’animació

WESTERN:WESTERN:

Pel·lícules de l’Oest amb diferents trames que Pel·lícules de l’Oest amb diferents trames que comparteixen escenaris específics del desert, indis, comparteixen escenaris específics del desert, indis, colons, etc.colons, etc.

THRILLER:THRILLER:

Es caracteritza per la intriga psicològica per a resoldre un Es caracteritza per la intriga psicològica per a resoldre un enigma per part dels personatgesenigma per part dels personatges

En el thriller el més important és com els protagonistes En el thriller el més important és com els protagonistes resolen els conflictes plantejats al començamentresolen els conflictes plantejats al començament

CINEMA POLICÍAC:CINEMA POLICÍAC:

També s’anomena cinema negre. A vegades es confon També s’anomena cinema negre. A vegades es confon amb el thriller ja que pot plantejar conflictes psicològicsamb el thriller ja que pot plantejar conflictes psicològics

Però el cinema policíac sobretot planteja la lluita del bé Però el cinema policíac sobretot planteja la lluita del bé (policies, detectius, agents secrets) contra el mal (policies, detectius, agents secrets) contra el mal

(criminals, mafiosos, delinqüents)(criminals, mafiosos, delinqüents)

CINEMA D’ACCIÓ:CINEMA D’ACCIÓ:

Històries de diferents tipus explicades amb persecucions, Històries de diferents tipus explicades amb persecucions, lluites cos a cos, acrobàcies…lluites cos a cos, acrobàcies…

El cinema d’acció ha de El cinema d’acció ha de ser espectacular i ser espectacular i

distret, amb escenes distret, amb escenes violentes i vertiginosesviolentes i vertiginoses

CINEMA D’AVENTURES:CINEMA D’AVENTURES:

Combina l’acció i l’expressió de sentiments amb la relació Combina l’acció i l’expressió de sentiments amb la relació entre personatgesentre personatges

Explica històries en èpoques i llocs distants per a Explica històries en èpoques i llocs distants per a l’espectador. Presenta situacions, viatges o experiències l’espectador. Presenta situacions, viatges o experiències

difícils o imposibles de viuredifícils o imposibles de viure

COMÈDIA:COMÈDIA:

La funció principal és fer La funció principal és fer riure, per això permet una riure, per això permet una gran varietat de temesgran varietat de temes

Hi ha comèdies romàntiques que creen situacions Hi ha comèdies romàntiques que creen situacions simpàtiques en relació a l’amorsimpàtiques en relació a l’amor

Comèdies psicològiques en les quals es fa broma de les Comèdies psicològiques en les quals es fa broma de les qüestions existencials o els conflictes emocionals, gairebé qüestions existencials o els conflictes emocionals, gairebé

sempre en clau de crítica socialsempre en clau de crítica social

DRAMA:DRAMA:

També admet gran varietat. Sol explicar històries serioses També admet gran varietat. Sol explicar històries serioses que reflecteixen situacions de conflictes personalsque reflecteixen situacions de conflictes personals

CINEMA MUSICAL:CINEMA MUSICAL:

La importància fonamental són els números musicals, La importància fonamental són els números musicals, coreografies, balls, etc. Per a explicar històries o coreografies, balls, etc. Per a explicar històries o expressar sentimentsexpressar sentiments

CINEMA HISTÒRIC:CINEMA HISTÒRIC:

Explica històries autèntiques i utilitza entrevistes a Explica històries autèntiques i utilitza entrevistes a protagonistes o persones relacionades amb els fets protagonistes o persones relacionades amb els fets històrics que es tractenhistòrics que es tracten

CINEMA BÈL·LIC:CINEMA BÈL·LIC:

Explica històries de batalles de tots els temps i llocs. Explica històries de batalles de tots els temps i llocs. Admeten imatges d’acció, comèdia, drama i thrillerAdmeten imatges d’acció, comèdia, drama i thriller

Les situacions de guerra Les situacions de guerra poden ser autèntiques o poden ser autèntiques o

inventadesinventades

CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC:CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC:

Busca provocar la por en l’espectador en totes les seves Busca provocar la por en l’espectador en totes les seves variantsvariants

Utilitza personatges específics com monstres, fantasmes, Utilitza personatges específics com monstres, fantasmes, vampirs… i espais com cases fosques. Pot apropar-se al vampirs… i espais com cases fosques. Pot apropar-se al

thrillerthriller

CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ:CINEMA DE CIÈNCIA FICCIÓ:

El plantejament científic es produeix en èpoques futures o El plantejament científic es produeix en èpoques futures o bé és més avançat que l’actualbé és més avançat que l’actual

El cinema de ciència ficció pot coincidir amb altres El cinema de ciència ficció pot coincidir amb altres gèneres ja que pot fer riure, expressar sentiments, gèneres ja que pot fer riure, expressar sentiments, explicar aventures, resoldre enigmes psicològics…explicar aventures, resoldre enigmes psicològics…

CINEMA D’AUTOR:CINEMA D’AUTOR:

Engloba les pel·lícules difícils de classificar en altres Engloba les pel·lícules difícils de classificar en altres gèneres o bé les que exposen les idees personals dels gèneres o bé les que exposen les idees personals dels seus creadorsseus creadors

També pertanyen al cinema d’autor pel·lícules en què També pertanyen al cinema d’autor pel·lícules en què s’experimenta un nou llenguatge cinematogràfics’experimenta un nou llenguatge cinematogràfic

CINEMA D’ANIMACIÓ:CINEMA D’ANIMACIÓ:

Són pel·lícules realitzades amb personatges no reals, com Són pel·lícules realitzades amb personatges no reals, com dibuixos o animacions diversesdibuixos o animacions diverses

El contingut pot ser molt variat: còmic, dramàtic, històric, El contingut pot ser molt variat: còmic, dramàtic, històric, musical, de ciència ficció, etc.musical, de ciència ficció, etc.

ELEMENTS ELEMENTS EXPRESSIUS: EXPRESSIUS: ESPAI I TEMPSESPAI I TEMPS

FRAGMENTACIÓ DE FRAGMENTACIÓ DE L’ESPAI: PLANIFICACIÓ L’ESPAI: PLANIFICACIÓ

I ANGULACIÓI ANGULACIÓ

Igual que l’idioma escrit funciona a partir de fonemes o Igual que l’idioma escrit funciona a partir de fonemes o signes mínima, el llenguatge cinematogràfic parteix d’una signes mínima, el llenguatge cinematogràfic parteix d’una

unitat mínima: el pla o fotogramaunitat mínima: el pla o fotograma

Les seqüències o conjunts de plans són com les frases en Les seqüències o conjunts de plans són com les frases en el sistema oral o escritel sistema oral o escrit

Les transicions serien la sintaxi, és a dir la forma de Les transicions serien la sintaxi, és a dir la forma de

barrejar els plànolsbarrejar els plànols

L’espai no es podria presentar en la seva totalitat, per L’espai no es podria presentar en la seva totalitat, per això cal fragmentar-lo. Això és l’enquadramentaixò cal fragmentar-lo. Això és l’enquadrament

Enquadrem tot el que volem seleccionar de la realitat i Enquadrem tot el que volem seleccionar de la realitat i serà el que presentem a l’espectadorserà el que presentem a l’espectador

El conjunt dels elements que determinen l’espai són El conjunt dels elements que determinen l’espai són bàsicament tres:bàsicament tres:

LA PLANIFICACIÓ, L’ANGULACIÓ I EL MOVIMENT DE LA PLANIFICACIÓ, L’ANGULACIÓ I EL MOVIMENT DE CÀMERACÀMERA

LA PLANIFICACIÓLA PLANIFICACIÓ

Planificar és triar el tipus d’espai que seleccionem de la Planificar és triar el tipus d’espai que seleccionem de la realitat per a limitar la imatgerealitat per a limitar la imatge

GRAN PLA GENERAL PANORÀMIC:GRAN PLA GENERAL PANORÀMIC:

És el pla que recull la totalitat d’un paisatge, decorat o És el pla que recull la totalitat d’un paisatge, decorat o escenari ample en el qual es desenvolupa l’accióescenari ample en el qual es desenvolupa l’acció

Tot i que en el GRAN PLA GENERAL PANORÀMICA poden Tot i que en el GRAN PLA GENERAL PANORÀMICA poden sortir personatges, és l’espai que domina sobre els sortir personatges, és l’espai que domina sobre els

personatgespersonatges

PLA GENERAL:PLA GENERAL:

La visió de l’escenari és àmplia i enquadra diversos La visió de l’escenari és àmplia i enquadra diversos personatges de cos sencerpersonatges de cos sencer

PLA GENERAL O PLA ¾:PLA GENERAL O PLA ¾:

Mostra una figura humana des dels genolls fins el cap i es Mostra una figura humana des dels genolls fins el cap i es dona més importància a la figura que als personatges. dona més importància a la figura que als personatges. També és anomenat PLA AMERICÀTambé és anomenat PLA AMERICÀ

PLA MITJÀ:PLA MITJÀ:

El personatge apareix enquadrat des de la cintura fins al El personatge apareix enquadrat des de la cintura fins al cap. El pla mitjà permet percebre moviments de braços i cap. El pla mitjà permet percebre moviments de braços i mansmans

PRIMER PLA:PRIMER PLA:

Mostra les espatlles i el cap d’una figura. Expressa Mostra les espatlles i el cap d’una figura. Expressa proximitat al subjecte enquadratproximitat al subjecte enquadrat

GRAN PRIMER PLA:GRAN PRIMER PLA:

Enquadra el rostre del personatge i els gestos d’ulls i Enquadra el rostre del personatge i els gestos d’ulls i boca. Setveix per a descriure les emocions i estats boca. Setveix per a descriure les emocions i estats d’ànim. També expressa intimitatd’ànim. També expressa intimitat

PLA DETALL:PLA DETALL:

Enquadra més objectes que persones, tot i que apropa Enquadra més objectes que persones, tot i que apropa l’atenció de l’espectador en un detalll’atenció de l’espectador en un detall

L’ANGULACIÓL’ANGULACIÓ

L’angulació és la posició de la càmera respecte als L’angulació és la posició de la càmera respecte als objectes i figures que captaobjectes i figures que capta

ANGULACIÓANGULACIÓ

PICATPICAT

CENITALCENITAL

CONTRATICATCONTRATICAT

NADIRNADIR

PICAT:PICAT:

La càmera se situa en una posició superior a la de la La càmera se situa en una posició superior a la de la figura des d’una situació superior a 45 ºfigura des d’una situació superior a 45 º

El picat sol utilitzar-se El picat sol utilitzar-se per a assenyalar la per a assenyalar la

inferioritat d’un inferioritat d’un personatgepersonatge

ZENITAL:ZENITAL:

És un picat en vertical sobre la figura enregistrada; 360º És un picat en vertical sobre la figura enregistrada; 360º respecte a l’eixrespecte a l’eix

CONTRAPICAT:CONTRAPICAT:

S’utilitza per a assenyalar la superioritat d’un personatgeS’utilitza per a assenyalar la superioritat d’un personatge

NADIR:NADIR:

És un contrapicat extrem. La càmera està per sota de la És un contrapicat extrem. La càmera està per sota de la figura en 180º respecte a l’eixfigura en 180º respecte a l’eix

MOVIMENTS DE MOVIMENTS DE CÀMERACÀMERA

La càmera pot realitzar moviments per a descriure millor La càmera pot realitzar moviments per a descriure millor objectes i personatgesobjectes i personatges

MOVIMENTS DE MOVIMENTS DE CÀMERACÀMERA

FIXAFIXA

PANORÀMICAPANORÀMICA

ESCOMBRADAESCOMBRADA

TRÀVELLINGTRÀVELLING

ZOOMZOOM

FIXA:FIXA:

La càmera no realitza cap moviment i tot s’observa d’una La càmera no realitza cap moviment i tot s’observa d’una manera estàticamanera estàtica

PANORÀMICA:PANORÀMICA:

Els moviments lents mostren una visió generalEls moviments lents mostren una visió general

La càmera gira sobre el seu eix de dreta a esquerra o en La càmera gira sobre el seu eix de dreta a esquerra o en verticalvertical

ESCOMBRADA:ESCOMBRADA:

És un moviment molt ràpid amb una sensació fugaç. No És un moviment molt ràpid amb una sensació fugaç. No permet percebre imatges clares i s’utilitza per a permet percebre imatges clares i s’utilitza per a expressar canvis ràpids a espais o personatgesexpressar canvis ràpids a espais o personatges

TRÀVELLING:TRÀVELLING:

La càmera es desplaça horitzontal o verticalment però no La càmera es desplaça horitzontal o verticalment però no sobre el seu eix sinó sobre una plataformasobre el seu eix sinó sobre una plataforma

El tràvelling pot ser d’acompanyament, d’ascens, de El tràvelling pot ser d’acompanyament, d’ascens, de descens, etc.descens, etc.

ZOOM:ZOOM:

És un moviment òptic basat en el canvi d’angulació És un moviment òptic basat en el canvi d’angulació progressiva produida per un objectiu variable. En aquest progressiva produida per un objectiu variable. En aquest moviment la càmera no es moumoviment la càmera no es mou

LA COMPOSICIÓLA COMPOSICIÓ

Composar és situar objectes i personatges sintre del Composar és situar objectes i personatges sintre del quadrequadre

L’ENQUADRAMENT:L’ENQUADRAMENT:

És la relecció i organització d’objectes, figures i És la relecció i organització d’objectes, figures i personatges dins el CAMP que veurà l’espectadorpersonatges dins el CAMP que veurà l’espectador

EL CAMP:EL CAMP:

El camp és el resultat de l’enquadramentEl camp és el resultat de l’enquadrament

LA PROFUNDITAT DE CAMP:LA PROFUNDITAT DE CAMP:

És la quantitat de plans nítids dels objectes i personatges És la quantitat de plans nítids dels objectes i personatges que apareixen en el campque apareixen en el camp

S’utilitza per a assenyalar la importància d’un element S’utilitza per a assenyalar la importància d’un element respecte dels altres. S’aconsegueix, com a la fotografia, respecte dels altres. S’aconsegueix, com a la fotografia,

graduant el diafragmagraduant el diafragma

FORA DE CAMPO:FORA DE CAMPO:

És l’espai que hi ha fora del quadre. El fora de campo és És l’espai que hi ha fora del quadre. El fora de campo és marcat per la mirada dels actorsmarcat per la mirada dels actors

ENQUADRAMENTENQUADRAMENT

FORA DE FORA DE CAMPOCAMPO

POSADA EN ESCENA:POSADA EN ESCENA:

És la preparació de l’espai que hem d’enquadrar, com És la preparació de l’espai que hem d’enquadrar, com decorat, colors, il·luminació, maquillatge o assaigsdecorat, colors, il·luminació, maquillatge o assaigs

RECURSOS RECURSOS EXPRESSIUS DEL EXPRESSIUS DEL

MUNTATGEMUNTATGE

MUNTATGE:MUNTATGE:

És el procés de selecció i ordenació del material És el procés de selecció i ordenació del material enregistrat per a construir un relat cinematogràfic enregistrat per a construir un relat cinematogràfic completcomplet

El muntatge en la terminologia del video i la TV El muntatge en la terminologia del video i la TV s’anomena ediciós’anomena edició

Tècnicament el muntatge consisteix en seleccionar els Tècnicament el muntatge consisteix en seleccionar els fragments útils per a donar continuïtat al relatfragments útils per a donar continuïtat al relat

La continuïtat s’anomena RÀCORD que consisteix en fer La continuïtat s’anomena RÀCORD que consisteix en fer comprensiu el relat audiovisual a l’espectadorcomprensiu el relat audiovisual a l’espectador

El ràcord consisteix en la lògica del que passa i pot ser de El ràcord consisteix en la lògica del que passa i pot ser de diverses maneresdiverses maneres

RÀCORDRÀCORD

De movimentDe moviment

De miradaDe mirada

D’enquadrament i salt D’enquadrament i salt d’eixd’eix

De posada en escenaDe posada en escena

RÀCORD DE MOVIMENT:RÀCORD DE MOVIMENT:

Els plans consecutius han de mantenir la direcció del Els plans consecutius han de mantenir la direcció del moviment inicial de subjectes i objectesmoviment inicial de subjectes i objectes

RÀCORD DE MIRADA:RÀCORD DE MIRADA:

El personatge que mira en una direcció ha de mantenir El personatge que mira en una direcció ha de mantenir aquesta direcció en plans consecutiusaquesta direcció en plans consecutius

RÀCORD D’ENQUADRAMENT I SALT D’EIX:RÀCORD D’ENQUADRAMENT I SALT D’EIX:

Les figures i objectes que intervenen en una acció han Les figures i objectes que intervenen en una acció han d’ocupar el mateix lloc en els enquadraments següentsd’ocupar el mateix lloc en els enquadraments següents

El salt d’eix és el canvi de col·locació de la càmera que El salt d’eix és el canvi de col·locació de la càmera que s’ha de fer respectant també les posicions inicials s’ha de fer respectant també les posicions inicials

d’objectes i figuresd’objectes i figures

RÀCORD DE POSADA EN ESCENA:RÀCORD DE POSADA EN ESCENA:

Els objectes, vestuari, maquillatge, actors… han de ser els Els objectes, vestuari, maquillatge, actors… han de ser els mateixos en els plans que composen una escenamateixos en els plans que composen una escena

MUNTATGE, MUNTATGE, ORGANITZACIÓ DEL ORGANITZACIÓ DEL

RELATRELAT

El muntatge és la unió dels plans que resulten de les El muntatge és la unió dels plans que resulten de les preses correctes obtingudes al rodatgepreses correctes obtingudes al rodatge

Per fer un correcte muntatge cal visualitzar tot el material Per fer un correcte muntatge cal visualitzar tot el material i seleccionar, segons un guió, les imatges tenint en i seleccionar, segons un guió, les imatges tenint en compta tres aspectes: SELECCIÓ, ORDRE I DURACIÓcompta tres aspectes: SELECCIÓ, ORDRE I DURACIÓ

ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ DEL MUNTATGEDEL MUNTATGE

NARRATIUNARRATIU

DESCRIPTIUDESCRIPTIU

EXPRESSIUEXPRESSIU

SIMBÒLICSIMBÒLIC

NARRATIU:NARRATIU:

Presenta l’evolució temporal dels fets. Ex. Presenta l’evolució temporal dels fets. Ex. L’edat del gelL’edat del gel Explica les peripècies d’un tigre i un peresós que busquen Explica les peripècies d’un tigre i un peresós que busquen els pares d’un bebé esquimalels pares d’un bebé esquimal

DESCRIPTIU:DESCRIPTIU:

Afavoreix la contemplació de formes per a descriure Afavoreix la contemplació de formes per a descriure l’aspecte de les coses. Ex. l’aspecte de les coses. Ex. Nòmades del ventNòmades del vent es descriu la es descriu la vida de les aus a la terravida de les aus a la terra

EXPRESSIU:EXPRESSIU:

Destaquem els elements Destaquem els elements expressius. Ex. En expressius. Ex. En Los Los lunes al sollunes al sol destaca destaca l’expressió de l’amistat, l’expressió de l’amistat, soledat i dignitat a partir soledat i dignitat a partir de la situació que provoca de la situació que provoca l’aturl’atur

SIMBÒLIC:SIMBÒLIC:

Es creen significats simbòlics i ideològics perquè Es creen significats simbòlics i ideològics perquè l’espectador els assocïi amb els valors i conceptes l’espectador els assocïi amb els valors i conceptes abstractes. abstractes.

Ex. A la pel·lícula Ex. A la pel·lícula En construccióEn construcció es filma la realitat es filma la realitat quotidiana d’un edifici en obres per a parlar de valors quotidiana d’un edifici en obres per a parlar de valors com l’amistat, l’amor, la intolerància, la desigualtat …com l’amistat, l’amor, la intolerància, la desigualtat …

LITERATURA I GUIÓ LITERATURA I GUIÓ CINEMATOGRÀFICCINEMATOGRÀFIC

La literatura explica una La literatura explica una història mitjançant història mitjançant

paraulesparaules

El cinema explica la història mitjançant imatges i paraules El cinema explica la història mitjançant imatges i paraules per això en el cinema s’uneixen la literatura (guió) i la per això en el cinema s’uneixen la literatura (guió) i la

imatgeimatge

ELEMENTS NARRATIUSELEMENTS NARRATIUS

ELEMENTS ELEMENTS NARRATIUSNARRATIUS

PERSONATGESPERSONATGES

ACCIÓACCIÓ

ESPAIESPAI

TEMPSTEMPS

NARRADORNARRADOR

DIÀLEGDIÀLEG

PERSONATGES:PERSONATGES:

El guió ha de definir a ls qui realitzen l’acció del relat. Ex. El guió ha de definir a ls qui realitzen l’acció del relat. Ex. Podríem definir a Harry Potter com un nen orfe amb Podríem definir a Harry Potter com un nen orfe amb ulleres, caràcter bondadós que viu aventures i a qui ulleres, caràcter bondadós que viu aventures i a qui apassiona la màgiaapassiona la màgia

ACCIÓ:ACCIÓ:

Els personatges busquen aconseguir uns objectius i per Els personatges busquen aconseguir uns objectius i per això existeis l’acció, sense la qual no hi ha històriaaixò existeis l’acció, sense la qual no hi ha història

En la pel·lícula En la pel·lícula La pedra filosofalLa pedra filosofal Harry Potter desitja Harry Potter desitja aprovar el primer curs de l’escala màgica de Hogwarts aprovar el primer curs de l’escala màgica de Hogwarts

però haurà de superar durant l’aprenentatge els obstacles però haurà de superar durant l’aprenentatge els obstacles malignes dels enemicsmalignes dels enemics

Espai:Espai:

Són els llocs on es desenvolupen les accions del filmEl Són els llocs on es desenvolupen les accions del filmEl cinemacinema

TEMPS:TEMPS:

L’acció es pot desenvolupar en el passat, en el present o L’acció es pot desenvolupar en el passat, en el present o en el futur. També hi poden haver salts en el temps: cap en el futur. També hi poden haver salts en el temps: cap el passat o el passat o flashbackflashback o cap el futur o o cap el futur o flashfowardflashfoward

També cal saber que hi ha detalls que se sobreentenen. També cal saber que hi ha detalls que se sobreentenen. Això s’anomena el·lipsiAixò s’anomena el·lipsi

NARRADOR:NARRADOR:

S’expressa en veu en off i descriu espais, caracteritza S’expressa en veu en off i descriu espais, caracteritza personatges i expressa opinions. Pot ser algun personatgepersonatges i expressa opinions. Pot ser algun personatge

DIÀLEGS:DIÀLEGS:

Una pel·lícula no és com una novel·la, així les escenes Una pel·lícula no és com una novel·la, així les escenes d’acció expliquen moltes narracions però també utilitza el d’acció expliquen moltes narracions però també utilitza el recurs del diàlegrecurs del diàleg

PASSOS PER ESCRIURE PASSOS PER ESCRIURE UN GUIÓUN GUIÓ

El guió s’ha de confeccionar seguint els següents passos:El guió s’ha de confeccionar seguint els següents passos:

ETAPES DEL GUIÓETAPES DEL GUIÓ

IDEAIDEA

STORY LINESTORY LINE

SINOPSISINOPSI

ESTRUCTURAESTRUCTURA

TRACTAMENTTRACTAMENT

ESCRIPTURA ESCRIPTURA DEFINITIVADEFINITIVA

LA IDEA:LA IDEA:

És el missatge, el tema o la idea que volem transmetreÉs el missatge, el tema o la idea que volem transmetre

STORY LINE:STORY LINE:

És la síntesi molt curta de la històriaÉs la síntesi molt curta de la història

SINOPSI:SINOPSI:

Més extensa que la story line. Es presenten els Més extensa que la story line. Es presenten els personatges caracteritzats i es resumeixen les accions personatges caracteritzats i es resumeixen les accions més importants de la històriamés importants de la història

L’ESTRUCTURA:L’ESTRUCTURA:

És la fragmentació del relat en escenes i seqüències. És la fragmentació del relat en escenes i seqüències. S’han de posar en ordre i explicar com seran les S’han de posar en ordre i explicar com seran les transicionstransicions

EL TRACTAMENT:EL TRACTAMENT:

A partir de l’estructura A partir de l’estructura es desenvolupen les es desenvolupen les accions i les escenes; accions i les escenes; es profunditza en els es profunditza en els personatges i es narra personatges i es narra l’acció com si fos un l’acció com si fos un conteconte

L’ESCRIPTURA DEFINITIVA:L’ESCRIPTURA DEFINITIVA:

Text escrit amb la narració completada, ordenada. Text escrit amb la narració completada, ordenada. S’anomena també guió literari i inclou també la descripció S’anomena també guió literari i inclou també la descripció dels escenarisdels escenaris

EL GUIÓ TÈCNICEL GUIÓ TÈCNIC

A partir del guió literari es produeix el guió tècnic que A partir del guió literari es produeix el guió tècnic que recull pla per pla totes les operacions (il·luminació, recull pla per pla totes les operacions (il·luminació,

enquadrament, profunditat de camp, decoració, durada enquadrament, profunditat de camp, decoració, durada del pla, sons…)del pla, sons…)

També el guió tècnic especificarà els mitjans tècnics També el guió tècnic especificarà els mitjans tècnics (càmeres, objectius, grues, focus, decorats…)(càmeres, objectius, grues, focus, decorats…)

Finalment cal especificar les condicions del rodatge (de Finalment cal especificar les condicions del rodatge (de nit, durant el dia, amb ambient assolellat, plujós, al plató, nit, durant el dia, amb ambient assolellat, plujós, al plató,

en exteriors…)en exteriors…)

El guió tècnic haurà d’ordenar-se per escenes o El guió tècnic haurà d’ordenar-se per escenes o seqüències mecàniques per a poder-se organitzar el seqüències mecàniques per a poder-se organitzar el rodatge i facilitar el trasllat del material i els recursos rodatge i facilitar el trasllat del material i els recursos

humanshumans

El rodatge no es realitzarà en l’ordre de la història sinó El rodatge no es realitzarà en l’ordre de la història sinó per les necessitats de platós, espais, etc.per les necessitats de platós, espais, etc.

GUIÓ IL·LUSTRATGUIÓ IL·LUSTRAT

A vegades és difícil A vegades és difícil expressar una idea en expressar una idea en

paraules i la millor paraules i la millor manera és dibuixar-la manera és dibuixar-la

pla per plapla per pla

El guió il·lustrat ajuda als tècnics que hi intervenen per a El guió il·lustrat ajuda als tècnics que hi intervenen per a aconseguir una bona il·luminació, atrezzo, decorats, aconseguir una bona il·luminació, atrezzo, decorats,

maquillatge, etc.maquillatge, etc.

El guió il·lustrat mostra en vinyetes els elements de la El guió il·lustrat mostra en vinyetes els elements de la composició, l’enquadrament, l’angulació, la disposició de composició, l’enquadrament, l’angulació, la disposició de

les figures, objectes i personatges, etc.les figures, objectes i personatges, etc.

L’ANIMACIÓ: GÈNERES L’ANIMACIÓ: GÈNERES I TÈCNIQUES I TÈCNIQUES

BÀSIQUESBÀSIQUES

QUÈ ÉS L’ANIMACIÓ?QUÈ ÉS L’ANIMACIÓ?

Animar una cosa significa otorgar-li moviment. Per això Animar una cosa significa otorgar-li moviment. Per això animació és l’acció i el resultat de moure objectes i animació és l’acció i el resultat de moure objectes i

figuresfigures

L’animació en el cinema són totes les tècniques capaces L’animació en el cinema són totes les tècniques capaces de donar moviment a coses inanimades com dibuixos, de donar moviment a coses inanimades com dibuixos,

ninots de paper, dibuixos fets per ordinador, maquetes, ninots de paper, dibuixos fets per ordinador, maquetes, figures fetes de plastilina, etc.figures fetes de plastilina, etc.

EL CINEMA EL CINEMA D’ANIMACIÓ ENVERS D’ANIMACIÓ ENVERS EL CINEMA D’IMATGE EL CINEMA D’IMATGE

REALREAL

El cinema d’animació comparteix amb el d’imatge real El cinema d’animació comparteix amb el d’imatge real molts dels seus elements, enquadraments, planificació, molts dels seus elements, enquadraments, planificació,

angulació, etc.angulació, etc.

DIFERÈNCIES AMB DIFERÈNCIES AMB EL CINEMA EL CINEMA

D’IMATGE REALD’IMATGE REAL

•Manca de sensació de Manca de sensació de realitatrealitat

•Més possibilitats de crear Més possibilitats de crear imatges fantàstiquesimatges fantàstiques

•Té aplicacions en Té aplicacions en expressió artística, expressió artística, didàctica, humor o didàctica, humor o publicitatpublicitat

ORÍGENS DEL CINEMA ORÍGENS DEL CINEMA ANIMATANIMAT

El fenaquitoscopi deixava veure per les seves escletxes El fenaquitoscopi deixava veure per les seves escletxes dibuixos que donaven sensació de movimentdibuixos que donaven sensació de moviment

El praxinoscopi aconsegueix projectar en una pantalla El praxinoscopi aconsegueix projectar en una pantalla dibuixos i altres imatges fixes que sembla que es moguindibuixos i altres imatges fixes que sembla que es moguin

El 1888 es El 1888 es projectà una projectà una

cinta de cinta de cel·luloide on cel·luloide on es superposen es superposen

els personatges els personatges al decoratal decorat

La cinta ja estava perforada lateralment per el seu La cinta ja estava perforada lateralment per el seu arrossegamentarrossegament

EVOLUCIÓ DEL CINEMA EVOLUCIÓ DEL CINEMA D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

ELS PIONERSELS PIONERS

Emile Reynaud va dibuixar damunt la mateixa pel·lículaEmile Reynaud va dibuixar damunt la mateixa pel·lícula

Però els pioners Però els pioners dibuixen les dibuixen les

animacions sobre animacions sobre paper una per una. paper una per una.

Aquest procés Aquest procés s’anomena s’anomena imatge per imatge per

imatgeimatge

Tres pioners del començament del segle XX són Tres pioners del començament del segle XX són l’espanyol l’espanyol Segundo ChomónSegundo Chomón, el francès , el francès Emile CohlEmile Cohl i i

l’americà l’americà James Stuart BlacktonJames Stuart Blackton

Les seves pel·lícules encara no tenen una preocupació per Les seves pel·lícules encara no tenen una preocupació per l’estètica i les imatges són simplesl’estètica i les imatges són simples

Les pel·lícules són fruit de milers i milers de dibuixos per Les pel·lícules són fruit de milers i milers de dibuixos per poder explicar una història i no disposen de grans poder explicar una història i no disposen de grans

recursosrecursos

ELS INICIS DEL DIBUIX ELS INICIS DEL DIBUIX ANIMAT ALS ESTATS ANIMAT ALS ESTATS UNITS I A EUROPAUNITS I A EUROPA

Als Estats Units es creà el cinema d’animació a partir de Als Estats Units es creà el cinema d’animació a partir de les tires còmiques que publiquen els diarisles tires còmiques que publiquen els diaris

La fama que proporciona aquest cinema inicial fa que es La fama que proporciona aquest cinema inicial fa que es puguin financiar noves animacionspuguin financiar noves animacions

A Europa als anys 20 un grup d’avantguarda comença a A Europa als anys 20 un grup d’avantguarda comença a utilitzar l’animació com a vehicle d’expressió de les seves utilitzar l’animació com a vehicle d’expressió de les seves

inquietuds ideològiques i poètiquesinquietuds ideològiques i poètiques

Les seves pel·lícules només arriben a un públic minoritari Les seves pel·lícules només arriben a un públic minoritari però perfeccionen el cinema d’animacióperò perfeccionen el cinema d’animació

EXPANSIÓ DEL CINEMA EXPANSIÓ DEL CINEMA D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

Als anys 30 el cinema d’imatge real ja és sonor i el Als anys 30 el cinema d’imatge real ja és sonor i el cinema de dibuixos animats queda com un aperitiu abans cinema de dibuixos animats queda com un aperitiu abans

de les pel·lícules d’actors i escenaris realsde les pel·lícules d’actors i escenaris reals

Però el 1930 Walt Disney creà un veritable art nou capaç Però el 1930 Walt Disney creà un veritable art nou capaç de competir amb el cimena d’imatge realde competir amb el cimena d’imatge real

Es crea una indústria amb animadors i dibuixants que Es crea una indústria amb animadors i dibuixants que proporcionen un gran èxit i bons beneficisproporcionen un gran èxit i bons beneficis

Apareix Micky Mouse, l’ànec Donald i el gos PlutoApareix Micky Mouse, l’ànec Donald i el gos Pluto

Finalment el 1938 es creà el primer llargmetratge de la Finalment el 1938 es creà el primer llargmetratge de la història: La Blancaneushistòria: La Blancaneus

Entre 1930 i 1950 Disney aixecà el seu imperi Entre 1930 i 1950 Disney aixecà el seu imperi cinematogràficcinematogràfic

APORTACIONS DE APORTACIONS DE DISNEY AL DISNEY AL

CINEMA CINEMA D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

•Formes dels dibuixos més naturalsFormes dels dibuixos més naturals

•S’aprofita les possibilitats S’aprofita les possibilitats estètiques del colorestètiques del color

•Es desenvolupa el so i la música Es desenvolupa el so i la música com a recursos per a crear emocions com a recursos per a crear emocions en l’espectadoren l’espectador

Hollywood se n’adona del filó de les animacions i autors Hollywood se n’adona del filó de les animacions i autors com Tex Avery es desmarca de la innocència de Disney i com Tex Avery es desmarca de la innocència de Disney i

introdueix humor absurd o corrossiu i violènciaintrodueix humor absurd o corrossiu i violència

Porky o Bugs Bunny són creacions de Tex AveryPorky o Bugs Bunny són creacions de Tex Avery

Es creen personatges ja Es creen personatges ja històrics com l’àneg històrics com l’àneg

Daffy (el pato Lucas), Daffy (el pato Lucas), Tom i Jerry, el Coyote i el Tom i Jerry, el Coyote i el

Correcaminos…Correcaminos…

L’ANIMACIÓ FORA L’ANIMACIÓ FORA DELS ESTATS UNITSDELS ESTATS UNITS

Després de la Segona Guerra Mundial als païssos del sud Després de la Segona Guerra Mundial als païssos del sud d’Europa on l’estat financiava la producció, com Rússia, d’Europa on l’estat financiava la producció, com Rússia, Polònia, Txecoslovàquia Iugoeslàvia, etc. Apareix una Polònia, Txecoslovàquia Iugoeslàvia, etc. Apareix una

animació amb contingut ideològicanimació amb contingut ideològic

Aquests artistes i dibuixants van influir en Europa així, a Aquests artistes i dibuixants van influir en Europa així, a Bèlgica i França va començar una producció de pel·lícules Bèlgica i França va començar una producció de pel·lícules

a escala industrial amb adaptació de còmics famosos, a escala industrial amb adaptació de còmics famosos, com Tintin o Astèrix i Obèlixcom Tintin o Astèrix i Obèlix

Lucky Luke o els BarrufetsLucky Luke o els Barrufets

A Itàlia es va A Itàlia es va començar a utilitzar començar a utilitzar

amb finalitats amb finalitats publicitària i així es publicitària i així es va introduir en el va introduir en el món dels adults, món dels adults,

com a la pel·lícula com a la pel·lícula La rebel·lió dels La rebel·lió dels

animals animals (1954) de (1954) de George OrwellGeorge Orwell

També a Àsia o Japó es desenvolupa un cinema També a Àsia o Japó es desenvolupa un cinema d’entreteniment massiu amb representació de les d’entreteniment massiu amb representació de les

llegendes nacionalsllegendes nacionals

L’animació japonesa va L’animació japonesa va evolucionar amb el món evolucionar amb el món del còmic en direcció al del còmic en direcció al

mangamanga

A la Xina les pel·lícules destaquen pel seu aspecte artístic A la Xina les pel·lícules destaquen pel seu aspecte artístic amb dibuixos de la tradició xinesaamb dibuixos de la tradició xinesa

LA TELEVISIÓ I LA TELEVISIÓ I L’ORDINADORL’ORDINADOR

La televisió i l’ordenador marquen dues etapes claus en La televisió i l’ordenador marquen dues etapes claus en l’evolució del cinema d’animaciól’evolució del cinema d’animació

TELEVISIÓTELEVISIÓ

La televisió a partir dels anys 50 necessita omplir la La televisió a partir dels anys 50 necessita omplir la programació amb tot tipus de contingutsprogramació amb tot tipus de continguts

Els dibuixos Els dibuixos animats es animats es

converteixen en converteixen en programes de programes de

gran popularitatgran popularitat

Sèries com L’ós Sèries com L’ós Yogui, Els Yogui, Els

Picapiedra, La Picapiedra, La Pantera Rosa o Pantera Rosa o

PopeyePopeye

Mazinger-Z, Comando G, Heidi o MarcoMazinger-Z, Comando G, Heidi o Marco

Aquest fenòmen segueix Aquest fenòmen segueix vigent a l’actualitat amb vigent a l’actualitat amb títols com Los Simpson, títols com Los Simpson, South Park o PokemonSouth Park o Pokemon

EL ORDENADOREL ORDENADOR

Els ordenadors faciliten amb els seus avenços la nova Els ordenadors faciliten amb els seus avenços la nova tecnologia per a la creació d’animacionstecnologia per a la creació d’animacions

L’animació redueix el cost de producció i introdueix noves L’animació redueix el cost de producció i introdueix noves formes d’expressió; a més de donar més qualitat a la formes d’expressió; a més de donar més qualitat a la

imatgeimatge

Els Els moviments moviments

de l’animació de l’animació són agafats són agafats directament directament de la realitat, de la realitat, donant-hi una donant-hi una sensació de sensació de

molta molta autenticitatautenticitat

Destaquen pel·lícules com Star WarsDestaquen pel·lícules com Star Wars

ShrekShrek

Monstruos SAMonstruos SA

HormigazHormigaz

Toy Toy StoryStory

TÈCNIQUES TÈCNIQUES D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

TÈCNIQUES TÈCNIQUES D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

•Animació amb dibuixosAnimació amb dibuixos

•Animació amb ninotsAnimació amb ninots

•Animació per ordinadorAnimació per ordinador

•Altres tècniquesAltres tècniques

ANIMACIÓ AMB ANIMACIÓ AMB DIBUIXOSDIBUIXOS

És la tècnica més utilitzada perquè el dibuix permet des És la tècnica més utilitzada perquè el dibuix permet des de traços senzills fins a creacions més complexesde traços senzills fins a creacions més complexes

Per a valorar els dibuixos animats cal tenir presents els Per a valorar els dibuixos animats cal tenir presents els següents conceptes:següents conceptes:

PRINCIPIS DE PRINCIPIS DE L’ANIMACIÓL’ANIMACIÓ

•CAMP D’IMATGECAMP D’IMATGE

•MOVIMENTMOVIMENT

•FONSFONS

•LLENGUATGE CINEMATOGRÀFICLLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC

CAMP D’IMATGE:CAMP D’IMATGE:

El dibuix s’ha de realitzar dins d’un quadre que tingui les El dibuix s’ha de realitzar dins d’un quadre que tingui les mateixes proporcions que el quadre de la pel·lícula en mateixes proporcions que el quadre de la pel·lícula en què es filmaquè es filma

MOVIMENT:MOVIMENT:

S’han de crear molts dibuixos amb les mateixes S’han de crear molts dibuixos amb les mateixes proporcions i anar variant allò que es moguiproporcions i anar variant allò que es mogui

FONS:FONS:

És l’escenari on es desenvolupa la història. Es dibuixa un És l’escenari on es desenvolupa la història. Es dibuixa un sol cop i l’animació es munta al damuntsol cop i l’animació es munta al damunt

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC:LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC:

L’animació es crea seguint totes les regles del llenguatge L’animació es crea seguint totes les regles del llenguatge cinematogràfic: continuïtat, enquadrament, profunditat cinematogràfic: continuïtat, enquadrament, profunditat de camp, etc.de camp, etc.

ANIMACIÓ AMB NINOTSANIMACIÓ AMB NINOTS

Per una pel·lícula amb ninots se segueixen els mateixos Per una pel·lícula amb ninots se segueixen els mateixos principis que pels dibuixos animats: camp de la imatge, principis que pels dibuixos animats: camp de la imatge,

moviment i llenguatge cinematogràficmoviment i llenguatge cinematogràfic

DIFERÈNCIES DEL DIFERÈNCIES DEL TREBALL AMB TREBALL AMB

NINOTSNINOTS

•FILMACIÓFILMACIÓ

•ELABORACIÓELABORACIÓ

•LLENGUATGE CINEMATOGRÀFICLLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC

FILMACIÓ:FILMACIÓ:

Les imatges es filmen una per una però no en una Les imatges es filmen una per una però no en una superfície plana sinó en un espai preparat amb el seu superfície plana sinó en un espai preparat amb el seu decorat, il·luminació, etc.decorat, il·luminació, etc.

ELABORACIÓ:ELABORACIÓ:

Els ninots són difícils de transformar per a crear Els ninots són difícils de transformar per a crear moviment però el mateix model pot servir per a tot el filmmoviment però el mateix model pot servir per a tot el film

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC:LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC:

La composició de les imatges es crea idèntica a la del La composició de les imatges es crea idèntica a la del cinema d’imatge realcinema d’imatge real

La continuïtat, els tipus d’angles, la posada en escena o La continuïtat, els tipus d’angles, la posada en escena o l’enquadrament no es creen abans de la filmació sinó que l’enquadrament no es creen abans de la filmació sinó que

es fan amb l’ús de la càmera i els instruments en el es fan amb l’ús de la càmera i els instruments en el moment del rodatgemoment del rodatge

ANIMACIÓ PER ANIMACIÓ PER ORDINADORORDINADOR

Els principis de l’animació que es refereixen al camp, al Els principis de l’animació que es refereixen al camp, al moviment, al fons i al llenguatge cinematogràfic són moviment, al fons i al llenguatge cinematogràfic són

idèntics per a l’animació per ordinadoridèntics per a l’animació per ordinador

Les imatges en 2D han d’ajustar-se als principis de Les imatges en 2D han d’ajustar-se als principis de l’animació per dibuixosl’animació per dibuixos

Les imatges en 3D han d’ajustar-se a les normes de Les imatges en 3D han d’ajustar-se a les normes de l’animació per ninotsl’animació per ninots

L’ordinador aporta la rapidesa en el treball d’animacióL’ordinador aporta la rapidesa en el treball d’animació

ANIMACIÓ PER ANIMACIÓ PER ORDINADORORDINADOR

•ELABORACIÓELABORACIÓ

•LLENGUATGE CINEMATOGRÀFICLLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC

•FILMACIÓFILMACIÓ

ELABORACIÓ:ELABORACIÓ:

L’elaboració, tant d’imatges en 2D com la de 3D necessita L’elaboració, tant d’imatges en 2D com la de 3D necessita un programa específicun programa específic

Sobretot els programes faciliten l’elaboració de les Sobretot els programes faciliten l’elaboració de les ombres dels ninots, la coloració, etc.ombres dels ninots, la coloració, etc.

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC:LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC:

Segueix les mateixes regles de l’animació Segueix les mateixes regles de l’animació cinematogràfica i s’hauran d’integrar al treball informàticcinematogràfica i s’hauran d’integrar al treball informàtic

FILMACIÓ:FILMACIÓ:

En aquest tipus d’animació no intervé la càmera ja que En aquest tipus d’animació no intervé la càmera ja que una gravadora s’encarrega d’impressionar les imatges una gravadora s’encarrega d’impressionar les imatges que seran magatzemades a l’ordinador o en altres que seran magatzemades a l’ordinador o en altres suports (cinta de video, DVD, CD-ROM)suports (cinta de video, DVD, CD-ROM)

ALTRES TÈCNIQUESALTRES TÈCNIQUES

La tècnica d’imatge per imatge permet crear animacions La tècnica d’imatge per imatge permet crear animacions d’imatges fixes elaborades amb tot tipus de tècniques i d’imatges fixes elaborades amb tot tipus de tècniques i

materialsmaterials

Totes aquestes tècniques han de seguir els principis Totes aquestes tècniques han de seguir els principis relatius al camp, moviment, fons i llenguatge relatius al camp, moviment, fons i llenguatge

cinematogràficcinematogràfic

DIBUIX SOBRE PEL·LÍCULA:DIBUIX SOBRE PEL·LÍCULA:

Les imatges van sobreposades damunt escenes de Les imatges van sobreposades damunt escenes de cinema realcinema real

ANIMACIÓ AMB ANIMACIÓ AMB RETALLABLES:RETALLABLES:

Realitzada amb troços de Realitzada amb troços de paper, cartolina, etc.paper, cartolina, etc.

ANIMACIÓ AMB ALTRES MATERIALS:ANIMACIÓ AMB ALTRES MATERIALS:

En comptes de ninots o plastilina es pot utilitzar filferro, En comptes de ninots o plastilina es pot utilitzar filferro, llauna, draps, cordill, etc.llauna, draps, cordill, etc.

EL SO AL CINEMA EL SO AL CINEMA D’ANIMACIÓD’ANIMACIÓ

El so afegeix sensacions i augmenta els efectes de la El so afegeix sensacions i augmenta els efectes de la narració. Treu el màxim d’expressivitat al material visualnarració. Treu el màxim d’expressivitat al material visual

LA SINCRONITZACIÓLA SINCRONITZACIÓ

L’enregistrament del so és anterior a la creació de les L’enregistrament del so és anterior a la creació de les imatges perquè aquestes s’ajustin perfectament a la imatges perquè aquestes s’ajustin perfectament a la

música, als efectes especials i a les veusmúsica, als efectes especials i a les veus

El so enregistrat es cronometra en una pantalla que El so enregistrat es cronometra en una pantalla que indica el número d’imatges necassàries per a aconseguir indica el número d’imatges necassàries per a aconseguir

la sincronitzacióla sincronització

VEUSVEUS

Per sincronitzar les veus amb el moviment de la boca s’ha Per sincronitzar les veus amb el moviment de la boca s’ha de tenir en compte que cada so del llenguatge humà ha de tenir en compte que cada so del llenguatge humà ha de correspondre amb una imatge dels llavis, la llengua i de correspondre amb una imatge dels llavis, la llengua i

les dentsles dents

MÚSICAMÚSICA

És un recurs expressiu amb les finalitats següentsÉs un recurs expressiu amb les finalitats següents

•EXPRESSIÓ DEL MOVIMENTEXPRESSIÓ DEL MOVIMENT

•EFECTES SONORSEFECTES SONORS

•EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTSEXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS

FINALITAT FINALITAT DE LA DE LA

MÚSICAMÚSICA

EXPRESSIÓ DE MOVIMENT:EXPRESSIÓ DE MOVIMENT:

La música acompanya de forma sincronitzada les accions La música acompanya de forma sincronitzada les accions dels personatges i reforça la sensació de movimentdels personatges i reforça la sensació de moviment

Una música ràpida referma l’acció i una música lenta Una música ràpida referma l’acció i una música lenta otorga tranquilitat al movimentotorga tranquilitat al moviment

EFECTES SONORS:EFECTES SONORS:

Els animadors utilitzen instruments musicals per crear Els animadors utilitzen instruments musicals per crear efectes sonors, per exemple una gota d’aigua es pot efectes sonors, per exemple una gota d’aigua es pot aconseguir amb un toc del triangleaconseguir amb un toc del triangle

EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS:EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS:

També s’utilitza la música per a reforçar gestos, emocions També s’utilitza la música per a reforçar gestos, emocions o sentiments. Ex. Una música de flauta pot acompanyar o sentiments. Ex. Una música de flauta pot acompanyar una imatge d’enamoramentuna imatge d’enamorament