La maledicció del Comte Arnau

La maledicció

del Comte Arnau

Quadre I

Es diu que el seu nom era Arnau de N’Hug, senyor de Mataplana i de Montgrony , i que va ser un dels soldats més esforçats en la guerra contra els sarraïns.Tot un heroi.

Però va tornar de la guerra als

dominis dels seus avantpassats i el

poble va veure que el seu cor s’havia endurit, i que fer matança al camp de batalla l’havia convertit en un

salvatge.

La seva besàvia , la senyora Blanca de

N’Hug, era descendent de les

famílies més antigues i diuen que

remuntant-se al passat s’hagués

trobat que els seus antecessors eren

valents caçadors de mamuts.

Era molt bona i generosa, fins

al punt que els seus vassalls no

pagaven impostos.

Però en arribar el Comte Arnau tot això es va acabar i va obligar a tothom a pagar més del que podia, i la gent va començar a passar fam.

Les dones ploraven, els homes estaven desesperats, i els nens demanaven menjar pels carrers , com gossos perduts.

Hi va haver qui lluità contra aquella injustícia,Però ja no hi era la bona senyora Blanca per a protegir-los.

El comte Arnau va anar a casa de cada família que no volia pagar i va torturar i matar a tothom que es negavaa satisfer la seva supèrbia de senyor feudal.

Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.

Quadre II

El Comte va descobrir una cova que connectava el seu castell i el de les Dames, que era una abadia de monges dedicades a l’oració i al servei de Déu.

Va fer arreglar el pas, tot assegurant els passadissos, i va posar torxes per tot, per poder caminar amb la seguretat de la llum.

Es va dedicar a espiar les monges sense ser reconegut.I diuen que es va enamorar d’una de les monges, de nom Adelaida.

La tragèdia va ser que l’Adelaida, tan jove i bella, se la va endur Déu d’una malaltia misteriosa. Va morir als braços del Comte , que va clamar venjança contra Déu.

I va passar que el comte i els seus soldats, llops sense pietat, van traspassar els passadissos fins al Castell de les Dames. I van violar les esposes del Senyor i les van torturar i les van assassinar.

I el comte Arnau va dir, davant l’altar : - Tu m’has pres l’esposa. Doncs jo et prenc totes les teves meuques. Així comfirmo el meu pacte amb Llucifer,. Només a ell dec obediència.

I diuen que en aquell precís instant es va desfermar una tempesta amb una violència mai vista , amb trons i llamps esfereïdors.

I que tota la tropa infernal del Comte va morir a dins del passadís, quan intentaven tornar, perquè la muntanya se’ls va esfondrar a sobre. Només el Comte Arnau va

sobreviure.

Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.

Quadre IIII

Cura amb la negra nit,Cura amb el comte ArnauNo escoltis el seu critO et portarà al seu cau.

Nit fosca. Aneu en compte.Lluna plena. Quin horror!Ja l’Arnau puja a la torreTot buscant la seva mort.

El comte Arnau havia esclavitzat el seu poble

i presumia de ser més poderós que el Sol

i tan tenebrós com la Lluna.

Jurava que pujaria a dalt del cel i des d’allà vigilaria totes les muntanyes del voltant i fins i tot podria veure Sant Joan de les Abadesses per cridar grolleries a les monges.

Va fer venir l’arquitecte més famós del paísi li va encarregar que construís la torre més alta de totes i així demostrar el seu poder vanitós.

Però el mestre, bon professional,anava a poc a poc.I el comte no sabia tenir paciènciaVolia la torre de seguida.

Per això, el Comte va segrestar el fill de l’arquitecte i va amenaçar amb matar-lo

si no feia la torre més poderosa de la cristiandat en tres mesos.

Per tal que anés més ràpid,

el Comte va obligar els seus vassalls

a deixar terres i ramats i els va esclavitzar

per fer d’obrers a la torre.

La torre va créixer i créixer molt ràpidament, per gust del Comte i disgust de l’arquitecte.

Al final, va arribar el dia

de posar l’última pedra. I l’arquitecte estava trist i el Comte estava alegre.

- Per què estàs trist?No és aquesta la torre més alta i poderosa? No vols que alliberi el teu fill?

-M’agenollo davant vos, Comte. Estic content de tornar a veure el meu fill.

-Primer pugem a dalt de la torre. Van pujar graons i graons. Més de mil.

I al final van arribar a dalt de tot.

Allà el comte va dir a l’arquitecte:- El teu fill està mort. I ara tu també has de morir per tal de no repetir mai una obra com aquesta.

I el va llençar daltabaix per sobre dels merlets.

Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.

Quadre IV I

El comte Arnau, l’assassí, va cridar contra Déu i contra els homes, que eren uns covardsi no gosaven aconseguir els seus desitjos per la força.Només ell era capaç de trencar qualsevol norma per satisfer la seva voluntat.

El vent va agafar aquestes paraules i les va escampar.

I el cel es va omplir de núvols i els llamps i els trons

van començar a fer tremolar

la terra.

De sobte , va venir com una sacsejada gegantina, com si el món s’ensorrés i s’escapés de sota els peus.

Era la torre que s’esquerdava

de dalt a baix .

I el comte la va veure obrir-se entre les seves cames

com si una espasa l’hagués tallat en dos.

L’esquerda es va anar fent cada vegada més ample. I la torre es va enfonsar

en mig d’un terratrèmol horríson. I la terra, com un

monstre, se la va empassar sencera.

I el forat, fet de terra i roques, semblava una mandíbula carnívora que mastegava, i es va tancar sobre el comte Arnau, i se’l va menjar com a un cuc fastigós.

Maleït sia per sempre el comte Arnau…

Vosaltres…

Sabieu qui era el comte Arnau?

Narradors

Aina Xicota Víctor Quevedo Alba Rodríguez Joan Gorina

Quadre I / III Cristian Baños Dasha Malevych Laura Martí Alba Martínez Cristina Romero Mar Santamaria Sílvia Álvarez Clàudia Àvila Aroa Ballesteros Dídac Bedoya Andrea Delgado Cristina Olmedo

Quadre II / IVAinoha Becerra Jennifer Conforme Ainhoa Díaz Vera Medina Paula Moreno Sara Muiña Widad Alaoui Ana Carbonero Aaron Cidoncha Maria López Sergi Bedoya Ruben Bothazi Aitor Cid Andrea López

Text originalJuan Manuel Pereira

Direcció coreografiaAdrià Gomis

CoordinacióMagda Riba i Montserrat Reverter