L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: HOMO SAPIENS

L’ESPÈCIE HUMANA AL

REGNE ANIMAL: HOMO SAPIENS

CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA

Regne Animal

Fílum Cordat (animals que, a més de tenir simetria bilateral, també

tenen notocordi, és a dir, un cordó cel·lular que serveix de suport al

nostre cos)

Classe Mamífer

Ordre Primat

Subordre Haplorí

Infraordre Catarrhini

Superfamília Hominoidea

Família Homínid

Gènere Homo

Espècie Homo Sapiens

CARACTERÍSTIQUES Ordre: Primats

Els primats són mamífers que es caracteritzen per:

- Visió binocular: els dos ulls es troben mirant cap endavant.

- Percepció dels colors (en la gran majoria).- El tronc tendeix a estar recte.

- Les òrbites oculars del crani estan rodejades d’os.

- Els hemisferis cerebrals estan ben desenvolupats.

- Els dits grossos estan oposats a la resta dels dits.

- Presenten ungles en comptes de garres en les mans i els peus, tot i que algunes espècies tenen les ungles modificades en alguns dits.

- Presenten clavícula.

- L’articulació de l’ombro està ben desenvolupada, la qual cosa permet moure el braç en totes les direccions.- L’articulació del colze permet la rotació de l’avantbraç.

Subordre: Haplorhini- Manquen d’una membrana al voltant de les narius, és a dir, dels dos canals del nas.- El seu sentit de l’olfacte no està molt desenvolupat. - Tenen un úter de càmera única.- Tenen el cos més gran que els estepsirinis, el que provoca que tinguin un diàmetre cerebral més gran i una visió més desenvolupada.

Infraordre: Catarrhini

- Tenen un nas petit.- Són diürns.- Les cues (si en tenen) no són prènsils. - Tenen les ungles planes.

- Se’ls anomena també simis del Vell Món.

Superfamília: Hominoidea

- No presenten cua.- Tenen un tronc més curt.- Presenten la caixa toràcica comprimida de davant cap enrere.- Tenen els omòplats en l’esquena.- Tenen el cervell més gran.- Presenten clavícules més llargues que les altres superfamílies.

- Es desplacen per braquiació.

Família: Homínid- Les clavícules son més llargues.- Els omòplats els tenen en l’esquena.- Tenen l’estèrnum i la caixa toràcica més amplis.- Tenen menys capacitat propulsora en les seves extremitats superiors que l’altra família, la dels gibons (Hilobàtids). - Tenen les extremitats anteriors més petites que les posteriors i marxa bípeda.

Gènere: Homo- El cervell és més gran.- El dit gros pot agafar més fort les coses i amb més precisió que el gènere Australopithecus. Capaços de fabricar instruments lítics.- La pelvis és més curta, àmplia i profunda, degut a que camina erecte (marxa bípeda). L’Austolopithecus camina alçat però no tan perfeccionat.- El gènere Homo va perdent cada cop més pèl.

ARBRE FILOGENÈTIC

Característiques dels taxons- Ordre (primats): Els primats presenten unes característiques comunes: visió

binocular, la percepció dels colors, els colzes oposats i la tendència a tenir el tronc dret.

- Subordre: Els haplorins s’anomenen així perquè manquen d'una membrana al voltant de les narius i el llavi superior és mòvil. El cos és més gran que els estrepsirinis, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.

- Infraordre: Els catarins es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall; Són nadius d’Àfrica i Àsia i se’ls anomena també monos del vell món

Característiques dels taxons

- Superfamília: Els hominoides no tenen cua i es desplacen per braquiació

- Família (diferències entre les altres dues famílies): Els hominoides tenen un cervell més petit, són quadrúpedes, caminant a quatre potes, però amb extremitats anteriors flexibles. Els homínids tenen una postura alçada i la locomoció bípeda.

Gènere Australopithecus

Alberet Cermeno

Aleu Pons

Guillem Ramos

Grup 2 - Australopitec 15

1. Temps en què va existir

L’australopitec (australopithecus) va viure a l'Àfrica des de fa una mica més de 4,2 milions d'anys fins fa uns 2 milions d'anys (des del Pliocè fins el Pleistocè, en el Vil·lafranquià superior).

Els australopitecs son el grup d'homínids més antic.

Grup 2 - Australopitec 16

2. Espècies i àrees on va viure

Algunes espècies fòssils d’australopitec: Txadantrop, el més antic. Australopithecus anamensis, va ocupar la zona de Kènia. Australopithecus afarensis (Zinjantrop), trobat a Kènia i al

país d’Etiòpia (a Harar es va trobar Lucy i a Dikika, Selam). Australopithecus bahrelghazali, únic trobat fora d'Àfrica

oriental. Australopithecus africanus, trobat a l’Àfrica del Sud. Australopithecus sediba, l’australopitec més recent.

L’australopitec va viure bàsicament a la zona de l’Àfrica subsahariana, en un clima càlid.

Vivia en planes i pujols amb roques abundoses i vora de l'aigua.

Grup 2 - Australopitec 17

3. Característiques físiques

Homínids de complexió dèbil i de petita estatura (menys de 1,5 metres) amb mans llargues i fines (segurament hàbils).

Els mascles podien arribar a tenir una estatura fins al 50 % major que les femelles (Dimorfisme sexual).

Crani similar al dels grans simis actuals; 35% del cervell de l'humà actual.

vegetarians

Grup 2 - Australopitec 18

4. Distinció respecte l’espècie anterior

Els australopitecs son el grup d'homínids més antic.

Prèviament, segons la teoria de l'evolució, existien els primats. L’ australopitec caminava

erecte. El rostre no sobresurt tant. La dentadura és bastant

similar amb la humana.

Grup 2 - Australopitec 19

5. Habilitats del grup

Una de les habilitats que van aportar els australopitecs va ser que es desplaçaven de manera bípede, això volia dir que aquest gènere caminava amb dues extremitats, amb les dues cames, fet que va impulsar a deixar d’anar de 4 potes.

Grup 2 - Australopitec 20

6. Relacions entre els individus

Una de les relacions entre els individus del grup era que en cada petita unitat familiar hi havia un mascle dominant i que manava.

Marc Lizé Lucea

El paranthropus va ser un homínid que va viure a la zona de l’Àfrica oriental i sudàfrica, en ambients calids y prop de boscos.

-Es pensa que té uns 2,6 milions d’anys, i que en va desaparèixer fa 1,1.

-Va aparèixer entre l’Australopitec i l’homo habilis, com una branca paral·lela a la evolució, però es va extingir.

-S’en té molt poca informació d’aquesta espècie per la escassetat de troballes fòsils.

-Hi havia 3 especies diferents (per ordre cronològic):-P. Aethiopicus: de complexió més forta que l'australopitec.-P. Boisei: tenia el dimorfisme sexual més accentuat-P. Robustus: mandíbula més forta i desarrollada, adapta a més tipus d’aliments.

Característiques: -Tenia una capacitat cranial de 500 cm3

-Media sobre els 150-160cm y tenia gran dimorfisme sexual.-Havia desarrollat una mandibula mes potent, que li permetia menjar més varietat d’aliments-S’alimentava de llavors i fruits secs, d’entre altres vegetals.-Utilitzaven eines com pals o pedres, però no en fabricaven de més elaborades.-Anaven en petits grups per tal de protegir-se i obtenir més menjar. -Relacions entre individus semblants a les de l’australopitec, tot hi que no se'n té gaire informació.

HOMO HABILIS

L’Homo Habilis va existir fa 1,8 milions d’anys. Es va extingir fa 1,6

milions d’anys.

Marc Palau, Guisla Tubau i Caterina Solé

Àrees de localització

Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània).

Van viure a l’Àfrica fa 1,8 milions d’anys.

Característiques de l’espècie• Mesuraven 1,5 metres i pesaven uns 60kg.• La seva capacitat cranial va augmentar va superar els 650cc.• El fèmur era més gran, el que li permetia tenir més mobilitat a les cames.• Cara curta.• Camina.• Complexió robusta i postura perfectament bípeda. • Peces dentaries més petites que els austrolopitecs.

Diferències entre grups

• Homo Habilis és el primer representant del gènere Homo (el nostre). Habilis no era molt diferent del Australopithecus Africanus, tenia una capacitat cranial mitja d’uns 600 centímetres cúbics i era potser una mica més petit que els Australopithecus i que els contemporanis del gènero Paranthropus.

Habilitats• Homo habilis fa referència als

primers talladors que tenien l’habilitat tècnica de fabricar eines. Fabriquen les primeres eines de pedra com cantons rodons o pedres esmolades (normalment per una cara).

• Menjaven carn, gràcies a eines de pedra amb que tallaven les pells dels animals i també podien tallar plantes i triturar certs vegetals durs.

Relacions• Vivia en societats (caçadores no,

carronyers)-recolectores i es podia observar una certa divisió del treball.

• Desconeixia el foc, no enterrava els morts i no es vestia.

• És possible que tinguessin una forma primitiva de llenguatge (no articulat).

• Van transmetre el coneixement de fabricar eines de generació en generació.

L’HOMO ERGASTERGrup 5

Miguel Ángel LópezJoel Luna

Homo Ergaster

Homo ergaster és una espècie d‘homínid  extinta que visqué fa entre 1,7 i 1,5 milions d'anys.

s’estima que va desaparèxier fa 1

milió d’anys

Àrees on va viure l’espècie

Va viure en Àfrica

En referència al clima no podem aportar dades debut a la confusió dels fòssils.

L’ Ergaster solia viure en sabanes i boscos on podia utilitzar els arbres i coves per dues activitats essencials per a la seva existència , una per protegir - se , i l’altre per poder utilitzar tan branques com pedres per fer les seves eines de guerra .

Característiques físiques de l’espècie (homo ergaster)

Homínid bastant alt amb comparació amb altres primats, aproximadament 1’8 m.

Pit prim fins l’espatlla lleugerament en comparació amb el nostre.

El canal entre les vèrtebres, que condueix la medul·la espinal, era més prim que l'actual, en l'home.

Els ossos de la cuixa comptaven amb un coll més llarg per compensar el petit canal del part.

La seva capacitat cranial se situa entre 800 i 950 *cc.

L’homo habilis respecte l’homo ergaster.

La principal diferència entre ambdues espècies es que l’Homo habilis tenia aproximadament un volum cranial de 600 cm3.

La principal diferència amb l’ homo Habilis , seria en un principi , el fet de que l’Habilis construïa les seves eines utilitzant pedres únicament , en canvi , l’ Ergaster podia utilitzar des de fusta pells i pedres (eines més versàtils). També a aquest fets se li suma el fet de que l’ Ergaster va ser el primer amb un llenguatge més o menys articulat .

Tenien un model de desenvolupament més lent i per tant un entorn social més protector .

Diferèncias amb l’ Erectus

o H. ergaster apareix a l'Àfrica, des d'on es va estendre fins a l'Orient Mitjà, mentre que l'"H. erectus" es troba a l'est d'Àsia (sempre limitat a la franja tropical)..

o Anatòmicament, H. ergaster presenta una cúpula cranial més alta i una estructura facial i corporal més fina que H. erectus.

Relacions en grup

Es diu que va ser el primer en formar lo que es diu, un ambient familiar.

Relacions entre els individus del grup

• L´augment del dimorfisme sexual en l´homo ergaster va establir una major col·laboració entre mascles i femelles (obtenció, consum i emmagatzematge de queviures)

• També va comportar una divisió sexual en el treball (els homes eren caçadors i les dones recol·lectores)

• El mascle va passar a ser el reforç de les relacions de dominació.

• L’Homo ergaster vas ser el primer homínid que vivia en societats semblants a les modernes de caçadors i recolectors. Van començar a utilitzar el foc.

• També van ser els primer en caçar per integrar-se en grups i que tenien atencions per als malalts i els dèbils del grup.

HOMO ERECTUS

Marc Fernàndez & juan manuel vidal

1-TEMPS EN QUÈ VA EXISTIR L’ESPÈCIE.

• Aquesta espècie va sorgir fa 1.7 milions d’anys

• I es va extingir fa 300.000 anys

2-ÀREES ON VA VIURE L’ESPÈCIE. DESCRIPCIÓ DE LES CONDICIONS AMBIENTALS EN QUÈVIVIEN. LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS.

• Aquesta espècie va viure a sud africà però els jaciments diuen que també van estar a l’ Asia , Oceania i Europa.

• Jaciments: Xina, Java (Indonèsia)

3-DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE L’ESPÈCIE.

• Capacitat cranial: entre 700 i 1200 centímetres cúbics

• Bipedació total

• Altura: 1.67 però amb la evolució va arribar fins al 1.80

4- LAS CARACTERÍSTICA QUE EL DISTINGEIXEN RESPECTE L’ESPÈCIE ANTERIOR.

• - Capacitat cranial d'entre 750 i 1200 centímetres cúbics, i, en general, més grans que els seus antecessors. Es creu que va arribar a ser corpulent, amb alçada similar a la dels humans actuals.

• - Bipedación total, doncs va deixar definitivament l'ambient dels arbres.

• - Menor vellositat corporal, a causa de la fricció provocada per l'ús de pells per protegir-se del fred.

5-DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS DEL GRUP.

Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i de petites destrals, que eren l’eina més representativa del grup). Fabricaven els seus campaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Usaven vestits i eren capaços de comunicar-se.

Alguns grups van ocupar cavernes i, en etapes posteriors, van dominar el foc, dos desenvolupaments que probablement estiguin relacionats.

5-DESCRIPCIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES GRUP.

• -A mesura que l'Homo erectus evolucionava, els llaços de dependència dels individus es reforçava i es feien més nombrosos. Cada vegada confiaven més en ells mateixos

• -L'establiment de campaments fixos va haver d'influir en la taxa de mortalitat habitual. No obstant això pocs Homo erectus van haver de viure 40 anys. La veritable importància dels campaments permanents estava en els avantatges que aportava al creixement cultural de l'home

6-DESCRIPCIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS INDIVIDUS DEL GRUP.

• El Erectus va tendir a buscar els seus companys sexuals en un cercle més ampli, que al final va donar lloc a intercanvis d'individus entre grups veïns

• -Es va produir també una nova relació, la que va unir a l'home, la dona i el fill. Aquesta aparició va ser potser la més important, ja que en ella es va originar la unitat en què es basa la societat: la família

Aquesta espècie va existir desde fa 800.000 anys fins fa 500.000 anys.

Vivien a la zona que correspon a Europa actualment i a la zona de Àfrica, ancara no s’ha trobat cap fòssil que demostri que hi van viure allà. Van ser pioners a Europa (antecessor, en llatí=pioner)Es va adaptar a l'ecosistema mediterrani i va evolucionar cap als neandertals i cap l’H.sapiens.La Serra de Atapuerca (Burgos) era en aquesta època un lloc temperat, amb abundants masses boscoses i zones d'espais oberts.Grans rius i tolles recorrien el territori, amb algunes aus aquàtiques migratòries. Senglars, cérvols i hipopòtams pastaban en els boscos de roures,castanyers i alzines.La diversitat i nombre de carnívors suggereix unagran riquesa d'animals.

A la campanya d'excavacions de 2007, l'Equip d'Investigació d'Atapuerca va descobrir una mandíbula humana de més d'1.200.000 anys d'antiguitat. Aquesta mandíbula va aparèixer associada a útils de sílex de manera Olduvaniana (eines de més d'1.200.000 anys). La troballa es va produir en la Cova de l'Avenc de l'Elefant de la Serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya). Aquest jaciment es troba molt prop de Gran Dolina, jaciment on es van trobar els primers fòssils humans de l'espècie Homo antecessor.

El fòssil de l'Avenc de l'Elefant és així l'europeu més antic de la història trobat fins al moment.

La seva morfologia va revolucionar la idea que es tenia fins a aquest moment de l'evolució de la nostra espècie. La seva capacitat cranial era elevada (més d'1.000 cc) i posseïa una cara molt moderna, és a dir, aquesta espècie va sofrir una reestructuració total del neurocrani, la mandíbula, les dents i la cara, és totalment diferent a tot l'anterior.

Amb una tecnologia simple però amb estratègies socials i econòmiques molt aptes, aquests caçadors-recol·lectors van dominar el seu medi. Van ser els antecessor, els pioners.Els antecessor van utilitzar dos tipus de sílex i de quarsites,amb algunes areniscas i quars.Els utensilis es feien en la cova, aportant cantsi nòduls per obtenir talls senzills o denticulats tant sobre els nuclis com sobre les esquirls resultants. La tècnica era molt simple,sense que s'aprecii buscar productes estereotipats.

Malgrat la gran varietat elements vegetals que conformaven la seva dieta, antecessor practicava el canibalisme. (Van aportar a la cova molts

restes d'animals,a sis congèneres,i els fruits del lledoner). També van treballar la fusta, potser per fer utensilis. Van ser encertats caçadors de diversos tipus de cérvidos, équidos i grans bòvids,i també rapinyaven sobres de grans ungulats com a mamuts o rinoceronts. Allí van adobar pells i van menjar la carn i medul·la d'animals i persones sense distinció.Estructura social complexa. Era nòmada, però tenia territoris propis.

http://www.atapuerca.org/Homoantecessor.pdf

El naixement de l'Homo Neanderthalensis

L'Homo neanderthalensis va viure des de fa 230.000 a 28.000 anys enrere.

Va viure en l'etapa final del Paleolític.

Va coexistir amb l'espècie de l'homo Sapiens.

Hàbitat

Condicions ambientals: fred extrem

-Baixos i amples.

-Forma nasal adecuada a les condicions climàtiques.

Habitaren tota Europa i part de l'Àsia.

Jaciments:

-Àsia: Amud (Israel), Shanidar (Iraq)

-Europa: Axlor (Viscaia), La Chapelle-aux-Saints (França), Le Moustier (França), Vindija (Croàcia), Abric Romaní (Catalunya).

Característiques Físiques

Estatura inferior a la de l'homo sapiens.

Tenien els músculs més desenvolupats.

Les fosses nassals eren més amples que les habituals

El seu cervell era més gran que el nostre.

Els ossos dels braços eren lleugerament més curts.

Absència de la barbeta (mentó).

Noves característiques

La part posterior del crani és més arrodonida que en l'homo erectus, i les galtes són inflades, encara que la cara és més plana.

També tenen una alçada major a causa del seu desenvolupament.

Augment de l'estatura i de la corpulència gràcies al consum de proteïnes presents a la carn.

Major corpulència que l'actual Homo Sapiens

Habilitats

Els estris que empraven a les seves tasques, eren més elaborats. Tenien estris diferenciats a fi que aquestes tasques fossin més senzilles (millora tecnològica) i algunes eines de resquills com puntes i raspadors, essent ells els iniciadors d'aquesta tècnica. A més, caçaven i recol·lectaven en grup.

S'especula sobre la seva capacitat de parlar, ja que fa uns anys consideraven que aquests individus tenien les cordes vocals diferents a les nostres. Ara, en canvi, es dubta degut a un recent descobriment a Orient.

Relacions dins del grup

Societat patrilocal.

-Grups familiars.

-Intercanvi de femelles per evitar l'endogàmia.

Ritus religiosos

-Enterraments.

HOMO NEANDERTHALENSIS

Jordi Bassas, Hèctor López i Carlos Plaza

Lorena Arriaga Mateo

Estefania Ramos de Bairros

Els Homo sapiens ("home que sap" llatí) són primats bípedes de la família dels homínids. Només conté una subespècie viva, Homo sapiens sapiens, l'home actual.

Es diu que l’espècie va existir fa uns 150.000 anys, en algún lloc d’Àfrica, on es van anar expandint lentament per tot el món.

Es va descobrir l’inici d’aquesta espècie gràcies a la troballa del jaciment d’una dona oscil·lant els 150.000 i 200.000 anys.

Van arribar a Austràlia fa 40.000 anys. A Europa van arribar entre 40.000 i 35.000 anys i també

a Palestina i Amèrica. Volcà Toba (Sumatra) fa 74.000 anys. Aquest explotà

provocant: Radiació solar no arribés Llum no penetrava Estius frescos i hiverns gelats. Edat de gel. Després, hi va haver un escalfament

global.   Els humans moderns van viure a l’Àfrica Jaciment d’una dona entre els 150.000 i 200.000 anys. Des d’Àfrica, van a Palestina on hi ha jaciments de fa

100.000 anys. Vall de les Orquídies fa 30.000 anys. Galería del Sílex, 2.700 i 6.500 anys.

Óssos baixos i robusts. Visió binocular. Òrbita ocular rodejada d’ós. Presència de clavícula i articulació de l’espatlla

desenvolupada. Mà amb 5 dígits. Pulgar oposable. Dits amb ungles planes. Percepció dels colors. Tronc ben erguit. Hemisferis craneals ben desenvolupats. L’articulació de l’espatlla permet fer una rotació

d’avantbraç.

Més arcaic. Baixos però musculats Esquelets forts. Nas molt gran. Faringe més curta i podíen pronunciar la a, i,

u. Volum cranial superior al nostre, amb 1500

cc.

Homo sapiens Homo antecessor

Capacitat cerebral

1470 cm3 1200 cm3

Altura mitjana

1.80m 1.70 – 1.80m

Cap Petit monyó occipital, front vertical, cara plana, presencia de mentó, visió binocular i òrbites oculars rodejades d’ossos. Visió a color

La seva capacitat cerebral i el cervell eren una mica més petits que els de l’homo sapiens. Canins molt accentuats.

Cos Mans i peus amb cinc dits, peus plans. Polze oposable en mans i peus. Clavícules presents. Articulacions del espatlla i del colze ben desarrollades. Hemisferis cerebrals ben desarrollades.

Mida i proporcions similars. Volum corporal una mica més gran, un tronc més gruixut.

Sedentaris Agricultos Ramaders Fabricaven metalls i instruments

per caçar, recol·lectar, etc. Bípedes Utilitzaven el foc Etc.

Enterren els morts. Conviuen juntament en pobles, ciutats,

etc. Creen gremis de treball per què cadascú

faci alguna feina que sigui útil per tots. Fan lleis i normes per poder establir un

ordre dins de la població. Etc.

DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS DEL GRUP

L’art l’homo sapiens va començar a desenvolupar una branca artística que li permetia dibuixar i fer petites construccions amb els materials i coneixements que tenien.

Els enterraments van ser intencionats, els caçadors ferits van ser portats a coves i els van sepultar dintre. Tenien ritus funeraris i es preguntaven per el més enllà.

L’agricultura i la ramaderia es feia en grup, s’ajudaven els uns als altres. Van inventar l’agricultura fa 10.000 anys.

DESCRIPCIÓ DE LES HABILITATS DEL GRUP

Les seves capacitat mentals li permeten inventar, aprendre i utilitzar estructures lingüístiques complexes, escriptura, transmetre tradicions, ciència, tecnologia...

Són bastant socials, capaços de concebre, aprendre i transmetre conceptes totalment abstractes com els somnis i els sentiments.

Viuen en comunitats en cabanyes construïdes de pell animals.

L’homo sapiens utilitzava molts materials per a fer les seves eines: ossos, dents, pells, fibres vegetals i un mineral semblant al quars (pedernal).

Paños Luque, Arantxa

Galera Rodríguez, Teresa

Rovira Barceló, Mireia

ARBRE FILOGENÈTICARBRE FILOGENÈTICcorrecte

En l’evolució dels homínids destaquen els principals esdeveniments en el desenvolupament i l’evolució de l'espècie dels humans i dels seus avantpassats. Comença amb l’origen de la vida i presenta una possible línia de descendents que podrien haver dut cap al model de l’home actual.

L’hominització és el procés de canvis o transformacions que ha patit lʼésser humà al llarg del temps a partir dels primats fins a donar lloc a l’actual espècie Homo sapiens sapiens.

Característiques fonamentals de la hominització: - Bipedisme - Transformacions facials i bucals - Grandària del cervell - Llenguatge articulat i cultural - Fabricació d’estris ( iniciació del pensament )

Bipedisme: Consisteix a caminar sobre els dos peus sense repenjar les mans a terra. Aquesta característica constitueix la principal diferència física entre els homínids i la resta de simis antropoides.Aquest pas requereix canvis corporals que afecten sobretot l’esquelet:

- Canvia el centre d’equilibri.- Escurçament i eixamplament de la pelvis.- La columna vertebral pren forma d’S, amb quatre corbes.- El foramen magnum se situa en una posició inferior respecte el crani.- Allargament del dit polze del peu.

Fa 5 milions d’anys enrere el cervell de l’homínid va començar a canviar ràpidament de grandària i va donar-li una funció diferent a aquest.

L’ús d’estris,va aportar l’alliberament de la mà i el desenvolupament d’un gran avantatge i descobriment pels homínids que tenien l’habilitat de sobreviure respecte les altres espècies i, així administraven més temps per criar, i d’aquesta manera expulsar les altres espècies de manera gradual, les quals no utilitzaven els estris.

L' utilització d’eines va requerir un cervell més gran i més sofisticat per tal de coordinar els moviments que s'exigien en la tasca.

Les espècies primitives utilitzaven el llenguatge corporal a l’hora de caçar per tal de no espantar a les seves presses, més endavant van incorporar en el seu llenguatge els sons amb els quals es comunicaven.

Amb la capacitat de transmetre experiències i no haver de tornar a començar cada individu de nou, els humans poden acumular gran nombre de coneixements: s'inicia la cultura i el progrés humà. El llenguatge, fonamentalment simbòlic, va estimular el desenvolupament del pensament.

Pel que fa a la cultura del homínids, l'escriptura va aparèixer poc més tard que l'agricultura. Els enterraments eren un pas cap al més enllà, en alguns casos els enterraven, en altres els deixaven assecar, els incineraven,etc. però cap els abandonava. La seva esperança de vida era de 40-50 anys com a molt.