LLI BRESllibreria22.net/downloads/addpdf/addpdf_275.pdf · josep maria benet i jornet. narcís...

30 ANYS DE PRESENTACIONS DE LLIBRES

LLIBRESPARLATS

Llibres parlats, 30 anys de presentacions de llibres és una exposició que s’ha realitzat a Girona, del 4 al 26 de setembre de 2012, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, amb una itinerància l’any 2013 a les biblioteques públiques de Catalunya.

Parlar de llibres és també un dels plaers de la lectura. Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres és una exposició convida a lectors i autors a seguir el trajecte de l’escriptura a través de les presentacions de llibres de la Llibreria 22 de Girona, un espai on ja es presentaven llibres quan quasi ningú no en presentava i una pràctica mantinguda durant més de 30 anys. Conservades per la càmera del llibreter GuillemTerribas sense cap intenció de posteritat, configuren vertaders materials d’autor ignorats, sovint, pels mateixos autors.

En diferents moments del temps i sense tenir coneixença les unes de les altres, diferents veus han negociat amb un mateix intent. Presentant i abordant textos de molt diferent condició, es constata un esforç semblant, uns llocs recurrents, unes intencions que convergeixen: per què s’escriu?, com convèncer d’una ficció?, hi ha paraula sense memòria?, a què responen els gèneres? Si bé cada autor mostra els ingredients i el procés del seu taller, el resultat és un diàleg coral sobre llocs inevitablement comuns. Un mosaic viu d’autories que mostra l’escriptura de prop.

Antoni Marí

ÉS EL LLIBRE EL QUE ENS HA OFERT L’ORDRE DEL MÓN QUE ARA POSSEÏM. PERQUÈ EL LLIBREENS HA FET SABERQUE LES COSES PODRIEN SER, TAMBÉ, D’UNA ALTRA MANERA.

Antoni Marí

Màrius Serra

SENSE LA BARREJA INFORMULABLE DE PELL, VERB, COR, ÀNIMA, ENGINY I ENGANY, LA LITERATURA NEIX AMPUTADA. I EN DARRER TERME, COM MOLT BÉ SABEN ELS LLIBRETERS, L’ÚNIC QUE PERDURA ÉS EL TEXT.

Màrius Serra

Josep Maria Benet i Jornet

ENCARA NO HAVIA ENSOPEGAT MAI AMB LA CRUELTAT DINS D’UNA FICCIÓ. EREN HEROIS, VIVIEN AL MÓN DELS HEROIS, QUE NO ERA EL MEU. POTSER JO, DE GRAN, EM CONVERTIRIA EN UN HEROI, QUI HO SAP. PER ARA ERA UN NEN, I ALS NENS DE DEBÒ, ALMENYS EN EL CONSOL GRATIFICANT DELS LLIBRES, NO ENS HAVIA D’AFECTAR RES D’IRREVERSIBLE.

Josep Maria Benet i Jornet

Narcís Comadira

QUANTES VEGADES, AL MATÍ, EMBOLICAT ENCARA PER LES BOIRES DELS MALSONS, NO HE MIRAT ESPANTAT EL MEU PIT I EL MEU VENTRE PER VEURE SI TAMBÉ INNUMERABLES POTETES IMPOTENTS S’HI BELLUGAVEN DESCONCERTADES. (...) POTSER ELS SETZE ANYS ÉS UNA EDAT MASSA TENDRA PER LLEGIR KAFKA. (...) L’ADOLESCENT PENSA QUE SER ARTISTA ÉS L’ÚNICA ESPERANÇA PER SER ADMÈS SENSE CULPA AL MÓN DELS ADULTS.

Narcís Comadira

Josep Maria Fonalleras

EL SENYOR QUE NAUFRAGA, EL SENYOR QUE HABITA L’ILLA DESERTA, ACABA DE SEPARAR TOTES LES PLANES DEL DICCIONARI I, MORT DE GANA, FA SERVIR EL TALLAPAPERS PER MENJAR-SE UN COCO. ELL NO HO SAP PERÒ ADEN VA DIR: “SI VAS A UNA ILLA DESERTA ÉS MILLOR PORTAR UN BON DICCIONARI PERQUÈ LA PASSIVITAT DEL DICCIONARI DAVANT DELS LECTORS FA QUE SIGUI UN TEMA LEGÍTIM DE LECTURES INFINITES.”

Josep Maria Fonalleras

Francesc Parcerisas

ÉS DE NIT, L’HORA DE DORMIR, I L’ARMADILLO NOMÉS VE DEL LLIBRE DE CONTES DE RUDYARD KIPLING, QUE LA VEU DE LA MARE O DEL PARE ENS REPETEIX D’ESMA, ASSEGUT EN ALGUN DELS LLITS DELS GERMANS, GAIREBÉ A TOCAR, TOT TRANSFORMANT-NOS EN DESCONEGUTS, EN AVENTURERS AGOSARATS, COM EL MARINER O EL PARSI QUE SURTEN A CAÇAR CAP A TERRES LLUNYANES...

Francesc Parcerisas

Carme Riera

VAIG LLEGIR NADA –AQUEST LLIBRE NO ÉS PER TU, JA TE’L DEIXAREM QUAN SIGUIS GRAN– D’AMAGAT, TANCADA AL PORXO, DESPRÉS D’AGAFAR-LO DE LA BIBLIOTECA UN DIA QUE, PER DESCUIT, ALGÚ VA DEIXAR LA CLAU AL PANY. VAIG LLEGIR NADA D’UNA SENTADA, UN CAPVESPRE DE GENER. N’ACABAVA DE COMPLIR DOTZE.

Carme Riera

Montserrat Roig

EL MILLOR LLIBRE NO ÉS A LA BIBLIOTECA. ÉS DINS LA FORMA DEL LLIBRE PROHIBIT; ES TRACTA DE LA PIEL, DE CURZIO MALAPARTE. EL GUARDAVA LA MEVA MARE DINS L’ARMARI DELS LLENÇOLS. ELLA SÍ, QUE EL VA LLEGIR, I ES VA ESGARRIFAR. EM VA DIR: “AQUEST LLIBRE, NO L’HAS DE LLEGIR, ET FARIA MAL.” I VA AGAFAR AQUELL VOLUM QUE TENIA UNA CREU GAMMADA A LA COBERTA I EL VA AMAGAR. (...) MAI NO VAIG PROVAR DE ROBAR-LI LA CLAU, A LA MARE. NO VOLIA OBRIR AQUELL COFRE. (...) A DINS, HI HAVIA UN LLIBRE PROHIBIT, UN CONJUNT DE PLECS DE SETZE, QUE CONTENIA TOTES LES HISTÒRIES DEL MÓN.

Montserrat Roig

Eduardo Mendoza

CUANDO INTUYO QUE UN LIBRO TIENE LO QUE SUELE LLAMARSE VARIOS NIVELES DE LECTURA, ME ESFUERZO POR NO SOBREPASAR EL PRIMERO, EL MÁS OBVIO.

Eduardo Mendoza

Quim Monzó

PER QUÈ M’AGRADA TRES TRISTES TIGRES DE GUILLERMO CABRERA INFANTE? NO HO SÉ. COM PUC DIR QUÈ HI TROBO DE BO SI DURANT ANYS HE PENSAT QUE ÉS LA NOVEL·LA QUE M’AGRADARIA HAVER ESCRIT?

Quim Monzó

Maria Antònia Oliver

ELS ESCRIPTORS NO ESCRIVIM PAS PER A NOSALTRES, ESCRIVIM PER A L’ALTRA GENT.Maria Antònia Oliver

Javier Cercas

GARCÍA MÁRQUEZ DIU QUE ESCRIU PERQUÈ L’ESTIMIN MÉS. JO TAMBÉ HO PENSO.

Javier Cercas

Manuel Vázquez Montalbán

TODO ESCRITOR LLEVA DENTRO EL LECTOR QUE SE MERECE Y PARA ESE LECTOR SE ESCRIBE.

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán

MI PADRE HABÍA OLVIDADO VOLUNTARIAMENTE LOS LIBROS QUE DESTRUYÓ CUANDO PERDIÓ LA GUERRA, PARA QUE LOS LIBROS NO LE DESTRUYERAN A ÉL. (...) CUANDO SARAMAGO SOSTENÍA QUE A LA REALIDAD SE LE DEBE OPONER LA UTOPÍA, LE CONFESÉ, PÚBLICAMENTE, QUE YA SÓLO ME QUEDABAN FUERZAS PARA OPONERLE LA IRONÍA. ¿QUÉ ESCRITOR QUE AME LA LIBERTAD PUEDE HACER HOY OTRA COSA?

Manuel Vázquez Montalbán

Isabel-Clara Simó

QUI, ALGUNA VEGADA, NO S’HA TROBAT SOTMETENT O SOTMETENT-SE ALS ALTRES? ÉS JUSTAMENT EL QUE M’INTERESSA D’EXPLORAR LITERÀRIAMENT.

Isabel-Clara Simó

Maite Nogué

GAUDIA TANT, AQUELLS DIES EN QUE ENCARA NINGÚ NO HAVIA LLEGIT EL LLIBRE PERÒ QUE SABIA QUE SERIA LLEGIT... ERA MEU I JA NO HO ERA: AVIAT TOTHOM PODRIA AGAFAR-LO I JUTJAR-LO.

Maite Nogué

Iván Alonso

EL PLAER D’EXPLICAR ÉS UN DELS GRANS PLAERS.Iván Alonso

Miquel Pairolí

TOT EL QUE DIU AQUEST LLIBRE, TOTHOM HO HAURÀ EXPERIMENTAT. L’ESCRIPTOR NOMÉS ÉS AQUELL QUE TÉ LA TENDÈNCIA A FIXAR-HO. LA COSA NO TÉ MÉS SECRET QUE AQUEST.

Miquel Pairolí

Ernest Lluch

DIU UN PAGÈS AMIC MEU DE MAIÀ DE MONTCAL QUE SI LA TERRA ESTIGUÉS A L’ALÇADA DELS ESCRIPTORIS, TOTHOM VOLDRIA FER DE PAGÈS.

Ernest Lluch

Modest Prats

L’ESCRIPTURA AUTOBIOGRÀFICA PERTANY A L’ESFERA DE LA FICCIÓ NARRATIVA.

Modest Prats

Javier Cercas

QUÈ ÉS UNA NOVEL·LA? EM SENTO INCAPAÇ DE DIR-HO SI NO ÉS EN TERMES HISTÒRICS. GUILLERMO CABRERA INFANTE, QUE ÉS EL QUENEAU DEL CARIB, DEIA: “NOVELA ES TODO AQUELLO QUE SE LEE COMO TAL.” AIXÍ, SI ALGÚ LLEGÍS LA GUIA TELEFÒNICA COM UNA NOVEL·LA, HAURÍEM DE CONSIDERAR-LA COM A TAL.

Javier Cercas

Jaime Gil de Biedma

CONOZCO POQUÍSIMAS NOVELAS QUE NO OBLIGUEN A SOPORTAR ALGÚN CAPÍTULO QUE, EN RIGOR, ESTÁ DE SOBRA.

Jaime Gil de Biedma

Imma Merino

LA LITERATURA ES FA AMB MENTIDES QUE, HO VAS SABENT AMB EL TEMPS, VAN REVELANT VERITATS SOBRE LA VIDA.

Imma Merino

Lluís Lucero

RECOLLINT VARGAS LLOSA, UNA NOVEL·LA ÉS DOLENTA QUAN NO ENS CONVENÇ DE LA MENTIDA QUE ENS EXPLICA.

Lluís Lucero

Josep Navarro Santaeulàlia

CREC QUE ÉS UN DELS REPTES MÉS DIFÍCILS QUE TENIM ELS ESCRIPTORS: ARRIBAR A CREAR UN PERSONATGE QUE, TOT I SER FORMAT DE PARAULES, AGAFI AQUELLA CONSISTÈNCIA DE PERSONA REAL O VIVA. AQUEST ÉS L’EXERCICI D’IL·LUSIONISME.

Josep Navarro Santaeulàlia

Dolors Garcia Cornellà

I QUIN ÉS EL SECRET? DONCS MIRA, DES DE LA PRIMERA PÀGINA EM POSO EN EL LLOC DEL PERSONATGE I FAIG VEURE QUE SÓC JO.

Dolors Garcia Cornellà

Maria Mercè Roca

ELS PERSONATGES SÓN VERSEMBLANTS, ÉS A DIR, FUNCIONEN DINS LA FICCIÓ DE LA NOVEL·LA.

Maria Mercè Roca

Àngel Burgas

UNA DE LES COSES QUE MÉS EM MERAVELLA DE L’ESCRIPTURA ÉS QUE A L’HORA D’ESCRIURE, ARRIBA UN MOMENT EN QUE LES HISTÒRIES I ELS PERSONATGES MANEN. ÉS A DIR, TU TENS UNA IDEA, COMENCES A TREBALLAR-HI, PERÒ ARRIBA UN PUNT EN QUE NO HAS DE FER-HI GAIRE RES MÉS I SÓN ELLS QUI ADOPTEN UNA PERSONALITAT, SABEN QUIN CAMÍ HAN D’AGAFAR, I L’ESCRIPTOR S’HA DE DEDICAR PRÀCTICAMENT NOMÉS A TRANSCRIURE.

Àngel Burgas

Jordi Coca

TINC LA SENSACIÓ QUE UNA DE LES PÈRDUES DEL SEGLE XX, QUE PROBABLEMENT ÉS EFECTE DEL XIX, ÉS QUE EL LLENGUATGE SE’NS HA EMPOBRIT EN RELACIÓ A LA SEVA UTILITAT. EN AQUEST SEGLE, EL FET NARRATIU HA TINGUT MOLTS PROBLEMES ENLA MESURA QUE SEGURAMENT L’ÈPICA S’EXPRESSA MILLOR EN EL CINEMA QUE NO EN L’ESCRIPTURA. AIXÒ ENS HA DEIXAT SENSE LA POSSIBILITAT D’EXPLICAR GRANS COSES.

Jordi Coca

Mita Casacuberta

EN REALITAT, JO EM PROPOSAVA FER UN ARTICLE PERÒ VA SORTIR UNA MENA DE NARRACIÓ. LLAVORS, VAIG PENSAR: I ARA QUÈ EN FAIG D’AQUEST PRODUCTE? FINALMENT, CREC QUE SENZILLAMENT ÉS UN RELAT.

Mita Casacuberta

Roberto Bolaño

TODO, TODO ES AUTOBIOGRÁFICO EN UN ESCRITOR SI PREVIAMENTE LO HA IMAGINADO, LO HA METABOLIZADO. TODA LITERATURA ES AUTOBIOGRÁFICA.

Roberto Bolaño

Roberto Bolaño

ME GUSTARÍA QUE MI LITERATURA SE LEYERA CON UN POCO DE CALMA, NO CON ESA VELOCIDAD. AÚN ASÍ, ESA CALMA NO DEBE PASAR DE LOS TRES DÍAS, EVIDENTEMENTE: TRES O CUATRO DÍAS. GUERRA Y PAZ Y LOS MISERABLES SE PUEDEN LEER EN DOS SEMANAS PERO UNA NOVELA DE UN AUTOR VIVO NO SE DEBE LEER EN MÁS DE TRES DÍAS, A MENOS QUE EL LECTOR QUIERA QUE ESE AUTOR MUERA: SE CORRE ESE RIESGO. NADIE SE ESTÁ UNA SEMANA MIRANDO EL GUERNICA DE PICASSO, NADIE VE UNA PELÍCULA DURANTE DOCE HORAS.

Roberto Bolaño

Josep Maria Terricabras

NO ES TRACTA DE MOSTRAR COSES EXCEPCIONALS, NI TAN SOLS DE MOSTRAR NOVETATS. SINÓ DE POSSIBILITAR UNA ALTRA MIRADA, UNA MIRADA NOVA A COSES VISTES MIL VEGADES, PERÒ NO D’AQUELLA MANERA.

Josep Maria Terricabras

Gregorio López Raimundo

LOS COMUNISTAS ESCRIBÍAMOS LIBROS QUE HABÍA QUE LEER CON UN ALFILER PARA PINCHARTE LAS PIERNAS PORQUE TE DORMÍAS A LA SEGUNDA PÁGINA.

Gregorio López Raimundo

Eudald Carbonell

ESTIC CONVENÇUT QUE CAL REFLEXIONAR SOBRE EL CONEIXEMENT. I S’HA DE FER AMB PARAULES QUE LA GENT ENTENGUI. S’HAN DE FER LLIBRES QUE PERMETIN AQUESTA SOCIALITZACIÓ DE L’ESPÈCIE. I SI AIXÒ ÉS LA UTOPIA, CAL LLUITAR PER LA UTOPIA.

Eudald Carbonell

Xavier Antich

ENDEVINAR EL MÓN QUE PODRIA SER POSSIBLE ÉS EL QUE CREC QUE DÓNA FORÇA A QUALSEVOL ASSAIG QUE TINGUI L’EXIGÈNCIA DE SER-HO. COM DEIA ROLAND BARTHES “TOT ALLÒ QUE SE LI HA DE DEMANAR A UN ASSAIG ÉS QUE ET FACI ALÇAR EL CAP.”

Xavier Antich

Xavier Pla

LA NOSTRA IMAGINACIÓ COL·LECTIVA COM A LECTORS S’ENRIQUEIX A PARTIR DE LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA QUE TROBEM EN AQUEST LLIBRE.

Xavier Pla

Josep Maria Castellet

Josep Maria Castellet

HI HA LLIBRESQUE T’ACOMPANYEN TOTA LA VIDA.

Josep Maria Espinàs

UN GRAN LLIBRE ÉS AQUELL QUE VOL ANAR MÉS ENLLÀ DEL SIMPLE EXERCICI D’ESCRIURE.

Josep Maria Espinàs

Marta Morera

CREURE QUE DOS MOTS DE DUES LLENGÜES DIFERENTS PODEN ARRIBAR A DIR EXACTAMENT EL MATEIX ÉS UTÒPIC. EL TRADUCTOR ES CONVERTEIX EN UN PINTOR. CADA VEGADA QUE HA DE REPRODUIR UN QUADRE, NO TÉ ELS COLORS QUE VA FER SERVIR EL PINTOR ORIGINAL.

Marta Morera

Ricard Vinyes

UNA PRESENTACIÓ SEMPRE ÉS UNA FESTA.Ricard Vinyes

Joan Manuel del Pozo

AQUEST ACTE, UNA MICA MAIÈUTIC, DE PRESENTAR UN LLIBRE EN SOCIETAT. Joan Manuel del Pozo

Javier Cercas

ÉS EVIDENT QUE LA QÜESTIÓ NO ÉS EL QUE JOOPINI DE LA NOVEL·LA, SINÓ QUE JO SIGUI CAPAÇ DE CONVÈNCER-LOS A VOSTÈS PERQUÈ LA LLEGEIXIN.

Javier Cercas

Isabel Olesti

TOT I TRACTANT-SE DEL MATEIX LLIBRE, CADA PRESENTADORLLEGEIX UN TEXT DIFERENT.

Isabel Olesti

Narcís Comadira

EL GÈNERE DE PRESENTACIONS DE LLIBRES COMPORTA UNA CERTA EXAGERACIÓ. Narcís Comadira

Antoni Puigverd

PRESENTAR LLIBRES ÉS COM UNA LITÚRGIA: L’AUTOR ES CASA AMB EL LECTOR EN UNA CERIMÒNIA PÚBLICA. PRESENTAR-NE ÉS APADRINAR AQUEST ACTE RITUAL.

Antoni Puigverd

Juan Luis Panero

AL LECTOR LE DEJO LA ÚLTIMA PALABRA.Juan Luis Panero

Baltasar Porcel

SEMPRE HAVIA ESCRIT LES MEVES NOVEL·LES AL MARGE DEL LECTOR. Baltasar Porcel

Salvador Oliva

HI HA POETES MORALISTES QUECAUEN EN UNA DESCONSIDERACIÓ BRUTAL PEL LECTOR: EL SERMONEGEN. HEM DE PENSAR QUE TAMBÉ HI HA LECTORS INTEL·LIGENTS.

Salvador Oliva

Robert Saladrigas

COM A AUTOR,HE PASSAT UNA EXPERIÈNCIA GRATÍSSIMA DE LES MOLTES LECTURES QUE ELS LECTORS HAN FET DE LA NOVEL·LA. HE TINGUT L’EXPERIÈNCIA DE FER-ME-LA VEURE D’UNA ALTRA MANERA.

Robert Saladrigas

Ponç Puigdevall

MOLTES VEGADES PENSAVA QUE PODIA PRESCINDIR DEL LECTOR I HE DESCOBERT QUE NO, QUE EN NECESSITO LA SEVA LECTURA I LA SEVA CRÍTICA. SABER QUE HI HA GENT QUE NO ACABO DE CONVÈNCER EN LA MEVA LLENGUA I EL MEU ESTIL, M’HA CONVENÇUT DE TORNAR-HI A INSISTIR.

Ponç Puigdevall

Antoni Puigverd

ES POT ESTABLIR UN VINCLE AMB EL LECTOR, TOT I QUE ES POT ESTAR D’ACORD AMB ELL O NO.

Antoni Puigverd

Ramon Alcoberro

LES MEVES OPINIONS SÓN MEVES I EL DEBAT ÉS VOSTRE. Ramon Alcoberro

Dolors Oller

PER QUÈ LLEGIM? PER SABER QUE NO ESTEM SOLS. Dolors Oller

Anna Maria Moix

TAN SÓLO LA LECTURA –O LA SENSIBILIDAD, EL GUSTO, LO QUE LA RECEPTIVIDAD DEL LECTOR PUDIERA AÑADIR O RESTAR A LO LEÍDO– PODRÍA, DE ALGÚN MODO, MODIFICAR MÍNIMAMENTE LA OBRA EN EL TIEMPO.

Anna Maria Moix

Maruja Torres

L’ÈXIT? DONCS MIRA, DESPRÉS DE TRENTA-SIS ANYS DE PERIODISME I UNES QUANTES NOVEL·LES, FÀCIL NO EL VEIG. AGRADABLE, SÍ.

Maruja Torres

Jaume Vallcorba

NO PUC ADMETREQUE UN AUTOR PARLI MALAMENT D’UNA OBRA QUE JO HE EDITAT.

Jaume Vallcorba

Vicenç Pagès

SÓC D’UNA ESCOLA CRÍTICA QUE PER DEIXAR UN LLIBRE BÉ, N’HAIG DE DEIXAR TRES O QUATRE DE MALAMENT.

Vicenç Pagès

Idea, projecte i coordinació · Cristina Masanés

Fons documental · AMGi · Ajuntament de Girona · CRDI

Disseny · 3carme33.com

Producció audiovisual · Mobiolak

Animació i gràfica audiovisuals · Dirudi

Música · Aurelien Poiterau

Correcció de textos · Pia Clotet Nyffenegger

Pre-producció · ICEC (2010), Generalitat de Catalunya

Producció · Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Agraïments · Ajuntament de Girona, Llibreria 22,

Josep Maria Oliveras i Guillem Terribas

© de les citacions, els seus autors

© de les imatges, Josep Maria Oliveras i Guillem Terribas