View
245
Download
6
Category
Preview:
DESCRIPTION
Recull de les principals actuacions de la nostra associació des de la seva creació el 2001, fins el 2006.
Citation preview
Edició, Disseny, Maquetació:
Agrupació de Municipis amb Transport Urbà
Plaça de la Porxada, 30 1r
08401 Granollers
Telèfon +34 93 861 39 76
FAX +34 93 861 38 15
e-mail: amtu@amtu.cat
web: www.amtu.cat
Fotografia:
Toni Torrillas
AMTU
Dipòsit legal: B-45.952-2007
Impressió: GRAFIC
Granollers, octubre de 2007
Ja fa cinc anys que es va crear l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà
(AMTU), amb la voluntat d’unir en una sola veu les reivindicacions i necessitats
que els municipis de la 2a Corona metropolitana tenen en matèria de transport
públic. Passat aquest temps, l’AMTU ha esdevingut el principal interlocutor entre
el món local i les administracions públiques, amb importants fites aconseguides.
D’una banda la inclusió al PITC d’algunes de les nostres reivindicacions en
matèria d’infraestructures ferroviàries, com la Línia Ferroviària Orbital, i de
l’altre la inclusió dels municipis AMTU en el Contracte-Programa de l’ATM,
que suposa el compromís de la Generalitat de dotar d’un fons pressupos-
tari extra de fins a 10 milions d’euros l’any 2010 els transports públics de la
2a Corona. Mentrestant, l’AMTU s’ha consolidat com a consultor i gestor en
els temes de mobilitat i transport urbà que interessen als nostres associats.
El camí recorregut és llarg, però no ens aturarem aquí perquè volem se-
guir caminant. Volem una mobilitat paritària a tot el territori, sosteni-
ble, eficaç i responsable amb el medi ambient. I seguirem impulsant tots
els projectes que considerem indispensables per tal d’aconseguir-ho.
Som 51 municipis amb una població superior al milió i mig d’habitants i més de
40 milions anuals de passatgers en transport urbà; i seguim creixent, amb em-
penta i amb l’aval de la feina ben feta que ja fa cinc anys que estem realitzant.
Josep Mayoral i Antigas President de l’AMTU
Alcalde de Granollers desembre 2006
PRESENTACIÓ DE L’AGRUPACIÓ
Capítol 1
L’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de la 2a Corona
Metropolitana de Barcelona (AMTU) és una associació de municipis lliura-
ment adherits, que té per objecte l’enaltiment i la promoció del transport
públic urbà de les seves ciutats, i de la mobilitat en general de la regió
metropolitana de Barcelona. L’AMTU, creada el 2001, és una asso-
ciació d’interès públic sense ànim de lucre, inscrita al registre oficial de
la Generalitat de Catalunya, i és membre del gran consorci pel transport
públic d’aquesta regió, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), fun-
dada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat
Metropolitana del Transport (EMT), i l’Administració General de l’Estat com
a observadora.
Antecedents
El 1996 les administracions públiques que acabem de citar decideixen la
creació de l’ATM per tal d’unificar criteris en la gestió i finançament del trans-
port públic de la regió metropolitana de Barcelona, així com impulsar el seu
desenvolupament, amb nous projectes tant importants com l’elaboració del
Pla Director d’Infraestructures i la Integració Tarifària. En aquell moment,
representants d’alguns municipis de la 2a corona (Mataró, Granollers,
Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú) demanen
que els respectius municipis no restin allunyats d’aquest centre decisori
sobre el transport que representara l’ATM. Es busca una fórmula per tal
de satisfer aquesta demanda, i així un representant d’aquestes ciutats
ocuparia un dels llocs del Consell d’Administració de l’ATM, representació
que recau -per gentilesa de l’ajuntament de Barcelona- en el Sr. Antoni
Prunés, tinent d’alcalde de Mobilitat Urbana de l’Ajuntament de Terrassa.
ANTECEDENTS, CREACIÓ I ADMINISTRACIONS INTEGRANTS DE L’AMTU
1.1
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
8
Altres representats d’aquelles ciutats, els senyors Joan Carles Sánchez
de Sabadell, Joan Antoni Barón de Mataró i Joan Benet de Vilanova, són
també designats membres de diverses comissions de l’ATM. En el decurs
dels anys posteriors, fruit de la intensa gestió de l’ATM i de la demanda
de més municipis de sumar-se a aquesta iniciativa, neix la necessitat que
aquesta representació primitiva dels 6 municipis adquireixi una naturalesa
més àmplia, més estructurada políticament, i més operativa.
Assemblea constituent de l’AMTU i foto de grup dels membres constituents
LA CREACIÓ DE L’AMTU
L’ AMTU la creen els alcaldes i regidors repre-
sentats dels 16 ajuntaments següents: Abrera,
Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers,
Igualada, Lliça d’Amunt, Manresa, Mataró,
Parets del Vallès, Rubí, Sabadell, Sitges,
Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova
i la Geltrú, que prèviament havien pres el co-
rresponent acord de creació–adhesió i aprovat
els estatuts fundacionals. Aquesta solemne
sessió té lloc el dia 21 de setembre de 2001,
a la Sala Francesc Tarafa de Granollers, que
actua d’amfitriona. Josep Pujadas, alcalde
de Granollers, és nomenat president, i Antoni
Prunés, regidor de Terrassa, vicepresident.
9
L’AMTU té com a finalitat contribuir a la millora constant dels serveis
públics de transport col•lectiu que són titularitat dels ens associats, per
a la qual cosa articula les eines de cooperació i col•laboració entre les
administracions que en formen part, i amb altres institucions i organismes
que també intervenen en el transport públic, mitjançant l’establiment dels
oportuns convenis en representació dels municipis associats. L’AMTU té
també la finalitat de defensar els interessos dels municipis adherits, en
especial els relacionats amb el transport públic i la mobilitat general de la
regió metropolitana de Barcelona.
A data 31 de desembre de 2006 l’AMTU està formada per 51 municipis de
la segona corona metropolitana:
Abrera, L’Ametlla del Vallès, Barberà del Vallès, Blanes, Cabrera de Mar,
Calella, Caldes de Montbui, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal,
Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, El Masnou, El Papiol,
Esparreguera, Granollers, Igualada, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa,
Martorell, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Parets
del Vallès, Pineda de Mar, La Pobla de Claramunt, La Roca del Vallès,
Rubí, Sabadell, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor,
Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç
dels Horts, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa
Perpètua de Mogoda, Sitges, Terrassa, Vacarisses, Valldoreix, Vallirana,
Vic, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès, Vilanova i
la Geltrú, i Vilassar de Mar.
10
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Municipis EMT (1a Corona RMB)
Municipis AMTU
Resta de municipis (no AMTU)
EVOLUCIÓ NOMBRE MUNICIPIS(nombre de municipis adherits a l’AMTU)
EVOLUCIÓ VIATGES(nº de viatges urbans als municipis AMTU)
[milions de viatges]
EVOLUCIÓ POBLACIÓ SERVIDA(nº d’habitants als municipis adherits a l’AMTU)
[milions d’habitants]
10
20
30
40
50
2001 2005200420032002 2006
51
3936
191818
0,9
1,1
1,3
1,5
1,7
2001 2005200420032002 2006
1,65
1,47
1,34
1,020,940,91
32
34
36
38
40
2001 2005200420032002 2006
40,4
39,0
36,5
34,7
32,2
30,7
En els òrgans de govern hi estan representades totes les administracions
que formen part de l’agrupació.
Assemblea General
L’Assemblea General és l’òrgan suprem i ostenta la màxima represen-
tació i està integrada per la totalitat de les administracions associades.
Aquestes poden tenir fins a dos representants escollits entre els seus càr-
recs electes, però tenen només un vot. Es reuneixen en sessió ordinària
almenys un cop l’any.
Les Assemblees Generals de l’AMTU realitzades han estat:
2001 - Assemblea Constitutòria
Granollers - 21 de setembre de 2001
2002 - 1a Assemblea General
Granollers - 25 de setembre de 2002
2003 - 2a Assemblea General
Granollers - 22 de setembre de 2003
2004 - 3a Assemblea General
Vilanova i la Geltrú - 4 de novembre de 2004
2005 - 4a Assemblea General
Manresa - 18 de novembre de 2005
2006 - 5a Assemblea General
Sabadell - 24 de novembre de 2006
A la pàgina següent es mostren diferents mo-ments de les Assemblees Generals de l’AMTU dels anys 2004, 2005 i 2006, celebrades a Vilano-va i la Geltrú, Manresa i Sabadell respectivament
1.2ORGANS DE GOVERN
12
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Comitè Executiu
El Comitè Executiu és l’òrgan permanent que representa i gestiona els
interessos de l’AMTU, d’acord amb les disposicions i les directrius de
l’Assemblea General. Està format pel president, el vicepresident i un nom-
bre màxim de 10 vocals designats per l’Assemblea General d’entre els
seus membres, que s’escull paritàriament segons la població de les ciutats
associades: un terç dels membres representen a les ciutats de menys de
50.000 hab.; un terç, a les ciutats de 50.000 a 100.000 habitants; i un altre
terç, a les ciutats de més de 100.000 habitants. Es reuneix ordinàriament
cada tres mesos. També hi assisteix el director general.
A les imatges superiors es mostren algunes de les reunions del CE. A l’esquerra la reunió que el CE de l’AMTU va celebrar el 29 d’abril de 2005, con-juntament amb el que era llavors president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Pascual Maragall.
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
2001-2002 2003
AbreraGranollersIgualadaManresaMataró
Parets del VallèsRubí
SabadellTerrassa
VicVilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
AbreraGranollersIgualadaManresaMataró
Parets del VallèsRubí
SabadellTerrassa
VicVilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
2004-2005 2006-2007
GranollersIgualada
Lliçà d’AmuntManresaMataróRubí
SabadellSant Cugat del Vallès
TerrassaVic
Vilafranca del PenedèsVilanova i la Geltrú
Caldes de Montbui*Castellbisbal*
Sitges*Vilanova del Vallès*
GranollersIgualada
Lliçà d’AmuntManresaMataróRubí
SabadellSant Cugat del Vallès
TerrassaVic
Vilafranca del PenedèsVilanova i la Geltrú
L’Ametlla del Vallès*Martorell*
Mollet del Vallès*Parets del Vallès*EMD Valldoreix*
TAULA - Municipis membres dels diferents Comitès Executius de l’AMTU en el període 2001-2007 * Municipis amb veu i sense vot
15
Presidència i vicepresidència
Són atribucions de la presidència exercir l’alta direcció de l’AMTU, presidir
l’Assemblea General i el Comitè Executiu, així com executar i vetllar pel
compliment dels acords adoptats per aquests òrgans. El vicepresident
actuarà en substitució del president en cas de necessitat i podrà exercir, a
més a més, les atribucions que li hagi assignat l’Assemblea General o el
Comitè Executiu.
La presidència de l’AMTU, des de la seva fundació, l’ha ostentat l’alcalde
de Granollers. Josep Pujadas i Maspons és el president de l’Agrupació fins
al seu nomenament com a Director General de Serveis del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya al febrer de l’any 2004. El nou
alcalde de Granollers, Josep Mayoral i Antigas, pren possessió del seu
càrrec com a president de l’AMTU al març del mateix any.
La vicepresidència de l’agrupació ha recaigut des de la seva fundació
en regidors de l’ajuntament de Terrassa, que han estat Antoni Prunés i
Santamaria, Anna Sala i Andrés, i Maria Costa i Soler.
Estructura organitzativa i recursos humans
Des de la seva constitució al setembre de 2001 l’AMTU ha anat creixent
i augmentant el nombre de municipis que treballen per millorar conjunta-
ment el transport de la segona corona metropolitana.
El Comitè Executiu, reunit el 28 de novembre de 2003, decideix crear el
càrrec de Director General, que recau en Antoni Prunés i Santamaria,
vicepresident de l’AMTU en els seus primers dos anys de funcionament.
16
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
L’AMTU s’estructura de la forma següent:
Directius i responsables de gestió
President: Josep Mayoral i Antigas
Vicepresident: Maria Costa i Soler
Director General: Antoni Prunés i Santamaria
Secretari: Josep Maria Amorós Bosch
Tresorer: Àngel Mera Barrientos
Personal tècnic i de suport
Departament Tècnic:
Lluís Alegre Valls (fins març de 2006)
Josep Lluís Castell Romero
Sergi Martínez-Abarca Espelt
Secretaria:
Montse Redondo Muntanya (fins juny de 2004)
Pilar Garcia Soler
Comunicació: Sílvia Giró Gràcia
Documentació i Arxiu: Roser Rodríguez Baches
Informàtica: Conrad González Freginé
COMITÈ EXECUTIU PRESIDENT VICEPRESIDENT SECRETARI TRESORER
DOCUMENTACIÓ I ARXIUDEPARTAMENT TÈCNIC COMUNICACIÓ INFORMÀTICA I SISTEMES
SECRETARIA
DIRECTOR GENERAL
ASSEMBLEA GENERAL
17
L’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà inaugura la seva seu el 23
de gener de 2004 a Granollers, després de més de dos anys d’activitat.
La inauguració la presideix Josep Pujadas, president de l’AMTU i alcalde
de Granollers en aquells moments, i compta amb l’assistència de represen-
tants de tots els municipis que n’eren membres i d’importants personalitats
de l’àmbit del transport, entre les quals cal destacar el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal; el Secretari de Mobilitat,
Manel Nadal; el director general de Transport, Jordi Julià, la presidenta de
l’Entitat Metropolitana del Transport, Maite Arqué, i el director general de
l’Autoritat del Transport Metropolità, Francesc X. Ventura.
La seu està ubicada a la plaça de la Porxada, 30, 1r pis. El telèfon de con-
tacte és el 93 861 39 76, i la web www.amtu.cat.
LA SEU DE L’AMTU
1.3
18
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Dia de la inaguració de la seu de l’AMTU i algunes de les sales que la componen
19
L’any 2004 entra en funcionament la web de l’AMTU, amb domini .org.
Es tracta d’una web estàtica amb informació sobre l’Agrupació i links
d’interès.
A partir de l’any 2006 comença a funcionar dins la web un apartat
d’intranet, on només els polítics i tècnics responsables del transport públic
dels municipis adherits a l’AMTU poden consultar documentació diversa.
Durant el mateix any el domini passa a ser .cat. També s’inclou un apartat
de notícies relacionades amb temes de mobilitat.
Una de les fites pel 2007 és que la web funcioni per mitjà d’un gestor de
continguts i que permeti una actualització constant i dinàmica per part de
les persones responsables de cada àmbit.
LA WEB DE L’AMTU
1.4
20
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
L’AMTU posa a l’abast dels seus associats, així com dels responsables i
tècnics en el camp de la mobilitat, dos tipus de publicacions: la revista i el
Dossier tècnic AMTU.
Dossier AMTU
Des dels seus inicis l’Agrupació recull les dades del servei de transport
urbà dels seus municipis adherits. Amb aquesta informació es confecciona
cada any el Dossier tècnic, que té com a finalitat proporcionar una visió de
quins són els principals paràmetres del transport públic urbà en relació als
indicadors fixats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques
en el seu butlletí sobre el Transport Urbà de Viatgers per Superfície.
L’any 2006, amb la publicació del Dossier Tècnic 2005, es fa un pas enda-
vant i es recopilen les dades d’oferta i demanda del Transport de viatgers a
les seves ciutats associades. Aquest document recull, a més dels paràme-
tres bàsics, altres tipus d’informació com ara: dades d’oferta ferroviària,
un estudi de com són les línies del transport urbà als diferents municipis,
mirant quines tenen servei segons el tipus de dia (laborable, dissabte,
festiu), les seves freqüències, etc. A l’últim capítol d’aquest document es
comparen els diferents serveis de transport urbà dels municipis AMTU, a
partir de 21 indicadors relacionats amb el tema de la mobilitat.
PUBLICACIONS
1.5
La revista
La revista de l’AMTU és una publicació periòdica, en format digital, que
es crea el març de 2004 amb la voluntat d’informar a tots els municipis
adherits de les darreres novetats relacionades amb l’Agrupació. Des de
l’any 2006 la revista canvia de disseny i amplia la seva informació sobre
l’AMTU i sobre temes de transport públic i mobilitat. S’ha editat un total de
15 publicacions, que es poden consultar a l’apartat de publicacions de la
pàgina web de l’AMTU, www.amtu.cat.
22
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
RESUM D’ACTIVITATS
Capítol 2
D’acord amb els seus principis fundacionals, l’AMTU ha desenvolupat la
seva activitat en aquest període en base als següents eixos bàsics:
1.- Millora del finançament dels serveis de transport públic urbà dels seus
municipis adherits.
2.- Millora de les infraestructures de suport a la mobilitat de la segona
corona de la Regió Metropolitana de Barcelona.
3.- Assessorament tècnic als associats en el camp del transport públic urbà
i la mobilitat.
4.- Anàlisi de la situació de la mobilitat a l’àmbit AMTU.
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
L’any 2005 la Generalitat inicia una línia d’ajuts adreçada a donar suport
financer a les actuacions de millora del servei d’autobusos que porten a
terme les empreses gestores municipals. Els ajuts, de 1,5 milions d’euros,
beneficien un total de 42 ajuntaments de l’àmbit territorial del consorci de
l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i que no formen part de l’Entitat
Metropolitana del Transport (ETM). D’aquests 42 municipis, 30 estan adhe-
rits a l’AMTU. Entre les actuacions subvencionades s’inclouen l’increment
de les freqüències de pas i nous itineraris, la millora de l’accessibilitat i la
senyalització de les parades, l’augment del nombre de marquesines i la
instal•lació de bancs per a persones amb mobilitat reduïda, entre d’altres.
L’any 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat de Catalunya fa pública la 2a convocatòria per a l’atorgament
d’ajuts per a les millores en el transport públic, per un import màxim total de
2,5 milions d’euros. Aquesta segona convocatòria d’ajuts arriba després de
l’acord signat entre l’AMTU i la Generalitat de Catalunya que té per objecte
la millora del transport públic col•lectiu urbà dels municipis associats a
l’AMTU.
MILLORA DEL FINANÇAMENT DELS SERVEIS DE TPU
2.1
Esteve Tomàs, Josep Mayoral i Antoni Prunés durant la roda de premsa de presentació dels ajuts
27
El 27 de juliol de 2006 el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques,
Joaquim Nadal, i el president de l’AMTU, Josep Mayoral, signen el conveni
de col•laboració entre la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport
Metropolità (ATM) i l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU).
Aquest conveni té per objecte la millora del transport públic col•lectiu urbà
dels municipis associats a l’AMTU, mitjançant l’increment de les sub-
vencions al “Pla de millora del transport urbà” que actualment atorga la
Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.
El conseller Joaquim Nadal i el president de l’AMTU Josep Mayoral, signant el con-veni a l’Auditori del Palau del Generalitat
de Catalunya
28
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
La importància d’aquest conveni recau en el fet que per primera vegada, en
el proper contracte programa en què es negocien els diners per al transport
públic de la regió metropolitana, hi haurà inclosos els municipis de la 2a
corona. Amb aquest conveni la Generalitat es compromet a dotar un fons
pressupostari de fins a 10 milions d’euros l’any 2010 per als transports
públics de la 2a corona.
Pel que fa als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona asso-
ciats a l’AMTU, la Generalitat de Catalunya executarà el conveni per mitjà
de l’Autoritat del Transport Metropolità, entitat que actua com a ròtula
financera del sistema i que incorporarà els costos, les tarifes i les subven-
cions d’aquests serveis municipals en el Contracte-Programa per al període
2007-2010, a formalitzar entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat
del Transport Metropolità. L’AMTU esdevé, per a tots aquells municipis
que tinguin interès en beneficiar-se d’aquest conveni, la interlocutora única
davant de la Generalitat i de l’ATM. Aquests municipis hauran de complir el
requisit d’estar adherits al Sistema Tarifari Integrat abans del 31 de desem-
bre de 2007 i l’haver presentat un Pla de Milora del Servei del Transport
Urbà pel període 2007-2010, amb detall de les actuacions previstes, el seu
cost total i per anualitat, l’esforç econòmic suplementari que suposen per
als diversos ajuntaments, i els resultats que s’esperen obtenir de la seva
realització, expressats en forma d’increments dels indicadors bàsics dels
serveis. Aquests plans seran enviats de forma conjunta a l’ATM per tal que
l’incorpori al futur Contracte Programa 2007-2010.
D’altra banda, els municipis de fora de l’àmbit de la Regió Metropolitana de
Barcelona associats a l’AMTU, la Generalitat executarà la seva activitat de
foment per a la millora del servei de transport públic col•lectiu urbà per mitjà
de la Direcció General de Ports i Transports. Una vegada s’hagin creat les
Autortitats Territorials del Transport, aquest conveni es vehicularà a través
d’aquestes de forma similar a l’ATM.
29
D’acord amb la finalitat de l’AMTU de defensar els interessos dels muni-
cipis adherits en la millora de les seves infraestructures de suport de la
mobilitat, es presenten diverses esmenes als instruments de planificació
elaborats per les diferents administracions. En concret, cal destacar haver
aconseguit la realització de l’estudi de viabilitat, al PITC, de la línia orbital
ferroviària, inicialment descartada en el PDI. Aquesta qüestió es converteix
en un dels pilars principals a l’hora de defensar la millora de les infraestruc-
tures ferroviàries de la segona corona de la RMB.
Altres documents de Planificació emesos per les administracions de l’Estat
i la Generalitat que són analitzats pels nostres tècnics i sobre els que s’han
emès els corresponents informes d’al.legacions són: el Plan Estratégico de
Infraestructuras y Transporte 2005-2020 (PEIT), el Pla d’infraestructures
de transport de Catalunya 2006-2016 (PITC) o les Directrius Nacionals de
Mobilitat de la Secretaria per a la Mobilitat.
MILLORA DE LES INFRAESTRUCTURES DE SUPORT A LA MOBILITAT DE LA 2a CORONA DE LA RMB
2.2
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
A continuació detallem algunes de les esmenes presentades per l’AMTU:
Esmenes al PEIT 2005-2020
- Construcció del pas del TAV pel Vallès, i construcció de l’estació de passatgers.
- Interconnexió de la línia Mollet-El Papiol amb la resta de la xarxa de rodalies catalana.
- Ampliació de la capacitat de la línia Barcelona-Mataró.
- Construcció de la línia ferroviària orbital que uneixi les ciutats capitals de la 2a corona metropolitana per
l’interior, des de Mataró a Vilanova i la Geltrú, per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del
Penedès.
- Desdoblament de la línia Montcada-La Garriga-Vic.
- Construcció de les estacions noves de Sabadell i Terrassa.
- Construcció d’una alternativa viària d’alta capacitat a l’autopista A7/B30.
- Instauració d’un sistema estable de finançament per al transport urbà de les ciutats de la 2a corona metro-
politana de Barcelona.
Esmenes al PITC 2006-2026
El Pla, en l’àmbit de la RMB, ha de fer una aposta més forta pel transport públic, i cal una anticipació de les
infraestructures ferroviàries claus en l’entorn de la segona corona. Cal també la potenciació de les xarxes
urbanes de transport públic i de la seva millor interconnexió amb les interurbanes. Cal anar cap a un model
de peatges, pensat en termes de mobilitat sostenible i no pensat en termes de finançament. Cal una inver-
sió important en el pressupost del Pla i unes línies de treball estratègiques detallades per les innovacions
tecnològiques en l’àmbit del transport, en els elements que conformen els vehicles, en el disseny de les vies
i en els elements de comunicació i control de la seguretat.
En mercaderies es suggereix que s’analitzi la potenciació de punts de càrrega al ferrocarril en l’àmbit de la
segona corona, que minimitzi el creixement de les circulacions en vehicle pesant.
En quant els serveis ferroviaris de viatgers, el major problema es concentra en les baixes velocitats de recor-
regut, que en el corredor del Maresme està tan sols a l’entorn de 50 Km/h, i en les línies de FGC per sota
dels 55 Km/h. Caldrà tornar apostar per vehicles semidirectes o directes, des de les ciutats més importants,
La xarxa ferroviària d’alta velocitat en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona cal que aposti pel cor-
redor del Vallès. Aquesta ramal no té calendari en el PITC.
31
En referència a les noves línies convencionals cal destacar com actuacions estructurants
per a la segona corona metropolitana:
- Orbital ferroviària per a viatgers:
Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró
- Ampliació de capacitat del corredor Sant Vicenç – Castellbisbal, per prestacions de mer-
caderies i que permeti especialitzar les actuals vies per a viatgers.
- Ampliació de capacitat del corredor Mollet – Maçanet, amb nova doble via, per segregar
mercaderies de viatgers.
- Nou túnel d’accés a Barcelona des del Vallès
Cal incloure a l’apartat d’actuacions prioritàries, la línia orbital ferroviària
Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró.
En quant a les variants i millores de línies existents proposa:
- Desdoblament Arenys - Blanes
- Desdoblament Montcada – Vic, considerat prioritari en el Pla.
- Variant Barcelona - Mataró
- Adaptació a l’ample mixt Castellbisbal – Mollet
- Desdoblament Cerdanyola – La Llagosta considerat prioritari
- Acondicionament Lleida – Manresa – Barcelona considerat prioritari
- Estació de mercaderies de la Llagosta considerada prioritària.
Cal considerar prioritària la variant Barcelona – Mataró, tenint present que la línia actual
és un tap físic i, a més, està molt a prop de la seva saturació.
El Pla proposa 3 carril bus – VAO (vehicles d’alta ocupació) d’entrada i sortida de
Barcelona, a la C31, entre Montgat i Glòries, a la C-58 entre Cerdanyola i Meridiana i a la
B23 entre Molins de Rei i la Diagonal. Cal que el de la C-58 es perllongui fins a Sabadell
com a mínim.
Cal pensar en sistemes tramviaires entre poblacions de l’AMTU com Terrassa – Sabadell
– Barberà del Vallès o Sant Cugat – Cerdanyola – Ripollet, sistemes que penetrin en les
poblacions.
32
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Relació de vies noves o que s’amplien que tenen consideració de prioritàries en el Pla en l’àmbit AMTU:
- En l’eix Barcelona – Puigcerdà, nova autovia túnel d’Horta i nova autovia Martorell – Vacarisses, aquesta
darrera és la considerada prioritària.
- Eix Garraf – Penedès – Anoia, desdoblament Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès – El Pla del
Penedès.
- C-35 Molins de Rei - Sant Celoni. Tram Granollers - La Roca del Vallès, Via interpolar desdoblada.
- SC Pallejà – Montcada i Reixac. Nova Carretera tram Cerdanyola – Montcada i Reixac.
Cal una definició més clara de l’actuació referent al 4t cinturó.
Esmenes a les Directrius Nacionals de Mobilitat
Llegit atentament el document remès per la Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en el que es desenvolupa el Projecte de Directrius Nacionals
de Mobilitat, pertoca proposar algunes observacions al text des de la perspectiva i visió de les ciutats amb
transport públic de la segona corona metropolitana representades per l’AMTU.
En general el present document és d’un gran valor diagnòstic i propositiu, al constituir la més recent i més
detallada compilació de dades de la mobilitat nacional catalana i albirar pel futur les estratègies de canvi de la
mobilitat actual cap a una major accessibilitat i sostenibilitat, i els instruments de llur verificació. Hem d’estar
necessàriament d’acord amb una estratègia que preconitzi una major ús del transport públic de tots els cata-
lans, arreu del territori, un menor ús del transport privat, una major eficiència energètica relacionada amb la
mobilitat i un menor impacte social, ambiental i territorial. També ens semblen del tot adequat el conjunt de les
27 directrius que emmarquen les distintes accions per tal d’assolir els objectius enunciats; així com el sistema
d’indicadors que determinen les categories mínimes a assolir en el temps per cada directriu.
El document ja recull diverses consideracions que des de l’associació AMTU vàrem aportar en el moment de
la seva discussió i redacció, en el marc de la Comissió Nacional de Mobilitat on la nostra Associació hi és
representada per qui subscriu. D’altres consideracions també formulades en el seu dia no han estat recollides
en el text que se’ns proposa i que, aprofitant l’oportunitat que se’ns brinda, mencionarem novament.
33
En quant a la Diagnosi de la Situació, voldria remarcar el cas metodològic que ja hem reiterat en
altres documents propositius: el fet d’estudiar i emmarcar en un tot la diversa realitat de les pobla-
cions, segons es donin en l’àmbit de la primeria corona o de la segona corona metropolitanes, porta
a conclusions força generalistes i esbiaixades amb la realitat d’aquests diferents àmbits. Al promitjar
els comportaments històrics del creixement de la població, del creixement dels llocs de treball i de les
mobilitat generades per aquests dos, i en especial els creixements de la mobilitat perimetral, queden
obscurides les diferències molt substancials que es donen en cadascun dels dos àmbits geogràfics
referenciats. En quant a les dotacions de transport públic d’ambdós àmbits també són notòriament
diferents, i per tant les ratios d’oferta globalitzades ofereixen imatges que no es corresponen amb les
realitats. En definitiva, volem emfatitzar una vegada més que la situació i el comportament en quant a
la mobilitat dels dos àmbits de la regió metropolitana són prou diferents, i que en el decurs del temps
van eixamplant-se les diferències.
En quant a les propostes més concretes, voldria ressaltar que a la Directriu 1, en els 10 apartats propo-
sats i en especial en els 4 primers, s’estableixen una sèrie de mesures de promoció del transport públic
quina destinació principal són els mitjans de transport públic dels àmbits diferents del de la 1a corona
metropolitana, ja que aquesta -a través del contracte-programa amb l’ATM- ja els compleix força bé. En
canvi, a aquells altres àmbits que no tenen l’aixopluc financer d’una entitat semblant a l’ATM, l’esforç
econòmic que se’ls imposa pot dificultar l’acompliment d’aquesta directriu. Per tant, caldria afegir en
algun lloc l’anotació: “…, preveient-se la dotació econòmica necessària per a la seva efectivitat”, o
quelcom de semblant.
A la Directriu 3.5 caldria afegir “Augmentar les parades d’intercanvi Bus urbà - Bus interurbà”. La
intermodalitat entre els 2 sistemes de transport de superfície serà, probablement, la pedra de toc del
sistema de transport públic a la 2a corona.
A la Directriu 10 caldria contemplar també la “utilització dels nous models de tramvies lleugers (CIVIS;
BOMBARDIER; LHOR…) com a mitjans de transport públic de les ciutats grans i mitjanes de Catalunya,
que poden donar un servei més eficient i sostenible que el sistema d’autobusos convencional”, espe-
cialment en el trams cèntrics on la confluència de distintes línies sobre els pols d’atracció ciutadans
més importants aporten una demanda de transport suficient per a justificar-ne la seva implantació.
34
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
A la directriu 11.6 caldria afegir “… promovent la construcció d’aparcaments subterranis en el subsòl dels
espais públics i privats que ho permetin”. Com molt bé diu la directriu cal “restringir l’aparcament de vehicles
als centres urbans … sense causar prejudicis (¿perjudicis?) als residents i comerciants”. Està demostrat que
una limitació de l’entrada de vehicles als centres de la ciutat, sense alternatives positives, és una rèmora a
la revitalització residencial i a l’activitat comercial dels mateixos.
En quant als indicadors, opino que en el primer apartat “Ciutadans-Clients” hi manca, precisament, algun
indicador que relacioni la segona part del títol: el tracte amb els clients, la qualitat. Proposo, per exemple, un
Indicador de Qualitat d’Atenció a la Demanda, mesurat en viatgers/seient o en viatgers/vehicle etc., a fi de
determinar si determinats serveis van buits o, al contrari, van excessivament plens.
Bo i recordant que el document que es presenta ja recull bona part de les anteriors aportacions proposades
des del nostre àmbit de representació, presento els sis suggeriments descrits amb l’ànim que siguin tinguts
en compte, i acceptats si és possible, i reitero la meva disposició personal de continuar col•laborant per tal
que aquest projecte surti el més complet possible.
35
Un dels objectius de l’AMTU és assessorar els tècnics dels diversos muni-
cipis en temes de mobilitat. Per fer-ho, es realitzen reunions periòdiques en
les quals els participants poden resoldre els seus dubtes i compartir bones
pràctiques entre els municipis associats. Aprofitar les sinèrgies, exposar
temes d’interès i fer un seguiment de les qüestions que els afecten és una
de les principals finalitats de les reunions de tècnics.
Els municipis adherits també poden dirigir-se a l’Oficina Tècnica, que ha
augmentat progressivament el seu horari d’atenció, i que es posa al servei
de les poblacions AMTU per assessorar-les en tots els aspectes relacio-
nats amb mobilitat i transport públic.
La informació que l’AMTU ofereix es completa amb la revista que s’envia
per mitjà del correu electrònic als municipis associats i que conté notí-
cies sobre les actuacions de l’agrupació i d’abast general sobre temes de
mobilitat. Aquesta notícies també poden trobar-se a la web www.amtu.cat,
on els tècnics, a més, tenen accés exclusiu a una Intranet on poden trobar
un fòrum i documentació d’interès.
ASSESSORAMENT TÈCNIC DELS ASSOCIATS EN EL CAMP DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ I LA MOBILITAT
2.3
36
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Algunes de les reunions amb els tècnics de l’AMTU
37
2.4.1 - ESTUDIS
La realització i difusió d’estudis sobre mobilitat és una de les actuacions
que impulsa l’AMTU. S’han realitzat tres estudis conjuntament amb la
Diputació de Barcelona, que han estat encarregats a consultories externes,
de reconeguda vàlua i experiència en el camp específic de cada un d’ells.
Les conclusions d’aquests estudis s’han presentat públicament.
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DE LA MOBILITAT A L’ÀMBIT AMTU
2.4
Sistemes de prioritat per al transport urbà
2005 - INTRA
Proposta de millora del sistema de transport de la 2a corona metropolitana
2006 - Barcelona Regional
Estudi sobre l’impacte del sistema tarifari integrat en l’àmbit de l’ATM a les ciutats AMTU
2006 - MCRIT - AIMSL
38
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Sistemes de prioritat per al transport urbà
Aquest estudi es realitza des de novembre de 2004 fins al gener de
2005, i l’objectiu és conèixer l’estat d’implantació de sistemes de prioritat
per als autobusos de l’àmbit AMTU, així com per desenvolupar criteris
d’implantació d’aquests sistemes.
Entre les principals conclusions extretes d’aquest estudi destaca el fet
que a part de la senyalització vertical i horitzontal, el carril bus i la prioritat
en interseccions semaforitzades són les mesures més utilitzades entre
els membres de l’AMTU. Els criteris aplicats per a la instal•lació dels sis-
temes són: temps de guany, possibilitat real d’aplicació, nombre de línies
o d’expedicions, nombre d’usuaris beneficiats o, de forma genèrica, donar
prioritat al transport públic. Cal tenir en compte que les freqüències del
transport urbà en el municipis petits i mitjans són quasi sempre baixes.
En aquests casos, la puntualitat del servei esdevé molt important. És per
aquest motiu que es proposa utilitzar el criteri de la puntualitat com un
primer indicador de la necessitat d’implantació de mesures de prioritat per
al transport públic.
Una altra de les conclusions extretes de l’estudi és que quasi sempre cal
complementar les actuacions importants amb d’altres molt concretes, de
vegades amb menys impacte econòmic, com poden ser la regulació de
l’aparcament i de les activitats de càrrega i descàrrega, la pintura d’illots
per a assegurar els radis de gir, la col•locació de pilones, l’ajustament de
sincronismes de semàfors, la instal•lació de plataformes o el control policial
en llocs o períodes concrets.
40
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
Proposta de millora del sistema de transport de la 2a corona
metropolitana
L’objectiu d’aquest estudi, realitzat l’any 2005, és assolir un model que
redueixi la necessitat futura del vehicle privat en els desplaçaments i
elaborar propostes per millorar l’accessibilitat al transport públic. Aquestes
propostes es centren en dos àmbits: una nova xarxa de rodalies per aug-
mentar i millorar la capacitat del sistema ferroviari entre els municipis de
la 2a corona i la ciutat de Barcelona; i la millora del transport públic per
carretera.
Les previsions indiquen en un futur proper un augment significatiu de la
mobilitat, motivat pel creixement demogràfic i la concentració urbana, que
suposarà una major pressió sobre les infraestructures del transport. La
xarxa viària haurà de suportar increments del trànsit superiors al 50%, i
per això es fa necessari plantejar propostes per poder solucionar aquesta
situació.
42
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
D’una banda, i pel que fa a les rodalies ferroviàries, es plantegen dues opcions:
realitzar millores puntuals a la xarxa existent, que suposarien un augment de la
capacitat operativa, amb un 50% més de trens; o “El Metro Regional”, la con-
figuració d’una xarxa a escala regional amb la creació de nous intercanviadors
en punts d’encreuament i de noves línies no radials: la línia transversal orbital.
També preveu les duplicacions de via, un nou túnel a l’entrada de Barcelona
des del Vallès, i noves línies i variants ferroviàries. Pel que fa referència al
transport públic per carretera, actualment l’autobús només representa un 18%
de la demanda del sistema de transport públic interurbà de la 2a corona. Per
això es proposa configurar corredors preferents d’autobús i de carrils bus;
construir intercanviadors per potenciar l’efecte xarxa tren-bus, i també con-
figurar una xarxa d’autobús. En funció d’aquestes millores s’ha calculat una
captació del cotxe del 8,17% per part del sistema de transport públic, el que
suposarà una reducció significativa del trànsit en la xarxa viària metropolitana
i, per tant, un canvi de tendència important en les pautes de mobilitat actuals.
És a dir, en total el transport públic captarà 144.000 nous viatgers per mobilitat
obligada (120.000 cotxes) entre cada origen i destí, que en l’escenari tenden-
cial seran viatges en cotxe.
Proposta d’intercanviadors Bus-Tren i Bus-Bus
43
Estudi sobre l’impacte del sistema tarifari integrat en l’àmbit
de l’ATM a les ciutats AMTU
Aquest estudi de novembre de 2006, avalua la repercussió de la integració
tarifària sobre els serveis de transport públic urbà als municipis de l’AMTU
que tenien transport urbà abans que aquest formés part del Sistema Tarifari
Integrat (STI) de l’ATM. L’objectiu és avaluar quins efectes econòmics ha
tingut el fet d’integrar-se al STI. S’estudien un total de 15 municipis.
Tenint com a principals indicadors els ingressos abans i després de la inte-
gració i l’evolució de la demanda, s’arriba a la conclusió que la integració
suposa una major utilització del transport urbà, amb un increment anual
de viatgers a l’entorn de 2,5/3%, però que aquest augment de la demanda
no queda compensat amb la disminució de la tarifa dels títols integrats en
comparació amb els títols propis.
Els usuaris amb títols propis han disminuït, i han augmentat els usuaris
amb títols integrats, que com ja s’ha dit tenen una tarifa menor. A més,
també s’ha de tenir en compte l’augment dels costos d’explotació del
transport com a conseqüència d’aquest augment de la demanda. Així
doncs, els costos són majors i els ingressos menors, i també cal afegir
l’estancament en l’increment de nous viatgers un cop l’efecte de la inte-
gració ha apropat, durant els primers mesos nous usuaris en la utilització
dels serveis urbans.
44
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
2.4.2 - JORNADES AMTU
D’acord amb la finalitat fundacional de l’AMTU, que té com un dels seus
objectius enaltir i promoure el transport urbà i interurbà, tant dels muni-
cipis lliurement adherits a l’agrupació, com de la mobilitat en general de
tot l’àmbit de la 2a corona metropolitana, s’organitzen les jornades AMTU,
adreçades a alcaldes, regidors i tècnics responsables del transport públic
dels ajuntaments de Catalunya.
Per confeccionar els programes de les jornades, l’AMTU defineix com a
principal objectiu contribuir a difondre les experiències més reeixides en
el camp del transport públic, mitjançant les conferències i presentacions
dels especialistes, així com oferir una plataforma on debatre els temes
fonamentals que els prestadors d’aquest servei tenen ara mateix.
46
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
1a JORNADA AMTU
Els reptes del transport urbà i interurbà de les corones me-
tropolitanes
La 1a jornada té lloc el 2 de febrer de 2005 a Granollers. L’objectiu és
reflexionar i prendre posició sobre el finançament del transport urbà dels
municipis de la 2a corona, la millora de la xarxa interurbana i la seva inter-
modalitat amb els serveis urbans, i l’atracció dels usuaris del cotxe cap al
transport públic.
En el decurs de les 7 sessions de la jornada es tracten en profunditat temes
que afecten al transport urbà, l’interurbà i la mobilitat en general de les
àrees metropolitanes, especialment la de Barcelona.
De les 75 persones que s’espera com a màxim d’afluència, finalment es
tanca la llista d’inscripcions a 165 persones, per manca d’espai. Hi acu-
deixen representats de 53 municipis d’arreu de Catalunya, junt amb una
nodrida representació dels operadors de transport, de la conselleria del
DPTOP, de la Diputació de Barcelona i de l’ATM.
Josep Mayoral, Manel Nadal i Antoni Prunés a la cloenda de la 1a Jornada
48
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
CONCLUSIONS DE LA JORNADA
1. Cal que la nova ordenació territorial del país tingui com un dels elements centrals la mobilitat, atès que és un element essencial de la qualitat de vida, garantia de la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania. 2. El servei de transport urbà és una necessitat dels habitants dels nostres municipis independentment de la seva població, per això cal el suport de les administracions autonòmiques i estatal perquè arribi a tots els municipis, superant el llindar normatiu dels 50.000 habitants. 3. Cal una visió de futur en la planificació i construcció de les noves infraestructures de transport, avan-çant-les a les necessitats futures de mobilitat, creant hàbits i comportaments de mobilitat sostenible. 4. Per donar una millor cobertura del transport ferroviari als creixements de població en les corones me-tropolitanes cal evolucionar dels actuals sistemes radials a xarxes transversals que garanteixin la connexió directa entre les ciutats que les articulen. 5. Cal que s’acceleri la construcció i posada en funcionament de les infraestructures necessàries a la segona corona metropolitana, en especial, habilitar la línia Mollet - El Papiol per al transport de viatgers; el desdoblament de la línia de ferrocarril Barcelona - Puigcerdà fins a La Garriga; la millora de la freqüència de la xarxa del Maresme i la construcció de la nova línia ferroviària orbital Mataró - Granollers - Sabadell - Terrassa - Vilanova i la Geltrú. 6. Cal un finançament compartit entre totes les administracions públiques del dèficit generat pel transport públic urbà, similar al contracte-programa dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que tenen una participació de les administracions central i autonòmica del 75% i local del 25%. 7. En la implantació de les noves infraestructures de transport d’àmbit regional cal garantir una major par-ticipació dels municipis afectats i dels usuaris per a una millor integració de la xarxa de transports en el territori. 8. Cal fer un esforç en millorar el servei de qualitat i la velocitat comercial per part de tots els municipis que presten el transport urbà per guanyar viatgers i disminuir l’ús del vehicle privat. També han d’augmentar la seva freqüència els transports interurbans i la seva intermodalitat amb el transport urbà. 9. Per solventar els problemes de mobilitat dels polígons industrials i de les zones de baixa densitat, cal la participació de tots els agents implicats i la implantació de sistemes de transport flexibles adaptats a demandes clarament discontínues. 10. L’administració ha d’incloure en la seva valoració del servei de transport els índexs de satisfacció dels usuaris. De la mateixa manera els operadors han d’assumir com a essencial per a una bona prestació dels servei l’obtenció i el compliment de les certificacions dels processos de qualitat mesurables i auditables per experts independents.
49
PONÈNCIES PRESENTADES
• L’AMTU, una nova organització en el territori per fer front als reptes del segle XXI, Sr. Antoni Prunés i Santamaria,
Director General de l’AMTU
• Les noves organitzacions metropolitanes. El cas de l’Àrea de Tarragona, Sr. Daniel Fernández Ruíz-Capillas,
Cap de la Demarcació de Tarragona de la DGPT
• La reorganització del transport públic en l’àrea de Pamplona, Sr. Jesús Velasco Pérez,
Director del Departamento de Transporte Urbano Comarcal, de la Mancomunidad de la Comarca de Pamplona
• Els creixements de la xarxa de Madrid i els seu impacte sobre el territori, Sr. Carlos Cristóbal Pinto,
Jefe del Área de Estudios y Planificación del Consorcio de Transportes de Madrid
• Les infraestructures del PDI en la 2a corona metropolitana de BCN. Impactes previsibles sobre la mobilitat, Sra. Cristina Jiménez i Roig,
Estudis i planificació de Transports Barcelona Regional
• El marc actual de finançament de Catalunya. Un altre model és possible?, Sr. Jordi Julià i Sort,
Director General de Ports i Transports
• Vers un finançament compartit del transport urbà de la 2a corona, Sr. Joan Benet i Guardiola,
Regidor de Serveis Viaris i Habitatge de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
• Altres models de finançament. Què en podem aprendre?, Sr. Josep Manel Almoguera i Carvajal,
SENER
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
• Els carrils bus en ciutats mitjanes. Presentació del treball fet per la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Fuentes i Bayo,
Director de Programa de suport a la gestió local d’activitats de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
• Nou disseny de les parades de l’autobús. Entrants, sortints, plataformes elevades i altres elements, Sr. Lluís Carrasco i Martínez,
Tècnic Responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
• Polígons industrials. El cas del polígon Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès, Sr. Pere Aguilar i Soldevila,
Cap de secció de Transports Públics de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
• Poblacions i zones de baixa densitat. El cas de Lliçà d’Amunt, Sr. Blai A. Dupaquier,
Tècnic de Mobilitat de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt
• Mobilitat escolar, Sra. Dolors Pérez i Gómez,
Cap de Mobilitat de l’Ajuntament de Molins de Rei
• Quin és el risc de l’operador?, Sr. Josep Ma. Martí i Escursell,
Director General del Grup SARBUS
• El preu i la qualitat, com integrar-los?, Sr. Jaume Bruguera i Pont,
Gerent de Mataró Bus
• Plecs de contracte, elements essencials per a un bon servei, Sr. Ramon Sagalés i Orteu,
Director d’Autobusos de Granollers
• Indicadors de qualitat a l’abast dels gestors. Pocs i fiables, Sra. Cinta Viladot i Castell,
Responsable d’Estudis de CINESI, SL
• La qualitat del servei, què ens demanen els usuaris?, Sr. Jorge Fernández i Argüelles,
Director de Qualitat de TMB
• Una experiència d’intermodalitat reeixida, Sr. Oriol Juncadella i Fortuny,
Cap d’Operacions de FGC 51
2a JORNADA AMTU - 1a JORNADA PIMMS
Eines per a la mobilitat metropolitana:
Infraestructura i finançament
Bones pràctiques de mobilitat
La 2a jornada AMTU que porta el títol: “Eines per a la mobilitat metropolita-
na: infraestructura i finançament”, acull també la 1a Jornada del programa
europeu PIMMS de Bones pràctiques de mobilitat. Té lloc a Mataró el dia
1 de març de 2006.
Els principals temes que es tracten són el finançament del transport públic,
el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya i la presentació de
l’estudi sobre la millora del transport públic a la 2a corona metropolitana.
Aquesta jornada, organitzada per l’AMTU i l’Ajuntament de Terrassa-
PIMMS, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de
Barcelona, l’ATM, FGC, l’Ajuntament Mataró i diversos operadors públics i
privats, reuneix més de 200 persones entre alcaldes, regidors, tècnics de
mobilitat i diverses personalitats relacionades amb el món del transport.
Antoni Barón, Joaquim Nadal i Josep Mayoral durant la inaguració
52
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
CONCLUSIONS DE LA JORNADA
1. El transport públic s’ha d’encabir dins les polítiques socials, i és des d’aquest punt de vista que s’ha d’entendre la millora del seu finançament.
2. Cal anar cap a un model ferroviari en xarxa, fomentant les vies transversals i els nodes de connexió.
3. A la 2a Corona metropolitana existeix un gran dèficit d’infraestructures de transport públic que cal corregir per disminuir el número d’usuaris del transport privat. Per aquest motiu és necessària l’acceleració de la construcció de la línia ferroviària orbital.
4. Cal fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques per aprofitar sinergies i aconseguir una gestió de la mobilitat més efectiva.
5. Cal fer participar més l’autobús en la mobilitat interurbana creant corredors preferents en tot l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.
6. L’increment de viatgers provocat per la integració tarifària no ha fet sinó incrementar el dèficit dels ajunta-ments AMTU. Calen fórmules de finançament del transport públic per compensar el dèficit, que evitin dues velocitats dins de la regió metropolitana.
7. Alguns impostos hauran de ser considerats com a nous sistemes de finançament del transport públic per a poder garantir el finançament de les noves necessitats d’infraestructures.
8. Cal anar cap a una integració de les diverses estructures organitzatives de la mobilitat de la regió metro-politana de Barcelona per aconseguir una màxima eficàcia i eficiència dels recursos utilitzats.
9. Cal potenciar el transport públic als polígons industrials des del punt de vista de política social de transport obligat.
10. La nostra organització AMTU és la interlocutora representativa del transport públic de la 2a corona, amb el desig d’aplegar a tots els municipis que tenen aquest servei.
53
PONÈNCIES PRESENTADES
• Coordinació en la gestió i concentració en les propostes, Sr. Antoni Prunés i Santamaria,
Director General de l’AMTU
• El projecte PIMMS, Sra. Maria Costa i Soler,
Tinenta d’Alcalde de l’Aj. de Terrassa i Responsable del projecte europeu PIMMS
• Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya, Sr. Manel Nadal i Farreras,
Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya
• Estudi sobre la millora del Transport Públic a la Segona Corona Metropolitana, Sr. Miquel Sodupe i Roure,
Director del Consorci Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès
• Presentació de l’estudi dels costos de la integració tarifaria, Sr. Vicenç Izquierdo i Camon,
Cap del Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona
• El Finançament dels Municipis de l’AMTU: Participació en el contracte programa estatal, Sr. Joan Benet i Guardiola,
Regidor de Transports Urbà i Aparcaments de l’Aj. de Vilanova i la Geltrú
• El Finançament del Transport Públic en la Llei de Mobilitat de Catalunya, Sr. Miquel Angel Dombriz Lozano,
Director del Programa per a la Mobilitat de la Secretaria per a la Mobilitat, Generalitat de Catalunya
• Línia de metros comarcals i el Tren–Tram, Sr. Albert Tortajada i Flores, Director d’Explotació de FGC
Sr. Jordi Julià i Sort, Director General tècnic d’IFERCAT
• Targetes sense contacte a Lleida. Impactes sobre l’usuari, Sr. Josep Maria Martí Escursell,
Director General de Sarbus
• Qualitat en el transport públic de Mataró: Millores dirigides a l’usuari, Sr. Antonio García Pastor, Director tècnic CTSA
Sr. Jaume Bruguera i Pont, Gerent Mataró Bus
• Pla dels 19 polígons: Valoració i expectatives, Sr. Lluís Herran Sànchez,
Programa per a la Mobilitat, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya
• Plans específics en el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró, Sr. Joan Miró Farrerons,
Cap del Servei de Mobilitat de l’Aj. de Mataró
• Projectes Europeus: Terrassa (SUNRISE), Graz i Estocolm, Sr. Lluís Alegre i Valls,
Director del Servei de Mobilitat de l’Aj. de Terrassa
• Polígons industrials. Experiència conjunta de Parets del Vallès, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, Sr. Josep Llacuna Alonso, Regidor de Serveis Urbans, Obres i Via Pública de l’Aj. de Parets del Vallès
Sr. Ramon Sagalés i Orteu, Grup Sagalés.
54
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
DADES DOSSIER AMTU
Capítol 3
nº línies de TPU en dia feiner /
municipi
km útils deservei anuals
(milions)
Viatges(milions)
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
Hores útils de servei anuals
(milions)
Velocitat comercial[km/hora]
km dexarxa de TPU
10,0
4,2
2,4
3,4
6,45
2,66
1,10
2,07
0,49
0,19
0,06
0,16
29,26
5,39
0,82
3,84
12,92
13,80
17,02
12,89
473,40
386,11
595,09
646,41
3,2 13,32 0,97 40,44 13,70 2.292
Nombre de parades de TPU
% paradesamb SAE
% paradesamb horaris
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
% paradesamb plataforma
% paradesequipades amb
marquesina
nº habitants/ nº parades
796
743
504
739
7,91%
1,88%
0,20%
0,00%
17,34%
13,86%
2,98%
2,84%
100 %
100 %
66,07%
87,55%
51,01%
23,01%
10,52%
22,06%
660
610
351
538
OFERTA 2006
3.098 2,52% 9,10% 69,72% 24,69% 532
PARADES
SERVEINotaEl nombre de quilòmetres útils s’obtenen de la diferència entre els km totals anuals i els auxi-liars (km que es realizen per anar a cotxeres, manteniment, etc...). La velocitat comercial és el quocient entre aquests quilò-metres útils i les hores de servei. Els quilòmetres de xarxa són la suma de les diferents línies de transport urbà dels municipis.
E - Menys de 10.000 habitants 1,8 SD SD 1,13 19,68 SD
E - Menys de 10.000 habitants 316 0,00% 1,58% SD SD 298
% vehicles12 m o majors
% vehiclesaire condicionat
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
% vehicles< 10 metres
% vehiclesplataforma
baixa
Consum carburant
(litre / 100 km)
141
57
17
64
97,8%
26,3%
0,0%
28,1%
1,4%
31,5%
93,3%
26,5%
97,87%
100 %
100 %
87,5%
79,43%
57,89%
88,24%
40,63%
56,82
49,85
SD
38,64
302 56,7% SD 97,23% 66,44% SD
Nombre de vehicles (flota)VEHICLES
E - Menys de 10.000 habitants 23 0,0% SD 100 % 50,0% SD
Nombre de vehicles total
% línies que funcionen en
dissabte
% línies en dia feiner ambfreq: 0-15 min.
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
% línies quefuncionen en
dia festiu
% línies en dia feiner amb
freq: 15-30 min.
% línies en dia feiner ambfreq: >30 min.
93,75%
90,91%
100 %
97,96%
83,87%
85,71%
58,62%
75,00%
65,63%
45,16%
13,79%
50,00%
30,43%
9,38%
3,45%
0,00%
60,87%
71,88%
24,15%
25,81%
8,70%
18,75%
72,41%
76,67%
95,93% 68,86% 41,07% 8,40% 45,04% 46,56%
% línies quefuncionen en
dia feinerFREQÜÈNCIES
E - Menys de 10.000 habitants 96,55 % 44,74% 21,43% 0,00% 43,75% 56,25%
nº municipis AMTU
Terme municipal
(km2)
Densitat (hab / km2)
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
Habitants(01/01/2007)
%Autosuficiència
(EMQ’01)
%Autocontenció
(EMQ’01)
3
7
12
14
129,15
214,11
269,73
268,65
525.626
453.084
177.178
397.911
4.069,89
2.116,13
656,87
1.481,15
41,69%
33,63%
31,53%
32,72%
62,22%
47,44%
43,42%
49,87%
DADES BÀSIQUES 2006
51 1.147 1.648.007 1.437 35,30% 51,18%
E - Menys de 10.000 habitants 15 265,32 94.208 355,07 25,76% 27,91%
Nota% Autosuficiència, calculat com el quocient entre el nombre de persones que treballen al propi municipi i el nombre de llocs de treball del municipi.% Autocontenció, calculat com el quocient entre el nombre de persones que treballen al propi municipi i el nombre de persones del municipi que poden treballar.
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
AMTU
AMTU
AMTU
AMTU
AMTU
% municipis integrats al STI
% viatgesbitllet integrat
% viatgesbitllet senzill
(sobre total)
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
% viatgesbitllet propi
Preu bitllet senzill
(promig ponderat)
Ingrés / viatges [TMP]
(inclou bitllet gratuït)
100%
100%
75%
50%
26,23%
22,31%
42,82%
7,98%
73,77%
77,69%
57,18%
92,02%
21,34%
28,78%
28,29%
29,16%
1,14 €
0,88 €
1,17 €
1,01 €
0,531 €
0,552 €
0,548 €
0,632 €
DEMANDA 2006
77,55% 25,20% 74,80% 21,72% 1,08 € 0,548 €
BILLETATGE
Nombre de vehicles total
CE / km útil[€/km]
CE / viatges
[€/viatges]
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
CE / habitant[€/hab]
Subv.municipal / viatges
[€/viatges]
Cost Carburant/ 100 km total
48,87
44,17
37,23
32,11
3,78
3,20
2,19
2,49
46,49
18,82
13,62
12,99
0,84
1,58
2,57
1,35
0,299
1,018
2,350
0,636
44,05
37,14
23,87
32,18
43,76 3,20 26,01 1,06 0,491 38,65
CE / hora de servei
[€/hora]
Cost Explotació del servei TPU
(M€)
Ingressos perrecaptació
(M€)
% Coberturamunicipaldel dèficit
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
% Coberturarecaptació /
CE
% costosCombustible/CE
% costosPersonal / CE
24,43
8,52
2,41
5,17
15,54
2,97
0,44
2,43
63,63%
34,91%
18,63%
46,99%
100 %
99,32%
96,69%
85,92%
12,52%
12,44%
12,55%
12,33%
58,03%
49,80%
48,17%
49,63%
DADES ECONÒMIQUES 2006
42,86 22,15 51,68% 98,01% 12,53% 54,99%
Índexmotorització
(2005)
Viatges / habitant
habitant /km xarxa
Municipis amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
viatges /km xarxa
viatges /hora servei
viatges /km útil
594,19
610,84
723,96
629,71
55,67
11,91
4,36
9,66
61.807
13.972
1.379
5.944
1.110
1.173
297
615
58,5
27,9
12,6
23,8
4,53
2,02
0,74
1,85
ALTRES RÀTIOS
AMTU 636,25 24,54 17.590 710 41,55 3,03
E - Menys de 10.000 habitants 100% 76,06% 23,94% 19,24% 1,21 € 0,662 €
E - Menys de 10.000 habitants 2,31 0,74 32,25% 100 % 13,52% 49,67%
E - Menys de 10.000 habitants 37,37 2,08 24,57 2,03 1,360 21,32
E - Menys de 10.000 habitants 757,58 11,97 5.235 391 19,6 1,02
CE: Cost Explotació del servei de Transport Públic Urbà
CE: Cost Explotació del servei de Transport Públic Urbà
60
Les dades que s’han utilitzat per al càlcul dels diferents indicadors són de l’exercici 2006. En els casos que l’AMTU no ha rebut les dades d’algun municipi, s’han emprat les dades 2005. Si no es tenen dades d’algun dels paràmetres que s’han utilitzat en el càlcul dels indicadors no s’ha tingut en compte aquell municipi en l’elaboració d’aquell ràtio.
AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ
AMTU
AMTU
AMTU
AMTU
TARIFA MITJA PONDERADA [TMP]Ingrés recaptació / Viatges [€/viatges]
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
A EDCB
0,4
3 €
0,5
9 €
0,4
6 €
0,4
9 €
0,5
0 €
0,6
5 €
0,5
7 €
0,8
0 €
0,6
2 €
0,9
2 €
T
MP
- B
itlle
ts A
TM
TM
P -
Bitl
lets
pro
pis
VIATGES per HABITANT[Viatges anuals / habitants municipi]
10
20
30
A EDCB
11,87
5,30
9,6611,91
55,67
Viatges / km útil[Viatges totals / km útil ]
1
2
3
4
A EDCB
1,020,74
1,852,02
4,535
40
50
Municipis AMTU amb una població:
A - Més de 100.000 habitants
D - Entre 10.000 i 20.000 habitants
C - Entre 20.000 i 50.000 habitants
B - Entre 50.000 i 100.000 habitants
E - Menys de 10.000 habitants
Recommended