Ofercat · 2019. 7. 8. · Evolució de la retolació identificativa de l’Administració de...

Ofercat Dades d’oferta lingüística 2007

a la ciutat de Lloret de Mar

Índex temàtic

Síntesi de resultats de ciutats de Catalunya

Evolució temporal a cinc territoris

L’oferta lingüística a Lloret de Mar al 2007

Síntesi de resultats

Síntesi de resultats Índexs ofercat globals

*Font: Cens lingüístic 2001.

Població que sap parlar en català*Índex Ofercat. Resultats globalsPoblació que sap escriure en català*

Síntesi de resultats Índexs ofercat per sectors

Síntesi de resultats Índexs de l’administració pública

Línies de tendència dels índexs ofercat

Economia

* Se sumen els percentatges de només i majoritàriament català i els percentatges de només i majoritàriament castellà. No es representen els percentatges de altres llengües i els percentatges de no ho sap / no contesta.

Enquesta al personal del sector econòmic

Síntesi de resultatsComerços i empreses de servei

L’evolució temporal

Evolució temporal de l’índex ofercat

Evolució de la retolació identificativa de l’Administració de justícia

Evolució de la retolació identificativa de l’Administració de l’estat

Evolució temporal dels índexs d’economia

Evolució temporal de la retolació identificativa dels comerços

Evolució temporal de la llengua d’identificació oral dels comerços

Ofercat Lloret de Mar

Evolució temporal, per sectors

Evolució de l’oferta a l’Adm. pública

Evolució de l’oferta a l’Adm. de l’estat

Evolució de l’oferta a Economia

Evolució de l’oferta al comerç

Evolució a l’Ensenyament i Sanitat

Conclusions principals/1

Lloret, tant al 2001 com al 2007, es troba situada entre les ciutats amb un nivell mitjà d’oferta en català. Tot i això, aquest fet encobreix una realitat relativament dual: la d’una ciutat gironina, força catalanitzada; juntament amb una oferta comercial i de serveis amb un ús del català més baix, per a un públic potencial molt majoritàriament estranger.

L’índex general d’Ofercat, com a la majoria de les altres poblacions analitzades, ha canviat molt poc i ha passat de 67 punts a 68 punts.

Aquesta tendència a l’estabilitat de l’oferta en català es manté en l’anàlisi per sectors, tret dels mitjans de comunicació on es produeix una davallada significativa i l’educació i la sanitat, amb una oferta en català més gran al 2007.

Conclusions principals/2El descens en mitjans de comunicació no és atribuïble, en cap cas, als mitjans de comunicació locals o comarcals, sinó al descens sobretot de l’oferta televisiva en català (noves emissores privades en castellà).

Quant a l’evolució de les diverses administracions públiques, es mantenen (i fins i tot s’incrementen) els alts índexs d’oferta en català de les administracions de la Generalitat i local, mentre que davalla, encara que lleugerament, l’oferta a l’administració de l’estat.

Si mirem més detingudament aquest darrer cas (el de l’administració de l’estat), davalla l’oferta en retolació, mentre que s’incrementa l’atenció oral en català.

Conclusions principals/3

Pel que fa al sector d’economia, com ja hem dit, es manté relativament estable, tot i que amb certs contrastos si atenem un nivell més baix de concreció.

Així, en el cas dels comerços i les empreses de serveis, l’única davallada significativa es produeix a la llengua d’identificació oral, on hi ha un descens de 6 punts, mentre que la retolació identificativa, per contra, augmenta 12 punts.

Ofercat