View
0
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Temporacla 2007 -2008
o Fundacio Gran Teatre del Liceu
Las indicaciones del
calendariO.perpetuo corresponden a un siglo en el
calendar. i1gregoriano. EI "Leman, Flyback, Calendario perpetuo, Fases de luna" combin
su memoria mecanica con un mecanismo cron6grafo "flyback" (Ref. 2685F-3630-53B)Una gran cornplicacion creada por los maestros relojeros de Blancpain
Generalitat de CatalunyaMinisterio de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Diputacio de Barcelona
Societat del Gran Teatre del Liceu
Consell de Mecenatge
Ruedas de ores, meses y de control del
mecanisme del calendario perpetuo
www.blancpain.comInformacion y catalogo: tel. 91 334 63 69
Andrea Chenier
Dramma istorico en quatre actes
Llibret de Luigi IllicaMusica d'Umberto Giordano
Dimarts, 25 de setembre de 2007, 20.00 h
Dissabte, 29 de setembre de 2007, 20.00 h, torn C
Diumenge, 30 de setembre de 2007, 17.00 h, torn T
Dimarts, 2 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn A
Dimecres, 3 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn B
Dijous, 4 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn PA
Divendres, 5 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn E
Dissabte, 6 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn PD
Dilluns,8 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn G
Dimarts,9 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn PC
Dijous, 11 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn H
Dissabte, 13 d'octubre de 2007, 18.00 h, torn F
Diumenge, 14 d'octubre de 2007, 17.00 h
Dimecres, 17 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn D
I
Index
8Rep artimen t
14Re5mTI argumental
34t:OPERA Lrnberto Giordano: facetes dun eclectic magi tral
58LA DRAMATURGIA Andrea Chenier: I'heroi no esta sol
80Biografies
97Enregistraments
105Cronologia liceista
107Engli sh / Francais
117Textos
Andrea Chenier
Andrea Chenier, poeta Jose CuraFabio Armiliato
(30 de setembre, 3 i 13 d'octubre)Carlo Ventre
(4,6 i 9 d'octubre)
Direccio musicalDireccio d'escena i escenografia
Vestuarilllurninacio
CoreografiaProjeccions
Efectes de so
Assistent de la direccio d'escenaSabateria
PerruqueriaPrcduccio
Carlo Gerard, un revolucionari Carlos AlvarezAnthony Michaels-Moore
(30 de setembre, 3, 6 i 13 d'octubre)Silvio Zanon
(4 i 9 d'octubre)
Maddalena de Coigny Deborah VoigtDaniela Dessi
(30 de setembre, 3 i 13 d'octubre)Anna Shafajinskaia(4,6 i 9 d'octubre)
Pinchas SteinbergPhilippe ArlaudAndrea Uhmann
Philippe ArlaudKeith MorinoJean Marc Van den BroekKunio WatanabeAnna LlopartCalzature Pompei (Roma)Mario Audello (Tori)The New National Theatre Foundation-Tokio
rOROUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
Direccio del Cor Jose Luis Basso
Bersi, serventa mulata de Maddalena Marina Rodriguez-CuslAssistent de la direccio musical Alfons Reverte
Assistents musicals Mark Hastings, Veronique Werkle,Eloi Jover, Vanessa GarCia,Conxita Garcia, Jaume TribeComtessa de Coigny, mare de Maddalena Viorica Cortez
Merce Obiol
(4,6 i 9 d'octubre) Concerti no Liviu Morna
Madelon, una vella Irina MishuraViorica Cortez
(30 de setembre, 3, 4, 6, 9 i 13 d'octubre)
Sobretitulat
Coordinacio, adaptacio Gloria NogueManipulacio i adaptacio al castella Irma Huici
Roucher, un amic de Chenier Miguel Angel Zapater
Pietro Fleville, novellista /
Fouquier Tinville, procurador general Enric Serra
Mathieu, el sans-culotte anomenat «Populus» Philip Cutlip
l.'lncreible, espia Francisco Vas
Divendres, 5 d'octubre de 2007
Funcio commemorativa dels 20 anys dels Amics del Liceu
EI mossen, poeta Josep Ruiz
Schmidt, carceller de la preso de Saint-Lazare /EI majordom Vicen<; Esteve Corbacho
Dumas, president del Tribunal Manel Esteve Madrid
1 OCTOBRE 1793/ SUITE AU PROCES DES GIRONDINS CHARLES LOUIS ANTIBOUL, JACQUES BEAU, JEAN-BAPTISTE BOYER-FRONFREDE, PIERRE BRISSOT, JEAN-LoUIS CARRA, CLAUDE Ro-
AIN LAUZE DEPERRET, GASPARD DUCHASTE, JEAN-FRANQOIS Ducos, JEAN DUPRAT, CLAUDE UCHET, JEAN-FRANQOIS MARIE GARDIEN, ARMAND GENSONNE, JACQUES LACAZE, MARC DAVID
LBA LASOURCE, PIERRE LEHARDY, BENOIT LESTERPT-BEAUVAIS, JACQUES PIERRE MAINVIELLE, "HARLES ALEXIS BRULART SILLERY, PIERRE VERGNIAUD, LOUIS FRANQOIS SEBASTIEN VIGIER 24
ARS 1794/ SUITE AU PROCES DES HEBERTISTESJEAN-BAPTISTE ANCARD JEAN ANTOINE FLORINT ARMAND, JEAN-CHARLES BOURGEOIS, JEAN-BAPTISTE CLOOTSANTOINE DESCOMBES, FRAN-
OIS DESFIEUX, PIERRE ULRIC DUBUISSON, FREDERIC PIERRE DUCROQUET, JACQUES RENE H ERT, CONRAD DOCK, MICHEL LAUMUR, ARMAND HUBERT LECLERC, ALBERT MAZUEL, ANTOINE
RANQOIS MOMORO, JACOB PEREIRA, PIERRE JOSEPH BERTHOLD PROLl, CHARLES PHILIPPE R SIN, FRANQOIS NICOLAS VINCENT5 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DES INDULGENTS, CLAUDE
ASIRE, FRANQOIS CHABOT, GEORGES JACQUES DANTON, JEAN-FRANQOIS DELACROIX,
JOSEPHIELAUNAY,CAMILLE DESMOULlNS, MARC RENE MARIE D'AMARZIT DE SAHUGUET ESPAGNAC, PHI
IPPE FRANQOIS NAZAIRE FABRE D'EGLANTINE, EMMANUEL FREY, JUNIOS FREY, ANDRES MARI.A: E GUZMAN, MARIE JEAN HERAULT DE SECHELLES, PIERRE NICOLAS PHILIPEAUX, FRANQOIS Jo
EPH WESTERMANN 13 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONSPI RATION DU [.UXEMBOURG, J IN-MICHEL BEYSSER, PIERRE GASPARD CHAUMETIE, ANNE LUCILE DESMOULlNS, ARTHUR DILLON
NTOINE SIMON 29 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR AUGUSTE GERMAIN JOBERT, PROSPE� SIJAS, JEAN-BAPTISTE VINCENT30 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR, ROBERT JEAN-JAC-
EAN-BAPTISTE JOSEPH GOBEL, PHILIBERT SIMOND 8 MAl 1794/ SUITE AU PROCES DES FERMIEls GENERAUX ANTOINE LAURENT DE LAVOISIER 17 JUIN 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONJU
ATION DE BATZ MARIE-SUZANNE CHEVALLlER, FRANQOIS DANGE, NICOLAS ANDRE MARIE FR�IDURE, HENRI LADMIRAL, ANNE-CECILE LEMOINE, JEAN-BAPTISTE MARINO, AIMEE CECILE RE-
AULT, ANTOINE RENAULT, ANTOINE-JACQUES RENAULT, JEANNE RENAULT, BALTHAZAR RouSSl, JEANNE LOUISE FRANQOISE SAI�TE-AMARANTHE, EMILIE CHARLOTIE SAINTE-AMARANTHE,
OUIS SAINTE-AMARANTHE, ANDRE SAINTENAC, CHARLES-ANTOINE SARTINE, CHARLES-FRAN<;;� VIROT DE SOMBREUIL, STANISLAS VIR0T DE SOMBREUIL 25 JUILLET 1794/ SUITE AU PROCES
E LA CONSPIRATION DES PRISONS (ST-LAZARE) ANDRE MARIE DE CHENIER 28 JUILLET 1794 / �ITE AU 9 THERMIDOR GEORGES COUTHON, RENE FRANQOIS DUMAS, JEAN-BAPTISTE EDOUARD
LEURIOT-LESCOT, FRANQOIS HANRIOT, CLAUDE FRANQOIS DE PAYAN, MARIE ISIDORE MAXIMILI�\J DE ROBESPIERRE, AUGUSTIN BON JOSEPH DE ROBESPIERRE, LOUIS ANTOINE DE SAINT-JUST,
UES ARTHUR 17 JUIN 1795/ SUITE AU 12 GERMINAL, PIERRE BOURBOTIE, JEAN-MICHEL DUR� PIERRE AMABLE SOUBRANY 7 MAl 1795 / SUITE AU PROCES DES ANCIENS MEMBRES DU TRIBU-
AL REVOLUTIONNAIREANTOINE QUENTIN FOUQUIER-TINVILLE, MARTIAL JOSEPH ARMAND HERIANN, JOACHIM VILATIE 27 MAl 1797 / SUITE A LA CONSPIRATION DES EGAUX FRANQOIS NOEL
GRACCHUS) BABEUFCONDAMNATIONS DU TRIBUNAL REVOLUTIONNAIRE DE PARIS (6 AVRIL 179 - 31 MAl 1795): 2747 CON DAMNATIONS TOTAL-TERREUR (6 AVRIL 1793 -10 JUIN 1794): 1216
ONDAMNATIONS-GRANDE TERREUR (11 JUIN - 27 JUILLET 1794): 1409 CONDAMNATIONS-REAQ"ION THERMIDORIENNE (28 - 30 JUILLET 1794): 107 CONDAMNATIONS
Andrea Chenier Al costat dels sentiments apassionats i nobles dels dos
protagonistes principals -el sensible i generos poetaAndrea Chenier, la delicada i vulnerable Maddalena de
Coigny, jove noble que I'estima i el segueix al suplici-,es un encert la figura interessant de Carlo Gerard, antic
majordom de la familia de Maddalena, que ha esdevin
gut un dels homes forts de Hobespierre, pero que es capa.;;de sentir pietat i conserva el sentit de la [usticia, i quefinalrnent intenta salvar els que havia considerat ene
mics de classe. Un altre protagonista, encara, es el poblefrances, que interve en els csdeveniments histortcs quees narren, que I'opera fa reviure en els cants patriotics i
revolucionaris del cor.
EI temperament impetuos i passional de Giordano i la
seva rica vena melodica troben en la sanguinaria intrigai en els sentiments desfermats d'aquest drama un camp
adequat als aspectos mes emocionants i fins declamato
ris de Ia seva escola, pere s.etnpre amb una partitura molt
pen estructurada i una gran elegancia d'estil. Al costat
d'una orquestra brillant i acolorida, i de moments coralsde gTan efecte, ens dona alguns dels moments mes extraor
dinarfs del melodrama Italia, com la improvisacio de
Chenier en el primer acte, «Un di all'azzurro spazio»,que canta a I'amor i evoca la miseria i el sofriment dels
humils, una de les aries mes estimades pels tenors ita-
Hans, 0 I'aria «La mamma morta» de Maddalena, d'un
lirisme exqui sit,
Andrea Chenier (1896) d'Umberto Giordano es considerauna de les grans obres de] verisme si s'enten el concepteen un sentit ampli, que inclou els compositors de I'anomenada Jove Escola italiana, els quaIs s'apartaren, de fet,de la tematica naturalista inicial i mantingueren moltes
de les convencions i dels comportaments retor'ics del
melodrama romantic italia, d'acord amb eillenguatgemusical i la tecnica del cant propis dels primers drames
veristes.Definida com a dramma istorico, elprotagonista es, efec
tivament, un personatge real i fames en el mon Iiterari
frances, el poeta Andre Chenier (1762-1794), nascut a
Constantinoble de pare frances i mare grega, que va
escriure una interessant obra Iitcraria a cavall del neo
classicisme i el primer romanticisme, i que mori ala guillotina al final del periode del Terror, el 25 de juHol de
1794, molt poc abans de la caiguda de Robespierre, perhaver denunciat els excessos d'una Revolucio que havia
tingut inicialment totes les seves simpaties.L'argument -obra de Luigi IIHca, un dels Ilibretistes de
Tosca- recullla personaHtat noble i generosa del protagonista i el seu tragic final, pero crea, a mes, una trama
Iiteraria que vol donar una imatge convincent del clima
i el context dels darrers anys de la Hevolucio Francesa.
14
Hesurn argumentalEl «dramma istorico» Andrea Chenier, en quatreactes, amb musica d'Umberto Giordano i llibret
de Luigi Ilhca fou estrenat el 1896 al Teatro alla
Scala de Mila amb un exit important. El mateix
anypassa a Nova York i molt aviat als principalsteatres europeus i americans (s 'estrena al Liceu el
1898). L'acci6 te
lloc a la Franca de
la Revoluci6, des
del seu inici -estiu
de 1789- fins als
darrers dies del
regim del Terror
(juliol de 1794).Eis noms resenyats ales
paqines 10, 11, 78 I 79 corres
ponen a una selecci6 de Iscondemnats a mort pelstribunals revolucionaris entre
1793 I 1797. En aquest periodevan ser vfctimes de la guillotinauns 2.750 francesos.
A dalt I paqines sequents:Imatges de la producciod'Andrea Chenier,amb direccio d'escenade Philippe Arlaud.
Fotografles delNew National Theatrede Toquio.
�estiu del 1789, al castell normand dels comtes de Coigny,els criats, presidits per un imposant majordom, preparen una
festa al jardi d'hivern. Entra Carlo Gerard, amb Iliurea, portantamb altres criats un gran sofa blau, al qual quan resta sol s'a
dreca amb sarcasme alludint ales velles i ridicules dames quehi han festejat, MENTRE SENTIM UNA DANSA DE CARAcTER GALANT
QUE ENS PORTA UNA MUSICA ROCOCO. l.'entrada del pare de
Gerard, veil i xacros, que du amb dificultat un altre moble, recordaal filiia dura condicio servil que pateixen els criats i els fills queengendren I CANTA UN AGRESSIU MONOLEG -"SON SESSANT'ANNI,
o VECCHIO, CHE TU SERVI!»- EN QUE MOS-
TRA L'ODI A LA "CASA DORATA» I LI ANUN
CIA ELS CANVIS RADICALS QUE HA DE POR
TAR LA REVOLUCIO ("E L'ORA DELLA
MORTE!»).
AQUESTA VIOLENCIA ES DISSOL EN UNS
INSTANTS EN UNA MUSICA DOL<;:A, ANGELI
CAL, MARCADA PELS SONS DE LA FLAUTA I
L'ARPA QUE CONTINUEN AMB EL VIOLi, tot
acompanyant I'entrada de Maddalena, la
jove i bella filla dels Coigny, amb la seva
mare, la comtessa, i la fidel criada Bersi.
La noia mostra immediatament el seu
caracter somniador i romantic (<<II giornogia s'inserra lentamentel») i Gerard la contempla amb admira
cio i tendresa, en contrast amb la ira anterior. La comtessa se'ns
presenta com una aristocrata pretensiosa i previsible: dona ordresal criat, esmenta amb orgull els convidats parisencs a la festa,renya la filla perque no s'ha vest it encara d'etiqueta. Maddalena,en canvi, ens dona nova inforrnacio sobre el seu caracter refu
sant la moda convencional del moment -cotilla, faldilles infla
des, barret pretensios+ i decidint de vestir de manera neoclas
sica, amb una tunica blanca i flors als cabells.
Comencen a arribar els convidats a la festa, tots molt ben abi-
16 Resum argumental
A C TE I
"Ohl, com es van estremir els teus turons
Som ales portes de la Revolucle Francesa, al castell dels
comtes de Coigny, on es prepara una gran festa. Carlo
Gerard, criat de confianca de la casa, mostra el seu
caracter rebel en un rnonoleq ironic a un gran sofa blau sobre
les velles i ridicules dames que hi han festejat i un altre, molt
mes agressiu, quan entra el seu pare, veil i xacros, que fa sel
xanta anys que serveix en aquesta casa, la qual odia com a
simbol d'un mon injust i cruel, alhora que en profetitza un
final proximoGerard mostra molt aviat, pero, una anima sensible, quan
arriba la bella i dolca Maddalena, la filla dels comtes, amb la
seva mare i la fidel criada Bersi. EI caracter somiador de la
noia contrasta amb I'actitud convencional de la mare, exci
tada per la festa i pels convidats importants que son a puntd'arribar.
Entre aquests convidats que porten noticies alarmants del
que succeeix a Paris, noveHistes i musics, hi ha el poeta Andrea
Chenier. Despres d'escenificar una egloga pastoral, la com
tessa demana a Chenier que reciti un vers i aquest es nega a
fer-ho. Maddalena i les seves amigues aposten que aconse
guiran fer canviar d'actitud el poeta, i aquest, ferit per les bro
mes, respon amb un fervent elogi de I'amor i una violenta
requlsltorla contra la noblesa i el clergat. Tothom s'indigna,IIevat de Maddalena i Gerard, que no se senten al-Iudits perles paraules de Chenier. EI ball d'una gavota salva de moment
la situacio, perc I'ambient torna a posar-se molt tens quan
Gerard deixa entrar uns pagesos esparracats que canten la
seva mlseria i llenca la seva lliurea als peus de la mestressa
abans d'anar-se'n amb els pagesos. Ultratjada i humiliada, la
comtessa acusa els llibres de les idees de Gerard abans que
la gavota torni a ser represa.
en vellre restaurar les teves ru'ines,
i per la llibertat donarien sense recanca
el sell vi el seu oli i els boscos exuberants!
Ais teus 1I0garets he vist la planyivola misena,
la mendicitat livida i el dolor amarg.
I'he vist ales teves terres, camperol indIgent,
male;nt el rigor d'un fisc avar i dur,
vessant als peus dels poderosos lIagrimes IOutuS,
tot xop de suor per a tu esteril,
sense esma per viure, i presa de legitima por
de donar vida a uns fills tan malaurats com tu"
ANDRE CHENIERA la France
Resum argumental 17
18 Resum argumental Resum argumental 19
«Veus les viles gemegar sota els soldats;
fa contrastar la
bellesa del m6n
amb la maldat dels
opressors dels pobres i miserables,fet que fascina im
mediatament Mad
dalena i provoca la
sorpresa admirativa
de Gerard, mentre els convidats, incomodats, donen a entendre
que les paraules del poeta no s6n rellevants.
Maddalena fuig i I'orquestra repren una gavota que els presents es disposen a ballar quan irromp a la sala Gerard, DAVANT
UN GRUP DE MENDICANTS CANTANT UNA LLASTIMOSA MELOPEA,
QUE PRESENTA DIENT "SUA GRANDEZZA LA MISERIA!", davant la
indignaci6 de la comtessa. EI criat s'enfronta a la mestressa i Ii
retorna amb orgull la Iliurea que defineix la seva condici6. Eis
servidors fan fora els mendicants i Gerard surt amb ells iamb
el seu veil pare. La comtessa se sent ultratjada i humiliada, repel consol dels amics i acusa els Ilibres de les idees de Gerard
(<<Ah, quel Gerard ... l.'ha rovinato illeggere»), i tornem a sentir el
so dels violins que reprenen la gavota, mentre els convidats ini
cien la dansa.
Ilats, i L'ORQUESTRA ACOMPANYA EL MOMENT AMB UNA MUSICA
ALEGRE I QUE VA PAUTANT EL PROTOCOL D'ACOLLIDA QUE LA COM-
TESSA PORTA AMB GRACIA I ELEGANCIA. Es presenten ara I'es
criptor Pietro Fleville, protegit del rei, que
acompanya un music italia, Flando Fiori
nelli, i Andrea Chenier, que defineix com
«un che fa versi e che promette molto», i
tambe un rnossen i alhora poeta, que ve
de Paris i porta noticies nefastes -el rei
es feble, el Tercer Estat ha estat convo
cat, l'estatua d'Enric IV ha estat ultratjadacosa que fa exclamar a la comtessa «Non
temono piu Diol»,
Fleville calma els anirns I TE LLOC LA
REPRESENTACIO D'UNA EGLOGA QUE ELL
MATEIX HA COMPOST AMB UNS CORS DE
PASTORS I PASTORES QUE ENCANTEN ELS
CONVI DATS. La comtessa demana a Che
nier que reciti una poesia seva i el joves'hi resisteix fins que Maddalena, voltada
d'amigues, intenta convencer-lo. Ouan
aquest pronuncia la paraula «arnor», les
noies se'n burien perque havien apostatque no tardaria un minut a dir-Ia i Ii ferei
xen I'amor propi. Chenier reacciona amb
rabia i IMPROVISA, AMB ENERGIA I AGRES
SIVITAT, UN POEMA, "UN Di ALL'AZZURRO
SPAZIO", QUE CONSTITUEIX L'ARIA MES
FAMOSA DE L'OPERA, QUE VA PROGRES
SANT A PARTIR D'UN QUASI RECITATIU INI
CIAL FINS A ARRIBAR A LA INCANDESCEN
CIA LiRICA, EN UN ESTIL LLiURE I NATURAL
I UNA AGITACIO CREIXENT. Aquesta aria
ens mostra un Chenier revolucionari, que
servjtud. voracos impostos, tributs, taxes felxugues,
la sal fjlla de la terra, 0 fins i tot I'aigua dels mars,
fonts d'opressio i de f1agells diversos;
veuS vint bandolers, revestits del nom sag rat del
princep,I mir-se per esquarterar una trista provmcta,
i couer esperitats, assedegats de sang,
a repartir-se'n els membres esquarterats.Db santa Igualtat! Dissipa les nostres tenebres,
EI ric indiferent passeja en carrossa,
envoltat arreu d'aquests pous secrets,
riu amb els botxins, si es que ell no es un botxl;
___prop d'aguests neg res reductes de la mlsena
extrema,
compra els transports d'una amant impura,
canta sobre les tombes i beu entre els morts»
ANDRE CHENIERA la France
.... ,
.
s zel i energia que no hem esmerc;:at mai a conquerir la lIi-
«Treballem per la nostra propla perdlclo amb me. d r.lHll-r.ecor.d stra existencia!
d" temps de vosalt1'e'!>.lTOmes-en-ql:le· a .
bertat! Oh francesos,. aqui a poc , l�s!-Endavant-l-Ql:le-la-Mulll:an:y.a_[e ror revoluciona-
[ 1 Erancesosl Conelxeu els vostres enemlcs, a. �,_per6 nomes en
rO aniguilada, no deixi germans, ni amlcs! Ignoro 51 el cehms-reserv-a-1:lR-91o·vem-rep
,
d un membTe-cte-ta-Mtlnt-anyal�-------------ces de venjanca ens pot onar per amo
CHARLOTIE CORDAY ..
Nota trobada a la preso i esc rita com a testament public
Apareix Gerard acompanyat de I'espia que I'ha advertit i
intenta separar la parella. Chenier reacciona amb vlolencia i
treu I'espasa -mentre confia Maddalena a Roucher, que ha
arribat d'improvfs- i fa fugir l'lncreible amenacant-Io amb una
pistola. Gerard cau ferit en la lIuita que segueix i, en reconei
xer Chenier, reacciona a favor seu, I'adverteix que esta ales
llistes neg res i ha de fugir, alhora que Ii demana que prote-
geixi Maddalena. Chenier fuig, torna Pes
pia amb guardies nacionals i molta gentque el segueixen, pero Gerard diu que
En una placa parisenca, cinc anys des
pres (1794), veiem un altar dedicat a Marat,el Cafe Hottot i la terrassa dels feuillants,nom donat als moderats 0 constitution
nels, que tenien el club en un antic con
vent cistercenc. AI fons, I'antic Couts-la-
Reine i el pont Peronnet. Mentre Chenier
seu, sol, en una tau la, esperant el seu amic
Roucher, el sans-culotte Mathieu i el seu
amic Orazio Coclite parlen amb arroqancia de la Revoluci6. Entre la gent, hi ha
molts ciutadans dels anomenats mervei-
/Ieuses i incroyables, seguidors de les noves idees, que vestien
d'una manera extravagant.Bersi, I'antiga cambrera de Maddalena, se sent espiada per
un dels agents de Robespierre, i, atemorida, FA UNA EXAGERADA
PROFESSIO DE FE REVOLUCIONARIA, GRANDILOOUENT, AMB BRI-
LLANT ACOMPANYAMENT DE L'OROUESTRA, �UE MARCA AMB HABI
LlTAT LES CANONADES, ELS TIMBALS I EL SO DE LES MONEDES DE
LA VISIO HIPERBOLICA DE LA CRIADA. Passa una carreta de con-
20 Resum argumental
ACTE II
Cinc anys despres, en plena epoca del Terror, Chenier
espera el seu amic Roucher en una placa parisenca on
hi ha un altar a Marat, en uns moments de gran ani
maci6 i molta gent, entre la qual diversos ciutadans deIs ano
menats merveilleuses i incroyables, seguidors de les noyes
idees. Apareix Bersi, I'antiga criada de Maddalena, que se sent
espiada per un lncrefble i fa una exagerada i poc creible pro
fessi6 de fe revoluclonana. Aquest espia te l'encarrec de Gerard,ara Ifder de la Revoluci6 i lIoctinent de Robespierre, de toea
litzar Maddalena.
Roucher, I'amic del poeta, intenta convencer-lo que acceptiel passaport que Ii porta i salvi la seva vida, que esta arnena
cada pels qui I'han declarat contrarevolucionari. Pero Chenier
creu que el seu destf Ii ha de portar I'amor que encara no ha
conegut i vol restar a Parfs per trobar una dona misteriosa
que Ii escriu demanant ajuda, «Esperance». Rocher el convene
que la carta deu estar escrita per una de les cortesanes al ser
vei de la Revoluci6, i Chenier decideix fugir.La gent s'aglomera per veure passar Robespierre i canta cors
vibrants glorificant la Revoluci6 i els seus herois. Gerard te una
conversa a part amb l'lncrefble que fa d'espia i que Ii preguntaper I'aspecte de Maddalena per poder trobar-Ia. La descripci6Ifrica de I'antic criat ens mostra clarament I'amor que sent per
ella. Apareix Bersi, que intenta lnutilrnent desorientar l'lncre...•
ble, i diu a Chenier que «Esperan<,:a» aviat vindra a trobar-Io.
Es fa fosc i Chenier es, a prop de I'altar de Marat, amb la seva
desconeguda «Esperan<,:a», vestida de serventa, que no es altra
que Maddalena de Coigny. EI retrobament dels dos joves cons
titueix un bell episodi: Maddalena Ii confia com ha patit aquests
anys i que no s'havia atrevit a demanar·li ajuda perque ell era
poder6s i ella estava amenacada; Chenier respon amb devoci6
i amor i els dos enamorats es prometen fidelitat fins a la mort.
"Corn' Mentre que arreu, sineeres a fingides,
lEIS lIagrimes i les gueixes de eovards i perversos
consagren Marat entre els immortals;. .
i rnentre qlle, saeerdot orgullos d'aquest Idol VII,
bin irnplldent reptil dels lIots del Parnas
vornita I'" himne infame al peu dels seus altars,
la veritat calla' A la seva boca gla"ada,
la lIenglla entrebaneada pels lIigams de la por,
fblrta 110 jllst homenatge ales glorioses �est�s!Tan plaeot es dones, viure? Quin valo: te la vl,daquan el peosament, a un jou vergonyos sotmes,
al fans del cor s'amaga, tremolos, de tots els ulls?
�Io no a til no et vull honorar en silenci,
ANDRE CHENIEROda a Marie-Anne-Char/otte Corday
Resum argumentar 21
no sap qui es I'agressor abans de caure
sense sentit. EI sans-culotte Mathieu
atribueix I'atemptat als girondins.
Es fa fosc i I'escena queda solitaria, Prop de I'altar de Marat,Chenier es troba amb la seva desconeguda «Esperance», ves
tida de serventa, que no es sino Maddalena de Coigny. EI retro
bament dels dos joves constitueix un bell episodi: Maddalena Ii
confia com ha patit aquests anys i que no
s'havia atrevit a demanar-li ajuda perqueell era poderos i ella estava amenac;:ada(<<ERAVATE POSSENTE») EN UNA ARIA DE
TEN FIDELITAT «FINO ALLA MORTE INSIEME!»
sense saber que aixo aviat sera realitat.
Apareix Gerard acompanyat de I'espiaque I'ha advertit i intenta separar la parella. Chenier reacciona amb violencia, treu
I'espasa -mentre confia Maddalena a Rou
cher, que ha arribat d'improvfs i fa fugirl'lncreible amenacant-lo amb una pistola.Gerard cau ferit en la Iluita que segueix i,en reconeixer Chenier, reacciona a favor
seu, I'adverteix que esta ales Ilistes neg res
i ha de fugir, alhora que Ii demana que pro
tegeixi Maddalena. Chenier fuig, torna I'es-
pia amb quardies nacionals i molta gent que el segueixen, peroGerard diu que no sap qui es I'agressor abans de caure sense
sentit. EI sans-culotte Mathieu atribueix I'atemptat als girondins
22 Resum argumental
demnats a mort vers la guillotina, la gent els insulta, I'orquestraens fa sentir Ah! Ce ira!, una de les primeres cancons de la Revolucie. Bersi desapareix i I'espia, no gens convencut, que intentalocalitzar Maddalena de Coigny seguint les ordres de Gerard
-que s'ha convertit en un Ifder i Ilodinent de Robespierre-,apunta les seves observacions en un carnet mentre Chenier
observa I'escena.
Arriba Roucher, bon amic del poeta, que intenta convencer-
10 que accepti el passaport que Ii porta i salvi la seva vida, queesta amenacada pels qui I'han declarat contrarevolucionari. EL
DUO DELS DOS AMICS ES CONVERTEIX EN ARIA SOBRE UN FONS
DE TROMBONS I ACOMPANYAMENT D'ARPA QUAN CHENIER LI CON
FIA QUE CREU EN EL DESTi (<<CREDO A UNA POSSANZA ARCANA»)
QUE LI HA DE PORTAR L'AMOR QUE ENCARA NO HA POGUT TRO
BAR A LA VIDA, I LI CONFIA QUE VOL RESTAR PER TROBAR LA
DONA MISTERIOSA QUE LI ESCRIU UNES LLETRES DEMANANT-LI
AJUDA, LA QUAL SIGNA «ESPERAN<;:A». Rocheropinaque lacarta
elegant i perfumada, de bella cal·ligrafia, respon a una vulgarMeravellosa, una de les tantes cortesanes al servei de la Revo
lucie, i convene Chenier, desillusionat del seu somni, que fugide Parfs.
Pero aleshores LA GENTADA S'AGLOMERA PER VEURE PASSAR
ROBESPIERRE I CANTA CORS VIBRANTS GLORIFICANT LA REVO
LUCIO I ELS SEUS HEROIS, ENTRE ELS QUALS HI HA GERARD. Diver
ses accions tenen Iloc ara a I'escenari, on a mes de Chenier i
Roucher que fan els seus comentaris i la multitud entusiasta,veiem Gerard, que te una conversa a part amb l'lncreible que fa
d'espia, el qual Ii pregunta amb precisio sobre I'aspede de Mad
dalena per poder trobar-Ia. La descripcio Ifrica de I'antic criat
sobre els encants de la noia ens mostren clarament I'amor quesent per ella. Apareix Bersi, seguida de prop per l'lncreible, queinutilrnent intenta desorientar i que sera testimoni amagat de
I'escena que ve, i diu a Chenier que aviat una dona arnenacadaper un gran perill, «Esperance», vindra a trobar-Io.
"Com' on ,.Itim raig. com un ultirn zefir
----aAimen la fi d'un dia radiant,
-81 pe'! del cadafal torno a provar la meva lira.
potse' aviat sera el meu torn.
�tse' abans Que I'hora, en el seu passeig circular,
------hagi posat sobre I'esmalt brillant,.
eR els seixanta passos que fiten el seu carru,
else. I peu sonor i vigilant,----el son de la tomba m'acaronara la parpella.
-------Abans que aQuest poema que ara comen90
---i:lagi encetat la seva segona meitat,
potse' dintre d'aguests murs esglaiats,
el missatger de la mort, negre reclutador de les ombres,
escortat per infames soldats,
'------eStremint amb el meu nom aquests tenebrosoS correctors,
OR e'ro tot sol a gambades entre la multitud,
esmolant aquests dards perseguidors del crim,
---SOCO's massa feble del just,
estroncar;i de sobte als meus Ilavis la rima;
i lIigant-me els bracos amb cadenes,
m'arrossegara, mentre s'amunteguen al meu pas
els meus tristos companys reclusos,
q. Ie em coneixien abans del paoros missatge,
perc que ja no em conetxen=
ANDRE CHENIERComme un dernier rayon
Resum argumental 23
GRAN VARIETAT EXPRESSIVA, ACOMPA
NYADA PER LES CORDES I L'ARPA, QUE CON
CLOU AMB L'EXPRESSIO D'UNA GRAN
ANGOIXA (<<SON SOLA AL MONDO! / ED HO
PAURA!»). LA RESPOSTA DE CHENIER ES
AMOROSA (<<ORA SOAVE, SUBLIME ORA D'A
MORE») I ELS DOS ENAMORATS ES PROME-
I LA GENT ELS INSULTA AMB CRITS I AMENACES AL SO DELS HIM
NES REVOLl:JCIONARIS.
La darrera escena es la del judici sumarisslrn, presidit per
Dumas iamb el cruel Fouquier Tinville com a acusador. Des
pres d'una serie de veredictes de mort, acollits per I'alegriadesfermada de la gent, arriba el torn de Chenier, al qual s'im
puta haver escrit contra la Revolucio i haver estat soldat amb
Dumouriez. EI poeta proclama amb orguilia seva innocencla
i fa un patetlc cant ala patria. Gerard afirma que I'acta escrita
per ell es una falsa denuncla i fa una defensa apassionada de
Chenier i una diatriba ferotge contra el
tribunal. Peri> la condemna a mort es
inapel·lable i I'acte acaba amb la multi
tud exultant i el crit d'horror de Madda-
l.'acte transcorre a la gran sala del Tri
bunal Revolucionari, presidit per la ban
dera tricolor, una gran pan carta que diu
«Cittadinil La patria e in pericolol» i una
urna on es recullen els donatius del pobleper a la guerra que les potencies euro
pees aliades a la monarquia francesa
menen contra Franca Mathieu es inicial
ment I'encarregat de motivar, de manera
rude i agressiva, la generositat dels pre
sents, pero amb poc exit. Arriba Gerard,convalescent de la ferida, que es rebut
amb un corrent de simpatia i Mathieu Ii
cedeix la paraula. EI politic es mostra un
tribu eloquent, dona una visio molt negativa de la situacio (sl.acrimee sangue da la Francia!») i demana no sols diners, sino volunta
,
ris per donar la seva sang per la patriaLa res posta es entusiasta i CULMINA AMB LA INTERVENCIO DE
LA VELLA I CEGA MADELON, QUE EN UNA INTERVENCIO PATETICA
I SENTIMENTAL I AMB UN CERT TO FUNEBRE, ACOMPANYADA PELS
TIMBALS I PER LES ARPES, ,SON LA VECCHIA MADELON», ens fa
26 Resum argumental
ACTE III
Alagran sala del Tribunal Revolucionari es recullen els
donatius del poble per a la guerra que les potencieseuropees aliades ala monarquia francesa han ernpres
contra Fran.;a. Mathieu intenta motivar, de manera rude i agres
siva, la generositat dels presents; aviat arriba Gerard, conva
lescent, rebut amb un corrent de simpatia. EI politic es mos
tra un tribu eloquent, dona una vlsio molt negativa de la sltuaclo
i demana no sols diners, sino voluntaris per donar la seva sang
per la patria. La resposta entusiasta culmina amb la inter
veneto de la vella i cega Madelon, que ens fa saber que el seu
fill i el seu net ja han donat la vida per la Revolucio i que ara
lliura el jove besnet, Roger, l'unlca ajuda que Ii queda, per sal
var la patrla.Despres d'uns breus preparatius, la sala queda convertida
en el Tribunal Revolucionari. Gerard seu en una taula per fer
al comlte la lIista d'acusats. Se Ii acosta l'lncreible amb la
noticia que Chenier ha estat fet presoner, cosa que sens dubte
tara que Maddalena es presenti. Obliga Gerard a incloure el
nom de Chenier en la llista, peri> I'antic criat i revolucionari
sincer, ara se sent derrotat, pressionat i impotent davant uns
nous amos que s'han tornat inhumans i davant la seva rao ara
esclava dels sentits.
L'arribada de Maddalena per demanar clernencla per Che
nier agreuja I'angoixa de Gerard, que decideix confessar-li els
aspectes mes foscos de la seva conducta. Li diu com I'ha esti
mad a de sempre i que esta decidit a posseir-Ia, peri> quan ella
respon a l'arnenaca de violacio oferint-li el seu cos a canvi de
I'alliberament de Chenier, s'emociona d'un amor tan gran i
esclata en sanglots. Maddalena Ii explica aleshores la traqedia que ha viscut els darrers anys -I'assassinat de la mare,
I'incendi del castell, la fam, la por i la malaltia- i evoca I'amor
de Chenier que I'ha feta viure els darrers temps. Gerard Ii
demana perdo i jura que l'ajudara,
_�'«p'NlGomes la virtut es lIiure. Honor de la nostra hi��ria,__eell�noslre immortal oprobi hi viu amb la teva glona,
_omes hi fOres un home i venjares els hu�a�s.-----I-Aosaltres viis eunucs, ramat covard i sense anima,
---sabem repetir alguns planys de dona,
-P6ro..el ferro seria feixuc per a les n�stre� febles mans.
No, no creies pas que un unic traldor [mrnolat
---set'ia s'lficient per venjar els manes de Fran,<a,.
'----I'lj.que.tra'iria del caos les esparses despulles del pais.
Volies, inflamant els valors timids,..
atiar les dagues contra tots aquests .p.arr.lcl�es,grassoS de rapinya, sang I mfamla.
-Un malvat menys repta per aquest fang.
ba virt'lt t'aplalldeix. De la seva viril ncanca,
___e9,!s;ocolta, bella hero'ina, escolta I'augusta veu.
Oh, virtut, la daga unica esperan,<a de la terra,
---<e.ss;..Ila leva arma sagrada, quan el tro.
:.._--c:dl6sixa regnar el crim i et ven ales seves lIels!"
.
ANDRE CHENIEROda a Marie·Anne·Charlotte Corday
Resum argumental 27
lena.
28 Resum argumental Resum argumental 29
!SOh patF' 'Ela me.a:ls leus I"rortun,s em tren uen ..
saber que el seu fill i el seu net ja han donat la vida Iluitant perla Revoluci6 i que ara Iliura el jove besnet, Roger, l'unica ajudaque Ii queda, per salvar la patria, ELS PRESENTS QUEDEN COM
MOSOS I CANTEN I BALLEN UNA EXPLOSIVA CARMAGNOLA PELS
CARRERS DEL VOLTANT.
Despres d'uns breus preparatius, la sala queda convertida en
el Tribunal Revolucionari que te en el terrible Fouquier TinvilleI'acusador public. Gerard seu en una taula per fer al Cornite una
Ilista d'acusats, quan se Ii acosta l'lncreible amb la notfcia queChenier ha estat fet presoner -els venedors de diaris ho anun
cien al carrer-, cosa que sens dubte tara que Maddalena es presenti, COM FA EXPliCIT EN L'ARIA PLENA DE MALDAT IIRONIA .DON
NINA INNAMORATA •. Obliga Gerard a incloure el nom de Chenieren la Ilista, que d'altra banda ja esta condemnat per Fouquier,pero I'antic criat i revolucionari sincer, se sent ara derrotat, pressionat i impotent davant uns nous amos que s'han tornat inhu
mans. CANTA UNA FAMOSA ARIA, ,NEMICO DELLA PATRIA?», EN LA
QUAL FA AMARGUES REFLEXIONS SOBRE LES OPINIONS PRE
CONCEBUDES I PARCIALS DELS TRIBUNALS, EVOCA ELS IDEALS
QUE EL VAN PORTAR A LLUITAR PER UN MaN MILLOR (<<LA COS
CIENZA NEI CUOR I RIDESTAR DELLE GENTI») I MEDITA SOBRE LA
RAO ARA ESCLAVA DELS SENTITS, EN UNA LiNIA MELODICA EN QUE
AFLORA LA DESESPERACIO I L'AMARGURA.
�arribada de Maddalena, destrossada, per demanar clernen
cia per Chenier, agreuja I'angoixa de Gerard, que decideix -en
un intent de dignificaci6- confessar-li els aspectes mes foscosde la seva conducta. LI DIU, EN UNA ARIA VIOLENTA I CARREGADA
DE PASSIO MALGRAT L'EVOCACIO DE MOMENTS FELlC;;OS, COM L'HA
ESTIMADA DES DE SEMPRE (,10 T'HO VOLUTO ALLORA CHE TU PIC
CINA») I QUE ESTA DECIDIT A POSSEIR-LA, perc quan ella respona l'arnenaca de violaci6 oferint-li el seu cos a canvi de I'allibe
rament de Chenier, s'emociona d'un amor tan gran i esclata en
sanglots. Maddalena Ii explica aleshores la traqedia que ha vis
cut els darrers anys -I'assassinat de la mare, I'incendi del cas
tell, la fam, la por i la malaltia- EN LA BELLA I EMOCIONANT ARIA
,LA MAMMA MORTA», QUE INTRODUEIX UN SOLO DE VIOLONCEL,
AMB UNA PRIMERA PART EN QUE DOMINA EL PLANY 0 LAMENTA
Cia PELS HORRORS SOFERTS I UNA SEGONA EN LA QUAL PREVAL
EL LlRISME QUAN EVOCA L'AMOR DE CHENIER, QUE L'HA FETA VIURE
ELS DARRERS TEMPS. Gerard Ii demana perd6 i jura que I'ajudara
La darrera escena es la del judici sumarfssim dels acusats,
presidit per Dumas iamb el mateix Fouquier Tinville com a acu
sador. Despres d'una serie de veredictes expeditius de mort,acollits pels crits desfermats de la gent que no deixen ni parlarels acusats, arriba el torn de Chenier, al qual s'imputa haver escrit
contra la Revoluci6 i ser soldat amb Dumouriez. EL POETA IMPOSA
EL SILENCI I PROCLAMA AMB ORGULL LA SEVA INNOCENCIA EN
UNA VIBRANT ARIA, .si, FUI SOLDATO·, QUE ACABA EN UN PATE
TIC CANT A LA pATRIA. lnterve despres Gerard, que davant la sor
presa de I'acusador afirma que I'acta -que ell ha escrit- es una
falsa deruincia i fa una defensa apassionada de Chenier i una
diatriba ferotge contra el tribunal, «orqia d'odi e di vendette»:
Perc la condemna a mort es inapel·lable i I'acte acaba amb la
multitud exultant i el crit d'horror de Maddalena.
e. "0 que el meu ulftm sospir si ui util Ie iii !'RoFt, Fie '""lale
Paris, sigui Ufl sellyal d'ulIlO per a tots els amics9de I
I a s
�eus conciutadans' q"e el me", sail, exhibit a
CHARLOTTE COR DAYNota trobada a la preso i escrita com a testament public
CHARLOTTE COR DAY .
bfNota trobada a la preso i esc rita com a testament pu IC
30 Resum argumental
ACTE IV
Alapres6 de Saint-Lazare, Chenier escriu els seus darrers
versos mentre espera la mort, acompanyat de Roucher.
Sentim fora les notes de La Marsellesa, i entren ales
hores Maddalena i Gerard, el qual, fidel ales seves prorne
ses, la introdueix amb un passaport especial per poder ser
canviada per una condemnada i morir al costat de Chenier. EI
carceller Schmidt accepta la proposta de la jove i Gerard, com
m6s, surt de la pres6 per fer un intent desesperat d'obtenirI'indult de Robespierre.
Finalment units els dos amants, cornenca un extens i bri
lIant duo que tanca I'obra, en que l'exaltaci6 i el dolor de la
situaci6 es tenyeixen de la felicitat d'estar junts novament i
de morir plegats, amb moments d'un lirisme extraordinari (<<Lanostra morte e il tronfo dell'amorl»), Eis timbals anuncien l'ar
ribada de la carreta que els ha de conduir a la guillotina i queels amants reben amb una extasiada acceptaci6 de la mort
«<Viva la morte insiem»),
Gerard, pie de dolor i amargura, apareix encara amb el bit
lIet a les mans que ha rebut de Robespierre com a res postaala seva demanda de gracia: «Perfino Platone bandiva i poetidalla sua Repubblica».
Ala preso de Saint-Lazare, Chenier escriu en una tauleta men
tre espera la mort, acompanyat de Roucher. ES TRACTA DELS
SEUS DARRERS VERSOS, -COME UN BEL Di 01 MAGGIO., EN QUE
S'ACOMIADA DE LA SEVA DARRERA DEESSA, LA POESIA, EN LA SEVA
DARRERA ARIA, ACOMPANYADA DE L'ARPA I EL CORN ANGLES, QUE
«Andre Chenier es l'ultirna expressi6 d'un art moribund. Es la fi d'un m6n.
Precisament per aix6 es exquisit, perfecte. Acaba un art i en cornenca un altre. lanca un elele.
No va sembrar res, ho va collir tot »
PRUDHON
CULMINA EN UN SOL BEMOLL ENTUSIASTA
I EXALTAT. Eis amics s'abracen i se separeno
Sentim a fora les notes de La Marse
lIesa, que canta el sans-culotte Mathieu,i entren aleshores Maddalena i Gerard, el
qual, fidel ales seves promeses, la intro
dueix amb un passaport especial per poderser canviada per una condemnada i morir
al costat de Chenier. EI carceller Schmidt
accepta la proposta -amb I'or i els diners
de la jove, i Gerard, commas, surt de la
preso per fer un intent desesperat d'ob
tenir I'indult de Robespierre.Finalment, units els dos am ants, COMENC;:A
UN EXTENS I BRILLANT DUO QUE TANCA L'O
BRA, «VICINO A TE S'ACQUETA / L'IRREQIETA
ANIMA MIA!'
I
,PER NO LASCIARTI SON QUI',
EN QUE L'EXALTACIO I EL DOLOR DE LA
SITUACIO ES TENYEIXEN DE LA FELICITAT
D'ESTAR JUNTS NOVAMENT I MORIR PLEGATS,
AMB MOMENTS D'UN L1RISME EXTRAORDI
NARI (<<AH! CHI LA PAROLA ESTREMA DALLE
LABRE / RACCOGLlE, E LUI, L'AMOR!.) I UN CRESCENDO FINAL DE
«Vajal He viscut massa. Quina franquesa augusta
quins exemples sag rats
de constancia viril i d'honor, grats a l'anirna del just,
quina ombra de felicitat per a ell,
quina Temis terrible per als criminals,
quins plors de noble pietat,quins records fidels d'antics favors,
quins lIeials intercanvis d'amistat, fan digne de
lamentar I'habitacle dels homes?
I a par fugitiva es el seu deujla baixesa el fingimenl Ah! Que covards que som,
tots, si, tots Adeu, terra, adeu,
Vine mort vine! Que la mort m'allibertl-
ANDRE CHENIERComme un dernier rayon
Resum argumental 31
L'ORQUESTRA QUE MARCA L'EMOCIO COMPARTIDA ('LA NOSTRA
MORTE E IL TRONFO DELL'AMOR!'). Eis timbals anuncien I'arribada
de la carreta que els ha de conduir a la guillotina i QUE ELS
AMANTS REB EN AMB UNA EXTASIADA ACCEPTACIO DE LA MORT
(-VIVA LA MORTE INSIEM') QUE PORTA EL CANT A UN SI NATURAL.
Gerard, pie de dolor i amargura, apareix encara amb el bitllet
'a les mans que ha rebut de Robespierre com a res posta a la
seva demanda de qracia: «Perfino Platone bandiva i poeti dalla
sua Repubblica».TERESA LLORET
L'OPERA
Umherto Giordano:facetes d'un eclectic
magistralEKKEHARD PLUTA
Umberto Giordano:facetes dun eclectic
magistral
36
Quan un discurs tracta sobre l'opera «oerista», ens trobemdavant els noms de Pietro Mascagni i Ruggero Leoncavallo,com tambe d'Umberto Giordano, malgrat que la seva obra
principal, el drama reoolucionari Andrea Chenier, en la defirucio mes rigorosa no es pot atribuir exactament al uerisme,el qual busca el material en la vida diaria delpoble baixo Sihom desitja ser mes exacte pel que fa a la historia musical,ha de comptar Giordano dins la Giovane Scuola, a la qualtambe vapertanyer Giacomo Puccini.juntarnent amb el com
positorja esmentat. Aquesta love Escola italiana es va des
enuolupar en una epoca de caruns: lafigurapaternal de Verdi
s 'havia retirat de la vida musical i les obres de Wagner con
querien els teatres italians, alhora que produien una saludable irritacio i, en definitioa, una nova orientacio en elpanorama musical italia.
Paqina segOent:Le cris irenceis.Guaix de la Col-leccio Alfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
L'origen i us dels guaixQs, realitzats durant el periodede la Revoluci6 Francesa, es desconegut. Aquestesimatges idealitzades de la Revoluci6 Francesa es van
incorporar ales col-leccions del Musee Carnavalet el1881. Sembla definitiva la bipotesi que es tracta d'unacol·lecci6 de caracter privat, potser com a material
pedagogic, formant part de I'equipament d'un teatreen miniatura 0 diorama.
38 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
S eguint els passos de Wagner, els compositors de la Gio
vane Scuola van buscar el material primer en la mitolo
gia nordica, perc ben aviat van prendre la direccio con
traria: cap a un realisme pronunciat, la variant italiana del qualva ser el verisme. En les dues decades i mitja anteriors a la Pri
mera Guerra Mundial, els estils literaris i artfstics canviaven cons
tantment -simbolisme, Jugendstil, neoromanticisme- i s'hi ajustava un negoci operistic naixent, cada vegada rnes comercial.
Aixo explica la gran quantitat de canvis d'estil en les obres de
Mascagni, Leoncavallo i Giordano, sempre entossudits a roman
dre en el punt rnes alt i a repetir, 0 fins i tot superar, el primerexit. Ho van aconseguir en ocasions comptades i en el repertori nornes van sobreviure una 0 dues obres de cada compositor. Andrea Chenier i Fedora son les que han restat en el cas
de Giordano.
EI 28 d'agost de 1867, a la ciutat comercial de Foggia, al Sud
d'ltalia, va neixer Giordano, fill d'un farmaceutic. Aviat va mos
trar interes per la rnusica i el teatre. Va treballar de nen a l'operade la seva ciutat natal com a ajudant d'attrezzo sense que els
seus pares ho sabessin. Un amic del seu pare, I'enginyer Gae
tano Briganti, inventor d'instruments musicals rnecanics, va des
cobrir el do musical del jove i va intercedir perque Umberto es
mantinques apartat dels estudis farrnaceutics previstos. <<Va fer
mes per mi que qualsevol altra persona", recordava mes tard
Giordano des de la gratitud.Giordano va aprovar I'examen d'adrnissio al Conservatori de
Napols, el director del qual era el veil Francesco Florimo, un antic
amic de Bellini, en el segon intent. Nornes tenia quinze anys i
no era cap nen prodigi. Pero el seu talent es va desenvoluparrapidarnent, Ja durant els seus estudis va ser capac de publicaralgunes composicions instrumentals a Ricordi. �any 1889 va
presentar la seva primera obra teatral, l'opera d'un acte Marina,en un concurs de I'editor Sonzogno, pero nornes va aconseguirhi el sise Iloc. EI triomf se'l va endur un aleshores tambe des-
"En lIr:ldrea Chenier el mate;x personatge principal, un heroi operistic excessivament passiu, desperta poc
----Ilin'lt<teres, ans al contrari Amb una propensio anacronica envers la lirica i, com a consequemcia d'aixo,
--�e"'n"""etS I'erotica, mndina cer;moniosament contra la guillotina. "La revolucio devora els seus fills", molt pro-
---0 efecte dramatic, cal que els fills tarnbe s'hi resisteixin una mica"
JULIUS KORNGOLDDie romantische Oper der Gegenwart
Plantation d'un arbre dela liberte.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
conegut Pietro Mascagni amb Cavalleria rusticana.
l.'exit sensacional d'aquesta obra d'un acte va determinar la
direccio de l'opera italiana durant els anys sequents. TampocGiordano hi va restar indiferent i es va unir al verisme musical.
Va ser Sonzogno, en concret, qui Ii va oferir la gran oportunitatde crear una opera de Ilarga durada, amb unes condicions acceptables de bon grat per a un principiant: un salari mensual de
200 lires durant la creacio de la composicio i un 25 % dels bene
ficis durant vint anys. La mala vita es un melodrama social dels
baixos fons de Napols sense la brutalitat agra de la majoria de
40 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
les altres obres veristes. EI tintorer Vito, que pateix tuberculosi,promet a la Verge que es casara amb una noia ben agradablesi ella el sana. La prostituta Cristina accepta el tracte, pen) aviat
Vito torna a caure en la vida Ilicenciosa que duia abans.L'oient familiaritzat amb l'opera italiana del iin-de-siecte tin
dria algunes dificultats per reconeixer en aquesta obra primerenca el compositor d'Andrea Chenier 0 Fedora, ja que nornes
crea una proximitat amb Mascagni i Leoncavallo en I'intermezzo
sirnfonic, relativament trivial. Inflama poca passio a la musica,les cancons no es queden gravades en la memoria i no va mes
enlla d'un colorit local. EI conjunt sona com un treball de con
servatori, creat amb esforc pero sense delit. EI verisme no era,
probablement, la veritable vocacio de Giordano.
Malgrat aixo, I'estrena aRoma el 21 de febrer de 1892 -tres
mesos abans que I Pagliacci de Leoncavallo- va tenir un exit
considerable, a causa, en part, de la cantant Gemma Bellincioni,la prima donna assoluta de l'opera verista. EI critic Eduard Hans
lick, tan riqoros en aquella epoca, va escriure sobre l'opera en
relacio amb una prcduccio convidada a Viena: «He de reconei
xer que no he vist el final».
A aquesta pujada rapids va seguir una caiguda sobtada. Perc
malgrat aixo, Sonzogno, animat per l'exit de La mala vita, va ofe
rir a Giordano una altra opera per encarrec i Ii va apujar I'assignacio mensual a 300 lires, perc des d'un bon comenc;:ament va
deixar entreveure que no Ii agradaven ni el tema ni la rnusica de
la nova obra. Regina Oiaz, un remake pel que fa al contingut de
Maria di Rohan de DonizeHi, va obtenir en I'estrena a: Napols un
exit respectable, pero segons Sonzogno, Giordano no havia aeon
seguit complir el que havia prornes amb La mala vita, per la qualcosa va reaccionar d'una manera insolitarnent violenta: «No teniu
ni un indici de talent, I'art no esta fet per avos».
Giordano va veure davant el final de la seva carrera com a
compositor i va pensar a treballar com a director d'orquestra.Fins i tot el seu pare Ii va aconsellar fer del seu hobby, profes-
Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 41
sio i convertir-se en mestre d'armes. En aquesta drarnatica situa
cio, va donar resultat una missiva del baro Alberto FrancheHi tal
ment salvadora: «Benvolgut Giordano», aixf ho escrivia I'abril de
1894, «se que necessiteu un Ilibret i tinc la sort de Iliurar-vos
els drets d'Andrea Chenier si em retorneu les 200 lires que he
pagat a Illica pels drets exclusius del llibret»,
FrancheHi era aleshores un compositor establert d'operesmonumentals com Asrael i Cristofaro Colombo, influenciat pelpostwagnerisme alemany. Pero ha entrat en la historia de la
musica no per les obres que va compondre, sino per aquellesque va cedir a col·legues rnes joves. Juntament amb Andrea
Chenier hi havia Iris, acceptada per Pietro Mascagni, s Tosce,per Giacomo Puccini. Despres de la seva reconciliacio amb Son
zogno, afavorida per FrancheHi, Giordano va comencar la com
posicio I'agost de 1894. Gran part de l'opera es va originar en
el diposit d'una funeraria de Mila, entre estatues i larnpades voti
yes.
EI qenere al qual pertany Andrea Chenier es la grand operahistories, en la lfnia de Meyerbeer, la qual va arribar als escena
ris italians amb una mica de retard, al comenc;:ament de 1870.
Les obres de FrancheHi, perc tam be I Medici i Oer Roland von
Berlin de Ruggero Leoncavallo, es poden considerar la res postaitaliana a Meyerbeer. Allo que diferencia fonamentalment Andrea
Chenier de Giordano d'aquestes operes es I'intent de dibuixar
la historia amb els mitjans de I'estil realista.
Les aventures del poeta frances Andre Chenier, el qual, durant
en realitat en IIna dimensi6 intemporal i que no pot evolucionar cap a la maduresa. �I I.exaltaclodel tenor es SII'blim fis precisament perque sublima la idea de la mort: lIuny de suprirnir-la,
d'aplalldiments qlle ve desp'res omple aleshores el buit insuportable: el cantant ra ha cremat tots
els carb uxosl EI p(.blic OQ))
HELENE PIERRAKOS , .
Ma muse pastorale aux regards des Frenceis (<<L'Avant Scene Opera», Juny del 1989)
42 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
la Revolucio Francesa, va passar de simpatitzant a contrari dels
jacobins iva ser executat I'any 1794 a instancies de Robespierre, estan vinculades en el Ilibret de Luigi Illica, artesanalment
perfecte, amb una historia d'amor histories no documentada. Latrama es mostra rica en contrastos iamb colors tornassolats i
es desenvolupa clarament en no mes de dues hores. Un Meyerbeer hauria necessitat el doble de temps per a la mateixa obra.
EI principi d'escassetat i la subtilesa determinen tarnbe I'estilmusical. La canco nornes dona lIoc en poques ocasions a una
suspensio de I'argument, perque es l'accio en si mateixa. Ames
ames, I'orquestra te una funcio propulsora i sovint comenta I'ar
gument com si fos un reporter. Com pta, influenciada per lesinnovacions de Wagner, amb rnes colors instrumentals dels queconeixem en el melodrama romantic.
«Verista- es, en I'obra, el metode per generar autenticitat ambels mitjans musicals. Mentre els veristes estudiaven durant la
primera hora la musics popular de Sicilia 0 Napols i la integraven inalterada parcialment en les partitures, Giordano va recorrer en Andrea Chenier ala historia, amb la finalitat d'assolir un
colorit temporal i local de I'argument. En la festa dels Coigny del
primer acte sonen poloneses i gavotes, una escena bucolicaserveix com a «joe en el joc» damunt I'escenari, una conversa es
contrapuntejada amb un solo spina. En les escenes sequents,es repeteixen les cancons de la Revolucio, com La Marsellesa,i se cita la Ce ira.
Nova, en oposicio al romanticisme i a Verdi, es tam be la crea
cio de les aries. l.'exemple rnes significatiu el mostra Chenier en
la seva primera escena durant la festa esmentada. Les pecesde l'Ancien Regime +anstocracia, Esqlesia i intel·lectuals- s'hantrobat i es diverteixen, pero alhora mostren una preocupacio perl'evolucio polftica. Chenier, provocat per la societat i en particular per la filla de la casa, Maddalena, improvisa una acusacio
poetics contra les condicions actuals (<<Un dl all'azzurro spazio»).Aquest improvviso es un recitat extatic que abans de la decla-
EMILE ZOLALe drame Iyrique (<<Le Journal", 24 de novembre de 1893)
rnacio es torna a convertir en I'arioso. Durant el desenvolupament de la melodia es manifesta capricios i, a continuacio, es
mostra retortcarnent suggestiu.L'artesania experimentada de la drarnatica musical sempre
acomodada en els destacats cops de contrastos es mostra al
final del pimer acte: la gavota es interrompuda pel cor de la mul
titud que protesta. Gerard, fins aleshores ajudant de cambra a
la liar dels Coigny, entra amb un grup de revolucionaris al palau,s'arrenca la Iliurea del cos i es colloca davant els seus seguidors amb les paraules sequerrts: «Sua grandezza la miserial».
t'estrena de la pet;:a va ser precedida per considerables difi-
Arrestation de Louis XVIa Varennes.Guaix de la CoHecci6Alfred de Liesville.Muses Carnavalet, Paris.
Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 45
MICHELE GIRARDIUn di all'azzurro spazio
perque l'heroma del titol al final es casava, en comptes de morir
com esperava tothom.
Amb Fedora de Giordano fa la seva entrada als escenaris operfstics I'estil teatral de Sardou i la Bernhardt, desnaturalitzat el
drama musical verista en una traqedia de salo confeccionada.
S'inicia una liquidacio dels estimulants melodramatics, sens dubte
a un nivell exclusiu. EI periodista Arturo Colautti, Ilibretista de
Giordano, es dete considerablement en el modelliterari i es limita
a condensar el segon i el tercer actes del drama original de quatre actes. D'aquesta manera, crea el pretext per a I'intermezzo
obligatori des de Cavalleria rusticana.
EI primer acte te lIoc a Sant Petersburg, on el prornes de la
princesa Fedora Romazov ha estat assassinat pel presumptenihilista Loris Ipanov. Ella segueix el fugitiu fins a Paris i Ii demana
explicacions en el segon acte. Descobreix que no es cap crimi
nal politic, sino que ha assassinat I'amant de la seva dona en
defensa propia. Ella s'adona del menyspreu que sent pel seu
prornes mort i s'enamora de Loris. Amb ell fuig a Suissa, on en
el tercer acte, despres d'algunes setmanes de felicitat amorosa
despreocupada, torna ala realitat. Encara a Russia, Fedora havia
pres represalies contra la familia de Loris, per la qual cosa es
desemmascarada com I'assassina del seu qerrna i la seva mare.
Ade seguit, ingereix un veri
EI primer acte s'esdeve completament amb un to de conversa
nervios, el qual es interromput per algun lament de l'heroma del
titol, mentre que en el segon, Giordano deixa ballar els dos tite-
cultats. Amintore Galli, I'assessor musical de l'Editorial Sonzogno,va considerar que I'obra, despres d'haver-ne repassat la partitura, era «irrepresentable», la qual cosa va provocar que Son
zogno cancel-los I'estrena. Nemes la intervencio del mateix Pietro Mascagni, arribat de Florencia, el va poder dissuadir de fer-ho.
Pero aleshores el tenor previst va renunciar al paper del tftol,possiblement influenciat pel veredide de Galli. Aixi que va haverde ser substituit per un «seqon» home, encara poc conegut en
aquell moment, Giuseppe Borgatti, el qual posteriorment va ser
enaltit com el tenor waqneria italia mes important. L'estrena a
La Scala de Mila (28 de marc de 1896) va obtenir un triomf
inesperat. Durant un any, l'opera va ser representada a tots elsescenaris italians importants, i tarnbe a Budapest, Sant Peters
burg, Nova York i Buenos Aires. l.'exit sensacional de Cevelleria rusticana semblava que es tornava a repetir. Sonzogno podiaestar content i Umberto Giordano era un home de fortuna.
En l'opera sequent, Fedora, va agafar un tema de I'autor demoda Vidorien Sardou, el qual havia desenvolupat fins a la perfeccio la tecnica de la piece-bien-ieite seguint el earn! indirede
d'Euqerie Scribe i era considerat de dret un mestre del dialeqelaborat. En el cim de la seva carrera, va coneixer I'adriu Sarah
Bernhardt, l'actuacio rnelodrarnatica i virtuosament alienable dela qual era considerada en aquella epoca com la cuspide de I'art
interpretatiu rnes gran. Com a consequencia d'aixo, Sardou va
escriure per a la Bernhardt una serie de tragedies avides d'e
fedes, les quais -seguint la Ilei implacable del mercat- buscayen una rivalitat entre elles: Fedora, Theodora, La Tosca i Gismonda. No obstant aixo, l'ultirna obra citada va resultar un fracas,
EMILE ZOLALe drame Iyrique [el.e Iournal-, 24 de novembre de 1893)
46 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 47
, 1
EMILE ZOLALe drame Iyrique (<<Le Journal», 24 de novembre de 1893) MICHEL LEIRIS
Andrea Chenier
lies. Som al sale de l'excentrica comtessa Olga Sukarev, el puntde trobada dels exiliats russos a Paris. Fedora i Loris es conei
xen, el seu xoc acalorat, que passa de I'small talk a un galanteig obert del tenor i assoleix el seu punt algid en I'arioso «Arnor
ti vieta», es contrastat melodrarnaticarnent per un solo de pianodel virtues Lazinski, que rnes endavant es revela com un espiarus. Aqui Giordano parafraseja d'una manera juganera Frederic
Chopin. En el tercer acte, el qual Colautti, defugint Sardou, ha
situat ales terres de Berna, el compositor troba I'oportunitat de
crear amb corns alpins, cam panes i cants populars un conjuntidfl·lic i pastoral a I'argument principal, el qual condueix irre
meiablement cap a la catastrofe.
A dal!:
Sans-culottes en armes.
Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
Fabrication de Fusils.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
Paqina sequent: ,
Imatge de la producciod'Andrea Chenier,amb direcci6 d'escenade Philippe Arlaud.
Fotografies delNew National Theatrede Toquio,
«La Traviata ascendia dels vestits de les antigues formes i
arrencava els parracs d'un estil considerat com la veritat» -va
escriure Oscar Bie I'any 1913 en la seva obra modelica Die Opersobre les obres de la Giovane Scuola. En l'opera italiana del fin
de-siecle, la «mort en bellesa- era creada amb la perfeccio rnes
gran i duta a la seva maxima expressio, I com mes deforme era
la mort de la protagonista, rnes sentiments s'originaven del cant.
�escena final de Fedora pertany als excess os rnes grans de La
Traviata. Mentre Fedora Ilangueix lentament pel veri, es pot sen
tir com un petit savoia canta la seva melangiosa canco ambo un
acordio i un triangle. Per damunt de les veus dels violoncels repartits quadruplernent, els sentits abandonen l'heroma i I'orquestra
prfncep Alexis, amb qui viu al seu palau;el seu proxeneta Gleby, que la persegueixcom un malson, i el seu estimat, I'oficiald'infanteria Wassili. Aquest mata el princep durant una trobada i es arrestat i desterrat a Siberia -per a Giordano es el pretext per a un preludi en Do menor luqubrei expressiu, el qual s'acaba convertit en un
cor de presoners. Un ernfatic duet amo
res crea el contrast adequat: Stephanasegueix Wassili, disposada a compartir-hiel desterrament. Pero tambe hi arriba el
passat dels enamorats, perque Gleby apareix al campament i posa preu a la identitat d'Stephana. En un intent de fugida,Stephana rep un tret. Des de Iluny, s'escolta un cor de presidiaris que acaben d'arribar.
Tot i que encaixa en algun paral·lelismeamb Oes de fa casa defs morts de Janacek, I'art de Giordano tealtres intencions i toca, virtues, el teclat dels efedes: I'atmosfera pacifica i idfl·lica del diumenge de Pasqua, en la qual es
barregen els sons de Ilunyanes cam panes amb els de la balalaica, es esqueixada de sobte pels crits i els trets. l l'heroina cai
guda aconsegueix una escena de mort que varia en gran mesura
del final de La Traviata.
50 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
torna a assumir «Arnor ti vieta» com a motiu recordatori.
Un virtuosisme melodramatic d'aquesta classe no es podiaequivocar en la seva repercussio si a disposicio del paper principal hi havia una gran cantant i adriu. Per a I'estrena a La Scala
de Mila (17 de novembre de 1898), va ser Gemma Bellincioni,la Duse del teatre musical. Per al paper de Loris s'havia previstFernando de Lucia, un destacat representant del bef canto clas
sic. Despres de la seva reruincia, la Bellincioni va descobrir un
cantant, fins aleshores molt poc conegut, que feia el seu debut
amb aquest paper: Enrico Caruso. Durant I'estrena, va haver de
repetir I'arioso «Arnor ti vieta»,
Les rerniniscencies de La Traviata i el colorit rus tarnbe mar
quen l'opera sequent de Giordano, Siberia. Va ser I'obra preferida del compositor entre totes les seves, pero tambe col·leguesnotables com Gabriel Faure eren totalment partidaris dels elo
gis. l.'opera, estrenada el desembre de 1903 a La Scala de Mila
amb un gran repartiment (Giovanni Zenatello, Rosina Storchio,Giuseppe de Luca), va trobar en concret a Parfs una atencio
mes gran.I aquest fet no ens sorpren. Perque el poderos boom rus havia
sorgit de la metropolis francesa, de l'Exposicio Universal de
1889, i havia arribat en poc temps a tota l'Europa occidental.
Dostoievski i Toistoi eren coneguts com els nous deus literaris
i aquesta tendencia tambe va passar per l'opera i hi va deixar
una empremta. En especial, els joves compositors italians reco
neixien en la Russia «exotica» la possibilitat d'ampliar la pal eta
musical amb colors sedudors. Puccini va acaronar temporalment la idea de posar rnusica a Anna Kereriine, Mascagni va
pensar en Records des de fa casa defs morts, pero al final nornes
Franco Alfano va dur a terme amb exit, qracies a l'cpera Risur
rezione de Toistoi, una posada en rnusica de la literatura russa.
Giordano i el seu Ilibretista Luigi Illica van ser suficientment
habils per flirtejar amb el colorit rus sense embarcar-se en la
perillosa adaptacio de les grans obres literaries mundials. L'ar-
,,0, lao el mestre de Foggia reprenia Mala via
per acaharda de polir [ .. .I, va coneixer Luigi IIhca
grades a Sonzogno i Alberto Franchettl,
qlle havia cedit a Giordano els seus drets sobre
el tema d'Andrea Chenier. I lIIica va trobar la
___maDera d'adaptar-se ales propostes ideologl-
lies i les situacions del nou lIibret -Ia torca
'gO'osa de la inspiracio giordaniana. EI famos
mnrowiSQ de Chenier i el monoleg de Gerard
--�(";accagliere Ie lag rime dei vinti e safferentl")
SOD pagines en que es pasa de manifest la
solidaritat del mestre amb el man de qui pateix
a seva dura condicio nurnana-
MARIO MORINI.
Fragment de la conferencia del critic musical
pronunciada en la .. Cimeli Giordaruam aRoma»
(Roma, 7 de maig de 1987)
Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 51
gument de l'opera comenca a Sant Peters
burg. La dama galant Stephana esta indecisa entre tres homes: el seu enamorat el
L'obra d'un ade Mese Mariano es basa en un drama dialectal
napolita de Salvatore di Giacomo, el qual va aconseguir un granexit en el seu temps. Di Giacomo era amic de Giordano i es va
encarregar de l'adaptacio a I'escenari operfstic. Despres de ladebil acollida de I'estrena a Palerm (1910), el compositor va refor-
Invention du Bonet rouge.Guaix de la ColleccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Parfs.
52 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
del moment (Ia situaci6) i la passi6 (el personatge). Tot COIISIS elx ,
LUIGI ILLiCA ...'
Carta a Giacomo puccini recoil ida en Carteggl pucclmam
mar la peca tres
anys despres per a
Mila. La classificacio
d'«esborrany lfric» es
bastant encertada
per a aquesta petitapeca que nornesdura trenta-cinc mi
nuts. L'arguments'explica rapidament: Carmela volvisitar a I'orfenat el
fill nascut illeqltim,pen) aquest mor la
nit abans. Les germanes no volen explicar-li la veritat amarga i I'envien a casa amb
una mentida piadosa.Giordano recorre en la posada en rnusica d'aquest projecte,
que mostra algunes afinitats amb la posterior Suor Angelica de
Puccini, al model de les seves operes precedents i, no obstant
aixo, no escapa totalment del precis instint teatral del perill adjacent que suposa el debit sentimental.
En el moment de la creacio de la comedia musical Madame
Sans-Gene, Giordano estava, com la majoria de Is seus com
panys de viatge, excepte Puccini, passat de moda a Europa. En
canvi, els defensors dels melodrames operfstics eren rebuts amb
Volontaire partant pourl'Armee.
Guaix de la Col·lecci6Alfred de Liesville.Muses Carnavalet, Paris
Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 53
els braces oberts al pais del melodrama cinematografic, elsEstats Units. I en el gran Arturo Toscanini trobaven tarnbe un
herald influent. EI mestre va estrenar la peca basada en Sardou
I'any 1915 al Metropolitan Opera amb un repartiment esplendid (Geraldine Farrar, Giovanni Martinelli, Pasquale Amato). Lacornedia de la bugadera alsaciana Catherine Hubscher, que no
vol ni pot dissimular la seva procedencia humil com a duquessade Danzig i, per aquest motiu, sempre provoca escandols a lacort de Napoleo, es avui dia coneguda sobretot per una versio
cinematografica amb Sofia Loren (1961). Eillibret de l'opera va
ser escrit amb el coautor posterior de Turandot Renato Simoni.En Madame Sans-Gene, Giordano uneix eilleuger parlando,
el qual va determinar en part I'estil d'Andrea Chenier i Fedora,amb elements formals adaptats de I'antiga opera buffa i ariosi
dolcarnent sentimentals, els quais actuen com a illes liriquesenmig dels fragments de conversa. Nemes en el tercer acte,quan Napoleo sorpren el comte austriac Neipperg al dormitoride la seva dona, Giordano mostra novament les urpes del verista.Pero despres I'argument s'esvaeix en un happy end d'acord ambel seu qenere i una apoteosi de felicitat conjugal i grandesaimperial.
Giordano probablement va tenir I'exemple de Giuseppe Verdial pensament quan va decidir acabar la seva trajectoria professional com a compositor d'operes desencadenants de passioamb una obra desimbolta. Certament, encara no tenia els vuitanta quan va decidir fer aquest pas, sino que nornes tenia uns
cinquanta justos, pero despres de la mort del seu col·lega Giacomo Puccini va tenir dar que l'epoca de l'opera cantada ita-
..,..,
I veritat a I'ideal Giordano va exceHir sobre els seus
«En unir en Andrea Chenier I en Sibena, a
'd eis pintoresc Giordano posseeix la
coHegues. L .. I Si Puccini, que valoro molt, te la gracla tell ra; 011 en ,
Ion;a tnilgica, I'energia orquestral, el vigor axpresstu=
ALFRED BRUNEAU. • . d P' I 1905 publicada a -Le Matin-
Fragment de la critica de Siberie, estrena a a ans e ,
54 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
liana, tal com I'havien entes ell i els altres compositors de la Gio
vane Scuola, estava acabada irremeiablement i, en qualsevolcas, nornes es podia clausurar amb una postdata elegant. Sense
cap mena de dubte, ho va aconseguir amb el conte liRe. EI va
dedicar al director d'orquestra Arturo Toscanini, el qual el va
retardar, perc finalment el va estrenar el 12 de gener de 1929
a La Scala de Mila.
Com a Ilibretista, Giordano s'havia assegurat I'autor de Gianni
Schicchi, Giovacchino Forzano, el qual en aquell moment era un
director d'escena atrafegat i, qracies als seus contactes amb
Mussolini, un dels homes rnes influents de I'escena del teatre
musical italia. Forzano va mostrar tarnbe en aquesta ocasi6 un
domini segur de la professi6 i una gran destresa drarnaturqica.La «novella en tres quad res» (que s'uneixen per rnilja d'inter
mezzi pintorescs) tracta sobre Rosalina, la filla del moliner, la
qual, en veure el rei, s'enamora tan perdudament d'ell que engegael seu prornes Colombello. Pero s'adona de la seva estupidesaquan el rei la cita al seu dormitori -perque els seus parents Ii
han demanat ajuda- i es despulla davant seu. l.'esplendida Sere
nfssirna es revela com un home veil, malalt i deforme, la qualcos a fa que Rosalina torni penedida al costat de Colombello.
Musicalment concep la petita obra, la qual amb prou feines
dura mes d'una hora, a partir de la destresa artesana i no pasde la fresca inspiraci6. Amb una fermesa segura, Giordano s'a
parta aqui del verisme agre dels seus inicis, com tarnbe de la
decadencia neorornantica del seu precedent, l'opera La cena
delle beffe (1924), la qual es desenvolupa a Horencia durant el
Renaixement, de manera que es ret, contrariarnent, a un classi
cis me tal com era propagat aleshores pels representants de la
generazione dell'ottanta (Malipiero, Pizzetti), els quais intenta
yen unir-lo ales avantguardes europees amb progressos har
monics. Segons que sembla, Giordano desitjava demostrar als
seus critics i a ell mateix que encara podia «participar- en noyes
formes d'escriptura. Tanmateix, no podia dissimular el genul
HELENE PIERRAKOSMa muse pastorale aux regards des Franyais (<<L:Avant Scene Opera», juny del 1989)
La Voeu Frenceis.Guaix de la Col·lecci6Alfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
melodista que era i les aries de Rosalina i Colombello deixenflorir novament en aquest cant del cigne jovial les cancons ita
lianes amb una calidesa i una bellesa indestructibles.Ouan Umberto Giordano va morir el 12 de novembre de 1948
a Mila, feia mig segle que havia arribat al zenit de la seva gloria,malgrat que les obres posteriors a Fedora tam be havien aeon
seguit un gran exit en la seva majoria. Pero en I'actitud estetica,
56 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral
va romandre com un home del segle XIX, que tam be sabia queno podia oposar-se al ressorgiment d'una rnusica que incloia
noms com Debussy, Stravinsky i Schonberg. EI que va escriure
George Bernard Shaw amb motiu de I'estrena a Londres de
Cavalleria rusticana tarnbe pot valer per al conjunt de les obres
de Giordano: «L'opera ofereix avui dia a la gent intelliqent iamb
aptitud musical i drarnatica una oportunitat irrepetible de com
binacions i permutacions pictoriques, brillants, habils, noves i,
per aixo, moderadament conegudes i valorades amb una granreserva d"'efectes" musicals, els quais s'amunteguen en les partitures dels grans compositors. Vivim en l'epoca de la rnusica de
segona rna»,
Pero I'eclecticisme no es pot entendre com un retret si es
valoren historicament les operes italianes del tin-de-siecle -com
a productes de maduresa, com a ultirn intent de mantenir amb
vida el melodrama moribund. Eis compositors de la Giovane
Scuola no volien crear una obra artistica per a I'eternitat, sino
que creaven peces de consum perfectament construides per al
dia a dia i segons els requisits del mercat respectiu. Si hom desit
ja avaluar imparcialment aquestes operes, incloent-hi les de Puc
cini, cal contemplar-Ies de la mateixa manera que les obres mes
tres del cinema de Hollywood. I certament, no es cap coincidencia
que al final hagin estat rnes sol·licitades als Estats Units que al
seu pais d'origen. Inevitablement, tarnbe van perdre en actuali
tat quan el jove art de la cinematografia va deixar els bolquersde banda.
Paqina sequent:Imatge de la producciod'Andrea Chenier,amb direccio d'escena
de Philippe Arlaud.
Fotografies delNew National Theatrede Toquio,
EKKEHARD PLUTA
LA DRAMATURGIA
Andrea Chenier:I'heroi no esta solJUAN CARLOS OLIVARES
60
Andrea Chenier:I'herni no esta sol
EI so d'una ganiueta cau sobre l'auditori. Es el so inconfusible de la guillotina, la maquina que s'ha perpetuat com el
simbolpopular de la Reoolucio Francesa. Una icona que Phi
lippe Arlaud ha conuertit en elfil conductor de la posada en
escena d'Andrea Chenier. Una maquina de matar, exaltadacom un progres de la cioilitzacio, pero conoertida [inalmenten uri instrument de la uiolencia iruliscriminada, del Terror:
Arlaud no dubta a introduir en l'opera d'Umberto Giordanoi Luigi Illica la por collectiua, l'amenaca no contra l'indi
uulu; sino contra tots aquellsque es ueuen envoltats del
vertigen de la His to ria. Nohi ha excepcions quan laHistoric s'abolanca sobre la
societat. Tots son botxins i
oictimes de la oiolencia quan
aquesta es presenta com el171,0 to r de la His to ria.
62 Andrea Chenier: l'heroi no esta sol
Napo'eoBonapart va deixar per a la posteritat la citacio
sequent: «La Revolucio Francesa no va cornencar amb
la caiguda de la Bastilla, va cornencar amb Le nozze di
Figaro de Mozart». l'interessant relacio entre l'opera i un dels
perlodes histories claus per entendre el mon que es va posaren marxa a partir del 1789 -sense oblidar l'avancada americana
d'inspiracio francesa- despres no va tenir reflex en el nombre
d'obres que van agafar la Revolucio Francesa com a argumentcentral dels seus Ilibrets. l.'empatia inicial va desapareixer aviat.Tres de les operes mes importants basades en aquells esdeve
niments (Fidelia, Andrea Chenier i Dialogues des Carmelites)se centren en els anys rnes foscos, el Terror (1793-1794), i les
tres giren al voltant de la idea del sacrifici, malgrat que nomes
Beethoven -per proximitat i conviccio revolucionaria- opta perevitar la mort als seus soferts protagonistes.
Fidelia es l'unica opera de les tres que s'estrena abans del
moviment contrarevolucionari que prendra posicions a Europa a
partir de la segona decada del segle XIX. Es possible que Andrea
Chenier (1896) no reflecteixi, d'una manera conscient, una afi
nitat amb la reaccio conservadora -marcada a poc a poc pel tra
dicionalisme catolic-, pero no sembla casual que un any abans
de I'estrena, I'escriptor polones Henryk Sienkiewcz publiques QuoVa dis, una exaltacio del martiri cristia a la Roma de Nero.
Europa, a punt d'abandonar el segle, es reafirma en les seves
arrels cristianes i recorre a la historia i al martirologi per argumentar la seva croada contra els qui propaguen la necessitat
d'una nova revolucio, Sienkiewcz des de la posicio delliterat mili
tant i Illica des de la del Ilibretista immergit en un entorn ideo
logic dominant, comparteixen certa afinitat en la seva relacio
ambigua amb la Revolucio Francesa, propensa gradualment a
ser observada pels vaticinadors de la fi del segle com un episodi negre de la historia europea.
Una analisi comprensible feta per les faccions conservadores
i tradicionalistes: per primera vegada s'havia questionat al cor
Paqina 60 i anterior:Demolition de la Bastille.Le Triomphe de Marat.
Guaixos de la ColleccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
d'Europa i des de I'estructura del nou Estat I'hegemonia morali cultural de l'Esqlesia Poulenc afrontara mes endavant la questio d'una manera oberta amb Dialogues des Carmelites. EI mar
tiri havia de rubricar un argument que Poulenc havia intentatreconduir cap al conflicte interior. Per al final, en canvi, no hi
havia alternativa. Pesava massa la vinculacio catolica de les dues
fonts literaries directes deillibret d'Emmet Lavery: I'obra homo
nima de Georges Bernanos i Die Letzte am Schafott de Gertrud von Le Fort.
Ni Umberto Giordano ni Luigi Illica pretenen amb Andrea Cbe-
«lin cop sa1vats els amies i la piltria. que m'importa la resta? Com que els amies estan fora de peri II,
___w;'a majoria de dip"tats, si jutgem ja per la situacio, es disposen a millorar-Ia, ja no tine inquietuds
�A��� _
MADAME ROLAND.
.'
Carta a un amic, presentada com a prova del fiscal en el proces que la va conduit a la gUillotlnael 8 de novembre de 1793
AIJegorie de la France et
Bonaparte.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
64 Andrea Chenier: I'heroi no este sol
niermarcar posicions des d'un punt de vista ideologic. Almenys,no es un aspecte explicit en I'obra, ni en la seva carrera, naturaiment. EI verisme els porta a buscar el grau maxim de drama
perque les emocions s'expressin sense inhibicions. No obstant
aixo, per aconseguir aquest efecte fan seva una imatge obscurade la Revolucio Francesa, documentada i argumentada amb els
milers de condemnats a mort per I'arbitrarietat dels tribunalsrevolucionaris. Com a protagonista trien un personatge historic,Andre Chenier, primer poeta capdavanter de la injustlcia i la revo
lucie, despres un idealista desenganyat i penedit, victirna finalment de la mateixa utopia social que va defensar amb passioromantics a I'antesala de la Revolucio.
L'obra no questions I'idealisme dels personatges principals-del mateix Chenier 0 del criat Gerard-, pero utilitza les con
tradiccions del nou Estat en les seves hores mes cruentes i con
vulses per projectar una ombra terrible de traicio, terror i mortsobre els innocents que han caigut ales seves urpes indiscri
minades. Innocents a qui, a I'hora final, regalen un ultirn gestheroic per elevar-los per damunt de les miseries de la Historia
Un perfil dramatic idealitzat que es especialment notable en
el paper de Maddalena de Coigny, inspirat en una figura real
que el poeta va arribar a coneixer durant el seu empresonament.Una darnisella engarjolada a Saint-Lazare que va ser la seva
musa per al poema La jeune captive, tot i que la dona real, Aimee
Franquetot de Coigny, mai va tenir la intencio d'immolar-se a la
guillotina per fer honor a I'amor. Dama de reputacio molt menysimmaculada que Maddalena, es va forjar un cert renom en la
societat mundana prerevolucionaria i postrevolucionaria pelsseus escrits Ilibertins, la seva Ilista selecta d'amants i la gran
capacitat per barrejar-se en tot tipus de conspiracions.Perc es que sense el sacrifici ultirn dels innocents -sense la
imatge del martirologi de la Revolucic- la potencia drarnatica
de la trama s'esvaeix. L'argument necessita la verge sacrificada
per assolir I'apoteosi drarnatica, EI public de La Scala de Mila
Paqina sequent:Scene de speculationmoneteire.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
Andrea Chenier: l'heroi no esta sol 65
assumiria a la perfeccio aquest gest en un context historic d'unacrueltat i una manca de caritat cristiana que cap dels assistentsa I'estrena no es questionaria, ben al contrari.
En realitat, la partitura d'Andrea Chenier defuig qualsevol nociode conflicte historic i s'aboca al desenvolupament emocional dels
personatges i la recreacio estetica de l'Ancien Regime i l'extra
vaqancia del Paris revolucionari. La relacio que s'estableix entreels diversos personatges es basa principalment en els eterns
impulsos primaris de les emocions (amor, gelosia, enveja), motorshabituals del drama verista. La Revolucio Francesa funciona com
a simple tela historic i com a element catalitzador del gest tragic final del Liebestod.
L'exemple mes clar de la posicio decorativa del context historic es el paper secun
dari que hi fan les masses corals. Si beGiordano inclou en Andrea Cheniersuvetses escenes compartides amb el poble de
Paris, el cor no te una linia musical especialment destacada 0 elaborada en la partitura, ni un fragment remarcable que hagipassat a la posteritat. En sostreure al pobleel seu paper protagonista historiat, quedaanullada drarnaticarnent en l'opera i desa-
Recuperar el poble
MADAME ROLANDCarta a un amie, del 9 de setembre de 1792, amb motiu de les Matanees de Selembre
68 Andrea Chenier: l'heroi no esta sol
pareix com a personatge (col·lectiu) una de les parts actives
d'aquest perlode singular de la historia de FrancaLa posada en escena de Philippe Arlaud no intenta corregir
radicalment les debilitats drarnatiques del Ilibret. La seva pro
posta es mou entre I'acompanyament -amb una contundent
estilitzaci6 estetica en el disseny de decorats i vestuari- i algunsapunts critics ben estudiats, els quais busquen un nou equilibrientre els convencionalismes del Ilibret i el discurs historic queneix I'any 1789.
EI poble es presenta qairebe sempre com a tableaux vivants,
composicions pictoriques, algunes tan reconegudes com La lIi
bertat guiant el poble, visi6 romantics de Delacroix, les quaisserveixen de fons a l'acci6 dels personatges protagonistes.Aquest retrat col·lectiu, perc, es qairebe sempre la imatge con
gelada d'un moment de violencia extrema; la imatge que tanca
cadascun dels actes de l'opera. Nomes en l'ultirn, Arlaud incor
pora un vaticini d'esperanca, una mirada cap al futur compromesa amb la Historia
Ames d'acompanyar Maddalena i Chenier per la massa silen
ciosa de les vlctimes de la Revoluci6 Francesa, una marxa d'es
pectres que avanca cap al public i que recorda el fam6s quadrede Giuseppe Pellizza /I quarto stato (1891-1901) -icona popu
lar qracies a la pel·llcula Novecento de Bertolucci-, Arlaud es
permet una visi6 entre el camp de cadavers: un darrer tableau
vivant protagonitzat pels nens que s'han salvat de la violencia
de la revoluci6. Ells, amb la tricolor i els trabucs entre les mans,
simbolitzen la nova generaci6 que continuara amb la transfor
maci6 imparable de la societat.
EI final no es l'unic moment d'Andrea Chenier en que el direc
tor d'escena aporta el seu comentari personal a un Ilibret que
intenta defugir el compromls amb la Historia La seva veu es fa
notar especialment en la resoluci6 del primer acte. Segons Illica,
des pres de la irrupci6 mornentania d'una colla de captaires en
Paqina 66:
Imatge de la producci6d'Andree Chenier,amb direcci6 d'escena
de Philippe Arlaud.
Fotografies del
New National Theatrede Toquio,
la fe han aconse uit fer-me compareixer davant teu: jo no buscava pas
'haver servit en la foscor, la causa del poble, esperava amb mo es ra
dignes de la p;itria per obtenjr aquest corona resplendent, em calia, sens dubte, ser objecte de la mes
sinistra de les nersecuclons: em calia encara alguna cosa mes: em calia combatre la calurnnia,
I'enveja, i triomfar sabre la jngratitud. Una consciencia pura i impertorbable, aquest es el meu
OLYMPE DE GOUGES
Suplica enviada al Tribunal Revolucionari abans de la seva compareixenca, acusada de ser I'autora d'un cartell
girondi. Guillotinada el 3 de novembre de 1793
Tribunal de Prisonau 2 et 3 Septembre.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
la selecta soiree de la comtessa de Coigny (un cop obert el pasa I'afamada pleb per un Gerard indignat), la tranquil·litat i I'harmonia de la vetllada es restableixen i els convidats poden tor
nar a la delicada coreografia de la gavota.Arlaud decideix portar aquesta crisi ales ultimes consequen
cies, sense ocultar-ne I'horror. �statu quo, una vegada destruit
amb els mendicants que ocupen I'espai de l'aristocracia, no potrefer-se. l.'ordre, aparentment inamovible, ha estat enderrocat.
70 Andrea Chenier: l'heroi no esta sol
OLYMPE DE GOUGES .' dEpileg de la Dec/aracia dels drets de la dona I de la ciute ana
EI quart estament, el poble, ha fet el pas definitiu
per discutir I'espai i els privilegis a l'aristocracia Un
cop trencat el tabu, no hi ha traves a la violencia
d'un rancor larvat Ilargament. En aquest muntatge,el poble ha arribat per quedar-s'hi i subratlla la seva
resolucio rnitjancant la violencia contra I'opressor,una violencia que no sabra controlar. Una revenjacol·lectiva iniciada per aquells que han estat des
posseits i secundada amb el mateix irnpetu i la
mateixa conviccio per la servitud. EI poble s'ha revol
tat. EI descontentament s'ha fet visible. Una revo
lucia a petita escala que anticipa el gran assalt de
la Bastilla de Paris.
EI color com a sirnbol
Mes enlla de les solucions aportades per retorcar la visibilitat
del poble, la posada en escena introdueix els conceptes de la
drarnaturqia per rnitja d'un repertori de simbols basat en els
colors i la posicio dels elements i els plans escenoqrafics, fins
i tot per rnitja del moviment del mateix decorat. La base crorna
tica escollida es la tricolor de la bandera de la Republica fran
cesa: blanc, vermeil i blau. EI vestuari i I'escenari exhibeixen al
Dans fa Vendee des
brigans veulent abatref'arbre de fa Liberte.Guaix de la ColleccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
Andrea Chenier: I'heroi no esta sol 71
Paqina sequent:Imatge de la producciod'Andrea Chenier,amb direcci6 d'escenade Philippe Arlaud.
Fotografies delNew National Theatrede Toquio,
pnncipi un blanc impol-lut, una tela sobre la qual la Historiaescriura la seva cronies amb tinta blava i vermella.
Aquest espai mostra des de I'inici el seu fraqil equilibri. Des
pres d'una primera imatge projectada de la facana solida i sirnetrica d'un palau del segle XVIII, el man cornenca a moure's i a
descompondre's. Un tall en diagonal sobre aquesta arquitecturaaxial -un gest central d'aquest muntatge- deixara al descobertun espai on tot esta marcat per una forta inclinacio, L'estabilitatdel sistema cornenca a trontollar. Sobre aquest univers escorat,l'aristocracia continua amb el seu estil de vida aliena al canvi i
al moviment.
Un man que es considera acabat, invariable, irnmobil, aturaten els seus privilegis, el qual a partir de la forca impulsora de larevolucio entrara en moviment i comencara a girar i a transformar-se. Es el vertigen de la Historia, que arrossega les seves
criatures i se les engoleix en el rernoli dels esdeveniments. Un
espai giratori que tanca els personatges en els moments d'intimitat 0 que els obre a escenes de masses. Una estructura de
plans oblics que allibera els personatges 0 els esclafa. Un efecte
que, a mesura que es congria la traqedia sobre els protagonistes, es veu reforcat per un joc de Ilums i ombres de caracter gairebe expressionista. Una referencia loqica d'acord amb el con
text historic que va envoltar el naixement i l'eclosi6 de
I'expressionisme, especialment visible i influent en una societat
en crisi com I'alemanya despres de la Primera Guerra Mundial.Un altre man vacil·lant. Les escenografies psicoloqiques de
ROBES PIERRE
Extracte del seu discurs davant la Convenci6 Nacional (25 de desembre de 1793)
74 Andrea Chenier: I'heroi no esta sol
MADAME DE STAEL
Reflexions sabre el proces de la reina
pellfcules com EI gabinet del Or. Caligari tenen un cert eco en
la proposta de Philippe Arlaud per a Andrea Chenier, sobretot
quan combina les distorsions de I'espai i la lIum.
La maqulna del Terror
No obstant aixo, la imatge central d'aquesta posada en escena
es la maquina de matar que va identificar la Revolucio Francesa:
la guillotina. La seva presencia i el seu significat es una cons
tant en el muntatge de Philippe Arlaud. EI tall oblic de la seva
ganiveta es la forma que inspira moltes de les solucions esce-
Des Brigands tue un petedans les bras de sa lille.Guaix de la CoHecci6Alfred de Liesville.Musee Camavalet, Paris.
Andrea Chenier: I'heroi no esta sol 75
un huraca. Qui pot aturar-Ia? Un home, a qui la Revoluci6 ha donat a coneixer, pot fer
teritat no constderara atrocitats»
GEORG FORSTER . .
Nota que deixa el jacobi i naturalista alemany abans de mom a Pans el 1 794
niques que ha ideat el director d'escena. La guillotina marca les
geometries del decorat, la contundencia de les arestes, lesombres marcades, les obertures, la forma i el moviment delstelons i de les pantalles. EI so caracteristic de la ganiveta en
caure tanca cadascun dels actes.Una rnaquina -defensada i Iloada al seu dia com a exemple
de proqres i civilitzacio, fins i tot de cornrniseracio respecte delreu a mort- que reclama i imposa el seu protagonisme violenten aquesta proposta escenica
EI primer acte finalitza amb l'aristocracia massacrada als seus
salons. De I'orgia de sang neix un ferm redoblament de tam
bors, mentre passen les paqines d'un perqami de l'epoca, un
document tecnlc sobre com construir una guillotina. EI dibuix
pren moviment, I'artefacte es despren del seu suport historic i
l'Heroine de Milhier.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
LOUIS ANTOINE SAINT-JUST 'd 1793Fragment del seu discurs davant l'Assemblea el 10 d octubre e
es mostra en iota la seva senzillesa meca
nica, mentre el redoblament entra en una
cadencia fabril. La guillotina es desdobla
i es multiplica fins que el public s'enfrontaa una simfonia de rnaquines de matar, una
fabrica de la violencia Un portic que explicaperfectament el context de tot el que s'es
devindra a partir del segon acte.
No es una valoraci6 moral, la que intro
dueix Arlaud amb aquest interludi, EI queestableix es una realitat omesa per I'obra:
la violencia no es un instrument per cons
truir herois individuals, es una realitat que
acompanya la humanitat en tots els seus
actes i en tots els moments claus de la Historia Eis nens, ques6n el futur, inicien el rei leu amb una bandera i una arma, Esuna contextualitzaci6 histories que situa l'opera en el seu moment
sense tocar l'essencia dels personatqes. Arlaud nornes els acom
panya amb la historia que els va tocar viure.
A dalt:
Depert pour les ltontieres.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.
JUAN CARLOS OLIVARES
Paqina sequent:Imatge de la producci6d'Andrea Chenier,amb direccio d'escenade Philippe Arlaud.
Fotografies delNew National Theatrede Toquio,
E LA CONSPIRATION DES PRISONS (ST-LAZARE) ANDRE MARIE DE CHENIER 28 JUILLET 1794 ITE AU 9 THERMIDOR GEORGES CaUTHON, RENE FRANQOIS DUMAS, JEAN-BAPTISTE EDOUAR
1 OCTOBRE 1793/ SUITE AU PROCES DES GIRONDINS CHARLES LOUIS ANTIBOUL, JACQUES EAU, JEAN-BAPTISTE BOYER-FRONFREDE, PIERRE BRISSOT, JEAN-LoUIS CARRA, CLAUDE Ro
AIN LAUZE DEPERRET, GASPARD DUCHASTE, JEAN-FRANQOIS Ducos, JEAN DUPRAT, CLAUD UCHET, JEAN-FRANQOIS MARIE GARDIEN, ARMAND GENSONNE, JACQUES LACAZE, MARC DAVI
LBA LASOURCE, PIERRE LEHARDY, BENOIT LESTERPT-BEAUVAIS, JACQUES PIERRE MAINVIEL HARLES ALEXIS BRULART SILLERY, PIERRE VERGNIAUD, LOUIS FRANQOIS SEBASTIEN VIGIER 2
ARS 1794/ SUITE AU PROCES DES HEBERTISTESJEAN-BAPTISTE ANCARD �EAN ANTOINE FL T ARMAND, JEAN-CHARLES BOURGEOIS, JEAN-BAPTISTE CLOOTSANTOINE DESCOMBES, FRAN
OIS DESFIEUX, PIERRE ULRIC DUBUISSON, FREDERIC PIERRE DUCROQUET, JACQUES RENE ERT, CONRAD DOCK, MICHEL LAUMUR, ARMAND HUBERT LECLERC, ALBERT MAZUEL, ANTOINE
RANQOIS MOMORO, JACOB PEREIRA, PIERRE JOSEPH BERTHOLD PRall, CHARLES PHILIPPE SIN, FRANQOIS NICOLAS VINCENT5 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DES INDULGENTS, CLAUD
ASIRE, FRANQOIS CHABOT, GEORGES JACQUES DANTON, JEAN-FRANQOIS DELACROIX, JOSE ELAUNAY, CAMILLE DESMOULlNS, MARC RENE MARIE D'AMARZIT DE SAHUGUET ESPAGNAC, PHI
IPPE FRANQOIS NAZAIRE FABRE D'EGLANTINE, EMMANUEL FREY, JUNIOS FREY, ANDRES MA E GUZMAN, MARIE JEAN HERAULT DE SECHELLES, PIERRE NICOLAS PHILIPEAUX, FRANQOIS Jo
I
EPH WESTERMANN 13 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONSPIRATION DU LUXEMBOURG,' N-MICHEL BEYSSER, PIERRE GASPARD CHAUMETIE, ANNE LUCILE DESMOULlNS, ARTHUR DILLO
EAN-BAPTISTE JOSEPH GOBEL, PHILIBERT SIMOND 8 MAl 1794/ SUITE AU PROCES DES FER s GENERAUX ANTOINE LAURENT DE LAVOISIER 17 JUIN 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONJU
ATION DE BATZ MARIE-SUZANNE CHEVALLlER, FRANQOIS DANGE, NICOLAS ANDRE MARIE IDURE, HENRI LADMIRAL, ANNE-CECIl.:E LEMOINE, JEAN-BAPTISTE MARINO, AIMEE CECILE RE
AULT, ANTOINE RENAULT, ANTOINE-JACQUES RENAULT, JEANNE RENAULT, BALTHAZAR Ro ,JEANNE LOUISE FRANQOISE SAINTE-AMARANTHE, EMILIE CHARLOTIE SAINTE-AMARANTHE,
au IS SAINTE-AMARANTHE, ANDRE SAINTENAC, CHARLES-ANTOINE SARTINE, CHARLES-FRA VIROT DE SOMBREUIL, STANISLAS VIROT DE SOMBREUIL 25 JUILLET 1794/ SUITE AU PROCE
LEURIOT-LESCOT, FRANQOIS HANRIOT, CLAUDE FRANQOIS DE PAYAN, MARIE ISIDORE MAXIM DE ROBESPIERRE, AUGUSTIN BON JOSEPH DE ROBESPIERRE, LOUIS ANTOINE DE SAINT-JUST
NTOINE SIMON 29 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR AUGUSTE GERMAIN JOBERT, PRO SIJAS, JEAN-BAPTISTE VINCENT30 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR, ROBERT JEAN-JAC
UES ARTHUR 17 JUIN 1795/ SUITE AU 12 GERMINAL, PIERRE BOURBOTIE, JEAN-MICHEL 0 PIERRE AMABLE SOUBRANY 7 MAl 1795/ SUITE AU PROCES DES ANCIENS MEMBRES DU TRIBU
AL REVOLUTIONNAIREANTOINE QUENTIN FOUQUIER-TINVILLE, MARTIAL JOSEPH ARMAND H NN, JOACHIM VILATIE 27 MAl 1797 / SUITE A LA CONSPIRATION DES EGAUX FRANQOIS NOE
GRACCHUS) BABEUFCONDAMNATIONS DU TRIBUNAL REVOLUTIONNAIRE DE PARIS (6 AVRIL 1 -31 MAl 1795): 2747 CON DAMNATIONS TOTAL-TERREUR (6 AVRIL 1793 -10 JUIN 1794): 121
ONDAMNATIONS-GRANDE TERREUR (11 JUIN - 27 JUILLET 1794): 1409 CONDAMNATIONS-R ON THERMIDORIENNE (28 - 30 JUILLET 1794): 107 CONDAMNATIONS
80
Biografies
PINCHAS STEINBERG (Direcci6 musical)
Estudia violi als Estats Units i cornposicio a Berlin. EI 1974 debuta com a directoramb l'Orquestra Sirnfonica RIAS de Berlin. Posteriorment ha dirigit orquestres com
les filharrnoniques de Berlin, Israel, Munic, Londres, Leipzig, Nacional d'Espanya,Nacional de Paris, Reial d'Estocolm, Santa Cecilia de Roma i la Sirnfonica de Londres. Ha estat director convidat permanent de I'Staatsoper de Viena (1988-1993),director titular de 1'0rquestra Simfonica de la Radio de Viena (1989-1996) i director titular i artistic de l'Orquestra Suisse Romande de Ginebra. Ha dirigit en festivals com el de Salzburg, Berlin, Praga, Viena, Orange, Verona, Bregenz, Granada,Flandes, Tanglewood i Richard Strauss de Garmisch i en teatres d'opera de Lon
dres, Paris, Munic, San Francisco, Berlin, Roma i Viena, entre d'altres.Debuts al Liceu amb Gotterdammerung (1986-87). Hi torna amb Die Walkure
(1997-98).
PHILIPPE ARLAUD (Direcci6 d'escena, escenografia i iHuminaci6)
Ha realitzat, entre d'altres, els muntatges de The Turn of the Screw, Zaide, Elegiefur junge Liebende, La cantatrice chauve, Linda di Chamounix, I/Iusion Comique,Les contes d'Hoffmann, La Cenerentola, Don Giovanni, L'amore dei tre re, Die
Frau ohne Schatten, Rusalka, Cos; fan tutte, Otel/o, Anatomy of Melancoly, Tristanund Isolde, La divisione del mondo, Marfa de Buenos Aires, La Traviata, Lohengrin,Der fliegende Hollender, West Side Story, Un re in ascolto, Die Zeuberilote,Fidelia, Tennheuser, Aline, Die tote Stadt, Rigoletto, Orfeo, Andrea Chenier, 1/
retorno d'Ulisse in patria, Der Ring an einem Abend, L'incoronazione di Poppea,A Midsummer Night's Dream i Falstaff. Ha treballat a l'Opera de Paris, Volksoperde Viena, Deutsche Oper de Berlin, La Scala de Mila, Toquio, Ginebra, Nova
York, festivals de Bregenz, Baden-Baden i Bayreuth, Cornedie Francaise, Lisboa,Hamburg i Frankfurt, entre d'altres.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
Umberto GiordanoMaria Callas.
M. del Monaco.A. Protti.
Andrea ChenierPlacido Domingo.
Gabriela Benackova.P. Cappuccilli.
Nella Santi.
Opera del mas puro verismoitaliano. Estrenada en La Scalade Milan en 1896.Dos magnificas versiones, en
CD la voz soberbia de la grandiva. En DVD la pasi6n del
tenor espafiol Placido Domingo.Usted elige. Las encontraraen su espacio de rnusica deEI Corte Ingles.
000
OQ5>---
---
82 Biografies
Nascuda a Munic, estudia filosofia i teatre a la seva ciutat natal, dibuix amb AndrejWoron a Berlin, escenografia al Salzburger Mozarteum i assisti a les classes magistrals d'Axel Manthey a la Facultat d'Arts Aplicades de Viena. Assistent de vestuari
d'Annette Beaufays en Magneten d'Andre Heller, tarnbe col-labora amb Frida Par
meggiani i Robert Wilson fins a obtenir la diplomatura el 1994. Eis seus primers tre
balls en solitari foren per al seminari Max Reinhardt de Viena i I'escenografia i el ves
tuari de De Sade, Juliette a Frankfurt amb Sabine Loew, amb la qual tarnbe realitza
Amphitryon a Linz. Amb Philippe Arlaud ha treballat en La cantatrice chauve i Don
Giovanni (Opera Comique de Paris), La Cenerentola (Estrasburg), Night (Festival de
Bregenz) i Die tote Stadt (Deutsche Oper de Berlin). Recentment ha participat en
Courasche oder Gott lass nach (RuhrTriennale 2007).Debuta al Gran Teatre del Liceu.
ANDREA UHMANN (Vestuari) JOSE CURA (Andrea Chenier)
Biografies 83
KEITH MORINO (Coreografia)
Nascut a l'Argentina, es cantant, compositor i director d'orquestra. EI 1991 es
trasllada a Europa i des de lIavors la seva carrera I'ha portat als rnes prestigiosos escenaris del man. Entre els reconeixements rebuts destaquen el PremiAbbiati de la premsa italiana el 1997 i l'Echo Award el 1998. l.'any 2000 founomenat Chevalier de l'Ordre du Cedre pel Govern libanes. Ha cant at, entremolts altres titols, Manon Lescaut, La forza del destino (Mila), Aida (Verona, Palerm),Otello (Buenos Aires, Madrid), Pagliacci, II Tabarro (Amsterdam) i La Traviata (Paris).Tarnbe ha protagonitzat un documental sobre Puccini en la sene Great composersde la BBC. Recentment ha realitzat I'estrena mundial de la seva obra Sonetos,cicle de canyons de cambra compost sobre textos de Pablo Neruda.
Debuta al Liceu amb Samson et Dalila (2000-01). Hi torna amb /I corsaro
(2004-05) i Otel/o (2005-06).
FABIO ARM I LlATO (Andrea Chenier)
Nascut al Canada, estudia dansa a la National Ballet School of Canada. Comencala seva carrera com a ballari al Nederlands Dans Theater II i despres a la Companyia Metros, dirigida per Ramon Oller. La seva activitat com a coreoqraf cornenca el
1999 amb Pitoura {Festival Ffida de Toronto}. Recentment ha ballat i coreografiatBinari, 20 Anys i Una nit amb Nina i Hora Cero {Barcelona}, Pensando en movi
miento, No tango i Oh Yeah!!?? {Festival Ffida}. Com a ballari i interpret ha participat en pel·licules com Viaje a la Luna i La caja de Pandora, i en produccions de video
dansa com EI Omnibus {Sevilla}. Ha impartit classes de dansa en companyies de
Suecia, Holanda, Belqica, Franca i Barcelona, i de moviment al Cirque du Soleil, Tea
tre Lliure i Operecion Triunfo, entre molts altres.
Debuta al Liceu en Rigoletto (1994-95). Hi torna amb Samson et Dalila {2000-01} i Ariadne auf Naxos i II viaggio a Reims (2002-03).
JOSE LUIS BASSO (Direcci6 del Cor)
Nascut a Genova, estudia al Conservatori Niccolo Paganini de la seva ciutat natal.Debuta el 1986 amb el rol de Gabriele Adorno {Simon Boccanegra} a l'Opera deGenova, seguit del rol de Licino {La Vestale} al Teatro Pergolesi de Jesi, tot iniciantuna rapida carrera internacional que I'ha dut a interpretar els rols mes importants pera tenor en escenaris tan prestigiosos com el Metropolitan i Carnegie Hall de NovaYork, Covent Garden de Londres, Arena de Verona, Teatro Regio de Parma, Operade Roma, La Scala de Mila, Maggio Musicale Fiorentino, Staatsoper de Viena, Deutsche Oper de Berlin, com tam be a Paris, Nica, Madrid i Toquio, Tarnbe ha cantat 1/Trovatore, Cavalleria rusticana, Don Car/a, Turandot, Un ballo in maschera, La fanciulla del West i Adriana Lecouvreur, entre d'altres.
Debuta al Liceu amb Aida {2002-03}. Hi torna amb Tosca (2003-04), MadamaButterfly {2005-06} i Manon Lescaut (2006-07).
CARLO VENTRE (Andrea Chenier)
D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro
Argentino de la Plata, fins que el 1989 es va fer carrec del Cor del Teatro Colon
de Buenos Aires. Fins al 1994 va col-laborar al Liceu amb els mestres Romano
Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direccio del Cor del Teatro
San Carlo de Napols. Des de 1996 es el mestre del Cor del Maggio Musicale
Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi
Grammy. Col·labora amb les rnes prestigioses batutes del moment: Mehta, Sino
poli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Bur
gos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauquracio de 1'0-
pera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.Es director del Cor del Gran Teatre del Liceu.
Nascut a Montevideo (Uruguai), ha guanyat diversos concursos internacionals,com el Francesc Vinas de Barcelona. Oebuta a La Scala de Mila amb Rigo/etto.Ha cantat titols com La Boheme, Madama Butterfly, Norma, Carmen, Attila, 1/Tabarro, Macbeth, Simon Boccanegra, I Masnadieri, 1/ Tro va tore, Alzira, Tasca,Un ballo in maschera, Andrea Chenier, Germania, Turandot, I vespri siciliani,Cavalleria rusticana i Le viI/i. Ha actuat, entre d'altres, a l'Opera de Roma, Teatro Verdi de Trieste, Welsh National Opera, Concertgebouw d'Amsterdam, Teatro Colon de Buenos Aires, Teatro Bellini de Catania, Opera de Dresden, TeatroMassimo de Palerm, Teatro Regio de Parma, Opera de Frankfurt, Teatro Filarmonico de Verona, Staatsoper de Viena, New York City Opera, Lyric Opera de
Chicago, Deutsche Oper de Berlin, Teatro Comunale de Bolonya i La Monnaiede Brussel·les, com tarnbe al Japo, San Francisco i San Diego.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
Nascut a Malaga, cursa els seus estudis al Conservatori de la seva ciutat. Entre
d'altres, ha guanyat la Medalla d'Or atorgada per Bellas Artes 2003, la Medalla
d'Or al merit artistic de la Junta d'Andalusia el 2003 i el Premio Nacional de Musi
ca 2003. Des del seu debut al Teatro de la Zarzuela amb La del manojo de rosas
(1990), ha actuat a I'Staatsoper de Viena (Ernani, Roberto Devereux), La Scala
de Mila (Don Giovsnni), Metropolitan de Nova York (II Trovatore), Teatro Real de
Madrid, Festival de Salzburg (Don Carlo), Opera de Paris (Don Carlo, Otello i
Simon Boccanegra), Covent Garden de Londres (Otello i Rigo/etto), Horencia,Ravenna, Amsterdam, Toquio i San Francisco, entre d'altres.
Debuta al Liceu amb Giovanna D'Arco (1995-96). Hi ha tornat en nombroses
ocasions, les ultirnes arnb I Puritani (2000-01), Macbeth (2003-04), Cleopeire i
Rigoletto (2004-05), Madama Butterfly (2005-06) i Don Carlos (2006-07).
84 Biografies
CARLOS ALVAREZ (Carlo Gerard)
ANTHONY MICHAELS-MoORE (Carlo Gerard)
Estudia a la Universitat de Newcastle i a la Royal Scottish Academy of Music and
Drama. Guanyador del Concurs Luciano Pavarotti el 1985, debuta el 1987 al RoyalOpera House Covent Garden de Londres, on ha cantat, entre d'altres, L'elisir d'amo
re, Don Giovanni, Pagliacci, II barbiere di Siviglia, La guineu astuta, Manon, Stiffe
lio, Tosca, Don Carlos, La Traviata, La forza del destino, Falstaff, II Trovatore, Thais i
Cyrano de Bergerac. Tambe ha cantat a l'English National Opera, Opera North i
Welsh National Opera, com tarnbe a La Scala de Mila, Staatsoper de Viena, Operade Paris, Teatro San Carlo de Napols, Bayerische Staatsoper de Munic, Deutsche
Oper de Berlin, Teatro Colon de Buenos Aires, Metropolitan Opera House de Nova
York, Teatro Real de Madrid i Opera de San Francisco.
Debuta al Liceu amb II barbiere di Sivig/ia (1990-91). Hi torna amb I'estrena de
The Duenna (1991-92) i Lucia di Lammermoor (1999-2000 i 2006-07).
SILVIO ZANON (Carlo Gerard)
Nascut a Venecia, I'any 2002 quanya el Premi Ettore Bastianini. Ha interpretatrols com el cornte de Luna (II Trovatore), Germont (La Traviata) al Teatro FilQ.monico de Verona, Amonasro (Aida) ales Termes de Caracalla per a l'Opera de
Roma, Jago (Otello), Barnaba (La Gioconda), Alfio (Cavalleria rusticana), Tonio
(Pagliaccl) al Teatro Carlo Felice de Genova i Teatro Massimo de Palerm, Esca
millo (Carmen), Don Carlo (La forza del destino) al Teatro Alighieri de Ravenna,
Zurga (Les pecheurs de perles) a Palma de Mallorca, Carlo Gerard (Andrea Che
nier), Scarpia (Tosca), Sharpless (Madama Butterfly), Figaro (Le nozze di Figaro), Michele (II Tabarro), el paper principal de Germania de Franchetti a la Deut
sche Oper de Berlin i els rols titulars de Gianni Schicchi i Nabucco, entre d'altres.
Ha actuat en teat res italians de Livorno, Lucca, Rovigo, Treviso, Padua, Savona,Tori, Busseto i Ravenna.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
86 Biografies
DEBORAH VOIGT (Maddalena de Coigny)
Estudia a la California State University i en el programa Merola de l'Opera de San
Francisco. Ha obtingut, entre d'altres, la condecoraci6 de Chevalier de l'Ordre des
Arts et des Lettres del Govern frances i l'Opera News Award. Ha protagonitzat obres
de Wagner com Tristan und Isolde, Die Walkure, Der fliegende Hollander, Tann
heuser i Lohengrin; d'Strauss, Ariadne auf Naxos, Salome, Der Rosenkavalier, Elek
tra i Agyptische Helena. Entre les seves actuacions destaquen especialment per
sonatges del repertori frances i italia, com Tosca, Amelia, Aida, Lady Macbeth i Leonora
(La forza del destino i II Trovatore) i Cassandre (Les Troyens), entre d'altres. Ames,ha participat en nombrosos concerts i recitals al Carnegie Hall de Nova York, Lon
dres, Munic, Chicago i Washington, entre d'altres.Debuta al Liceu en un concert amb obres d'Strauss (1993-94). Hi torna amb un
recital (2003-04) i La Gioconda (2005-06).
DANIELA osss: (Maddalena de Coigny)
Nascuda a Genova, estudia al Conservatori de Parma i a l'Accademia Chigianade Siena. Debuta com a solista de concerts amb obres com Stabat Mater i Peti
te Messe Solennelle de Rossini, entre d'altres. Va fer el seu debut operistic a 1'0-
pera Giocosa de Savona amb La serva padrona. EI seu repertori compren rnes
de seixanta titols des de Monteverdi a Prok6fiev. Ha cantat, entre altres escenaris,a La Scala de Mila, Metropolitan de Nova York, Florencia, Salzburg, Verona, Staats
oper de Viena, Munic, Toquio, Moscou i Deutsche Oper de Berlin. Recentment ha
interpretat Madama Butterfly a La Scala de Mila i al Jap6, Andrea Chenier a Palerm
i Bilbao, Otello a La Scala, Manon Lescaut a Parma i a la Deutsche Oper de Ber
lin i Don Carlo a I'Staatsoper de Viena.Debuta al Liceu la temporada 1984-85 amb Otello. Hi torna amb Maria Stuar
da (1991-92), Aida (2002-03), Tosca (2003-04) i Manon Lescaut (2006-07).
ANNA SHAFAJINSKAIA (Maddalena de Coigny)
Nascuda a Ucraina, es trasllada al Canada, on debuta amb Aida a l'Opera d'On
tario. Mes endavant canta Turandot a la Welsh National Opera, Opera Royal de
Wallonie i New York City Opera, Tosca a l'Opera Nacional Finlandesa i Andrea
Chenier a l'Opera de Noruega. Ames, ha participat en produccions a la Neder
landse Opera d'Amsterdam i Covent Garden de Londres (Turandot), Teatro Comu
nale de Horencia (Lady Macbeth en Macbeth), Teatre Bolshoi de Sant Peters
burg (Turandot i Macbeth), Opera de Paris (Tosca) i Deutsche Oper de Berlin
(La Gioconda). Recentment ha cantat en i'emor de les tres taronges de Prok6-
fieva la Nederlandse Opera i ha tornat ales operes d'Helsinki i Oslo per cantar
el rol de Lisa de Pikovaia Dama i protagonitzar Tosca, respectivament. Tarnbe
ha fet el seu debut interpretant el rol d'Abigailie (Nabucco) a Dallas.
Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2004-05 amb Turandot.
MARINA RODRiGUEZ-Cusi (Bersi)
Biografies 87
Nascuda a SetaigUes (Valencia), estudia al Conservatori Superior de Musica deValencia, tot obtenint-hi premi d'honor final de carrera. Ha guanyat diversos concursos
internacionals, com el Francese Vinas de Barcelona. Ha actuat a les principalssales de concerts i teat res espanyols cantant, entre d'altres, Le nozze di Figaro,L'Orfeo, Giulio Cesare, II viaggio a Reims, Anna Bolena, Madama Butterfly, I Capuletie i Montecchi, Otello, Tancredi, Das Rheingold, Gotterdammerung i Der fliegendeHollander. Ha participat en les estrenes de Divinas pa/abras (Teatro Real de Madrid)i EI mar de las sirenas (Palau de la Musica de Valencia). Tambe ha cantat Radamisto
(Concertgebouw d'Amsterdam i Musikverein de Viena) i A Midsummer Night's Dream
i L'incoronazione di Poppea (Staatsoper d'Hamburg).Debuts al Liceu amb Los Pirineus (2002-03). Hi torna amb La gazzetta (2004-
05), la sessi6 Petite Messe Solennelle al Foyer (2005-06) i Thais (2006-07).
VIORICA CORTEZ (La comtessa de Coigny / Madelon)
Nascuda a Romania en una familia de musics, realitza els seus estudis al Conservatori de Bucarest. La seva carrera operistica cornenca amb Samson et Dali
la i inclou tots els grans rols del repertori, com Don Carlo (Eboli), Aida (Amneris), Orfeo, Werther (Charlotte), " Trovatore (Azucena), Carmen, Elektra
(Klytarnnestra), Salome (Herodias), Medium (Madame Flora), Candide (la vella
dama) i The Rake's Progress (Baba el Turc), entre d'altres. Amb la seva interpretaci6 de Carmen al Covent Garden de Londres inicia la seva carrera internacio
nal, que I'ha portada a cantar a l'Opera de Paris, Metropolitan de Nova York, LaScala de Mila, Staatsoper de Viena, Opera de Roma, Teatro Col6n de Buenos
Aires, San Francisco, Choreqies d'Orange i Arena de Verona, entre molts altres.Debuts al Liceu amb La Favorita (1969-70) i hi ha tornat sovint, les ultirnes vega
des amb Pikovaia Dama (2002-03) i Jenufa (2004-05).
MERCE OBIOL (La comtessa de Coigny)
Nascuda a Tarragona, ha participat en nombrosos concerts sirnfonics, entre els
quais destaquen les versions de la Missa de la Coronaci6 de Mozart, EI amor
brujo i La vida breve. Ha cant at operes de Purcell, Handel, Bizet, Humperdinck,Txaikovski, Puccini, Verdi, Cimarosa, Mozart, Janacek i Wagner. Entre els titols
que ha interpretat destaquen Lohengrin, Der fliegende Hollander, " matrimonio
segreto, Gianni Schicchi (Sao Carlos de Lisboa), Carmen, Jenufa, La fille du
regiment, " matrimonio segreto i Nabucco. Ha collaborat amb el Ballet Nacionalde Espana (EI sombrero de tres picos i Fantasia ga/aica).
Debuta al Liceu la temporada 1991-92 amb Pikovaia Dama i des de lIavors
collabora habitualment en les produccions del Teatre. Recentment ha cantat
en Giulio Cesare i Babel 46 / L'enfant et les sortileqes (2003-04), Rigoletto(2004-05) i Otello i Marfa del Carmen (2005-06).
88 Biografies
IRINA MISHURA (Madelon)
Nascuda a Krasnodar (Russia), estudia al Gnesinikh Music Institute, on es doctoraen arts vocals. EI seu repertori inclou rols com el de princesa d'Eboli (Don Carlo),Adalgisa (Norma), Amneris (Aida), Federica (Luisa Miller), Dalila (Samson et Da/i
fa), Azucena (II Trovatore), Marina (Boris Godunov), Fricka (Die Wa/kiire), Santuzza
(Cavalleria rusticana), princesa de Bouillon (Adriana Lecouvreur) i el rol titular deCarmen. Ha actuat en escenaris com el Metropolitan de Nova York, operes de Detroit,Michigan, San Francisco, Colorado, Palm Beach, Washington i Los Angeles, Cana
dian Opera Company, La Scala de Mila, Bayerische Staatsoper de Munic, Deutsche Staatsoper i Deutsche Oper de Berlin, Covent Garden de Londres, Opernhausde luric, Finnish National Opera d'Helsinki i Grand Theatre de Ginebra, entre d'altres. Tarnbe ofereix concerts i recitals.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
MIGUEL ANGEL ZAPATER (Roucher)
Despres de realitzar els seus estudis amb Isabel Penagos, ampliats mes tard
amb Montserrat Cabal le i Simon Estes, va fer el seu debut amb Sparafucile de
Rigo/etto al Teatro de la larzuela de Madrid. Des de lIavors canta als principalsteatres d'Europa, com La Scala de Mila, Staatsoper de Viena, Covent Garden de
Londres, La Bastille de Paris, Arena de Verona, Teatro Real de Madrid, Opera de
Roma, Teatre Bolshoi de Moscou, Barbican de Londres i Staatsoper d'Hamburg,dirigit per mestres corn Muti, Davis, Sinopoli, Metha, Conlon, Lopez Cobos, Viotti,ledda, Armiliato, Gomez Martinez i Carella. EI seu repertori operistic inclou rnes
de quaranta-cinc personatges i du a terme una gran activitat en oratori i concert.
Debuta al Liceu amb La Fiamma (1989-90). Hi torna amb Semiramide (2005-06) i E/ gato con botas (2006-07).
ENRIC SERRA (Pietro Fleville / Fouquier Tinville)
Nasque a Barcelona i des de 1966 ha participat, ininterrompudament, en practicament totes les temporades del Liceu, amb personatges com Alcandro (Saffo,1986-87), Enrico (Lucia di Lammermoor, 1986-87), Michonet (Adriana Lecouvreur,1986-87), Alfio (Cavalleria rusticana, 1987-88), Silvio (Pag/iacci, 1987-88), com
te Robinson (1/ matrimonio segreto, 1988-89), Lescaut (Manon Lescaut, 1989-90),Enrico (1/ Campanella, 1990-91), Don Bartolo (II barbiere di Sivig/ia, 1990-91),Albert (Werther, 1991-92), De Siriex (Fedora, 1993-94), Boisfleury (Linda di
Chamounix, 1998-99), baro de Trombonok (II viaggio a Reims, 2002-03), alcalde
(Jenufa, 2004-05), Geronte di Ravoir (Manon Lescaut, 2006-07) i altres, tot superant les tres-centes representacions. Ha actuat, a rnes, a Schwetzingen, Montpelier, Peralada, Metropolitan de Nova York, Munic, Deutsche Oper de Berlin, Viena,Napols, Venecia, Genova, Tori, Verona, Lisboa, Frankfurt, Colonia, Bonn, luric,Madrid, la Corunya, Sabadell, Oviedo, Bilbao i Santander, entre d'altres.
90 Biografies
PHILIP CUTLIP (Mathieu)
Nascut a Washington, te un extens repertori, des de Bach i Handel a Stravinsky i
Bernstein. Ha cantat Arianna (Giittingen); Acis and Galatea, Apollo e Dafne de Han
del, Dido and Aenas i II barbiere di Siviglia (Birmingham i Mississipi); Le nozze di
Figaro, La finta giardiniera, La clemenza di Tito i Don Giovanni (St. Louis i New York
City Opera); Gloriana i La Traviata (San Francisco); Hansel und Gretel (Opera de
Florida) i Die Zeuberilote (Nova York, Birmingham i St. Louis), entre d'altres. Tarnbe
ha participat en I'estrena mundial d'American Love Songs, Liebeslieder Waltzes, Evi
dence of Things Not Seen de Rorem i Old American Songs. Recentment ha cantat
The End of the Affair de Jake Heggie i La Boheme (Seattle), Belshazzar (Giittingen),Madama Butterfly (Arizona) i Orphee (Glimmerglass).
Debuta al Liceu amb Ariadne auf Naxos i Los Pirineus (2002-03). Hi torna amb
Giulio Cesare (2003-04) i Turandot (2004-05).
FRANCISCO VAS (l'Incretble)
JOSEP RUIZ (EI rnossen)
Nascut a Saragossa, estudia cant i violi a Barcelona. Guanya el Premi d'interpretaci6 en eliV Concurs Nacional de Cant ONCE'89. Ha cant at Babel 46, Pepita Jimenez, Carmen i Die Zeuberilote (Peralada), L'Atlantida (Festival de Gra
nada), Los amantes de Teruel (Teatro de la Zarzuela), /I barbiere di Siviglia(Glyndebourne), Rita, Cos! fan tutte, Die Zeuberllote, L'isola disabitata, La Can
terina i La belle Helene (Opera de Chambre de la France), Babel 46, L'enfant
et les sottileqes i Rita (Teatro Real), Falstaff (Lisboa), Le nozze di Figaro (Bilbao),Turandot (La Bastille) i Idomeneo, Alcina i Tennheuser (Oviedo).
Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb un recital llric. Des d'aleshores
ha intervingut amb regularitat en les temporades del Teatre i recentment en les
2005-06 (Wozzeck, Otello, Idomeneo, Die tote Stadt i Madama Butterfly) i 2006-
07 (Boulevard Solitude, Khovantxina i Manon).
Nascut a Barcelona, es va fonmar al Conservatori Superior Municipal i, a ltalia, amb
Gina Cigna. Guardonat en el Concurs Vinas, obtinque una beca per al Teatro Mas
simo de Palenm. Debuta a Valencia amb Faust i fou tenor titular de la Cornpanla Lirica
Nacional, Canta La vida breve a Paris, Roma, Karlsruhe, Ginebra, Edimburg, Frank
furt, Viena, Amsterdam, I'Haia i Tel Aviv. Entre 1979 i 1983 canta amb l'Opera Nacio
nal de Colombia. Tarnbe ha participat en les ope res de Sydney, Paris, Frankfurt, Lis
boa, Nica, Nimes i a Peralada, Las Palmas, Tenerife, Mallorca, Oviedo, Bilbao i Sevilla,entre altres ciutats. A Madrid ha intervingut en diverses temporades del Teatro de la
Zarzuela (Madama Butterfly, Falstaff, Gianni Schicchi) i del Teatro Real (La vida
breve, Turandot).Debuta al Liceu amb Les Huguenots (1971-72). Ha intervingut en qairebe totes les
temporades, les ultirnes vegades en Turandot (2004-05) i Manon Lescaut i Khovan
txina (2006-07).
VICEN!; ESTEVE CORBACHO (Schmidt / EI majordom)
Biografies 91
Va neixer a Barcelona i va estudiar amb els mestres Jaume Francisco Puig iPura G6mez de Rib6, i al Conservatori Superior Municipal. EI 1978 participa en
el Certamen d'Ostende (Belqica). Ha actuat a Barcelona, Madrid, Bilbao, Oviedo,etc., i tarnbe a Paris, Nica, Montecario, Sicilia i Alemanya. L:any 1981 va aconseguirels premis al millor cantant espanyol i al millor interpret de Mozart en el ConcursInternacional Francesc Vinas. EI 1981 canta el paper de Figaro (II barbiere di
Siviglia) al Teatre Grec, en una posada en escena de Mario Gas.Oebuta al Liceu I'any 1978 i des de lIavors ha intervingut en tots els cicles
del Teatre. Entre les seves ultirnes actuacions destaquen Turandot, Don Carlo i
Sly (1999-2000), La Traviata (2001-02), Ariadne auf Naxos (2002-03), Tosca(2003-04) i Rigoletto i la producci6 del Petit Liceu EI Superbarber de Sevilla(2004-05) i Don Carlos (2006-07).
MANEL ESTEVE MADRID (Dumas)
Nascut a Barcelona, cursa estudis de rnusica al Conservatori Municipal i cant amb
Vicenc Esteve. Debuta el 1997 amb el rol de Joaquin de la sarsuela La del manojode rosas. EI1999 canta per primera vegada, com a solista, els rols de Fiorello i I'oficial
d'lI barbiere di Siviglia. EI seu repertori inclou rols com Masetto (Don Giovanni),Schau nard i Marcello (La Boheme), Malatesta (Don Pasquale), Spalanzani, Dapertuttoi Crespel (Les contes d'Hoffmann), Figaro (Le nozze di Figaro), Guglielmo (Cos!fan tutte) i Belcore (L'elisir d'amore), entre d'altres. Ha actuat al Palau de la Musicade Barcelona, Teatro Real de Madrid, Teatro de la Zarzuela i Auditorio Nacional de
Madrid, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Arriaga de Bilbao, Campoamor d'Oviedoi Euskalduna de Bilbao, entre d'altres.
Debuta al Liceu en la sessi6 La serva padrona al Foyer (1999-2000). La temporada 2006-07 participa en Don Carlos.
ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
EI primer director titular de l'Orquestra Sirnfonica del Gran Teatre del Liceu fouMaria Obiols. En la seva lIarga historia ha estat dirigida per batutes convidades,com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de
Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans
Knappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon,Joan Marten, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schi
llings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky,Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambre
ling, Rafael Fruhbeck de Burgos, Jesus L6pez Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neu
mann, Josep Pons, Antoni Ros-Marba, Pinchas Steinberg, Peter Schneider i Sil
vio Varviso. Eis directors titulars de la formaci6 han estat Eugenio M. Marco, UweMund i Bertrand de Billy. Actualment el director musical es Sebastian Weigle.
92 Biografies
COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
EI Cor del Gran Teatre del Liceu es consolida als anys seixanta sota la direcci6 de Riccardo Bottino. En cornencar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es feu carrecde la direcci6 amb Vittorio Sicuri. Posteriorment n'han estat directors Andres Maspero,William Spaulding i, actualment, Jose Luis Basso. Entre les seves actuacions cal asse
nyalar: Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Mosesund Aron (Gran Teatre del Liceu), a rnes del Requiem de Mozart, la Missa Solemnisde Beethoven i la Missa de la Coronaci6 de Mozart. EI Cor del Gran Teatre del Liceuha actuat aLes Arenes de Nimes, amb /I corsaro. Tarnbe ha interpretat Lucia diLammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris, L'elisir d'amore a Savonlinna i
Goyescas i Noches en los jardines de Espana a La Fenice de Venecia, Ha cantat sota
la direcci6 de Is mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick,Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres.
94
ORQUESTRA VIOLONCEL TROMPETASIMFONICA DEL Peter THIEMANN· Francesc COLOMINA •
GRAN TEATRE DEL LlCEU Adam GLUBINSKI Angel VIDAL
Mathias WEINMANN J. Anton CASADOConcertina Alex BASCONESLiviu MORNA Esther BRAUN TROMBO
Carme COMECHE Francese SANCHEZ·VIOLi I Rafael SALA Lluis BELLVER
Olga ALESHINSKY • M. Eulalia VALERO David MORALESM' Anca ANDREI
Margaret BONHAM CONTRABAIX TUBA
Birgit EULER Tomas ALMIRALL· Jose M. BERNABEU·Christo KASMETSKI Josep OUER
Edith MARETZKI Jaume ALBORS ARPA
Kornelia RACZ Francesc LOZANO Margarita ARNAL·
Oleg SHPORT Juan MAULEON
Renata TANOLLARI Lluis RUSINOL PERCUSSIOYana TSANOVA Jordi MESTRES·
FLAUTA Artur SALA·VIOLi II Albert MORA * Jeremy FRIEDMAN
Emilie LANGLAIS· Agusti BRUGADA Pilar SUBIRAJing LlU Sandra BATISTA·Dorothea BIEHLER
Merce BROTONS OBOEElena CEAUCESCU Cesar ALTU R *
• Solista
Andrea CERUTI Enric PELLICER
Charles COURANT Richard VAUGHAN·Kalina MAC UTA
Mijai MORNA CLARINET
Alexandre POLONSKY Philip CUNNINGHAM·
J. Antonio GOMEZ·VIOLA
Birgit SCHMIDT FAGOT
Fulgencio SANDOVAL Bernardo VERDE·
Claire BOBIJ Just MOROSVincent FILLATREAU
Mihail FLORESCU TROMPA
Nicolae GIURGEA Arturo NOGUES *
Florian MUNTEANU Enrique MARTiNEZVictor PETRE Francisco RODRiGUEZFranck TOLLINI J. Francisco BERTOMEU
95
COR DEL GRAN Anais MASLLORENS BARiTONSTEATRE DEL LlCEU Marta POLO Ferran ALTIMIS
M. Rosa SOLER Leo Paul CHIAROTSOPRANOS Pere COLL
Margarida BUENDIA CONTRALTS Xavier COMORERAM' Isabel FUENTEALBA Mariel AG U I LAR Gabriel DIAPOlatz GORROTXATEGI Sandra CODINA Ramon GRAUCarmen JIMENEZ M. Josep ESCORSA Joan Josep RAMOSNuria LAMAS Hortensia LARRABEITI Miquel ROSALESGloria LOPEZ PEREZ Yordanka LEON
Raquel LUCENA Miglena SAVOVA BAIXOSEncarna MARTiNEZ Anna M. VELANDO Ignasi CAMPARaquel MOMBLANT Ingrid VENTER Miguel Angel CURRAsAnna OLIVA Dimitar DAR LEV
Eun Kyung PARK TENORS Ignasi GOMARMaria SUCH Daniel M. ALFONSO Ivo MISCHEVAuxiliadora TOLEDANO Josep M. BOSCH Pierpaolo PALLONINuria CORS Jose Luis CASANOVA Mariano VINUALESMariel FONTES Jordi FIGUERAS losu YEREGUIM. Dolors LLONCH Xavier MARTiNEZGloria LOPEZ ROSSELLO Jordi MASM. Angels PADRO Jose Antonio MEDINA
Angelica PRATS Joan PRADOS
Elisabet VILAPLANA Llorenc VALERORita WING Julio A. BERDASAGARHelena ZABOROWSKA Hans W. BYSTRON
Omar A. JARAM EZZOSOPRANOS Graham LISTERMaribel AROUE Josep Lluis MORENOMontserrat BENET Carles PRAT
Teresa CASADELLA Florenci PUIGRosa CRISTO Emili ROSESIsabel MAS
96
ACTORS BALLARINS
Laia ALSINA
Sonia LANUZA
Laia SANTANACH
Simon BRADING
Sergi DIAZ
Ricard FERNANDEZRuben JIMENEZHector MANZANARES
Roberto MIGUEL
Marius PERANRafael RIGOPedro RISI
Carlos ROO
Clara GARiMarta SERRA
NENS
Arik BELLIDOAdria COMORERA
Andy McGURKVictor MUNOZEduard VENTURA
Eva VENTURA
Enregistraments
S'inclou una selecci6 de les versions integres. Eis
personatges principals s6n esmentats en l'ordre sequent: Andrea Chenier (A), Carlo Gerard
(C), Maddalena de Coigny (M), Bersi (B), lacomtessa de Coigny (Co), Madelon (Ma), Roucher (R), Pietro Fleville (P), FouquierTinvilie (F),Mathieu (Mat), l'lncrefble (I), el rnossen (Mo),Schmidt (S), el majordom (Maj), Dumas (D).A continuaci61'orquestra, el cor, el director mu
sical, el director d'escena, si s'escau, el segelldiscogrilfic i I'any de gravaci6.
Les versions amb asterisc (*) estan disponiblesa l'Espai Liceu.
Versions en disc
Luigi Marini (A), Carlo Galeffi (C), Lina Bruna Rasa(M), Ida Conti (B), Anna Masetti-Bassi (Co),Anna Masetti-Bassi (Ma), Salvatore Baccaloni (Rf, Natalie Villa (P), Salvatore Baccaloni (F),Aristide Baracchi (Mat), Giuseppe Nessi (I),Giuseppe Nessi (Mo). Orquestra i Cor del Teatro alia Scala de Mila. Dir.: Lorenzo Molajoli.Naxos, 1929. (CD)
Beniamino Gigli (A), Gino Bechi (C), Maria Cani
glia (M), Maria Huder (B), Giulietta Simionato
97
(Co), Vittoria Palombini (Ma), Italo Tajo (R), Giuseppe Taddei (P), Giuseppe Taddei (F), LeoniPaci (Mat), Adelio Zagonora (I), Adelia Zagonora (Mo). Orquestra i Cor del Teatro alia Scala de Mila. Dir.: Oliviero De Fabritiis. Naxos,1941. (CD)
Mario Filippeschi (A), Carlo Tagliabue (C), Renata Tebaldi (M), Maria Bertasi (B), Edmea Limberti (Co), Anna Maria Anelli (Ma), AugostoRomani (R), Gerardo Gaudioso (P), CarloBadioli (Mat), Luciano Della Pegola (I), GianniAvolanti (Mo). Orquestra i Cor del Teatro SanCarlo de Napols. Dir.: Gabriele Santini. Premiere Opera, 1951. (CD)
Gino Sarri (A), Antonio Manca Serra (C), FrancaSacchi (M), Loretta di Leilo (B), Anna Maria
Marcangeli (Co), Lucia Danieli (Ma), Carlo Platania (R), Virgilio Stocco (P), Alberto Vinci (F),Piero Passarotti (Mat), Nino Mazziotti (I), RomeoLegga (Mo). Orquestra i Cor del Teatro dell'O
pera de Roma. Dir.: Alberto Paoletti. CantusClassics, 1951. (CD)
Jose Soler (A), Ugo Savarese (C), Renata Tebaldi (M), Ines Marietti (B), Irma Colasanti (Co),Irma Colasanti (Ma), Giuliano Ferrein (R), Alberto Albertini (P), Giuliano Ferrein (F), Pier Luigi
98 Enregistraments
Latinucci (Mat), Armando Benzi (I), Tommaso
Soley (Mo). Orquestra i Cor de la RAI de Tori.
Dir.: Arturo Basile. Warner Fonit, 1953. (CD)
Mario Del Monaco (A), Leonard Warren (C), Zin
ka Milanov (M), Rosalind Elias (B), Hertha Glaz
(Co), Sandra Warfield (Ma), Francesco Valen
tino (R), George Cehanovsky (P), Norman Scott
(F), Salvatore Baccaloni (Mat), Alessio De Pao
lis (I), Gabor Carelli (Mo), Lawrence Davidsoni (S). Luigi Sgarro (Maj), Osie Hawkins (D).Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova York.Dir.: Fausto Cleva. Bensar, 1954. (CD)'
Helge Roswaenge (A), Theo Bayle (C), Hilde
Zadek (M). Martha Rohs (B), Elisabeth Hen
gen (Co), Ljubomir Pantscheff (R), Hans
Schweiger (P)' Adolf Vogel (F). Harald Proqlhoff (Mat), Erich Majkut (I), Fritz Sperlbauer(Mo), Franz Bierbach (S), Wilhelm Lenninger(Maj), Frederick Guthrie (D). Orquestra i Cor
de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Rudolf Moral!.
Omega Opera Archive, 1955. (CD) (Versi6en alemany)
Mario Del Monaco (A), Aldo Protti (C). Maria
Callas (M), Silvana Zanolli (B), Maria Amadini
(Co), Lucia Danieli (Ma), Enrico Campi (R), Enzo
Sordello (P)' Vittorio Tatozzi (F), Michele Caz
zato (Mat). Mariano Caruso (I), Mario Carlin
(Mo). Eraldo Coda (S), Carlo Forti (Maj). Giu
seppe Morresi (D). Orquestra i Cor del Teatro
alia Scala de Mila. Dir.: Antonino Votto. EM I,Allegro, 1955. (CD)'
Hans Hopf (A), Josef Metternich (C), Marianne
Schech (M), Elisabeth l.ow-Szoky (Co). Keith
Engen (R), Walter Berry (Mat). Orquestra i Cor
des Bayerischen Rundfunks. Dir.: WolfgangSawallisch. Walhall, 1956. (CD) (Versi6 en ale
many)
Mario Del Monaco (A), Ettore Bastianini (C), Rena
ta Tebaldi (M), Fiorenza Cossotto (B), Maria
Teresa Mandalari (Co). Amelia Guidi (Ma), Sil
vio Maionica (R), Dino Mantovani (P), Vico Polot
to (F), Fernando Corena (Mat), Mariano Caru
so (I), Angelo Mercuriali (Mo). Orquestra i Cor
de l'Accademia de Santa Cecilia de Roma. Dir.:
Gianandrea Gavazzeni. London, 1956. (CD)
Richard Tucker (A), Leonard Warren (C), Zinka
Milanov (M), Rosalind Elias (B). Martha Lipton(Co), Belen Amparan (Ma), Francesco Valen
tino (R), George Cehanovsky (P), Norman Scott
(F). Fernando Corena (Mat), Charles Anthony(I), Gabor Carelli (Mo). Orquestra i Cor del
Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cleva. The Opera Lovers, 1957. (CD)
Franco Corelli (A), Ettore Bastianini (C), Anto
nietta Stella (M), Loretta Di Lelio (B), Miriam
Pirazzini (Ma), Antonio Cassinelli (R), Augusto Frati (P), Giovanni Amodeo (F), Vito de Taran
to (Mat), Antonio Pirino (I), Renato Ercolani
(Mo), Mario Bianchi (S), Silvio Santarelli (Maj),Antonio Orlando (D). Orquestra i Cor del Tea
tro San Carlo de Napols. Dir.: Franco Capuana. Cin Cin, 1958. (CD)
Franco Corelli (A), Ettore Bastianini (C), Renata
Tebaldi (M), Margarethe Sjostedt (B), Elisabeth
Honqen (Co). Hilde Konetzni (Ma), Edmund
Hurshell (R), Kostas Paskalis (P), Ludwig Wel
ter (F), Alois Pernerstorfer (Mat), Renato Erco
lani (I), Fritz Sperlbauer (Mo), Endre Koreh (S),Harald Proqlhoff (Maj), Franz Bierbach (D).Orquestra i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.:
Lovro von Matacic. Orfeo, 1960. (CD)'
Carlo Bergonzi / Richard Tucker (A), Ettore Bas
tianini (C), Zinka Milanov / Renata Tebaldi (M),Margaret Roggero (B). Martha Lipton (Co).Belen Amparan (Ma), Francesco Valentino (R),George Cehanovsky (P), Norman Scott (F),Ezio Flagello (Mat), Alessio De Paolis (I), Gabor
Carelli (Mo), Calvin Marsh (S), Lloyd Strang(Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del
Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cleva. The Opera Lovers, 1960. (CD)
Richard Tucker (A). Ettore Bastianini (C), Renata Tebaldi (M), Margaret Roggero (B), Martha
Lipton (Co), Belen Amparan (Ma), FrancescoValentino (R), George Cehanovsky (P), Norman Scott (F), Ezio Flagello (Mat), Alessio DePaolis (I), Gabor Carelli (Mo), Calvin Marsh (S),Lloyd Strang (Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir.:
Fausto Cleva. The Opera Lovers, 1960. (CD)
Carlo Bergonzi (A), Mario Sereni (C). Zinka Milanov (M), Helen Vanni (B), Mignon Dunn (Co).Belen Amparan (Ma), Clifford Harvuot (R),George Cehanovsky (P), Norman Scott (F).Ezio Flagello (Mat), Alessio De Paolis (I), GaborCarelli (Mo), Luigi Sgarro (S), Lloyd Strang(Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del
Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cleva. Premiere Opera, 1960. (CD)
Enregistraments 99
Franco Corelli (A), Anselmo Colzani (C). ZinkaMilanov (M), Margaret Roggero (B), MignonDunn (Co). Lili Chookasian (Ma), Calvin Marsh
(R). George Cehanovsky (P)' Norman Scott
(F), Lorenzo Alvary (Mat), Andrea Velis (I), GaborCarelli (Mo), William Walker (S), Lloyd Strang(Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del
Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cleva. The Opera Lovers, 1962. (CD)
Giuseppe Di Stefano (A), Ugo Savarese (C), Onelia Fineschi (M), Flora Rafanelli (B), LucianaBroni (Co). Mafalda Masini (Ma), AlessandroMaddalena (R), Augusto Frati (P), Renato Spagli (F). Giorgio Giorgetti (Mat). Mario Ferrara
(I), Valiano Natali (Mo). Orquestra i Cor del Tea
tro Comunale de Florencia, Dir.: Bruno Rigacci. Encore, 1962. (CD)'
Richard Tucker (A), Anselmo Colzani (C), Zinka
Milanov (M), Helen Vanni (B), Mignon Dunn
(Co), Lili Chookasian (Ma), Calvin Marsh (R),George Cehanovsky (P)' Norman Scott (F),Lorenzo Alvary (Mat). Alessio De Paolis (I),Gabor Carelli (Mo), William Walker (S). LloydStrang (Maj), Luigi Sgarro (D). Orquestra i Cordel Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cleva. Omega Opera Archive, 1963. (CD)
Charles Craig (A). Ettore Bastianini (C). Gabriella Tucci (M). Jolanda Torriani (B), Anna Di Stasio (Co), Rena Garazioti (Ma), Antonio Cassinelli (R), Guido Mazzini (P), Renzo Gonzales
(F). Guido Mazzini (Mat), Antonio Pirino (I),Athos Cesarini (Mo), Renzo Gonzales (S).Edgardo Di Stasio (Maj), Edgardo Di Stasio
(D). Orquestra i Cor de la RAI de Tori. Dir.: Fran
co Mannino. Omega Opera Archive, 1963.
(CD)
Franco Corelli (A), Mario Sereni (C), Antonietta
Stella (M), Stefania Malaqu (B), Luciana Moneta (Co), Anna Di Stasio (Ma), Giuseppe Modesti (R), Dino Mantovani (P), Giuseppe Modesti
Mario Del Monaco (A), Aldo Protti (C), RenataTebaldi (M). Anna Di Stasio (B). Amalia Pini
(Co), Amalia Pini (Ma), Silvano Pagliuca (R).Arturo La Porta (P), Giorgio Onesto (F), Arturo La Porta (Mat). Renato Cesari (I), AntonioPirino (Mo), Giorgio Onesto (S), Silvano Pagliuca (Maj), Silvano Pagliuca (D). Orquestra i CorLirica Italiana. Dir.: Franco Capuana. Allegro,1961. (CD)'
Giuseppe Di Stefano (A), Manuel Ausensi (C).Irma Gonzales (M), Guadalupe Salazarno (B),Aurora Woodrow (Co), Aurora Woodrow (Ma),Gilberto Cerda (R), Raul Vazquez (P)' PedroGarnica (F), Humberto Pazos (Mat), Placido
Domingo (I), Placido Domingo (Mo), Salvatore Palafox (S), Miguel Botello (D). Orquestra i
Cor del Palacio de las Bellas Artes de Mexic.Dir.: Anton Guadagno. House of Opera, 1961.
(CD)
100 Enregistraments
(F). Paolo Montarsolo (Mat), Piero De Palma
(I), Piero De Palma (Mo). Orquestra i Cor del
Teatro dell'Opera de Roma. Dir.: Gabriele San
tini. EM I, 1963. (CD)'
Richard Tucker (A), Ettore Bastianini (C), Renata Tebaldi (M), Annemarie Bessel (B), Sona
Cervena (Co), Claramae Turner (Ma), Richard
Fredricks (R), John West (P), Adib Fazah (F),Joshua Hecht (Mat), Howard Fried (I), William
Whitesides (Ab), David Giosso (S), Pietro Men
ci (D). Orquestra i Cor de l'Opera de San Fran
cisco. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli. Pre
miere Opera, 1965. (CD)
Franco Corelli (A), Anselmo Colzani (C), Renata
Tebaldi (M), Nedda Casei (B), Gladys Kriese
(Co), Mignon Dunn (Ma), William Walker (R),Gene Boucher (P), Norman Scott (F), RaymondMichalski (Mat), Andrea Velis (I), Gabor Care
lli (Mo), Luigi Sgarro (S), Lloyd Strang (Maj),Russell Christopher (D). Orquestra i Cor del
Metropolitan de Nova York. Dir.: Lamberto Gar
delli. Bensar, 1966. (CD)
Franco Corelli (A), Dino Dondi (C), Montserrat
Caballe (M), Rita De Carlo (B), Laurel Miller
(Co), Sarita Felter (Ma), Norman Riggins (R),Joseph Fair (P), Herman Salerno (F), EugeneGreen (Mat), Herbert Krauss (I), Glen Ellsworth
(Mo). Orquestra i Cor de la Grand Opera Com
pany de Filadelfia. Dir.: Anton Guadagno. Live
rare-opera, 1966. (CD)
Franco Corelli (A), Robert Merrill (C), Eileen Farrell
(M), Nedda Casei (B), Gladys Kriese (Co), Ruza
Baldani (Ma), William Walker (R), Gene Bou
cher (P), Norman Scott (F), Elfego Esparza(Mat), Andrea Velis (I), Gabor Carelli (Mo), Lui
gi Sgarro (S), Lloyd Strang (Maj), Russell Chris
topher (D). Orquestra i Cor del Metropolitande Nova York. Dir.: Francesco Molinari-PradeIIi. Omega Opera Archive, 1966. (CD)
Richard Tucker (A), Anselmo Colzani (C), Zinka
Milanov (M), Nedda Casei (B), Gladys Kriese
(Co), Mignon Dunn (Ma), William Walker (R),Gene Boucher (P), Norman Scott (F), Loren
zo Alvary (Mat), Andrea Velis (I), Gabor Care
lli (Mo), Luigi Sgarro (S), Lloyd Strang (Maj),Robert Goodloe (D). Orquestra i Cor del Metro
politan de Nova York. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli. Omega Opera Archive, 1966. (CD)
Placido Domingo (A), Sherrill Milnes (C), Claudia
Parada (M). Orquestra i Cor del Teatro Muni
cipal de Santiago de Xile. Dir.: Anton Gua
dagno. House of Opera, 1967. (CD)
Carlo Bergonzini (A), Sherrill Milnes (C), AngelesGulin (M), Emily Derr (B), Carol Kirkpatrick (Co),Georgetta Psaros (Ma), Steven Kimbrough (R),Steven Kimbrough (P), Steven Kimbrough (F),Christian Du Plessis (Mat), Natale De Lazzari
(I), Athole Still (Mo), Athole Still (S), Richard
Clark (D). New Philharmonia Orchestra. Ambro
sian Opera Chorus. Dir.: Anton Guadagno.Myto, 1970. (CD)
Alain Vanzo (A), Carlo Gerard (C), Michele Le Bris
(M), Corinne Petit (B), Marie-Luce Bellary (Co),Genevieve Macaux (Ma), Robert Geay (R),Robert Geay (P), Stanislaus Staskiewicz (F),Jean-Pierre Laffage (Mat), Michel Senechal (I),Joseph Peyron (Mo), Paul Mahe (Maj), Paul
Mahe (D). Orquestra Lirica i Cor de l'Opera de
I'ORTF. Dir.: Georges Sebastian. De Plein Vent,1970. (CD)
Placido Domingo (A), Wassili Janulako (C), Esther
Casas (M), Josep Ruiz (Mo). Orquestra i Cor
del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Anton Gua
dagno. Premiere Opera, 1972. (CD)
Carlo Bergonzi (A), Aldo Protti (C). Raina Kabai
vanska (M), Laura Zannini (B), Maria Madda
lena (Ma), Graziano Del Vivo (R), Vico Polotto
(P), Franco Ricciardi (I). Orquestra i Cor del
Teatro Comunale de Genova. Dir.: Paolo Peloso. The Opera Lovers, 1972. (CD)
Richard Tucker (A), Vern Shinall (C), Gilda CruzRomo (M), June Fiske (B), Leonore Lanzillotti
(Co), Leonore Lanzillotti (Ma), Howard Nevison (R), Howard Nevison (P), Bob Campi (F),Jose Le Matt (Mat), Ernesto Gasco (I), Ernesto Gasco (Mo), Walter Knetlar (S), Bob Cam
pi (Maj), Walter Knetlar (D). Orquestra i Cor dela Grand Opera Company de Filadelfia. Dir.:Carlo Moresco. Charles Handelman - Live Opera, 1973. (CD)
John Vickers (A), Silvano Carroli (C),llva Ligabue(M), Lili Chookasian (Ma), Lenus Carlson (R),Enrico Campi (Mat), Piero De Palma (I). Orquestra i Cor de la Dallas Civic Opera. Dir.: Nicola
Rescigno. Premiere Opera, 1973. (CD)
Placido Domingo (A), Giulio Fioravanti (C), Adelina Romano (M), Massimiliano Malaspina (R).Orquestra i Cor del Teatro Regio de Tori. Dir.:Mario Braggio. House of Opera, 1974. (CD)
Angelo Mori (A), Guillermo Sarabia (C), StellaAxarlis (M), Faith Puleston (B), Astrid Varnay(Co), Martha Modi (Ma), Zenon Kosnowski (R),Toshi Kimura (P), Peter Brunsmeier (Mat), Helmut Pampuch (I), Karl Diekmann (Mo), Helmut Fehn. Orquestra i Cor de la Deutsche Operam Rhein. Dir.: Alberto Erede. Premiere Opera, 1974. (CD)
Placido Domingo (A), Sherrill Milnes (C), Renata Scotto (M), Maria Ewing (B), Jean Kraft (Co),Gwendolyn Killebrew (Ma), Allan Monk (R),Terence Sharpe (P), Stuart Harling (F), EnzoDara (Mat), Michel Senechal (I), Piero De Palma (Mo), Isser Bushkin (S), Nigel Beavan (Maj),Malcolm King (D). London PhilharmonicOrchestra. John Alldis Choir. Dir.: James Levine. RCA, 1976. (CD)
Enregistraments 101
Placido Domingo (A), Cornell MacNeil (C), Martina Arroyo (M), Jean Kraft (B), Shirley Love(Co), Lili Chookasian (Mal. Allan Monk (R),Gene Boucher (P), Richard Best (F), Fernando Corena (Mat), Andrea Velis (I), Paul Franke(Mo), Philip Booth (S), Glenn Bater (Maj), Russell Christopher (D). Orquestra i Cor del Metro
politan de Nova York. Dir.: James Levine. The
Opera Lovers, 1977. (CD)
Placido Domingo (A), Renato Bruson (C), EvaMarton (M), Kathleen Kuhlmann (B), SharonGraham (Co), Dinde Curry (Ma), Alan Opie (R),Tom Fox (P), Daniel McConnell (F), Arnold Voketatis (Mat), David Gordon (I), James Schwisow(Mo). Orquestra i Cor de la Lyric Opera de Chi
cago. Dir.: Bruno Bartoletti. Gala, 1979. (CD)
Josep Carreras (A), Joan Pons (C), MontserratCaballe (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fondevila (Co), Montserrat Aparici (Ma), OrazioMori (R), Manuel Garrido (P), Eduardo Soto(F), Simone Alaimo (Mat), Piero De Palma (I),Rafael Campos (S), Juan B. Rocher (Maj), Felix
Vargas (D). Orquestra i Cor del Gran Teatredel Liceu. Dir.: Eugenio Mario Marco. House of
Opera, 1979. (CD)
Placido Domingo (A), Piero Cappuccilli (C),Gabriela Benackova (M), Rohangiz Yachmi (B),Cseslawa Siania (Co), Fedora Barbieri (Ma),Hans Helm (R), Paul Wolfrum (P), Reid Bunger(F), Alfred Sramek (Mat), Heinz Zednik (I), RudolfMazzola (S), Walter Fink (Maj) , Edmund Zelotes Toliver (D). Orquestra i Cor de I'Staatsoperde Viena. Dir.: Nello Santi. House of Opera,1981. (CD)
Luciano Pavarotti (A), Leo Nucci (C), MontserratCaballe (M), Kathleen Kuhlmann (B), Astrid Var
nay (Co), Christa Ludwig (Ma), Tom Krause (R),Hugues Cuenod (P), Neil Howlett (Fl, Giorgio Tadeo (Mat), Piero De Palma (I), Giuseppe Morresi (S), Neil Howlett (Maj), Ralph Hamer
102 Enregistraments
(D). London Philharmonic Orchestra. Cor de
la Welsh National Opera. Dir.: Riccardo Chailly.Decca, 1984. (CD)
Josep Carreras (A). Piero Cappuccilli (C), EvaMarton (M), Sylvana Mazzieri (B), Nella Ferri
(Co), Rosa Laghezza (Ma), Franco Federici (R),Giuseppe Riva (P), Angelo Nosotti (F), Silves
tro Sammaritano (Mat), Bruno Lazzaretti (I), Ser
gio Fontana (S), Giuseppe Zecchillo (Maj), Ivan
Del Manto (D). Orquestra i Cor del Teatro alia
Scala de Mila. Dir.: Riccardo Chailly. Premie
re Opera, 1985. (CD)
Josep Carreras (A), Piero Cappuccilli (C), Tere
sa Zylis-Gara (M), Chieko Shirasaka-Teratani
(B), Mircea R. Simpetrean (R), Gunter Schnei
der (Mat). Orquestra i Cor de l'Oper der Stadt
de Bonn. Dir.: Gian-Franco Masini. Premiere
Opera, 1985. (CD)
Placido Domingo (A). Giorgio Zancanaro (C),Anna Tomowa-Sintow (M), Cynthia Buchan (B),Patricia Johnson (Co), Anny Schlemm (Ma),Jonathan Summers (R), Gordon Sandison (P)'John Dobson (F). Rodney Macann (Mat), John
Dobson (I), Alexander Oliver (Mo), Eric Garrett
(S), Roderick Earle (D). Orquestra i Cor del
Covent Garden de Londres. Dir.: Julius Rudel.
Disky, 1985. (CD)
Josep Carreras (A). Renato Bruson (C). Mont
serrat Caballe (M), Laura Zannini (B), Mirella
Caponetti (Co), Jone Jori (Ma), Luigi Roni (R),Giuseppe Riva (P), Gianni Brunelli (F), Orazio
Mori (Mat), Oslavio Di Credico (I), Pier Fran
cesco Poli (Mo), Bruno Marangoni (S), Ledo
Freschi (Maj). Bruno Grella (D). Orquestra i Cor
de l'Arena de Verona. Dir.: Gianluigi Gelmetti.
Premiere Opera, 1986. (CD)
Josep Carreras (A), Giorgio Zancanaro (C), EvaMarton (M), Klara Takacs (B), Tamara Takacs
(Co). Eva Farkas (Ma). Franco Federici (R),
Gabor Vaqhely: (P), Tamas Bator (F), Tullio Pane
(I), Istvan Rozsos (Mo), Janos T6th (S), Kazmer
Sarkany (D). Orquestra Estatal d'Hongria. Cor
de la Radio i Televisi6 Hongaresa. Dir.: Giu
seppe Patane. Sony Classical, 1986. (CD)
Ermanno Mauro (A), Allan Monk (C), Aprile Millo
(M), Jean Stilwell (B), Lois McDonall (Co), Judith
Farris (Ma), John Fanning (R), Doug Mac
Naughton (P), Christopher Coyea (F), Joel Katz
(Mat), Peter Blanchet (I). Gary Rideout (Mo),Robert Milne (S), Steven Horst (Maj), John Avey(D). Orquestra i Cor de la Canadian OperaCompany. Dir.: Julius Rudel. Premiere Opera,1989. (CD)
Nicola Martinucci (A), Sherrill Milnes (C), AprileMillo (M), Diane Kesling (B), Joyce Castle (Co),Camellia Johnson (Ma), Brian Schexnayder (R),Michael Sokol (P), James Courtney (F), Rena
to Capecchi (Mat), Andrea Velis (I). Bernard
Fitch (Ab), Richard Vernon (S), Jeffrey Wells
(D). Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova
York. Dir.: Julius Rudel. The Opera Lovers, 1990.
(CD)
Giuseppe Giacomini (A), Giorgio Zancanaro (C),Ghena Dimitrova (M), Tiziana Tramonti (B), Lau
ra Bocca (Co), Eleonora Jankovic (Ma), Alfre
do Zanazzo (R), Carmelo Caruso (P), Giovan
ni Antonini (F), Marco Chingari (Mat), Oslavio
Di Credico (I), Pio Bonfanti (Mo), Ledo Freschi
(S), Enrico Fibrini (D). Orquestra i Cor del Tea
tro Comunale de Genova. Dir.: Paolo Olmi. Hou
se of Opera, 1991. (CD)
Giuseppe Giacomini (A), Renato Bruson (C), Katia
Ricciarelli (M). Vesselina Kasarova (B). Anna
Gonda (Co), Margarita Lilowa (Ma), Gottfried
Hornik (R), Claudio Otelli (P), Goran Simic (F).Renato Girolami (Mat), Heinz Zednik (I), Dariusz
Niemirowicz (S), Hans Christian (D). Orquestra i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Mar
cello Viotti. Premiere Opera, 1992. (CD)
Franco Bonisolli (A), Renato Bruson (C), Maria
Guleghina (M). Orquestra Sirnfonica de laRadio de Frankfurt. Cor de la Radio de Buda
pest, Dir.: Marcello Viotti. Capriccio, 1995.
(CD)*
Luciano Pavarotti (A), Joan Pons (C), Maria Gule
ghina (M), Wendy White (B), Judith Christin
(Co). Stephanie Blythe (Ma), Haijing Fu (R),Christopher Schaldenbrand (P), Yanni Yannissis (F), Paul Plishka (Mat), Michel Senechal (I), Bernard Fitch (Mo), Richard Vernon (S),Bradley Garvin (Maj), Jeffrey Wells (D). Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir.:
James Levine. The Opera Lovers, 1996. (CD)
Ben Heppner (A), Richard Paul Fink (C), DianaSoviero (M), Kathleen Hegierski (B). SheilaNadler (Ma), Matthew Lau (R), Byron Ellis (Mat),Paul Gudas (I), Guy Bogar (Mo). Orquestra iCor de l'Opera de Seattle. Dir.: Steven Mercurio. House of Opera, 1996. (CD)
Jose Cura (A), Anthony Michaels-Moore (C), Maria
Guleghina (M), Leah-Marian Jones (B), FionaKimm (Co), Jason Howard (R). ChristopherLackner (P), Roderick Earle (Mat), Robin Leggate (I), John Dobson (Mo), Michael Druiett (S).Orquestra i Cor del Covent Garden de Londres. Dir.: Richard Armstrong. House of Opera, 1998. (CD)
Johan Botha (A), Lado Atanelli (C), Violeta Urmana (M), Elina Garanca (B), Margaretha Hintermeier (Co), Mihaela Ungureanu (Ma), BoazDaniel (R). Hans-Peter Kammerer (P), GoranSimic (F), Alfred Sramek (Mat), Herwig Pecoraro (I), Janusz Monarcha (S), Peter Koves (D).Orquestra i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.:Adam Fischer. Premiere Opera, 2003. (CD)
Fabio Armiliato (A), Alberto Gazale (C), DanielaDessi (M), Rossana Rinaldi (B), Marta Moretto (Co), Olga Alexandrova (Ma), Cesare Lana
Enregistraments 103
(R), Armando Gabba (P), Franco Boscolo (F),Paolo Orecchia (Mat), Luca Casalin (I), Mauro Buffoli (Mo), Andrea Snarski (S). Orquestra i Cor del Teatro La Fenice de Venecia, Dir.:
Paolo Olmi. Premiere Opera, 2003. (CD)
Versions en video
Josep Carreras (A), Joan Pons (C), MontserratCaballe (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fondevila (Co), Montserrat Aparici (Ma), OrazioMori (R), Manuel Garrido (P), Eduardo Soto
(F), Simone Alaimo (Mat), Piero De Palma (I),Rafael Campos (S), Juan B. Rocher (Maj), Felix
Vargas (D). Orquestra i Cor del Gran Teatredel Liceu. Dir.: Eugenio Mario Marco. Dir. d'escena: Giuseppe De Tomasi. Premiere Opera,1979. (DVD)
Placido Domingo (A), Piero Cappuccilli (C),Gabriela Benackova (M), Rohangiz Yachmi (B),Cseslawa Siania (Co), Fedora Barbieri (Ma),Hans Helm (R), Paul Wolfrum (P), Reid Bunger(F), Alfred Sramek (Mat), Heinz Zednik (I), Rudolf
Mazzola (S), Walter Fink (Maj) , Edmund Zelo
tes Toliver (D). Orquestra i Cor de I'Staatsoperde Viena. Dir.: Nello Santi. Dir. d'escena: OttoSchenk. Deutsche Grammophon, 1981. (DVD)
Josep Carreras (A), Piero Cappuccilli (C), Eva Mar
ton (M), Sylvana Mazzieri (B), Nella Ferri (Co),Rosa Laghezza (Ma), Franco Federici (R), Giu
seppe Riva (P), Angelo Nosotti (F), Silvestro Sammaritano (Mat), Bruno Lazzaretti (I), Sergio Fon
tana (S), Giuseppe Zecchillo (Maj), Ivan Del Manto
(D). Orquestra i Cor del Teatro alia Scala de Mila.
Dir.: Riccardo Chailly. Dir. d'escena: Lamberto
Puggelli. NVC Arts, 1985. (DVD)*
Placido Domingo (A), Giorgio Zancanaro (C),Anna Tomowa-Sintow (M), Cynthia Buchan (B),Patricia Johnson (Co), Anny Schlemm (Ma),Jonathan Summers (R), Gordon Sandison (P),John Dobson (F), Rodney Macann (Mat), John
104 Enregistraments
Dobson (I), Alexander Oliver (Mo), Eric Garrett
(S), Roderick Earle (D). Orquestra i Cor del
Covent Garden de Londres. Dir.: Julius Rudel.
Dir. d'escena: Michael Hampe. Warner Vision,1985. (DVD)*
Luciano Pavarotti (A), Joan Pons (C), Maria Gule
ghina (M), Wendy White (B), Judith Christin
(Co), Stephanie Blythe (Ma), Haijing Fu (R),Christopher Schaldenbrand (P), Yanni Yan
nissis (F), Paul Plishka (Mat), Michel Sene
chal (I), Bernard Fitch (Mo), Richard Vernon (S),Bradley Garvin (Maj), Jeffrey Wells (D). Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir.:
James Levine. Dir. d'escena: Nicolas Joel. The
Opera Lovers, 1996. (DVD)
Lando Bartolini (A), Antonio Salvadori (C), Gio
vanna Casolla (M), Sonia Zaramella (B), Moni
ca Tagliasacchi (Co), Anna Schiatti (Ma),Armando Gabba (R), Franco Boscolo (P), Ezio
Maria Tisi (F), Cesare Lana (Mat), Orfeo Zanet
ti (I), Aldo Bottion (Mo), Franco Federici (S),Luciano Pagani (Maj), Riccardo Ristori (D).Orchestra Sinfonica dell'Emilia Romagna Artu
ro Toscanini. Cooperativa Artisti del Coro di
Parma. Dir.: Angelo Campori. Premiere Opera, 1999. (DVD)
Jose Cura (A), Carlo Guelfi (C), Maria Guleghina (M), Giancinta Nicotra (B), Cinzia De Mola
(Co), Annie Vavrille (Ma), Carlo Cigni (R),Armando Ariostini (P), Giuseppe Guidi (F),Mario Bellanova (Mat), Pierre Lefebre (I), Ste
fano Pisani (Mo), Atfeh Ziyan (S), Mauro Mar
chetto (Maj), Michele Castagnaro (D). Orquestra i Cor del Teatro Comunale de Bolonya. Dir.:
Carlo Rizzi. Dir. d'escena: Giancarlo Del Mona
co. TDK, 2006. (DVD)
Cronologia liceista
S'inclou una lIista de les representacions d'Andrea Chenier en la historia del Gran Teatredel Liceu. Eis personatges principals son
esmentats en I'ordre segUent: Andrea Chenier
(A), Carlo Gerard (C), Maddalena de Coigny(M), Bersi (B), la comtessa de Coigny (Co),Madelon (Ma), Roucher (R), Pietro Heville (P),Fouquier Tinville (F), Mathieu (Mat), l'Incretble
(I), el rnossen (Mo), Schmidt (S), el majordom(Mail, Dumas (D). A continuaci6 el director
musical, el director d'escena, si s'escau, i elnombre de representacions (entre parentesis),
105
Temporada 1917-18
Bernardo De Mura (A), Josep Segura-Tallien (C),Maria Ruggero (M), Sra. Rabassa (B), Enriqueta Casas (Co), Elena Lucci (Ma), Leopoldo Brias
(R), Conrad Giralt (P), Conrad Giralt (F), JosepFernandez (Mat), Carlos del Pozo (I), AntonioPomer (Mo), Maties Pascual (S), Gabriel Granollers (Maj). Dir. musical: Giulio Falconi. (2)
Temporada 1925-26
Costantino Folco-Bottara (A), Josep Segura-Tal lien
(C), Hina Spani (M), Conchita Velazquez (B),Alexina Zanardi (Co), Renata Pezzatti (Ma),Josep Jorda (R), Conrad Giralt (P), ConradGiralt (F), Pietro Brilli (Mat), Vicenc Gallofre (I),August Gonzalo (Mo), Emili Bastons (S), Emili Bastons (Maj), Gabriel Granollers (D). Dir.musical: Franco Paolantonio. Dir. d'escena:
Filippo Dado. (3)
Temporada 1930-31
Nino Piccaluga (A), Carlo Morelli / Ricard Fuste
(C), Lina Scavizzi (M), Merce Roca (B), Alexina Zanardi (Co), Elena Lucci (Ma), Joaquim Alsina (R), Joan Bosch (P), Jordi Frau (F), Josep Jorda (Mat), Vicenc Gallofre (I), Sr. Parma (Mo),Conrad Giralt (S), Gabriel Granollers (Maj),Gabriel Granollers (D). Dir. musical: AntoninoVotto. Dir. d'escena: Vincenzo Dell'Agostino. (3)
Nombre total de representacions: 35.
Estrena absoluta al Teatro alia Scala de Mila: 28
de mary de 1896.
Estrena al Gran Teatre del Liceu: 12 de novem
bre de 1898.
Temporada 1898-99
Emilio De Marchi (A), Eugenio Giraldoni (C), Emilia Corsi (M), Gianriina Lucacewska (B), MariaBellier (Co), Maria Chivers (Ma), Antoine Vidal
(R), Giulio Rossi (P), Baldassare Giordani (F),Giulio Rossi (Mat), Enrico Giordani (I), LuigiPippo-Conti (S), Josep Boldu (Mail. Dir. musical: Gaetano Cimini. (5)
106 Cronologia liceieta
Temporada 1 934-35
Cristobal Altube (A), Apollo Granforte (C), Fide
la Carnpina (M), Merce Roca (B), Elena Lucci
(Co), Rosita Salagaray (Ma), Joaquim Alsina
(R), Conrad Giralt (P), Conrad Giralt (F), JosepFernandez (Mat), Josep Farras (I), Josep Farras
(Mo), Joan Gayola (S), Conrad Giralt (Maj),Joan Gayola (D). Dir. musical: Josep Sabater.
Dir. d'escena: Juan Villaviciosa. (1)
Temporada 1953-54
Mario Filippeschi (A), Enzo Mascherini / Aldo Protti (C), Maria Caniglia (M), Rosario Gomez (B),Pilar Torres (Co), Pilar Torres (Ma), Julio Cata
nia (R), Antoni Cabanes (P), Miquel Aguerri (F),Carlo Badioli (Mat), Salvatore Di Tommaso (I),Didac Monjo (Mo), Emili Paya (S), Miquel Aguerri (Maj), Emili Paya (D). Dir. musical: Armando
La Rosa Parodi. Dir. d'escena: Acli Carlo Azzo
lini. (2)
Temporada 1963-64Bruno Prevedi (A), Giangiacomo Guelfi (C), Luci
lIa Udovich (M), Margarita Brenner (B), Pilar
Torres (Co), Montserrat Aparici (Ma), Julio Cata
nia (R), Joan Rico (P), Eduard Soto (F), Gino
Cala (Mat), Joan Lloveras (I), Didac Monjo (Mo),Julia Ortells (S), Julia Ortells (D). Dir. musical:
Manno Wolf-Ferrari. Dir. d'escena: Domenico
Messina. (3)
Temporada 1967-68
Richard Tucker (A), Manuel Ausensi (C), Carme
Lluch (M), Isabel Rivas (B), Maria Teresa Bat
lie (Co), Montserrat Aparici (Ma), Enrico Fis
sore (R), Joan Rico (P), Eduard Soto (F), Ernes
to Vezzosi (Mat), Gabriele De Julis (I), Didac
Monjo (Mo), Rafael Campos (S), Enric Serra
(D). Dir. musical: Laszlo Halasz. Dir. d'escena:
Dario Dalla Corte. (3)
Temporada 1 972-73
Placido Domingo (A), Wassili Janulakos (C), Ester
Casas (M), Mildred Tyre (B), Licia Galvano (Co),
Melita Miculs (Ma), Orazio Mori (R), RamonContreras (P), Eduard Soto (F), Didac Monjo(Mat), Jose Manzaneda (I), Josep Ruiz (Mo),Joan Pons (S), Joan Baptista Rocher (Maj), Felix
Vargas (D). Dir. musical: Anton Guadagno /Gerardo Perez Busquier. Dir. d'escena: Emil
Boshnakov. (3)
Temporada 1977-78
Amedeo Zambon (A), Franco Bordoni (C), Maria
Coronada (M), Evelia Marcote (B), Silvia Gas
set (Co), Montserrat Aparici (Ma), Joan Pons
(R), Manuel Garrido (P), Eduard Soto (F), Didac
Monjo (Mat), Josep Ruiz (I), Alfredo Heilbron
(Mo), Rafael Campos (S), Joan Baptista Rocher
(Maj), Felix Vargas (D). Dir. musical: Nicola Ruc
ci. Dir. d'escena: Maria Sofia Marasca. (3)
Temporada 1979-80
Josep Carreras (A), Joan Pons (C), Montserrat
Caballe (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fon
devila (Co), Montserrat Aparici (Ma), Orazio
Mori (R), Manuel Garrido (P), Eduard Soto
(F), Orazio Mori (Mat), Piero De Palma (I), Alfre
do Heilbron (Mo), Rafael Campos (S), Joan
Baptista Rocher (Maj), Felix Vargas (D). Dir.
musical: Eugenio Mario Marco. Dir. d'escena:
Giuseppe De Tomasi. (3)
Temporada 1985-86
Lando Bartolini (A), Vicenc Sardinero (C), EvaMarton (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fon
devila (Co), Montserrat Aparici (Ma), Alfonso
Echevarria (R), Vicenc Esteve (P), Vicenc Este
ve (F), Giancarlo Tosi (Mat), Piero De Palma (I),Alfredo Heilbron (Mo), Jesus Castillon (S), Jesus
Castillon (Maj), Jesus Castillon (D). Dir. musi
cal: Romano Gandolfi. Dir. d'escena: Hugode Ana. (4)
JAUME TRIBO
English / Francais
108
ENGLISH VERSION Andrea Chenier (1896) by Umberto Giordanois considered one of the foremost works of Veris
mo, in the wider sense of the term, which includesthe members of the so-called "young Italianschool". These composers rejected the early nat
uralist themes of the veristi and upheld many of
the conventions and rhetorical features of ItalianRomantic melodrama within the characteristicmusical idiom and singing technique of early Veristdrama.
Andre Chenier is defined as a «drarnrna istoriCO" and the protagonist was indeed a true-life
poet (1762-1794) and a well-known figure inFrench literary history. Born in Constantinople ofa French father and a Greek mother, Chenier wrote
some interesting works in a style midway betweenNeoclassicism and early Romanticism. He was
guillotined at the end of the Terror on 25 July 1794,just before the fall of Robespierre, for denounc
ing the excesses of the Revolution, with whichat the outset he had fully sympathized.
The plot -by Luigi IIlica, one of the librettists ofTosca- describes Chenier's noble, generous personality and his tragic end. It also seeks to cre
ate a realistic image of the atmosphere and back
ground of the final years of the French Revolution.The two lead characters -the sensitive, magnanimous poet and Maddalena de Coigny, a del
icate, vulnerable young noblewoman who loveshim and follows him to the scaffold- express fer
vent, lofty feelings. Also of interest is the figureof Carlo Gerard, the Coigny family's former butler who, despite becoming one of Robespierre'shenchmen, has not lost his sense of compassion and justice and ends up trying to save thosehe once considered the enemies of his class. TheFrench people playa key role in the historicalevents narrated, which are brought to life by the
chorus in patriotic and revolutionary songs.Giordano's impetuous, passionate tempera
ment and rich melodic vein find in this bloodthirstyplot, brimming with turbulent emotions, a perfect outlet for the most stirring and even declam
atory aspects of his school. This does not detract,
however, from the very well built plot and the
supremely elegant style. The orchestration is brilliant and colourful, the choral scenes impressive,and we are treated to some of the most memo
rable passages in Italian melodrama. These includeChenier's improvviso in the first act, -Un di all'azzurro spazio- -one of the most popular Italiantenor arias, which exalts love and evokes the pover
ty and suffering of the humble-, and Maddalena's
exquisitely lyrical aria "La mamma morta».
Andrea Chenier is a dramma istorico in four acts
with music by Umberto Giordano and a libretto
by Luigi IIlica. The premiere, at the Teatro alia Scalain Milan in 1896, was a great success. It was
staged in New York the same year and in other
major European and American theatres soon after
(it came to the Liceu in 1898). The action, whichis set in France at the time of the Revolution,begins in the summer of 1789 and concludes in
July 1794, during the last days of the Terror.
ACT I
On the eve of the French Revolution at the chateauof the counts of Coigny, preparations are under
way for a large party. Charles Gerard, the family'strusty servant, reveals his rebellious dispositionin a sarcastic speech to a large blue sofa, in whichhe recalls the ridiculous old ladies who have flirted with their admirers on it. When his aged father,who has been serving in the house for sixty years,comes in, Gerard launches into a more bitter
tirade, giving vent to his hatred for the chateau,the symbol of an unjust and cruel world that isdoomed to extinction.
When the Count and Countess's beautiful
daughter, the gentle Maddalena, arrives with hermother and her faithful maid Bersi, the sensitiveside of Gerard's nature is revealed. Maddalena's
reverie contrasts with the conventional attitude
of her mother, who is all excitement over the party and the important guests who are about to arrive.
English 109
The guests, who include novelists, musiciansand the poet Andrea Chenier, bring alarming news
of events in Paris. A short pastoral is performedand then the Countess asks Chenier to recite a
poem. He refuses but Maddalena and her friendsbet that they can persuade him to change his mind.
Finally, upset by their teasing, Chenier embarkson a fervent exaltation of love and a violent attackon the aristocracy and the clergy. Everyone is furi
ous, except Maddalena and Gerard, who do not
feel his words are aimed at them. The crisis is
briefly averted by the dancing of a gavotte, butwhen Gerard lets some bedraggled countryfolkin and they complain of their misfortunes, the
atmosphere becomes strained again. Gerardcasts his livery at the Countess's feet and leaveswith the peasants. The outraged and humiliatedCountess blames Gerard's ideas on books andthen the dancing resumes.
ACT II
Five years later, at the height of the Terror, Chenieris waiting for his friend Roucher on a square inParis near an altar dedicated to Marat. Among the
bustling crowd there are supporters of the new
ideas, known as -rnerveilleuses- and «incroyables».Bersi, Maddalena's former maid, arrives. Realiz
ing that an Incroyable is spying on her, Bersi makesan inflated, unconvincing declaration of revolu
tionary spirit. In fact the spy has been sent byGerard, now a revolutionary leader and one Robe
spierre's right-hand men, to find Maddalena.
Roucher, Chenier's friend, has brought him a
passport in a bid to save his life, for the poet hasbeen denounced as a counter-revolutionary. He
urges him to accept it, but Chenier refuses: fate,he says, is about to bring him the love he has yetto experience. He wants to stay in Paris to meet
a mysterious woman called "Speranza" who has
written asking for his help. Roucher convinceshim that the letter is from some prostitute in theservice of the Revolution and Chenier agrees to
flee.
110 English
Crowds gather to watch Robespierre go byand sing rousing songs in praise of the Revolution and its heroes. In a private talk with Gerard,the Incroyable asks him what Maddalena looks
like so that he can identify her. The former ser
vant's impassioned description shows that he isin love with her. Bersi arrives, makes a vain attemptto get rid of the Incroyable, and tells Chenier that
Speranza will soon join him.As night falls Chenier meets the mysterious
Speranza by the altar to Marat. Though dressedas a servant, she proves to be none other than
Maddalena de Coigny. The two young people'sreunion is described in a moving scene. Maddalena tells Chenier of the suffering she hasendured in recent years and says she did not dareask for his help because he was in a position of
power and she was under threat. Chenier
responds with loving devotion and they vow to betrue until death.
Gerard arrives with the spy, who has tippedhim off, and tries to separate them. Chenier attackshim with his sword and entrusts Maddalena to
Roucher, who has arrived unexpectedly and drives
the Incroyable away by threatening him with a pistol. Gerard has been wounded in the fight but
when he recognizes Chenier, he tries to protecthim: he warns him that his name is blacklisted,urges him to flee, and asks him to protect Maddalena. Chenier runs away and when the spyreturns with the national guard and a large crowd,Gerard declares he did not recognize his assailantand falls unconscious. Mathieu, a sans-culotte,attributes the attack to the Girondists.
ACT IIIIn the large room where the Revolutionary Tribunal sits, donations are being collected for the war
against the French monarchy's European allies.
Mathieu makes a crude attempt to persuade the
people to be generous. He is joined by Gerard,who is recovering from his wound and is given a
warm welcome. Gerard proves himself an elo-
quent orator. He draws a bleak picture of the situation and appeals not merely for money but forvolunteers who are willing to die for their coun
try. The people respond enthusiastically. An oldblind woman called Madelon says that her son
and grandson have already died for the Revolution. She has brought her great-grandson, Roger,who is her sole support, to save the fatherland.
The room is quickly cleared so that the Revo
lutionary Tribunal can meet. Gerard sits at a tableto draw up the list of the accused for the Com
mittee. The Incroyable arrives with news thatChenier has been arrested. This, he says, will bringMaddalena out of hiding. He forces Gerard to putChenier's name on the list. But the former ser
vant, despite his sincere revolutionary feelings,feels defeated, coerced and powerless: his new
masters have lost their humanity and his own rea
son has become the slave of his desire.When Maddalena arrives and begs him to have
mercy on Chenier, Gerard's anguish deepens andhe decides to confess the hidden reasons forhis conduct. He tells her he has always loved
her and is determined to possess her, but when
she responds to his threats by offering him her
body in exchange for Chenier's release, the inten
sity of her love overwhelms him with emotion. Maddalena tells him of her recent ordeals: her moth
er's murder, the burning of the chateau, hunger,fear and disease. Chenier's love, she says, has
brought her to life again. Gerard begs her for
giveness and vows to help her.The last scene shows the summary trial con
ducted by Dumas as judge and the cruel FouquierTinville as prosecutor. Several people are sen
tenced to death, to the onlookers' delight. ThenChenier's turn comes. He is charged with writ
ing texts contrary to the Revolution and servingas a soldier under Dumouriez. He proudly proclaims his innocence and sings a moving song to
the fatherland. Gerard admits that the indictment
he wrote was false, staunchly defends Chenier
and launches a fierce attack on the tribunal. ButChenier is condemned to the guillotine. The mob
English 111
is exultant and the act concludes with Maddalena's cry of horror.
ACT IV
Chenier, a prisoner at Saint-Lazare, is writing hislast verses as he waits to die. Roucher is with him.Outside the strains of the Marseillaise are heard.Maddalena and Gerard arrive. The latter has kepthis promise to provide a pass which will enableMaddalena to take the place of another woman
under sentence of death and die at Chenier's side.The jailer Schmidt agrees to the plan. Gerard isdevastated and goes to make a one last attemptto obtain a pardon from Robespierre.
The two lovers are together at last and the long,brilliant duet that will bring the work to a close
begins. Rapture and sorrow blend with the joyof reunion and of dying together, producingmoments of extraordinary lyricism (vl,a nostra
morte e il tronfo dell'amor!-). The drums announce
the arrival of the tumbril that is to take them to the
guillotine. They express ecstatic acceptance at
the prospect of dying (<<Viva la morte insiern»).Gerard returns, sorrowful and embittered. In
his hand is the note Robespierre has sent in
response to his plea for mercy: «Perfino Platonebandiva i poeti dalla sua Repubblica- (Even Plato banished poets from his Republic).
TERESA LLORET
112
VERSION FRANCAISE Andrea Chenier (1896), un opera de Umberto
Giordano, est considere cornrne I'une des grandesoeuvres du verisrne, si I'on prend ce terme au sens
large, celui d'un mouvement OU I'on retrouve les
compositeurs de la Jeune Ecole italienne, qui se
sont eloiqnes, de fait, de la thernatique natural is
te initiale et ont qarde nombre des conventions
et des comportements rhetoriques du rnelodrame romantique italien tout en s'inscrivant dans
Ie langage et la technique de chant propres aux
premiers drames veristes.Le protagoniste de ce " drama istorico ,. est
un personnage reel et connu du monde litteraire
francais, Ie poete Andre Chenier (1762-1794), ne
a Constantinople de pere francais et de mere
grecque. Apres avoir ecrit une ceuvre litteraire inte
ressante, se situant a cheval sur Ie neoclassicis
me et Ie premier romantisme, il a ete guillotine Ie
25 juillet 1794, au moment de la Terreur finissan
te et quelques jours avant la chute de Robespierre,pour avoir denonce les abus d'une Revolution a
laquelle il adherait pourtant a ses debuts.
Le livret, ecrit par Luigi lllica, I'un des librettistes
de Tosca, evoque la personnalite noble et genereuse du poete et sa fin tragique, tout en creant
une trame litteraire propre a donner une imageconvaincante du ciimat et du contexte des der
nieres annees de la Revolution francaise. Les deux
acteurs principaux, nobles et passionnes, sont
Andre Chenier, Ie poete sensible et qenereux, et
la delicate et vulnerable Maddalena de Coigny,une jeune aristocrate qui aime Ie poete et va Ie
suivre jusqu'au supplice. Mais il est un autre per
sonnage interessant, Charles Gerard, I'ancien
majordome de la famille de Maddalena devenu
entre-temps I'un des hommes forts de Robes
pierre, mais qui pourtant est capable de ressen
tir de la pitie et de conserver son sens de la justice. A la fin, il va tenter de sauver ceux qu'il avait
auparavant tenus pour ses ennemis de classe.
Sans oublier Ie peuple francais, qui intervient dans
les evenernents historiques racontes et qui est
incarne par Ie chosur et ses chants patriotiqueset revolutionnaires,
Le temperament irnpetueux et passionne deGiordano ainsi que sa riche veine rnelodique trouvent dans cette intrigue sanguinaire et dans lessentiments qu'elle provoque I'espace ideal pourdevelop per les aspects les plus ernouvants etrnerne declarnatoires de son ecole, tout en conser
vant une partition bien structures et une grandeelegance de style. A une musique orchestralebrillante et coloree et des chceurs riches en effets
s'ajoutent des moments parmi les plus extraor
dinaires du rnelodrarne italien. Ainsi I'aria de Chenier au premier acte « Un dl all'azzurro spazio »,
une ode a I'amour et a la misere et la souffrancedes humbles tres prisee des tenors italiens, ou
encore I'aria « La mamma morta » de Maddalena, d'un delicat Iyrisme.
Andrea Chenier, un drame historique en quatreactes, sur une musique d'Umberto Giordano et
un livret de Luigi Illica, a ete cree en 1896 a laScala de Milan, OU il a rem porte un succes considerable. l.'annee de sa creation, il est represente a New York, puis, tres vite, dans les plus grandessalles d'opera europeennes et arnericaines (il a
ete donne au Liceu pour la premiere fois en 1898).l.'action se deroule dans la France de la Revolution, depuis ses debuts a l'ete 1789 jusqu'auxderniers jours de la Terreur, en juillet 1794.
ACTEIA la veille de la Revolution, les comtes de Coignypreparent une grande fete dans leur chateau.Charles Gerard, un domestique de confiance maisau caractere rebel Ie, se lance dans un monologueau pres d'un grand canape bleu ; il y raille les vieillesdames ridicules qui ont festoye en ces lieux, et
devient franchement'agressif lorsqu'il voit entrer
son pere, vieux et malad if, qui sert dans la rnaison depuis soixante ans, une maison qu'il deteste en tant que symbole d'un monde injuste et cruel,annoncant sa fin prochaine.
Mais Gerard a aussi une arne sensible, et il
Francais 113
s'erneut quand arrive la belle et douce Maddalena, la fille des comtes, accornpaqnee de sa mereet de sa fidele servante Bersi. Le temperamentreveur de la jeune fille contraste avec celui desa mere, une femme mondaine tout excites a l'ideede donner une fete a laquelle accourra Ie ToutParis.
Au nombre de ces invites, qui arrivent avec desnouvelles alarmantes sur la situation a Paris, il ya des romanciers, des musiciens et Ie poete AndreChenier. On met en scene une pastorale, puis lacomtesse demande a Chenier de reciter quelquesverso Le poete refuse. Maddalena et ses amiesIe taquinent et parient qu'elles Ie feront changerd'avis. Vexe par ces plaisanteries, Ie poete repondpar un fervent eloqe de I'amour et un dur requisitoire contre la noblesse et Ie clerqe, l.'indiqnation est qenerale, sauf pour Maddalena et Gerard,qui ne se sentent pas vises par les paroles deChenier. Les invites dansent ensuite une gavotte qui vient detendre l'atrnosphere, mais ce sera
de courte duree. Car des paysans en guenillessont entres dans Ie jardin et viennent crier leurrnisere. C'est Gerard qui leur a ouvert la porte,avant de jeter sa livree aux pieds de la comtesse
et de repartir avec les rnisereux, Outraqee, humi
liee, la comtesse accuse les livres d'avoir inculque ces idees a Gerard. La gavotte reprend.
ACTE IIA Paris, cinq ans plus tard, en pleine Terreur. Chenier attend son ami Roucher sur une place OU a
ete dresse un autel dedie a Marat. La place esttres animee et, dans la foule, on voit des" Merveilleuses » et des" Incroyables ", partisans desidees nouvelles. Bersi, I'ancienne servante de
Maddalena, est la aussi ; epiee par un Incroyable,elle se livre a une profession de foi revolutionnaire
peu credible et outranciere, En fait, Gerard, qui,en tant que lieutenant de Robespierre, est desormais I'un des dirigeants revolutionnaires, a demande a l'lncroyable charge de suivre Bersi de retrou
ver Maddalena.
114 Francais
Roucher, I'ami du poete, tente de Ie convaincre
d'accepter Ie laissez-passer qu'illui apporte et de
s'enfuir, car, suspects d'etre centre-revolution
naire, sa vie est en danger. Mais Chenier est persuade que Ie sort lui reserve I'amour qu'il n'a enco
re jamais connu et il veut rester a Paris pourretrouver « Speranza », une rnysterieuse femme
qui lui ecrit des lettres anonymes. Roucher insis
te et met en garde son ami sur la provenance des
lettres ; a son avis, elles ernanent de I'une des
courtisanes au service de la Revolution. Chenier
decide alors de s'enfuir.
La foule se presse pour voir passer Robes
pierre et se met a chanter de vibrantes louangesa la gloire de la Revolution et de ses heros. En
aparte, Gerard s'entretient avec l'lncroyable et lui
demande quelle apparence a maintenant Mad
dalena, car il veut la retrouver. La descriptionIyrique de I'ancien domestique montre bien I'amour
qu'il ressent pour la jeune femme. Arrive Bersi,
qui tente en vain de se defaire de l'lncroyable. Elle
dit a Chenier que Speranza va bientot venir Ie
retrouver.
Ala tornbee de la nuit, Chenier rencontre, presde I'autel dedie a Marat, la mysterieuse Speranza, qui porte des veternents de servante et quin'est autre que Maddalena de Coigny. Les retrou
vailles entre les deux jeunes gens donnent lieu a
un bel episode: Maddalena confie a Chenier les
malheurs qu'elle a vecus pendant toutes ces
annees ; elle n'a pas ose lui demander de I'aide
parce qu'il etait devenu puissant et qu'elle etait
menaces. Chenier repond par une declaration
d'amour et les deux jeunes gens se jurent fideli
te jusqu'a la mort.
Gerard fait son apparition, accornpaqne de l'es
pion qui l'a inforrne de la situation, et il tente de
separer les deux amoureux. Chenier reaqit vio
lemment : il sort son epee, confie Maddalena a
Roucher arrive sur ces entrefaites, et fait fuir l'ln
croyable en Ie menayant avec un pistolet. Gerard
est blesse dans I'altercation qui suit. Mais, recon
naissant Chenier, il Ie previent qu'il doit s'enfuir
rapidement car il figure sur les listes noires. II lui
demande aussi de proteqer Maddalena. Che
nier part, I'espion revient avec la garde nationa
Ie, mais Gerard declare ne pas savoir qui est
son agresseur, et il tombe sans connaissance. Le
sans-culotte Mathieu attribue I'agression aux
Girondins.
ACTEIII
Dans la grande salle du tribunal revolutionnaire.
Mathieu tente de convaincre les assistants, parun discours dur et agressif, d'apporter des dons
pour faire face a la guerre que les puissancesalliees a la monarchie livrent centre Ie peuple fran
cais. Gerard, convalescent, se presente, et un
courant de sympathie traverse Ie public. Orateur
eloquent, il presente une vision tres pessimistede la situation et explique que les dons mate
riels ne suffisent pas, qu'il faut aussi des volon
taires prets a donner leur vie pour la patrie. La
reponse enthousiaste du public culmine avec l'in
tervention de la vieille et aveugle Madelon, qui dit
que son fils et son petit-fils sont morts pour la
Revolution et qu'elle arnene Roger, son arriere
petit-fils, la seule personne dont elle recoit de I'ai
de, pour qu'il s'engage aux cotes des revolu
tionnaires.
Apres quelques preparatifs, la salle est trans
forrnee en tribunal revolutionnaire. Gerard est
assis a une table pour lire la liste des accuses. II
est aborde par l'lncroyable, qui vient lui dire queChenier a ete arrete et que, sans doute, Madda
lena ne tardera pas a se presenter. L'lncroyableoblige Gerard a ajouter Ie nom de Chenier sur la
liste, mais I'ancien domestique, revolutionnaire
sincere, se sent maintenant depasse, sous pression et impuissant face a ces nouveaux maitres
devenus inhumains et face a sa raison devenue
I'esclave de ses sentiments.l.'arrivee de Maddalena, qui implore clemence
pour Chenier, accentue encore Ie malaise de
Gerard. II decide de devoiler a la jeune femme les
aspects les plus sombres de son comportement.II lui dit qu'ill'a toujours airnee et qu'il est decide
a la posseder, mais, lorsque Maddalena repondqu'elle accepte de lui livrer son corps en echan
ge de la liberation de Chenier, Gerard s'erneut dece geste d'amour et eclate en sanglots. Maddalena lui raconte la traqedie qu'elle a vecue ces
dernieres annees, I'assassinat de sa mere, I'incendie du chateau, la faim, la peur et la maladie.C'est Chenier, et son amour, qui l'a aidee a vivre
pendant cette peri ode. Gerard lui demande pardon et promet de I'aider.
La derniere scene de cet acte est celie d'un
jugement sommaire. Le president du tribunal est
Dumas et Ie procureur, Ie cruel Fouquier-Tinville.Tombent une serie de condamnations a mort,accueillies par une foule en liesse. C'est au tour
de Chenier, accuse d'avoir ecrit des libelles centre
la Revolution et d'avoir suivi Dumouriez. Le poete proclame avec fierte son innocence et lanceune ode pathetique a la patrie. Gerard declare
que I'acte d'accusation siqne par lui est une
calomnie. II prend la defense de Chenier avec
enthousiasme et profere une feroce diatribe centreIe tribunal. Mais la condamnation a mort est sans
appel. On entend les cris de joie de la foule et Iecri d'horreur de Maddalena.
ACTE IV
Dans la prison Saint-Lazare, Chenier ecrit ses derniers vers en attendant son execution, en com
pagnie de Roucher. De la rue parviennent les notes
de la Marseillaise. Maddalena entre, suivie deGerard, qui, fidele a sa promesse, I'introduit avec
un laissez-passer qui lui permettra de prendre la
place d'une condarnnee et de mourir aux cotesde Chenier. Le qeolier Schmidt accepte l'echan
ge et Gerard, eperdu, sort de la prison et va faire une tentative desesperee au pres de Robes
pierre pour obtenir 18. grace de Chenier.Les deux amants sont enfin reunis, Un long et
brillant duo s'ensuit, OU la tristesse et la douleurde la situation s'accompagnent du bonheur d'etrea nouveau reunis et de mourir ensemble, dans un
moment de grand Iyrisme (<< La nostra morte e il
Francais 115
trionfo dell'amor! »). Les timbales annoncent l'arrivee de la charrette qui doit conduire les condamnes a la guillotine et que les amants accueillentdans une acceptation extasiee de la mort (<< Vivala morte insiem »).
Gerard, plein de douleur et d'amertume, revientavec Ie billet que lui a donne Robespierre en reponse a sa demande de grace: « Perfino Platone bandiva i poeti dalla sua Repubblica » (<< Meme Platon a banni les poetes de sa Republique »).
TERESA LLORET
Coordinaci6: Juan Carlos Olivares.
Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez.
Disseny de la col·lecci6: Josep Baqa,Preimpressi6: Quintana, S.L.
Impressi6: Grafos S. A. D.L. B-42.817-2007
Publicitat: Creaei6 i Gesti6 d'Actes Culturals, s. I. (Gestae).Coberta: Le Triomphe de Marat.
Col-leccio d'Alfred de Liesville. Musee Carnavalet, Paris.
Traduccions: TCS, L'Avenc;:, Discobole, Jacqueline Hall.
Assessorament linguistic: Francese X. Navarro.
EI Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificaci6 ISO 14001
(international Standard Organization) / EMAS (Ecomanagementand Audit Scheme).
Recommended