View
213
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
POLIS 4
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya, la fàbrica d’Espanya05
L’època de l’Imperialisme06
07
El període d’entreguerres (1919-1939)08
El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01
Liberalisme i Nacionalisme02
03
04
Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939)09
La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10
Un món bipolar11
Els anys del franquisme12
Democràcia i autonomia13
La Unió Europea14
El món actual15L’art del segle XIX
L’art del segle XX16
La industrialització de les societats europees
Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal
POLIS 4
El període d’entreguerres (1919-1939)
5. El feixisme italià
4. El crac del 29 i el “New Deal”
3. Els Estats Units: els feliços anys vint
1. La Revolució Russa
2. L’URSS de Stalin
08
6. La instauració del nazisme a Alemanya
7. El III “Reich” alemany
POLIS 4
Introducció
• El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera
Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
• És una de les èpoques més inestables política i econòmicament,
tant a Europa com als Estats Units.
• Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de
la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens
de règims totalitaris.
08
POLIS 4
1. La Revolució Russa
1.1. L’autocràcia tsarista
1.2. La revolució de febrer
1.3. La revolució d’octubre
08
POLIS 4
1.1. L’autocràcia tsarista
• Al començament del segle XX, a l’Imperi dels tsars hi
perdurava l’absolutisme monàrquic.
• El tsarisme era una autocràcia. El tsar governava per decret, no
estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant
d’un Parlament.
• El control de l’Imperi l’asseguraven la burocràcia i l’exèrcit,
juntament amb l’Església ortodoxa.
• L’agricultura era la principal activitat econòmica. La terra era a
les mans d’uns quants terratinents aristòcrates.
• Entre els obrers s’havia difós el marxisme.
08
POLIS 4
1.2. La revolució de febrer
• La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a un esclat revolucionari.
• Els desastres militars es van succeir. Hi va haver un descens de la producció agrícola a causa de la mobilització de milions de pagesos.
• Es va estendre el malestar entre obrers i pagesos. Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el seu govern.
• El febrer de 1917 va esclatar una revolució a Sant Petersburg que va provocar la caiguda del tsarisme. El poder va passar a un govern provisional.
• Rússia es va convertir en una República democràtica.
08
POLIS 4
1.3. La revolució d’octubre
• La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en
guerra van fer augmentar el descontentament popular i la
influència dels bolxevics, que volien instaurar el socialisme.
• Els bolxevics aspiraven a la formació d’un govern de soviets
obrers i pagesos.
• El 25 d’octubre, els soviets es van sublevar i en deu dies es van
fer amb el poder i van destituir el govern provisional.
• Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va
formar un govern obrer.
• El nou govern va establir mesures revolucionàries.
08
POLIS 4
2. L’URSS de Stalin
2.1. La guerra civil i la creació de l’URSS
• L’URSS (mapa)
2.2. La pugna pel poder
2.3. L’estalinisme
08
POLIS 4
2.1. La guerra civil i la creació de l’URSS
• El nou govern soviètic va haver de fer front a una guerra civil
(1918-1921). Una fracció de l’exèrcit tsarista va organitzar
l’Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes.
• Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig que, dirigit per Trotski,
va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit
bolxevic va anar fent-se amb el monopoli del poder.
• El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes
Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats
del vell imperi dels tsars.
• Es tractava d’un sistema totalitari.
08
POLIS 4
2.2. La pugna pel poder
• Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin
era el millor camí per consolidar la revolució.
• Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en
especial a Trotski i Stalin.
• Trotski mantenia que era necessari exportar la revolució. Stalin
proposava la “construcció del socialisme en un sol país”,
transformant l’URSS en una gran potència.
• Stalin, que s’havia convertit en Secretari General del PCUS, es
va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el
principal dirigent de l’URSS.
08
POLIS 4
2.3. L’estalinisme
• La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, amb l’objectiu de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial. Per això:
• Es va prohibir la propietat privada i les terres, fàbriques, bancs, transports… van esdevenir propietat estatal.
• Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries.
• Es va instituir una economia dirigida per l’Estat, que elaborava plans per planificar la producció agrícola i industrial.
• Stalin va exercir una dictadura en la qual el Partit Comunista controlava tots els òrgans de l’Estat.
08
POLIS 4
3. Els Estats Units: els feliços anys vint
3.1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
• Distribució de la producció industrial al món el 1929 (il·lustració)
3.2. La prosperitat americana
3.3. La crisi de superproducció
08
POLIS 4
3.1. Les conseqüències de la Primera Guerra
Mundial
• Els Estats Units van sortir molt beneficiats de la Primera
Guerra Mundial. En finalitzar la guerra, els Estats Units havien
esdevingut la primera potència econòmica mundial.
• La seva producció agrícola era molt elevada i la industrial
representava el 44,8% de la producció mundial.
• A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats
Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.
08
POLIS 4
3.2. La prosperitat americana
• El creixement americà es va prolongar durant els deu anys
posteriors a la guerra: va ser la dècada de la “prosperitat” i de la
consolidació d’un estil de vida basat en el consumisme.
• L’expansió dels Estats Units es va basar en una profunda
transformació en el procés de producció de béns, dominat per la
innovació tècnica.
• El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la
productivitat i a reduir costos.
• Es va iniciar l’era del consum de masses.
• La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa.
L’eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa.
08
POLIS 4
3.3. La crisi de superproducció
• La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir
una crisi.
• Els pagesos van ser els primers perjudicats ja que durant la
Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i
màquines per augmentar la producció.
• Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat
americà no podia absorbir tota la producció.
• Davant de l’augment de l’oferta, els stocks es van acumular, els
preus van baixar i els camperols no van poder tornar els
préstecs.
• A la indústria va passar un fenomen similar.
08
POLIS 4
4. El crac del 29 i el “New Deal”
4.1. Del crac borsari a la Gran Depressió
4.2. La lluita contra la crisi: el “New Deal”
• La Depressió del 1929 (il·lustració)
08
POLIS 4
4.1. Del crac borsari a la Gran Depressió
• El 24 d’octubre de 1929 una gran onada venedora va afectar la
Borsa de Nova York. La gran oferta d’accions va fer que el seu
valor s’esfondrés, ocasionant el crac borsari del 29.
• Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als
bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar.
El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs.
• En pocs anys, es va produir una recessió econòmica
generalitzada (Gran Depressió).
• El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.
• Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món.
08
POLIS 4
4.2. La lluita contra la crisi: el “New Deal”
• El 1932 va guanyar les eleccions Roosevelt, que proposava un
programa per afavorir la recuperació econòmica del país.
• Va ser l’anomenat New Deal, que defensava la intervenció de
l’Estat per reactivar l’economia.
• Les mesures econòmiques que es van proposar eren ajudes a les
empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats, etc.
L’Estat va establir un control sobre els bancs.
• Entre les reformes socials es va impulsar un gran pla d’obres
públiques, una política de suport als preus agrícoles, etc.
• Es va produir un rellançament de l’economia nord-americana.
08
POLIS 4
5. El feixisme italià
5.1. Itàlia en la postguerra
5.2. L’ascens del feixisme
5.3. La dictadura feixista
08
POLIS 4
5.1. Itàlia en la postguerra
• La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles
humanes i econòmiques.
• Al Tractat de Londres es van realitzar uns acords de pau que no
es van complir per a Itàlia. Es va estendre la idea que la
participació italiana a la guerra havia estat un engany.
• L’irredemptisme va anar guanyant adeptes. A aquesta situació
s’hi afegí la inestabilitat política: es van succeir molts governs
diferents.
• La crisi econòmica va generar tensió social. La por a l’esclat
d’una revolució social va començar a espantar les classes
conservadores.
08
POLIS 4
5.2. L’ascens del feixisme
• En aquesta situació de crisi, va aparèixer la figura de Mussolini, que,
el 1919, va crear els fasci de combat, els anomenats camises negres.
Pretenien frenar el moviment obrer.
• El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista.
• Aquest partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el
finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i amb la
tolerància de l’Església catòlica i el monarca.
• A les eleccions de 1922, el Partit Feixista va aconseguir pocs diputats
al Parlament. Però aquell any, amb els camises negres va esclafar la
vaga dels sindicats socialistes i anarquistes.
• Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern. L’octubre de 1922,
el monarca el nomenà cap del govern.
08
POLIS 4
5.3. La dictadura feixista
• Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va desenvolupar un procés
de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris.
• Després de les eleccions de 1924, Mussolini va anunciar la
instauració d’un règim autoritari.
• Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders, perseguits i
empresonats, i el Parlament, substituït per una Cambra dels
fasci.
• L’Estat exercia un control fort a través del partit, que dirigia tots
els aspectes de la vida social i dominava els mitjans de
comunicació.
08
POLIS 4
6. La instauració del nazisme a Alemanya
6.1. La República de Weimar
6.2. Hitler i el partit nazi
6.3. El nazisme al poder
08
POLIS 4
6.1. La República de Weimar
• El 1918, a punt d’acabar la Primera Guerra Mundial, el kàiser
Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la
República, que va establir la seva capital a Weimar.
• Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les
dures condicions de pau imposades pels vencedors. Molts
alemanys van considerar humiliant el Tractat de Versalles.
• Els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi
econòmica, misèria i atur.
• La República de Weimar, dirigida per democratacristians i
socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situació.
08
POLIS 4
6.2. Hitler i el partit nazi
• Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, del qual se’n va erigir líder.
• La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i el seu odi al bolxevisme.
• Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís els pobles de parla alemanya.
• Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores.
• Les milícies nazis es van oposar violentament a la república i van protagonitzar diversos intents insurreccionals.
08
POLIS 4
6.3. El nazisme al poder
• El període 1924-1929 va ser de millora relativa de les condicions econòmiques i d’estabilitat social. Però les conseqüències de la crisi de 1929 van resultar dures a Alemanya.
• La retirada del capital americà va arrossegar bancs a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, atur i descontentament social.
• El malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes.
• A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir molts vots i el 1933 es va nomenar Hitler canceller.
• El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich.
08
POLIS 4
7. El III “Reich” alemany
7.1. La dictadura nazi
7.2. Un règim de terror
7.3. Autarquia econòmica i rearmament
08
POLIS 4
7.1. La dictadura nazi
• El 1934, els nazis van transformar Alemanya en una dictadura.
Es van dissoldre els partits i els sindicats, es va clausurar el
Parlament i es va iniciar la persecució dels opositors.
• Només va quedar autoritzat el partit nazi.
• Des del punt de vista social, l’Estat nazi aspirava a una cohesió
total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça
ària i la ideologia nacionalsocialista.
• El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal.
08
POLIS 4
7.2. Un règim de terror
• L’Estat alemany es va convertir en un Estat policíac que va
imposar el seu règim mitjançant el terror.
• Es perseguia qualsevol tipus d’oposició mitjançant uns cossos
policials (les Secciones de Seguretat i la GESTAPO).
• El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va
comportar la persecució dels jueus.
• A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per
recloure els opositors i enemics del Reich.
08
POLIS 4
7.3. Autarquia econòmica i rearmament
• Des d’un punt de vista econòmic, el III Reich es va proposar promoure un rellançament que fes d’Alemanya una potència econòmica mundial.
• La política econòmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler.
• L’Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que volia aconseguir l’autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient.
• Hitler va iniciar una política militarista: va reforçar l’exèrcit.
• Hitler es va sentir preparat per a la construcció d’un gran imperii a la conquesta de l’“espai vital” cap a l’est d’Europa.
08
Recommended