View
230
Download
4
Category
Preview:
DESCRIPTION
recull de poesies pròpies editades en la proposta de c. rosanas de itineràncies poètiques en una roda poètica juliol 2010. anton
Citation preview
ITINERÀNCIES POÈTIQUES
RODA POÈTICA PROPOSADA PERCARME ROSANAS.
DES DE I A 31 DE JULIOL DEL 2010RECULL DELS POEMES EDITATS
D’ANTON FORTUÑO SASREALITZACIÓ D’ELL MATEIX.
Foto -assumpta-
1 - Encara’t
- pas enrere -
a la força del vent
que et prova.
Que el teu cap
no reculi,
que es senti capaç
de ser quilla
que destrossa
l’impossible
que en contra teu
avança
encara que el peu
en terra s’hagi
de clavar.
.....................Anton
2.-El teu pas
és el camí.
Ta paraula
serà la meta?
Caldrà preguntar
si veus l'horitzó
i sents on resona
el tornaveu.
Allà esperaré
el teu somriure.
.........
Foto Montse Subirats
3.- Junts caminaven
els dos peus
i no es parlaven.
Empolainats
es sentien diferents,
majestuosos
en sa peuada ingènua.
El seu silenci
no avisava
i podent ser companys
eren distants
en sa petjada.
...................
Camins trillats
per hipòcrites.
mandataris.
no poden suportatr
que els superin
o avancin.
3 – 7 - 10
4 - Finestral obert
als plàcids viures...
Els cortinatges
correguts...
Pot entrar-hi
aire, llum, plugim...
.....................................
Com en la vida
fins el plor
pot ser hostatger
del finestral
quan sia
o quan toca.
3 – 7 – 10
5.- Als estels del temps
- capets d’agulles enceses,
lluernes en la nit fosca
de riu i canyes quietes –
me’ls miro amb recança.
Als estels del temps,
- actes emmarcats al cel,
ullets brillants
de nins en jocs nocturns –
me’ls miro amb cobdícia.
Voldria que em diguessin
si son molt lluny per anar-hi
- sembla que els cullo amb els dits -.
...................
Em deixen el record
de sa mirada viva
com lletres de Pau
sospeses en la teranyina
d’uns actes que no tornen
6.- Necessitava parlar
I parlava, parlava...
No tenia pausa
I boca,llengua reseca,
Però ell...
Parlava, parlava.
.................
Molts es preguntaven
;
- Què diu?
- Paraules,... Paraules...
El mon és de les Paraules.
- Què diuen,... què volen dir ?
- No importa, TU, Paraules
12 – 7 – 10
7 .- Quatre pètals de rosa roja
he estès damunt del blat.
El fons l’alegria boja...,
els pètals : Pau, Amor, Llibertat...,
I el que em falta,
dins del meu cor salta:
Independència per demà.
13 - 7 - 10
8 .- Dormo per sobreviure
en la terra dels somnis.
Tinc les meves veritats
arrelades en el ventre.
Conquestes.... Vol d’àliga.
Conquestes... Realitats futures.
I dormo en l’esperança
d’un demà que arriba.
Calla, no em despertis,
els diamants ja brillen
14 – 7 - 10
9 .-El sol esclafarà son rovell d’ou
i inundarà de groc la nostra terra,
i vindrà el ruc fen quatre solcs
per que el vi de nostra sang
circuli ...
No cal escriure molt
per dir No res ?
Qui sap si dient SI
ho diem tot
per que acceptem
que arribi el sol.
Si que vola ja l’ocell
tant de temps parat.
Quantes ments diuen SI
botant els peus d’alegria,
votant el cap decidint
el que volen ser
i sempre els han barrat...
18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits ta digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te mut.
No han parat ses arrels de fer-ne soca,
d’esboternar potents pollancs.
Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel puja incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
Per més que el tallin
Més encoratgina.
I per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI. AMEN
Aquarel·la pròpia de una foto de La vinya vermella de
Maria Rosa.
21 - 7 – 10
Quan el bosc s’aplana en la parada
El ramat verd – milícia trempant la Terra –
Creix amb surriac de fulles i tiges tendres
I amagats a la soca els braguers creixen,
Sang de la Terra extreu joiosa la cepada
I quan al trull neix el vi que enamora,
La `planta oxida la verdor que dava vida
I encén el foc en el pàmpol que crema.
Ha complert missió xuclant el suc terra,
Ha complert missió i ara ajoca ses ales
En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.
El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,
Pàgines escrites, paraules ara lliures...
El cicle fruit acaba i el vermell és llengua
Que neteja les impureses
De pecats d’uns àngels.
Foc del vi, foc del pàmpol...!!!
Foc de la paraula quan desperta...
Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
22 – 7 – 10
Botes velles
De sola foradada,
Boca oberta de serp
Que en misteri badalla.
Pel barranc
Neden i botes i peus,
Xipolleig de paraula baixa ,
Camí de mar de poca vela
Que en el rieral ofega
La tristesa d’un patir
Gana de trobar nou camí
On teu nom s’hi aplegui.
No em posis còdols als peus,
Posa’m ta conduïda gràcia
I en el mirall dels teus ulls
Que reverberi ma esperança.
Botes velles
En fan camí
I el peu de mirar-te
No es cansa.
...........
DEDICAT A L’ASSUMPTA,
La van goghista
24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
En propis llavis...
Els llavis senten la llum
En sa mirada...
La veu esclata
neguitosa
Entre ulls i llavis.
Els dits
Son visió i unió
25 – 7 – 10
No t’oblidis del camí
Que la pell marca en l’arena,
És la peuada del cos
Que en la sorra remena
Com fregant-se
En l’escorça de la terra.
No et deixis, dissoluta,
Arrencar la reialesa
26 -7 -10
En el seu camí
Com en camins d’altres
Hi havia cants de tot.
D’oreneta riallera,
del pardal lladregot,
del rossinyol que sols canta
del capçot que s’encanta
del pit roig orgullós,
del reietó ... de la fumada...,
de la pastorella..., del
mussol...,
de la becada..., del corb...
Les rateres parades a espera
Feien forrolla
en qui camina encantat
I tot s’ho creu
I manifesta el que li diuen
Com si ell ho hagués descobert...
I l’esperonen per que repeteixi
I faci amb altre patxia
Adeptes de badomeries
I desconcerts,
Per que la bola petita
És faci gran i de pes...
.....................
Escolteu l’ocellada,
Les figues ja maduren
A veure qui omple el cistell ?
foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
de la vellesa,
no tinc el rosec
intranquil
de l’adolescència.
Resta el meu esguard
en una xicra petita
on l’herbori aromàtic
hi té vida.
Allí visc
cada dia.
sense trasbals,
sense neguit
amb la mirada fixa
en la meva diària dèria
que em ressuscita
28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cançament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....
Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren i s’hi aturen.
Quan dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat
28 -7 -10
Em perdo en les lliçons
de les paraules,
dels seus PER QUÈ,
i COM i QUAN,
Sempre em resulten
entremaliades
i em confonc en son abisme
de endemoniades sorpreses.
Lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracasen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
amb pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida ?
7.- El respir com el diner,
si el gastes comprar-ne més.
Si dejunes de pistrincs
pots viure com fan els grills.
Calderilla aboca al mar,
mai en té prou, no en torna cap.
Muntanya vols de diner...?
et colgarà el seu interès.
En el riu del gasto estàs?
Ni en la boia aguantaràs.
Carretera et condueix
als bancs... Treballes per ells !!
Si et remenes per bancs i caixes
et pelaran com als pins les aixes.
Guarda’l sempre al butxacó
per omplir-te bé el porró.
Si es foraden les butxaques,
compte que caguen com vaques.
Si et convida el potentat,
segur, pagaràs son plat.
Dóna a la dona el diner
ella sempre sap que fer.
Si malgastes tot quan guanyes,
de vellet tot seran ganyes.
Diner i amic cuida’ls força
no els fallis com pi l’escorça.
No proclamis a tot vent
el que al teu bossot hi tens.
Escolta el piule del duret
i segueix per eix indret.
Tot quan et deguin apunta.
Llapis i paper, bossa unta.
Si t’adorms en la victòria,
el diner se’n va a la glòria.
Per això, que del caler,
guardat com de gos llebrer.
El diner no té color?
Vermell, groc: si en tens o no.
Si te’n burles pagaràs
el gatge (prenda) en ton fracàs.
Si el llueixes quan el tens
t’esquilaran tots els bens.
El caler com la salut,
guarda i cuida son engrut.
Si esternuda o es constipa
clarinet i pam i pipa.
Si perds en el teu negoci.
Nit, dia: treball sense oci.
Si es mou, belluga i s’apresta
no li concedeixis festa.
Si et volen prestar diner,
fes l’orni, sord, mut i cec.
No vols tenir a prop l’infern?
no avalis pas ni al govern.
Remenen l’olla els polítics?
Brou que donen ens fan tísics.
Si s’escapa de la ma,
ai! quan costa d’agafar.
- No en vull més, ja no en vull més... -.
- No empatxa, carallet -.
I deixem-nos de lliçons.
Plens o buits els butxacons,
tristes o alegres cançons
cantem. Diner no ho és tot.
Es millor tenir salut...!!
El de més, entra o bé surt.
GRÀCIES,
CARME ....
Gràcies,
Carme.
Petons i
abraçades.
..!!!
Conlloga
amiga.
................
Anton.,
Recommended