Salvat-Papasseit: poemes de L'irradiador del port i les gavines

Joan Salvat-Papasseit

L’irradiador del port i les gavinesUna mirada a alguns poemes

“Inici epitalàmic-film”

Carmesina, febrer 2008

“Inici epitalàmic-film”

A Joan Arús

La boca a la boca i la parpella closa

El finestró també

I aquella sina d’Ella

com de vellut de seda

I l’omelic amant amb l’omelic fragant

I aquell plorar primer

sota l’ombra del sostre

FEU-VOS COIXINS BEN FLONJOS

PER LA LLUNA DE MEL

I la parpelles closes..(Somiant, deixant volar l’imaginació cap

a paissatges inexistents)

Tancant la finestra perquè no s’escapi l’amor...

• L’omelic amant amb l’omelic fragant...

(que el desig no s’acabi mai...)

10,2

10,25

10,3

10,35

10,4

10,45

10,5

1ers petons 1eres caricies omelic ambomelic

extasis infinit

Aquell plorar primer sota l’ombra del sostre

Coixins ben flonjos per la lluna de mel

Càndida, febrer 2008

Pantalons llargs

Campaneta daurada del meu carret de fira,

cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;

havem caminat tant pels camins sense iraque ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! correnta carregar amb palets el teu quadrant de fusta.

Campaneta daurada, tu em sabies content.Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:si ara jugués a córrer, què diria la gent...

Trobaran molt millor que estimi alguna noiatant si és bella com no -cavallet tot pintat,

campaneta daurada-, i que us deixi al terrat.

Dóna’m la mà…

Aloma

Música: Boig per tu, Sau

que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim

amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

Prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran a la salabror que amara,a l’amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà al joc d’amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant

tindrem la mirada de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Tot l’enyor de demàJoan Salvat-Papasseit

Marta

Veu: Marta

Ara que estic al llit malalt, estic força content,-Demà m’aixecaréi heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara que aquell vailet que cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent.

I el carterque si passa i no em deixa cap lletra m’angoixaperquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l’aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri matineresqui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuren amb un somriure clar,que és baume que surt de l’esfera que l’envolta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijousI no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats i els carreters dormitssota la vela en punxaque dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l’escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera si m’aixeco demà.Si no em puc aixecar mai mésHeus aquí el que m’espera:

-Vosaltres restareu,Per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

I digueu-me,

qui de vosaltres no ha sentit por al demà?

Quantes coses enyoraríeu si demà no despertéssiu?

Jo, tantes...

Joan Salvat Papasseit

Diapositives fetes pels alumnes de 2n de Batxillerat de Literatura Catalana de l’IES Miquel Martí i Pol (Cornellà de Llobregat):

Canto a la lluita: Siset (Bernat Vilaró)

Inici epitalàmic-film: Carmesina (Sheila Domínguez)

Pantalons llargs: Càndida (Naiara Francone)

Dóna’m la mà: Aloma ( Vanessa Algaba)

Tot l’enyor de demà: Marta (Alba Tortosa)

Recopilació feta per: Adalaisa

“Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit”

Joan Salvat-Papasseit