View
222
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Valoració de les observacions dels espais de comunicació presencial. Fase 2 projecte de Pràcticum II de la Llicenciatura de Psicopedagogia a la UOC
Citation preview
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2 Joan Martínez Abellán Desembre 2012
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
Contingut
PRESENTACIÓ. .......................................................................................................................2
RESULTATS DE LES OBSERVACIONS. .................................................................................4
ESPAIS DE TREBALL COL·LECTIU. ..........................................................................................4
ESPAIS D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL. .............................................................................9
PRESENTACIÓ. Les observacions a les quals fem referència són aquelles en les quals, des d’una
perspectiva participant, hem desenvolupat per copsar la dinàmica comunicativa que es
produeix en aquells canals presencials: espais de treball col·lectiu i espais
d’assessorament presencial.
En relació als primers, es tracta d’espais als quals han estat convocats i convocades
totes les persones que desenvolupen funcions de responsabilitat com a representants
dels treballadors i treballadores del sector d’activitat del Centres Especials de Treball (i
per tant també els delegats i delegades amb diversitat funcional) amb diverses
finalitats: rebre informació sobre el sector d’activitat, rebre informació sobre la dinàmica
de comunicació i/o de negociació amb la Patronal sectorial, compartir les experiències
i situacions dels diferents centres de treball, generar oportunitats i processos
d’interacció i col·laboració entre diferents centres de treball, debatre i consensuar els
posicionaments del sector davant realitats específiques, elaborar conjuntament
propostes de treball en relació als convenis col·lectius o situacions diverses, rebre
assessorament col·lectiu en diverses dimensions de l’activitat sindical... Aquestes
reunions estan convocades per la persona responsable de l’acció sindical d’aquest
sector i generalment conduïdes per aquesta, encara que es pot comptar
ocasionalment amb participacions especialitzades en funció de la temàtica: salut
laboral, reforma laboral, política social, modificacions del règim de la Seguretat
Social,...
Aquest darrer no ha estat el cas i de les tres ocasions en les quals hem participat amb
la finalitat d’observar la dinàmica de cara a fonamentar la nostra proposta, les tres han
estat conduïdes per la mateixa persona: la responsable de l’acció sindical. També en
les tres les finalitats han estat informar de la situació del sector d’activitat, informar de
la dinàmica de la negociació col·lectiva amb la Patronal del sector, debat d’aquestes
informacions per consensuar les respostes i posicionaments comuns, i formulació de
propostes conjuntes per a l’elaboració de la plataforma del Conveni sectorial. En les
tres ocasions han participat persones amb diversitat funcional:
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
En la primera van participar 15 d’aquestes persones en representació de quatre
centres de treball. 8 d’aquestes persones van assistir com a únics
representants del seu centre de treball i les altres 7 van assistir en companyia
d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de
treball.
En la segona van participar 9 persones amb diversitat funcional en
representació de quatre centres de treball. Totes nou van assistir en companyia
d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de
treball.
En la tercera van participar 18 d’aquestes persones en representació de cinc
centres de treball. D’aquestes, 8 persones van assistir com a únics
representants del seu centre de treball i les altres10 van assistir en companyia
d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de
treball.
En aquestes reunions hem participat en qualitat d’observadors participants donat que
nosaltres mateixos hem estat convocats a aquestes tres reunions. Prèviament hem
comptat amb aquest oferiment per part de la nostra tutora externa i hem informat als
presents que es desenvoluparia una observació de la dinàmica comunicativa. Per tant,
donat que aquesta participació forma part del nostre horari laboral i no han estat
comptabilitzades com a hores de presencialitat. Això ha estat necessari per poder
realitzar les observacions en situacions reals a propòsit del calendari de convocatòries
establert, ja que no hi ha alternativa per organitzar trobades d’aquesta complexitat i
dimensions de manera descontextualitzada de la dinàmica de treball habitual.
Les reunions es van desenvolupar els dies 10 d’octubre de 2012, 20 de novembre de
2012 i 20 de desembre de 2012, totes elles entre les 10h i les 12’30h.
Pel que fa a les observacions d’espais d’assessorament presencial es tracta de
trobades entre la persona responsable de l’acció sindical del sector amb comitès o
representacions col·lectives de treballadors i treballadores del sector amb la finalitat
d’oferir un espai personalitzat en el qual orientar, dinamitzar i assessorar en l’activitat
específica d’aquests òrgans de representació en els seus centres de treball.
Generalment es tracta d’assessoraments relacionats amb els procediments d’aplicació
dels drets i deures d’aquests òrgans de representació en relació als òrgans executius
dels seus respectius centres de treball , orientacions per a l’encarament i resolució de
conflictes laborals en els respectius centres o dinamitzar el funcionament intern
d’aquets òrgans de representació, especialment durant els primers anys d’aquesta
representativitat.
Aquests espais tant poden ser demandats pels mateixos i mateixes representants
sindicals del centre de treball en qüestió o per la persona responsable de l’acció
sindical. Igualment, tant poden ser conduïdes per aquesta persona com per altres
responsables, especialment per aquells del Sindicat en el territori on s’ubica el centre
de treball. Igualment, aquestes reunions presencials es poden desenvolupar en horaris
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
diversos en funció de les agendes dels participants i en llocs diversos com ara la seu
de la Federació d’Educació a Via Laietana, els respectius centres de treball o els locals
del Sindicat Territorial (la seu de CCOO en la població de referència del centre de
treball al qual estan adscrits els i les representants sindicals objecte de
l’assessorament.
Hem gaudit de la possibilitat de realitzar aquesta observació com a observadors
participants en dues ocasions, donat que la dinàmica organitzativa, les ocasions i
l’horari de presencialitat no han permès realitzar-ne més. En aquestes hem participat
en qualitat de la nostra dedicació parcial com a permanents sindicals per la nostra
condició de membres d’un comitè d’empresa del sector, la qual cosa ens permet
alliberar hores laborals per dedicar-les a tasques de suport en l’activitat sindical del
sector. Per tant, aquestes hores tampoc han estat computades com a presencialitat
donat que formen part de l’horari laboral. En tot cas, hem comptat amb el suport de la
nostra Tutora Externa i les persones, malgrat estar acostumades a que nosaltres fem
aquest acompanyament, han estat informades de què es realitzaria alhora una
observació de la dinàmica comunicativa.
Les dues ocasions es corresponen amb:
Espai d’assessorament presencial a petició de la representació col·lectiva, en
els locals centrals de CCOO, amb un comitè de sis persones, dels quals tres
són persones amb diversitat funcional. La demanda d’assessorament s’explicita
en la necessitat d’orientació i suport per encarar un conflicte col·lectiu motivat
per modificacions substancials de les condicions de treball en el centre al qual
estan adscrits. Aquest espai es va desenvolupar el dia 10 d’octubre de 2012
entre les 18 i les 20 hores.
Espai d’assessorament presencial a petició de la representació col·lectiva, en
els locals de Comissions Obreres a Badalona, amb un comitè de 8 persones
format exclusivament per persones amb diversitat funcional. La demanda
d’assessorament s’explicita en la necessitat d’orientació per a la conducció
ordinària de les relacions amb els òrgans de gestió i les dinàmiques
comunicatives amb aquests. Aquest espai es va desenvolupar el dia 8 de
novembre de 2012 entre les 15 i les 17 hores.
RESULTATS DE LES OBSERVACIONS.
ESPAIS DE TREBALL COL·LECTIU.
Conductora de l’espai: de manera habitual, donada l’experiència prèvia, la majoria de
presents tenen coneixement de la dinàmica habitual i de la composició del grup de
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
treball. Tot i així, la conductora posa en relació als presents quan es produeixen noves
incorporacions, tot i que només es tracta d’una presentació breu i referida a la condició
de representativitat i el centre de treball al qual estan adscrits, no produint-se
reciprocitat en aquesta presa de contacte amb la resta de presents.
En les ocasions en les quals hem estat presents, la conductora parla de manera
natural en català, tot i que canvia a castellà quan coneix que aquesta és la llengua
d’algun o alguna dels i les presents amb els i les quals interacciona, o bé quan respon
a interpel·lacions o intervencions que han estat formulades en castellà.
Recupera l’ordre del dia, el qual ja ha estat comunicat prèviament per correu als
presents i ofereix algun detall més en relació al contingut que cada punt de l’ordre
incorpora. Acostumen a tractar-se de temes que mantenen continuïtat entre sessions,
de manera que es donen per sabudes moltes informacions prèvies. En cas de noves
incorporacions fa una descripció més acurada dels continguts als quals fa referència.
Situa seqüencialment l’episodi que incorpora la informació a transmetre en el continu
d’activitat que porta en perspectiva temporal al fet ara rellevant, de manera que es
recuperen continguts amb els quals enllaça i cerca d’activar el coneixement previ dels
presents sobre l’esdeveniment objecte.
Generalment fa una exposició completa de la informació per després donar pas a
interaccions comunicatives de valoració, aclariment i contrast, iniciant així una
dinàmica dialògica oberta i flexible en la qual es van succeint interaccions
comunicatives espontànies entre la totalitat dels presents.
En quant a l’exposició verbalitza una seqüència narrativa de tipus temporal en la qual
va destacant els conceptes i idees clau a mesura que aquestes adquireixen presència
en aquest continu. Generalment es tracten de temes especialitzats relatius a l’activitat
negociadora en el sector, la situació laboral, social, econòmica i política del sector,
novetats legislatives o informació i divulgació de temes sindicals o d’interès general.
Els temes relacionats amb el propi sector d’activitat mantenen una relació més
contextualitzada i es vinculen amb l’experiència directa dels presents, de manera que
malgrat pugui restar la seva formulació vinculada a certa complexitat discursiva
aquests són més accessibles donats els coneixements i experiència prèvia dels
interlocutors. En canvi, la resta de temes acostumes a restar menys contextualitzats i
presenten una càrrega d’abstracció alta. Tot i així, es cerca d’acompanyar-ho
d’explicacions complementaries i exemples de contextualització funcional i vinculats a
l’experiència dels i les presents.
L’ús de tecnicismes, conceptes especialitzats i sigles identificatives és alt, però es fan
aclariments i explicacions complementaries. No es fa tant en relació a les referències a
l’estructura organitzativa i de funcionament de Comissions Obreres i de la Federació
d’Educació, les quals es donen per més obviades, igualment com passa amb
organismes, estructures o funcions polítiques i socials d’ús més comú. Tot i així,
l’estructura comunicativa és força dinàmica i es produeixen intervencions amb
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
demandes d’aclariment o d’aportacions complementaries, les quals s’atenen i
incorporen al discurs amb naturalitat.
El missatge s’ofereix quasi exclusivament de manera verbal, sense que s’acompanyin
de suports `materials, tecnològics, gràfics i pocs de gestuals. El ritme discursiu és
pausat en el mode expositiu, però augmenta molt quan s’entra en dinàmica de diàleg o
debat.
No es detecten infantilismes o expressions i fórmules expressives excessivament
adequades a les persones amb diversitat funcional, encara que es detecta certa
dificultat en l’ús de llenguatge inclusiu. En aquest sentit, malgrat la vocació
explícitament inclusiva, cal fer notar que moltes de les persones presents són
educadors, monitors o personal tècnic en centres d’atenció a persones amb diversitat
funcional, de manera que les seves funcions resten vinculades a l’atenció a aquestes
persones. Habitualment, la dinàmica del sector, per manca de presència efectiva
d’aquestes persones en òrgans de representació, ha centrat la valoració dels aspectes
relatius a la negociació col·lectiva en les pròpies condicions de treball, considerant que
tenien un plus de responsabilitat en garantir també les condicions laborals de les
persones amb diversitat funcional. La presència d’aquestes persones en els òrgans de
representació els atorga protagonisme en aquesta defensa, de manera que la resta de
persones no només són ara companys i companyes seus en aquesta responsabilitat
representativa, sinó que alhora mantenen una relació de vincle professional d’atenció
especialitzada vers elles. D’aquesta manera resulten habituals expressions col·loquials
com les que s’acostumen a utilitzar de manera comú als centres per referir-se a les
persones amb diversitat funcional que atenen: els nois i nois, els i les usuaris i
usuàries, els i les peons,.. Es copsa, per tant, certa dificultat per consensuar un
llenguatge funcional i inclusiu que utilitzi tot el col·lectiu. La conductora, malgrat els
esforços per establir aquest llenguatge, també troba algunes dificultats en funció de
amb qui interactua, de manera que acostuma a utilitzar els termes “peons” o “persones
amb discapacitat”, els quals oposa als termes “professionals”, “tècnics” o simplement
“nosaltres” o “vosaltres” per referir-se al col·lectiu sense diversitat funcional
La conductora incorpora durant el discurs aclariments o contextualitzacions que
dirigeix explícitament a les persones amb diversitat funcional. Igualment, els demana
pel grau de comprensió i els ofereix espais per a la intervenció i la participació, donat
que en la dinàmica habitual el diàleg es desenvolupa amb rapidesa i no es disposen
de massa espais per donar oportunitat a la interacció. Igualment, va verbalitzant durant
la dinàmica comunicativa invitacions explícites per demanar aclariments o fer
aportacions que requereixin.
Realitza abans de finalitzar un petit inventari dels acords assolits i de les
responsabilitats que es puguin haver derivat, però no es formula cap mena de resum
de les qüestions tractades a manera de conclusió nies segueixen estratègies explícites
per comprovar el grau de comprensió, més enllà d’aquelles que s’han desplegat durant
la mateixa exposició, conversa, diàleg o debat.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
Persones amb diversitat funcional: se situen en grups naturals i es barregen amb la
resta però mantenint aquests grups en la localització espaial. De manera informal
acostumen interaccionen només entre ells i elles o amb les persones sense diversitat
funcional amb les quals comparteixen representativitat en el seu centre de treball, als
quals sovint dirigeixen interpel·lacions també durant els desenvolupament de les
exposicions i converses, suposem que per dirigir vers aquests els aclariments o
consideracions que demandin o facin a propòsit del missatge que s’està comunicant.
Les persones amb diversitat funcional que assisteixen sense restar acompanyades per
persones amb diversitat funcional mantenen una conducta molt diferent, ja que
interactuen una mica més amb la resta, es mantenen més atents durant les
exposicions i són les que acostumen a fer aportacions per demanar aclariments durant
les converses. Mantenen un comportament més autònom, porten impresa la
convocatòria i ordre del dia, alhora que algun o alguna d’ells pren nota durant
l’exposició amb la intenció de recollir la informació i derivar-la a la resta de companys i
companyes del centre.
No participen de manera espontània en les converses grupals que es generen i no
se’ls demana que en participin durant aquestes. Es mantenen en general atents i
atentes durant aquestes i s¡adrecen comentaris entre ells i elles.
Sí que participen a iniciativa pròpia ocasionalment durant l’exposició de la conductora,
en tots els casos per demanar algun aclariment conceptual o fer propostes de
contextualització en la seva realitat i experiència, suposem que per comprovar de
quina mena de contingut es tracta i si han assolit suficient grau de comprensió.
Participen tots i totes quan en dues ocasions es fa una roda de intervencions seguint
l’ordre de presència en la sala de treball. Tot i així, ho fan de manera molt escarida i
molt centrada en limitar la resposta a allò reclamat, sense explicacions
complementàries com han fet molts i moltes dels i les altres participants. Durant
aquestes rodes de participació resulta comú que la conductora o companys i
companyes de la persona amb diversitat funcional que ha intervingut aportin altres
complements a aquesta participació, generalment per contextualitzar allò aportat o per
aportar informacions complementàries per evidenciar reconeixement vers aquestes.
Alguns i algunes d’aquells i aquelles que venen amb altres companys i companyes
sense diversitat funcional es mostren més comunicatius a iniciativa pròpia,
especialment quan algun dels seus companys ha donat peu a alguna intervenció
d’aquests a partir de referències directes vers la seva tasca o situació. Aquestes
intervencions acostumen a referir-se a fets experiencials relacionats amb la pròpia
activitat sindical o amb el lloc de treball i condicions laborals en el seu centre de
referència, i tenen un alt grau de personalització. En alguna ocasió són exposicions
relativament extenses, anecdòtiques i no directament vinculades amb l’objecte de la
conversa.
Les persones amb diversitat funcional també manifesten certes dificultats per emprar
llenguatge inclusiu, generalment referint-se a ells i elles mateixes també amb
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
expressions con “nosaltres”, “els i les peons” o simplement “los chicos” o los “los
compañeros”. No es detecten, però, infantilismes o llenguatge inapropiat i poc
corresponent amb l’edat i la condició, encara que potser sí que excessivament
particularitzat.
En general no demanen material complementari, encara que sempre demanen el
justificant d’assistència.
Igualment, expressen comprensió en les estratègies de comprovació d’aquestes,
encara que aquestes no tracten de constatar el grau de comprensió dels diferents
temes, continguts i resolucions tractats i assolides, sinó que es dirigeixen vers
l’obertura de converses en les quals puguin dirigir aquells dubtes que els puguin haver
quedat sense resoldre.
Persones sense diversitat funcional: se situen en grups naturals i es barregen amb
la resta però mantenint aquests grups en la localització espaial.
En quant a la relació amb les persones amb diversitat funcional presents cal distingir
entre aquells i aquelles que venen acompanyats de persones amb diversitat funcional
com a membres del mateix òrgan representatiu en el seu lloc de treball i aquells i
aquelles que no tenen aquesta representació en els seus òrgans i que per tant venen
acompanyats per companys i companyes sense diversitat funcional o simplement en
solitari.
En el primer cas són habituals les interaccions comunicatives entre aquestes persones
durant el desenvolupament de les exposicions o converses. Suposem que
s’intercanvien aclariments espontanis per part dels companys i companyes sense
diversitat funcional o bé que aquests els adrecen aquestes aclariments. En d’altres
casos es pot tractar simplement de comentaris en relació a l’objecte de les exposicions
i diàlegs o vers la mateixa dinàmica comunicativa. En aquest grup és on les persones
sense diversitat funcional acostumen a orientar les intervencions de les persones amb
diversitat funcional o bé expliciten invitacions a què aquests i aquestes en participin en
relació allò que s’està comentant. En aquest grup, en ocasions es demanen
aclariments, exemples, suports o contextualitzacions per part de les persones sense
diversitat funcional dirigides a allò que interpreten com a necessitats probables dels
seus companys i companyes sense diversitat funcional, o bé que aquests i aquestes
els hagin pogut fer saber per tal que ho demanin en nom seu per necessitat pròpia.
En el segon cas quasi no es dirigeixen interlocucions a iniciativa pròpia directament
vers persones amb diversitat funcional, tot i que se’n pot fer referència al contingut
d’aquestes participacions però dirigides al gran grup i dins la dinàmica dialògica. En
cas que es demani un aclariment o es faci un comentari directe, s’acostuma a dirigir
vers les persones sense diversitat funcional d’aquell grup de representació. En els
casos en els quals es vol fer referència a qüestions relacionades amb el grup de
persones amb diversitat funcional que formen part del mateix òrgan de representació
però que no venen acompanyats de persones sense diversitat funcional, la majoria
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
d’interpel·lacions es dirigeixen vers la conductora de la reunió, com si s’assumís
implícitament que és aquesta qui els representa. Tot i així, es produeixen algunes
interpel·lacions i interaccions adreçades directament a aquest grup, la qual cosa
encara és menys habitual vers aquelles persones amb diversitat funcional que venen
acompanyades.
De totes maneres, es posa de manifest el respecte i consideració vers les
intervencions i participacions, dirigides o no, de persones amb diversitat funcional, les
quals són acollides i en alguns casos incorporades algunes valoracions en relació a
aquestes intervencions en les pròpies intervencions posteriors. No es mostren signes
de control o de rebuig quan aquestes intervencions no semblen del tot adequades pel
seu caràcter descontextualitzat o excessivament particularitzat, la qual cosa sí que es
fa en ocasions quan aquesta apreciació es fa sobre persones sense diversitat
funcional.
Les dinàmiques discursives o diàlegs que s’estableixen en gran grup acostumen a
adquirir una major velocitat verbal i expositiva que no pas en el cas de les
comunicacions de la conductora, de manera que resulta difícil trobar espais per a la
intervenció per aquelles persones amb un maneig més dificultós del llenguatge o amb
algunes dificultats de processament de la informació. Generalment no es donen de
manera natural o provocada espais per oferir la participació explícita de les persones
amb diversitat funcional, a excepció d’aquells que oferta la conductora.
En general, malgrat variar molt en funció de la persona que intervé en cada moment,
els missatges acostumen a contenir una gran quantitat d’informació concentrada i de
molt diversa naturalesa, amb una destacable càrrega d’abstracció i la incorporació
d’alguns tecnicismes, sense que es detectin esforços de contextualització o
explicacions complementàries dirigides vers explícitament vers les persones amb
diversitat funcional més enllà d’aquells que es considerin necessaris per al conjunt del
grup d’oients, de manera que només es produeixen aquells aclariments, complements
i contextualitzacions que aporti la conductora.
No es detecten infantilismes o expressions forçadament adequades, però ens
remetem a la valoració feta en el primers apartat en relació a les dificultats en l’ús del
llenguatge inclusiu. En aquest sentit, també cal destacar algunes limitacions en relació
al llenguatge inclusiu per raó de gènere o origen. No ho hi ha dubte, però, de la
voluntat inclusiva, de manera que sembla tractar-se més de problemes en el
coneixement dels llenguatge més adequat, sovint per manca de significació conjunta.
ESPAIS D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL.
Malgrat que les dues situacions a les quals hem assistit en qualitat d’observadors
participants han estat demandats a iniciativa dels òrgans de representació col·lectiva
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
de dos centres de treball, la iniciativa en la conducció de la reunió s’ha deixat en mans
de la persona que fa l’assessorament, de manera que aquesta ha estat en la pràctica
la conductora de la conversa.
Tot i així, cal diferenciar el pes d’aquest rol en cadascuna de les dues situacions:
La reunió del dia 10 d’octubre de 2012 es va desenvolupar amb un comitè
format per tres persones amb diversitat funcional i tres persones sense
diversitat funcional i en relació a temes relacionats amb la negociació amb els
òrgans de gestió de la seva entitat referents a modificacions substancials de les
condicions de treball que afecten a la quasi totalitat de la plantilla, incloses
persones amb i sense diversitat funcional.
En aquesta trobada l’intercanvi comunicatiu entre la conductora i la resta va ser
més dinàmic i interactiu, més en format de diàleg en qual s’alternen
intervencions entre les dues parts.
En aquesta, malgrat la introducció inicial per part de la conductora, l’exposició
de la situació i la part més expositiva del fet és assumida per una de les
persones sense diversitat funcional, encara que es van produint altres
intervencions ocasionals de les altres persones sense diversitat funcional per
aportar elements complementaris, exemples i contextualitzacions. Durant
aquesta fase la velocitat discursiva és alta i les persones amb diversitat
funcional no intervenen en cap cas. Malgrat alguns tecnicismes, conceptes
especialitzats i alguna càrrega d’abstracció alta, probablement les persones
amb diversitat funcional tenen una comprensió elevada del contingut donat que
ha format part de converses prèvies en l’òrgan de representació i conté moltes
referències a fets concrets i contextualitzats que ells coneixen per experiència
pròpia.
Tot i així, en l’explicació que aporten es van incorporant elements
diferenciadors en relació a diferències en les categories professionals entre
persones amb i sense diversitat funcional. Aquesta situació de certa dualitat
entre les responsabilitats compartides dins els òrgans de representació
col·lectiva i les responsabilitats professionals en l’atenció que sobre persones
amb diversitat funcional tenen alhora els mateixos companys i companyes
sense diversitat funcional, sembla comportar en ocasions alguns desconcerts i
desajustos als quals ja hem fet referència en el primer dels apartats.
Un cop finalitzada aquesta intervenció inicial, la conductora demana alguns
aclariments i detalls per acabar de fer-se la composició de la situació, alhora
que dirigeix vers les persones amb diversitat funcional algunes interpel·lacions
específiques per conèixer la seva opinió i afectació concreta, alhora que detalls
sobre les seves situacions laborals. En aquest torn les persones amb diversitat
funcional responen a tals interpel·lacions i demanen algun aclariment en relació
a les preguntes realitzades, però també intervenen ocasionalment les persones
sense diversitat funcional per tal d’ajudar a adequar les respostes a la
demanda explicitada.
El següent torn es centra en l’exposició de la conductora en relació a
l’assessorament dirigit a orientar l’actuació dels òrgans de representació, així
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
com a oferir suports i activitats específiques. Aquesta és una intervenció que
comporta una càrrega d’abstracció elevada, que carrega amb diversos
conceptes especialitzats i amb una estructura discursiva quelcom complexa.
Incorpora alguns aclariments conceptuals i moltes contextualitzacions
específiques, mantenint una velocitat discursiva calmada. No aporta suports
materials, gràfics o tecnològics, encara que acompanya algunes expressions
verbals d’acompanyament de suport gestual. Va oferint oportunitats al conjunt
per tal que demanin aclariments sobre el contingut de la seva exposició per
vehicular una adequada comprensió. Només es produeixen aquests per part de
les persones sense diversitat funcional, els quals també dirigeixen a les
persones amb diversitat funcional algunes ocasions per demanar aclariments i
preguntes per comprovar el grau de comprensió, però no dirigides vers la
comprovació de la comprensió del conceptes i continguts sinó formulades de
manera tancada vers el conjunt de l’exposició.
La conversa continua amb el debat de mesures de concreció, el qual es centra
exclusivament entre la conductora i les persones sense diversitat funcional de
l’òrgan de representació. És aquest un diàleg amb una estructura complexa
que es desenvolupa amb una elevada velocitat i en el qual no s’ofereixen
ocasions per a la participació explícita de les persones amb diversitat
funcional. La persona que havia assumit el rol de portantveu en la intervenció
inicial va incorporant a la dinàmica petits resums a manera de conclusió, els
quals dirigeix vers les persones amb diversitat funcional però sense estratègies
per comprovar el grau de comprensió.
La conductora de la sessió fa al final un petit recull dels acords assolits, els
quals dirigeix vers el conjunt, però ho complementa amb alguns complements i
estratègies de comprovació de la comprensió dirigides específicament a les
persones amb diversitat funcional, però d’abast molt genèric.
La sessió es tanca amb un intercanvi de proposicions d’anticipació de l’abast
dels acords presos entre la conductora i els membres de l’òrgan de
representació sense diversitat funcional.
El llenguatge ha estat inclusiu, en el sentit que les referències a les persones
amb diversitat funcional s’han centrat en la definició de la seva categoria
professional, sense fer menció a altres referències relacionades amb les
capacitats de les persones.
La reunió del dia 8 de novembre de 2012 es va desenvolupar amb un comitè
d’empresa d’un centre especial de treball format per 8 persones amb diversitat
funcional. Aquest comitè, malgrat incloure en la seva constitució a una persona
sense diversitat funcional, funciona operativament només amb aquestes
persones. L’objecte de la sessió és oferir-los assessorament i orientació en
relació als drets i deures dels òrgans de representació col·lectiva i concrecions
per desenvolupar-ho en el propi centre de treball considerant les especificitats
d’aquest.
Malgrat aquesta és una petició d’assessorament formulada per aquest comitè,
la consultora assumeix des d’un primer moment el rol de conductora de la
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán
conversa, de manera que es responsabilitza de la part introductòria, en la qual
incorpora elements per recuperar coneixements i experiències prèvies,
elements per definir la seva responsabilitat i les possibilitats d’assessorament
que els pot oferir i elements per estructurar tant el contingut com l’estructura de
la conversa. Demana a les persones amb diversitat funcional aportacions,
concrecions i conformitat per completar el contingut previst de la reunió.
La conversa es desenvolupa amb un intercanvi de preguntes per part de la
conductora adreçades al conjunt per tal de fer-se una composició de la situació,
en la qual va aportant aclariments, concrecions i exemples, així com
estratègies per a la comprovació de la comprensió. Les persones amb
diversitat funcional van intervenint de manera espontània i van aportant
complements, concrecions i contextualitzacions a les informacions que van
donant.
Finalment, la conductora va verbalitzant, i escrivint un cop verbalitzat, aquelles
indicacions que els fa en correspondència a l’assessorament que demanen,
aportant a cada element estratègies per a la comprovació del grau de
comprensió i cercant de consensuar responsables quan alguna acció
proposada ho requereix.
La conversa resulta força dinàmica, amb interaccions constants i es
desenvolupa a un ritme que permet les intervencions de les persones amb
diversitat funcional. Els tecnicismes o conceptes especialitzats s’expliquen de
manera natural dins la conversa.
El llenguatge inclusiu emprat tampoc és cap problema donat que es fa
referència al col·lectiu directament en segona persona.
Se’ls suggereixen suports que els poden resultar adequats, com ara
possibilitats de consulta, altres referents en l’entitat o el territori a qui poden
dirigir-se en demanda de suport, o materials de consulta. Es comprova si
disposen d’aquest material donat que en el moment no es disposa de cap i es
defineix la manera en què els serà adreçat el que s’acorda accedir-los.
Torneu a l’inici
Recommended