8. la essa sorda i sonora

Josep-Manel Alarcó

https://sites.google.com/site/jmalarco/

https://sites.google.com/site/catalapacfgs/

jmalarco@gmail.com

8. La essa sorda i sonora

8.1 Els sons sonor

i

sord

en la essa

Sonor

SSord

SS

La essa és sonora quan vibren les cordes vocals. El seu so s’assembla al brunzir dels insectes.

En canvi,

la essa sorda,

es pot articular

"sense veu",

o sigui,

en veu baixa,

xiuxiuejant.

Cal fixar-se en els mots

caça i casa de les frases següents:

Se'n va de casa,

o sigui "de casa seva": so sonor.

Se'n va de caça,

o sigui "de cacera": so sord.

També s'observa

que una s a fi de mot,

que sempre és sorda,

esdevé sonora si el mot següent

comença en vocal:

Així, les ales d'un ocell

o els ous de granja: so sonor,

en contrast amb les sales del museu

o els sous dels treballadors: so sord.

8.2 Normes generals

de l'ortografia

de la essa sonora

i sorda

1. La s sonora s'escriu

amb una s entre vocals

i amb una z

en els altres casos.

Així,

casa,

onze,

zero.

2. La s sorda s'escriu

en uns mots en s i en altres,

amb c.

-Si se sap què un mot s'escriu amb c

serà fàcil d'escriure ç

quan en un derivat aquesta lletra

ha d'anar davant a, o, u,

o bé a fi de mot, ja que,

si no, sonaria "ka".

Per tant,

s'escriurà

ça, ce, ci, ço, çu.

Així:

dolç, dolça, dolços, dolces, endolcir.

-Si se sap que un mot

s'escriu amb s

serà fàcil d'escriure ss

quan en un derivat aquesta lletra

ha d'anar entre vocals,

ja que,

si no,

sonaria "essa sonora".

Així:

de "pas": passar, passera, passos,

amb dues esses,

ja que el so continua sent sord

i va entre vocals;

en canvi,

de "pes": pesar, pesos, pesant,

amb una essa,

ja que en aquest cas la essa

passa a ser sonora.

8.3 Normes particulars

d'ortografia de la essa sorda

Per saber si a un mot

que té el so sord de la essa

li correspon la grafia

s ( o ss) o bé c (o ç)

convé tenir memòria visual i,

en cas de dubte,

consultar el diccionari.

Tot i així,

cal esmentar algunes regularitats:

1. A l'inici d'un mot

no s'escriu ç

(llevat de l'arcaisme ço)

i darrere consonant no s'escriu "ss".

Així:

sòcol, sucre, safrà; pensa, tensar, cansar.

2. Hi ha força mots

que coincideixen amb el castellà

en la correspondència

entre les grafies catalanes

"s" o "ss" i "c" o "z".

Així:

cessió, sessió;

cigne, signe;

sent, cent;

fals, falç.

Hi ha, però,

moltes excepcions

a aquestes coincidències,

com ara les que s'han vist

a l'apartat anterior

("sucre", "safrà", "sòcol", etc.)

3. Prefixos, infixos i sufixos.

S'ha de tenir en compte

que en els mots

que duen algun

prefix, infix o sufix,

generalment queda clara la grafia

de essa sorda

que convé escriure.

-Prefixos

a-, contra-, entre-

Generalment no dupliquen

l’essa quan s'ajunten a un mot

que comença en s.

Així:

asimètric,

contrasentit,

entresol.

-Sufixos

-ança, -ença, -essa,

-dissa, -assa, -ussa

Així:

esperança, prometença,

alcaldessa, trencadissa,

barcassa, gentussa.

-Infixos

-press-,

-gress-,

-miss-

Així:

repressió,

regressió,

admissió.

8.4 Casos especials

de essa

sonora

A part de les excepcions,

es troben molts mots

en què la essa és pronunciada sorda

en lloc de sonora,

cosa que origina

una grafia incorrecta.

1. Casos excepcionals

a) Hi ha alguns mots cultes

sobretot de tipus científic,

que presenten una z entre vocals,

en lloc de s.

Així,

amazona, nazisme,

protozou, trapezi,

paleozoic, ozonosfera,

espermatozou, esquizofrènia.

b) Els mots compostos de

dins, fons, trans

tenen la essa sonora.

Però,

tot i anar darrera consonant s'escriu s.

Així, enfonsar, enfonsament, endinsar, endinsament, transitar, trànsit, transatlàntic

2. Hi ha una colla de mots

que es pronuncien habitualment

com a sords

en lloc de sonors.

a) Les terminacions de singular

que en castellà acaben en

asis, esis, isis, osis,

en català acaben sense s final.

A més,

la s entre vocals ha de sonar sonora:

asi, esi, isi, osi.

Així,

oasi,

tesi,

crisi,

dosi.

b) Hi ha altres mots inclassificables

que també es pronuncien malament.

Així,

Àsia, anestèsia, països,

casos, gasos, asil,

entusiasme, gasa, presumpte,

nasal, frase, fase,

centèsim, mil·lèsim,

cosac, decisió, obesitat, lesió.

8.5 Casos especials

de essa sorda

-Els mots que duen les terminacions

de femení en –essa

i els que són formats

pels infixos -press-, -gress-, -miss-,

que ja s'han vist anteriorment,

se solen pronunciar sonors

en lloc de sords,

que és com s'escriuen.

Així,

baronessa, alcaldessa,

comtessa, abadessa;

impressió, emissora,

comissió, agressió.

-Se sol pronunciar també sonors,

entre d'altres,

els mots

poncella, velocitat, etcètera,

escrits amb c,

i discussió, repercussió, dissoldre,

dissolvent, frontissa, escrits amb

ss.

-A l'hora de comparar,

es destacaran

sofre, sucre,

Saragossa, Sardenya,

Còrsega, sòcol,

arròs, tros, pòlissa,

massís, cassola, mostassa,

safrà, bus, bussejar,

cabàs, Eivissa.