El tresor que va ajudar els nens

Preview:

Citation preview

EL TRESOR QUE VA AJUDAR ELS NENS

Fa anys i panys, quan les bèsties parlaven i les persones callaven...

Hi havia dos nens que se’n reien de tothom qui passava pel seu davant

Dels avis que els costava caminar

Del cargol que anava molt lent

De la persona que netejava el carrer

I, fins i tot, del Rei Martell

Un dia, anant en bici...

- Oh! Un mapa... On ens portarà?

Van decidir seguir el camí

Però el camí no va ser fàcil: es van trobar foc, va nevar i, a causa del gel, van relliscar!

PATAPLAF!

Ja es feia de nit, però, per sort, van trobar un lloc on dormir

Al matí següent, es van llevar amb moltes forces i van aconseguir arribar al final del recorregut

-Una cova? Què hi haurà a dins?

- Un tresor! Però, com l’obrirem?

No sabien com el podrien obrir, només veien una empremta!

Van decidir tornar al poble amb el tresor

Van demanar ajuda als avis, al rei, al caragol... Però com que s’havien

rigut d’ells, no els van fer cas!

Quan es van adonar del que havien fet, van decidir demanar perdó

Tots els van donar una altra oportunitat, i el caragol va aconseguir

obrir el tresor!

Dins el tresor hi havia menjar, més menjar i... una mica de vi!

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos