Fotografia Digital - Composicio i enquadrament

Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2017 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com

COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT DE LA IMATGE

Sessió 2

Identifica el centre d'interès

De què és la foto? Hauria de ser obvi per a qualsevol que miri una fotografia.

No ha de ser necessàriament l'objecte que estigui en al centre de la foto ni ser l'objecte que ocupa la major part de la imatge. Decidir abans de disparar el motiu sobre el qual volem prendre la fotografia. Tot el que cal fer a partir d'aquí és enfocar l'element sobre el qual volem centrar l'interès.

Omple l'enquadrament (Fill the frame)

"Si la teva foto no és prou bona és perquè no estaves prou a prop” Robert Capa

Per aconseguir una fotografia atractiva podem omplir l'enquadrament amb el motiu principal de l'escena. Així el convertim en el centre d'atenció i la fotografia guanya força. És un error massa comú voler fotografiar massa coses en una única foto. El que aconseguim és que no quedi massa clar què és el que volíem ensenyar. Davant el dubte de si alguna cosa ha de sortir o no a la foto, que no surti.

El flux

És la manera en què la mirada de l'espectador es desplaça d'una part de la fotografia a una altra. Habitualment, en la lectura de l’imatge o d’un text, en el món occidental es realitza d’esquerra a dreta i de dalt a baix. En una fotografia, aquest ordre pot quedar trencat per un color predominant, per la grandària d’un objecte, per una mirada o un gest…

Les línies: Determinen l’ordre de lectura. La mirada ha de recórrer els elements d'una part a una altra de la imatge.

Les línies

Amb les línies dirigim la mirada de l'espectador d'una part de la foto a una altra. Les línies horitzontals, verticals i diagonals són elements compositius que aporten significat a les imatges. Un tipus especial de línies són les línies convergents i divergents. Són les línies paral·leles que, per l'efecte de la distància, acaben convergint en un mateix punt. Composció neta: Línies senzilles i que no s'entrecreuin entre si. •  Diagonals, convergents, divergents i en S: més "dinàmiques” •  Horitzontals i verticals: més "estàtiques”

Línies horitzontals

La disposició horitzontal dels nostres propis ulls fan agradables a la nostra vista les imatges amb un format horitzontal Els ulls exploren de costat a costat més fàcilment. Les considerem com una "base" en la qual poder sostenir objectes, un lloc estable. S'ajusten millor a un format d'enquadrament horitzontal. Transmeten una sensació agradable, tranquil·la, de calma i descans.

Línies verticals

Aporten una major sensació de moviment que una dominada per horitzontals. En funció del motiu que les produeixi poden interpretar-se com barreres o transmetre sensacions de força o pes. Un conjunt d'elements horitzontals també poden actuar com a línia vertical.

Línies verticals i horitzontals

L'aparició de línies verticals i horitzontals equilibren perfectament l’imatge, aportant estabilitat màxima a la composició. La combinació amb horitzontals que serveixin de base a les verticals conformen imatges plàcides i estables.

Línies diagonals

Aporten una dosi d'inestabilitat i per tant de moviment i dinamisme a una fotografia. L'ull humà percep les diagonals com una posició antinatural, temporal i transitòria. De tal manera que el nostre cervell imagina que aquestes diagonals evolucionaran cap verticals o horitzontals. Torre inclinada de Pisa -> nostre cervell interpreta que està caient i, per tant, en moviment. Sovint són horitzontals o verticals transformades per la perspectiva pel que s'associen també amb la profunditat o la distància.

Línies convergents

Diverses línies que condueixen al mateix punt. Eina infal·lible per conduir l'atenció de l'espectador. Creen perspectiva, pel que s'associen amb la profunditat o la distància.

Línies divergents

Els punts de dos rectes van augmentant la seva distància. Transmeten separació, independència i en el pla sentimental poden estar implícites o físiques.

Línies corbes en “S”

Està relacionat amb la sensualitat. Transmeten moviment, perspectiva i ajuden a conduir la mirada. Un objecte que aparentment no té forma de S, si pot tenir-la des de certa perspectiva. Són elements visuals molt potents que donen interès a la fotografia. Una carretera, un camí, el curs d'un riu…

Quines linies hi trobem?

Juga amb la direcció

La direcció també crea la il·lusió de moviment. Si hi ha alguna cosa en la fotografia que sembli estar en moviment, té una direcció en què es mou. La direcció en fotografia es pot crear de moltes maneres:

•  Una persona, davant d’un pas de zebra, a punt de creuar un carrer pot transmetre moviment. Està estàtica i no mou els braços ni els peus, però podem imaginar-la un segon després creuant el carrer.

•  Un cotxe que apareix tallat al costat esquerre d'una fotografia en què només es veu la seva part davantera. Podem imaginar un segon després al costat dret de la foto.

Els elements repetits (Ritme)

És el resultat de la repetició de línies, formes, volums, colors i tons.

La vista se sent atreta perquè aporta harmonia i vitalitat. En algunes ocasions pot aportar factors psicològics, com el sentit de la unió i la companyia. Una bandada d'ocells poden estar movent-se en grup per l'aire, definint formes interessants al cel i afegint informació sobre la direcció de la fotografia.

Ritme interromput Un ritme regular pot resultar monòton, si s'interromp, el punt de ruptura es converteix en el centre d'atenció.

Els colors

El color té una importància determinant en la composició. Les tres qualitats dels colors són: •  To (cromatisme): Quan es diu que un color és vermell, groc, o verd, es fa

referència al seu to.

•  Valor (lluminositat): Dos verds també poden diferenciar-se, si tenen valors diferents. El més clar és més lluminós.

•  Saturació (intensitat): La diferència entre dos colors vermells pot ser la intensitat: el més vermell és el més saturat.

La percepció que tenim dels objectes està condicionada pel seu color. Les diferents sensacions que ens provoquen depenen del to, el valor i la saturació del color, i també de la seva relació amb els colors dels objectes propers. 1.  Segons la tonalitat del color (cromatisme):

El cercle cromàtic es divideix en dues zones de sensacions tèrmiques diferents:

•  Zona càlida: del groc al lila •  Zona freda: del verd al violaci

Les qualitats dels colors

2.  En relació amb els colors propers d’un entorn

•  La sensació d’harmonia

Harmonitzar els colors d’una composició és aconseguir-ne una relació que sigui visualment agradable. Es crea harmonia utilitzant una gamma cromàtica (sèrie de colors graduats i semblants entre si): Colors propers en el cercle cromàtic. Les mescles d’un primari amb un altre.

Amb un sol color (lluminositat) Els colors freds o càlids.

•  La sensació de contrast

El contrast màxim s’aconsegueix entre parelles de colors complementaris, que són els més oposats en el cercle cromàtic. Aquests contrastos entre complementaris es perceben com a agradables i compensats a la vista.

Un dels efectes psicològics més importants del color en la comunicació visual i artística és la sinestèsia. Aquest efecte es produeix quan la visió d’un color provoca una sensació que s’associa amb altra cosa.

•  Colors càlids: alegria, activitat, moviment, calor, activitat, diversió i acció. Portats a l'extrem, l'agressivitat, competitivitat, expansió i iniciativa.

•  Colors freds: serenitat, recolliment, la passivitat, el sentimentalisme, la

sensació de fred, llunyania, cautela i produeixen efecte d'amplitud.

Sensacions dels colors

L'interès dels grups de tres

Hi ha una percepció especial dels números imparells en fotografia, i en especial dels grups de tres elements.

•  Un únic element = solitud o aïllament •  Dos elements = massa ben equilibrada i estàtica •  Quatre elements = massa per distribuir

Sol funcionar l'agrupació de tres elements com a centre d'interès.

L'espai negatiu

Els grans espais buits dins d'una fotografia, normalment a un costat. L'allunyament de l'element central de la imatge, omplint la resta de la foto d'un espai buit. Transmet una informació addicional de soledat, aïllament o calma la imatge.

El front i el fons

Tant en el fons com en el front tenen aplicació en altres elements compositius com els colors o les línies. Vigileu amb:

•  Fons que no contrasten amb l'objecte fotografiat (color). •  Fonts de llum que enlluernen o que contrastin massa amb el subjecte. •  Fons amb massa detall, distraurà l'atenció del motiu principal (front).

Profunditat de camp: La millor eina per marcar la diferència entre els dos. •  Gran profunditat de camp: Es veu tot enfocat •  Poca profunditat de camp: El front està enfocat I el fons desenfocat.

Gràcies a l'obertura del diafragma aconseguirem més o menys nitidesa en el fons.

L’emmarcat natural

Qualsevol element que "tanqui" el centre d'interès ens permetrà emmarcar la foto, dirigint l'atenció cap a l'element desitjat. Alguns d'aquests elements són molt clars, tapant part de la foto: portes, finestres o ponts. Altres d'una manera menys clara, simplement orientant la nostra vista: senyals de trànsit o les branques dels arbres.

Col·locar els horitzons

Col·locar l'horitzó d'una manera o una altra en funció de l'objectiu que es vulgui aconseguir. Si busquem simetria entre el cel i el terra podem situar l'horitzó al centre. Si no és així, intentarem fer coincidir l'horitzó amb un dels terços verticals:

•  Si li donem més importància a terra ho fem coincidir amb el terç superior. •  Si volem donar importància al cel ajustem l'horitzó al terç inferior.

Horitzó caigut

En una escena on hi han línies horitzontals s'han de tenir en compte i aconseguir que siguin paral·leles. S’ha de tenir en compte en el moment de fer les fotografies. Es pot corregir amb aplicacions de retoc com Photoshop, Lightroom, Paint Shop Pro, etc.

Complexitat

Funcionen millor les fotos en les que hi ha motius principals i on la resta no sobresurt ni desvia l'atenció. Ajuda a fer una imatge més neta el fet que els objectes no es superposin entre si i que no molestin. Fotografies senzilles millors que les complexes. Menys és més.

Alçada

Una fotografia pot variar molt depenent de l'altura a la que es dispari. És preferible jugar i provar diferents enquadraments a diferents alçades: ajupint-nos, tractant de pujar a llocs més alts... Controlar l'alçada ens permet col·locar els objectes de forma harmònica i equilibrada.

Proporció dels objectes

En algunes fotografies (especialment paisatges) és difícil mostrar la mida real dels objectes. Incloure a la foto un element del qual coneixem la mida real pot ajudar-nos a transmetre la mida real de l'escena.

Contextualitzar

Els elements de la composició poden ajudar a contextualitzar una fotografia i situar-la dins un entorn. Ens ajuda a comunicar exactament el que volem transmetre.

Transmetre sentiments

La composició és una eina molt potent a l'hora de transmetre sentiments. La inclusió o no de certs elements pot ajudar-nos a narrar una història o canviar el missatge transmès en una fotografia.

La regla dels terços Dividir l'espai en parts iguals per aconseguir un efecte estètic agradable. A l’època de l'antiga Grècia (500 aC) ja es parla de les proporcions que donen més harmonia a una escultura, una obra pictòrica o, fins i tot, un edifici. Aquesta teoria s'anomena "La regla Áurea", també coneguda com "divina proporció" o “nombre auri”. En la fotografia si apropem els objectes més importants a la secció àuria obtindrem una imatge més cridanera i equilibrada.

Aplicació

Dividim hipotèticament l'espai d'una foto en terços (vertical i horitzontalment) i farem que les línies i els elements més importants d'una fotografia s'ajustin a aquests terços. Així, els horitzons i els elements més importants d'una foto els col·locarem en els terços.

Vaixell centrat Vaixell en un terç

Algunes busquen precisament la simetria per aconseguir l'harmonia. No totes les fotos han de seguir la regla dels terços. Dependrà del missatge que es vulgui transmetre. El centre és un punt fort.

Descentrar horitzontalment

L'aplicació de la regla dels terços ens demana descentrar els objectes horitzontalment. Al descentrar un objecte cal tenir molt en compte què està fent el subjecte.

Si el subjecte és un objecte en moviment sol ser millor deixar l'espai lliure cap a on es dirigeix el subjecte. Dóna més sensació de moviment i profunditat a la foto. Tot depèn de la sensació que vulguem transmetre.

Punts forts

Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.

Punts forts

Aquells que s'acosten als terços i a les seves interseccions.

Els ulls

Els retrats de primer pla seran més cridaners si els ulls coincideixen amb els terços. Normalment es col·loquen al terç superior de la imatge.

ORIENTACIÓ, PROPORCIÓ I REENQUADRAMENT

Orientació

Depèn de l'elecció de l'enquadrament. L’enquadrament és el que seleccionem per que estigui dins de la nostra fotografia. Depèn de què estem fotografiant. També de les línies, la direcció i el flux. Pot ser horitzontal o vertical. •  Horitzontal: Són les més comunes.

•  Vertical: No són tan agradables però són els que millor s'adapten a llibres i revistes i, per tant, molt utilitzades.

Paisatges

Format horitzontal ja que és el que més s'adapta a aquestes condicions. Permet mostrar tant el cel com la terra

Retrats

Format vertical perquè s'adapta millor a la forma allargada del cos i de la cara.

EXERCICI 2: COMPOSICIÓ I ENQUADRAMENT

Plantejament

•  Una fotografia de totes les indicacions explicades:

o  Centre d’interès ben definit o  Omplir l’enquadrament o  Dominància de linies (horitzontals, verticals, diagonals o en S) o  Captar una direcció o moviment o  Elements repetits + Ritme interromput o  Predominància de colors (càlids o freds, harmonia o contrast) o  Horitzons (mitjà, alt o baix) o  Enmarcament o  Contextualitzar una fotografia

•  Utilitzar la regla de terços. •  Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 2: Composició i enquadrament”.

ANÀLISI DE FOTOGRAFIES