Fotografia Digital - Diafragma, velocitat i ISO

Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2017 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com

OBERTURA DE DIAFRAGMA, DISTÀNCIA FOCAL, TEMPS D’EXPOSICIÓ I ISO

Sessió 4

Obertura de diafragma Què és el diafragma? És la part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra a la càmera. Funciona igual que l’iris de l'ull humà: obrint o tancant per permetre que entre més o menys llum. L’obert que està el diafragma és el que s'anomena obertura de diafragma. Es mesura en nombres f i el salt d'un valor al següent s'anomena pas.

Nombre f

La relació entre els nombres f és que, per cada pas, la lluminositat es duplica o es divideix per dos, si l'augmentem o la reduïm, respectivament.

Menor nombre f = major obertura Major nombre f = menor obertura

f1.8 f4

f16 f8

Nombre f a la càmera

En funció del programa utilitzat l'obertura de diafragma s'ajusta automàticament o es pot ajustar de forma manual.

El primer nombre (3.5) és l'obertura màxima amb la focal més baixa (18mm). El segon nombre (5.6) correspon a l'obertura màxima en la focal més gran (55mm).

18-55mm 1: 3.5-5.6

d. focal o. diafragma

On es troba?

Quins efectes té?

1.  L'exposició

Si l’obertura és gran, entra més llum. Si l’obertura és petita, entra menys llum.

Obertura gran (ex: f5.6) Obertura mitjana (ex: f8) Obertura petita (ex: f16)

Sobreexposada Correctament exposada Subexposada

2.  Profunditat de camp Variar el valor de l'obertura (o nombre f) ens permet definir l’àrea d’enfocament de la nostra fotografia, és a dir, la profunditat de camp. Fent que entrin més o menys elements a la zona nítida, fa que puguem donar-li protagonisme als elements que desitgem en una fotografia. Els raigs de llum tendeixen a dispersar-se i l’imatge de l’escena es veurà més difuminada quan més gran és el forat. Com més tancat (nombre f alt) = més profunditat de camp = més enfocat Com més obert (nombre f baix) = menys és la profunditat de camp = més desenfocat

Menys profunditat de camp Més profunditat de camp

Nº f major (ex: f/22) (= més tancat)

Nº f menor (ex: f/2) (= més obert)

Temps d'exposició (o velocitat) El temps que la llum arriba al sensor digital és el que s'anomena temps d'exposició o velocitat d’obturació. Obturador: cortineta que s'obre en el moment de disparar i limita el temps que el raig de llum penetra a la càmera i arriba al sensor digital. Temps d'exposició = Temps que està fent-se la foto

Els temps d'exposició varien des de: •  segons (per a condicions de llum molt dolentes) •  mil·lèsimes de segon (per a fotografies amb molta llum o molt ràpides)

Per saber quin temps d’exposició hem de fer servir ens hem de fixar en la llum que hi ha a l’escena i en què volem capturar (si està en moviment, per exemple). Temps més usuals: ... 4, 2, 1, 1/2, 1/4, 1/8, 1/15, 1/30, 1/60, 1/125, 1/250, 1/500, 1/1000, 1/2000 ...

Temps d'exposició = velocitat d'exposició Reduir el temps d'exposició = augmentar la velocitat

Ens dota d’un element compositiu que traslladarà informació addicional a la foto: el moviment.

•  Congelar-lo •  Recollir-lo

dimensió addicional: la temporal

Exemple

1/6 (0.16 segons)

1/30 (0.03 segons)

1/400

Exemple

Temps d'exposició molt baix per congelar el moviment: 1/200 segons. No totes quedaran congelades: van a velocitats diferents. Obertura de f/10, ISO100, trípode i flash.

Exemple

Temps d'exposició alt: 4 segons. Tancar el diafragma: f/32 Trípode i auto-disparador: no tocar la càmera durant el temps en que es fa la foto.

Exemple

Exemple

Distància focal (zoom) És la distància entre el centre òptic de la lent i el focus (o punt focal) on es recull la imatge (en càmeres digitals, el sensor). El focus és el punt on es concentren els raigs de llum. Aquesta distància es mesura en mm (8mm, 28mm, 50mm, etc). En variar la distància focal aconseguim un menor o major acostament (zoom).

Com més gran el valor = més zoom = més ens acostem al subjecte

Com més petit el valor = menys zoom = major enquadrament

Tipus de focals

Hi ha dos tipus de lents pel que fa a la distància focal: 1.  Una lent de focal fixa és aquella en què la distància focal no es pot

canviar , és a dir, no tenen "zoom”.

1:28mm, 1:50mm, 1:85mm

2.  Una lent de focal variable és aquella la distància focal si la podem variar, és a dir, la lent pot fer "zoom".

18-55 mm

La mínima distància focal que li podem ajustar és de 18mm i la màxima, de 55mm.

Distancia focal i obertura de diafragma 14 - 42mm 1:3,5 – 5,6 L'objectiu té una distància focal que varia entre 14 i 42 mm. En la seva distància focal mínima (14mm) té una obertura màxima de f3,5. En la seva focal màxima (42mm) té una obertura màxima de f5,6.

16 - 45mm 1:4 L'objectiu té una distància focal que varia entre 16 i 45 mm.

En tot aquest rang l'obertura màxima és de f4.

Perspectiva

En modificar la distància focal (zoom) modifiquem el camp de visió:

Augmentem la distància focal = més espai entre lent i sensor = ens acostem

Reduim la distància focal = menys espai entre lent i sensor = ens allunyem

Profunditat de camp

Menor focal = més profunditat de camp Major focal = menys profunditat de camp

Amb un zoom de 28 mm tenim una profunditat de camp més gran que en la foto feta amb un zoom de 300 mm.

Sensor i sensibilitat El sensor fa de pel·lícula en la fotografia digital. Està compost per milions de petits semiconductors de silici que capten els fotons (llum). Fotons es transformen en una sèrie de valors digitals creant un píxel. El resultat del sensor es guarda en les targetes de memòria en forma de fitxers d'imatge. Les dues tecnologies més populars del mercat de sensors són CCD i CMOS.

Què és un megapíxel?

És un milió de píxels o punts. Resolució dels sensors es mesura en megapíxels. El nombre de punts o píxels que contindrà una imatge produïda per un sensor. Més megapixels = més grandària fitxer d'imatge Exemple:

Imatge: 3888 punts de llarg i 2592 d'alt Resolució del sensor : 3888p x 2592p = 10.077.696 px = 10,1 mpx

Si volem ampliar una imatge com més resolució tingui millor. No hi ha una resolució òptima, dependrà de l'ús que en vulguem fer (impressió, ubicació en una pàgina web...)

Sensibilitat (ISO)

Marca la quantitat de llum que necessita la nostra càmera per fer una fotografia

Els sensors poden treballar a diferents sensibilitats. Major sensibilitat = més quantitat de llum són capaços de captar Es mesura segons ISO

(com més gran és el nombre més gran és la sensibilitat)

100, 200, 400, 800, 1600… Cada salt = doble sensibilitat

Augmentar la sensibilitat = perdre definició i augmentar soroll. El soroll són uns punts de colors que apareixen, especialment a les zones fosques . Valor ISO baix (100) = menys llum = major qualitat d'imatge Valor ISO alt (2500) = més llum = pitjor qualitat d'imatge

ISO 100

ISO 400

ISO 1600

ISO 100

ISO 1600

ISO 1600

ISO 1600

Elecció de la sensibilitat

Dependrà de la quantitat de llum que hi hagi. Menor sensibilitat possible = més qualitat Utilitza sensibilitats altes per a condicions molt baixes de llum. Guia molt bàsica:

ISO 100 (= Màxima definició) A l'aire lliure amb força llum o per subjectes estàtics. Nocturnes amb temps d'exposició molt llarg.

ISO 200 - 400

Ús mixt, punt intermedi entre definició i velocitat.

ISO 600 – … (= Menys definició, aparició del soroll) Objectius amb poca lluminositat i teleobjectius Congelar el moviment de subjectes molt ràpids Noctures amb temps d’exposició relativament curt

Exposició perfecta

Exposició perfecta = Obertura + Velocitat + Sensibilitat

L'obertura del diafragma •  Defineix l'ample del forat pel qual passa la llum •  Més o menys llum •  Permet definir la zona nítida a l’escena (profunditat de camp)

La velocitat d'obturació •  Determina el temps que tindrem obert el diafragma •  A velocitat més lenta, més llum i a l’inversa. •  El moviment (congelar o captar-lo) La sensibilitat (ISO) •  Marca la quantitat de llum que rebrà la càmera •  Més o menys soroll

EXERCICI 4: DIAFRAGMA I VELOCITAT

Plantejament

1. Diafragma Realitzar una sèrie de X fotografies (segons nº f de la càmera)

1.1 Profunditat de camp •  Mode A / Av (velocitat automàtica) •  Només tocar l’obturador (D’ f més petit a f més gran) •  Exemple: Flors a diferents distàncies (més o menys profunditat de camp)

1.2 Exposició •  Mode Manual •  Mateixa velocitat •  Tripode o càmara recolzada

2. Velocitat

•  Realitzar una sèrie de X fotografies (segons velocitats de la càmera) •  Mode S / Tv (diafragma automàtic) •  Només tocar la velocitat (De més baixa a més alta) •  Exemple: Aixeta o cotxes (des de congelar fins a captar el moviment)

•  El mateix objecte per cada part de l’exercici (1 per diafragma i 1 per velocitat: màxim 2 objectes en total).

•  Utilitzar la regla de terços i cuidar la composició.

•  Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 4: Diafragma i velocitat”.