Jardineria als patis

LA JARDINERIA SOSTENIBLE

•Principis i tècniques bàsiques

•Coneguem més els vegetals

•Augmenten la diversitat vegetal als patis

JARDINERIA SOSTENIBLE

• Jardineria adaptada a l’entorn que tenim, condicionat per la temperatura, la humitat i el grau d’insolació.

• Utilitza plantes autòctones o pròpies de climes similars.

• Fa servir productes naturals per la fertilització i fer els tractaments fitosanitaris.

Que té en compte:

• Un ús eficient de l’aigua.

• L’estalvi d’energia i recursos.

• Buscar dissenys atractius amb una amplia varietat d’espècies. No implica tenir només un jardí semidesertic (cactus, suculentes, terra de grava...)

• És una nova manera d’entendre la jardineria, no és un estil de jardí.

PRINCIPIS BÀSICS

• Planificació i dissenys adequats a la zona.

• Anàlisi del sòl.

• Selecció i distribució adequada de plantes.

• Sistemes de reg.

• Utilització de "mulching“.

• Manteniment adequat.

Característiques i aplicació dels diferents material destinats a l’encoixinat

TIPUS Capacitat de descomposició

Gruix de la capa

Aplicació Reposició Observacions

Restes vegetals seques (trinxat de poda, escorces, fulles)

Mitjana 3cm Per posar al voltant de plantes llenyoses (arbres, arbustos, aromàtiques...)

Anual

Herba tendra, gespa tallada, restes verdes de l’hort

Alta 1 cm Arbres fruiters i ornamentals i algunes plantes hortícoles (bledes, cols, cogombres)

Anual Aplicar superficialment i barrejar amb els primers 5 cm. de terra al cap de 7 dies. L’Efecte és semblant al de l’adob verd.

Palla Molt baixa 2 cm Zones de pas, zones de cultiu hortícola sobretot a l’estiu.

Quan sigui necessari

Grava o boletes d’argila (arlita)

Nul·la 2 cm Per testos i jardineres amb plantes crasses i cactus

No és necessari

És ideal per evitar els efectes de l’excés d’humitat a la base de la tija molt perjudicial per aquestes plantes

CONEGUEM UNA MICA MÉS ELS VEGETALS

• Tipus de vegetals segons la tija

• Planta herbàcia: vegetal de tija tendre i sempre verda i normalment de vida curta (pocs mesos). Son les plantes que anomenem anuals o de temporada. Algunes poden tenir forma de liana.

• Planta vivaç (perenne): vegetal de tija herbàcia o semi-llenyosa, verda o no, que pot viure uns anys. Algunes plantes només mantenen viva la part subterrània i renoven anualment la part aèria. Algunes poden tenir forma de liana.

• Planta llenyosa : vegetal de tija llenyosa i dura que viu molts anys. Segons la seva mida, port i forma de ramificar-se podem parlar de mata, arbust, arbre o liana.

La fulla

TIPUSSegons la forma del limbe

Segons l’àpex Segons el marge

LA FLOR

RESPIRACIÓCO2

O2

TRANSPIRACIÓ

AUGMENTEM LA DIVERSITAT VEGETAL

Proposta d’espècies per a l’enjardinament

FEM TANQUES VERDES AMB LIANES I ARBUSTOS

LES LIANES

Volubles Amb circells Amb arrels caulinars

Lligabosc (Lonicera implexa)

Bignònia rosa (Podranea ricasoliana)

Passionera (Passiflora sp.)

Vinya verge

(Parthenocissus quinquefolia,

P. Tricuspidata)

Gessamí de Virgínia (Campsis radicans)

Buguenvíl.lea (Bouganvillea sp.)

Bignònia vermella (Tecomaria capensis)

Gessamí groc (Jasminum mesnyi)

Gessamí blau (Plumbago auriculata)

GLICINA

LA PARRA (VINYA)

Plantes mediterrànies o adaptades arbustives

Calistèmon (Callistemon laevis)

Coronil.la (Coronillla valentina)

Forsítia (Forsythia sp.)

Fotínia (Photinia fraseri )

Lantana (Lantana camara, L. Montevidensis)

Arboç (Arbutus unedo)

Arç

blanc

Marfull (Viburnum tinus)

Teucrium (Teucrium fruticans)

Escalònia (Escallonia rubra)

Verònica (Hebe sp.)

Abèlia (Abelia grandiflora)

Margarida groga (Euryiops sp.)

Dimorfoteca (Dimorphoteca sp.)

SAÜC

PLANTES AROMÀTIQUES

MARIA LLUÏSA

SÀLVIA

ESPÍGOL

SAJOLIDA

FARIGOLA

ESPERNELLAC (SANTOLINA)

ROMANÍ

MELISSA

MARDUIX

MENTA

CAMAMILLA

GERANIS D’OLOR

Plantes crasses

Plantes d’ombra

Hosta

Fulles (Aspidistra elatior)

MELISSA

Lliri africà (Agapanthus)

Aràlia (Fatsia japonica)

Lliri d’aigua

(Zantedeschia aethiopica)

Hortènsia d’hivern (Bergenia)

Begònia d’hivern

Ofipagon (Ophiopogon sp.)

Cubana

(Aucuba japonica)

Clívia (Clivia miniata)

VIOLA

CAPUTXINA

AVELLANER

PLANTES DE TEMPORADA

CLAVELL DE MORO

BOIXAC (CALÈNDULA)

PLANTES BULBOSES

PETÚNIES

PENSAMENTS

PRÍMULA (PRIMAVERA)

DRENATGE

TERRA FERTILITZADA

TERRA FERTILITZADA

DRENATGE

TRASPLANTAMENT I PREPARACIÓ DE TESTOS I JARDINERES

EXEMPLE TRANSPLANTAMENT CORRECTE D’UN ARBRE AMB ZONA DE PROTECCIÓ PER NO SER TREPITJADA

Zona de protecció de 50-70 cm

LA FAUNA ALS PATIS

LA FAUNAEl jardí actua com a focus d’atracció de tot tipus d’animals (ocells, insectes, rèptils, cucs, petits mamífers...) perquè hi troben les condicions adequades per viure-hi

- Afavorim l’establiment de relacions tròfiques

- Respectem tots els animals i només actuarcontra aquells que sabem que són perjudicials

JARDI DE PAPALLONES

www.cistus-associacio.orgcistus@cistus-associacio.org

www.catalanbms.org/papallones.php

Consells per dissenyar un jardí de papallones • Hi ha d’haver zones amb una mica de relleu, amb un o més turonets

de manera que pugueu distribuir-hi les plantes segons la seva alçada perquè no es facin ombra les unes a les altres.

• Poseu les aromàtiques juntes en un marge o en un racó.  Fan més flors i més olor quan tenen escassetat d’aigua.

• A l’hora de fer la tria de plantes prioritzeu les espècies autòctones. Estan més adaptades al clima i en general necessiten menys aigua.

• Planteu-hi espècies que floreixin a la primavera, a l’estiu i a la tardor.

• Poseu-hi plantes amb flors de diferents colors. (hi ha papallones més atretes per un color o un altre). Agrupeu-les per colors i mides (flors petites per a les papallones petites,  flors grosses per a les papallones grosses). Poseu 3 o 4 exemplars de cada espècie junts.

3,7 m 4,5 m

1,6 m 6,5 m

4,8 m

5 m

8 m

5 m

5 m

4 m

4,5 m

1 1 1 2 2 2 2

17

2 2 2

33

3 3

3

5

3 taules 1,60x1,50m

13

6

6

6

6

6

10

10

10

10

9

9

1919

8

24

8

14

14

14

14

14

14

14

11

15

1715

15

15

15

16

1616

11

RONDA DE DALT

HORT

NORD

2

5

5

5

2

1

1

1

Zona 1

Zona 2

Zona 3

Zona 4

24

24

14

14

14

14

14

21

21

21

20 20

20 20

11

11

7

7

7

7

7

7

22 22

22 22

10

10

10

10

10

17

1717

17 17

3

3

33

3

17 17

3

3

10

Zona 5

AULA DE NATURAJARDÍ DE PAPALLONES

13

13

13

8

19

19

20

20 20

16

23

23

23

12

12

17

1

  Nom de la planta Color

  Català Nom científic

1 Romaní Rosmarinus officinalis Blau-violeta

2 Orenga Origanum vulgare Malva

3 Farigola Thymus vulgaris Rosa

5 Cap d’ase Lavandula stoechas Morat

6 Caps blancs Alyssum maritimum Blanc

7 Lantana Lantana camara Groc-vermell

8 Crespinell groc Sedum acre Groc

9 Ruda Ruta chalepensis Groc

10 Lligabosc Lonicera implexa Rosa

11 Buddleja Buddleja davidii Violeta

12 Lliri blau Iris germanica Blau

13 Euryops Euryops sp Groc

14 Salvia Salvia officinalis Blau

15 Camamilla Matricaria recutita Blanca

16 Rementerola Satureja montana Blau-violeta

17 Espígol Lavandula spicata Blau

19 Espernellac Santolina chamaecyparissus Groc

20 Nepeta Nepeta faassenii Blau

21 Agatea Felicia amelloides Blau

22 Hypericum Hypericum balearicum Groc

23 Crisantem Crysatem Blanc

24 Estrelles de mar Asteriscus maritimus Groc

ZONA 1

ZONA 1

Lligabosc

Euryops

Caps blancsRuda

Estrelles de mar

Crespinell groc

Espernellac

ZONA 2

ZONA 2

Salvia

Agatea

Espígol

Nepeta

ZONA 3

ZONA 3

Camamilla

Lantana

Buddleja

Lliri blau

Crisantem

Hypericum

Rementerola

ZONA 4

ZONA 4

Farigola

Romaní

Orenga

Cap d’ase

ZONA 5

ZONA 5

Farigola

Espígol