La vida en els monestirs

La vida en els monestirs

Els religiosos eren un estament privilegiat. N’hi havia de molt importants:

cardenals, abats i abadesses, bisbes i altres d’importància menor com capellans,

monges i monjos.

Bisbe

Monjos

Els membres de l’església formaven part de l’estament privilegiat i eren molt

poderosos.

Cobraven impostos: el delme (10%) i no treballaven.

Molts nois volien fer-se monjos perquè la vida al monestir era més fàcil que a

l’exterior.

Havien de portar hàbit i seguir horaris i normes molt estrictes. Les

seves tasques diàries eren; l’oració, el treball i l’estudi.

Els que es dedicaven a l’estudi tenien com a tasca principal copiar

manuscritsa la biblioteca o ensenyar a llegir o a escriure, a de més

els monestirs eren centres culturals molt importants.

.

Un gran nombre d'homes i dones

van dedicar , durant l’Edat

Mitjana, la seva vida a servir a

Déu, eren els monjos i les monges

que vivien en el monestir. Un abat

o una abadessa dirigien el

monestir.

Començaven a mitjanit per resant a l’església.

Després tornaven al seu llit fins les 6 del matí.

Dormien vestits al dormitori comunitari.

Cap a les 9 es tornava a anar a l’església a escoltar missa.

Seguidament es feia una reunió on es llegia i es decidien qüestions del monestir.

Als volts de les 12 es reunien al claustre, es rentaven les mans i entraven al menjador.

Cap a les 6 es servia un sopar lleuger i a les 7 es cantaven les completes.

Al voltant de les 9 els monjos es retiraven a dormir.

La seva vestimenta normalment era amb una túnica llarga,

una corda que feia l’efecte d’un cinturó, i una caputxa.

Abat: És el pare de la comunitat .

Prior: És la mà dreta de l’abat "l’ajudant"

Tresorer: Porta els comptes de l’abadia.

Cillerer: És el responsable de la intendència.

Sagristà: És el que ordena les activitats eclesiàstiques.

Hostaler: És l’adjunt del cillerer.

Porter: És el que guarda l’entrada a l’abadia.

L’Església comptava amb un gran poder en tots els aspectes de la societat: polític, econòmic i cultural.El Papa va reforçar el seu poder davant els nobles i reis.

Església de Lleida

Els monjos dels monestirs duien una vida menys dura que la dels pagesos.

El pare prior vigilava les activitats dels monjos i establia el seu horari que es

repartia entre les oracions i el treball. Els monjos també van ensenyar algunes

pràctiques agrícoles als pagesos.

Els monjos eren els únics que sabien llegir i escriure. En els escriptoris

copiaven els textos sagrats sobre pergamins i decoraven la primera lletra d’un

capítol o bé hi dibuixaven unes escenes.

A l’època medieval, a més de les esglésies on

vivien els capellans o les catedrals de les ciutats

on hi vivia el bisbe, es van construir els

monestirs que eren un conjunt d’ edificis on

vivien els monjos.

Els monestirs normalment es construïen en llocs aïllats perquè pensaven que

els seria més fàcil concentrar-se i entrar en contacte amb Déu.

Monestir de Sant Cugat

Monestir de Ripoll

Monestir de Montserrat

Les parets eren rocoses. Estaven aïllats i envoltats de molts camps.

Els monestirs tenien moltes terres perquè els nobles els en donaven a canvi

de pregar per ells.

El monestir era autosuficient i, per aquesta raó,calia

que produís tot el necessari per a la seva subsistència.

El monjos havien de conrear la terra i els horts, fabricar

eines, cosir els vestits i construir i reparar els edificis.

Per tal que els monjos no haguessin de sortir a fora hi

havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferreria, etc.

v

Els monestirs constaven de dos elements bàsics:

L'església, lloc on es feien les cerimònies religioses.

El claustre, pati amb porxos al voltant del qual hi havia moltes altres

habitacions.

1.Església 11. Hòsteria

2.Claustre 12.Quadres

3.Sala Capitular: lloc de reunió 13.Dormitori

4.Cementiri 14.Porteria Almoines

5.Biblioteca

6.Refectori o menjador

7.Cuina

8.Celler o graner: on es guardava el menjar

9.Infermeria

10.Habitacions dels monjos

Als monestirs els monjos es dedicaven principalment a resar o meditar, però al

llarg del dia hi havia tres activitats essencials:

L’ofici diví: oracions diürnes i nocturnes on el cant ocupava un lloc privilegiat.

El treball manual, que ja hem comentat abans.

Recordem que també feien feines intel·lectuals i, en particular, la còpia i

il·lustració de manuscrits i la decoració interior dels edificis religiosos amb pintura i

escultura.

Lectura y meditació: al silenci de la seva cel·la per gaudir de la pau interna.

La religio islamista

Les religions

a l’Edat Mitjana

Després de la caiguda de l' Imperi Romà, els pobles bàrbars (estrangers)

van envair el seu espai.

Els Visigots va ser el major poble que va venir a Espanya. No eren més

de 200.000 mil.

Ells es van convertir al cristianisme.

Però a Espanya van arribar pel sud els musulmans , l’any 712. Es van

apoderar d'Espanya en quatre anys i es van quedar fins al 1492.

Van cridar a Espanya Al-Andalus.

L'Islam és la religió dels musulmans. Al·là és el seu Déu.

Sorgeix a Aràbia creada per Mahoma i es va estendre per tota la

Mediteránia.

Els seus principals manaments són:

no menjar carn de porc

pregar cinc vegades al dia

dejunar en el mes de Ramadà

no matar

no prendre alcohol

pelegrinar a la Meca (ciutat sagrada) ..

El califa és el cap polític i religiós de l'Islam, hi ha emirs i visirs

(caps menys importants).

L'Alcorà és el llibre sagrat.

La mesquita és el temple principal.

Còrdova, la capital d’Al Andalus, va ser la ciutat més important d’ Europa

d’aquella època.

Aquests són alguns monuments que encara conservem dels musulmans a la

Península Ibèrica.

Giralda de Sevilla Alhambra de Granada Mesquita de Còrdova

Els cristians, hispano-visigots habitants d'Espanya de les

muntanyes del nord (Cantàbria i Pirineus), es van enfrontar

als musulmans i van començar la reconquesta.

La batalla de Covadonga va ser la primera que els cristians

van guanyar als musulmans.

La Reconquesta va durar des del 720 fins el1492. Va ser una

època de guerres i de paus.

Al segle XII, quan la meitat nord estava en mans dels

cristians, va anar prenent importància el Camí de Santiago.

L' Espanya cristiana no va tenir la importància d' Al-Andalus

en els primers anys.

El Cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i

d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Els

cristians creuen que Jesús és el fill de Déu i el Messies dels jueus profetitzat en

l'Antic Testament o Tanakh.

Monoteista vol dir que només creus en un Déu.

Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria

dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones,

Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, doctrina

coneguda com a Santíssima Trinitat.

Les croades van ser guerres dels cristians contra els

musulmans per reconquerir els Sants Llocs (Jerusalem)

Van ser vuit i alguna amb objectius comercials i polítics.

Els templers van ser una organització de croats.

Activitat interactiva

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealsmonestirs/

Carla

Ana

Óscar

Joel