Pasqua amb la Sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet

EJI 2014 - 2015

VISITA A LES SRES. MONTSERRAT CLARAMUNT I ANTONIETA GUILLAUMET

Gastronomia tradicional Gastronomia nom. Femení.

És l’art i la tècnica de preparar els aliments per tal que siguin nutritius, agradables de menjar, atractius i desitjables. 

Tradicional adj.Relatiu o pertanyent a la tradició. Tradició nom. Femení. Costum que ha prevalgut de generació en generació.

Darrere aquest nom i adjectiu, hi vam trobar la Sra. Montserrat Claramunt que ens va obrir les portes de casa seva, juntament amb la Sra. Antonieta Guillaumet, per tal que ens endinséssim en el món de la gastronomia tradicional. Després d’haver participat com a usuàries dos anys enrere, el record i l’experiència han fet que es fes realitat la voluntat de transmetre i compartir aquest coneixement i saber fer gastronòmic tan enriquidor i deliciós.

La voluntat, actitud i ganes d’ensenyar tant de la Montserrat com de l’Antonieta ens han permès reviure el passat i fer-lo present.

Amb l’atenció, l’afecte i l’estima que ens van acollir, els hi hem d’agrair l’oportunitat que ens han brindat de descobrir dues grans persones que s’estimen la seva ciutat.

TROBADA El dia 23 de març del 2015 ens trobem un grup de

joves de l’EJI amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per fer una visita a la Sra. Montserrat Claramunt i la Sra. Antonieta Guillaumet.

La Sra. Montserrat Claramunt ens va rebre a les portes de casa seva, i ens va convidar a entrar a la seva cuina. Pel camí, vam passar pel garatge on vam poder observar la col·lecció de clauers i botelles que va fascinar als nois i noies.

A la cuina ja ens esperaven la resta de grup, on tenien preparats els ingredients necessaris per a preparar les torrades de Santa Tresa i les ametlles garrapinyades.

La Sra. Montserrat Claramunt ens surt a rebre a les portes de casa seva

La Sra. Montserrat Claramunt i la Sra Antonieta Guillaumet davant els fogons

TORRADES DE SANTA TERESA

Ingredients:• 4 ous• 4 gots de llet• 4 cullerades de sucre• Llesques de pa• Oli • Canyella (opcional)

RECEPTA

Un cop vam tenir tots els ingredients preparats, ens vam posar mans a la cuina! Vam batre els ous en un bol, hi vam afegir el sucre, i finalment la llet. Ens ho vam passar molt bé batent i remenant tots els ingredients!

Quan vam tenir la mescla feta, era hora de sucar-hi les llesques de pa i posar-les a fregir en una paella amb oli ben calent, tot vigilant que no ens esquitxés i ens creméssim amb l’oli!

Vam haver de fer treball en cadena, i està atents a la paella! S’havia de vigilar que les llesques de pa es torressin, però sense cremar-se. I per això, tots i cadascú de nosaltres havia de posar els seus cinc sentits!

Quan les trèiem de la paella, les posàvem en una bandeja amb paper absorbent per eixugar-les de l’oli amb el qual s’havien cuit.

Finalment, hi vam tirar sucre per damunt amb una cullera. I, llestos! Ja teníem unes torrades de Santa Teresa amb una pinta

boníssima, que aviat ens vam menjar perquè estaven delicioses!

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

AMETLLES GARRAPINYADES

Ingredients:• 2 gots d’ametlles crues• 2 gots de sucre• Aigua

RECEPTA

Mentre el grup encarregat de fer les torrades ja estava en marxa, el grup encarregat de les ametlles va començar a posar-se les piles! Sort en vam tenir que les ametlles, molt amablement, ja les havien preparat la Sra. Montserrat i la Sra. Antonieta.

En una cassola gran, a foc molt viu, vam posar les ametlles, el sucre i l’aigua. Era l’hora de començar a remenar... Quin cansament! Per això, vam fer torns al fogó! Cal tenir molta paciència per coure les ametlles...primer hem de remenar fins que s’evapori l’aigua, i segon hem de continuar remenant perquè s’enganxi el sucre a les ametlles, però amb una diferència.... A foc lent! Només així aconseguirem garrapinyar-les!

L’últim pas, procurant no cremar-nos, vam estendre les ametlles damunt el marbre per separar-les, i sobretot, perquè es refredessin una mica i així ens les poguéssim menjar el més aviat possible...

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

RECULL FOTOGRÀFIC ALS FOGONS

És l’hora de seure a taula…

I repartir les torrades de Santa Teresa, i els croissants per a tots! Ah! I anar picant ametlles garrapinyades… Amb una mica de beguda que ens van oferir les anfitriones.

GRÀCIES!!!

TRADICIONS

Q

U

A

R

E

S

M

A

Període de 40 dies abans de Pasqua que marca l’inici de la Setmana Santa. Comença el dimecres de cendra i acaba el diumenge de Pasqua.

Tradicionalment, als Països Catalans, la Quaresma es representava gràficament amb una imatge d’una dona vella amb set cames que agafava amb la mà un bacallà.

TRADICIONS

D

I

U

M

E

N

G

E

DE RAMS

És el diumenge que inicia la Setmana Santa.

Tots els infants, nens i nenes, sortien a beneir la palma o el palmó.

La palma o palmó es decorava amb dolços, un llaç i un rosari.

Aquest dia, tothom estrenava un vestit, que l’havia pogut fer la mare, la modista o sastre o bé s’havia comprat.

TRADICIONS

1959 1968

PASQUA DE RESURRECCIÓ A MOLLERUSSA

1970

En processó pels carrers de Mollerussa

Carrer de la Creu Estació de trens de Mollerussa

TRADICIONS

PASQUA DE RESURRECCIÓ: FOTOGRAFIES CEDIDES PER SRA. TERESA COLL

Fernando de Visa Mallol davant l’església de Mollerussa

Fernando de Visa Mallol i germans

TRADICIONS

P

R

O

C

E

S

S

O

N

S

És una manifestació religiosa popular, que amb la desfilada de passos o misteris, armats i penitents omplen els carrers de moltes localitats.

El grup de gent gran ens va explicar que una de les processons que es feien era la de les paraules, en la que es pronunciaven les set frases que va dir Jesús a la creu.

I, ens van dir que una de les processons més boniques era la de Corpus Christi

TRADICIONS

PROCESSONS: FOTOGRAFIES CEDIDES PER SR. JUAN MANUEL LUQUE

TRADICIONS

El Sr. Juan Manuel Luque participant en una processó

TRADICIONS

D

I

J

O

U

S

SANT

Commemora el Sant Sopar. Abans, era un dia de silenci, en el que la

gent no sortia de casa, no s’encenia la televisió, es practicava el dejuni, les campanes no tocaven les hores i els Sants eren tapats. Tot això es feia com a mostra de respecte.

Aquest dia, es menjava panadons d’espinacs. Actualment, en podem menjar durant tot l’any, però abans només era tradició menjar-ne en aquesta època.

TRADICIONS

D

I

V

E

N

D

R

E

S

SANT

Commemora la mort de Jesucrist a la creu.

Era el dia que es respectava no menjar carn.

Per tant, a Catalunya era típic cuinar una cassola d’espinacs, bacallà, truita amb trampa, patates i ou dur. Com a postres s’elaborava un braç de gitano acompanyat de codonyat. Al sud, era típic les “torrijas de leche”

També es preparaven les mones, i es portaven a les pastisseries a coure-les.

TRADICIONS

D

I

L

L

U

N

S

PASQUA

És el dia que es coneix popularment com “dia de la Mona”

La tradició era que es reunien família, amics i veïns, i tothom anava a dinar i menjar-se la mona a l’aire lliure.

A Mollerussa, la gent es reunia a la Serra, a la torre del Capità i al Salt del Duran

Però, de què està feta la Mona? De farina, ous, sucre i melmelada...i coberta de mantega, fruita, ametlles i ous de xocolata. I decorada amb plomalls i pollets petits.

Cal recordar que abans les mones es feien amb massa de brioix i el número d’ous que es posava anava en funció de l’edat del fillol.

TRADICIONS

La Sra. Antònia Guillaumet, portant una mona de pasqua a Mollerussa

Sra . Montser ra t C la ramunt i S ra . Anton ie ta Gu i l l aumet , S ra . Hermin ia De f io r, S r. J uan Manue l Luque , S ra . MªLuz Rey, S ra . Te resa Co l l , S r. Franc i sco Maqueda , Younes , Dun ia , La ia , A lexander, Emmanue l , Kha l i l , Marc Cu . , A le ix , Mar lon , Marc Ca . , Carme , S í l v ia i Òscar .

F O T O G R A F I A D E G R U P

ESPAI JOVE INTERCULTURAL 2014 - 2015

MOLTES GRÀCIESSRA. MONTSERRAT CLARAMUNT I SRA.

ANTONIETA GUILLAUMET!