View
110
Download
1
Category
Preview:
DESCRIPTION
Elements d’innovació en l’edificació sostenible: sistemes passius i rehabilitació. Coenercat, Congrés d'Energia de Catalunya
Citation preview
Congrés d’Energia de Catalunya
Sessió SOSTENIBILITAT DE LES INNOVACIONS ENERGÈTIQUES
UdG Girona 28 novembre 2013
“Elements d’innovació en l’edificació sostenible: sistemes passius i rehabilitació”
Toni Solanas arquitecte
ARQUITECTURA SOSTENIBLE
ESTRATÈGIES GENERALS D’EDIFICACIÓ SOSTENIBLE:
1.- REDUIR LA DEMANDA: ARQUITECTURA
2.- EFICIÈNCIA EN L’ÚS: TECNOLOGIA
3.- APROFITAR RECURSOS LOCALS: RENOVABLES + PROXIMITAT
4.- RECICLATGE
5.- COMPENSAR L’IMPACTE GENERAT
FONT: GERARDO WADEL: introducció al llibre “ARQUITECTURA SOSTENIBLE” Ed. Pencil
Autors del llibre: CÉSAR REYES, ETHEL BARAHONA, CLAUDIO PIRILLO
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI
http://www.baubook.atFont:
Solució amb tauler KLH (cambra d’aire) Ytong (sense cambra d’aire) Palla (sense cambra d’aire)
La inèrcia i la higroscopicitat
Calor radiant per climatitzar
Hubertus Pöppinghaus y Charo García - DiegoReforma d’un pis àticrehabilitación
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI
Font: Arquitectura Bioclimàtica. André de Herde i José A. González
Mario Muelas
mur trombetubs canadencsxemeneies de ventilació
Golom Velasco y Hevia
refrescar a l’estiu
Mario Muelasmur trombe / xemeneies de ventilaciórefrescar a l’estiu
Mario Muelasrefrescar a l’estiu mur trombe / xemeneies de ventilació
Golom Velasco y Heviatubs canadencsrefrescar a l’estiu
Golom Velasco y Heviarefrescar a l’estiu tubs canadencs
Ramon Fité / Julio Mejóncamió frigoríficInnovació transferència de tecnologies
Ramon Fité / Julio Mejóncamió frigoríficInnovació transferència de tecnologies
Belinda Tatoescalfar a l’hivern cantàbric
Frutos-Sanmartinmediterraniescalfar a l’hivern
Frutos-Sanmartinescalfar a l’hivern mediterrani
Juan Antonio Sánchez MoralescamuflatgeMaterials low cost I low tech
Juan Antonio Sánchez MoralescamuflatgeMaterials low cost I low tech
Estudi comparatiu factor 10 Joan Sabaté.SaAS
INCASOL 40 habitatges a Manresa
FARHAUS PASSIVHAUSEALBERT I MARIÀ FARGAS CASTELLTERÇOL
Demanda calefacció anual: 13 kWh/m2a
Demanda total energia primària 107 kWh/m2a
Arquitecte: Jordi Fargas i Associats
Consultor PH Micheel Wassouf/Manuel Garcia
Transmitàcies:Parets 0,16 W/m2aCoberta 0,18 W/m2aVidre 1,1 W/m2aEficiència recuperador calor 92%
CASA JOSEP BUNYESC PASSIVHAUSE
Demanda calefacció anual 7 kWh/m2a
Demanda total energia primària 52 kW/m2a
Cost anual calefacció 250 €
Transmitàncies: murs: 0.215 W/m2aCoberta 0,147 W/m2aSolera 0,35 W/m2aVidre 1,2 W/m2aFusteria 1,65 W/m2a
• http://vimeo.com/14426283
JOSEP BUNYESC REHABILITACIÓ HABITATGE LA FLORESTA
Demanda calefacció anual 7 kWh/m2a
Demanda total energia primària 45 kW/m2a
Cost anual calefacció 250 €
Transmitàcies:
Parets 0,218 W/m2a
Coberta 0,152 W/m2a
Vidre 1,4 W/m2a
Eficiència recuperador calor 58%
Harquitectes residència estudiants
Escola arquitectura del Vallès Edifici MINERGIE ECO
Casa a La Joncosa de MontmellEmmagatzemament estacional de la calor sobrant de l’estiu per l’hivern.
Enginyer: Jaume Serrasolses
Arquitecte Toni Solanas
Aïllament terres sota soterrani, alçada1,40 m. tongades de 20 cm. ambdistribució de conducció aigua calenta
Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi
Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi
Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi
- Rehabilitació amb millores energètiques i de confort blocs anys 60.
- Aïllament tèrmic exterior amb poliestirè expandit. 6 cm. a façanes i 8 cm.
a cobertes de poliestirè extruït.
- Seguiment de les condicions de confort del clima 2 hiverns.
- Es va realitzar simulació complementada amb comportament real.
- Les condicions reals inicials i el usuaris eren molt diferents.
- En emissions l’estalvi potencial de 12 habitatges és de:
- 700 MWh/any aïllant façanes (estalvi del 15%)
- 1.400 MWh/any si s'aïllessin els patis. (estalvi del 30%)
- 2.300 MWh/any si a més es substituïssin les finestres. (estalvi del 50%)
ESTUDI ESTALVI CONSUM ENERGÈTIC ETSAV
• Actuar sobre l’ús i la gestió de l’edifici.
• Actuacions d’implantació fàcil i de cost mínim:
• Fase 1 estudi dels canvis:
– Adaptació del perfil de gestió de la calefacció al funcionament de l’edifici.
– Regulació de parades i enceses del sistema segons ocupació i condicions del clima.
– Anàlisi de les repercussions energètiques i verificació de la reducció del consum
• Fase 2: Canvis en el sistema:
– Incorporació d’instruments de mesurament i registre d’informació de seguiment.
– Avaluació de condicions de confort, recollida d’opinions dels usuaris i ajustaments.
– Optimització de la superfície calefactada i verificació del consum estalviat.
ESTUDI ESTALVI CONSUM ENERGÈTIC ETSAV
• Estalvi aconseguit en consum energètic: 38%
• Estalvi emissions de CO2. 80 T.
• Programa UPCO2 Edifici CRITT
• http://www.etsav.upc.es
• Equip de treball: Albert Cuchí, Érika Mata, Galdric Ruiz i Fabián López.
Rehabilitació: emisions de CO2 en el cicle de vida d’un edifici
0
10
20
30
40
50
60
70
Fab. Mat. Construc. Ús Enderroc
CO2 en edifici
Rehabilitació: emisions de CO2 amb sistemes tradicionals
0
5
10
15
20
25
30
35
fonam. estruct. tancam. coberta acabats
Kg CO2/m2
El Pla d’acció treballa amb un horitzó fins l’any 2050
Es calcula que per cada milió d’euros invertit es crearien 18 llocs de treball
Amb una inversió de 4.000 milions € es crearien 72.000 llocs de treball
Amb 6.000 milions € es crearien 108.000 llocs de treball.
Adaptació estudi a Catalunya
• El pressupost mig per rehabilitar 1 habitatge és entre 24.000 i 40.000 €
• La inversió pública incentiva fins el 2016
el preu de l’energia fa rendible la participació del sector privat
• A Catalunya hi ha 2.300.000 habitatges anteriors al 2001.
• Una inversió pública de 4.000 M. d’€ arrossegaria una altra provada de 12.000 €
• El resultat és l’actuació sobre 400.000 habitatges, 1/6 part, la més ineficient.
• Això en el període 2013-2017, partint de 30.000 h. el primer any i 130.000 al final.
• Una mitjana de 80.000 habitatges a l’any.
• 45.000 llocs de treball de mitjana i al final 70.000
• Aquesta inversió genera beneficis indirectes (IVA, impostos directes, IBI, etc.)
• Part d’aquests retorna es reinverteixen en el sector (1€ públic per 5€ privats)
• El més important però es que al final del període (de la inversió dels 4.000 € inicials i dels canvis legislatius) s’ha posat en marxa un sector d’activitat amb una demanda sobre la producció industrial i amb importants repercussions en l’eficiència i la competitivitat de l’economia catalana per la reducció de la dependència energètica i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
ESTUDI ESTUDI ESTUDI ESTUDI ECOFYSECOFYSECOFYSECOFYS PER A LA FUNDACIÓN ENTORNOPER A LA FUNDACIÓN ENTORNOPER A LA FUNDACIÓN ENTORNOPER A LA FUNDACIÓN ENTORNO
• TIPOLOGIA EDIFICIS I MESURES ADOPTADES:
– Habitatge plurifamiliar de P.B + 3 reducció demanda
• Millora aïllament tèrmic façana, coberta i forats – 9-10 cm. a façanes, 12 a coberta, finestres U = 1,6 baixa emissivitat
• Solar tèrmica• Bomba calor alta eficiència
– Edifici oficines de 14 plantes + baixa comercial rd + renovables + ef.
• El mateix que l’anterior +• Refrigeració nocturna• Panells energia solar fotovoltaica• Caldera de biomassa• Bomba de calor d’alta eficiència
“Por activa y por pasiva. Impulsar la edificación de alto rendimiento energético”
www.fundacionentorno.org
ESTUDI FUNDACIÓN ENTORNO
EDIFICI OFICINESE XISTENT A BCN
REFERÈNCIA CE1 CE2
Consum energètic 193,51
Estalvi energètic 20 62 %
Reducció emisions 12 % 64 %
Sobrecost €/m2 58 - 69
Termini de retorn ambincrement energia 5% any
4 - 5
Termini de retorn ambsubvenció 15€/m2
3
Termini de retorn ambSubvenció i 5% inc. energia
2
CE1 Reducció demanda CE2 Reducció demanda + renovables + eficiència
PROJECTE ECO-EMPLEO
• OBSTACLES PER POSAR EN MARXA EL SECTOR REHABILITACIÓ
• 1.- Manca d'interès i conscienciació dels interessats.
• 2.- Manca de recursos econòmics dels interessats.
• 3.- Dificultat de posar-se d’acord entre els veïns.
• 4.- Manca de voluntat política.
• 5.- Molèsties de l’obra pels interessats.
• 6.- Manca de resultats visibles.
• 7.- Canvis provocats per l’obra.
• 8.- La inèrcia del sector de la construcció
BIBLIOGRAFIA REHABILITACIÓ• ALBERT CUCHÍ & PETER SWEATMAN “Una visión país para el sector de la edificación en España.
Hoja de ruta para un nuevo sector de la edificación”. GBCe y Fundación Conama. 2011.
• INSTITUT CERDÀ
1.- “Resultats de l’aplicació de les polítiques de rehabilitació inmobiliària en el marc econòmic actual a Catalunya” . 2010
2.- Guia de renovació energètica d’edificis d’habitatges. Envolupant tèrmica i instal·lacions.
Secretaria d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2010
• MATHIEU DALLE y AAVV. Proyecto Eco-empleo La Generación de empleo en la rehabilitación y modernización energética de edificios y viviendas. Emplea verde, Fondo social europeo, Fundación Biodiversidad y CCOO. 2011
• WWF : GEORGIOS TRAGOPOULOS & PETER SWEATMAN “Retos y oportunidades de financiación para la rehabilitación energética de viviendas en España. 2012
• Congreso SB10mad “Edificación sostenible. Revitalización y rehabilitación de barrios”. GBCe y Ministerio de la Vivienda. Madrid 2010.
• Congreso R + S = F “Rehabilitación y Sostenibilidad. El futuro es posible”. Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona y Consejo General de la arquitectura técnica de España. 2010.
de Luxán i Gomez Muñoz
protecció oficial / rehabilitació
de Roberto Soto Fernández
entorn rural
Rehabilitació amb criteris de sostenibilitat
Luxan I Gomez Muñozprotecció oficial / rehabilitaciórehabilitació
Luxan I Gomez Muñozrehabilitació protecció oficial / rehabilitació
Roberto Soto Fernándezmaterials naturalsrehabilitació
Roberto Soto Fernándezrehabilitació materials naturals
Clara Jiménez Gironamaterials naturalsrehabilitació
Rehabilitació Clara Jiménez Girona
Clara Jiménez GironaM8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS IV REHABILITACIÓ
INTERVENCIONS EN ESPAI URBÀ
• Intervenció al barri de Fort Pienc. Barcelona. Horts urbans sota el pont de Marina
BARRI DE VAUBAN FRIBURG
Agroecologia urbana• CAMAGÜEY:
L’AGRICULTURA URBANA PER UN CAMI SOSTENIBLE
• 50.000 espais d’agricultura urbana es consoliden aquest any a Veneçuela
AGROECOLOGIA URBANA
ENERGÍA CONSUMIDA EN LA PRODUCCIÓ D’1 Kg DE MATERIAL
TRADICIONAL MODERNA ACTUALMATERIALS EMPRATS EN LA CONSTRUCCIÓ
ENREGIA CONSUMIDA
PER A FABRICAR
UNA UNITAT D’1 Kg
MJ/Kg
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
FUS
TA
AR
GIL
A
FOR
MIG
O
VID
RE
AC
ER
PLÀ
STI
C
ALU
MIN
I
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI
TANCAMENTS AMB TERRA:
TÀPIA
Centre de formació per la sostenibilitat, Marroc. Anna Heringer
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS
TANCAMENTS AMB TERRA: TÀPIA
Martin Rauch. Pielach, Austria.
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS
TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:
BALES DE PALLA I PANELLS PREFABRICATS DE PALLA Projecte LILAC. Construït amb el sistema Balehaus
http://www.youtube.com/watch?v=D0lZOqkJE60
Sistema Balehaus:
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS
TANCAMENTS AMB TERRA:
CLAYBOARD
RESIST. COMPRESIÓ (N/mm2) sense dades
ATENUACIÓ ACÚSTICA (DB) sense dades
TRANSMITÀNCIA TÈRMICA U (W/m2K) 1,4
RESISTÈNCIA AL FOC sense dades
Es tracta d’una placa de ceràmica per trasdossats. És una alternativanatural als trasdossats en sec amb guix tipus pladur.
Avantatges: és una de les solucions més sostenibles per ser la sevamatèria prima la terra (GWP I PEI pràcticament nul, i totalmentreutilitzable), el seu pes li confereix propietats aïllants i una bonacapacitat tèrmica, és resistent al foc i té un bon índex de transpiració.
Inconvenients: derivats de la falta de normalització del seu ús al nostrepaís.
http://www.claytec.de
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS
TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:
BAMBÚ
A fin de proteger su privacidad, PowerPoint bloqueó la descarga automática de esta imagen.A fin de proteger su privacidad, PowerPoint bloqueó la descarga automática de esta imagen.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=aD8iqKNyJbI#!
http://www.guaduaybambu.es.tl/
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS
TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:
CARTRÓ:
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS III EXPERIÈNCIA PER A LA REFLEXIÓ
II.1 FONAMENTS
2009 - Tecnopieux
Recerca de la solució més eficient: peusd’acer reversibles.
Sostre Cívic: http://www.sostrecivic.org/
M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS III EXPERIÈNCIA PER A LA REFLEXIÓ
II.1 FONAMENTS
2010 - Riudaura
També es poden fer servir en diagonal per realitzar consolidacions en rehabilitacions.
Segle XIX higienisme, segle XXI higiene ambiental i energètica
Moltes gràcies
tonisol@coac.net
Recommended