47
Mirar a través de la càmera Els mitjans audiovisuals són una articulació artificiosa d’imatges i sons, amb un seguit de convencions que estructuren el llenguatge audiovisual. La càmera actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, persones...

Cultura audiovisual t 11

Embed Size (px)

Citation preview

1. Els mitjans audiovisuals sn una articulaci artificiosa dimatges i sons,amb un seguit de convencions que estructuren el llenguatgeaudiovisual. La cmera actua com un ull que es desplaa i es situa respecte als espais,els objectes, persones... 2. Un cop shan observat i enregistrat imatges, aquests sn combinats atravs del muntatge per a construir una nova narraci a partir delsfragments reals. El muntatge implica estructurar la narraci, determinar lencadenamentde significats que configuraran lobra. 3. En el procs constructiu duna producci audiovisual, la suma de lesparts constitueix el tot: ( les parts )- El pla: unitat bsica de la narrativa.- La seqncia: unitat del relat audiovisual on es planteja. 4. - Lescenari: on es pot incloure les escenes.- Lescena: es una part del discurs visual.- La presa: es el registrament seguit dimatges duna escena. 5. La previsi de plans que senregistraran, formaran part duna seqnciadimatges. Els plans es determinen en el gui tcnic on sespecifica el pladenquadrament que es desitja per a cada presa. 6. Sn els recursos que determinen la visi que enregistrem amb lacmera i la manera com es processar la informaci que volemcapturar de les escenes reals. 7. El pla: determinat per lenquadrament i fa referncia a lapropamentque fa la cmera a un determinat element. Els plans shan ordenat a partir duna categoritzaci que pren com amesura la figura humana. 8. Pla general i gran pla general Pla conjunt Pla sencer 9. La composici: compondre es ordenar, agrupar els elements visuals atravs de lenquadrament per a lobtenci dimatges que adoptaranun determinat sentit. 10. La angulaci: fa referncia a la diferncia entre el nivell en qu es troba lacmera a lhora de la presa i el de lelement que senregistra. Angle normal: leix es troba perpendicular als elements Angle picat: langle es troba damunt del element. 11. Angle contrapicat: la cmera enregistra un element des de baix. Angle inclinat: es produeix quan sinclina la cmera en diagonal. 12. Es poden utilitzar objectius amb diferents distncies focals que ensproporcionen angles de visi ms o menys oberts. 13. s lespai en profunditat captat per la cmera amb nitidesa. Permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes. 14. Cmera fixa: la cmera resta immbil sobre un suport. Panormica: s un moviment de rotaci de la cmera que sensedesplaar-se gira sobre si mateixa. 15. Vertical: moviment que va des de dalt a baix. Horitzontal: moviment de rotaci a esquerra a dreta. Descriptiva: permet captar lescenari de forma amplia. ( Video en el blog) 16. De seguiment: per seguir el recorregut duna persona. De relaci: serveix per vincular dos o mes elements. ( Video en el blog) 17. s un moviment de translaci de la cmera. ( Video en el blog)- Trveling frontal- Trveling lateral- Trveling circular- Trveling vertical ascendent o descendent 18. s un moviment que tamb sanomena trveling ptic. El que desplaa s la ptica, la lent de la cmera. ( Video en el blog) 19. s quan la cmera es mou sense seguir un ordre concret. Un moviment lliure en particular es el que anomenem el de cmera al'espatlla o steadicam. ( Video en el blog) 20. La llum s la que fa possible que la realitat sigui representadafotogrficament. Aquesta t un valor expressiu i significatiu. 21. Implica construir una seqncia, crear relacions entre diferents imatges,donar un sentit a la seqncia. Al llarg del temps sha utilitzat una taula de muntatge amb una moviola.Ara el muntatge es sol fer digitalment. 22. Seleccionar les preses ms adients per a cada seqncia. Decidir la seva longitud, (ritme durada dels plans) Ordenar les preses i enganxar-les. Combinar les imatges amb la banda sonora. 23. Als inicis del cinema la presa era nica i fixa. A poc a poc aix anavacanviant i es comenaren a intercalar fragments de diferents escenarisper a eixamplar la narrativitat del relat visual. 24. Va ser un dels pioners de la direcci del cinema, les seves pellculesconservaven lestil dels espectacles d'illusionisme en qu haviatreballat abans de conixer el cinematgraf. 25. Va muntar diferents preses trencant la linealitat i establintdiscontinutats en el temps i en lespai amb els flash-backs. Va posar dos plans consecutius amb un contingut completamentdiferent, noms es feien comprensibles amb la relaci que creavalespectador. 26. Segons ell el muntatge pot relacionar coses dispars i fer-les entendrecom una mateixa, pot tamb crear sensacions i expressions. 27. En el film la batalla davant de Tsartin desenvolupa la seva tascacreativa per tamb terica sobre el cinema. Realitza films amb trossos de pellcules rodats per daltres realitzadors. 28. Experimenta amb associacions dimatges dispars, creant all quesanomenar el muntatge Intellectual. 29. Existeixen moltes categories de classificaci:- Muntatge continu: tots els plans ens mostren progressivament el mateixlloc en el mateix moment.- Muntatge discontinu: el temps real s redut mitjanant ellipsis. ( Videoen el blog) 30. - Muntatge en parallel: dues o mes escenes que passen en moments i enllocs diferents.- Muntatge danticipaci: quan sobre un pla sencavalquen dilegs, msicao sons.- Muntatge de sntesi: es fa una comprensi del pas del temps. ( Video enel blog) 31. - Muntatge altern: es mostren alternativament dues o mes accions que esprodueixen en el mateix moment per en llocs diferents.- Flashback: quan el pla es trasllada a un temps futur allunyat de lacci quesens explica.- Muntatge rtmic: manipula el ritme. ( Video en el blog) 32. Muntatge ideolgic: la relaci entre els plans es intellectual. Pla seqncia: en aquest cas prescindim del muntatge. ( Video en el blog) 33. Traslladar a lespectador en el temps i espai. Fer avanar, aturar, allargar una part duna situaci. Generar relacions de carcter simblic. Produir relacions visuals entre imatges consecutives. 34. Crear relacions que mai han existit. Inventar llocs fets de fragments daltres. Modificar tot el significat duna acci. Donar mfasi a una informaci o ometre-la. ( Video en el blog) 35. Aquestes impliquen leliminaci duna part ms o menys mplia de lasituaci. L'ellipsi es un recurs narratiu que consisteix en presentar els fragments quees consideren significatius. ( Video en el blog) 36. Entenem per raccord la relaci de continutat entre un pla i el precedent. La continutat vindr determinada pels enllaos entre un pla i un altre. La cmera no pot estar collocada a qualsevol lloc. ( Video en el blog) 37. All que caracteritza a l'audiovisual, s la combinaci de sons idimatges El so ens ajuda a sentir-nos molt ms a dins la situaci i dins de lapantalla. Pot modificar la sensaci de moviment. 38. La banda de so est formada per diferents elements acstics: veus,efectes, musica... Tots aquests elements senregistren en diferentspistes. Tot all que sentim en una pellcula es estranyament un sor realista. 39. Desprs de lenregistrament es manipulen per poder-los barrejar, desprscal muntar la banda sonora amb les imatges. Tamb es realitza el procs de doblatge de totes les veus. 40. A travs dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situaci. El so ens fa veure les imatges diferents de com les veurem soles. Buscant un efecte dramtic ( Lo impossible ) 41. Els elements sonors actuen sobre el temps de les imatges. La banda sonora crea temporalitat. El ritme tamb pot provocar daltres sensacions. Exemple: Crniques de Ridick. Audio : 42. El so pot definir i situar els personatges en un espai. Lenquadrament fa sempre visible un espai per parcialment. El fora secamp es molt important. El audio: min 0,47 - 43. La banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de lanarraci que sens est explicant. Naccentua determinats gestos. Audio- - 44. La msica tamb ajuda a anticipar all que vindr i crearexpectativa i esperana. Determinats sons ens indiquen la resoluci de la situaci. (TitleTheme from Jaws : audio) 45. Podem jugar tamb amb el silenci, aquest pot reforar els elementscitats anteriorment. En un moment de silenci fa ms conscient la ideade buit. Un bon exemple el trobem en la pellcula Alien. (El audio tarda unssegons en iniciar-se) 46. La msica pot incidir sobre les sensacions emotives experimentades perlespectador, pot exagerar, potenciar i fins i tot variar lemotivitat de lesimatges. Exemple: Cinema paradiso ( la can tarda uns segons en iniciar-se)