EL LLENGUATGE VISUAL

Isaac A. AraguàsCultura AudiovisualDesembre 2014

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

Les propietats concretes d’una imatge dependran del grau de concreció d’aquestes característiques:

Iconicitat i abstracció Senzillesa i

complicitat Denotació i

connotació

Monosèmia i polisèmia

Estereotip i originalitat

ICONICITAT I ABSTRACCIÓ

Semblança de la imatge amb la realitat, efecte visual similar al

que ens produiria la realitat representada.

IconicitatLa imatge no manté

semblances amb una realitat concreta, pot ser un producte

de la fantasia o una relació arbitraria

Abstracció

SENZILLESA I COMPLEXITAT

Complexa Senzilla

La senzillesa o complexitat depèn de l’estructura, quantitat d’elements i les relacions entre aquests.

Més de 4 elements que difereixen en color, forma i textura es una imatge perceptualment complexa.

DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ

La denotació, significat objectiu, no és subjecte al canvi com la connotació.

La connotació, relacions emocionals entre les visions i els sentiments, amb múltiples matisos i divergències interpretatives.

MONOSÈMIA I POLISÈMIA

Les imatges polisèmiques fan possibles múltiples interpretacions a diferencia de les monosèmiques que no ho fan possible.

ESTEREOTIP I ORIGINALITAT

Estereotip, estímuls

coneguts i redundants

que no criden l’atenció.

Original, transmetre un

missatge a traves de

mecanismes reconeixibles,

amb nous paràmetres.

COMPOSICIÓ DE LA IMATGE

Organització dels elements en un espai delimitat, la relació entre els elements i l’espai ha de ser equilibrada.

POSSIBILITATS DE COMPOSICIÓ

Horitzontal,

suggereix equilibri, calma i quietud

Vertical, suggereix

acció, força i tensió.

Diagonal, suggereix equilibri i

originalitat.

Cíclica, suggereix complicaci

ó, dinamism

e i moviment.

ELS PLANS

Espai que presenta o reprodueix una imatge, esta en funció de les necessitats expressives de l’emissor.

RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

Comparació• Exposar dos elements per establir

semblances i diferencies.

Personificació• Donar als objectes qualitats humanes.

Metàfora• Substitució d’un element per un altre amb

el que guarda alguna relació.

RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE (II)

Hipèrbole• Utilitzar una exageració per a

destacar l’expressió.

Sinècdoque• Mostrar un objecte presentant

només una part, el receptor imagina el que falta.

FUNCIONS DE LA IMATGE

Podem distingir tres funcions fonamentals de la comunicació per imatges:

Informativa o referencial Expressiva o emotiva Poètica o estètica Suggestiva o connotativa

FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL

Base de tota comunicació, el missatge transmès pot ser comprovat i facilita la descripció del món des d’un apunt de vista imparcial.

FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA

Orientada a l’autor de la imatge, permet afegir la subjectivitat de qui mira.

FUNCIÓ POÈTICA O ESTÈTICA

Centrada en la fotografia mateixa, orientada al missatge, posseeix molta informació i és una funció constant en el llenguatge publicitari.

FUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNOTATIVA

Dirigida a convèncer el espectador i peten obtenir quelcom de nosaltres, és una funció proselitista que tracta de guanyar adeptes.

CODIFICACIÓ VISUAL

Les imatges incorporen codis comunicatius, la seva acció provoca diferents efectes segons l'època i el lloc. Per a llegir de forma comprensiva i crítica les imatges és necessari conèixer aquests codis.

CODI ESPACIAL

Una mateixa realitat pots plasmar-la des d’infinits enquadraments, el fotògraf transmet la informació des d’un d’ells, aconseguint una imatge més o menys objectiva o distorsionada de la realitat.

CODI GESTUAL

Els gestos tenen una significació clara i directa, el seu protagonisme pot resultar potenciat quan l’independitzes de la situació que l’envolta quan es produí.

CODI ESCENOGRÀFIC

Els protagonistes d’una imatges estan envoltats d’elements que ambienten i adjectiven la seva presència, creen matisos significatius i presenta la realitat deformada.

CODI LUMÍNIC

Les possibilitats de variar la quantitat, la posició i el tipus de llum repercuteix en el significat i la bellesa de la imatge.

CODI SIMBÒLIC

Representació visual d’una persona o una cosa entesa com la representació de quelcom més ampli, mitjançant un procés d’abstracció.

CODI GRÀFIC

Vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual, determinen particularitats formals que matisen el sentit total de les imatges, provocant ambigüitats i equívocs per part del receptor.

CODI DE RELACIÓ

Els elements parcials que constitueixen la imatge, estableixen relacions d’espai aportant factors de jerarquització i ordre, aquestes poden ser potenciades per la composició de la imatge.

LECTURA IMATGES

Lectura tipogràfi

ca

• Similar a la lectura d’un text, des de l’angle superior esquerre baixant fins a l’angle inferior dret.

Lectura gelstàtic

a

• Implica analitzar els diferents nuclis d’atenció, el tema principal i els centres d’interès menors.

QUADRE PER A L’EXPLORACIÓ DE LA CODIFICACIÓ DE MISSATGES

Descripció i Reconeixement

Codi espacial

Codi gestual

Codi escenogràfic

Codi gràfic

Codi lumínic

Codi simbòlic

Relacions

Síntesi

FACTORS D’ANÀLISI

Cal analitzar:

Les dades observades gràfiques i

verbals.

• Elements

Relació entre els elements gràfics

i verbals.

• Estructura

Coses que suggereix la

imatge, sentiments i

emocions que produeix.

• Significat

INTERACCIÓ VERBOICÒNICA

Quan text i imatge apareixen formant part d’un mateix missatge es produeixen diferents relacions.

De

reco

lzam

en

tEl text serveix de recolzament de la imatge.

De

para

siti

smeEl text aporta informació diferent al que expressa la pròpia imatge.

De s

imb

iosi Text i

imatge s’aporten mútuament nous significats, es produeix un enriquiment mutu.