Ariadna López Sánchez

2n Belles Arts, A1

Laboratori d’Aplicacions Gràfiques

TEMA 1 ex 1: Jon Uriarte. Album.

Jon Uriarte és un fotògraf vasc llicenciat en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. La seva carrera professional va començar quan, un any abans de finalitzar els seus estudis, va obrir un estudi de fotografia i es va dedicar a catàlegs i campanyes publicitàries.

Va treballar al món de la fotografia publicitària, assistint a diversos fotògrafs als EEUU, on va començar a treballar també per el diari El País.

Dos anys més tard, va rebre una beca per la Diputació de Gipuzkoa i es va traslladar a Madrid per fer un màster en Fotografia Artística. Més tard, va começar a treballar com a profesor.

El seu primer projecte artístic el va desenvolupar com a treball de final de carrera quan encara era un estudiant. Aquest va ser Album, el qual es podria considerar com la base del que s’ha anat convertint en la seva manera de representar els seus interessos i inquietuds sobre la fotografia, així com del seu propi entorn. Des de llavors, tant les qüestions identitàries, com els límits de la fotografia, son dos dels eixos principals sobre els quals giren els seus treballs.

En aquesta sèrie, Jon investiga l’àlbum de família. En total és una recopilació de 40 imatges en les que suprimeix el seu rostre i extremitats (deixant-ne només la

roba) des del seu naixement fins al present. Ens condueix cap a una nova dimensió visual, la que podríem anomenar com “el record sense rostre”.

L’àlbum es divideix en tres capítols (infància, adolescència i juventud) prenent com a referència el llibre de Leon Tolstoi (Memorias: Infancia, adolescencia y juventud).

Mitjançant una selecció d’imatges, va dotar el projecte d’una coherència narrativa i va esborrar el seu rostre de totes elles. Volia explicar una història anònima, sense eliminar aquelles imatges que el delatessin com a protagonista. Volia arribar a demostrar que tots tenim les mateixes imatges de l’escola, la família, els aniversaris, etc. i que tothom es sent identificar en aquestes d’alguna manera. Però, al mateix temps, fa una espècie d’autoanàlisis o teràpia personal del que ha estat la seva vida fins al moment.

La importància del retoc com a eina fotogràfica és que et permet crear una il·lusió

alterant la fotografia. L’objectiu era intentar deixar la realitat en entredit per provocar

reaccions tant sobre la història que s’explica, com sobre el propi ús de la fotografia

en el projecte.

Així, el mètode utilitzat per l’edició de les imatges va ser Photoshop. Amb el

tampón de clonar es poden anar eliminant elements de la imatge, en aquest cas el

rostre, i copiant els elements de l’entorn creant un fons realista. El primer que s’ha

de fer al utilitzar aquesta eina és configurar bé les opcions i crear una capa nova

per tal de tenir una referència dels canvis que es van efectuant. Així doncs, s’haurà

de triar el tamany adequat del pinzell i la seva duresa, flux i opacitat. Per

seleccionar la zona que volem copiar haurem de deixar polsada la tecla Alt i fer

click a la part de la foto escollida. A mesura que anem pintant s’anirà copiant l’àrea

seleccionada.

És una eina dificil d’utilitzar, donat que els canvis de colors bruscos poden delatar

el retoc a la imatge, així que s’han de triar les zones amb molta cura i precisió. Per

aquest motiu, s’obtenen millors resultats al utilitzar el tampón de clonar convinat

amb el pincel corrector i el parche.

Un altre programa que podria haver utilitzat es el Gimp, la versió lliure i alternativa

a Photoshop. El procés seria molt semblant al descrit anteriorment.