22
LA PÀTRIA BONAVENTURA CARLES ARIBAU

LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

  • Upload
    282728

  • View
    407

  • Download
    1

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIABONAVENTURA CARLES ARIBAU

Page 2: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIABonaventura Carles Aribau

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria

mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt

palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos

parents.Coneixia també lo so de los torrents

com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes, arrancat després per fats perseguidors,

ja no conec ni sent com en millors vegades;

15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum

les flors.Qué val que m’haja tret una engayosa sort

a veure de més prop las torres de Castella,

Si el cant del trobador no sent la mia orella,

20 ni desperta en mon pit un generós record?

En va a món dolç país en ales jo em transport,

e veig del Llobregat la platja serpentinaque fora de cantar en llengua llemosina,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Page 3: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;

35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

40 puix surten mas raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat

Page 4: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

GUIÓ

Explicació del vocabulari Anàlisi del contingut - Tema - Estructura - Informació de cada estrofa - To i intenció del poema Anàlisi de la forma - Mesura dels versos - Rima - Determinar tipus de composició estròfica - Figures retòriques Valoració del poema

Page 5: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

VOCABULARI

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria

mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt

palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos

parents.Coneixia també lo so de los torrents

com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes, arrancat després per fats perseguidors,

ja no conec ni sent com en millors vegades;

15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum

les flors.Qué val que m’haja tret una engayosa sort

a veure de més prop las torres de Castella,

Si el cant del trobador no sent la mia orella,

20 ni desperta en mon pit un generós record?

En va a món dolç país en ales jo em transport,

e veig del Llobregat la platja serpentinaque fora de cantar en llengua llemosina,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Conhort: Animar

Page 6: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;

35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

40 puix surten mas raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat

Acataren: ManifestarAgravis: Venjar

Llemosí: ValenciàPuix: DoncsIx: Sortir

Page 7: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DEL CONTINGUTTema

Elogi fonamentat per: - L’enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria. - La valoració de la llengua com una forma per expressar els sentiments.

Page 8: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DEL CONTINGUTEstructura

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria

mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt

palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau

Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos

parents.

Coneixia també lo so de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill los

plors.Mes, arrancat després per fats

perseguidors,ja no conec ni sent com en millors

vegades;15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum

les flors.

INTRODUCCIÓ AL TEMA

Page 9: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntincs llemosins somiava cada nit.

25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;

35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

40 puix surten mas raons del centre de mon pit.

ELOGI I CONCLUSIÓ DEL CATALÀ

Page 10: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

ELOGI I CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA

Page 11: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DEL CONTINGUTEstrofes

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

per lo repòs etern, per lo color més blau.

5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guardia vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,

e al mig del mar immens la mallorquina nau

Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos

parents

Coneixia també lo so de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill

los plors.Mes, arrancat després per fats

perseguidors,ja no conec ni sent com en millors

vegades;15 així d’arbre migrat a terres

apartades,son gust perden los fruits, e son

perfum les flors.

INTRODUCCIÓ RECORD LLENGUA CATALANA

Page 12: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Qué val que m’haja tret una engayosa sort

a veure de més prop las torres de Castella,

Si el cant del trobador no sent la mia orella,

20 ni desperta en mon pit un generós record?

En va a món dolç país en ales jo em transport,

e veig del Llobregat la platja serpentina

que fora de cantar en llengua llemosina,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,que ompliren l’univers de

llurs costums e lleis,la llengua d’aquells forts

que acataren los reis,defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis30 per estranya regió

l’accent nadiu, no plora,que en pensar en sos llars no es consum ni

s’enyora,ni cull del mur sagrat las

lira dels seus avis!

ELOGI A LA LLENGUA CATALANA

Page 13: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

En llemosí sonà lo meu primer vagit,

quant del mugró matern la dolça llet bevia;

35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntincs llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,

e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mas raons

del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria

e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat

CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA

Page 14: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DEL CONTINGUTTo i intenció

INTENCIÓ - Enyorar - Elogiar

TO - Nostàlgia - Sentiment

A la llengua catalana

Page 15: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DEL CONTINGUTMetre i rima

Page 16: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
Page 17: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat 12 Q que puga d’home en cor gravar la mà del cel, 12 R

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, 12 Rque em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 12 Q

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat 12 QCessarà de cantar de mon patró la glòria 12 S

e passe per ta veu son nom e sa memòria 12 Sals propis, als estranys, a la posteritat. 12 Q

Page 18: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DE LA FORMA

Consta de: - 6 octaves reials - 8 versos alexandrins (12 síl·labes)

Rima consonant. Masculina i femenina.

Page 19: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

ANÀLISI DE LA FORMA Figures retòriques

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria

mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt

palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau

Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos

parents.

Coneixia també lo so de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill los

plors.Mes, arrancat després per fats

perseguidors,ja no conec ni sent com en millors

vegades;15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum

les flors.

Paral·lelismesMetàforesAnàforesHipèrbaton

Page 20: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntincs llemosins somiava cada nit.

25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,

que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;

35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

40 puix surten mas raons del centre de mon pit.

Page 21: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

que puga d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat

Paral·lelismesMetàforesAnàforesHipèrbaton

Page 22: LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

VALORACIÓ

Primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics.

Un dels grans exponents de la ideologia dels poetes renaixentistes.

La pàtria, la fe, la llengua, l’amor… són els elements que resumeixen, el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.