Memòria tribus

Motorbikers

Iris Vives CastañoGràfica Publicitària 1rC

2

Índex

Proposta 3Documentació 4Referents 5Plantejament i materialització del projecte 6 - 9Resultat final 10 - 15Bibliografia 16

3

Proposta

Realització d’un hipotètic encàrrec per a la revista OJO DE PEZ / MATADOR de retrat editorial sobre el tema IDENTITAT: ADOLESCÈN-CIA / TRIBUS URBANES per a la portada i cinc pàgines d’interior.

Tot i que la majoria de les tribus urbanes es donen en els adolescents jo vaig triar la de dels motorbikers, que pel sol fet de basar-se en conduir una moto com a afició em condisionava a que les persones que formen part d’aquesta tribu siguin de certa edat i per tant no em vaig basar tant en el tema adolescencia sinó en el de tribu urbana en si mateix.

El meu objectiu principal va ser buscar una tribu que impactes; totes miren de cridar l’atenció d’alguna manera, de diferenciar-se entre elles però al final n’hi ha moltes que deriven d’altres i moltes acaben per no ser massa distintives. Així doncs jo volia trobar-ne una que no generes aquest tipos de dubte.Tot i que dins d’aquest món dels motorbikers també hi han diferents estils ( de salts, de carrera...) jo em vaig basar en els que segueixen l’estil d’alguns clubs famosos de motociclistes com són American Motorcyclist Association, 59 Club i la famosa HOG (Harley Owners Group) i per altre banda les colles d’igual importancia com són Diables, Grim Reapers, Pagans i la més famosa de totes, els Hell’s Angels, de Califòrnia.

Darrere de l’aspecte que pugui oferir cada tribu urbana tots tenen una ideologia i la dels motorbikers em va agradar ja que són un simbol de rebeldia i llibertat il·limitada.Tot i que penso que podria haver aprofitat més aquets aspecte i reflectar-ho en els retrats estic força contenta del resultat.Com a dificultat he de comentar que al final em va fallar molta gent ja que tampoc els coneixia directament i tenien altres compro-misos, per lo que la meitat dels retrats van ser esporadics i per tant no tant preparats com els altres.

4

Documentació

El terme motorbiker es refereix normalment a una subcultura relacionada al voltant del motociclisme no esportiu, també conegut com Motorcycle Club, Clubs Motociclistes, Motociclisme Pandillero, Colles Motociclistes, etc., I que inclou des dels informals Riding Clubs fins als més organitzats Motor Clubs (MC ) i fins i tot bandes criminals que s’involucren en activitats delictives denominades 1% per ser una minoria dins de la cultura biker. Usualment són rockers i tendeixen a escoltar rock clàssic, heavy metal, hardrock i altres gèneres similars, així com a utilitzar indumentària característiques, el conduir motocicletes bergants com la Harley Davidson, i se’ls associa amb la cultura de la revolta, la llibertat sense límits i l’anarquia.

Tot i que la indumentària pot variar d’un MC a un altre, sovint inclou; botes, jeans o pantalons de cuir, jaquetes de mezclilla o de cuir, earmilles, guants de motociclisme, cascs, bandanes, lents foscos, cadenes, etc. en els homes.La roba en la dona és similar encara que usualment s’utilitzen samarretes top o sense magues, ajustades, i en alguns casos minifaldi-lles.Els tatuatges són comuns, així com l’ús de barba i / o cabells llargs en l’home.

Els Àngels de l’Infern, van passar de ser una petita banda d’apassionats de les motocicletes a una llegenda en poc més de mig se-gle. Es van convertir en la banda organitzada de motards mes coneguda del món, estenent per diversos països la seva ideologia de la vida i els seus logos identificatius i ampliant de pas amb això el seu historial d’incidents, delictes i acusacions de tot tipus que han anat acumulant per on han passat. Tot i que molts grups locals intenten canviar aquesta imatge fent treballs per a la comunitat, la llegenda i la fama d’aquest grup els precedeix.Es creu que els Àngels de l’Infern començar Fontana, a l’estat de Califòrnia, aproximadament l’any 1948, van ser en un principi una amalgama d’antics membres d’altres clubs de motards, com els Piss Off Bastards of Bloomington. Els orígens reals no estan del tot clars, Ralph Sonny Barger, fundador del club de Oakland el 1957 i considerat un dels membres més importants dels Àngels de l’Infern en tota la seva història (molt del que se sap d’aquest grup és per les seves llibres on narra les seves experiences), creu que els clubs de Sant Francesc, Gardena, Fontana es van formar més o menys a la mateixa vegada i amb independència d’uns capítols dels altres.Diverses bandes amb el mateix nom d’Àngels de l’Infern van aparèixer gairebé al mateix temps en l’època de postguerra. Les motos eren barates a causa dels materials sobrants de la guerra, i els veterans que tornaven de la segona guerra mundial es veien atrets per la promesa d’unir-se a un grup lliure per divertir-se i viatjar amb la moto a tot arreu.El nom de “Àngels de l’Infern” es creu que prové de la primera i segona guerra mundial i els esquadrons de lluita que hi van lluitar amb aquest nom. Encara que la web dels Hells Angels nega que el seu nom hagi estat inspirat en cap unitat militar.El seu lema era “Quan fem el bé, ningú ho recorda, quan fem el mal, ningú ho oblida”.

5

Referents

Peter Lindbergh, que tot i fer majoritàriament fotografies de models per a revistes tenia una visió força naturalista, les feia anar poc ma-quillades i amb pentinats senzills. M’interessava l’expressió picaresca i de prepotència d’alguns dels seus retrats barrejat amb la naturalitat.

Ricky Dávila i Garcia Alix en canvi fan uns retrats en que l’expressió de les persones no m’interessava tant però si la mirada directa que tots oferien. També trobava interessant la netedat dels seus retrats i la manera en que realça la figura. Cal dir que Garcia Alix té una mirada des del meu punt de vista més interessant i critica amb la societat.

6

Càmera: NIKON D60Exposició: ManualÒptica: 18 - 200Focal: 32mmVelocitat: 1/125 sDiafragma: f/5.6ISO: 200Medició: DiseñoFlash: sin flashBalanç de Blancs: Manual

Plantejament i materialització del projecte

Totes les fotografies estàn fetes a l’aire lliure; en un principi havia pensat de fer-les en un garatge fosc però després vaig recordar que aquesta tribu urbana el que vol expressar és llibretat i em vaig decantar per fer-les al exterior. A més a més també m’anava bé perquè és l’escenari usual d’aquestes, en llocs on puguin cirdar l’atenció i no en garatges omplit-se de pols.La majoria dels espais lliures no són urbans, són paisatges de montanya tot i que en realitat no deixen de ser parquigs.He fet servir la llum natural, sense tenir massa encompte si era una hora del dia on el sol era fort, ja que realment no m’interessava causar una llum tenue, volia remarcar la fisonomia dels retretats de manera dura.En general les fotografies són frontals mantenen el pla americà tret d’alguna. En les que apareix la moto intentava fer contrapicats per donar un efecte de grandesa i superioritat als retratats.A part de l’espai en que estaven fetes i latemàtica per acabar de relaccionar les fotos entre elles he abaixat la saturacó de totes però sense arribar al blanc i negre i afegint un recuadre cricular més fosc per centrat l’atenció en el personatge. Amb el photoshop he nat destacant elements com les cadenes o altres elements metal·lics, també he pogut recuperar alguna informació perduda a l’hora de fer la fotografia i treure petites imprefeccions.Aquí es poden veure els passos:

7




8



9


10

Resultat final

11

12

13

14

15

16

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Garc%C3%ADa-Alixhttp://es.wikipedia.org/wiki/Ricky_D%C3%A1vilahttp://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Lindberghhttp://en.wikipedia.org/wiki/Hells_Angelshttp://documentalium.blogspot.com/2011/02/historia-de-los-angeles-del-infierno.html

Art & Photos

Memòria tribus