Iris  Oña  Muñoz  –  B3  Laboratori  d’Aplicacions  Gràfiques  

 

INTRODUCCIÓ  I  ANÀLISIS  DE  L’EVOLUCIÓ  HISTÒRICA  DE  LA  IMATGE  ARTÍSTICA  DIGITAL  

 

ORIOL  JOLONCH,  Èxode  (2013);  fotografia;  42’5  x  60  cm;  Sèrie  Anecdotario  del  s.  XXI  

DADES  BIOGRÀFIQUES  PRINCIPALS  I  ÀMBIT  PROFESSIONAL    

Oriol   Jolonch   va   néixer   l’any   1973   a   Barcelona   i   encara   que   va   estudiar   disseny   i   fotografia,   es   considera  autodidacta.  

Va  començar  ha  representar  realitats  inventades  quan  de  jove  va  heretar  un  vell  aerògraf  del  seu  pare.  Amb  ell  va  fer  les  seves  primeres  il·∙lustracions,  portades  de  vells  cassetes  i  pòsters.    

Pel  que  fa  a   la   fotografia  sempre  hi  ha  mantingut  un  contacte  constant,  però  no  va  ser   fins  a   l’entrada  de  l’era  digital  que  va  acabar  de  seduir-­‐lo.  Aquesta  nova  etapa  li  obrí  un  nou  ventall  de  possibilitats,  sobretot  pel  que  feia  a  la  creació  de  mons  imaginaris.    

CARACTERÍSTIQUES  DE  L’OBRA  

Èxode   podria   considerar-­‐se   com  una   fotografia   experimental   d’   “art   digital”,   és   a   dir,   que   es   tracta   d’una  obra  creada  mitjançant  un  seguit  de  fotografies  i  un  programa  de  retoc,  en  aquest  cas  Photoshop.  

Iris  Oña  Muñoz  –  B3  Laboratori  d’Aplicacions  Gràfiques  

Per   aconseguir   aquests   resultats   l’artista  deu  haver  partit   de  diverses   fotografies   que  ha   anat   assemblant  l’una   sobre   l’altra  mitjançant  diferents   capes,  màscares   i   seleccions.   La  part   del   fons  de   la   imatge  apareix  desenfocada,  la  qual  cosa  fa  pensar  que  l’artista  deu  haver  utilitzar  algun  filtre  o  l’eina  de  desenfoc  (per  més  precisió).    

Els   tons   grisos   i   terra   doten   a   la   imatge   d’una   estètica  més   vintage   i  misteriosa.   Aconsegueixen   que   una  fotografia  moderna  sembli  antiga   i  malmesa.  Per  obtenir  aquest   resultat  cal   jugar  amb  els  ajustaments  de  color  de  la  imatge  (els  nivells,  l’equilibri  de  color  i  les  corbes)  i  amb  l’eina  de  “desaturar”,  que  permet  variar  la   intensitat   dels   colors   fins   tornar-­‐los   grisos.   Un   altre   mètode   que   podria   ser   utilitzat   per   aconseguir  aquestes  gammes  tonals  serien  els  filtres  de  fotografia,  que  permeten  tintar  una  imatge  d’un  sol  color.    

Finalment,   l’atmosfera  decadent  que  desprèn   l’obra  s’aconsegueix  mitjançant  el   joc  entre  sobreexposició   i  subexposició.  

SIMILITUDS  I  DIFERÈNCIES  ENTRE  ELS  PROGRAMES  QUE  ES  PODEN  UTILITZAR  PER  ACONSEGUIR  AQUESTA  OBRA  

 L’obra  analitzada  ha  estat  creada  mitjançant  l’assemblatge  de  fotografies  i  l’ús  d’un  programa  de  retoc:  els  més  utilitzats  són  el  GIMP  i  el  Photoshop.  

En   quant   a   les   similituds   entre   ambdós   editors   destaquen   el   funcionament,   que   és   bastant   similar;   els  múltiples   efectes   que   ofereixen   per  modificar   les   imatges;   la   incorporació   d’eines   típiques   d’editors   més  senzills   com   els   pinzells,   la   possibilitat   de   crear   figures   geomètriques,   etc.;   i   el   fet   que   estiguin,   els   dos,  basats   en   sistemes   de   capes,   en   els   que   cada   capa   és   com   una   imatge   que   s’aplica   sobre   les   altres   per  modificar-­‐ne  l’aspecte.    

Pel  que  fa  a   les  diferències,   les  més  significatives  són:  el  preu,  tenint  en  compte  que  Photoshop  pertany  a  una  empresa  privada  i  per  poder-­‐lo  utilitzar  cal  pagar  una  quota,  mentre  que  el  GIMP  pot  descarregar-­‐se  de  forma   gratuïta;   la   interfície,   que   en   el   cas   de   Photoshop   es   basa   en   centralitzar   tot   en   una   sola   finestra  mentre   que   en   GIMP   s’obren   diverses   finestres,   cadascuna   dedicada   a   un   tipus   de   funcions;   la  incompatibilitat  entre  ells,  que  fa  que  els  plug-­‐ins  no  puguin  ser  utilitzats  indistintament;  i  l’espai  que  ocupen  els  programes  en  l’ordinador,  que  en  el  cas  de  Photoshop  és  d’uns  600  MB  mentre  que  GIMP  ocupa  menys  de  20  MB