Upload
mireia-plans
View
17
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
Iris Oña Muñoz – B3 Laboratori d’Aplicacions Gràfiques
INTRODUCCIÓ I ANÀLISIS DE L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA IMATGE ARTÍSTICA DIGITAL
ORIOL JOLONCH, Èxode (2013); fotografia; 42’5 x 60 cm; Sèrie Anecdotario del s. XXI
DADES BIOGRÀFIQUES PRINCIPALS I ÀMBIT PROFESSIONAL
Oriol Jolonch va néixer l’any 1973 a Barcelona i encara que va estudiar disseny i fotografia, es considera autodidacta.
Va començar ha representar realitats inventades quan de jove va heretar un vell aerògraf del seu pare. Amb ell va fer les seves primeres il·∙lustracions, portades de vells cassetes i pòsters.
Pel que fa a la fotografia sempre hi ha mantingut un contacte constant, però no va ser fins a l’entrada de l’era digital que va acabar de seduir-‐lo. Aquesta nova etapa li obrí un nou ventall de possibilitats, sobretot pel que feia a la creació de mons imaginaris.
CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
Èxode podria considerar-‐se com una fotografia experimental d’ “art digital”, és a dir, que es tracta d’una obra creada mitjançant un seguit de fotografies i un programa de retoc, en aquest cas Photoshop.
Iris Oña Muñoz – B3 Laboratori d’Aplicacions Gràfiques
Per aconseguir aquests resultats l’artista deu haver partit de diverses fotografies que ha anat assemblant l’una sobre l’altra mitjançant diferents capes, màscares i seleccions. La part del fons de la imatge apareix desenfocada, la qual cosa fa pensar que l’artista deu haver utilitzar algun filtre o l’eina de desenfoc (per més precisió).
Els tons grisos i terra doten a la imatge d’una estètica més vintage i misteriosa. Aconsegueixen que una fotografia moderna sembli antiga i malmesa. Per obtenir aquest resultat cal jugar amb els ajustaments de color de la imatge (els nivells, l’equilibri de color i les corbes) i amb l’eina de “desaturar”, que permet variar la intensitat dels colors fins tornar-‐los grisos. Un altre mètode que podria ser utilitzat per aconseguir aquestes gammes tonals serien els filtres de fotografia, que permeten tintar una imatge d’un sol color.
Finalment, l’atmosfera decadent que desprèn l’obra s’aconsegueix mitjançant el joc entre sobreexposició i subexposició.
SIMILITUDS I DIFERÈNCIES ENTRE ELS PROGRAMES QUE ES PODEN UTILITZAR PER ACONSEGUIR AQUESTA OBRA
L’obra analitzada ha estat creada mitjançant l’assemblatge de fotografies i l’ús d’un programa de retoc: els més utilitzats són el GIMP i el Photoshop.
En quant a les similituds entre ambdós editors destaquen el funcionament, que és bastant similar; els múltiples efectes que ofereixen per modificar les imatges; la incorporació d’eines típiques d’editors més senzills com els pinzells, la possibilitat de crear figures geomètriques, etc.; i el fet que estiguin, els dos, basats en sistemes de capes, en els que cada capa és com una imatge que s’aplica sobre les altres per modificar-‐ne l’aspecte.
Pel que fa a les diferències, les més significatives són: el preu, tenint en compte que Photoshop pertany a una empresa privada i per poder-‐lo utilitzar cal pagar una quota, mentre que el GIMP pot descarregar-‐se de forma gratuïta; la interfície, que en el cas de Photoshop es basa en centralitzar tot en una sola finestra mentre que en GIMP s’obren diverses finestres, cadascuna dedicada a un tipus de funcions; la incompatibilitat entre ells, que fa que els plug-‐ins no puguin ser utilitzats indistintament; i l’espai que ocupen els programes en l’ordinador, que en el cas de Photoshop és d’uns 600 MB mentre que GIMP ocupa menys de 20 MB