Embed Size (px)
Citation preview
El vincle d’aferrament
FASES DE CREACIÓ
DEL VINCLE
J. Bowlby, a partir dels seus estudis en
el camp de l’etologia, va establir quatre
fases en la formació del vincle
d’aferrament, diferenciades
cronològicament.
Fase del pre-aferrament. Va des del
naixement del nadó fins al mes i
mig de vida, i en aquesta etapa
l’infant s’interessa pel rostre humà,
i per la veu i l’olor de la mare, tot i
que encara no es pot parlar
d’aferrament.
Fase de formació del vincle. Apareix
des del mes i mig de
vida del nen/a i arriba fins als 6 ó 8
mesos. L’infant reconeix quins són
els seus éssers propers, tot i que no
rebutja els desconeguts.
Fase de l’aferrament ben definit. És
una fase que sorgeix des dels 6 ó 8
mesos fins als 18 mesos de vida de
l’infant. Ja parlem d’un aferrament
ben definit, en què el nen/a mostra
angoixa davant la separació de la
persona que el cuida, de la seva
figura d’aferrament, i ja manifesta
por envers els desconeguts.
Fase de formació d’una relació
recíproca. És una fase compresa
entre els 18 i els 24 mesos, a la qual
l’infant ja té una representació
mental del vincle d’aferrament que
té amb la persona cuidadora. Com
que té aquesta representació
mental, se sent segur encara que
aquesta figura d’aferrament no hi
sigui present amb ell/a.
El vincle d’aferrament és el vincle emocional que desenvolupa l’infant amb la persona que en té cura. Serà imprescindible per a l’infant un vincle d’aferrament segur per poder desenvolupar-se i créixer com a persona en tots els sentits. Hi ha diferents fases en la formació d’aquest vincle, així com diferents tipus, afectats per una sèrie de factors.
TIPUS DE VINCLE
D’AFERRAMENT
M. Ainsworth, amb observacions a
diferents cultures respecte de la
manera de viure les separacions infant
– mare, va establir una classificació dels
tipus de vincles d’aferrament.
El seu mètode procedimental era el de
la Situació Estranya, que consistia en
observar el comportament d’infants
d’entre 1 i 2 anys davant l’absència de
la mare i la presència d’un adult estrany
en un entorn desconegut.
A partir dels resultats de les seves
observacions, va dividir els vincles
entre segurs, i insegurs. I de dins el
grup dels insegurs, en va diferenciar el
vincle evasiu, el d’oposició, i el
desorganitzat.
Vincle d’aferrament SEGUR
El nen explora el seu entorn sense
angoixa mentre la mare està amb ell.
Quan la mare desapareix, està ansiós
en el primer moment, i cerca el seu
contacte. Quan la mare torna, mostra
alegria i continua amb el seu joc
explorador.
Vincle d’aferrament INSEGUR
EVASIU
El nen no fa gaire cas a la mare quan hi
és present, i no sent angoixa quan ella
se’n va. No està inquiet amb estranys, i
quan la mare torna, no la cerca.
Vincle d’aferrament INSEGUR
D’OPOSICIÓ
Mentre la mare és amb l’infant, aquest
cerca la seva proximitat, sense explorar
l’entorn. Quan la mare desapareix, el
nen s’angoixa molt. En tornar la mare,
roman enfadat. Es podria dir que cerca
contacte, però alhora el rebutja.
Vincle d’aferrament INSEGUR
DESORGANITZAT
Són nens insegurs i desorientats amb
conductes contradictòries i confuses.
Per exemple, eviten la mare quan hi és,
i s’allunyen d’ella quan apareix la
persona estranya.
ELS FACTORS
DEL VINCLE
En la formació d’un vincle d’aferrament
hi influeixen diversos factors.
En aquest article n’hem volgut recollir
els set següents, denominat cadascun
amb l’abreviatura “F1.”, “F2.”, etc.
F1. La desaparició de la figura
d’aferrament
R. Spitz va investigar amb bebès que
vivien a institucions, i va demostrar que
en desaparèixer la figura d’aferrament,
si no s’estableix un nou vincle afectiu
íntim, sorgeixen dificultats emocionals
importants.
La conclusió dels seus estudis indica
que perquè es produeixi un
desenvolupament emocional normal,
és necessari haver pogut establir un
lligam afectiu estable en els primers
moments de la vida.
F2. La qualitat de la cura i les
característiques pròpies del nadó.
Perquè l’infant pugui establir un
aferrament segur, és clau la sensibilitat
del cuidador/a. Aquesta sensibilitat és
la capacitat d’adonar-se’n de les
senyals que el nadó emet, i poder
respondre a elles adequadament.
L’acceptació del nadó tal i com és, la
capacitat de cooperació del cuidador i
la seva accessibilitat respecte de les
demandes de
l’infant també són elements de la cura
del nadó que influiran en la formació
del vincle.
F3. La sincronia en la relació
És la capacitat de percebre i respondre
adequadament al que el nadó expressa.
S’ha d’establir una relació coordinada
entre l’infant i el cuidador. És molt
important la sensibilitat de la figura
d’aferrament per respondre als seus
senyals, i adonar-se de les seves
necessitats.
F4. La responsivitat
“Després del naixement de la nena o el
nen, es posa en marxa una capacitat
essencial en les figures parentals per
donar resposta a les necessitats del
bebè: la responsivitat. Som responsius
quan som sensibles a la demanda i
accessibles a la persona.” (Horno, P.
Eduquem en l’afecte)
F5. El context familiar
La família és el context natural en què
creixem i ens eduquem, on ens formem
com a persones en el nivell físic,
afectiu, cognitiu, etc.
Els pares solen ser els primers agents
educatius, i com a tal, models de
comportament i actitud. El que ells
facin tindrà com a resultat un estil
educatiu o altre que farà que els fills es
converteixin en un tipus determinat de
persones.
En una família ben cohesionada, els
problemes que un o més membres
tinguin, afectaran per igual a la resta.
Per tant, la relació de la parella, la
participació dels familiars en les cures
del bebè i canvis en les circumstàncies
familiars (mort d’un familiar, pèrdua de
feina, naixement d’un nou infant...)
poden influir en la formació del llaç
emocional.
L’úter socioafectiu i la piràmide vincular
Amb el naixement, el nadó passa de ser
a un úter físic, a un úter socioafectiu, a
on se li cobriran les seves necessitats
biològiques i socials.
“Un infant, al llarg del seu
desenvolupament afectiu, necessita
establir vinculacions afectives amb
distintes persones, necessita construir
la seva pròpia piràmide vincular amb
un ordre d’afectes i de persones *...+”
(Horno, P. Eduquem en l’afecte)
La base de la piràmide són les figures
parentals, i la seva influència perdurarà
durant tota la vida de l’infant.
L’estabilitat i l’ordre en la presència
dels pares és important per a la
construcció del vincle afectiu amb
l’infant.
Els pares són els primers models de
comportament dels fills i han de
desenvolupar la seva intel·ligència
emocional, per afavorir la dels seus fills.
Quan l’adult és empàtic amb el que el
nadó sent es crea un vincle que genera
en l’infant seguretat i confiança en
l’adult.
F6. El context cultural
Els investigadors afirmen que diferents
cultures tindran diferents pràctiques de
criança d’infants considerades com les
més adequades. Com a conseqüència,
les reaccions dels pares davant les
senyals dels seus fills variaran.
F7. El tipus d’aferrament de la mare
i el pare
El vincle afectiu d’aferrament NO està
garantit pel vincle biològic.
El vincle afectiu el construirà el nadó
amb la persona que exerceixi la funció
parental.
En funció del vincle que hagin establert
els pares dels infants amb les seves
pròpies figures parentals, establiran el
vincle d’aferrament amb els seus fills
d’una manera o d’altra.
Lali Novo Serra
Natalia Vinent Riudavets
2n GEDI, Curs 2011-2012
Bibliografia i Webgrafia utilitzades
PRAT, N. et DEL RÍO, M. (2010): El desarrollo socioafectivo. Barcelona:
ALTAMAR
HORNO, P. (2010): Eduquem l’afecte. Col·lecció Família i educació. GRAÓ
Hospital Sant Joan de Déu.¿Cómo educar las emociones? La inteligencia
emocional en la infancia y la adolescencia. Cuadernos Faros núm 6.
http://www.angelfire.com/psy/ansiedaddeseparacion/new_page_6.htm
http://www.bebesymas.com/ser-padres/la-teoria-del-apego-de-john-
bowlby
http://sicolog.com/?a=1685
http://psicologiayautoayuda.com/psicologia/teoria-del-apego-john-
bowlby.html
http://www.elpsicoanalisis.org.ar/numero4/resenaapego4.htm
http://neuro-psicoanalisis.blogspot.com.es/2011/09/070911-sincronia-y-
regulacion-emocional.html
