Informe de conjuntura econòmica de Catalunya 3r trimestre de 2010

Conjuntura

Econòmica

de Catalunya

Gabinet d’Estudis Econòmics

III trimestre del 2010

2

ECONOMIA CATALANA

Índex

I. Activitat

Activitat econòmica ...................3

Demanda interna .......................4

Sector exterior ............................5

Indústria......................................7

Construcció.................................9

Serveis i comerç minorista........11

Turisme.....................................12

Serveis a les empreses ............13

II. Mercat de treball .....................14

III. Preus i salaris

Preus de consum......................16

Preus industrials .......................17

Preus de l’habitatge..................18

Costos laborals.........................19

3 I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT

� Activitat econòmicaActivitat econòmicaActivitat econòmicaActivitat econòmica

El PIB català creix, per tercera vegada consecutiva ,

el tercer trimestre

Segons l’indicador sintètic d’activitat de la Cambra, el PIB

català ha crescut el 0,2 % intertrimestral (el 0,1 % segons

l’avanç d’Economia i Finances de la Generalitat). Tot i que

aquest ritme de creixement és similar al dels dos trimestres

precedents, la Cambra estima que tant el consum de les llars

com les exportacions han perdut impuls el tercer trimestre, si

bé això ha estat contrarestat per la desacceleració del

creixement de les importacions i la menor caiguda de la

inversió. En termes interanuals, cal assenyalar que el tercer

trimestre del 2010, el PIB ha deixat de caure.

L’empitjorament de les expectatives per al quart

trimestre fa caure l’indicador de clima empresarial

L’indicador de clima empresarial de Catalunya (ICEC)

elaborat per la Cambra a partir de l’enquesta de conjuntura

retrocedeix per l’empitjorament de les expectatives

empresarials per al quart trimestre. L’empitjorament però és

moderat i no és generalitzat a tots els sectors, només es

dóna a la construcció i al sector hoteler. L’evolució de l’ICEC

avança, per tant, una pèrdua d’impuls del PIB el quart

trimestre. Per al conjunt del 2010, la Cambra preveu que el

PIB caurà el -0,5 % anual, una previsió que no ha variat amb

relació a la realitzada el juliol. I per al 2011 es preveu que el

PIB creixerà a l’entorn del 0,8 %, una dècima més del previst

el juliol. Aquest creixement serà impulsat, sobretot, per la

recuperació de la inversió en béns d’equipament i el

creixement sostingut de les exportacions.

QUADRE 1. Activitat i demanda Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya

última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font

Activitat

Indicador sintètic de PIB III trim. 10 0,32 -0,72 -4,1 CAMBRABCN II trim. 10 -0,1 -0,7 -3,6 INE

Indústria III trim. 10 3,82 -0,12 -12,3 CAMBRABCN II trim. 10 2,2 -0,1 -14,7 INE

Construcció III trim. 10 -7,42 -7,72 -6,3 CAMBRABCN II trim. 10 -6,4 -6,4 -6,3 INE

Serveis III trim. 10 0,52 0,12 -1,3 CAMBRABCN II trim. 10 0,3 -0,2 -2,0 INE

Creació d'empreses oct. 10 -23,0 1,6 -26,7 IDESCAT oct. 10 -18,4 9,6 -29,9 IDESCAT

Demanda

Consum privat III trim. 10 1,92 0,42 -5,1 CAMBRABCN II trim. 10 2,0 0,8 -5,0 INE

Formació bruta de capital fix III trim. 10 -5,82 -8,62 -14,8 CAMBRABCN II trim. 10 -7,0 -8,8 -15,3 INE

Exportacions de béns3 ag. 10 28,9 17,0 -18,2 DGD ag. 10 27,8 17,0 -5,0 DGD

Importacions de béns3 ag. 10 23,2 15,4 -23,1 DGD ag. 10 18,8 15,2 -26,2 DGD

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Dades en valors nominals

Creixement del PIBPrevisions de la Cambra

-0,5

2,8

0,8

1,5

2,5

1,7

-1

0

1

2

3

Catalunya Zona euro (1) Estats Units (1)

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

2010 2011 (1) Previsions de la Comissió Europea de maig del 2010

PIB per sectors

-15

-10

-5

0

5

10

I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Indústria Construcció Serveis

PIB

-6

-4

-2

0

2

4

6


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

PIB Catalunya PIB zona euro

4 � Demanda internaDemanda internaDemanda internaDemanda interna

El creixement del consum privat es desaccelera el

quart trimestre

L’augment de l’IVA ha afectat el comportament del consum

privat. Aquest va registrar taxes de creixement positives i

elevades durant el primer semestre per evitar l’increment

impositiu, però el tercer trimestre aquest creixement s’ha

desaccelerat fins al 0,4 % intertrimestral, tres dècimes menys

que l’anterior, segons estima la Cambra. Aquest

comportament és coherent amb la pèrdua d’impuls de les

vendes al detall (0,2 % interanual el tercer trimestre enfront

2,1 % el segon). Tot i això, cal destacar que el creixement de

la producció industrial de béns de consum s’ha accelerat el

tercer trimestre, afavorit en part per l’impuls de l’exportació

del sector de manufactures de consum. Les matriculacions

de turismes han començat a caure intensament entre juliol i

octubre, després de la finalització de les ajudes públiques a

la compra. En el conjunt del 2010, la Cambra preveu que el

consum privat creixerà el 0,6 % anual.

La inversió cau més moderadament, però hi ha

senyals positives de la de béns d’equipament

La inversió continua moderant la caiguda interanual el tercer

trimestre. El fet que aquesta no creixi és degut a que la

inversió en construcció no es recupera. La inversió en béns

d’equipament, en canvi, dóna senyals favorables: la

producció industrial en béns d’equipament ha augmentat el

4,5 % interanual fins al setembre, més que les de béns de

consum i béns intermedis. Alhora, la importació de béns

d’equipament està creixent fortament des de l’abril. La

Cambra preveu que la inversió total caurà el 7,4 % anual el

2010 i que el 2011 pràcticament frenarà la caiguda, gràcies a

la recuperació de la inversió en béns d’equipament.

,

QUADRE 2. Demanda interna Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font

Indicadors de consum

Consum privat III trim. 10 1,92 0,42 -5,1 CAMBRABCN II trim. 10 2,0 0,8 -5,0 INE

Matriculacions de turismes oct. 10 -32,1 11,3 -13.5 DGT oct. 10 -37,9 8,5 -18,1 DGT

IPI dels béns de consum3 set. 10 2,5 2,6 -8,0 INE set. 10 -1,2 1,1 -8,2 INE

Crèdit al sector privat II trim. 10 -1,3 -1,3 0,9 BE II trim. 10 -1,3 -1,3 -2,4 BE

Import. béns consum durador4 ag. 10 12,5 48,0 -12,9 DGD ag. 10 3,2 29,7 -15,0 DGD

Importació manufact. consum4 ag. 10 19,2 11,9 -13,2 DGD ag. 10 20,9 10,9 -13,6 DGD

Indicadors d'inversió

Formació bruta de capital fix III trim. 10 -5,82 -8,62 -14,8 CAMBRABCN II trim. 10 -7,0 -8,8 -15,3 INE

Matriculacions vehic. indust. oct. 10 -15,5 -0,1 -33,2 DGT oct. 10 -4,6 7,0 -39,7 DGT

IPI dels béns d’equipament3 set. 10 -2,0 4,5 -25,8 INE set. 10 -6,6 -3,3 -22,1 INE

Importació béns d’equipament4 ag. 10 25,4 13,7 -32,8 DGD ag. 10 18,4 9,5 -31,2 INE

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals

Crèdit al sector privat

-5

0

5

10

15

20

25

30

I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

Importacions de béns d'equipament i utilització de la capacitat productiva

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40


Imp.

bén

s eq

. - T

axa

var

. int

. 12

mes

os,

%

50

55

60

65

70

75

80

UC

P -

Per

cent

atge

Importacions de béns d'equipament Utilització de la capacitat productiva

Matriculació de turismes

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

. int

eran

ual a

cum

. 12

mes

os, e

n %

5 � Sector exteriorSector exteriorSector exteriorSector exterior

El dèficit comercial repunta i augmenta l’11,6 %

interanual fins a l’agost

El creixement nominal de les exportacions i de les

importacions de béns s’ha accelerat el mes d’agost. Es tracta

tan sols de la dada d’un mes però en el què portem del 2010

tant les exportacions com les importacions han deixat enrere

les fortes caigudes de l’any passat. Així, en els vuit primers

mesos del 2010, les vendes a l’estranger han augmentat el

17 % interanual, més que les compres (15,4 %). Aquesta

evolució ha fet que millori la taxa de cobertura (exportacions

sobre importacions), fins al 71,2 %, en el mateix període, la

més alta dels darrers vuit anys. El dèficit comercial, però, ha

tornat a créixer (11,6 % fins a l’agost), després del fort

descens del 2009 (-32,7 %).

Les exportacions als BRIX creixen gairebé el 44 %

interanual fins a l’agost

Les exportacions que més han crescut han estat les dirigides

a fora de la zona euro, el 25,5 % interanual fins a l’agost

enfront de l’11,1 % de les dirigides a la zona euro. Ara bé, la

contribució de les exportacions a la UEM al creixement de

les exportacions totals és superior als dos terços, ja que

representen gairebé el 56 %, i les més elevades són les

contribucions de les vendes a França i a Itàlia. Cal destacar,

però, que les contribucions de les vendes a l’Europa de l’Est

i als BRIX, que contribueixen el 10 % cadascuna al

creixement de les exportacions totals, són equivalents a

l’aportació que fan les vendes a Itàlia. La contrapartida, però,

és la contribució de les importacions que provenen dels

BRIX al creixement total de les importacions, de gairebé el

30 %, tan alta com la que fa el conjunt d’Europa, i que obeeix

principalment a les compres realitzades a la Xina.

QUADRE 3. Sector exterior Taxes de variació interanual, en percentatge


Exportacions ag. 10 28,9 17,0 -18,2 DGD ag. 10 27,8 17,0 -5,0 DGD

Zona euro ag. 10 21,7 11,1 -17,2 DGD ag. 10 19,4 14,4 -13,8 DGD Resta del món ag. 10 37,2 25,5 -19,6 DGD ag. 10 37,5 20,4 -18,6 DGD

Manufactures de consum ag. 10 15,8 8,7 -6,3 DGD ag. 10 15,8 7,5 -6,5 DGD

Béns d’equipament ag. 10 36,4 9,3 -26,7 DGD ag. 10 22,5 14,3 -16,2 DGD

Sector d’automoció ag. 10 20,5 12,6 -21,3 DGD ag. 10 2,7 9,7 -15,1 DGD

Importacions ag. 10 23,2 15,4 -23,1 DGD ag. 10 18,8 15,2 -26,2 DGD

Zona euro ag. 10 12,4 1,5 -21,9 DGD ag. 10 8,1 5,3 -22,6 DGD Resta del món ag. 10 33,1 31,2 -24,5 DGD ag. 10 27,0 24,5 -29,1 DGD

Manufactures de consum ag. 10 19,2 11,9 -13,2 DGD ag. 10 20,9 10,9 -13,6 DGD

Béns d’equipament ag. 10 25,4 13,7 -32,8 DGD ag. 10 18,4 9,5 -31,2 DGD

Sector d’automoció ag. 10 -33,6 -19,3 -19,7 DGD ag. 10 -6,3 -0,1 -21,6 DGD

1 Dada acumulada de l'any actual

Comerç exterior de béns

-30

-20

-10

0

10

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a v

ar. i

nter

anua

l acu

m. 1

2 m

esos

, en

%

Exportacions Importacions

Exportacions de béns per sectors econòmics

-30

-20

-10

0

10

20

30

2007 2008 2009 2010

Tax

a v

ar. i

nter

anua

l acu

m. 1

2 m

esos

, en

%

Manufactures de consum Béns d'equipament Sector d'automoció

Exportacions de béns. Detall geogràficGener-agost del 2010

11,1

27,9

11,6

27,9

25,023,0

17,0

0

5

10

15

20

25

30

Zona euro UE-27 Estats Units Amèrica Llatinai Mèxic

Àsia Àfrica

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Total exportacions

6

1 Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa

QUADRE 5. Indicadors de tipus de canvi i de competi tivitat

última dada anterior 2009 Índex de tipus de canvi 1

Dòlar/euro oct. 10 1,390 1,307 1,395

Ien/euro oct. 10 113,7 110,3 130,2 Indicadors de competitivitat 2

Enfront de la UE-27 II trim. 10 103,6 104,0 105,0

Enfront de p. desenvolupats II trim. 10 105,0 106,6 107,7

1 Mitjanes mensuals 2 Índex de canvi efectiu nominal amb preus industrials. Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa Font: Banc d’Espanya i IDESCAT

Competitivitat 1 en preus industrials enfront de la UE-27

99

100

101

102

103

104

105

106

I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II

Índe

x 19

99 =

100

El sector de l’automòbil i el d’altres mercaderies

presenten superàvit fins a l’agost

Tots els sectors econòmics han registrat un augment fort de

les exportacions fins al mes d’agost, excepte el de béns de

consum durador, que ha registrat encara una caiguda del

-2,5 % interanual. Els increments més elevats han estat els

dels sectors d’altres mercaderies (82,6 %), de matèries

primeres (46,6 %), de productes químics (27 %), de

components de l’automòbil (23,9 %), de semimanufactures

no químiques (23,7 %) i de productes energètics (22,1 %).

Ara bé, el sector químic és el que més ha contribuït al

creixement de l’exportació total (més de dos terços). Pel que

fa a les importacions, només els sectors de l’automòbil i de

l’alimentació han registrat caigudes, del -35 % i del -1,2 %

interanual fins a l’agost, respectivament. El sector que més

ha contribuït al creixement de la importació total és el de

productes energètics (en gairebé un terç), si bé en bona part

això s’explica per l’evolució del preu del petroli, que és més

del 40 % més car que un any enrere. Com a resultat d’això,

la major part del dèficit, el 42 %, prové del sector de

productes energètics, seguit pel de béns d’equipament i pel

de manufactures de consum. Mentre que els sectors de

components de l’automòbil i d’altres mercaderies han

presentat superàvit en els vuit primers mesos del 2010,

contribuint a moderar el creixement del dèficit global. Cal

destacar el descens de les importacions del sector de

l’automòbil i de components d’automoció els dos darrers

mesos (juliol i agost), coincident amb la finalització de les

ajudes a la compra de turismes.

La Cambra eleva el creixement de les exportacions

de béns i serveis previst per al 2010, fins al 7,6 %

Recentment, les previsions d’evolució del comerç mundial

per al 2010 s’han revisat a l’alça. Tanmateix, es preveu que

durant la segona meitat de l’any, es produeixi un alentiment,

després d’un primer semestre de creixement elevat. Per tant,

és molt probable que les exportacions catalanes es vegin

afectades i el seu creixement es pugui moderar, com ja s’ha

vist durant el tercer trimestre. Tot i això, el bon

comportament d’aquestes en el què portem d’any, ha elevat

les previsions de la Cambra, fins al 7,6 % per al conjunt del

2010, el que seria el més elevat dels darrers deu anys. Per a

les importacions, la Cambra preveu un creixement inferior al

de les exportacions, del 2,9 % el 2010.

QUADRE 4. Previsions d’exportacions i importacions 1

2010 2011 Data publicació

EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS

Generalitat 1,0 --- novembre 09

BBVA 7,4 9,9 juny 10 CatalunyaCaixa 10,7 5,0 juliol 10 CAMBRABCN 7,6 6,0 octubre 10

Mitjana 6,7 7,0

IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS

Generalitat -2,8 --- novembre 09

BBVA 4,7 6,4 juny 10 CatalunyaCaixa 3,2 2,3 juliol 10 CAMBRABCN 2,9 1,6 octubre 10

Mitjana 2,0 3,4 1 Previsions d’exportacions i importacions en termes de comptabilitat nacional

7 � IndústriaIndústriaIndústriaIndústria

El creixement de la indústria es desaccelera el

tercer trimestre

La Cambra estima que el ritme de creixement intertrimestral

del VAB de la indústria ha perdut impuls el tercer trimestre,

situant l’interanual en el 3,8 %. El creixement de la producció

industrial corregida de calendari també s’ha desaccelerat el

tercer trimestre però encara creix a bon ritme (el 3,1 %

interanual enfront del 5,9 % el segon trimestre). L’únic

component que no ha perdut impuls ha estat el de béns de

consum. Destaca el comportament més favorable de l’IPI a

Catalunya que a Espanya amb creixements respectius del

4,3 % i de l’1 % acumulats fins al setembre. Aquesta

diferència radica principalment en l’evolució de la producció

d’energia i de béns d’equipament.

El saldo de la marxa dels negocis el tercer

trimestre és el menys negatiu en dos anys i mig

L’enquesta del clima a la indústria assenyala que la marxa

dels negocis encara ha estat dolenta el tercer trimestre, però

registra el menys negatiu dels darrers dos anys i mig. La

utilització de la capacitat productiva ha augmentat

lleugerament fins al 71 %. La caiguda de la facturació s’ha

desaccelerat el tercer trimestre amb relació al mateix

trimestre del 2009, mentre que la facturació a l’estranger

presenta un saldo positiu, és a dir, continua creixent, per

quart trimestre consecutiu. Els preus de venda han caigut

moderadament, a un ritme semblant al dels dos trimestres

anteriors. La caiguda de la inversió es va frenar el segon

trimestre i la situació es manté estable el tercer. La feblesa

de la demanda, el factor principal que limita la marxa dels

negocis, es continua moderant, i retorna al nivell mitjà del

2007. Mentrestant, les dificultats de finançament es

mantenen força estables, i són menys importants que

l’augment de la competència i dels costos de producció.

Índex de producció industrialSèrie corregida de calendari

-30

-20

-10

0

10

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a v

ar. i

nter

anua

l acu

m. 1

2 m

esos

, en

%

Béns de consum Béns d'equipament Béns intermedis

QUADRE 6. Indústria Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya


Indicador d’activitat industrial III trim. 10 3,82 -0,12 -12,3 CAMBRABCN II trim. 10 2,2 -0,1 -14,7 INE

Índex de producció industrial3 set. 10 0,0 4,3 -15,6 INE set. 10 -1,4 1,0 -15,8 INE

Béns de consum3 set. 10 2,5 2,6 -8,0 INE set. 10 -1,2 1,1 -8,2 INE

Béns d'equipament3 set. 10 -2,0 4,5 -25,8 INE set. 10 -6,6 -3,3 -22,1 INE

Béns intermedis3 set. 10 -2,5 3,9 -19,5 INE set. 10 0,1 3,4 -21,0 INE

Producció de turismes set. 10 -2,1 16,4 -18,7 MITYC set. 10 -14,2 11,2 -7,6 MITYC

Producció de vehic. indust. set. 10 88,6 110,0 -67,2 MITYC set. 10 26,9 43,9 -39,5 MITYC

Importació turismes i motos4 ag. 10 -32,0 -35,0 -20,2 DGD ag. 10 -21,1 -19,2 -19,1 DGD

Importació components autom.4 ag. 10 -35,7 7,1 -18,8 DGD ag. 10 6,0 21,8 -24,0 DGD

Ocupats - Indústria II trim. 10 -3,5 -6,1 -16,5 INE II trim. 10 -6,4 -8,4 -13,3 INE

Aturats registrats - Indústria oct. 10 -5,4 5,1 51,0 INEM oct. 10 -1,4 4,2 46,4 INEM

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals

Ocupació

-20

-15

-10

-5

0

5

10


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Indústria Total

PIB. Sector de la indústria

-15

-10

-5

0

5


8

L’alimentació registra una marxa dels negocis

bona, per primera vegada des del final del 2007

Els resultats subsectorials de l’enquesta posen de manifest

que el tercer trimestre la marxa dels negocis ha estat bona a

la química i al plàstic, per segona vegada consecutiva, i a

l’alimentació, per primera vegada des del darrer trimestre del

2007. Per contra, les branques d’altres productes minerals

no metàl·lics i de la fusta i el suro, són les que tenen una

marxa dels negocis més dolenta. La lleu millora en el grau

d’ús de la capacitat productiva s’ha donat a la química, al

paper i l’edició, al tèxtil i la confecció i a la fusta i el suro, sent

el nivell més elevat el de la química (vegeu el gràfic). El

descens de la facturació s’ha accentuat a les branques de la

fusta i el suro, del material de transport i de la metal·lúrgia.

En canvi, les vendes han crescut a les branques

d’alimentació, de maquinària elèctrica i electrònica i de

maquinària mecànica. Cal destacar que la branca de

material de transport evoluciona millor en quant a la

facturació a l’estranger que registra una acceleració lleu del

creixement, el tercer trimestre. També cal destacar que les

branques de l’alimentació, la química i manufactures

diverses assenyalen un lleuger augment dels ocupats.

Les perspectives per al quart trimestre milloren

moderadament

Els empresaris preveuen que la marxa dels negocis al

conjunt de la indústria millorarà una mica el quart trimestre,

atès que preveuen un augment moderat de les comandes.

Així mateix, les perspectives empresarials apunten que l’ús

de la capacitat productiva continuarà millorant lleugerament.

Tanmateix, es preveu que el creixement de la facturació total

es desaccelerarà, i seria el de la facturació a l’estranger el

que podria guanyar una mica d’impuls. Les expectatives

d’inversió per al quart trimestre, continuen estancades.

Inversió industrialPerspectives

-30

-20

-10

0

10

20

30

I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III IV

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Augmentar

Mantenir-se

Disminuir

Marxa dels negocis

-21

-4-7

-35

-44

-60

-40

-20

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10

Normal

Dolenta

QUADRE 7. Enquesta de conjuntura a la indústria Saldos,1 en percentatge

III trimestre del 2010 Marxa dels negocis Facturació 2 Facturació a l’estranger 2

Tendència 3 de la

inversió Alimentació, begudes i tabac 2 13 18 -4 Tèxtil, confecció, cuir i calçat -21 -20 -5 -4 Indústries de la fusta i del suro -44 -50 -21 -15 Paper, edició, arts gràfiques i reprografia -17 -14 -6 -5 Indústries químiques 33 -1 29 2 Cautxú i matèries plàstiques 17 -10 15 3 Altres productes minerals no metàl·lics -53 -40 -8 -20 Metal·lúrgia i fabricació de prod. metàl·lics -22 -25 -4 -8 Maquinària i equips mecànics -27 5 16 -4 Màquines d'oficina, eq. elèctrics i electrònics -4 7 19 10 Fabricació de material de transport 0 -30 29 9 Indústries manufactureres diverses -35 -10 -1 -8

Total indústria -4 -9 14 -2

1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre

Font: CAMBRABCN i IDESCAT

Utilització de la capacitat productivaIII trimestre del 2010

5961

65 64

78

7071

76

7274

70

60

Mitjana: 71

45

50

55

60

65

70

75

80

Per

cent

atge

química cautxú plàstic

aliment. mat.transport

màq. elec.

màq.mecàn.

paper metal. tèxtil manuf.diverses

fusta i suro

prod. min. nometàl.

Total indústria

9 � ConstruccióConstruccióConstruccióConstrucció

El descens de l’activitat constructora es continua

moderant, però encara és intens el tercer trimestre

L’activitat de la construcció ha continuat caient a un ritme

més moderat, però aquesta moderació és molt suau, de

manera que l’activitat al sector encara es redueix fortament,

el -7,4 % interanual el tercer trimestre, segons l’indicador

sintètic de la Cambra. Així mateix, el consum de ciment

continua caient intensament (-22,7 % interanual el tercer

trimestre), i fins i tot ha accelerat la caiguda amb relació al

trimestre anterior. En canvi, la producció de ciment porta dos

trimestres creixent, si bé en el tercer ho ha fet molt suaument

(0,2 % interanual). Les previsions de la Cambra xifren la

caiguda del VAB de la construcció en el -7,9 % per al conjunt

del 2010, superior a la registrada el 2009 (-6,6 %). I es

preveu que el 2011, aquest encara caigui fortament: a

l’entorn del -6 % anual.

La licitació total creix el 15 % fins a l’octubre, per

l’intens increment registrat el darrer mes

Segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de

Catalunya, el fort impuls de licitació oficial d’obra de l’octubre

ha canviat el signe de la seva evolució, de manera que fins

que no s’ha registrat aquest impuls, la licitació queia. Així

doncs, en els deu primers mesos del 2010, la licitació d’obra

ha crescut el 15 % interanual, tant per l’edificació com per

l’obra civil, que han crescut el 13,9 % i el 16,4 %,

respectivament. L’impuls de la licitació registrat a l’octubre

prové fonamentalment d’obra licitada per la Generalitat —

aquesta ha augmentat el 74,5 % acumulat—, la més

important és la concessió d’obra pública per a la construcció,

conservació i explotació d’infraestructures de la línia 9 de

metro.

Projectes d'habitatges visats

-80

-60

-40

-20

0

20

2007 2008 2009 2010

Tax

a va

r. in

tera

nual

acu

m.1

2 m

esos

, en

%

QUADRE 8. Construcció Taxes de variació interanual, en percentatge


Indicador activitat construcció III trim. 10 -7,42 -7,72 -6,3 CAMBRABCN II trim. 10 -6,4 -6,4 -6,3 INE

Consum aparent de ciment set. 10 -25,9 -20,4 -22,6 Ciment Català set. 10 -15,1 -14,6 -33,3 OFICEMEN

Projectes d’habitatges visats juny 10 -12,1 -34,4 -36,6 Col·l. Arquit. ag. 10 2,9 -11,4 -51,0 MFOM

Habitatges iniciats – Total obra II trim. 10 28,9 31,4 -51,8 DMAHG II trim. 10 -18,4 -19,2 -54,1 MFOM

Habitatges acabats - Total obra II trim. 10 -53,8 -51,4 -45,4 DMAHG II trim. 10 -23,6 -31,6 -32,9 MFOM

Licitació oficial d’obres oct. 10 200,5 15,0 -27,6 CCOC3 ag. 10 -28,7 -33,2 -1,8 SEOPAN

Edificació oct. 10 288,5 16,4 -5,2 CCOC3

ag. 10 -14,2 -16,6 18,1 SEOPAN

Obra civil oct. 10 135,3 13,9 -40,7 CCOC3

ag. 10 -35,0 -42,3 -10,1 SEOPAN

Administració central oct. 10 -51,0 62,1 -52,6 CCOC3

ag. 10 -23,0 -38,5 -29,4 SEOPAN

Generalitat oct. 10 843,3 74,5 -46,7 CCOC3

ag. 10 -52,1 -34,8 -8,3 SEOPAN

Administració local oct. 10 -37,3 -32,7 23,4 CCOC3

ag. 10 13,8 -29,2 57,5 SEOPAN

Compravenda d’habitatges set. 10 -2,0 30,3 -25,0 INE set. 10 -4,1 11,7 -25,4 INE

Aturats registrats – Construcció oct. 10 1,9 11,9 66,1 INE oct. 10 1,1 7,3 56,8 INE

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 La CCOC recull la licitació per data d’obertura, incloent-hi les concessions, i SEOPAN recull la licitació per data de publicació i sense incloure les concessions

Ocupació

-30

-20

-10

0

10

20

30


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Construcció Total

PIB. Sector de la construcció

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6


10

La marxa dels negocis continua sent molt dolenta,

i es manté estancada, el tercer trimestre

Els empresaris assenyalen que la marxa dels negocis a la

construcció ha estat dolenta el tercer trimestre i no hi ha

signes de millora: el saldo és manté altament negatiu i

estable des de fa sis trimestres. La mateixa evolució

s’observa pel volum de contractació d’obra, i en el cas de

l’obra executada, fins i tot, s’observa una nova acceleració

de la caiguda, després de dos trimestres de moderació. La

feblesa de la demanda —primer factor que limita la bona

marxa dels negocis— es manté estable però es troba en un

dels valors més alts de la sèrie històrica, en ser assenyalat

pel 87 % de les empreses del sector. En canvi, el segon i el

tercer factor en importància —les dificultats de finançament i

l’augment de la competència— són destacats per un

percentatge d’empresaris lleugerament inferior al del

trimestre precedent, tot i que continuen en valors superiors a

la mitjana històrica.

Les expectatives empresarials per al quart

trimestre empitjoren lleugerament

Es preveu que la marxa dels negocis a la construcció el

quart trimestre sigui una mica pitjor que el trimestre anterior.

Els empresaris apunten que la caiguda del volum de

contractació d’obra es podria accentuar moderadament el

quart trimestre, si bé preveuen que l’obra executada caurà a

un ritme similar al del trimestre anterior. Pel que fa als preus

de venda, les perspectives dels empresaris apunten una

caiguda més moderada. En canvi, es preveu una

intensificació de la caiguda de les inversions el quart

trimestre.

Volum obra executadaPerspectives

-24

-32-33

-8

-30

-21

-16

-40

-30

-20

-10

0

II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Empitjorar

Mantenir-se

QUADRE 9. Enquesta de conjuntura a la construcció Saldos,1 en percentatge

IV trim. 08 I trim. 09 II trim. 09 III trim. 09 IV trim. 09 I trim. 10 II trim. 10 III trim. 10

Marxa dels negocis -41 -50 -44 -42 -41 -45 -45 -46

Volum de contractació -60 -70 -59 -65 -66 -62 -63 -65

Volum d’obra executada2 -38 -52 -22 -34 -26 -31 -24 -43

Tendència3 marxa dels negocis -38 -17 -17 -20 -24 -1 -26 -28

Tendència3 preus de venda -17 -26 -26 -31 -19 -17 -26 -22

Tendència3 preus de compra 7 -17 -13 -11 -7 -4 -6 -11



Nombre de treballadorsPerspectives

-28

-31-28

-13

-23

-20-21

-40

-30

-20

-10

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10

Empitjorar

Mantenir-se

Factors que limiten la bona marxa dels negocis III trimestre del 2010, en percentatge

4

5

5

9

18

52

54

87

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Insuficiència de l'equip productiu

Insuficiència d'infraestructures

Ineficiència de serveis

Manca de mà d'obra qualificada

Augment de costos de la producció

Augment de la competència

Dificultats de finançament i tresoreria

Debilitat de la demanda

11 � Serveis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minorista

L’activitat als serveis agafa impuls el tercer

trimestre

La Cambra estima que el creixement de l’activitat als serveis

ha crescut el 0,2 % intertrimestral, el tercer trimestre, dues

dècimes més que l’anterior, i ha situat l’interanual en el

0,5 % que, per tant, s’ha accelerat. El turisme i els serveis a

les empreses expliquen el comportament favorable del

sector serveis, sobretot el turisme. Així ho manifesta

l’enquesta de conjuntura de la Cambra i Idescat, com es

detalla més endavant, i l’evolució de les pernoctacions, que

han accelerat el creixement des del 8,9 % el segon trimestre

fins al 10,1 % el tercer. El grau d’ocupació per places ha

pujat fins al 68,7 %, dos punts més que el tercer trimestre del

2009, i el creixement del personal empleat als hotels també

s’ha accelerat, fins al 9,5 % interanual el tercer trimestre.

Perspectives lleugerament positives al comerç

minorista per al quart trimestre

La marxa dels negocis al comerç minorista ha estat dolenta

el tercer trimestre però no ha estat pitjor que el mateix

trimestre de l’any passat, segons els resultats de l’enquesta

de clima. Ara bé, el descens de la facturació s’ha accentuat

el tercer trimestre arrossegat, sobretot, per l’empitjorament

de la branca de venda de vehicles, que s’ha vist afectada per

la finalització de les ajudes públiques a la compra. L’augment

de la competència pren més importància com a factor

limitador de la marxa dels negocis que el trimestre anterior,

mentre que la feblesa de la demanda i les dificultats de

finançament es mantenen pràcticament estables, si bé

aquest últim continua molt per sobre de la mitjana històrica.

Les perspectives per al quart trimestre són lleugerament més

positives del que ho eren per al mateix trimestre del 2009, si

bé es preveu un lleuger empitjorament a les branques de

parament de la llar, llibres i revistes i venda de vehicles.

.

QUADRE 10. Serveis i comerç minorista

Catalunya Espanya Indicadors quantitatius Taxes de variació interanual, en %


Indicador activitat dels serveis III trim. 10 0,52 0,12 -1,3 CAMBRABCN II trim. 10 0,3 -0,2 -2,0 INE

Vendes al detall6 set. 10 -1,1 1,5 -4,8 INE set. 10 -2,8 -0,5 -5,7 INE

Trànsit aeri de passatgers ag. 10 3,1 1,5 -7,2 Aviació Civil ag. 10 3,8 2,1 -8,0 Aviació Civil

Trànsit marítim de mercaderies ag. 10 1,6 7,7 -20,5 Ports Estat ag. 10 3,8 8,6 -13,4 Ports Estat

IMD dels vehicles pesants juny 10 -5,2 -3,9 -6,3 CAMBRABCN febr. 10 -5,4 -6,4 13,4 MFOM

Ocupats - Serveis III trim. 10 0,4 -0,1 -4,6 INE III trim. 10 -0,3 -0,4 -2,5 INE

Enquesta comerç minorista Catalunya. Saldos,3 en percentatge III trimestre del 2010

productes alimentaris roba i

calçat

parament de la llar llibres i

revistes farmàcia,

drogueria i perfumeria

venda

vehicles i accessoris

grans superfícies

altre tipus de comerç

especialitzat total comerç

minorista

Marxa dels negocis4 -38 -37

-26 -37 -30 -56 29 -9 -36 Vendes4 -42 -39

-32 -43 -45 -58 33 -16 -40

Tendència5 de marxa negocis 25 11

-2 -8 2 -10 46 16 6

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 4 Respecte del trimestre anterior 5 Perspectives per al proper trimestre

6 sense estacions de servei, índex deflactat per l’IPC


PIB. Sector dels serveis

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6


Facturació del comerç minorista Perspectives per al IV trimestre del 2010

-11-5

4

32

-1

16

1

46

6

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

prod.alimentaris

roba i calçat

parament de la llar

llibres irevistes

farmàcia,drogueria,perfumeria

vendavehicles i

acces.

granssuperfícies

altre tipus comerç

especial.

Total comerç minorista

Mantenir-se

Augmentar

Disminuir

Marxa dels negocis del comerç minorista

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Bona

Normal

Dolenta

12 � TurismeTurismeTurismeTurisme

La marxa dels negocis als hotels és bona el tercer

trimestre, per primera vegada en tres anys

L’enquesta de clima al sector hoteler assenyala que la marxa

dels negocis ha estat bona el tercer trimestre, cosa que no

es veia en un tercer trimestre des de l’any 2007. Aquest

resultat és generalitzat a les costes catalanes i al

Barcelonès, són una excepció les zones de Pirineus i de

l’Interior de Catalunya, on la marxa dels negocis encara és

dolenta. La facturació ha crescut i s’ha accelerat el tercer

trimestre i ho ha fet a totes les zones, sent en aquest cas

l’única excepció l’Interior, on encara cau moderadament. Els

resultats de l’enquesta de Clima també assenyalen que els

preus de venda al sector hoteler han crescut el tercer

trimestre, especialment a les costes. Entre els factors que

limiten la marxa dels negocis, destaca la notable pèrdua

d’importància de la feblesa de la demanda, malgrat que

continua sent el més rellevant, en ser destacat pel 70 % de

les empreses del sector hoteler; en canvi, n’han guanyat

l’augment de la competència i dels costos de producció,

segon i tercer factor en importància.

Les perspectives per al quart trimestre empitjoren

amb relació a un any enrere

Els empresaris preveuen que la marxa dels negocis

empitjorarà el quart trimestre amb relació al mateix trimestre

de l’any passat, una vegada eliminats els efectes de

l’estacionalitat. Les empreses del sector hoteler preveuen

que la facturació podria accelerar el ritme de caiguda el quart

trimestre, en termes interanuals, i en menor mesura també

els preus de venda i el nombre de treballadors. Per tant, en

conjunt, les perspectives empresarials per al darrer trimestre

del 2010 són pitjors del que ho eren en el mateix trimestre

del 2009.

Marxa dels negocis del sector hotelerIII trimestre del 2010

-20

1918

12

-35

-44

16

7

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

Pirineus Costa Brava

Costa delMaresme

Barcelonès Costa de Garraf Costa Daurada Interior

Total Catalunya

Normal

Dolenta

Bona

QUADRE 11. Enquesta de conjuntura al sector hoteler Saldos,1 en percentatge

III trimestre del 2010 Comparativa 2 preus de venda Tendència 3 preus de

venda Tendència 3 marxa dels negocis Tendència 3 de les

inversions

Pirineus 14 -25 -48 4

Costa Brava 34 -70 -81 -14

Costa del Maresme 45 -83 -85 -44

Barcelonès 3 -46 -21 -1

Costa de Garraf 33 -74 -83 -56

Costa Daurada 32 -72 -65 -26

Interior 5 -30 -27 -23

Total Catalunya 20 -58 -52 -16

1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT


5

9

11

12

23

36

54

70

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Insuficiència de l'equip productiu

Ineficiència de serveis

Insuficiència d'infraestructures

Manca de mà d'obra qualificada

Dificultats de finançament i tresoreria

Augment dels costos de la producció



Viatgers allotjats i pernoctacions

-10

-5

0

5

10

15

20

2007 2008 2009 2010

Viatgers Pernoct acions

13

� Serveis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empreses

La marxa dels negocis encara és dolenta el tercer

trimestre, però no tant com un any enrere

Els resultats de l’enquesta de clima al sector de serveis a les

empreses assenyala que, el tercer trimestre, la marxa dels

negocis ha estat dolenta, però la situació no és tan negativa

com un any enrere. Així mateix, la facturació ha continuat

caient però ha moderat el descens amb relació al tercer

trimestre del 2009. Els preus de venda també han continuat

disminuint el tercer trimestre, per desena vegada

consecutiva. Paral·lelament, el descens del nombre de

treballadors s’ha frenat, excepte a la branca d’activitats de

lloguer, on el descens s’ha intensificat, i a les branques

d’R+D i estudis de mercat i de publicitat i serveis

audiovisuals, on la caiguda s’ha moderat però encara no s’ha

frenat. El descens de la inversió també s’ha frenat el tercer

trimestre, excepte al subsector d’activitats de lloguer, mentre

que a la branca d’activitats informàtiques ha crescut, per

segon trimestre consecutiu. Les dificultats de finançament

han repuntat en passar a ser assenyales pel 30 % dels

empresaris, cinc punts més que el trimestre precedent.

Les perspectives per al quart trimestre milloren i

són lleugerament positives

Es preveu que la marxa dels negocis millorarà el quart

trimestre, en què presenta un saldo moderadament positiu.

Així mateix, es preveu que les vendes creixeran, unes

perspectives millors del que ho eren un any enrere, en què

es registraven saldos lleugerament negatius. Destaquen

sobretot les perspectives positives a la branca d’activitats

informàtiques pel que fa a la facturació i a l’ocupació, on són

de creixement moderat i millors que a la resta de branques.

QUADRE 12. Enquesta de conjuntura al sector de serv eis a les empreses Saldos,1 en percentatge

III trimestre del 2010

activitats informàtiques activitats

de lloguer

R+D, estudis de

mercat i serveis tècnics

activitats jurídiques, comptables

i gestió empresarial

publicitat i serveis

audiovisuals

activitats empresarials

diverses

total serveis

a les empreses

Marxa dels negocis -13 -32 -34 -24 -32 -12 -17 Facturació2 -31 -30 -35 -37 -42 -17 -24 Inversions realitzades2 11 -19 -8 2 -3 -1 -1 Nombre de persones ocupades2 -1 -25 -16 -1 -14 1 -1 Tendència3 de marxa dels negocis 28 0 11 -5 15 9 8 Tendència3 de la facturació 24 -1 6 -7 17 11 8



Marxa dels negocis

-13-17

-12

-24

-43

-50

-40

-30

-20

-10

0

Sal

do, e

n pe

rcen

tatg

e

III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10

Normal

Dolenta

Facturació del sector de serveis a les empresesEvolució respecte del trimestre anterior. III trimestre

-61

-43

-32

-57-54

-30

-45

-35

-24

-17

-42

-37

-30-31

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

Activitatsinformàtiques

Activitats delloguer

R+D, estudisde mercat i

serveistècnics

Act. jurídiq.,comptab., i

gestió empr.

Publicitat i serveis

audiovisuals

Act.empresarials

diverses

total

Sal

do

2009 2010

Mantenir-se

Disminuir


2

3

4

9

18

30

41

70

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Insuficiència de l'equip product iu

Insuf iciència d'inf raestructures

Inef iciència de serveis

M anca de mà d'obra qualif icada

Augment costos de la producció

Dif icultats f inançament i t resoreria



14 II. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALL

L’ocupació creix per segona vegada consecutiva, i

modera el descens interanual fins al -0,7 % el

tercer trimestre

El nombre d’ocupats ha augmentat en 34,5 milers de

persones el tercer trimestre respecte l’anterior, i ha situat el

total en 3.176,1 milers, segons dades de l’EPA. Això ha

suposat un increment intertrimestral de l’1,1 %, semblant al

del trimestre anterior (1,4 %). Tot i que aquesta xifra està

afectada per l’estacionalitat del període, és el millor registre

en un tercer trimestre des del 2005. El creixement

intertrimestral de l’ocupació ha afavorit que el descens

interanual s’hagi continuat moderant, fins al -0,7 %. Aquest

trimestre, però, els ocupats a temps parcial han disminuït

respecte al precedent, fent que el creixement interanual hagi

perdut impuls. Els ocupats a temps complet, en canvi, han

crescut, suavitzant la caiguda interanual, fins al -1,2 %. Els

assalariats amb contracte indefinit han disminuït el tercer

trimestre respecte el segon, però aquest descens és menor

que el registrat un any enrere, de manera que han començat

a créixer en termes interanuals (0,9 %). En canvi, els

assalariats temporals han crescut, en termes intertrimestrals,

augmentant la taxa de temporalitat, fins al 18,8 %.

El sector serveis és el que registra un major

augment de l’ocupació el tercer trimestre

El nombre d’ocupats al sector serveis ha augmentat l’1,9 %

intertrimestral, més que a la indústria (0,5 %), mentre que a

la construcció ha continuat caient (-3,9 %), el tercer

trimestre. Aquesta evolució ha fet que, en termes

interanuals, l’ocupació als serveis hagi crescut per segona

vegada consecutiva, tot i que a un ritme inferior que el

trimestre passat. En canvi, a la indústria i als serveis,

l’ocupació ha continuat caient més moderadament.

QUADRE 13. Mercat de treball Taxes de variació interanual, en percentatge


Població activa III trim. 10 1,0 -0,1 -0,9 INE III trim. 10 0,6 0,1 0,8 INE

Població aturada III trim. 10 10,2 10,4 78,9 INE III trim. 10 10,9 12,7 60,2 INE

Població ocupada III trim. 10 -0,7 -2,1 -8,7 INE III trim. 10 -1,7 -2,6 -6,8 INE

Ocupats a temps parcial III trim. 10 3,3 4,4 -8,9 INE III trim. 10 2,4 1,8 -0,4 INE

Ocupats a temps complet III trim. 10 -1,2 -3,0 -8,7 INE III trim. 10 -2,3 -3,3 -7,6 INE

Per sectors

Indústria III trim. 10 -0,4 -4,3 -16,5 INE III trim. 10 -4,4 -7,1 -13,3 INE

Construcció III trim. 10 -13,2 -14,2 -18,4 INE III trim. 10 -9,8 -12,5 -23,0 INE

Serveis III trim. 10 0,4 -0,1 -4,6 INE III trim. 10 -0,3 -0,4 -2,5 INE

Població assalariada III trim. 10 0,7 -1,6 -8,5 INE III trim. 10 -1,2 -2,4 -6,0 INE

Assalariats indefinits III trim. 10 0,9 -1,1 -4,7 INE III trim. 10 -0,8 -1,7 -0,9 INE

Assalariats temporals III trim. 10 -0,2 -4,1 -22,5 INE III trim. 10 -2,4 -4,6 -18,4 INE

Població no assalariada, III trim. 10 -7,7 -4,6 -10,1 INE III trim. 10 -4,0 -3,4 -10,3 INE

Atur registrat oct. 10 4,2 14,0 53,3 INEM oct. 10 7,3 12,8 43,5 INEM


Taxa d'atur

6,7

17,017,9 17,7 17,4

7,7 7,5 7,5 7,3

10,0

6,66,86,1

7,6 7,69,0

11,8

16,2 15,9 16,0

9,8 9,9

7,2 7,4

9,79,38,88,07,6

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20


Per

cent

atge

Catalunya Zona euro

Ocupació

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Taxes d'atur femení i total

5

7

9

11

13

15

17

19


Per

cent

atge

Taxa d'atur femení Taxa d'atur total

15

L’ocupació assalariada pública ha caigut en termes

interanuals, per primera vegada en dos anys i mig

La població assalariada ha crescut, en termes

intertrimestrals, i ha situat la taxa de variació interanual en

terreny positiu (0,7 %), el tercer trimestre, per primer cop en

els darrers dos anys. Aquesta evolució obeeix a la dels

assalariats del sector privat, que porten dos trimestres

consecutius creixent, fet que ha situat la variació interanual

en l’1,3 %, aquesta no era positiva des del segon trimestre

del 2008. En canvi, els assalariats al sector públic han

disminuït el tercer trimestre amb relació al precedent, per

segona vegada consecutiva, fent que la variació interanual

s’hagi tornat negativa (-2,7 %), cosa que no passava des del

primer trimestre del 2008. El descens més important s’ha

registrat entre els assalariats públics amb contracte

temporal, on ha estat del -9,9 % interanual, mentre que els

que tenen contracte indefinit ho han fet en menor mesura, el

-0,3 %, el tercer trimestre.

La taxa d’atur es redueix una mica per segon

trimestre consecutiu, i se situa en el 17,4 %

El creixement de la població ocupada ha anat acompanyat

d’una reducció de la població aturada, del -1 % el tercer

trimestre respecte a l’anterior. Aquest descens ha estat

superior a l’increment de la població activa, que ha estat del

0,7 %, de manera que la taxa d’atur s’ha reduït tres dècimes,

fins a situar-se en el 17,4 % el tercer trimestre.

Paral·lelament, la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació han

augmentat, per segona vegada consecutiva, situant-se en el

63,3 % i en el 52,3 %, respectivament.

Temporalitat dels contractes

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15


Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Assalariats amb contracte indefinit Assalariats amb contracte temporal

Atur juvenil

5

10

15

20

25

30

35

40

45


Per

cent

atge

Taxa d'atur juvenil (16-24 anys) Taxa d'atur total

Afiliats a la Seguretat Social i atur registrat

-8

-6

-4

-2

0

2

4

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2007 2008 2009 2010

Af iliat s a la Seguret at Social At ur regist rat

QUADRE 14. Mercat de treball Taxes, en percentatge

Catalunya Espanya


Taxa d’atur III trim. 10 17,4 17,7 16,2 INE III trim. 10 19,8 20,0 18,0 INE

Taxa d’atur juvenil III trim. 10 37,8 39,4 37,1 INE III trim. 10 40,7 41,2 37,9 INE

Taxa d’activitat III trim. 10 63,3 62,8 62,7 INE III trim. 10 60,1 60,0 59,9 INE

Taxa d’ocupació III trim. 10 52,3 51,7 52,5 INE III trim. 10 48,2 48,0 49,1 INE

Taxa de temporalitat III trim. 10 18,8 17,7 18,0 INE III trim. 10 25,6 24,9 25,4 INE

Taxa de temps parcial III trim. 10 11,9 12,6 11,6 INE III trim. 10 12,8 13,2 12,8 INE


16 III. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARIS

• Preus de consum Preus de consum Preus de consum Preus de consum

La inflació augmenta dues dècimes fins al 2,6 % a

l’octubre, però la subjacent es manté estable

Els preus de consum han crescut el 0,8 % mensual a

l’octubre, cosa que ha situat la inflació en el 2,6 % interanual,

dues dècimes per sobre de la del setembre. Els components

més volàtils de l’IPC són els que han pressionat a l’alça el

creixement dels preus: els productes energètics han registrat

una taxa interanual del 12 % (10,7 % el mes anterior) i els

aliments sense elaboració del 2,5 % (2 % l’anterior). D’altra

banda, la disminució dels preus de la medicina i les

comunicacions i la pèrdua d’impuls dels preus de l’oci, la

cultura, els hotels, cafès i restaurants han contrarestat

l’augment de la inflació. La pressió inflacionista sobre els

components menys volàtils de l’IPC s’ha mantingut estable.

Així, la inflació subjacent s’ha situat en l’1,4 % a l’octubre,

per segon mes consecutiu. Aquesta evolució s’explica per

l’estabilització del creixement dels preus dels serveis en

l’1,7 % i la lleu acceleració d’una dècima dels béns

industrials no energètics i dels aliments elaborats (fins a

l’1 % i l’1,4 %, respectivament).

El diferencial d’inflació amb la UEM se situa en 0, 7

punts a l’octubre, el més elevat dels darrers dos a nys

La taxa harmonitzada de l’IPC a la zona euro s’ha situat en

l’1,9 % interanual a l’octubre, una dècima més que al

setembre. La menor acceleració dels preus a Europa ha

ampliat lleugerament el diferencial d’inflació de Catalunya

amb la UEM, fins a set dècimes, el més elevat dels darrers

dos anys. Catalunya es manté com una de les comunitats

autònomes més inflacionistes, juntament amb Astúries i

Castella La Manxa (ambdues amb una inflació del 2,6 % a

l’octubre).

Índex de preus de consum. Octubre del 2010

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

begudesalcohòliques i

tabac

transport habitatge hotels, cafès irestaurants

parament de lallar

alimentació vestit i calçat

Catalunya Espanya

Índex de preus de consum

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

QUADRE 15. Preus i costos Taxes de variació interanual, en percentatge

Catalunya Espanya


Preus

Índex de preus de consum oct. 10 2,6 1,9 0,2 INE oct. 10 2,3 1,6 -0,3 INE

Aliments oct. 10 0,9 -0,4 0,0 INE oct. 10 0,4 -1,1 -1,1 INE

Béns industrials oct. 10 4,0 2,9 -3,0 INE oct. 10 3,7 2,6 -3,1 INE

Serveis (amb lloguer) oct. 10 1,7 1,5 2,7 INE oct. 10 1,5 1,2 2,4 INE

Inflació subjacent oct. 10 1,4 0,8 1,2 INE oct. 10 1,1 0,5 0,8 INE

Costos Cost salarial per treballador i mes II trim. 10 2,2 2,2 1,9 INE II trim. 10 1,8 1,8 3,2 INE Augment salarial pactat en convenis set. 10 1,6 1,6 2,5 DTG oct. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS

1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any

Índex de preus de consum

2,62,42,12,2

1,72,0

1,71,71,2

1,4

1,20,7

-0,2

0,50,7

0,7

0,5 0,5 0,6

0,20,5 0,7

1,1 1,31,4 1,4

-2

-1

0

1

2

3

4

oct. 09 nov. des. gen.10

febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct.

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

IPC general IPC subjacent

17

QUADRE 16. Preus industrials Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya


Índex de preus industrials set. 10 3,2 1,8 -3,4 INE set. 10 3,4 2,7 -3,4 INE

Béns de consum set. 10 0,4 -0,4 0,0 INE set. 10 0,2 0,0 -0,6 INE

Béns d'equipament set. 10 0,8 0,3 1,6 INE set. 10 0,5 0,1 0,8 INE

Béns intermedis set. 10 3,6 2,9 -5,8 INE set. 10 4,0 2,1 -5,4 INE

Energia set. 10 11,0 5,4 -9,7 INE set. 10 9,1 9,2 -6,8 INE

Preu del barril de petroli ($) oct. 10 12,9 32,1 -36,6 MEH


• Preus industrials Preus industrials Preus industrials Preus industrials

El creixement dels preus industrials repunta tres

dècimes, fins al 3,2 % interanual el setembre

L’índex de preus industrials (IPRI) ha crescut el 3,2 % el mes de

setembre amb relació al mateix mes de l’any passat. Això ha

suposat una lleu acceleració, que prové principalment del

component energètic (de 2,3 punts, fins a l’11 % interanual), i en

menor grau, dels components de béns de consum (de quatre

dècimes, fins al 0,4 %) i de béns d’equipament (d’una dècima,

fins al 0,8 %). En canvi, els preus dels béns intermedis han

crescut el 3,6 % interanual el setembre, una dècima menys que

a l’agost. L’acceleració de l’IPRI ha estat superior a Espanya, de

manera que el diferencial de creixement de Catalunya amb la

mitjana nacional ha esdevingut negatiu el setembre (-0,2 punts).

Si bé cal assenyalar que el diferencial és negatiu només pel

component de béns intermedis, per a la resta és positiu,

especialment pel component energètic (de gairebé 2 punts).

La Cambra preveu una lleugera moderació de la

inflació fins al desembre

Malgrat l’acceleració de la inflació general, les pressions

inflacionistes de fons es mantenen contingudes i no

s’adverteixen riscos significatius per a l’estabilitat de preus a curt

termini. De fet, l’IPCA a impostos constants per a Espanya,

disponible fins al setembre, apunta que les pujades impositives

estan sent el principal factor de pressió a l’alça dels preus al

consum al llarg del 2010. Per tant, quan aquests elements

transitoris vagin perdent força l’evolució de l’IPC es moderarà.

El principal risc que pot impulsar la inflació a l’alça continua sent

el preu del petroli, que segueix la seva escalada a principis de

novembre. Tanmateix, la fortalesa de l’euro esmorteirà l’impacte

de l’encariment del cru sobre la taxa d’inflació. Així, la Cambra

preveu una moderació lleu de la inflació general a Catalunya,

fins al 2,5 % al desembre, que en el cas de la inflació subjacent

podria ser una mica més intensa, fins a l’1,1 %.

Índex de preus industrials i preu del petroli

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

2007 2008 2009 2010

IPR

I - T

axa

de v

ar. i

nter

anua

l, en

%

-100

-50

0

50

100

Pre

u pe

trol

i - T

axa

de v

ar. I

nter

an.,

%

IPRI Preu del petroli

Índexs de preus de consum i de preus industrials

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

IPC IPRI

Índex de preus industrials

-10

-5

0

5

10

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Zona euro

18 � Preus de lPreus de lPreus de lPreus de l’habitatge’habitatge’habitatge’habitatge

La caiguda del preu de l’habitatge es modera el

tercer trimestre, per quarta vegada consecutiva

El preu de l’habitatge s’ha reduït l’1,7 % interanual el tercer

trimestre del 2010, segons dades del Ministeri de l’Habitatge.

Això suposa que la caiguda del preu se suavitza, per quart

trimestre consecutiu. Aquesta evolució és el reflex de la del

preu de l’habitatge lliure, que s’ha reduït l’1,7 %. En canvi, el

preu de l’habitatge protegit ha crescut l’1,2 %, un ritme, però,

més moderat que el del trimestre anterior. Pel que respecte

al preu de l’habitatge lliure, el que modera la caiguda és el

de l’habitatge nou (del -2,6 % del segon trimestre al -1,2 % el

tercer), entre que el de segona mà ha registrat una caiguda

del -1,9 %, una dècima superior a la del trimestre precedent.

Cal destacar que, el tercer trimestre del 2010, el preu de

l’habitatge lliure nou ha retornat a una senda de creixement

positiu a la província de Lleida (2,2 %) i a la província de

Girona ha crescut (2,6 %), per segon trimestre consecutiu.

La caiguda del preu de l’habitatge lliure a Catalunya és

inferior a la registrada en el conjunt d’Espanya (del -1,7 %

enfront el -3,4 %, respectivament). El tercer trimestre, el preu

se situa en 2.222 €/m2 a Catalunya, mentre que a Espanya

és de 1.832 €/m2. L’esforç d’una llar per a la compra

d’habitatge es continua moderant el segon trimestre, gràcies

a la reducció del tipus d’interès hipotecari i l’augment

moderat dels salaris. Aquest esforç podria créixer una mica

el tercer trimestre, en què el tipus d’interès ha repuntat.

El creixement dels costos de la construcció es

manté moderat, perquè cauen els d’edificació

Els costos de la construcció han crescut el 0,3 % interanual

el setembre, igual que a l’agost. Aquesta estabilitat ha estat

afavorida per una caiguda dels costos d’edificació del -0,9 %,

una dècima superior a la del mes anterior, que ha estat

contrarestada per l’acceleració d’una dècima de l’augment

dels costos d’obra civil, fins al 3,7 %. Destaca el fort

creixement del preu de l’alumini i del coure fins al setembre.

Preu de l'habitatge lliure, IPC i tipus d'interès

-10

-5

0

5

10

I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II III

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Preu/m2 d'habitatgeIPCTipus d'interès mitjà de préstec hipotecari en el conjunt d'entitats a més de 3 anys

QUADRE 17. Preus de l’habitatge i costos de la constru cció Taxes de variació interanual, en percentatge


Preu/m2 de l’habitatge lliure III trim. 10 -1,7 -3,0 -6,5 MVIV III trim. 10 -3,4 -4,0 -7,4 MVIV

Preu/m2 de l’habitatge lliure nou III trim. 10 -1,2 -2,9 -4,8 MVIV III trim. 10 -3,4 -4,0 -7,0 MVIV

Barcelona III trim. 10 -2,4 -3,1 -3,5 MVIV

Girona III trim. 10 2,6 0,8 -9,4 MVIV

Lleida III trim. 10 2,2 5,3 -6,4 MVIV

Tarragona III trim. 10 -6,9 -8,8 -8,7 MVIV

Índex de costos de la construcció set. 10 0,3 1,0 -5,6 CCOC ag. 10 2,1 1,7 0,8 MFOM

Edificació set. 10 -0,9 -0,4 -5,6 CCOC ag. 10 2,1 1,8 0,6 MFOM

Obra civil set. 10 3,7 5,1 -5,7 CCOC ag. 10 2,9 1,2 1,7 MFOM 1 Dada acumulada de l'any actual

Índex de costos de la construcció i IPC

-10

-5

0

5

10

15

2007 2008 2009 2010

Í ndex de cost os de la const rucció IPC

Accessibilitat a l'habitatgeEsforç sobre el salari

20

25

30

35

40

45

I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II

Per

cent

etge

, mitj

ana

dels

últi

ms

4 tr

imes

tres

Catalunya Espanya

19 � Costos laboralsCostos laboralsCostos laboralsCostos laborals

El creixement del cost laboral s’accelera fins a

l’1,2 % el segon trimestre, però es manté moderat

L’Enquesta de Costos Laborals de l’INE situa el cost laboral

per treballador i hora en 2.805,29 euros el segon trimestre,

xifra que implica un creixement del cost laboral de l’1,2 %

interanual, cinc dècimes més que el trimestre precedent, tot i

que continua sent moderat. Aquest creixement ha estat

idèntic al registrat en el conjunt d’Espanya el segon

trimestre. L’acceleració dels costos a Catalunya obeeix a la

moderació de la caiguda interanual dels costos no salarials,

des del -3,4 % el primer trimestre fins al -1,8 % el segon. En

canvi, el creixement del cost salarial s’ha desaccelerat una

dècima, fins al 2,2 % el segon trimestre, i se situa per sobre

de la mitjana nacional (1,8 %). El creixement interanual del

cost laboral per hora efectiva ha perdut impuls en passar de

l’1,2 % el primer trimestre al 0,5 % el segon, atès que el

nombre d’hores treballades ha augmentat lleugerament

aquest trimestre per l’efecte de la Setmana Santa.

L’augment del cost laboral a la indústria perd

impuls mentre que als serveis en guanya

El cost laboral per treballador i mes ha caigut el -2,7 %

interanual al sector de la construcció el segon trimestre, un

ritme més moderat que el primer (-3,8 %). El comportament

del cost laboral als sectors de la indústria i dels serveis ha

estat diferent, mentre que al primer s’ha desaccelerat, al

segon s’ha accelerat, però han crescut pràcticament al

mateix ritme: l’1,8 % a la indústria i l’1,9 % als serveis, el

segon trimestre. A la indústria, però, l’increment del cost

salarial s’ha desaccelerat, fins al 2 %, mentre que al sector

serveis s’ha accelerat moderadament, fins al 3,1 %. El cost

salarial a la construcció s’ha reduït el -2,6 % el segon

trimestre, menys que a l’anterior (-4,7 %).

,

QUADRE 18. Salaris Taxes de variació interanual, en percentatge


Cost laboral per treballador i mes II trim. 10 1,2 0,9 2,5 INE II trim. 10 1,2 1,1 3,5 INE Cost salarial per treballador i mes II trim. 10 2,2 2,2 1,9 INE II trim. 10 1,8 1,8 3,2 INE Altres costos per treballador i mes II trim. 10 -1,8 -2,6 4,3 INE II trim. 10 -0,6 -0,9 4,3 INE Cost laboral per hora efectiva II trim. 10 0,5 0,9 4,9 INE II trim. 10 0,8 1,4 5,6 INE Cost salarial per hora efectiva II trim. 10 1,5 2,1 4,2 INE II trim. 10 1,4 2,1 5,3 INE Altres costos per hora efectiva II trim. 10 -2,5 -2,7 6,5 INE II trim. 10 -1,0 -0,5 6,4 INE Augment salarial pactat en convenis set. 10 1,6 1,6 2,5 DTG oct. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS


Cost salarial per treballador i mes

0

1

2

3

4

5

6

I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Catalunya Espanya

Cost salarial per treballador i mes, per CAII trimestre del 2010

-0,4

0,00,4 0,7 0,7 0,7

1,2 1,3 1,4 1,5 1,82,2

2,7

4,8 5,1 5,25,8

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Can. Bal. Ara. C-M Mad. Nav. And. Rio. Cant. Val. C-Ll Cat. P.B. Ext. Ast. Gal. Mur.

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Cost salarial per hora efectiva, per sectorsII trimestre del 2010

15,7315,67

14,37

16,53

13

14

14

15

15

16

16

17

17

indústria construcció serveis Total

Eur

os

20

L’increment salarial pactat és de l’1,61 % fins al

setembre, nou dècimes menys que un any enrere

En els nou primers mesos del 2010, s’han signat 800 acords

en el procés de negociació col·lectiva, que han afectat a

1.688.758 treballadors. L’augment salarial pactat en aquests

acords ha estat de l’1,61% fins al setembre, nou dècimes

menys que en el mateix període de l’any passat, i per sota

de la inflació registrada enguany (del 2,1 % a Espanya i del

2,4 % a Catalunya, el setembre). Cal destacar que l’augment

salarial pactat en l’àmbit de l’empresa ha estat de l’1,09 %

fins al setembre, inferior a l’1,65 % pactat en els d’àmbit

sectorial, que afecten al 91 % dels treballadors implicats en

el procés de negociació col·lectiva.

L’augment salarial pactat a la construcció fins al

setembre, és l’únic que supera la inflació

Els increments salarials pactats per sectors s’han moderat

amb una intensitat similar amb relació als registres d’un

any enrere. Ara bé, aquests se situen en nivells diferents.

En els nou primers mesos del 2010, l’augment salarial

pactat a la indústria i als serveis ha estat de l’1,45 % i de

l’1,42 %, respectivament, mentre que a la construcció ha

estat del 2,52 %, l’únic que encara es manté per sobre de

la inflació. En els tres sectors, aquests increments són

gairebé un punt percentual inferiors als registrats en el

mateix període de l’any passat.

L’increment salarial pactat en els acords de nova

signatura ha estat de l’1,38 % fins al setembre

En els convenis revisats, que són els que engloben al 90 %

dels treballadors afectats pel procés de negociació

col·lectiva, l’increment salarial pactat ha estat de l’1,61 % fins

al setembre. En canvi, en els convenis de nova signatura

s’ha pactat un augment dels salaris inferior, de l’1,38 % en el

mateix període, i més concretament, de l’1,44 % en els que

són de periodicitat anual, i de l’1,38 % en els que són

plurianuals. L’increment salarial pactat per províncies ha

oscil·lat entre l’1,54 %, el més baix, que ha estat el pactat a

Barcelona, i l’1,95 %, el més alt, pactat a Lleida.

Augment salarial pactat en convenisGener - setembre

2,56

3,59

2,53

1,611,61

2,512,70

3,66

0

1

2

3

4

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

total convenis convenis plurianuals - altres anys

Augment salarial pactat en convenis Per sectors. Gener-setembre

1,45

3,50

2,522,37

1,42

2,39

0

1

2

3

4

2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

indústria construcció serveis

QUADRE 19. Negociació col ·lectiva a Catalunya. Gen . – set. del 2010

Acords Empr. Treball. Increment salarial

col·lectius afectades afectats pactat %

Revisats 694 155.593 1.633.431 1,61

De nova signatura 106 10.097 55.327 1,38

Anuals 25 26 2.329 1,44

Plurianuals 81 10.071 52.998 1,38

Total convenis 767 165.690 1.688.758 1,61 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Augment salarial pactat en convenis

-1

0

1

2

3

4

5

6

2007 2008 2009 2010

Tax

a de

var

iaci

ó in

tera

nual

, en

%

Augment salarial IPC general

Business

Informe de conjuntura econòmica de Catalunya 3r trimestre de 2010