Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón

IaN+Museu Tomihiro en Azuma

Irene Gascón / Hernan Lleida

Diagrama

Símbols que indiquen les característiques dels espais, quina funció té cada àrea

i fletxes que indiquen les circulacions.

Expliquen el funcionament però no d'on sorgeix la forma o els materials.

És com un rusc! És podria extendre per tot el territori!

Exemples de diagrames d'altres projectes.

És una constant per aquest despatx explicar els projectes d'aquesta manera.

La justificació del diseny sempre la fan de forma escrita; i el projecte d'estudi no és

excepció.

- Amb aquests diagrames segur que puc trobar el camí!

Diagrama de la Casa Goethe.

A partir dels recorreguts i activitats dels usuaris es

generen uns diagrames que donaran forma al

projecte.

“El museu és la síntesi de tres elements: museu-natura-treball d’artista. El pas del temps i les estacions i el contacte amb el paisatge és

important.”

“Els maons de vidre filtren la llum natural del paisatge d’Azuma.”

“Museu construït en un únic nivell per facilitar el pas dels visitants.”

La veu dels autors.

- Clar, fill meu, perquè el shoji es caracteritza per la seva lleugeresa, mobilitat i permet una relació física amb la

natura. Un mur de mig metre de gruix, per més translúcid que sigui, no fa cap al·lusió a la nostra arquitectura.

- Es pensen que els maons de vidre, per ser

translúcids, poden fer referència al nostre shoji.Ara bé, la construcció en un únic nivell aixecat sí que

és cosa nostra!

- Aquesta gent es pensa que l'arquitectura Japonesa és aixecarles coses sobre pedres i fer murs translúcids!!

- Mira fill, la nostra

arquitectura s'aixeca

lleugerament perquè

no hi entri l'aigua. I elpaisatge no l'intuim através del shoji, el vivimquan l'obrim. Éslleugera coml'estructura que esmostra evident.Desmuntable i càlida.

- Doncs a mí em

sembla que sí que s’haninpirat en la tradiciójaponesa: tambés’aixeca del terra! Clarque sobre uns pilars

molt gruixuts i

pesats, perquè és

modern i queda bé.L’interior estàcompletament aïllat del’exterior, però hi entrala llum com si tota lapell es tractés d’un shoji

gegant i pesat.

(Ens sembla que no ha captat l’essència de l’arquitectura japonesa)

Les referencies són clares

Ens sembla que el punt de partida d’aquest

projecte no ha estat la relació amb

l’arquitectura tradicional japonesa, sinó una

forma natural.

Planta baixa. Es marquen les peces

que funcionen com estructura.

S'aixeca per relacionar-se amb el

paissatge fent una relectura purament

formal (i equivocada) de

l'arquitectura tradicional

japonesa.

Planta primera. Com a la planta baixa,

s’explica la funció dels espais amb símbols i es

marquen els recorreguts amb fletxes.

Cada volum es un espai d’exposició.

La funció ve determinada per la mida.

Planta segona. Aquest i els altres diagrames,

Expliquen els principis funcionals del projecte.

No transmeten la relació amb el paisatge

que ells posen com a punt de partida del

projecte.

A la maqueta es mostra la importància de la relació amb el paisatge

mitjançat l’elevació del museu i l’ús de maons de vidre.

“Recrear les condicions ideals per estar en contacte amb l’art per mitjà d’una arquitectura contemporània.”

Es tracta d’un projecte que sorgeix d’unes IDEES inicials.

- Relació amb el paisatge,

- facilitat de recorreguts,

- unitat formal dels espais.

En aquest cas el diagrama no dona peu a la forma del projecte, només explica la seva funcionalitat.

Una idea feta arquitectura sense el filtre dels sentits.