Coneixements informàtics

-Nivell alt de: Autocad 2D i 3D, Revit, Photoshop, Sketch Up, Paquet Office, 3D Studio Max i Wineva.-Nivell mig de: Archicad, InDesign i Adobe Premiere.

Cursos

-Curs de 3D Studio Max (25 h.) (2013)-Bases conceptuals i història de l’urbanisme ecològic (60h.) (2010)-La ciutat i la vida (50 h.) (2010)-1:1: Continuació dels treballs de construcció de l’hivernacle de la plataforma PAuS a l’ETSAV, combinat amb continguts teòrics sobre construcció en sec, eficiència energètica, ACV i petjada ecològica (80 h.) (2010)-Projectes en paisatges culturals (50h.) (2010)-Curs d’Autocad i Revit (60h.) (2009)-Sistemes passius i arquitectura vernacular i clima a Mèxic (60 h) (2009)-Metodologia d’administració d’obres (60 h.) (2009)-Identitat i cultura mexicana (60 h.) (2009)-Curs de Sketch Up (20 h.) (2006)-Curs de Photoshop (20h.) (2005)

Experiència professional

-2011 Col·laborant en el muntatge, desmuntatge i explicació de l’exposició de PAuS “El món canvia, tu canvies, la teva llar també...” al FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a Barcelona. -2010 Guia d’arquitectura del 48H Open House Barcelona.-2010 Col·laborant en el muntatge i informant de l’exposició Eme3 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).-2007 Col·laborant per PAuS en el muntatge i desmuntatge de l’stand “El Primer Pas” del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) al Construmat 2007 a Barcelona.-2005-2007 Delineant durant els estius amb l’arquitecte Vicenç Muriscot a Porqueres. Plànols bàsics i executius, detalls constructius, plànols d’instal·lacions, renders i fotomuntatges. Utilitzant autocad, archicad, sketch up i photoshop.-2005 Becari a la biblioteca de la ETSAV (UPC).-2001 Manobre durant els estius a l’empresa Construccions Llinàs-Masó.

Qui sóc?

-Em dic David Ricart Boada i sóc natural de Porqueres (Girona).-Visc al carrer Rosselló 478, 1r 4a de Barcelona. CP 08025-Sóc Arquitecte per la ETSAV (UPC). -El meu número de telèfon és 620386237.-La meva adreça electrònica és davidricart.arq@gmail.com-El meu perfil de LinkedIn és http://www.linkedin.com/in/davidricartboada

Com sóc?

Em considero un arquitecte de la terra que valora el paisatge i estic convençut que cada poble pot millorar potenciant els seus recursos naturals. Inquiet, treballador i empàtic, també sóc un apassionat de l’ho social, la mobilitat i la cultura de cada poble o barri.

Formació

-Llicenciat en Arquitectura Superior a l’ETSAV (UPC). -Curs 2008/2009 d’intercanvi al TEC de Monterrey (Mèxic).-Batxillerat Tecnològic a l’IES Pla de l’Estany (Banyoles).

Idiomes

-Natiu: Català i castellà.-Nivell mig: Anglès

Projecte a Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

Cursos fl uvials

Sistemes verds lliures: agrícola i bosc Ciutat

Infraestructures principals

Renaturalització del Riu Sec

Intencions

Possible xarxa de recorreguts verds

Anàlisi Recuperació de la relació entre la ciutat i el Riu Sec

A la foto es veu com al passat la ciutat encara no havia envaït tant el riu Sec i la llera era molt més ample. A dalt es veu el plànol dels primers assentaments de Cerdanyola, on s’observa que la ciutat va començar a créixer al voltant del riu. Aquestes característiques són les que volem recuperar: la renaturalització i la relació amb el centre de la ciutat.

Actualment a l’àrea de Cerdanyola existeixen diferents lloc per gaudir del verd, tots connectats als dos cursos fl uvials. Per tant, es proposa la millora d’aquests i de les seves connexions amb el corredor verd (futur projecte) i la via verda en procés, creant així una xarxa de recorreguts verds.

Vista aèrea 1947- Cerdanyola

NUCLI URBÀ DECERDANYOLA DEL VALLÈS

NUCLI URBÀ DE RIPOLLET

NUCLI URBÀ DEBARBERÀ DEL VALLÈS

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONA

El transcurs del riu Sec passa perels termes municipals de Barberàdel Vallès, Cerdanyola del Vallès iRipollet, però només interaccionaamb els nuclis de Barberà iCerdanyola.Per a Barberà, el riu és un límitque podria integrar-se més en laciutat com a parc fluvialperímetral.A Cerdanyola, el riu Sec s'endinsaa la ciutat, de manera que per aaugmentar la secció del rius'intenta fer la mínimatransformació amb el màxim profitde l'espai.

La riera com a espai fl uvial Les franges de la llera del riu

B'

B

125

100

100

A

A'

UNIVERSITAT AUTÒNOMA HORTS

BOSC DE RIBERA

RIU SEC

BOSC DE RIBERA C-58 BARBERÀ DEL VALLÈS

Zona d’intervenció del Riu Sec

Secció A-A’ Secció B-B’

Transformació A-A’ Transformació B-B’

Zona UAB-C58-Barberà del Vallès Zona centre Cerdanyola del Vallès

Funcions del bosc de ribera

Funció de barrera Funció de font Funció de fi ltre Funció d’embornal Funció de corredor

Proposta

Estratègia

Projecte al Pla d’Urgell (Lleida): Anàlisi del territori

Litologia Hidromorfologia

Elements del relleu Formes del relleu

Seqüència del sistemes morfològics del Pla d’Urgell

Topografi a, conreus i canals

Estat previ als canals

Sistema hidrològic

Formes del sistema hidrològic

Conreus

Comparativa parcel·les i edifi cacions del Pla d’Urgell i la Plana de Vic

Característiques bàsiques:-Parcel·lació dels camps de forma rectangular, molt allargada i estreta.-Masies bastant distanciades, la majoria són granges.-Pocs camins.-Molts camps per una sola propietat.

Característiques bàsiques:-Parcel·lació dels camps de forma irregular i orgànica.-Masies molt juntes, les unes amb les altres.-Molts camins que van connectant totes les masies una darrera l’altra.-Pocs camps per una sola propietat.

������� ���� ��� ��� !"�� "# $ %&� "' ('� #)$(�*)+ "#$ �$,!)*�-(" ��.�*%'/" $)$"'(' )01% $�'$ ��%*�"1�#"' ��0%&)�)$�$�"1" #%'"#)0" *��" )"#"'$ "��2 "�0"�$ %1%�)$�'��"��")��)���"�� *"�%'�3���$ �/"##"'$ "#)01% $�'$#/)"#�"*%0(')*�*)+�� ���($%/)�����4����56-(".�1 %1% *)%'�$('�*%�0(')*�*)+07# 81)��)9�()��)('98*)��**7#��#1%�&�"#3���"):$ �'#/" #��6-("*%''"*$���*%0� *��0&*)(�$�$#*%0��' "#�6;)*)<) %'���='"��"9" %*� )��� *"�%'����")��/)���' "#�

� �� ��"#*� "$" "#�%*��#*%''"*$"'�)9" "'$#1%&��*)%'#�"��*%0� *�3��0�>% )���"��"#*%'9�("):"'��%���" (##�3

Estructures viàries

“Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residència està massa allunyat, l’individu agafa una altra referència o centre).”

“L’àrea de cada citat adopta una forma semblant a l’hexàgon, ja que és més efi cient sense solapaments amb altres poblacions.”

Teoria del lloc central, Walter Christaller

Creixement de poblacions

Els pobles i el mosaic territorial

Tipus de conreu a Catalunya Tipus de conreu al Pla d’Urgell

Formes de l’agricultura

Formes d’assentamentsExemple de creixement

Formes dels traçats

Pla estratègic de Real de Catorce (Mèxic)

Esquema d’usos del sòl

Real de Catorce es troba en una vall a l’Estat de San Luis Potosí (Mèxic) a una alçada de 2750 m d’altitud. Algunes de les característiques del lloc són que està situat en una zona desèrtica i que el seu principal accés és a través d’un túnel de 2,3 km (Túnel d’Ogarrio).

Aquest poble va ser un important centre miner durant els segles XVIII i XIX. S’hi extreien minerals i metalls preciosos, principalment plata.Quan hi havia el boom miner el poble va arribar a tenir 16500 habitants i fi ns hi tot s’hi encunyaven monedes amb una Casa de Moneda pròpia. Però quan les mines ja no produien el poble es va anar abandonant fi ns a l’actualitat on la meitat del poble són ruines i hi viuen 1400 habitants.

Habitatge PlaçaComerçÚs mixtRestaurantHotelRuina

Gob. Ofi cines- escolaCentre mèdicCentre religiósEquipament

DAFO de Real de Catorce

Debilitats:-Zones deteriorades o en ruines.

-Mal estat de les instal·lacions de serveis bàsics als carrers.

-Falta de serveis pú-blics: entres mèdics, es-coles,...-Falta de depuradora-Falta d’espai públic.-Habitatges en males condicions a la part sud del poble.

-Falten diversitat de tre-ball del poble.

Fortaleses:-Molt turisme.-Riquesa cultural.

-Integració social.

-Riquesa patrimonial.-La majoria d’habitatges compte amb serveis bà-sics (aigua, clavegueram i llum).-Reconeixement del poble a nivell nacional.-Accés complicat al poble.-Entorn natural.

-Tranquilitat.

Oportunitats:-Restauració del patri-moni. -Conservació de tradi-cions culturals.-Escola de formació professional.-Millora de la imatge urbana.-Millora de les infra-estructures (camins, accessos) i dels ser-veis bàsics (escoles, centres,mèdics,...)-Aprofi tament dels recursos naturals.-Cooperativa producto-ra de “nopales”.

-Ecoturisme.-Infraestructura per peregrins.-Recuperació de la riera.

Amenaces:-Sobredependència del turisme.

-Sobreexplotació del peyote.-Ús de materials que distorsionen la imatge urbana.

-Falta de normativa edi-fi catòria.-Mal manteniment dels camins.-Falta de cultura am-biental.-Falta d’incentius per l’ús dels serveis educa-tius per part de la po-blació.

Projecte a Sant Adrià del Besòs

L’espai d’oportunitat es trobava a l’est del riu Besòs (barrera natural que separa amb la ciutat de Barcelona) i d’un teixit d’illes dels anys 50, al sud del centre de Sant Adrià, a l’oest de la zona industrial en creixement i al nord de la platja.En aquest espai d’oportunitat s’hi trobava un gran supermercat amb els seu gran aparcament i naus industrials al nord i al sud cosa que feia dèbil la relació amb l’entorn.Amb aquesta premisa, teníem la possibilitat de readaptar la part de Sant Adrià que està més pròxima al mar creant una comunicació entre el centre de Sant Adrià i el mar, però tenia barreres físiques com un aparcament sota la C-31 i les vies del tren.Així doncs, el repte era solucionar el problema de les barreres físiques entre el centre de Sant Adrià del Besòs i el mar mitjançant un eix de comerços i un cosit d’equipaments, alhora que creàvem un nova façana amb la zona industrial i un nou front marítim.

Secció longitudinal amb els comerços actuals

Secció longitudinal amb el nou eix comercial

El projecte formava part d’un seguit de projectesque volien millorar la part fi nal de l’Avinguda Diagonal, tenint en compte el nou punt neuràlgic que represen-tarà la Central Tèrmica, una vegada adaptada com a equipament per absorbir la demanda que té Barcelona.

Esquema amb el nou eix comercialEstat actual de la zona

Esquema amb els comerços actuals

Esquema d’equipaments existents Esquema del nou cosit d’equipaments

Secció longitudinal amb els equipaments actuals

Secció longitudinal amb el nou cosit d’equipaments

Alçat via comercial Tipologies planta baixa Tipologies planta 1

Procés de desenvolupament de les tipologies

Local comercialServeis comunitaris

EquipamentHabitatge 2 D

EquipamentHabitatge 2 D

El projecte volia relacionar-se amb el teixit urbà existent creant un nou teixit d’illa similar però alhora amb una semblança a un casc antic, ja que per dins hi fèiem passar carrers peatonals que comunicaven a places públiques entre illes.El nou barri era autònom ja que tenia petits equipaments per a ell i complementari al seu entorn, ja que tapava així les mancances d’equipaments que hi havia amb el teixit existent.

Planta general

Secció i planta eix interior illes

Secció i planta eix comercial

Projecte a Monterrey (Mèxic)

Els usos de sòl indicaven que la zona de l’emplaçament estava envoltada per indústria.També exisitien colònies que comptaven amb usos mixtos, ja que no només hi havia vivendes sinó també tallers i petits comerços disperços, excepte en el nou fraccionament que preveia comerços en el seu interior al llarg d’una avinguda i endinsant-lo dins el fraccionament a través d’un altre eix.Destacar també que hi ha molt poques àrees verdes.

Esquema de vials

L’emplaçament del projecte està situat al nord del Casc antic de Monterrey, en un solar de 10 hectàrees en desús.La parcel·la, de forma triangular, estava delimitada per dues avin-gudes importants (Av. San Nico-lás i Av. Metalúrgicos) a l’est i a l’oest respectivament, i per una nau indusctrial al sud.A l’oest s’hi estava construint un fraccionament (urbanització amb tanca perimetral) i a l’est hi havia la fàbrica de ciment Cemex.

Planta general

RiuSanta Caterina

Parc Fundidora

Emplaçament

Casc Antic de Monterrey

Esquema d’usos del sòl Habitatge actual

Habitatge futur

Comerç

Parc

Usos mixtos 1 (tallers i habitatge)

Terreny del projecte

Usos mixtos 2(tallers, comerç i habitatge)

Usos mixtos 3(equipaments i habitatge)

L’estratègia del projecte consisteix en:-Situar els equipaments de petita escala i de gran escala als vèrtex de la parcel·la.-Crear un parc lineal interior que connecta els equipaments i que podria seguir en un futur a la parcel·la de la fàbrica Cemex, si aquesta es convertís en un parc com ho va fer el Parc Fun-didora. alhora aquest parc fa de pulmó d’aquest nou barri.-Crear un eix comercial que seria continuació del que hi ha a l’interior del fraccionament oest de l’emplaçament i que acabaria a l’Avinguda Metalúrgicos.-A l’eix comercial i a la part nord de la parcel·la hi trobarem habitatge plurifamiliar, mentre que a la part sud hi situo habitatge unifamiliar i town houses (permeten convertir la planta baixa en comerç).

1

2

3

45

67 8

9 1011

1-Auditori, biblioteca i auditori exterior2-Tallers3-Esplanada auditori4-Habitatges plurifamiliars5-Comerços6-Town houses7-Habitatge plurifamiliar8-Parc lineal9-Escola10-Pistes esportives11-Gimnàs i cafeteria

Habitatge plurifamiliar

Planta tipus habitatge nord eix comercial

Planta tipus habitatge sud eix comercial

Secció per parc lineal

Secció per eix comercial

Habitatge unifamiliar

Planta baixa Façana principal

Planta primeraFaçana posterior

Habitatge town house

Façana posterior

Façana principal

Planta baixa

Planta primera