El racó de la bassa de Can Cardús

La Fam del Cotó

Sense bitllet de tornada!

LA REVISTA D’ESPARREGUERAnúmERo 129

3€

AbRIL-mAIG 2013

Immigració d’Esparreguera

LA PRImERA REVISTA DIGITAL D’ESPARREGUERAwww.SETSETSET.cAT

La informació local ara també

a la xarxa

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fisioterapiarevers.com

n Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONAn Prepart i postpartn Incontinències a l’esforç i postpartn Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

n Especialistes en tendó, múscul i lligamentn Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

n Columna vertebral, cefalees tensionals i d’ori-gen cervical

n Osteopatia infantil, treball amb nadonsn Tractament en període de gestación Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

Isaac Serrano, fisioterapeuta especialista en teràpia manual i rehabilitació esportiva.

Miriam Ávila, fisioterapeuta i osteòpata (adults, embarassades i nadons)

Sílvia Luna, fisiote-rapeuta especialis-ta en sòl pèlvic.

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ACTIVITATStai-chiiogapilateschi-kungkung fu adults i infantil gimnàstica per a gent granmoviment conscient i creatiu bollywoodsalsadansa viva

TERÀPIESacupuntura quiromassatge shiatsuosteopatiaaiurveda drenatge limfàtic naturopatia homeopatia reikiflors de bach astrologiaconstel.lacions familiars

c/ Gran, 52EsparregueraT. 93 777 29 52

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4. T. 93 173 81 75

pastissers artesans

3

L’esquerda que ens separa

Sant Jordi sempre ha estat per a nosaltres, amb el permís de les roses, el dia del llibre. La prova és

que l’endemà d’aquesta festa, el 24 d’abril, molta gent portarà un llibre sota el braç. La pregunta és: de

paper o digital? Cada un té les seves virtuts i defectes, però el que està clar és que els smartphones,

les tauletes, els kindles, els gadgets, els iPods, etc. cada cop arriben a més gent, però molts, en canvi,

es queden enrere.

Sembla que parlar de portàtils, reproductors de música, càmeres digitals ja equivalgui a parlar

del neolític. Les noves tecnologies ens han permès reduir les distàncies: ara podem tenir familiars i

amics repartits per tot el món i hi podem parlar (i veure’ls) de manera instantània i gratuïta via mail o

videoconferència. Tanmateix, totes aquestes innovacions que haurien d’afavorir la nostra comunicació

sembla que ens tendeixen a aïllar-nos. Només cal agafar el tren o la Igualadina a les 8 del matí, de ben

segur que més de la meitat dels passatgers està “concentrat” amb el seu telèfon, parlant pel whatsapp,

mirant el facebook o simplement jugant amb alguna aplicació. És normal, ja que resulta difícil trobar un

tema de què parlar amb el desconegut que segui al nostre costat.

El que ja és més alarmant és veure a les terrasses dels bars, amics que ja no parlen ni discuteixen,

sinó que xategen. Que semblen més preocupats per la pantalla del telèfon que per la persona que tenen

davant. I la mateixa escena es pot repetir en espectacles, reunions, i fins i tot àpats familiars. Sembla

que sigui més important publicar què estem fent, que no pas fer-ho.

A l’altra cara de la moneda hi trobem els qui no han volgut, pogut o sabut adaptar-se a aquests

canvis. Aquells que, pels motius que sigui, no han fet aquest salt cap a les noves tecnologies, i com

a conseqüència es troben davant un mar de dubtes a l’hora d’enviar un mail, extreure les fotografies

d’una targeta de memòria o compartir un document a través de Dropbox. És aquí on es fa present l’es-

querda digital, quan un sector de la societat es queda “enrere” ja que no ha après a utilitzar aquestes

noves eines i per tant li costa seguir a la resta.

Formar part d’una banda o l’altra de l’esquerda no ens fa ni millors ni pitjors, però si que ha de fer-

nos reflexionar. No és normal parlar més amb un amic a través d’una pantalla que quan el tenim davant.

I tampoc es pot dependre dels fills, germans, veïns, néts, etc. perquè ens resolguin sempre els mateixos

dubtes informàtics, ja que mai és massa tard per aprendre, només cal voluntat i paciència.

EditorialConsell de redacció

setsetset4

2 EDITORIAL ConselldeRedacció

5 UN POEMA PER SANT JORDI 6 AMB EL 777 PEL MÓN 7 TWITTS 777 perÀlexCasanovas

7 EL TEMPS perEnricGili

8 RECULL DE PREMSA perOriolEsteve

10 SOBRE L’ADHESIÓ DE TURQUIA A LA UE APEUDECARRERperEduardRivas

11 LA IMMIGRACIÓ D’ESPARREGUERA perEdmonPiquéiCarlosOrtí

12 ENTREVISTA A JORDI MESTRES EdmonPiquéiCarlosOrtí

14 EL RACÓ DE LA BASSA DE CAN CARDÚS perIngridRegaladoialumnes de6èdel’EscolaPauVila

18 LA FAM DEL COTÓ RACÓD’HISTÒRIAperJosepRàfols

19 I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? :) perCarlosOrtí

19 AI, L’ISTIU! ENVIATESPACIALperEdmonPiqué

20 NOUS CATALANS? ELSRICSIELSRUCSperTeresaPrats

20 PARADA CULTURAL 21 SACRIFICANT EXPERIÈNCIES DESDELLUNYperAdePalomar

22 #VISCAELTUTU APASSIONATPERL’ESPÀRRECperGerardBidegain

23 MANIFEST SOBRE MANIFESTOS PERAMORAL’ARTperCarlesReynés

24 PASSIÓ I PASSIONS D’UNTEPSNOTANLLUNYÀperPaquitaVives

25 CROÀCIA NO INTERESSA A NINGÚ DESDEZAGREBperAnnaValldeperes

26 LLIBRES D’AUTORS ESPARREGUERINS perCarmePaltor

27 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… perClubExcursionistaEsparreguera

28 CREDIBILITAT, CONFIANÇA EN ENTREDIT?

UNAREFLEXIÓperJosepMariaBrunet

29 ENTITATS “CARAMELLES” 30 VERSIÓ 2013 perGerardBidegain

31 L’ENTREVISTA RAMON BULLIT perCarlesReynés

ANUNCIAR-SE ÉS COL·LABORAR

SETSETSET.CATNÚMERO 129

ABRIL-MAIG 2013600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Carles

Batlles, Gerard Bidegain, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols,

Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Ade Palomar, Teresa Prats, Edmon Piqué, Carles Reynés, Eduard Rivas, Anna Valldeperas. Col-

laboració: Alex Casanovas, Club Excursionista d’Esparreguera,

Ràdio Esparreguera, Institut El Castell, Institut El Cairat. Il·lustració: Pep Llopart.

Fotografia: Cps, QSitjà. Correcció: Rita Maria Vila, Matea Bradicic

Publicitat: 620 810 890 Disseny i distribució: TD’G

Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

8

31

29

14

SumariPortada: Pep Llopart

5

Knew you were trouble when you walked in

Took me to places I had never been

I became passionate within

Looking for your caress on my skin

You got me smoking all your sighs

There is no going back for me

Your body will be my next sin

And you don’t know how nice that is

Just got to put your lips close to mine

As long as they don’t touch it’ll be fine

That’s what you said standing by my side

Hiding from strangers in the night

Wondering how much I’ll have to lie

Asking me if I’ll ever cross the line

Feeling dead and alive at the same time

I wish this wasn’t such a crime

You leaned for a kiss in the backyard

Your gaze stuck inside my head

I tried not breathing very hard

But the rain cursed my heart

Then you smiled and stroked my hair

And thought I’d die right there

I smelled your scent in myself

Felt satisfied, but guilty as hell

I know we can do this no more

I’m sick and my heart is getting sore

I tell myself I can’t see you anymore

I say this kiss will be the last one

Yet I end up crawling to your home

Wish I could find you alone

I see you when I’m on my own

... I want you to the bone

Des de què vas aparèixer, vaig saber que series un problema,

em vas portar a llocs on mai havia estat

i, mentrestant, em vaig tornar passional

buscant les teves carícies en la meva pell.

Em tens fumant els teus sospirs,

per mi no hi ha volta enrere.

El teu cos serà el meu següent pecat

i no saps què bé em sembla.

Només has de posar els teus llavis a prop dels meus,

no passarà res si no es toquen,

això em vas dir dret al meu costat,

amagant-nos d’estranys en la nit.

Imaginant quant més hauré de mentir,

preguntant-me si algun dia creuaré la línia,

sentint-me morta i viva al mateix temps,

tant de bo això no fos un crim tan gran.

Et vas inclinar per un petó al pati del darrere,

la teva mirada es va estancar dins el meu cap,

vaig intentar no respirar massa fort,

però la pluja va maleir el meu cor.

Aleshores vas somriure i em vas despentinar

i jo vaig pensar que podia morir-me allà mateix.

Vaig olorar el teu perfum en mi,

em vaig sentir satisfeta però extremadament culpable

Sé que no podem continuar amb això,

estic malaltissa i el meu cor s’està fent malbé,

em dic a mi mateixa que no t’he de veure més.

Dic que aquest serà l’últim petó,

però d’altra banda acabo arrossegant-me a casa teva,

tant de bo pogués trobar-te sol.

Et veig quan estic tota sola

... et vull fins als ossos.

Lisi UrqUiza Martínez

2n de Batxillerat Institut El Castell

Sant Jordiun poema per

setsetset6

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA

T. 93 777 53 22

tractaments facialstrataments corporalsmanicura | pedicura

depilaciósolàrium

maquillatge

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERA

Av. Generalitat, 32T. 93 770 34 07

ABRERA

Xavier Gonzalez i Joan Navarro, lectors i subscriptors del 777, es van recordar de nosaltres mentre anaven de viatge per l’altra banda del món. Des del Cerro Tronador (Beriloche) ens van fer arribar aquesta foto amb la nostra revista que van fer arribar fins a aquest punt tan bonic de l’Argenti-na. Un país que els va fascinar, per les seves costums, la seva amabilitat, els seus paisatges i el clima agradable que van poder gaudir mentre nosal-tres patíem el fred de l’hivern.

Una colla d’amics, lectors i col-laboradors també van portar la revis-ta fins a L’abadia de Santa Maria de La Grassa (Lagrasse), en el Llenguadoc Roselló, entre Carcassona i Narbona. Una terra amb molta història política i religiosa en la qual en resten molts vestigis del pas de diferents creen-ces, forces i poders. Prop del Miner-vois, una terra reconeguda pels seus vins i banyada pel Canal del Midi.

©jn

avar

ro©

tgas

ton

7

El temps del mes de març a EsparregueraAquest mes s’ha de destacar per l’abundància de les pluges, afa-vorides per la situació de l’anticicló sobre les illes Britàniques que ha generat la circulació de les pertorbacions atlàntiques sobre Catalunya, desprès de travessar tota la península. El total de pluja recollida en els 12 dies de pluja ha estat de 82,6 mm per m2 quantitat que dobla la que correspon a la mitjana dels mesos de març. El dia 5 amb pluja de mati, tarda i nit es dona la màxima pluja amb 23,3 mm. Un altre conseqüència d’aquesta situació atmosfèrica han estat les baixes pressions que hem tingut durant tot el mes. Entre els dies 7 i 12 de març esdevé el període més estable i per tan més assolellat, del 13 al 16 hi ha una baixada de temperatures i concretament el dia 14 es dona la mínima del mes amb 1ºC. Analitzant el conjunt del mes, les temperatures amb una mitjana de 12,8ºC (un 0,4ºC superior a la mitjana del període 1960-2013) s’han mantingut en el nivell habitual que pertoca. També hem tingut uns quants dies seguits de vent del NE si bé d’intensitat moderada.

Dades a destacar del mes:Temperatura mitjana: 12,8ºCMitjana de les màximes: 17,6ºCMitjana de les mínimes: 7,8ºCMàxima del mes: 23,0ºC el dia 28Mínima del mes: 1,0ºC el dia 14Precipitació: 82,6 mm (12 dies)Precipitació acumulada els darrers 12 mesos: 545 mm

EL TEmPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

Maria Mas @mariamas_

#Esparreguera suspèn en transparència on-line (menys d’un 25%

d’indicadors positius), #Abrera i #Olesa aproven #fail pic.twitter.

com/dFikdqgVmw

Gerard Bidegain @GerardBidegain

Cap a la #PassióEsparreguera a cantar a la Sinagoga.

Avui enlloc de salms toquen Els Segadors #ViscaelTutu

#ViscalaRepúblicaCatalana #14abril

Matea @coconut_skins

Avui de bona nit llegeixo els contes presentats al certamen literari

dels nens i nenes de les escoles de primària d’Esparreguera. :)

Adolf Bargués @adolfbargues

Ha estat un honor servir al consell rector de #escolacooperativa

elpuig #esparreguera; talent fent talent per al pais.

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM

@EsparregueraFM Neixen els Amics de La Passió d’#Esparreguera

(APE), distintiu per qui faci un donatiu de 60 € anuals (reduïts per

parella i fills)

Oriol Castellví @oriolcas

Jesús seria de la PAH i els del PP serien els fariseus. #ViscaelTutu

#Esparreguera #ViscaLaPassiódEsparreguera

Xavier Mas @SamReivax

Caramelles #Esparreguera i també... #ViscaelTutu http://

instagram.com/p/XhQKpXATxH/

TWITTS777

©cps

setsetset8

RECULL DE PREMSA OriOl EstEvE

L’Ajuntament tanca l’exercici 2012 amb 3,9 milions d’euros de romanentEl govern local treu pit ja que el deute del consistori no supera el 75%, com passa a moltes altres poblacions

El romanent està en part compromès i no es pot tocar, ja que inclou l’estalvi de la paga de desembre dels empleats municipals. L’alcalde, Joan-Paül Udina ha afirmat que aquest tancament positiu és fruit d’una sèrie de mesures preses durant en aquest mandat i l’anterior.

Les 3 notícies més llegides a la revista digital setsetset.cat1a Entrevista a Eduard Rivas després de la seva dimissióhttp://www.setsetset.cat/entrevista/6775/

2a Èxit a l’encesa de l’estelada de l’ANChttp://www.setsetset.cat/article/6689/

3a Divendres de TV3 a Esparreguerahttp://www.setsetset.cat/article/7240/

Ràdio Esparreguera rep el V Premi per la diversitat en l’AudiovisualEl Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el reconeixement a l’emissora local pel programa “Mosaic”

La finalitat del programa és que la gent de la vila conegui les diferent comunitats d’immigrants que conviuen a Espar-reguera donant-los-hi veu. Aquest espai s’emet mensual-ment i es porta a terme amb la col·laboració de la Regidoria de Nous Catalans, que a cada programa explica quines acci-ons s’estan portant a terme des del consistori. També hi ha una secció d’entrevistes a immigrants de diferents països i un espai per parlar de temes d’interès social.

L’Institut El Cairat rep un premi a la investigació

El centre va ser guardonat dins el marc de l’Expo-recerca, on 32 alumnes de l’institut van presentar-hi els seus treballs de recerca. Concretament, el premi reconeix el foment de la investigació sobre el paper de la dona a la societat i la història.

3,9M €h

9

Un de cada cinc esparreguerins és a l’aturAmb dades de març de 2013, 2.263 persones en edat de treballar d’Esparreguera no tenen feina

L’atur ha augmentat un 10,1% a la nostra vila si comparem les dades de l’observatori Comarcal d’Ocupació del Consell Comarcal del Baix Llobregat del mes de març d’enguany amb les del mateix mes l’any 2012.

Als pobles veïns les xifres també són alarmants però no superen la taxa d’atur del 19,4% que registra Esparreguera: Collbató 12,4%; Olesa de Montserrat 18,9 i Abrera 16,3 %. L’atur total del Baix Llobregat a març de 2013 és de 73.454, és a dir d’un 17,2%.

Trobareu l’informe complet a la nostra web (www.setset-set.cat) i a la web del Consell Comarcal del Baix Llobregat: (www.elbaixllobregat.net)

El cercle d’iniciatives empresarials d’Esparreguera (CIEE) presenta el concurs Espai Idea 2020El certamen vol recollir totes les idees i projectes de la vila per fer-ne promoció i veure si poden aconseguir algun suport

El concurs no només és per a particulars, sinó que des del CIEE també es volen adreçar a les entitats perquè facin les seves propostes. No hi ha cap mena de restricció per secció, és a dir, que les idees poden formar part de qualsevol camp, des de l’educació fins a la tecnologia, passant per la cultura, l’esport i molts d’altres.

Tothom que visqui o treballi a Esparreguera està convidat a participar-hi. Només han d’entrar a la web del CIEE www.cieesparreguera.com. La data límit per presentar els projec-tes és el dia 1 de maig.

L’Ajuntament adquireix l’antiga escola de les mongesLa compra afectarà als edificis del carrer de Baix i del carrer Hospital

El preu acordat amb la congregació religiosa Dominiques de l’Anunciata per l’adquisició dels immobles és de 154.000 euros. L’espai obtingut per l’Ajuntament és de 1.500 m2 i en-cara no se n’ha definit la seva finalitat, però el regidor d’Ur-banisme, Josep Rovira, ha declarat que “aquest espai d’ús public, per a futures generacions, es podria utilitzar per a un equipament cultural, social, sanitari o administratiu”.

Alumnes de Batxillerat Artístic del Castell actuen a Can ComellesUna experiència molt positiva per al alumnes que van compartit el seu treball amb públic

Els alumnes de 1r de Batxillerat Artístic del Castell han presentat el seu projecte artística a Can Comelles on han in-terpretat temes com Summertime, Noches de Bohemia, Every breath you take, Little wing, Tu Calorro, I want to break free, Impossible… Van fer una primera actuació a la residència de gent gran on van tenir una gran rebuda. Després van actuar al Taller Ocupacional on van aconseguir una gran complicitat amb el públic que va passar de les llàgrimes d’emoció dels primers temes al sarao més rumbero al final d’acte.

espai-idea

2013suma-t’hi!

setsetset10

oPInIÓA PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg (www.noucicle.org/erivas)

SOBRE L’ADHESIÓ DE TURQUIA A LA UE

Tot just fa unes setmanes el ple munici-

pal del nostre Ajuntament va debatre una

moció sobre l’eventual adhesió de Turquia a

la UE. El text presentat era contrari a l’entra-

da del país turc al club dels 27 (al juliol ja

serem 28 amb la incorporació de Croàcia) i

va ser rebutjada per una àmplia majoria dels

grups municipals.

En l’actualitat les negociacions d’adhe-

sió entre Brussel·les i Ankara estan pràctica-

ment congelades amb pocs avenços signifi-

catius. Les negociacions s’estructuren en 35

capítols sectorials que comprenen tot el ca-

bal jurídic comunitari. Des de que Turquia

va esdevenir país candidat per entrar a la

UE, ara fa 7 anys, el Consell Europeu, Fran-

ça, Alemanya i Xipre han bloquejat l’apertu-

ra, com a mínim, de 8 capítols per avançar

en la negociació. En tots aquests anys, dels

35 capítols només s’ha aconseguit aprovar-

ne un relatiu a la ciència i recerca.

Fa dos anys, davant la manca d’avenços, el

Comissari europeu d’ampliació, Štefan Füle,

va proposar l’establiment d’una “agenda posi-

tiva” que doni un nou impuls a les relacions

entre la UE-Turquia. Aquesta iniciativa que

complementa però que en cap cas reemplaça

les negociacions d’adhesió està permetent in-

tensificar el diàleg en matèria de migració,

mobilitat i comerç, tot avançant vers l’alinea-

ment de les polítiques turques vers la UE.

Si les relacions per l’adhesió entre la UE i

Turquia no evolucionen, més d’hora que tard,

s’haurà de produir un debat al si de la Unió per

decidir si allargar o donar per finalitzades unes

negociacions que no prosperen. Tenint present

que els acords s’han de respectar (pacta sunt

servanda), un tancament abrupte d’aquestes

negociacions suposaria el primer precedent de

la Unió en desdir-se d’unes decisions preses i

debilitaria la seva credibilitat en l’àmbit inter-

nacional.

A Turquia, la gran interessada a l’inici

d’aquest procés per sumar-se al club europeu,

el suport popular al procés d’integració ha

disminuït considerablement en els darrers

anys per la manca d’avenços. El Govern turc,

per la seva banda, no té intenció d’aixecar-se

de la taula de negociació: té el marc perfecte

per implantar unes reformes necessàries però

en molts casos impopulars per modernitzar el

país, però que en el context de negociació

amb Brussel·les no el desgasta.

El 2005, fons comunitàries estimaven

unes negociacions que es podien allargar

una dècada. La complexitat actual ens mos-

tra, però, que aquest interval de temps serà

molt superior.

Caldria que s’avancés en aquest mandat en la cerca de complicitats

Lisi UrqUiza

Institut El Castell

Una dona victoriana l’any 2013?

Actualment, tots

pensem que el rol de

la dona en la societat

ha canviat i que els

problemes contra els

quals les dones havi-

en de combatre fa

dècades ja no existei-

xen. L’any 2013, les

dones són independents i han aconseguit canviar

la seva natura. Però, realment no existeix cap do-

na victoriana l’any 2013? Són les dones completa-

ment lliures davant la pressió social?

És difícil trobar una dona victoriana a la nos-

tra societat, però és interessant pensar que hi ha

avantatges que aquestes tenien i que actualment

no els tenim.

Algunes dones victorianes podien sentir-se

víctimes i presoneres d’una estricta societat; la

dona actual és lliure d’escollir el seu destí a països

desenvolupats, però, segueixi el que segueixi,

haurà de pagar per la seva tria. Si vol estar soltera

i sense fills, no serà culpada com a l’època victori-

ana, però haurà de ser suficientment valenta per

encarar la solitud de la vellesa. D’altra banda, si es

converteix en mestressa de casa, els seus fills i

l’amor del seu espòs hauran de compensar un dur

treball diari aparentment ignorat per tots.

Però si ella és mare i esposa, haurà de pospo-

sar la seva independència i aficions durant alguns

anys i dedicar-se a la seva família, que serà, des-

prés de tot, el negoci més important i la inversió

en la seva vida; no serà econòmic com en l’època

victoriana, sinó emocional.

La nostra societat empeny els joves a ser qua-

lificats i independents, però també hauria d’enco-

ratjar els nostres futurs homes a compartir les

feines de casa i la criança dels fills, ja que a una

mare estressada i cansada també li agradaria, a

vegades, ser la fràgil dona victoriana totalment

protegida pels pares i el seu marit.

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

Més de 35 anys al seu servei!

11

LA IMMIGRACIÓ D ’ESPARREGUERA ( o b s e r v a t o r i d e c i u t a d a n i a i i m m i g r a c i ó )

p e r e d m o n p i q u é i c a r l o s o r t í

Des de temps immemorials persones d’arreu han hagut de deixar el seu lloc natal per viure millor o, sim-

plement, per viure, donant lloc al fenomen migratori. Fins fa relativament poc, Espar-reguera era, com la resta de Catalunya i l’Estat espanyol, una destinació freqüent per aquelles persones que aspiraven a mi-llorar el seu nivell de vida.

Les últimes dades de l’Observatori de ciutadania i immigració de la regidoria de Nous Catalans d’Esparreguera, presentat el passat mes de febrer, ha posat de manifest com el nombre de residents estrangers ha decaigut fins a suposar tan sols el 8,8% del total d’esparreguerins, una dada que si bé és significativa, és inferior als nivells comarcals (11,5% al Baix Llobregat) i al total de Catalunya, que es situa al 15,9%. És a dir que el percentatge del total dels immigrants s’ha reduït un 5% en menys d’un any. Cal tenir en compte que fa cinc anys que la població total d’Esparreguera s’ha estabilitzat al voltant dels 22.000 habitants (actualment som 22.069 esparreguerins), i, des d’aleshores, el número de persones de nacionalitat espanyola tampoc ha variat notablement.

La crisi econòmica ha castigat durament als immigrants que han vist com les seves esperances de guanyar-se bé la vida fora del seu país han desaparegut. Des del 2009 anys la població estrangera ha passat de repre-sentar gairebé el 10% dels esparreguerins fins al 8.8% actual. Per tant, ja no parlaríem de nouvinguts sinó d’emigrants immigrants. Aquesta dinàmica es reflexa també en les aules d’acollida, si el curs 2009/2010 hi havia 42 nens de diferents nacionalitats, aquest curs 2012/2013 només hi ha dos nens mar-roquins. Moltes d’aquestes persones que marxen d’Esparreguera són marroquins, la comunitat estrangera més nombrosa. Aziz és un jove marroquí sense feina de 25 anys que va arribar a la vila l’any 2001, “a casa encara no ens hem plantejat de marxar fora, però si no visqués amb els meus pares fa temps que hauria provat de buscar treball en un altre lloc”.

El principal motiu pels quals els immi-grants marxen és l’atur i el no trobar feina. Tot i així, gairebé la totalitat dels estrangers residents no es poden beneficiar del progra-ma de retorn voluntari. Des que es va posar en marxa aquesta política, cap immigrant esparreguerí s’ha pogut beneficiar de l’ajuda. Segons fonts del Pla d’Ajuda al Retorn de la

Generalitat de Catalunya, “es fan vàries con-sultes a l’any vers el retorn voluntari, però no s’acaben tramitant els ajuts. En part perquè la majoria de residents estrangers que hi ha a Esparreguera són de Marroc. I al llarg d’uns anys ha estat un dels països que no podien acollir-se a aquesta ajuda. Actualment l’ex-cepció només és en territori de l’UE. I un segon factor i potser el que fa més respecte a acollir-se a aquesta ajuda és perquè queda prohibida l’entrada en territori espanyol du-rant un mínim de tres anys”.

Els esparreguerins vinguts del Marroc són, amb diferència, el principal col·lectiu immigrant d’Esparreguera, ja que suposen un 43% del total de la població de naciona-litat estrangera amb 804 persones. Una dada per sobre de la mitja, ja que a Catalunya els marroquins suposen només el 20,3% dels habitants. La població romanesa, per la seva banda, suposa un 13,8% del total d’estran-gers al municipi amb 269 residents. Ambdós percentatges estan significativament per so-bre dels nivells català i comarcal. No obstant, els esparreguerins d’origen equatorià són el 4,3% respecte el total de residents estran-gers, és a dir 73 habitants, un valor inferior als nivells de Catalunya i del Baix Llobregat. A part del Marroc, Romania i l’Equador, els pa-ïsos més representats a nivell català, Espar-reguera compta amb un nombre important de residents portuguesos, més nombrós que els equatorians i que suposen el 4,7% del total de la població de nacionalitat estrangera a Esparreguera, sent així el tercer país més representat al poble amb 95 residents.

Font: Observatori d’immigració i ciutadania d’Esparreguera

L’evolució de la població a Esparreguera

“el nombre de residents extrangers ha decaigut fins a suposar tan sols el 8,8% del total d’esparreguerins, una dada inferior als nivells comarcals i al total de Catalunya.”

setsetset12

“ELS PROBLEMES QUE TENEN ELLS SÓN ELS QUE TEN IM TOTS”( e n t r e v i s t a a j o r d i m e s t r e s , r e g i d o r d e n o u s c a t a l a n s )

Amb quina finalitat es va crear l’Observatori de ciutadania i inmigració?

Volíem potenciar la regidoria de Nous Catalans, perquè amb la inmigració, hi ha molta cosa obscura, i llavors es parla molt per parlar. Nosaltres el que volíem era tallar tota aquesta sèrie de rumors que van de boca en boca, que no són demostrats, però que exponencialment van sortint d’un cop a l’altre. Com ho podíem fer-ho? Doncs una manera era amb l’Observatori, anem a presentar dades. Anem a fer un estudi per veure la realitat del nostre poble. I si un 50% dels immigrants són marroquins, doncs que se sàpiga, no passa res. Què sapiguem que som dels pobles que tenim menys inmigració, que aquí a Esparreguera no arribem al 10%.

Quin creus què és el major obstacle dels immigrants ara mateix?

El moment econòmic és molt complicat. Aleshores el que estàs veient és que marxen. Dificultats, depèn de la xarxa que puguin tenir ells a nivell d’amistats, familiars, etc; depèn del país d’on siguin, no és el mateix un mexicà que ja té l’idioma, que no algú de l’Àfrica, que clar tindrà més dificultats. Els problemes són ja no a nivell de poble, sinó que és en qüestions socioeconòmiques en el moment que ens trobem. Els problemes que tenen ells són els que tenim tots.

La població marroquí són els que més estan marxant d’Esparreguera.

El que molts fan és intentar trobar feina amb amistats que tenen sobretot a França o Bèlgica. Hi ha molts que venen sols i això fa que a la que no trobin feina se’n vagin a una altra banda. Tenen més movilitat. Costa més en aquells que ja tenen tota la família. De moment els casos, n’hi ha tant pocs que són casos molt personals.

Creus que hi ha conflictivitat social entre la comunitat marroquina o qualsevol altra amb la població autòctona?

Gens. Mai hi ha hagut cap tipus d’inci-dent. A més, et puc dir que és una comunitat molt oberta. El primer acte quan vaig entrar de regidor de Nous Catalans va ser un acte conjunt amb la comunitat marroquina, es diuen Al-Salam. Em vaig reunir amb ells i vam fer una jornada de portes obertes a

l’oratori musulmà d’aquí a Esparreguera. Era una mica per anar a trencar els tabús i ells van estar encantadíssims.

Llavors, en una població amb menys d’un 10% de població immigrant, per sota de la mitjana de Catalunya del 15%, com em podries explicar que hi hagi en el ple de l’Ajuntament un representant d’un partit xenòfob com Plataforma per Catalunya?

Crec que aquí a Esparreguera és difícil de comprendre. Aquest partit va estar una mica de moda, sobretot amb l’Anglada, a Vic, etc; i això va ajudar que en altres llocs crei-xés una mica i aquí també. Però no té sentit que tingui representació a Esparreguera, aquí precisament, quan no hi ha hagut mai cap tipus de conflicte amb cap comunitat. Si tu et fixes en PxC, sent un partit com és, que el seu pal de paller seu és el tema de la immigració i si escoltes algun dia el seu

representant al ple; de demandes no n’hi ha cap. Quan ell que podria ser qui estigués més a l’aguait d’aquests temes o ell no diu res, és que no hi ha cap problema.

Creus que potser s’hauria de prendre alguna mesura contra el racisme?

És que aquí a Esparreguera no n’hi ha. Mesures, per tant, no n’hi han. El que es busca és aquesta implicació entre comuni-tats nouvingudes i els d’aquí. Intentar que les diferents comunitats participin. S’ha de mirar no en termes de racisme, sinó de coneixement i integració. Una integració en els dos sentits, tant les entitats d’aquí que

s’impliquin en aquestes comunitats, com que aquestes comunitats participin en les activitats que es fan a nivell municipal, i algunes ho estan fent.

Quin és el tipus de relació que manté la regidoria amb les diferents comunitats d’immigrants?

El problema que tenim aquí és que els immigrants tenen poc temps per fer activitats. Així com d’altres poblacions hi ha associacions d’immigrants que es mouen i tenen iniciatives, doncs aquí a Esparreguera no n’hi ha. És el problema que tens aquí a Esparreguera, perquè quan et vols adreçar i vols fer un acte amb la comunitat colombia-na, si que coneixes colombians, però no són representatius. Però aquí no és l’Ajuntament qui ha de vertebrar les comunitats d’im-migrants, són ells els que s’han de moure i han de veure una utilitat. És una llàstima perquè en tenim molt poquetes, bàsicament estem parlant de la mexicana i la comunitat marroquina; que tenen uns caps visibles i més o menys estan organitzats.

El passat mes de març, la regidoria de Nous Catalans i ràdio Esparreguera van rebre el premi del Consell Audiovisual de Catalunya al millor programa de ràdio per Mosaic. Què es pretén amb aquest programa?

És un programa versat sobre temes d’immigració, que el que pretén es trencar una mica la imatge que es pot tenir dels immigrants. Com es fa això? Doncs portant persones que treballen amb els nouvinguts des de diferents àmbits. M’agrada doncs que en aquest programa de ràdio participin també persones nouvingudes d’Esparre-guera i col·laborin amb aquests debats que es fan per ràdio. Són un cop al mes, però és com a mínim aquesta goteta d’anar donant informació sobre aquest tema.

Si aquesta regidoria tingués més pressupost, quina classe de polítiques podria dur a terme?

S’ha de tenir en compte que aquesta és una regidoria petita en comparació amb d’altres. Però més o menys seria fer el mateix que fem ara però de forma amplifi-cada. Ara mateix ja tenim molts projectes engegats, que amb més pressupost serien més grans i més fàcils de veure.

13

Altres països de procedència amb una presència significativa a Esparreguera són Polònia, Itàlia, Colòmbia, el Pakistan, el Perú o l’Argentina, ja que cadascun d’aquests su-posa entorn un 2,5% del total de la població estrangera.

Un altre factor important és saber com es distribueix territorialment aquesta po-blació estrangera al municipi. Malgrat el que sovint es vol fer creure, el repartiment dels residents estrangers és uniforme, en cap cas

LA IMMIGRACIÓ D ’ESPARREGUERA ( o b s e r v a t o r i d e c i u t a d a n i a i i m m i g r a c i ó )

p e r e d m o n p i q u é i c a r l o s o r t í

majoritàriament homes, a excepció dels procedents d’Amèrica llatina que vénen més dones. La mitjana d’edat dels estrangers està compresa entre els 27,9 anys entre els ma-grebins i els 34,9 anys els immigrants proce-dents de la Unió Europea. Una població molt més jove que la mitjana d’edat dels habitants de nacionalitat espanyola.

La raó que a Esparreguera es tingui un volum de població immigrant per sota de la mitja de Catalunya és perquè la vila no és un nucli industrial fort si es compara amb altres pobles dels voltants. I actualment, les dificultats a l’hora de trobar feina han estat la causa de que un nombre significatiu de residents estrangers decidissin tornar al seu país d’origen o a buscar feina en altres països de l’Europa del nord. No obstant, els immigrants sovint es troben atrapats sense possibilitat de tornar als seus països d’origen ja que no hi ha cap mecanisme d’assistència efectiu cap aquest col·lectiu. Carlos Damazo i Jacqueline Vargas són un matrimoni mexicà que van arribar l’any 2000 a l’Estat espanyol i que tot i les adversitats no es plantegen mar-xar “crisi n’hi ha a tot arreu, i sortir-ne de-pendrà al final de cadascú, siguis on siguis”. l

es donen guetos en zones concretes. Com podem apreciar al gràfic dels companys de l’Observatori, si bé és cert que al Pla del Cas-tell, a Can Comelles, a la Plana, a Can Rial i a El Mas d’en Gall el percentatge de població de nacionalitat estrangera és considerable-ment inferior a la mitjana municipal, al centre d’Esparreguera els percentatges són molt similars a totes les seccions.

El perfil de l’immigrant és el d’una per-sona jove que arriba en edat de treballar,

Font: Observatori d’immigració i ciutadania d’Esparreguera

Població estrangera en el territori

Font: Observatori d’immigració i ciutadania d’Esparreguera

Distribució de la població a Esparreguera

“Els esparreguerins vinguts del Marroc són el principal col·lectiu immigrant, ja que suposen un 43% del total de la població de nacionalitat estrangera."

“la mitjana d’edat dels habitants provinents del Nord d’Àfrica i el Magrib, de la Unió Europea, i del Centre i del Sud d’Amèrica, és notablement inferior a la mitjana d’edat de la població de nacionalitat espanyola.”

setsetset14

No fa pas tant, als anys 90, al Mas d’en Gall es foradava ilegalment el sòl en una explotació d’extracció d’àrids

clandestina situada ben bé a l’entrada del barri. En aquest mateix lloc s’hi localitza ara la bassa de Can Cardús, que omple el forat amb aigües principalment d’origen pluvial. Es tracta doncs d’un espai singular, relati-vament recent, fruit de l’acció humana i que s’ha integrat en l’entorn per donar continuitat a espais com la riera de Can Cardús i l’espai agroforestal que l’envolta, una zona bonica i desconeguda per a molts Esparreguerins.

El 15 de novembre l’escola Pau Vila inici-ava precisament un projecte de descoberta d’aquest espai, la seva iniciativa i motivació ha estat l’inspiració d’aquest article. El seu treball els ha portat a endegar fins i tot una campanya publicitària en defensa de la seva preservació!

cal que preservem l’espai de can cardús?

Sovint tenim la percepció que els espais d’interès i que cal preservar en primera ins-tància són aquells espais naturals que tenen un alt grau de conservació, o dit d’una altre manera aquells que són verges i que han estat poc tocats per l’home. Sempre oblidem però que aquests espais són inexistents al nostre territori, matollars resultat d’incendis fores-

tals, boscos producte de l’abandonament de conreus, rius i rieres canalitzades o encano-nades dins un tramat urbà… les persones hem tingut un paper actiu en la configuració de tots els espais d’Esparreguera i per això parlar d’espais naturals, seminaturals o artificials de vegades pot condicionar poc al seu valor eco-lògic, paisatgístic o social. Quina és la frontera entre allò que és natural i el que és semina-tural? Quins són els criteris que se segueixen alhora de prioritzar la gestió i/o conservació dels espais d’interès naturals del nostre terri-tori? És la degradació d’un espai un motiu per no abocar-hi esforços o tot el contrari?

Fa uns anys l’ajuntament d’Esparreguera va fer una aposta clara per Can Cardús, en l’auditoria ambiental de l’Agenda 21 del mu-nicipi i en l’informe ambiental del POUM l’es-pai consta com a element clau i d’alt interès. Com a conseqüència es van dur a terme una sèrie d’actuacions per a la seva restauració i per a fer-lo més atractiu com a element d’ús social i educatiu. Després de les actuacions l’espai és més agradable de visitar però con-tinua tenint les mateixes dificultats: és un espai brut on manca neteja, s’hi produeixen alliberaments d’espècies no autòctones, s’hi instal·len paranys il·legals per a la captura d’ocells i gran part d’esparreguerins no la coneixen o no hi ha estat mai.

EL RACÓ DE LA BASSA DE CAN CARDÚS ( d e s c o b r i n t l a b a s s a i e l s e u e n t o r n )

p e r i n g r i d r e g a l a d o i a l u m n e s d e 6 è d e l ’ e s c o l a p a u v i l a

“Durant el primer trimestre, concre-

tament al 15 de novembre del 2012, els

mestres de cicle superior de l’Escola Pau

Vila, ens van proposar fer una sortida a la

bassa de Can Cardús.

La bassa de Can Cardús està situada

a 4,5 km de la vila d’Esparreguera a l’en-

trada de la urbanització de Mas de’n Gall.

El motiu de la sortida era aprofitar

totes les possibilitats que ofereix aquell

entorn: volíem treballar l’orientació, la

impermeabilitzat i la permeabilitat del

terreny, la fauna i la flora d’un entorn

humit i l’estat de l’aigua de les basses.

Abans de marxar varem agafar tot el

que necessitàvem: salabrets per poder

observar els animals, tires de PH per

mesurar l’estat de l’aigua, fulls i ma-

terial per dibuixar l’entorn de la bassa,

una brúixola per orientar-nos, carpetes

per guardar-hi els fulls, pots per recollir

aigua, etc... No podíem arribar a sospitar

que una excursió d’un sol dia, arribés a

convertir-se en una aventura tant gran i

en un treball que durés tot el curs.”

15

Un espai amb identitat pròpiaNo hi ha cap bassa amb les caracte-

rístiques de Can Cardús al municipi i això fa que aquest espai enriqueixi la diversitat del paisatge esparreguerí, el fet que consti d’una massa d’aigua estable (la bassa gran) i una altre més temporal (la bassa petita) aporta un interès adicional perque dins i al seu voltant genera una comunitat de plantes i fauna pròpies d’aquest ambients, que el fan diferenciador. La bassa permet la colo-nització d’espècies aquàtiques però també n’allotja d’altres que depenen d’aquests punts d’aigua en moments determinants de la seva vida, el cas més conegut és el dels amfibis els quals sense punts d’aigua no poden reproduirse, o molts insectes els quals tenen una fase larvaria aquàtica, com per exemple les libèlules. Però aquest espai també atrau una gran varietat d’animals, entre ells mamífers i ocells, que hi troben a la

El que can cardús ens ofereixEls espais naturals ens ofereixen una

gran varietat de serveis, per més evident el que més valora la població és l’ús social que podem fer d’aquest, ens convida a realitzar-hi activitats habituals com observar, passe-jar, córrer, fer el tomb amb bicicleta...sovint però ens agrada anar als llocs més bonics, aparentment nets i ben gestionats, i ens allu-nyem el màxim que podem de la zona urbana. És una llàstima que l’entorn més proper a la població molts cops és el més infravalorat i de retruc degradat, però precisament per la seva proximitat tenen un potencial enorme que cal aprofitar. L’escola Pau Vila amb la seva iniciativa ha aconseguit que els seus alumnes i les seves famílies coneguessin aquest espai tant singular i interessant situat al barri del Mas d’en Gall i ben aprop del seu centre, i que les experiències dels alumnes hagin despertat un sentiment de pertinença que els motiva a tenir cura i iniciar accions per millorar el seu entorn. Finalment per mit-jà d’una petició, també ha aconseguit que la Regidoria de Medi Ambient d’alguna manera s’impliqués en el seu projecte.

“Quan vam arribar a la bassa ens

vam sorprendre bastant al veure tot el

que hi havia. El paisatge és molt bonic.

A l’estar elevat té molt bona vista de la

muntanya de Montserrat i de tots els

entorns d’Esparreguera.

Però la primera impressió nostra és

que estava força deixat. Hi havia restes

de llaunes i… no ho diríeu mai! Dins la

bassa hi havia un sofà, a més de bidons

de diferents productes. Quina pena! Un

espai tant bonic i tant poc cuidat!

En referència a la vegetació vam veu-

re pollancres que viuen dins i al voltant

de la bassa, bolets (ja que encara era la

tardor), canyes de vàries menes, i moltes

mates de joncs…

També vam veure la fauna de dins la

bassa: granotes, carpes “koy”, tortugues

de florida i gambúcies. Mai hauríem ima-

ginat trobar tantes espècies diferents a

dins l’aigua de la bassa. A l’exterior de la

bassa també hi ha molts animalets a re-

conèixer, sobretot insectes. Els nens que

viuen per allà a prop diuen que també hi

han vist porcs senglars i guineus.

A la primavera tornarem per veure les

variacions en el paisatge i en la fauna i la

vegetació.”

E l g r u p a r r i b a n t a l a b a s s a p e t i t a

L ’ E s c o l a P a u V i l a h a e n c e t a t u n p r o j e c t e d e v i s i t a c o n e i x e m e n t i s e g u i m e n t d e l a B a s s a d e C a n C a r d ú s . E n l a s e v a p r i m e r a v i s i t a v a r e n v i u r e , e l q u e e l l s a n o m e n e n , u n a g r a n a v e n t u r a .

bassa un abeurador o un lloc amb abundant aliment. Precisament el fet que es localitzi enmig d’una matriu diversa quan a paisatge on conflueixen zona urbana, torrent, camps de conreu i zones boscoses el converteix en un punt d’especial interès si més no faunís-tic i paisatgístic. Malauradament algunes persones aprofiten aquest fet per muntar-hi paranys il·legals per caçar ocells, una llasti-mosa pràctica de la que es té constància des d’almenys el 2004.

D e i x a l l e s t r o b a d e s e n

e l T o r r e n t d e l ’ A l f à b r e g a

F r e d e r i c S á n c h e z i

e l s g u a r d e s f o r e s t a l s

L e s f o t o g r a f i e s h a n e s t a t c e d i d e s p e r l ’ E s c o l a P a u V i l a

setsetset16

Feia un dia molt bonic no feia ni fred ni calor, era un dia perfecte per anar d’ex-cursió. Vam estar una bona estona fent les diferents activitats. Però… mentre un grup estava fent l’activitat d’impermeabilitat a la bassa petita, uns companys es van trobar un verdum (ocell típic de la zona) atrapat amb vesc a una branca de jonc.

Li vam dir a l’Iñaki què és un mestre molt aficionat als ocells. De seguida hi va anar i va agafar molt suaument el verdum. Va treure-li les branques de jonc en el que estava enganxat. Va passar una estona intentant treure-li la pega (el vesc) del cos. Tot seguit, va trucar al Frederic Sánchez que es pare d’uns nens de l’escola i un expert en ornitologia i va dir que truquéssim als guàrdies forestals i als mossos d’esquadra.

O b s e r v a n t l a f l o r a i l a f a u n a d e l a b a s s a A n o t a n t l e s d a d e s r e c o l l i d e s m e n t r e a r r i b e n r e f o r ç o s

Els agents forestals ens van aclarir que, segurament, el que havia passat és que algú havia posat vesc als joncs amb la intenció de fer caça il·legal d’ocells. I sí! Ho vam comprovar i vam trobar molts joncs untats amb vesc al voltant de la bassa, se-gurament, amb aquesta finalitat.

Després de l’interrogatori els guàrdies forestals es van emportar el verdum a un centre de recuperació.

Al cap d’uns dies, ens va arribar una carta de part dels Mossos d’Esquadra agraint la nostra actuació i comunicant-nos que l’ocell estava recuperat.

Ens va agradar viure aquesta aventura, perquè tenia paral·lelismes amb la novela

de la Gemma Lienas que acabàvem de llegir a la classe i que parla de dos nens que van a sal-var unes balenes desorientades a Mèxic i pas-sen moltes aventures. La nostra ha estat més reduïda, però també ha resultat emocionant.

La nostra intervenció per millorar l’estat de la bassaDonat l’estat en el que estava la Bassa de Can Cardús i les deixalles que vam trobar durant tot el trajecte, vam pensar que havíem de fer alguna cosa.

Un cop a l’escola, vam mirar si hi havia Regidoria de Medi Ambient a l’Ajuntament d’Esparreguera. A la pàgina WEB vam desco-brir que sí que n’hi havia, i vam buscar totes les funcions que tenia. Entre elles, figurava la de cuidar els entorns naturals del municipi i protegir la fauna i flora. Així, que vam decidir

que estaria bé adreçar una carta a la Regidora de Medi Ambient, per explicar-li l’estat en que havíem trobat la bassa.

Un grup vam anar a l’Ajuntament a entre-gar la carta firmada per tots els alumnes del cicle superior de l’escola.

Pocs dies després de rebre la carta, la Regidora de Medi Ambient, sra. Montserrat Vilardosa, ens va respondre dient que estava disposada a venir a l’escola i comentar amb nosaltres què es podia fer.

Un dia, la Montserrat Vilardosa, ens va agafar per sorpresa i va venir a l’escola acompanyada del Josep Grau, el cap de l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal). Ens va ex-plicar una mica d’història de la Bassa de Can

Cardús, ens va agrair el fet d’haver enviat la carta i ens va anunciar que ja havien tret el sofà de dins de la Bassa i alguna deixalla de l’entorn.

També ens van explicar que comptà-ven amb nosaltres per fer una campanya per prendre més consicència a Esparre-guera de la importancia d’aquest entorn i de promoure la neteja de l’espai. A nosal-tres ens va agradar molt la idea i pensem participar-hi.

Al mateix temps, poc després d’haver entregat la carta a l’Ajuntament, l’emisso-ra de ràdio Esparreguera es va assabentar del que havia passat, i ens va demanar una entrevista als nens de 6é. Vam acceptar molt gustosament. Ens van preguntar per quins motius havíem anat a la bassa, quina

era la intenció etc… I sobretot el que més els va interessar va ser el contingut de la carta que havíem enviat a l’Ajuntament.

Ens va agradar saber que el tema va surtir a l’Informatiu, ja que volia dir que més gent se n’assabentava del tema.

A la Festa de l’escola hem aprofitat el tema, hem fet una maqueta de la bassa i hem explicat a les famílies el què hem après, com va ser la nostra aventura i com ho continuarem.

Durant el tercer trimestre, volem man-tenir el tema i esperem poder col·laborar amb l’Ajuntament amb la campanya que volen fer.

Nosaltres ja hem començat!

LA NOSTRA AVENTURA( d e s c o b r i n t l a b a s s a i e l s e u e n t o r n )

a l u m n e s d e 6 è d e l ’ e s c o l a p a u v i l a

EL RACÓ DE LA BASSA DE CAN CARDÚS p e r i n g r i d r e g a l a d o i a l u m n e s d e 6 è d e l ’ e s c o l a p a u v i l a

17

La història de can cardús La bassa de Can Cardús actualment

no és de propietat municipal, l’Ajuntament d’Esparreguera el va considerar en el seu moment un element clau en la sostenibilitat del territori i al 2006 va signar amb la propie-tat un conveni de cessió de l’espai per tal de restaurar-lo, fer-ne ús i amb el temps resol-dre el procés d’expropiació. Aquesta cessió és la que va permetre en el seu moment la seva restauració, amb una inversió total de 47.000€, 24.000€ provinents de subvencions aportades per la Fundación Biodiversidad i Fundació Territori i Paisatge i 23.000€ apor-tades per part de l’ajuntament.

El procediment expropiatori s’inicià ja amb discrepàncies en la valoració econò-mica del solar per part de les dues parts interessades, 42.000€ segons l’ajuntament i 3,2 milions d’euros segons la propietat. En no haver-hi acord, el jurat d’expropiació va-lorà els terrenys en 118.000€, però ambdues parts encara en desacord interposaren un recurs contenciós que es va resoldre amb un peritatge que valorava la propietat en 1,5 milions d’euros. El regidor d’urbanisme Josep Rovira ens explica com “des de serveis tècnics es fa una al·legació a la valoració molt ben fonamentada” que fa que el tribunal dic-tamini finalment una sentencia que deses-tima ambdós contenciosos i fixa finalment el valor del solar en 118.000euros, fet que evitarà que l’ajuntament hagi de fer front a un elevadíssim cost d’expropiació.

L’últim episodi d’aquest procés succeeix quan apareix una nova escriptura pública de propietat a nom d’una altre persona. Tot i

posar-ho en coneixement davant del tribunal aquest ha resolt igualment al marge de qui sigui el propietari, i per tant es pot dir que tard o d’hora la bassa de Can Cardús serà de propietat municipal per un valor de 118.000€. Ara bé, mentrestant no es decideix qui és el propietari real del solar, hi ha la possibilitat de que el conveni de cessió d’ús actual per-di vigència si la propietat signant no la pot acreditar com a tal i per tant “la situació de Can Cardús pot canviar de la nit al dia”. Des d’Urbanisme el regidor Josep Rovira ens comenta com “jo no tinc clara l’aposta per aquest espai en el sentit que els recursos són limitats i hi ha espais d’interès natural a Esparreguera que poden tenir un interès

igual o superior a l’espai de Can Cardús” visió que comparteix la regidora de Medi Ambient Montserrat Vilardosa que ens comenta que “l’espai no té una coherència amb el territori del voltant i tampoc li veig una utilitat pràcti-ca pedagògica social per al barri del Mas d’en Gall més enllà de tenir un espai per passejar, i amb molt mal accés”

El temps dirá quin és el futur de la Bassa de Can Cardús, de moment la Montserrat i el Josep ens insinuen que espais com Can Roca, les Roques Blaves, el Puig o Can Tobella podri-en ser les prioritats d’aquest ajuntament. l

D e s p r é s d ’ u n a f e i n a b e n f e t a , d a v a n t l a M u n t a n y a d e M o n t s e r r a t

u n a m a g n í f i c a v i s t a d e s d e C a n C a r d ú s

A n a l i t z a n t l a b a s s a g r a n

L a v i s i t a h a e s t a t p o s i t i v a

l ’ e n t o r n é s p r e c i ó s

setsetset18

La fam del cotó

RACÓ D’HISTÒRIAJosep Ràfols

Això de les crisis econòmiques fa anys i anys que es dóna. Aquí a casa nostra, els tre-balladors de la fabrica Sedó, que encara no es deia Sedó, ja que l’amo era en Josep Puig i Lla-gostera, fill del que l’havia creada, en Miquel Puig i Llagostera, van estar un any sencer sen-se treballar i un any sencer sense cobrar –del març de 1865 al març del 1866– i aleshores no hi havia cap tipus d’assegurança.

Aquesta crisi, anomenada “la fam de cotó”, la van patir els llocs que tenien indús-tria de teixits de cotó a Europa; les persones d’alguns pobles i ciutats d’Anglaterra, del nord d’Itàlia, i de Catalunya, que eren els que tenien en aquells anys una indústria moderna per fer teixits de cotó.

El motiu, la Guerra de Secessió Ameri-cana, de 1861 a 18651. D’allà, del Sud dels Estats Units d’Amèrica, dels ports de Nova Orleans, Charleston, Savannah i Mobile arri-bava al port de Barcelona la més important de les matèries primeres de la indústria tèxtil catalana: el cotó en floca.

Aquella guerra entre els estats més industrialitzats del Nord i els més agrícoles del Sud, entre els que es volien separar els del Sud per poder comprar els productes industrials on es trobessin més bé de preu i no obligatòriament als estats del Nord; entre els estats que necessitaven mà d’obra escla-

1 La pel·lícula que actualment es projecta “Lincoln” està ambientada en aquesta guerra. Així com la famosa pel·lícula “Allò que el vent s’endugué”

pres per les poblacions que fins ara l’havien pogut comprar; només van poder vendre els que teixien el cotó de més qualitat i a un preu més ajustat.

Si us fixeu en la taula, fins l’any 1861 el cotó es paga entre 1,4 i 1,8 pessetes el quilo, l’any 1863, el cotó del Brasil, de més baixa qualitat, ja es pagava a 4,52 pessetes el quilo; el 1864, mitjançant un intermediari anglès, el paguen a 6,45 pessetes el quilo, l’any 1865 no hi ha cap entrada de cotó i cal tancar la fàbrica tot un any. Després, acaba-da la guerra americana, i de mica en mica, els preus tornen a baixar i la fàbrica torna a obrir.

Com podeu veure, ara les nostres fàbri-ques pateixen la competència dels produc-tes xinesos. Si ara la crisi ve de llocs llu-nyans, fa 150 anys que uns 400 obrers d’una Esparreguera d’uns 2.400 habitants, ells, els comerços on anaven a comprar la majoria dels nostres convilatants, van patir també les conseqüències d’una guerra que es feia a 7.000 quilòmetres de casa nostra.

va i els que eren antiesclavistes, va provocar una forta crisi a la indústria majoritària de l’època que era el tèxtil perquè els vaixells de guerra dels estats del Nord bloquejaven els seus ports i no podien vendre el seu cotó i, per tant, aquest no arribava a Barcelona ni a altres ports on hi havia indústria tèxtil. El que arribava amb els vaixells que burlaven el bloqueig era cada vegada més car, donada la seva escassesa. A altres indrets, com a Brasil, a Cuba, a Turquia, a la Índia o Egipte, també en cultivaven de cotó, però de menys qualitat i en menors quantitats, el que feia que, donades les circumstàncies, fos car i de més dificultat a l’hora de filar-lo i teixir-lo. Tot plegat va provocar un encariment de preu del teixit elaborat i una disminució de les com-

Batlle & BatlleAssessor fiscalAdministrador de finquesAdvocat

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències EmpresarialsMaster Direcció d’Empreses (ESADE)Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garciac/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 23

19

Relaxar-nos, defugir una

mica de les nostres respon-

sabilitats i augmentar els

nostres compromisos socials

a nivells mai sospitats. Tro-

bar alguna feineta estacio-

nal. Les platges atapeïdes,

els camins rurals amb més

trànsit que la B-23 en hora

punta i aquella calor que

desfà l’asfalt. Els casals d’es-

tiu, els nens amb els avis (o

amb els pares, ara ja no se

sap), els gelats a mitja tarda,

les cervesetes a la nit. Una xafogor inhumana, baixar a

Barcelona, morir de calor al carrer i de fred als establi-

ments, bermudes de quadres i samarretes de ratlles. Les

festes majors, passar-se amb l’alcohol, caps de setmana

de tres dies, tirar canyes, tempestes que refresquen però

que després encara fan suar més. Migdiades al terra amb

el Tour de fons o evitar la llum del sol com un vampir

qualsevol. Tota aquesta sèrie de contradiccions encanta-

dores només es poden donar a l’estiu, i és que ens passem

deu mesos desitjant que arribi per passar-nos-en un pa-

rell cagant-nos en tot. Jo mateix, quan era jove i esbojar-

rat, tenia el ferm convenciment que la gràcia d’aquesta

estació requeia en que era l’època en que la majoria de

gent tenia vacances, però que més enllà d’això, no tenia

res d’excepcional. És a dir, defensava fervorosament que

si tots tinguéssim trenta dies lliures a l’hivern, l’hivern ho

petaria màxim. Potser és que la calor no l’acabo de tole-

rar i, en canvi, sempre em puc posar un abric més, no ho

sé. La qüestió és que ara, després d’haver-ho debatut in-

tensament amb el coixí en repetides ocasions, he arribat

a la conclusió que l’estiu és el meu moment preferit de

l’any. Cap més període t’ofereix la possibilitat de sortir al

carrer a les nou del vespre i que hi hagi llum, d’estar a una

terrassa fins tard sense passar fred o llevar-te i poder

sortir de casa amb màniga curta. Ja pots tenir una vida

ben mediocre (possiblement molts la tenim), que aques-

tes cosetes a un li alegren l’existència. Si fos finlandès, jo

segurament també em suïcidaria. I, tot i que després

rondinem per mil coses més (i, segurament, amb raó),

sempre seguirem esperant l’estiu ansiosament i ens de-

primirem quan hagi passat. Ai, ara m’he posat tou.

oPInIÓENVIAT ESPACIALEdmon Piqué

AI, L’ISTIUJa pots tenir una vida ben mediocre (possiblement molts la tenim), que aquestes cosetes a un li alegren l’existència.

La Passió d’Olesa tanca les seves portesL’obra de teatre tradicional d’Olesa de Montserrat es cancel·la després d’uns últims anys de caiguda d’espectadors i manca de voluntat popular per tirar endavant el projecte. El president de la Passió d’Olesa, Judes Montserrat, va reconèixer ahir al finalitzar la representació, que “aquesta serà la última temporada de l’espectacle”, mentre que afegia “no podem competir contra Esparreguera ni qualitativament ni quantitativament”. L’alcalde del municipi expressava que “ens trèiem de sobre un forat ne-gre que s’empassava tot el nostre pressupost de cultura”. La reacció des d’Esparreguera no s’ha fet esperar i la gent ha sortit a la font de la plaça de l’Església a celebrar-ho. Un dels figurants de La Passió d’Esparreguera, excitat per la notícia, declarava “hem demostrat finalment que som millors, ja no caldrà que continuï fent de soldat romà”.

El mossèn ‘Sete’ va ser peça clau en l’elecció del papa Francesc IEn mossèn d’Esparreguera, Ramon Francesc, conegut per tothom com a Sete, ha desvetllat la seva implicació en l’elecció del nou papa en una entrevista realitzada ahir a la ràdio local. El capellà esparreguerí declarava que “els conclaus es fan a porta tancada, però cada cardenal porta el seu smartphone” i afegia que “els cardenals italians em van trucar espantats que pogués sortir un papa negre, ja que pensen que l’església encara no es-tà preparada”. A l’entrevista, en Sete va indicar que va conèixer al cardenal Bergoglio en un viatge a l’Argentina que va realitzar quan encara era un seminarista idealista i que el va animar perquè acceptés el càrrec de papa quan li van oferir. Segons les seves declaracions, el mossèn esparreguerí li va dir “Francesc, Déu vol un papa amb més carisma i una cara menys sinis-tre que Ratzinger, que les esglésies ja estan prou buides”.

Militants del Partit Popular or-ganitzen “escraches” a simpatit-zants de la PAHEl Partit Popular d’Esparreguera contraataca amb les mateixes armes contra els integrants de la Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca del Montserratí, organitzant

escraches a les portes dels seus domicilis. Els militants del PP van comen-çar ahir per la casa d’una dona gran a punt de ser desallotjada, corejant càntics com “Si el lloguer no es paga el propietari es mor de gana” i fent pintades al seu portal com “morosos al carrer”. La dona afectada, Dolors Márquez, declarava en aquest mitjà “han increpat als meus fills i néts dient que soc una criminal per oposar-me a la voluntat popular que els bancs segueixin donant interès als dipòsits dels altres”.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? PEr CarlOs Ortí

setsetset20

oPInIÓ

Per casa nostra hi ha passat tota mena de cultures, i encara n’hi passen. De totes hem aprés i el que som ara, és una barreja de totes i ens agrada que els nouvinguts s’integrin a la nostra manera de fer. A vegades ho aconseguim i a vegades no, i és una llàstima, perquè podem aprendre molt els uns dels altres. El Jordi Pujol va definir ser català, com la persona que viu i treballa a Catalunya. Jo crec que es va quedar molt curt, perquè per ser català no n’hi ha pas prou amb això. Ser català també és, per sobre de tot, un sentiment. Salvador Espriu

ho diu ben clar en el seu poema:

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret», mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Després d’això poca cosa més es pot afegir. Crec que explica perfectamen el nostre sentiment. Ja sé que no està bé generalitzar, per tant rectifico, el meu sentiment i penso que no m’erro al creure que no sóc sola la que pensa així. I el desig més gran de tots, és que desitgem és que ens deixin ser catalans, a tots aquells de nosaltres que de cor ho volem. Poc podrem integrar si, d’entrada, només ens posen pals a les rodes per a poder mantenir la nostra identitat.

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

NOUS CATALANS?

c/ Ferran Puig, 109 T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRé

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77

PARADA CULTURAL

El Torn prepara la proclamació de la RepúblicaUn any més i després de l’èxit de l’edició passada el Col·lectiu El Torn, amb col·laboració del Casal Independentista la Llançadora, preparen la representació de la Proclamació de la República Catalana pel dia 11 de maig a la tarda. Diversos actors de la zona donaran vida als protagonistes que l’any 1931 van tirar endavant aquest projecte de democràcia i de llibertat. Els organitzadors es mostren molt satisfets de com va anar l’any passat i volen donar un pas mes enguany, tot esperonant als vilatans a que hi participin tot vestint-se d’època, per tal de reviure moments com la proclamació de la República a Barcelona o la visita del president Francesc Macià a Esparreguera el desembre de 1931 per inaugurar les Escoles Noves (actual escola Mare de Déu de la Muntanya).

©el

torn

©el

torn

21

oPInIÓ

Està bé això de viatjar, de conèi-

xer gent nova, d’aprendre un idioma

diferent, de visitar llocs... Però molts

dels que som fora ens hem vist obli-

gats a fer-ho. Molts sentim que no ho

estem fent per plaer, sinó per neces-

sitat. Des de l’experiència puc dir que

no sóc l’única que ja té ganes de tor-

nar a Espanya, de trobar una feina a

prop de la meva família i amics,

d’aquests últims, els que queden en-

cara aquí. I és que molts van fer les

maletes i se’n van anar a buscar-se la

vida o a aprendre anglès a la destina-

ció per excel·lència: Regne Unit. Si seguim colonitzant l’estranger,

aviat s’aprendrà més a Salou o a Benidorm i, a més, sortirà més ba-

rat. Entre aquests emigrants s’ha posat molt de moda el treball com

au pair. Tenir cura dels petitons a canvi d’un sou més alt que el que

podrien aconseguir en les seves professions aquí, a més de gaudir de

manutenció i residència incloses. També hi són els que recorren a

les agències per trobar feina segura. Laura té 23 anys, és infermera

i, després d’estar un any treballant a Londres, va tornar a Espanya.

Però per tornar a anar-se’n. Ara és a Aruba juntament amb sis espa-

nyols més, i ha signat un contracte per dos anys de treball en un

hospital on se sent valorada no tan sols humanament, sinó econò-

micament. ‘Una cosa que a Espanya no aconseguim actualment’.

Tot sembla anar-li bé, la notava feliç mentre parlàvem, però de

sobte la conversa va canviar de to. ‘Però m’agradaria no haver-

me’n anat. M’agradaria tenir la possibilitat de trobar feina a prop

de casa. Em perdré moltes coses. La meva germana tindrà un na-

dó, els meus avis són ja molt vellets, i jo estaré molt lluny.’

Quan marxes te n’adones, del que deixes enrere, de les moltes

experiències que et perdràs mentre busques una feina que et perme-

ti gaudir del que vas estudiar durant quatre anys de carrera amb

tanta il·lusió. Encara que marxem perquè ‘no queda altra altre re-

mei’, tenim el pensament que ‘sempre podem tornar’. Encara que

aquesta vegada no serà així. Ara mateix, no. Justament ara estan

fent fora gent que té els mateixos anys d’experiència que l’edat de

cadascun dels llicenciats que surten al mercat laboral a cada promo-

ció. Ara, en un 2013 en el qual durant el seu primer trimestre de vida

ha registrat al voltant de 38.000 acomiadaments pels ERE. ‘No és el

millor moment per tornar a casa’, no deixen de repetir-nos.

Què trist…!

DES DE LLUNYAde Palomar

Quan marxes te n’adones del que deixes enrere, de les moltes experiències que et perdràs mentre busques feina

SACRIFICANT EXPERIÈNCIES

Si n’era Salvador Espriu, al TeatretTramateatre estrena-rà al Teatret el dia de Sant Jordi l’espec-tacle poètic “Si n’era Salvador Espriu”, ideat i dirigit per Car-les Reynés. Enguany es commemora l’Any

Espriu, nascut el 1913, i són moltes les entitats i col·lectius que han volgut recordar arreu de Catalunya la figura d’aquest gran narrador, dramaturg i poeta. Reynés ens diu que “va ser precisament la seva poesia musicada i cantada, entre d’altres per Raimon, la que s’ha fet popular entre nosaltres” i és per això que Tramateatre ha optat per fer que Les cançons de la roda del temps incloses en el seu llibre El caminant i el mur, siguin la guia de la història que expliquen, de manera dramatitzada en aquest espectacle. El director ens descriu la proposta com “una possible biografia de Salvador Espriu seleccionada del seu corpus poètic”. Una poesia que parla del temps que passa, de la mort i de la solitud, i del combat contra els estralls produïts per la guerra civil al seu país i a ell mateix. “Hem defugit de la clàssica lectura de poemes i hem convertit el món poètic de Salvador Espriu en una dramatúrgia interpretada per sis actors i actrius al entorn d’alguns dels seus referents mitològics: Ariadna i el seu laberint, Teseu, follets i la musa de la poesia Cal·líope”, ens apunta Reynés. Maria Hernández, Claudia Río, Marta Romogosa, Cèlia Millàs, Gerard Bidegain i Ernest León, donen vida a aquest especta-cle que podrem veure durant uns dies al Teatret.

Tot assajant La Corte del FaraónEl mateix equip (dirigit per Joan Castells i Serafí Casanovas i amb la col·laboració de l’escola de música d’Esparreguera)que ens varen sorprendre fa tres anys amb “El Mikado” i a l’any següent amb “La Bella Helena” ara estan assajant, per a la Festa Major d’enguany, “La Corte del Faraón” que conclourà aquesta trilogia d’operetes.

©xm

as

setsetset22

Posar #ViscaelTutu com a hashtag en una piulada al

twitter és una declaració de principis. Tranquils, jo tampoc

sabia què era un twitter ni un hashtag fa un any. Però quan

ho vaig saber i vaig esbrinar com funcionava, no vaig dubtar

a posar en marxa #ViscaelTutu.

Un hashtag, segons ho defineix termcat, es pot traduir al

català per etiqueta en l’àmbit de les xarxes de microblocs, es-

pecialment en el Twitter. Un hashtag és un conjunt de caràc-

ters precedits d’un símbol de coixinet, sobre el qual es pot

fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per

categories o temes. Així doncs, tothom que posa una etiqueta

en una piulada es connecta amb els altres usuaris que piulen

alguna cosa amb aquesta mateixa etiqueta. Però aquest apunt

tecnològic no és l’objectiu del meu article.

Fa uns dies, un company de classe de fora d’Esparreguera

em preguntava què volia dir Tutu, perquè veia que jo ho posa-

va a cada piulada que feia tot emprant l’etiqueta #ViscaelTutu.

El Tutu és el nostre Mestre Borràs, com tots sabem, a qui molts venerem. Però #ViscaelTutu vol dir

moltes altres coses. Aquests dies pels mitjans de comunicació en sentim dir de tots colors: que si la

Passió d’allà s’ha adaptat als nous temps, que si la d’aquí és més tradicional, que si la d’allà és més

antiga que la d’aquí, que si la d’allà això, que si la d’aquí allò... En qualsevol cas, i sabent que el 2013

és l’any Wagner, no ens cal més que emprar el titular que el Regió7 va dedicar a la nostra Passió

d’Esparreguera: “L’espectacle total”. I és així. Música i coral en directe, que posen emoció en directe

a unes escenes espectaculars, amb més de trenta canvis escenogràfics i molts, molts actors a escena.

Tot al servei de l’espectacle. Com deia Wagner. Això és la nostra Passió.

Que #ViscaelTutu –ara que ja s’ha transformat en un crit de guerra local i pacífic– valgui també

per tots aquests músics i cantants que, de manera altruista com ho és la Passió d’Esparreguera, any

rere any i temporada rere temporada han interpretat, interpreten i seguiran interpretant la música

del mestre Josep Borràs. En directe. Per injectar emoció a les cinc hores de teatre. Per vestir el Gran

Teatre de La Passió d’Esparreguera amb les gales wagnerianes que l’autor de la música sempre ha

adorat. Perquè si des de l’escenari hi posem la imatge i el text, vosaltres hi poseu el so, la complicitat,

l’emoció més íntima i allò més difícil d’assolir: la màgia.

oPInIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

#VISCAELTUTU

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

PARADA CULTURAL

Renovació de la Junta de la Passió El proper 1 de maig se celebraran les eleccions que renovaran la meitat dels membres del Consell Exe-cutiu de la Fundació Privada de La Passió d’Esparreguera. Els col·laboradors de l’entitat van poder presentar les seves candidatures fins el dia 18 d’abril. El Consell Executiu del Patronat de La Passió farà públics ben aviat els noms dels qui es presentin com a candidats voluntaris. Les eleccions han de donar els noms dels set nous membres del Consell Executiu, essent renovada la meitat de la junta actual. Deixaran els càrrecs alguns dels membres de l’actual directiva, com el president Jaume Cassi i el secretari Jordi Puente, que no es tornaran a presentar. Les votacions s’efectuaran l’1 de maig, de les 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia al vestíbul de la Sala Petita del teatre.

Amics de La PassióEl Patronat de La Passió, en un intent de dinamitzar l’economia de l’entitat, han decidit posar en marxa el que anomena Amics de La Passió d’Esparreguera (APE), distintiu per qui faci un donatiu de 60 € anu-als www.lapassio.net

©va

lvelo

23

Des de fa molts anys, als mitjans d’informació i opinió locals, se’ns titlla de poc o mal informats i fins i tot de tendenciosos. Som conscients de les nostres limitacions i ho sabem des del primer dia. Sabem de sobra que el respecte que devem als nostres conciutadans és altament superior al que es reclama en altres mitjans. No necessi-tem ser abanderats de res, ni escrivim perquè se’ns tingui en compte, però ens agrada escriure allò que creiem que opina la gent que viu amb nosaltres. En canvi les persones elegides democràticament que s’han dedicat a la política municipal els darrers decennis, que no sé si ens llegeixen o no, pel que es veu han preferit seguir les consignes de partit abans que escoltar, de primera mà, els seus administrats.

Els darrers temps, ha crescut l’afany per l’edició d’una mena de manifestos transversals, així com es diu ara, signats per gent potser independent, amb fortes vinculacions a determinades formacions polítiques i, algunes d’elles, amb càrrec municipal les passades legis-latures. En general exposen conceptes tan obvis que des d’aquestes pàgines, i des de fa força anys, hem repetit una i altra vegada: hi ha una crisi de confiança en la política, el sistema democràtic està ma-lalt, els partits polítics són obsolets i estan allunyats de la ciutadania, els propis polítics atenen més els seus interessos que no el de la soci-etat en general, la corrupció fa temps és a l’ordre del dia i la seva impunitat també, cada cop més la gent viviu sense esperances i sense propostes creïbles...*

Però ens trobem que les respostes a aquestes afirmacions que tothom està patint d’una manera o una altra, no són altres que els avorrits eslògans de les darreres conteses electorals: Necessitem una regeneració democràtica basada amb política de consensos. És clar que la degeneració democràtica l’han provocat els propis governants; i si s’ha de començar a practicar una política de consensos, l’Ajunta-ment d’Esparreguera és un bon banc de proves per començar a fer feina. Volem una política basada en la confiança per tal d’avançar junts. Se suposa que a partir d’ara qui es dediqui a la política comen-çarà a confiar en el ciutadà i s’anirà guanyant de nou la seva confiança. Necessitem una ciutadania preparada i responsable. Si a les retallades i les pujades d’impostos, sobretot en l’àmbit educatiu i cultural, hi afegim el mal exemple dels seus gestors, calculeu. Hem d’incentivar la participació ciutadana. Estic segur que, malgrat totes les dificultats i impediments, els ciutadans fan tot allò que poden i més, per tant, la funció pública el millor que pot fer és no posar-se pel mig.

És que fa molt de temps que no sentim els grups dirigents donar cap missatge d’autoexigència. És que fa massa temps que, per comp-tes d’idees i compromisos, els ciutadans rebem excuses i justificaci-ons. I ens preguntem: per què hem de creure que els nostres dirigents de demà seran millors, si els d’ara mateix són incapaços de prendre

cap iniciativa, aglutinar esforços i suavitzar els efectes de la crisi?

*La cursiva és manllevada de manifestos.

oPInIÓPER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

MANIFEST SOBRE MANIFESTOS

PARADA CULTURAL

La Passió a bon ritme de públic i de col·laboradorsUn cop passat l’equador de la temporada 2013 de La Passió d’Esparreguera, les xifres ja són molt prometedores. La junta va anunciar que s’ha superat la xifra total d’espectadors de la temporada passada, a quatre festes de tancar el teló, i destaca l’entrega de tots els seus col·laboradors per fer que aquesta sigui una gran temporada de Passió. Una de les notícies de la temporada ha estat l’establiment del programa Divendres de TV3 a la nostra vila (un dia dels quals es va dedicar íntegrament a parlar de l’espectacle total esparre-guerí); potser el programa ha estat una de les causes que ha comportat aquest augment significatiu de públic. El nou Jesús d’Esparreguera, en David Puente (a qui entrevistàvem el passat número de la revista), no va poder tenir una millor estrena, amb un teatre amb més de 1300 espectadors el 17 de març. La seva gran interpretació del personatge és una de les bones notícies de la temporada. Una temporada plena d’estrenes de personatges. Alguns ja s’han estrenat, d’altres ho faran les darreres festes. Aquesta temporada debuten Joan Sánchez i Jaume Navarro Tovar com a Centurions, Anna Mestre com a Criada del Braseret, Carlota Cassi com a Salo-mé, Jaume Navarro com a Ponç Pilat, Gerard Bidegain com a Sant Pere, David Aguado com a Nicodem i Isaac Serrano com a Josep d’Arimatea, entre d’altres. En aquesta temporada de novetats també podem destacar les noves escenografies del Braseret i els vestuaris de la Clàudia i de Maria Magdalena, dissenyats per Neus Roca.

©la

pass

ió

setsetset24

Ara que és temps de “Passió” i de passions

explicaré que em bé a la memòria, i no tan sols

a mi sinó a molts esparreguerins també.

Quan fèiem la Passió a l’Ateneu, al mig-

dia, a l’hora de dinar, el Cafè de l’Ateneu

s’omplia de gom a gom de famílies senceres

i d’escoles que corrien per poder agafar una

taula, ja que la majoria es portaven la car-

manyola o bé uns entrepans per menjar. I

això no passava únicament a l’Ateneu, da-

vant de casa meva, a la plaça Santa Anna o

bé al Mercat, hi havien uns bancs, no de

fusta ni de ferro, sinó fets d’obra, que s’om-

plien de gent que dinaven allà asseguts,

durant la mitja part de l’espectacle i de pas-

sada aprofitaven per prendre el sol mentre

esperaven per tornar al teatre. La realitat és

que cinquanta anys enrere aquí a Esparre-

guera no hi havia ni la mitat de bars i res-

taurants dels que hi ha ara.

I pel que fa a les altres passions, vull dir

les il·lusions de fer un paper (que en diuen

vulgarment, penso que hauríem de dir de

interpretar un personatge), us puc dir que

vint-i-cinc anys enrere hi havia autèntiques

baralles, tant que fins i tot algú havia perdut

els papers, i no els de la Passió, sinó el de les

passions. Per això crec, molt sincerament,

que mentre segueixin vives aquestes passi-

ons, la nostra Passió seguirà viva.

oPInIÓD’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

PASSIÓ I PASSIONS

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

Dr. Miquel Massana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

PARADA CULTURAL

Gran participació al Concurs fotogràfic de La PassióEl tradicional concurs fotogràfic de La Passió d’Esparreguera, organitzat per l’AFE anualment en el context de la temporada de La Passió, celebrat el passat 7 d’abril, ha comptat enguany amb la participació de prop de cent cinquanta fotògrafs vinguts d’arreu del territori català. Aquesta temporada el lloc escollit per a la tirada de fotografies va ser la resi-dència de Can Comelles, on s’hi van representar plàsticament quadres com la crucifixió de Jesús, la cort del rei Herodes o la sessió del Sanedrí. Alguns dels residents també van voler participar-hi vestint-se de Passió amb alguns dels actuals intèrprets, tot recordant amb ells vells temps, en què també passaven els diumenges entre bambolines.

Concert d’homenatge a WagnerEl Mestre Josep Borràs ja prepara la direcció d’un gran concert el dia 26 de maig a les set de la tarda a la Sala Gran del Teatre de la Passió d’Esparreguera per commemorar el bicentenari del naixement de Richard Wagner, el genial compositor d’òperes alemany. La seva afició per aquest autor han portat el músic esparreguerí a convocar més d’un centenar de músics i cantaires d’Esparreguera per interpretar algunes de les peces més emblemàtiques de les òperes de Wagner. També s’ha de des-tacar l’estrena de l’Oda a Wagner, una peça original del Mestre Borràs que es tocarà i cantarà durant aquest concert, inserit dins dels actes oficials de l’Any Wagner a Catalunya i promocionat per l’Associació Wagneriana de Catalunya, de la qual el compositor esparreguerí i autor de la música de La Passió n’és membre des de fa anys.

©ag

rupa

ció f

otog

ràfic

a es

parre

guer

a

25

oPInIÓDES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

CROÀCIA NO éS INTERESSANT PER A NINGÚ

Escric aquest article el dia que

els croats voten els seus 12 repre-

sentants al Parlament Europeu. A

només dos mesos de l’entrada del

país al club de la Unió Europea, us

enganyaria si us digues que els

croats s’han abocat en conèixer

qui representarà els seus interes-

sos en aquest nou club que els ha

costat set anys de negociacions i

que han ferit el seu orgull de país petit però independent. Tot i el su-

port dels dos partits majoritaris, els croats veuen amb recel entrar en

una nova unió, que els recorda a Iugoslàvia. A ells els agradaria obrir

les portes cap a fora però no cap a dintre. La Unió Europea és un club

en el que només t’hi volen si a canvi en poden treure algun profit. Un

objectiu legítim si no fos perquè aquella Europa amb la que tots cre-

iem s’ha desvirtuat i s’ha convertit en una empresa pública plena

d’una elit que s’encarrega de mantenir el seu statu quo.

Croàcia, amb un mercat de només quatre milions de persones,

sense indústria i amb un cost de la mà d’obra elevat per culpa dels

impostos, no és interessant per a ningú. Jo sóc de l’opinió que l’entra-

da de Croàcia a la UE es deu més a una qüestió estratègica que no pas

econòmica, de moment. Croàcia serà el primer país de l’ex-Iugoslàvia

que després del conflicte armat dels anys noranta entrarà a la UE (no

conto a Eslovènia perquè allà, no es considera que hi hagués conflicte

armat). Croàcia té frontera amb l’invent de la comunitat internacio-

nal, Bòsnia i Hercegovina, candidat potencial, i amb Sèrbia, país

candidat des de fa poc més d’un any. Amb l’entrada de Croàcia, la UE

creu que estabilitza la regió i manté controlat el polvorí dels Balcans.

Ara ja no hi ha marxa

enrere i aquestes 12 persones

croates seran la seva veu al

Parlament Europeu. D’aquí a

poc més de dos mesos, l’1 de

juliol, Croàcia serà el país

membre número 28 i llavors

començarà de nou un periple

fins aconseguir entrar en l’es-

pai Schenghen de lliure circu-

lació de persones i l’euro.

Ara ja no hi ha marxa enrere. D’aquí a poc Croàcia serà el país membre número 28

Cartell de l’escenari©: Jaume Moragues

La venganza de Don MendoLa coneguda obra dramàtica de Pedro Muñoz Seca es repre-sentarà al teatre del Patronat Parroquial els propers dies 4 i 5 de maig i el 18 i 19 de juny. Les funcions dels dissabtes seran a les deu de la nit i els diumenges a les set de la tarda. La direcció va a càrrec de la Maribel Masip i els espais mu-sicals són dirigits per la Marta Orús. La directora destaca els quaranta actors en escena i la especial i genial participació com a actor d’en Josep Borràs en el repartiment.

La Casa de Bernarda Alba abaixa teló amb èxit La bona acollida per part del públic de La Casa de Bernar-da Alba, de Federico García Lorca, posada en escena a la Sala Petita de La Passió sota la direcció de Jaume Rovira, va fer que s’hagués de prorrogar. Aquesta producció de GIT Produccions va fer gaudir als espectadors transportant-los al magnífic univers del poeta granadí amb una posada en escena sorprenent que no va deixar indiferent a ningú.

©jro

vira

setsetset26

llibres per a infants, per a joves i per adults, llibres de butxaca i llibres per encàrrec…

c/ Montserrat, 61 ESPARREGUERA T. 93 770 95 73espinguet@gmail.comLLIBRERIA I PAPERERIA

Dos llibres que no tenen absolu-tament res en comú, si no fos per les il·lustracions, precisament d’un esparreguerí. Oriol Malet, és il·lustrador, i fa vuit anys que viu a Esparreguera. Els seus treballs ja són molt reconeguts i haureu pogut veure els seus dibuixos il·lustrant articles de La Van-guardia, en contes infantils, o en reportatges i portades del Time-Out. L’any passat, per Sant Jordi, parlàvem en aquestes pàgines de Número 5. El Submarí perdut, un projecte que parteix dels seus dibuixos als que Lluís Llort hi va posar el text. Un treball propi i molt original.Precisament, en la realització d’aquests dos últims treballs ha aconseguit que li donessin total llibertat. Amb Marc Pastor, els uneix una relació de temps que ha fet que col·laboressin en altres projec-tes. Quan el Marc va començar a treballar amb “Bioko” ja li va anunciar a l’Oriol que el volia com l’il·lustrador. El projecte ha estat realitzat doncs, molt d’acord l’un amb l’altre i avançant plegats. Les Il·lustracions estan molt lligades al text.

Un cas diferent és el de Tria llibres, una editorial petita, que li encarrega la il·lustració de “A la panxa del poema en prosa…” també una edició molt especial, d’Enric Casasses, un llibre on es pot trobar el poeta més canalla i també més lliure. Casasses tenia una idea preconcebuda però en veure els treballs de l’Oriol li va donar llibertat per fer el que vol-gués, van coincidir de seguida.Gràcies a un estil plural i dúctil, tot i que molt personal, l’Oriol es permet treballar en projectes molt diferents: per Bromera on porta a terme un estil molt més esteriotipat il·lustrant contes per a infants. Una mena de guia-agenda cultural per a la Moritz. Darrerament ha rebut l’encàrrec de “Modernito” Books, una edi-torial petita, que fa llibres molt acurats. Portades i interiors per a la revista digital Jotdown.es. Fins i tot darrerament un anunci per al Museu Thyssen i la guia anual de Barcelona a vista d’hotel.

CONDICIÓ DE MARE

Carme Parras i Jordi Sacristan

“Condició de mare descobreix el relat de vida d’una vintena de personatges populars a partir dels records i les experiències viscudes en primera persona per la seves mares. Una visió original que ens permet descobrir de-talls molt íntims de la biografia de personatges públics, alhora que ens aporta reflexions molt singulars sobre l’educació, la relació entre mares/pares i fills o la manera com determinades decisions afecten el trànsit cap a la vida adulta.”La Carme Parras, és esparregue-rina, periodista i treballa a la rà-dio des de fa molts anys. Ara està La Xarxa de Comunicació Local (ComRàdio anteriorment), on des del setembre de 2010 forma part de l’equip del programa, dirigit per Jordi Sacristan, “Maneres de viure” que s’emet el dissabte i el diumenge al matí.Jordi Sacristan va proposar a la Carme crear una secció on s’entrevistarien mares de perso-natges populars. Així ho va fer. Va resultar una empresa complica-da establir contacte amb més de 160 mares de les quals 90 no van acceptar l’entrevista. Durant dues temporades, La Xarxa, va emetre “Condiciò de Mare”, on es van entrevistar 72

mares de personatges públics. El resultat és un recull d’emocions, records, descobertes, il·lusions, passions… que la Carme va viure de manera molt directa als costat d’aquestes mares: “cadascuna –diu la Carme– par-tia d’un punt i arribava a l’altra d’una manera ben diferent; bé fos marcada per una maternitat molt jove, o perquè un fet puntual els havia canviat la vida… i de totes se’n poden extreure una reflexió interessant i educativa”. Un cop acabada l’edició d’aques-ta secció i arran de totes aques-tes experiències viscudes, Jordi Sacristan planteja a la Carme transcriure les entrevistes per ser publicades. Per començar, la Carme transcriu l’entrevista amb Pilar Torra, mare d’Ignasi Terras-sa, possiblement perquè era una història que li havia impactat. La van presentar a l’editor i aquest va decidir tirar-ho endavant, així va aparèixer “Condició de Mare, el batec matern de 20 personat-ges públics”. “Aquestes mares –diu Rafael Vallbona, en el pròleg del llibre– s’han atrevit a despullar benèvo-lament la seva ànima i a explicar com en són de gruixuts i de sòlids els fils de vida que les uneixen a les seves filles o fills.”De segur reconeixereu en alguns moments la vostra mare i sense voler reviureu la relació que vareu tenir amb ella mentre creixíeu.

BIOKOMarc Pastor

A LA PANXA DEL POEMA EN PROSAEnric Castanyes

IL·LUSTRACIONSOriol Malet

Sant Jordiun llibre i una rosa

PEr CarmE PaltOr fOtOs: arxius PartiCularsLlibres d’autors esparreguerins

27

És molt bella la comarca…

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i molt adients per a fer-los amb tota la família.

Descripció: Esparreguera (La Passió), Can Garrigosa, Can Fontimarc, Riera de Pierola, Esparreguera.Recorregut: L’itinerari el començarem a l’aparcament de la Passió. Sortim pel Camí Ral (Barri Font), tot just creuem la N-II pel pont, deixem el Camí Ral i prenem el carrer de sota fins al final del carrer del Càntir, d’aquí surt un camí en baixada fins a la unió de les tres rieres. A 50m puja una pista, molt mal-mesa, a tocar d’un construcció, aquesta en forta pujada i fent ziga-zagues ens deixa a la pista que du a Cal Mundet; nosaltres prenem a la dreta, sense deixar aquesta pista, arri-barem al creuament del GR que va direcció a la Beguda Alta. Passarem per un creuament de camins on hi ha un arbre solitari, conti-nuarem sense deixar la pista passant prop de Can Garrigosa, on hi ha un aparcament de caravanes. Sense deixar la pista i en lleugera pujada arribarem a una senyalització sota un arbre des d’on surt un camí a la dreta, aquest, baixa fins la riera de Masquefa, la creuarem i continuarem per la mateixa pista fins arribar a una petita capella a tocar de Can Galceran, passarem pel marge del camp fins la pista que ens durà a Can Fontimarc.

Creuarem la carretera d’Hostalets de Pierola (B-231) amb molt de compte, per prendre la pista que va paral·lela a la carretera, aquesta baixa fins la riera de Pierola, just al damunt tenim la urbanització de Can Rial. Sense dei-xar la riera direcció est, passarem per sota el pont de la B-231, continuarem fins a trobar el cartell indicador Esparreguera 1,3 km i la unió de les tres rieres.Pujarem la pista direcció Esparreguera, més endavant esdevé asfaltada, quan passarem per davant del la fàbrica de palets “Barrio”,

un cop creuada la N-II, baixarem al Torrent Mal, sortint pel carrer de l’Om, i tornarem a l’aparcament de la Passió.

Dades: 12,81 km de recorregut, 268 m desni-vell positius, punt + alt Can Garrigosa 253 m, punt + baix Unió de les tres rieres 99 m.Durada: aproximadament 4h, amb aturades.Cal dur: calçat i roba adequats (anirem una estona per la riera) aigua i màquina de fo-tografiar.

Cap a Can Fontimarc

©cl

ubex

cusi

onis

taes

parre

guer

a

setsetset28

Salvador Espriu

Els qui hem treballat –o treballen– en el fascinant, i

alhora controvertit, món de l’ensenyament, sabem de la

cabdal importància que tenen aquests mots. Sabem que

la credibilitat, la confiança i, fins i tot, molt sovint l’auto-

ritat, no és quelcom que s’atorga o s’imposa, es guanya.

En el treball quotidià de l’educació cal que l’alumne cre-

gui en el mestre, confiï en ell; cal que confiï que els ins-

truments, els mitjans, els consells... que li posa a l’abast

són els correctes. Cal comptar, òbviament, amb l’hones-

tedat del docent i crear aquest clima de complicitat per tal de dur a terme uns bons apre-

nentatges, una bona tasca educativa. En contraposició, quan, per motius varis, es perd

aquesta credibilitat, sorgeix el desconcert, la desconfiança i, tot plegat, crea un desencís.

M’adono que hi ha un cert paral·lelisme entre l’àmbit educatiu expressat i el que ens

està passant a la nostra societat en general, però vull remetre’m al camp polític, especial-

ment. Vegem com aquests valors s’estan perdent o, si més no, queden en entredit: a) on és

la tan proclamada transparència del partits quan, sovint, aquests, mostren opacitat prote-

gint llurs imputats en causes diverses, bo i respectant la presumpció d’innocència, d’acord;

b) no es perd credibilitat obrint processos judicials d’uns partits contra els altres –amb allò

de “i tu més...”, com autodefensa– i en canvi es té poca traça quan s’ha d’investigar la pròpia

casa?; c) el llistat de promeses incomplertes fa feredat, no cal ni entrar en detalls; d) com

es pot dir un dia, per exemple, que el problema de les finances de Xipre resta molt localitzat,

per tant, gens d’esperar que la taca s’estengui, i l’endemà, el mateix responsable d’econo-

mia, no descarti que el perill es faci extensible? Crec que el reguitzell de despropòsits és

innombrable. Sempre hi haurà el recurs de dir que hom no es pensava trobar una situació

tan dramàtica, encara que hi hagi afirmacions que han estat canviades d’un dia per l’altre.

Si no fos per les hemeroteques...

Tornant a la primera part del paral·lelisme establert, no vull ni pensar què li passaria

al docent que de manera tan reiterativa incomplís o “s’equivoqués”... No serà que hi ha una

bona part d’incompetència? La incompetència crea malfiança, fa perdre credibilitat i, con-

seqüentment, genera inseguretat i moltes pors. Malgrat tot, em refermo en la creença de la

POLÍTICA, sí, en majúscules, i de la democràcia, per descomptat.

La credibilitat, la confiança... ni s’imposa ni s’atorga, és guanya!

oPInIÓUNA REFLEXIÓJosep Maria Brunet

CREDIBILITAT, CONFIANçA...EN ENTREDIT?

T. 93 777 45 37 93 777 11 71Torrent Mal, 23 -3r -2aESPARREGUERA

samy’s

Sant Miquel, s/nESPARREGUERA

CONFECCIONS

Per AlíciA MedinA i cristinA MorAles

Institut El Cairat

Fa cent anys que va néixer el farnensenc

Salvador Espriu, poeta, dramaturg i novel-

lista català. Va escriure més de trenta obres

de caràcter novel·lista i prosista, entre les

quals destaca Cementiri de Sinera (1946),

Mrs Death (1952), La pell de brau (1960) i el

seu últim llibre, Per la bona gent, l’any 1984.

L’autor, de jovenet va patir el xarampió,

cosa que l’obligà restar al llit una llarga tem-

porada, cosa que li va permetre desenvolupar

el seu gust per la literatura, ja que li suposava

l’únic vincle amb l’exterior. L’any 1930 Espriu

es traslladà a Barcelona, on va estudiar dret i

història antiga a la universitat de Barcelona.

Durant la guerra civil, es mantingué fidel al

seu poble, a la democràcia, mentre treballava

als arxius de les auditories de guerra. En aca-

bar la guerra, va treballar com advocat en

una notaria, però mai va deixar el conreu de

la literatura.

Destacarem que molts dels poemes d’Es-

priu han estat versionats per cantautors com

ara Raimon, cosa que va contribuir al seu èxit

popular. Per altra banda, afegirem que la re-

presentació d’alguna de les seves obres tea-

trals en ple període franquista, com ara,

Ronda de mort a Sinera o Antígona, tingue-

ren també la seva importància. Recordem la

importància de Sinera per a l’autor, mot que

fa referència a Arenys de Mar.

Espriu va ser candidat, en dues ocasions,

al Premi Nobel de literatura, l’any 1971 i el

1983; a més, va rebre el Premi d’Honor de les

Lletres Catalanes l’any 1972, i dues Medalles

d’Or, l’una de la Generalitat de Catalunya, i

l’altra de la ciutat de Barcelona, els anys 1980

i 1982, respectivament.

Finalitzarem dient que, d’ideologia con-

servadora i nacionalista català, Espriu sem-

pre va donar suport al dret i a la llibertat

d’expressió, i que fou el màxim renovador de

la prosa catalana amb formes noucentistes,

que marcà un abans i un després a la literatu-

ra catalana moderna.

29

ENTITATS-) rEdaCCió

Les Caramelles de La Passió d’Esparre-guera són l’emblema de la Pasqua Florida a la nostra vila i, un any més, han vestit els carrers del poble amb la música del Mestre Josep Borràs qui, entregadíssim, va acompa-nyar el nombrós grup de cantaires amb la ja tradicional camioneta amb piano. Cada any la iniciativa compta amb més participants i més espectadors, ciutadans curiosos que gaudeixen d’aquestes cançons tradicionals de la nostra terra. Les Caramelles són cants tradicionals que celebren la Pasqua i que van acompanyades de la mona, el moscatell i tota mena de dolços. Vist l’entusiasme, la participació i el bon ambient que han generat les Caramelles 2013 només podem titllar-les d’èxit. Fins l’any que ve, esclat de primavera!

Caramelles de La PassióUn grup obert i efímer acollit dins l’entitat de La Passió que pren cos anualment, just per aquest moment tant especial com és la celebració de la Pasqua Florida.

©ca

ram

elle

sdel

apas

sió

setsetset30

VERSIÓ 2013 númERoS 59 i 60 (setembre-novembre 2001) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Portada número 59

coses que es deien...NotíciesEn la mort de l’Andreu Badia i del Pere FranchPer Redacció “(...) Les de l’Andreu i del Franch són, en cada cas, vides plenes d’històries, però que conver-geixen en un tret comú que els fa grans: han dedicat els darrers anys de la seva vida a ex-plicar allò que sabien, tot engrescant la gent jove. Els seus dots pedagògics i vitals seran recordats molts anys pel poble d’Esparregue-ra, perquè quan un aficionat ho és de cap i de cor, esdevé un mestre. Andreu, Franch... Es-parreguera us estarà sempre agraïda.”

Creu que l’aeri serà útil?Sondeig d’opinió del 777 comunicaOpinió per Franch “(...) La pregunta formulada ha estat: S’està parlant d’un projecte d’aeri entre Esparre-guera i Olesa que serveixi per a connectar-nos al FGC, vostè creu que l’aeri serà útil? (...) el 54% creu que NO, el 30% creu que SÍ i el 16% NS/NC. (...)”

coses que passaven...Editorial número 59Per Consell de Redacció “(...) Ara resulta que qui governa creu viable un aeri que enllaci amb els Ferrocarrils de la Generalitat via Olesa i que qui governava fins fa dos anys ho solucionaria (ara?) amb un bus llançadora Esparreguera-Martorell. La pro-posta d’un aeri, que no és nova, ha suscitat tota mena d’ironies, comentaris i fins i tot encesos debats. La idea del bus llançadora també és vella i, per tant, avorrida.(...)”

A més també explicàvem...

APLEC. Se celebra el 15è aplec de la Sardana a Santa Maria del Puig, amb més de 600 persones concentrades al Puig.BRONZE. Mònica Ortí tercera en el Campionat d’Espanya de Gimnàstica Artística.CAPELLA. Inaugurada una nova capella al carrer Hortènsia, que servirà per als residents de Can Rial, Mas d’en Gall i Can Fosalba.DESFILADA. Es fa la I Mostra Desfilada del Co-merç a la Plaça de la Pagesia.ESCOLA. El departament d’ensenyament de la Generalitat dóna llum verda a la creació d’una nova escola de música a Esparreguera, vista la manca de places que pateix la vila.FUNCIONS. La reobertura del teatre del Patronat al mes de maig comptà amb la representació de “Mans enlaire”, de Ramon Folch i Camarasa, diri-gida per Mercè Vallverdú; un diàleg de Joan Capri a càrrec de Pere Adrubau i “La pescateria”, dirigi-da per Maribel Masip.GUANYADOR. Jordi Morales guanya el torneig de Tennis taula a Txèquia.INVESTIGACIÓ. Alba Sánchez i Marta Rivera, de 2n de Batxillerat de l’IES El Cairat reben el Premi de Recerca Jove 2001 amb el seu treball de com-parativa entre un bosc devastat pel foc i un que no ha sofert aquesta agressió.JUNTA. Entren a formar part de la junta de La Passió Lourdes Boladeras, Josep Borràs, Santi Serra, Miquel Altadill, Robert Gobern, Júlia Seró i Teresa Valcárcel. El nou president és Manel Roca. Pere Vendrell i Oriol Martínez, fins llavors presi-dent i vicepresident de l’entitat respectivament, no obtenen els vots necessaris per entrar nova-ment a la junta.LOCAL. El Club de Tennis Taula de La Passió estrena local a uns baixos del carrer Tomàs Cabeza.MANIFESTACIÓ. El 10 de juny del 2001, un any després de l’esfondrament del pont de Magarola, una manifestació d’esparreguerins talla la N-II per reclamar responsabilitats per la tragèdia.NOTÍCIA. Joan Castells dirigirà l’obra “Ran de camí”, de Txékhov, al Teatre Nacional de Catalu-nya el 2002.ORFEÓ. L’Orfeó Català actua al Teatre de La Pas-sió d’Esparreguera amb entrada lliure gràcies a un conveni amb la Caixa del Penedès.PUNTAIRES. Esparreguera celebra la seva IX tro-bada de puntaires al carrer dels Arbres.CAN RUBIÓ. Can Rubió esdevindrà un reformatori per a menors.SOLUCIONS. El projecte de millora d’un tram de la carretera de Piera no soluciona el punt més conflic-tiu: el revolt del pont del Torrent Mal.TEATRE. Tramateatre estrena el mes de juliol al Teatret l’obra “El dia que les p... sortien a jugar al tennis”, amb Quim Paulo, Berenguer Gastón, Pere Cuscó, Jordi Escofet, Ramon Carbó i Joan Taulé.UNIÓ. Inaugurat el pont que uneix Olesa i Espar-reguera travessant el riu Llobregat.VIANANTS. El carrer de l’Hospital és reformat amb una nova pavimentació i s’integra a l’Illa de Vianants.ZONA VERDA. S’inaugura el Parc de la Vila, una nova zona verda de la vila al barri del Castell.

Pàgina 21 número 59 (Manifestació al pont de Magarola)

Pàgina 21 número 60 (En la mort de l’Andreu Badia i del Pere Franch, actors esparreguerins.)

31

L’ENTREVISTA Carles Reynés

Ramon Bullit GuaschEntrevista al rector d’Esparreguera

El Sete, tot i la situació de crisi actual, creu que estem en una hora de gràcia univer-sal visualitzada per la renúncia de Benet XVI i l’elecció del nou papa Francesc. La renúncia del primer és una acció transcendent que ha capgirat l’argument de la tradició. La societat ho demanava, molta gent se sentia allunada de segons quines formes. En canvi el Papa Francesc, pel que ha dit i fet, proposa auste-ritat i dedicació als que ho passen malament, sembla un Papa a peu pla. D’una església de màxims, hem de passar als petits grups i al tu a tu. Roma cau molt lluny.

Un rector de poble és l’últim graó, i tam-bé el més proper al ciutadà dins l’estruc-tura de l’Església Catòlica. I és evident que d’aquesta macro organització hi ha coses que li desplauen, com per exemple, la rigi-desa de pensament, l’escassa convivència amb altres religions, –amb les quals hi ha més coses que ens ajunten que no pas que ens separen–, coses que fan que la insti-

tució es distanciï del ciutadà del carrer. Per aquests i altres motius, els darrers deu anys, la imatge de la institució eclesiàstica s’ha vist molt trasbalsada; hi ha menys partici-pació, menys interès pel sacerdoci, com si la fe hagués entrat en crisi: i els “joves” ja en tenim més de quaranta! A la porta de Càritas cada vegada hi truca més gent, en canvi a la dels sagraments no tanta.

I com no podia ser d’altra manera la par-ròquia i les seves funcions també han canviat molt en els darrers temps. Les noves realitats ens han allunyat de les funcions substitutò-ries i la parròquia actual se centra més en la litúrgia, l’assistència i la catequesi. Hem de tenir en compte que la parròquia encara arriba a molta gent sobretot en els moments més importants de la seva vida: batejos, casa-ments, enterraments… També les persones, molt sovint, necessiten consell o simplement parlar, i jo que no sóc psicòleg, intento ser per a elles com un amic que acull i escolta. Afor-tunadament el meu bisbe Agustí, és una bona referència per a mi, sap escoltar i és de fàcil relació. Sempre m’ha ajudat i mai m’ha dit el que he de fer. Cadascú de nosaltres serveix la seva parròquia segons el seu carisma.

Per a mi, ser rector és un estil de vida, mai no ho he entès com una feina. Reparteixo el dia entre la pregària –a diferents hores del dia–, la litúrgia comunitària i la Parròquia. També practico esport, m’agrada córrer i

procuro fer-ho cada dia: és la meva pregària contemplativa i d’agraïment. Al Sete, sempre li ha agradat molt llegir, sobretot novel·la, i és capaç de combinar amb tota naturalitat, Josep Maria Espinàs –ja en tinc l’últim–, amb lectures de teologia i espiritualitat, passant pel capitan Alatriste.

Està content de ser a Esparreguera, creu que té una bona relació amb el poble: hi estic molt a gust i em sento estimat. Aprecia Esparreguera perquè, segons comenta, és un poble on s’hi fan moltes coses, sobretot de caire cultural i social. La Passió, per exemple, sempre l’emociona, i explica que els primers anys a Esparreguera, encara li va correspon-dre fer d’allò que en deien “assessor religiós” de l’espectacle. Ara, afortunadament, cada cosa segueix el seu camí, amb tot La Passió és una excel·lent catequesi que jo qualifica-ria d’indispensable.

El Sete em convoca al restaurant del costat de la rectoria, El

Campanar, just sota del campanar que dóna personalitat a l’església

de Santa Eulàlia de la qual ell és rector. És l’hora de després de

dinar. Demana una Coca-cola i la fa durar. El Joan Ramon Bullit i

Guasch, va néixer el 1967 a la ciutat de Vilafranca del Penedès, però

com que tenia un tiet castellà que insistia a cridar-lo Ramoncete,

amb el temps va perdre el Ramon i s’ha quedat amb el Sete. Fa 19 anys

que és capellà i en farà vuit com a rector d’Esparreguera, d’on ja havia sigut vicari cinc anys, i entremig, sis anys de rector al Bruc i Collbató. Els

pares eren molt de parròquia, ell s’hi trobava a gust

i així va anar creixent el seu interès pel servei religiós. Som en un

moment incert, però engrescador i hem de buscar un llenguatge nou:

de servei, de compromís, de respecte a la diferència…

L’entrevista CarLes reynés

©cr

eyné

s

Des que neixes, que penses:

Què deurà ser allò que em farà gran?

Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.

Tenir un cognom o bé un altre.

O haver nascut més al nord o més al sud.

Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners

són el que et farà gran.

Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.

Res més allunyat de la veritat.

Perquè només hi ha una cosa en aquest món

que et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

www.CaixaBank.com

A CaixaBank, fa més de cent anys que som fi dels als nostres valors. I avui continuem compromesos amb les persones i amb el desenvolupament social i econòmic del nostre entorn. I això ens ha fet grans.

• El primer banc d’Espanya• 1a Obra Social del país• Més de 13 milions de clients• Més de 6.000 ofi cines

Perquè no som només un banc. Som CaixaBank.

Ser fi del a tu mateix és el que et fa gran

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

PREMSA_COMARCAL_188x256_CAT.indd 1 27/03/13 12:17

Des que neixes, que penses:

Què deurà ser allò que em farà gran?

Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.

Tenir un cognom o bé un altre.

O haver nascut més al nord o més al sud.

Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners

són el que et farà gran.

Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.

Res més allunyat de la veritat.

Perquè només hi ha una cosa en aquest món

que et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

www.CaixaBank.com

A CaixaBank, fa més de cent anys que som fi dels als nostres valors. I avui continuem compromesos amb les persones i amb el desenvolupament social i econòmic del nostre entorn. I això ens ha fet grans.

• El primer banc d’Espanya• 1a Obra Social del país• Més de 13 milions de clients• Més de 6.000 ofi cines

Perquè no som només un banc. Som CaixaBank.

Ser fi del a tu mateix és el que et fa gran

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

PREMSA_COMARCAL_188x256_CAT.indd 1 27/03/13 12:17