1

Avaluació qualitativa dels serveis i equipaments

ALMUSSAFES

2

FITXA TÉCNICA DE L’ESTUDI-RECERCA

A: Dades de l’entitat sol·licitant: Ajuntament d’Almussafes. Resolució de l’alcaldia nº 1148/2014, de 23/05/2014CIF P46 03500-B. Adreça: Passeig del Parc, s/n. 46440 ALMUSSAFES (la Ribera baixa).

B: Dades generals de l’estudi-projecte:Assessorament professional a l’ajuntament per a l’execució dels treballs d’avaluació dels ser-veis i equipaments públics i redacció del Pla de Participació Ciutadana

C: Títol del projecte: Avaluació qualitativa dels serveis i equipaments municipals 2014 (Part 1)

D: Període d’execució: Del 28/05/2014 al 28/03/2015. Fase I del 28/05/14 al 28/11/2014

E: Metodologia qualitativaEntrevistes en profunditat i discussions de grup. Perfil: Joves < 30 anys i homes i dones > 35 anys Anàlisi de dades amb software AtlasTi

F: Investigador principal: Josep Pérez i Soriano, llicenciat i doctor en sociologia, Universitat de València; Màster Executiu en Direcció d’Empreses (Universitat Politècnica de València) NIF 18908779L. Adreça de contacte: josep.perez@valencia.edu

3

1. PRESENTACIÓ1.1 Justificaciódelprojecte1.2 Avaluar: observar i escoltar1.3 Objectius i metodologia1.4 Mostra representativa de la població1.5 Treball de camp

2. RESULTATS DE L’ESTUDI2.1 Visió panoràmica general2.2 Percepció de la qualitat de vida2.3 Lamiradasuperficialdelsrelats2.4 Motius de satisfacció ciutadana2.4.1 Festes 2.4.2 Parcs2.4.3 Equipaments públics2.4.3.1 De l’oferta educativa2.4.3.2 De la formació permanent2.4.3.3 De l’oferta cultural i esportiva2.5 Preocupacions ciutadanes2.5.1 Preferència local i forasters2.5.2 Treball en la Ford2.5.3 Treball per als joves 2.5.4 Treball per a les dones2.5.5 Aïllament: transport metropolità2.5.6 Habitatge i emancipació2.5.7 Crítiques,deparesidefills2.6 Conclusions2.6.1 Recomanacions2.7 Annex 1 Informe resum de l’anàlisi dels fragments per codis2.8 Annex 2 Transcripció de la discussió del grup 1 i 22.9 Annex 3 Transcripció resum de les entrevistes

ÍNDEX

4

1. PRESENTACIÓ

1.1Justificaciódelprojecte Valorar objectivament la qualitat de les intervencions públiques és una obligació democràtica (de transparència) i un requisit d’interès públic (d’eficàcia), ben útil per saber el grau d’ajust entre allò previst i el resultat final. Consisteix en pro-veir d’informació basada en evidències per a la presa de decisions. Avaluar no és un fi en si mateix sinó un instrument per prendre decisions de millora; i n’és també una eina de comunicació, d’obtenir coneixement d’usuaris i proveïdors.

Els components principals de l’avaluació de les polítiques públiques són “la comprensión de la acción pública y su papel de anclaje para el impul-so de una democracia participativa”. És per això que cal considerar, ara i ací, la definició genèrica de participació com aquelles experiències i pro-cessos que involucren la ciutadania en les polítiques públiques. “El códi-go del buen gobierno local” (FEMP)1 considera l’avaluació ciutadana de la gestió local com una via per que els col·lectius socials “puguen expres-sar-se i sentir-se partícips, còmplices de la vida de la seua comunitat local”.

La carta de “Buenas prácticas de participación ciudadana” de la FVMP 2 (o la Llei 11/2008-GV, i el Decret 76/2009) és un compromís més per una administració més oberta i pròxima. L’ajuntament d’Almussafes l’ha signada i se n’ha com-promès: el Reglament Orgànic Municipal (ROM, art. 113.12 de 25.02.11) con-templa l’objectiu “d’efectuar l’avaluació de les polítiques i programes públics”.

Així que Almussafes realitza periòdicament una avaluació de la qualitat dels serveis públics, per conèixer la valoració ciutadana dels equipaments i serveis municipals segons una mostra representativa de la població. I enguany, de ma-nera complementària, una avaluació qualitativa. La primera, per documentar el grau de satisfacció (context de justificació); i la segona, per comprendre’n els mo-tius, els requeriments actuals i potencials del veïnat (context de descobriment). Avaluar els programes municipals (mitjançant qüestionaris interns) no és in-compatible amb una avaluació externa, centrada més en observar la percep-ció ciutadana global i, més encara, per a comprendre les necessitats explíci-tes i latents, a fi de contrastar i si de cas, redissenyar els programes locals.

1 FEMP és l’acrònim de la Federación española de municipios y provincias 2 FVMP: Federació valenciana de municipis i províncies.

“…perquè col·lectius socials s’expressen, participen”

5

1.2 Avaluar és observar i escoltar; participació i comunicació.L’alcaldia d’Almussafes mitjançant la resolució nº 1148/2014, de 23 de maig de 2014, va decidir encarregar l’avaluació dels serveis i equipaments públics i la redacció d’un pla de participació ciutadana. Es tracta d’un con-tracte menor de serveis (expedient SEC/cme/34-14) a realitzar en dues fa-ses. Aquest estudi respon, doncs, a la demanda d’assessorament extern en el procés d’avaluació interna (quantitativa) i sobretot externa, qualitativa.

La participació ciutadana és una recomanable orientació i un compromís po-lític; és diàleg i comunicació bidireccional, i atendre-la abans de programar actuacions o a l’hora d’avaluar-les, és una característica de les democràcies avançades, una expressió de responsabilitat política, de sentit pràctic: perquè els objectius perseguits en l’avaluació són l’aprenentatge (escoltar i aprendre’n uns dels altres), la qual cosa contribueix a millorar les polítiques públiques que se’n beneficien de l’opinió ciutadana i dels professionals que les administren.

La co-decisió és una pràctica que vincula tots els grups d’interès objectiu: si-guen en l’àmbit públic (professionals, decisors, representants polítics), siguen en qualitat d’usuaris, particulars o col·lectius. Tots en són beneficiaris i pro-veïdors d’informació d’interès. D’una banda, als decisors públics se’ls aporta valoracions tècniques externes que contribueix a prendre millor les decisions (dimensió estratègica); als gestors públics se’ls informa del que fan, per saber com millorar-ho (dimensió operativa) i a la ciutadania (dimensió participativa) la qual cosa millora la qualitat i legitimitat democràtica: és un cercle virtuós po-sitiu, una forma de rendir comptes (transparència i responsabilitat públiques) d’acord amb els Fundamentos de la evaluación de políticas públicas (Agencia de Evaluación de la Calidad. Ministerio de Administraciones Públicas, 2010)

Tot seguit, s’explicarà somerament la metodologia que s’ha seguit en con-gruència amb els criteris i objectius genèrics, i atenent a l’interès mu-nicipal de procurar el consens en el diagnòstic, la participació, per tal d’afavorir la vinculació veïnal més àmplia possible, d’interès en ulteriors iniciatives, més estratègiques, com ara la construcció del model de ciutat.

Avaluar és observar i escoltar

6

1.3 Objectius i metodologiaLa metodologia qualitativa permet aproximar-se a l’avaluació de les polítiques públiques amb una certa profunditat, ja que n’abasta qüestions per a les quals els mètodes quantitatius no aporten respostes tan satisfactòries, com ara: explorar aspectes que es donen per descomptat, com a evidents; entendre opinions diferents de professionals sobre un programa públic; comprendre’n els motius de satisfacció/insatisfacció; desitjos latents o expressius, i desco-brir-ne potencialitats en els equipaments i serveis.

Els objectius específics han estat els següents:• Identificar els motius de satisfacció/insatisfacció en la prestació dels serveis • Descriure’n les virtuts o carències, les necessitats i oportunitats potencials i les preocupacions ciutadanes principals• Consensuar i proposar recomanacions, resultat de la confrontació en el relat dels actors, públics i particulars, individuals i col·lectius. Les tècniques utilitzades han estat, bàsicament, entrevistes exploratòries a in-formants clau, i a gestors i usuàries (segons perfils); l’anàlisi documental dels programes i serveis; l’observació directa de casos (esports, cultura, ocupació, joves... ) i discussions grupals, la primera el 22/10/14 i la segona el 29/10/14, enregistrades (àudio i vídeo) i transcrites.

La mostra ha estat constituïda, en primer lloc, per una dotzena de profes-sionals de l’Ajuntament i una cinquantena de persones representatives dels diversos perfils de la població, una part menors de 35 anys i l’altra majors de 35. Hi ha 29 homes i 32 dones.

En la mostra teòrica de l’estructura social s’ha considerat la diversitat en l’es-tat civil, l’ocupació laboral i la formació; les identitats culturals, idiomàtiques i fins i tot sexuals (gais i lesbianes). I també, la diversitat religiosa (agnòstics o creients, catòlics i baptistes). En alguns casos no s’ha pogut arribat a forma-litzar l’entrevista, siga per aplaçament reiterat, per desinterès subjectiu o bé objectiu (saturació discursiva del perfil d’estudi). No totes les entrevistades són d’Almussafes, algunes no hi viuen i moltes han vingut de fóra.

Comprendre els motius de satisfacció o insatisfacció; desitjos latents o expres-sius, i descobrir-ne poten-cialitats en els equipaments i serveis.

7

1.4 Quadre de la mostra representativa de la població

Nº Entre Sexe Edat Idioma Data Estudi/treball ActivitatE01 H - VAL 02/06/14 Tècnic Superior Ajuntament / CulturaE02 D - VAL 02/06/14 Tècnic Superior Ajuntuntament / CulturaE03 D - VAL 09/06/14 Tècnic Superior Ajuntament / RecaptacióE04 D - VAL 09/06/14 Tècnic Superior Ajuntament / ADLE05 H - VAL 10/06/14 Tècnic Superior Ajunt Pavelló EsportsE06 H - VAL 10/06/14 Tècnic Mitjà Ajunt CI JuvenilE07 D - VAL 11/06/14 Oficial Ajunt S.GeneralsE08 D - VAL 11/06/14 Tècnic Mitjà Ajunt Benestar socialE09 D - VAL 11/06/14 Becària Ajuntament Prom Econòm.E10 H - VAL 16/06/14 Tècnic Superior Ajunt Benestar socialE11 D - CAS 16/06/14 Tècnic Superior Ajunt S. GeneralsE12 D - VAL 17/06/14 Tècnic Superior Ajunt Polícia LocalE13 H - VAL aplaçada Tècnic Mitjà Ajunt UrbanismeE14 D - VAL 25/06/14 Tècnic Superior Ajuntament Escola P.A.E16 H 31 Val 25/06/14 Estudia / treballa Polígon Indus FordE17 H 30 Val 01/07/14 Enginyer Pime Asso. l’EspurnaE18 H 27 Val 01/07/14 Periodista Aut. Coord. Ass de jovesE19 H 30 Val 01/07/14 D. RRLL Ass. EspurnaE20 D 57 Cas 01/07/14 Ama casa Estudia EPAE21 D 47 Cas 03/07/14 Immigrant Estudia EPAE22 H 74 Val 03/07/14 Jubilat Ass. PensionistesE23 D 23 Val 03/07/14 Músic/Estudiant Universitat BarcelonaE24 D 28 Val 03/07/14 Cambrera Produc EcològicaE25 H 31 Val 03/07/14 Anima cultural Pime Promoció cultural E26 D 29 Val 03/07/14 Treball social Centre PenitenciariE27 D 20 Val 07/07/14 Estudia BBAA ClavariessaE28 H 25 Val 07/07/14 Enginyer Empresa Xarxes mòbilsE29 D 58 Val 07/07/14 Ama de casa Ass. C.C. AndaluzE30 H 38 Cas 09/07/14 Artista Dinamitzador culturalE31 H 20 Val 09/07/14 Estudiant Dret Universitat de ValènciaE32 H 21 Val 09/07/14 Electricista Industria FordE33 D 20 Val 09/07/14 Estudia BBAA ClavariessaE34 H 55 Val 09/07/14 Ferreteria Presid. Associació EsportE35 H 60 Val 09/07/14 Prof Institut Presid. Ass EsporticaE37 D 45 Val 30/08/14 Tècnica AP Ampa IESE38 D 50 Val 01/10/14 Funcionària Ampa CEIP AlmazafE40 D 47 Val 30/09/14 PIME AECALE43 D 40 Cas 25/09/14 Emprenedora ADAE47 D 39 Val 30/09/14 Mestra CEIP AlmazafE48 D 23 Val 25/09/14 L. Sociologia AturadaE50 D 50 Cas 07/07/14 Ama de casa Ass. C.C. AndaluzE52 H 62 Cas 25/09/14 Pre-jubilat Ford Pres AssociacióE54 H 57 Val 25/09/14 Disseny moda ADAE57 D 40 Val 26/09/14 Mestra CEIP AlmazafE58 D 36 Val 01/10/14 Tècnica Electrom. Oficial en la FordE59 D 40 Val 30/09/14 ama casa aturadaE60 D 68 Val 01/10/14 Jubilada Estudiant EPAE61 H 58 Val 01/10/14 Farmacèutic Promotor Associació

8

1.5 El treball de campEl treball de recerca i observació de la població s’ha realitzat entre el 2 de juny i el 29 d’octubre de 2014. La primera tanda de contactes es va centrar en informants clau dels serveis, a fi de recollir documents, informes, impres-sions i dades de contacte personal per iniciar l’accés a les unitats d’anàlisi, tot seguint el que se’n diu “bola de neu”. A mitjans de juliol ja s’havien fet dos dotzenes d’entrevistes personals; la resta, durant el mes de setembre. Les entrevistes s’han realitzat en els llocs de treball o espais públics (fonamental-ment, el C. Cultural).

S’han fet observacions al Pavelló d’Esports, C. Cultural, Centre de Formació Persones Adultes, Llar de Majors, Mercat Municipal, Hort Urbà, al Poliespor-tiu, al Parc Central, al poliesportiu... tant en dies laborables com en festius; de matí, de vesprada o de nit. S’ha visitat equipaments públics (tots, llevat del magatzem del polígon) i els privats de major freqüència i ús ciutadà. S’hi han realitzat recorreguts d’usos quotidians en diversos contextos d’interès, amb joves de 25-35 anys fins a a parelles benestants (40-55 anys)3, en nits de processons o de berbenes populars.

Les anotacions, converses i entrevistes personals han produït un centenar de fulls, i un altre centenar la transcripció de les discussions de grup realitzades els dies 22/10/14 (amb 8 joves menors de 30 anys) i el 29/10/14 (8 majors de 35). Els relats s’han codificat seguint un mapa de categories conceptuals per facilitar l’anàlisi i interpretació, amb el suport del software d’anàlisi qualitativa de dades AtlasTi (annex 1).

Mapa de categories inicials

Les entrevistes s’han realitzat en els llocs de treball o espais públics

3 El treball de camp ha estat possible gràcies a la cooperació dels tècnics de l’Ajuntament, especialment dels caps de les àrees de Benestar social, Esports i Joves, Cultura, Tresoreria, Policia Municipal i sobretot per l’amabilitat i disposició cooperativa d’Anna Natek, Maria José Girona i Josep Mª Bullón.

1.Motius de SATISFACCIÓ 2.Motius d’INSATISFACCIÓ1.01 Qualitat vida 2.01 Aïllament/Transport1.02 Identitat/integració 2.02 Treball/Ford1.03 Festes i berbenes 2.03 Treball/dones1.04 Els parcs 2.04 Treball/joves1.05 Equipaments públics 2.05 Habitatge/Lloguers1.06 Promoció educativa 2.06 Imatge urbana/arbres1.07 Oferta formativa 2.07 Massificació serveis1.08 Oferta esportiva 2.08 Preferència/Forasters1.09 Oferta cultural 2.09 Excessos/subvencions

9

2. ELS RESULTATS

2.1 La visió panoràmicaAlmussafes és una població de 8,567 persones (4,315 homes i 4,252 dones)4. Són mil persones més que 10 anys enrere (2004). Dos mil més que ara fa vint anys (1994) i tres mil més que ara fa trenta anys (1984). És una població en creixement constant i intens. Segons l’IVE5, el creixement vegetatiu és positiu: la diferència entre naixements i defuncions hi dóna un saldo positiu de 37 en el 2012.

Més interessant, encara, són les dades del creixement natural de la pobla-ció, atès que la diferència entre els que se’n van i els que entren al poble és positiu: l’any 2013, 284 persones deixaren el poble i se n’empadronaren 444, de les quals la majoria (293) provenien d’altres pobles valencians; 73 d’altres Comunitats Autònomes (C.A.) i només 78 de l’estranger. Dels que marxaren del poble, 183 s’instal·laren en altres municipis valencians, 40 en altres C.A i 61 en l’estranger.

Font. INE. 2014. Revisió del Padró Municipal. (Alerta, no donen dades de 1997 ni de 2007)

Migracions 2013 País Valencià Altres C.A. Espanya Estranger TotalNº Persones emigrants 183 40 61 284 baixes

Nº Persones immigrants 293 73 78 444 altes

4 Són 8.819 habitants empadronats al mes d’octubre de 2014, dels quals 6.237 són “població activa” 5 Institut Valencià d’Estadística

10

De nouvinguts estrangers n’hi ha empadronats ben pocs: n’eren només 129 en l’any 2013 (una part procedents d’Europa i una altra, de la resta del món). Tot plegat és una taxa molt baixa d’immigrants, la meitat de la taxa general d’altres pobles valencians.

Almussafes és una població atractiva. En les dades del registre municipal (padró d’habitants) se’n destaca, primer, que aquest municipi augmenta molt la població; segon, que la causa principal d’aquest augment radica en els que vénen de fora i, tercera, que molts són procedents de pobles veïns i, en menor intensitat, d’altres regions espanyoles o de més lluny. N’hi ha ben pocs immigrants estrangers. La qüestió fonamental ara serà observar com s’acull i s’hi integra a les famílies o joves nouvinguts, en els processos d’interacció o de convivència. En la vida quotidiana, una vegada instal·lats ací, és còmoda la vida per als forasters? Hi tenen les mateixes oportunitats que les famílies locals? Els agrada viure-hi?

El primer contingent important d’immigrants s’instal·laria en el poble amb el naixement de la factoria Ford, pels anys 70, procedents de regions espanyo-les, els quals “varen portar altres familiars i amics dels seus pobles, general-ment d’Andalucía. I poc a poc han anant integrant-se. Actualment, els seus fills s’han integrat molt bé i no veus diferències amb els fills de pares del poble” (E35H606).

Efectivament, la gent vinguda de fóra, fins i tot immigrants extracomunitaris als pocs anys de residència es senten en general ben acollits en la comu-nitat local. Ho resumeix molt bé aquest fragment d’una immigrant procedent d’Amèrica llatina:

“Me siento como si estuviera en casa, muy familiar. Aquí todos se conocen y la gente se ayuda mutuamente. Eso no se paga con dinero. Tiene eso de pue-blo” (E21D47), és a dir, de comunitat local (de solidaritat orgànica en deien els clàssics), d’entorn favorable a la integració social. “A pesar d’una massiva i paulatina incorporació, s’ha mantès la mentalitat de poble amb el canvi so-ciològic tant gran que s’ha donat en poques dècades” (E35H60).

Almussafes és com una illa. El que passa ací no passa en cap altre lloc. El tindre molts diners ha fet que es financien moltes coses, des de la falla, les festes, les associacions... el poble, jo veig que en molts casos es gasta la pela, la qual cosa ha donat fruits molts bons (...) Hi ha una oferta cultural i festiva, educativa i formativa. Extraordinàries. (E61H58)

6 E35H60 és l’entrevistat nº 35. Un home, de 60 anys. És tracta d’identificar l’autora del fragment textual, però d’una forma críptica, a fi de mantenir l’anominat. Interessa què en diu i no tant qui és.

“Me siento como si estuvie-ra en casa, muy familiar”.

11

Els de fóra tenen possibilitats d’integrar-se’n, també per la feina de lesassociacions, “per exemple, el C.C. Andalús, que no se senten discriminats, se senten d’Almussafes; participen en les festes, fan activitats... no veig que es facen guettos, participen com tots en les activitats, i els xiquets estan com-pletament, completament, integrats (E18H27), afirma una treballadora social.

Una dona major de molt de coneixement de la realitat local per la tasca que desenvolupa des fa quinze anys, hi pondera la versió més optimista, quan sosté: “Este és un poble on no hi ha massa desigualtat, però discri-minació i pobresa n’hi ha. De vegades és silencia, de vegades s’amaga. Com és un poble xicotet i està un poc allò de la vergonya de que no se sàpiga que estan passant-ho malament, però haver-ne, n’hi ha” (E60D68)

Les interaccions socials realitzades en associacions i festes són, en efecte, ben importants alhora d’acollir i socialitzar, però, sobretot, els sistemes es-tàndards de socialització formal, com el sistema escolar i educatiu. Amb això n’està d’acord el grup de persones adultes consultades, integrat per persones de diferents orígens i condició social. Vegem-ne un fragment a tal d’exemple:

Sens dubte, l’idioma d’una població és el primer entrebanc a superar per afa-vorir l’adaptació dels forasters a l’entorn local, per acollir-lo en la cultura, cos-tums, regles, procediments i rituals local: la comunicació verbal.

De manera que quan els nouvinguts estan més allunyats dels trets culturals locals, major és la dificultat objectiva per adaptar-se a la nova realitat i major la resistència a integrar-se’n. L’escola que és al centre del poble (CP Almazaf) ha jugat un paper clau en el procés de socialització, coneixement de l’idioma, en capacitar els joves en les llengües oficials, amb independència de l’origen cultural. Aquesta funció cabdal no va ser considerada en engegar el segon col·legi públic (El Pontet), amb un enfocament legal però menys ambiciós pel que fa a la capacitació lingüística.

D Este poble tampoc és que ha crescut tant, ha passat de 3.700 a 8.000 habitants, però en molts anys. Després la gent ha anat arribant (paulatinament) i la gent s’ha anat incorporant... crec que avui hi ha molts fills de gent que vingueren... (E61H58)B Sí... (B: E52H62)D I els xicons ja són d’ací i... (D: E61H58)F I juguen a futbol i toquen en la banda de música i parlen valencià... (E35H60)

12

El biaix introduït en el procés d’integració lingüística, via sistema escolar, hi tin-dria conseqüències en la diferenciació social entre xiquets i xiquetes, segons orígens familiars i, sobretot, segons la preferència o prejudici cultural. L’opinió d’una filla de migrants és significativa: “Vaig anar a l’escola l’Almazaf i entre els xiquets sempre es clavàvem amb els xiquets del (CP) Pontet. Els que estudiaven en la línia en castellà eren els xurros”. La seua llengua materna és el castellà, té el grau mitjà de capacitació lingüística en valencià i ara estudia el grau supe-rior. Si no fóra pel llinatge familiar, pels seus cognoms, ningú no en diria que és filla d’immigrants. És un exemple més d’èxit de les polítiques de socialització.

Hi ha casos, però, de resistència a la integració social, els quals tenen en comú una voluntat de negar-se, de facto, a parlar l’idioma local, tot i que hi siga l’idioma del seu poble, el del context social i personal en el que hi conviuen. En aquests casos s’observa una certa desafecció (desarrelament) al poble, si no un sentiment d’alienació, de sentir-se’n estranys: “Las fiestas del pueblo son para la gente del pueblo, es la idea general. Vas a las berbenas. y lo ponen di-ficil para los de fuera, si no eres del poble.” (E30H38). ¿Com potser que, vivint tota la vida en el poble, encara hi ha qui no es considera del poble? És cert que no és fàcil trobar casos d’exclusió, o de resistència a la integració cultural, tot i que n’hi ha, és clar. Hi ha d’altres casos, però, en què l’idioma no sembla una expressió d’alteritat, sinó la voluntat de preservar l’idioma matern, una actitud de resistència. Contràriament al que hom pot pensar, la integració no n’ha de comportar renunciar a la cultura de procedència. I pel que sembla, en general la integració social i l’escassa diferenciació pels orígens familiars i culturals no n’ha significat la pèrdua dels contactes familiars en els territoris d’origen: “En este poble, els fills mantenen contactes i visites als pobles d’ori-gen familiar, però estan integrats perfectament en la cultura local” (E61H58). I d’estiu, a l’Agost, quan “para la Ford, tot el poble para”. I n’aprofiten per estiuar visitant les cases familiars en les poblacions d’origen.

A l’escola del centre, la de sempre, se va iniciar la línia en valencià i quan el poble va créixer van haver de fer una altra escola, que per llei havia de ser en castellà. Però en general, els fills d’una zona i de l’altra, van a l’escola més pròxima, sense prejudicis ni preferències de la modalitat lingüística (E35H60)

Sí, la docència a un o altre col·legi era diferent, contradient la forma de donar la docència –i de capacitació diferencial de l’alumnat-, però a l‘institut no hi ha diferència segons l’origen escolar. Això sí, hi ha valenciano per als locals i castellano per als forasters. (E31H20)

13

No es pot dir que siga per les escoles, que la diferència del l’escola del centre i la del Pontet han contribuït a... Ara n’hi ha dos escoles però això no ha fet... Sí que ha pogut influir que durant els anys de major creixement del poble hi va haver dues constructores, una en uns solars al Nord -la constructora COPOVI-MUSSAFET- i una altra al Sud, la constructora López, pel carrer del Pontet. Els pisos que venien foren ocupats per la gent que necessitava... els de fora. (E35H60)

Ací no s’ha donat el cas de protestar per parlar en valencià -en actes públics- mai, com sí que passa en altres llocs. Per exemple a l’assemblea de la penya, que n’hi ha 4 vegades a l’any (es va crear l’any 1992), jo com a president sempre parle en valencià, a pesar que molts socis són vinguts de fóra o fills d’immigrants, castellanoparlants. I no hem vist mai cap conflicte. (E35H60)

Junt a la distribució equitativa de la renda i els processos de socialització, formal (sistema educatiu, religiós, comunicatiu) i informal (festes, associa-cions...) la funció de l’espai físic urbà, n’és també important de considerar, perquè hi podria ser causa i conseqüència de la desigualtat social, tot i que ací per la densitat i escassa segregació residencial no és considerable: “Ací no hi ha allò de els del poble i els forasters. Sí que hi ha un poc de concentració en alguns punts del poble...” (E35H60). No hi ha massa des-igualtat en els barris. Hi ha algun punt negre, el Bronx li diuen. És allà a les finques roges, a prop del parc Pinar, a la vora d’unes mansions de rics... (E26D29). Llevat de casos puntuals, efectivament, d’eixes finques, una al Nord-Est i una altra al Sud, no s’hi observa desagregació per barris, la qual cosa afavoreix la interacció social i la integració d’uns i altres, en l’ús de l’espai públic, tant com en els equipaments lúdics, educatius i culturals.

En la qüestió de l’idioma i dels efectes de la diferenciació en els programes escolars hi ha, però, explicacions i respostes per a tothom, de ben diferents:

Tot i el context general de reculada cultural, pel procés de substitució lingüís-tica pel castellà, l’idioma propi hi manté certa vitalitat i presència en els espais públics, en la programació, en la vida quotidiana i en els àmbits municipals més simbòlics, i no s’hi observen expressions agressives, tant negatives i con-tràries com les que es donen en els entorns socials de l’àrea metropolitana:

Ara el poble està obrint-se molt a l’estranger... la gent que vingué fa anys per la Ford se n’ha integrat perfectament. Ací no hi ha barris, no hi ha exclusió ni discriminacions (E31H20)

14

“L´únic més barat són els impostos d’Almussafes, la resta és més o menos igual. L’impost de circulació, ací són 34€ tots els cotxes; i a Benifaió, un Astra costa 90 i pico; un Opel 60 i pico; un Citroën, 70 i pico... Benifaió no és més barat. Per això acabem venint tots cap ací” (E59D40)

Aquí se està mejor que en los pueblos de alrededor. No han quitado la asistente social y se mantiene el centro de formación de adultos y muchos servicios. Aquí viene mucha gente de fuera y disfrutan mucho de las instalaciones, pagando claro. (E43D40).

2.2 Percepció de la qualitat de vidaAlmussafes en l’imaginari col·lectiu és un municipi de la Ribera, seu de la factoria industrial Ford i també el nom d’un bocata, “un patriota” en diuen als bars del poble. En la percepció interna és “tranquil·litat, se-guretat ciutadana i molts parcs públics”. “És un poble tranquil, un po-ble pacífic, que poden estar els xiquets pel carrer... hi ha una tranquil·li-tat i uns serveis i comoditats que no tenen en altres pobles” (E60D68).

És un poble xicotet amb uns serveis de poble gran (E38D50). Un poble molt ben equipat, amb uns serveis per a 50.000 habitants (E12D). Comparat amb els pobles dels voltants, el resultat és força positiu: “Tens molts bons serveis, molts cursos, moltes associacions que fan moltes activitats i això fa que vinga gent del veïnat, perquè ací hi ha moltes coses que allà no tenen” (E38D50).

Entre les entrevistades nascudes a Benifaió i casades a Almussafes tam-bé la comparació és clarament positiva: “Ara no canvie Almussafes per res del món. Ací hi ha qualitat de vida” (E59D40). Alerta no diuen més (adjec-tiu relatiu) qualitat de vida, si no que el sentit de la frase expressa, senzi-llament, un grau absolut: hi ha qualitat de vida. Com totes les persones entrevistades originàries de Benifaió, es creu que a Almussafes hi ha mol-ta més oferta de serveis i equipaments públics, la qual cosa fa que molta gent hi vinga: “Ací hi ha associacions que promouen activitats, banda de música; fan teatre, pintura, canten, hi ha molta més oferta” (E24D28)

La comparació entre Benifaió i Almussafes, en efecte, resulta beneficiosa per aquest darrer poble, tot i que el cost de la vida sembla que siga coherent amb la tendència favorable a viure en ALM, potser siga més cara però els impostos...

15

La topetia o rivalitat tradicional entre pobles veïns no sembla apreciar-se-hi entre joves d’un poble i altre, tot i que encara hi persisteix en casos de persones majors.

Això diu una dona nascuda a Benifaió i integrada absolutament en el poble de destinació. I n’hi ha d’altres exemples: “Ací la gent és més laica que a Benifaió (el seu poble). Ací, a missa va molt poqueta gent; no són tan classistes. El rector és de Benifaió, però ací no hi ha convent, ni col·legi de monges, ni de Cristo Rei.”(E12D).

“A Almussafes es viu millor. L’únic que li falta és més transport (autobús). A peu tens un bon tros fins l’estació del tren de Benifaió (E29D58)”. Lle-vat d’alguna carència, ací es viu bé, és molt a prop de València, a 1 km de l’estació de rodalies (Benifaió) que utilitzen sobretot estudiants, en diuen. “El millor del poble és la proximitat i la diferència amb la capital; la Ford i el parc industrial, la qual cosa permet disposar de més serveis que altres pobles, més finançament i més gent per a portar-los” (E34H55)

En comparació amb la capital, el balanç també és molt favorable a la localitat, segons que en diuen les persones majors que han viscut als dos llocs: “La vida en este poble és molt diferent a València. Allí vius en una finca... i veus als veïns del costat i a lo millor no tens relació. Ací tot és més familiar, ací tenim una convivència familiar... és molt diferent, la vida en un poble... Per aparcar... Es-tic molt a gust. La vida mos ha canviat el 100% i (estem) molt agust” (E22H74).

“M’agrada ser i estar al poble. Estar en una finca de tota la vida i no conèixer el veí...” (E34H55). Estar-ne a gust, i encara més, “ser” del poble, amb inde-pendència de l’origen familiar és assolir una quota major encara d’integració. Vegem-ne un exemple: “Molt contenta de ser d’Almussafes. És una mentalitat, una forma de ser (de poble)... la personalitat és molt diferent, veus més la realitat. A València són més despreocupats, menys responsables... és molt diferent (...) Notes la diferència de ser de poble a ser de ciutat” (E33D20).

No sóc racista, però a Benifaió està ple d’immigrants, de gitanos7... Els parcs estan bruts, ple de cristalls trencats, fan litrones i ho deixen tot... es trenquen coses i no les arreglen. Ací ho dius a l’Ajuntament i l’endemà ja està (...) A Benifaió no cuiden res. Ací la gent esta més conscienciada del que és lo seu. (E59D40)

Ací es viu molt bé, gràcies al polígon de la Ford. L’esforç impositiu es baix; a vint minuts de la capital... La tranquil·litat que dóna viure en un poble i amb una oferta cultural de capital..., ací la programació cultural és molt bona, representen obres que igual les pots vore al teatre Principal de València i ací, per només 6€. (E35H59)

7 De malmom gitanos, els de Benifaió, atès que segons la llegenda a Almussafes no en poden haver mai. Per contra, els d’aquest poble serien coneguts a Benifaió com a tramputs, tot i que la informadora una dona culta, escrupulosa i prudent, n’adverteix: “tramputs entre cometes que no ho tinc encara contrastat” (E60D68)

16

Hi ha molts exemples de joves fills d’emigrants que estan perfectament integrats en el seu poble, i molts satisfets dels serveis i equipaments que tenen, com ara, E58D36, E26D29, E28H25, E33D20... Siguen fills de pa-res nouvinguts o descendents del poble, les expressions d’orgull, d’iden-titat local, són quasi unànime: “Em sent súper afortunada de ser i de viu-re a Almussafes” (E27D20). “Sóc molt patriota d’Almussafes” (E27D20)

Igual que els joves locals, la gent nouvinguda sembla estar-ne contenta: “Al-mussafes és un dels millors pobles. Coneixent Almussafes, no me n’aniria mai a cap altre puesto” (E29D58). “És que és un poble molt acollidor.... no conec a ningú que diga que este poble es senta rebutjat”(E22H74). Són dos casos, una dona i un home vinguts fa més de trenta anys pel treball al polígon industrial.

Este és un poble tranquil, de vincles i relacions familiars. Més enllà de la Ford, el caràcter de poble s’ha mantès en les relacions personals. Hi ha una gran integració social a pesar de la vinguda de forasters a treballar en la Ford. (E61H58)

Amb la Ford, tots tenien treball o participaven dels nous recursos, salaris i rendes, siga pel jornal dels joves en la fàbrica siga per vendre parcel·les per al polígon, i així fins els botiguers i les pimes que sobreviuen amb els complements de la construcció dels pisos.... Tots con-tents (E35H60)

Mantenir la mentalitat de poble, significa que s’han socialitzat milers de per-sones procedents de cultures, idiomes i situacions socials diverses en un pa-tró cultural compartit, que han afavorit l’accés als trets culturals locals sense discriminació per la cultura d’origen, siga amb els programes educatius for-mals i informals, amb els serveis i equipaments públics, siga per les festes i les associacions lúdiques, esportives i culturals. L’E52 és un bon exemple d’integració social local. El millor d’Almussafes segons ell és “la tranquilidad, la seguridad, el aire libre, la cercanía y que no hay desigualdad” (E52H62)

És un poble ric: fa 15 anys entraven 300.000 ptas/mensuals a cada casa. N’hi ha moltes nòmines; entren 4.500 o 5.000 euros mensuals en moltes famílies” (E06H). El procés d’industrialització local ha comportat un canvi social sig-nificatiu.

17

És cert que aquest és un poble ric, per l’alt nivell d’assalarització (de jornals) i estabilitat en els ingressos de les famílies, tot i no ser un poble de rics, ni de concentració de la renda, la qual cosa pot significar un baix nivell de desigual-tat social. Pel que fa a la distribució equitativa de la renda: si en els pobles del seu entorn socio-econòmic, l’1 % de la població arriba a posseir més del 10% de la renda disponible global, a Almussafes és del 7,04%, segons FEDEA8.

Hi passa el mateix amb un altre indicador estàndard del grau de desigualtat, com és el coeficient Gini, atès què entre 0 (màxim nivell d’igualtat) i 1 (màxim nivell de desigualtat), a Almussafes s’hi observa un coeficient del 0,399.

Segons les dades de FEDEA referides a 2007, Almussafes presentava un nombre considerable de declarants de l’IRPF (bàsicament, nòmines, salaris), relativament més alt que la resta de municipis de la zona, amb un nombre d’habitants menor. Això en diuen les dades expressades en la segona i tercera columna: 7,967 habitants sumaven 3,958 declaracions de renda, amb un valor mitjà de 9,418 (el més alt de la zona); l’import mitjà dels declarants (18,960 €) és també el valor més alt de la zona. Sense comptar les dades de la capital (que hi figuren només com a referència), representen uns 2,000€ més per declarant que l’import mitjà de Benifaió; 2,300 més que a Silla o 2,700 més que a Alginet.

Estimacions de renda i equitat social relativa d’Almussafes.

Font: Elaboració pròpia amb dades del FEDEA, 2014

Any 2007 Habitants Decla IRPF Mitjana/habit Mitja. declarants C. GINI C. Atkinson

ALMUSSAFES 7,967 3,958 9,418,94 € 18.959,25 € 0,39 0,14

SILLA 18.597 8.914 7.974,90 € 16.637,79 € 0.41 0.17

BENIFAIÓ 12,204 6,262 8,759,73 € 17,071,82 € 0,51 0,23

ALGINET 12.605 6.628 8.598,86 € 16.353,15 € 0.44 0.17

SUECA 28,112 13,763 8,415,19 € 17,188,69 € 0,44 0,17

ALZIRA 43.038 20.992 8.468,27 € 17.361,73 € 0.47 0.20

8 Font: Hortas Rico, Miriam i Onrubia Fernández, Jorge. A ESTUDIOS SOBRE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA-2014/12 de FEDEA i GEN. “Renta personal de los municipios españoles y su distribución: Metodología de estimación a partir de microdatos tributarios”, Universidad Complutense de Madrid, FEDEA y GEN9 Per observar empíricament la desigualtat social les ciències socials usen els indicadors d’Atkinson i de Gini (pels noms dels autors). El primer agruparà la renda de la població en segments per tal d’estimar la concentració de la renda, per saber la contribució dels rics a la desigualtat. Són el top 0,1%; el top 0,5% i el top 1% de la població. El grau de desigualtat també pot observar-se mitjançant el coeficient Gini en la distribució social de la renda, que oscila entre 0 (equitat perfecta: és quan totes les persones tenen una renda igual) i l’1, quan 1 sóla persona acumula tota la renda disponible (que se’n diu d’inequitat perfecta).

18

Un poble ric, tot i no ser un poble de rics. (F) “El poder adquisitiu del poble és molt elevat gràcies a la Ford i el polígon, mentre que el poder adquisitiu de les famílies és el que és. Que el pare siga ric no vol dir que tots els fills tinguen la herència rica, saps? (E35H60). Així és, comptar amb molts ingressos no és sempre sinònim d’una distribució equitativa de la renda.

Tanmateix, Almussafes també presenta un coeficient de desigualtat social baix (0,39) i, alhora, una menor concentració de la riquesa (0,14): és un poble més ric que la resta i que presenta, alhora, una millor equitat en la distribució de la renda, i encara més, una menor desigualtat social. Mentre que Almuss-afes hi mostra un coeficient de desigualtat més baix que Silla, Alginet i Sueca, a Benifaió, però, hi ha graus més alts (0,51), com València (0,50) i Alzira (0,47) què n’arriben a nivells molt elevats de desigualtat.

En el coeficient d’Atkinson (de concentració de la renda), Almussafes hi mostra també unes dades de distribució més equitativa de la renda, amb un 0,14 (baixa concentració de la riquesa); mentre que València (0,24) i Beni-faió (0,23) expressen els nivells més alts i preocupants de concentració de la riquesa en molt poques mans. El top 1% més ric de València acapara el 14,84% de la renta global, mentre que a Benifaió és el 10,77% (a Almussafes, recorde-m’ho, és més baix: el 7,04%). Si ho comparem amb altres poblacions industrials, com ara Vila-real (14,20%) o Alcoi (11,62%) també és més baixa.

2.3LamiradasuperficialdelsrelatsUna primera ullada a les dades conceptuals recollides, amb una anàlisi quan-titativa de freqüència dels mots escoltats en les converses, i atenent a les transcripcions enregistrades, aportaria un mapa de conceptes que hi podria servir per aproximar-nos, tot i que fóra d’una manera molt i molt superficial, als assumptes d’interès d’uns i altres. També per esbrinar diferències entre joves i majors en Almussafes.

La dotzena de paraules més repetides en les converses amb joves han estat: Poble, Ajuntament, treball/faena, persones, Ford, Almussafes, Benifaió, dona, subvenció, escola, internet i empresa, cosa que fa pensar en els elements d’interès de les converses, tot i que s’ha d’advertir que hi podrien haver estat pronunciades en contextos d’intencionalitat positiva, negativa o neutra.

Ací hi ha molta classe mitja. Deixàrem de ser llauradors, que en els anys 60 i 70 n’hi havia propietaris i jornalers, però després, quan vingué la Ford i el polígon, es va establir una classe mitja en la que pràcticament tots tenien o bé un ingrés important o bé dos ingressos mitjanets. (E35H60)

19

Pel que fa a les converses amb persones majors de 35 anys, d’un total de 11,563 paraules, de 2289 tipologies, expressades en 421 línies escanejades, podem comptar que les paraules més repetides i una vegada eliminades les de menor interès són: ajuntament, dona/dones, paella, Almussafes, parc/parque, xiquets, Ford, pobles, Benifaió, València, escola i treball. Si a eixos mots li afegim social, cotxe, carrer, Sagrari, Silla, salut, mercat, institut, currícu-lum, plaça, famílies, solars i polígon... en coneixerem el rovell de l’ou dels conceptes motiu central de la discussió en aquesta segona tipologia de persones més adultes.

Tal com s’observa en el quadre que acompanya aquesta pàgina i que classifica els mots en una jerarquia segons les dades de freqüència relativa, les diferències amb els relats de joves i adults, en són ben poques. Se’n destaca l’absència del mot internet i treball en el top de paraules dels joves. Ara hi apareixen paella, parc, polígon, què també figuraven al llistat de la conversa dels joves però en llocs menys rellevants. Tot seguit veurem el mapa gràfic dels mots més freqüents en els majors de 35 anys, entre els 100 primers més usats.

En la pròxima pàgina tenim el quadre comparatiu amb dades de cada mot. A les següents, es descriuen els relats, primer referits a la satisfacció ciutadana i, més endavant, els motius de major preocupació, abans d’arribar a les conclusions.

Si a eixa dotzena de mots li afegim (escola) d’Adults, València, festes/festers, joves, vida/viure i transport, en co-neixerem un percentatge alt de les qüestions principals (3% del total de paraules o expressions orals enregistrades i transcrites). La transposició del text de la transcripció a un mapa gràfic dels mots, centrant-nos només en les 100 primeres paraules més usades.

Poble, Ajuntament, treball/faena, perso-nes, Ford, Almussafes, Benifaió, dona, subvenció, escola, internet, empresa, (escola) d’Adults, València, festes/fes-ters, joves, vida/viure i transport

Ajuntament, dona/dones, paella, Almussafes, parc/parque, xi-quets, Ford, pobles, Benifaió, Valèn-cia, escola i treball. Si a eixos mots li afegim social, cotxe, carrer, Sagrari, Silla, salut, mercat, institut, currículum, plaça, famílies, solars i polígon...

20

DG1 Joves Anàlisi Quantit. de Paraules

Mots Nº %

Poble 49 0,33

L’Ajuntament 43 0,29

Ford 38 0,26

Treballar 26 0,17

Persones 25 0,17

Persona 24 0,16

Almussafes 22 0,15

Benifaió 17 0,11

Dona 16 0,11

Subvenció 15 0,11

Treball 14 0,09

L’escola 14 0,09

Internet 14 0,09

Empresa 14 0,09

Treballant 14 0,09

Diners 13 0,08

D’adults 13 0,08

València 12 0,08

Festes 12 0,08

Joves 11 0,07

D’Almussafes 11 0,07

Viure 10 0,07

Vida 10 0,07

Transport 9 0,06

Pobles 9 0,06

Cotxe 9 0,06

Competència 9 0,06

Xarxa 8 0,05

Universitat 8 0,05

Formació 8 0,05

Festers 8 0,05

Festa 8 0,05

Faena 8 0,05

Connexió 8 0,05

banda 8 0,05

Amics 8 0,05

L’empresa 7 0,04

Poder 7 0,04

Jove 7 0,04

Centre 7 0,04

Tradició 6 0,04

Teatre 6 0,04

Subvencions 6 0,04

Social 6 0,04

Polígon 6 0,04

Paelles 6 0,04

L’institut 6 0,04

L’atur 6 0,04

L’Ajuntament 6 0,04

Cultural 6 0,04

Berbenes 6 0,04

Vivenda 6 0,04

DG2 Adults Anàlisi Qantit. de Paraules

Mots Nº %

L’Ajuntament 26 0,22

Dones 21 0,18

Centre 19 0,16Paella 18 0,15Almussafes 17 0,14Parc 16 O,13Xiquets 15 0,12Dona 15 0,12Ford 15 0,12Parque 14 0,12Pobles 13 0,11Benifaió 13 0,11València 12 0,1L’escola 12 0,1Treball 10 0,08Social 10 0,08Cotxe 10 0,08carrer 10 0,08Sagrari 10 0,08Silla 8 0,06Salut 8 0,06Mercat 8 0,06Institut 8 0,06Currículum 8 0,06Plaça 7 0,06Famílies 7 0,06Faena 7 0,06Subvencions 6 0,05Solars 6 0,05Polígon 6 0,05Laboral 6 0,05Grup 6 0,05Festa 6 0,05Escuela 6 0,05Cultural 6 0,05Carrers 6 0,05Árboles 6 0,05Treballar 5 0,04Subvenció 5 0,04Reis 5 0,04Pueblo 5 0,04Política 5 0,04Poder 5 0,04Planificació 5 0,04Paro 5 0,04Paelles 5 0,04Municipal 5 0,04Escola 5 0,04Empreses 5 0,04d’adults 5 0,04Cotxes 5 0,04Central 5 0,04

21

2.4 Els motius de satisfacció ciutadana

2.4.1 Les festesEntre gent jove i referint-se als equipaments municipals més ben valorats, n’apareixen els parcs. “Estan molt bé, però les festes són el millor… en les festes participen tots i s’involucren tots” (E27D20). I entre les festes, les ber-benes, la qual cosa coincideixen fins i tot les més crítiques amb el model de festa, les menys participatives: “Jo la veritat és que no les frecuente molt, però a nivell de joves sí que... és com un punt de trobada” (E18H27). Les berbenes o una disco-mòbil, considerat eix central de festa: “És que les verbenes no és solament bufar-te, és que jo ho veig més allà, és l’única ocasió de tot l’any en què se junten totes les generacions de certa edat... dels 15 als 30” (E27D20)Pel que en diuen, Almussafes deu ser un poble molt fester, amb molts dies de festes a l’any, i un poble fester també perquè hi ha moltes colles d’amics que queden o ixen a sopar, de dilluns a dijous (E06H): “és sopar de sobaquillo dimecres o dijous (als bars) del parc Central, del parc Sagrari, al de la Consti-tució o al del Pontet” (E34H55).

El millor del poble són les festes (E27D20). Per a fer festa se necessita ben poca cosa. “És que ací qualsevol excusa és bona per a fer una festa” (E48D23). Llevat de la gent més jove i d’estiu, entre setmana i per a quedar a sopar, són més els amics (homes) que les amigues (dones). Aquestes si ixen, es decanten més per la cerveceta abans de sopar, i més cap al divendres. I per a eixir, les separades o fadrines solen eixir en cap de setmana “al Magen-ta, a l’Emmanuel o al Soho (pub-discoteca de Benifaió), i alguna vegada al mes a sopar per València” (E58D36).

Les festes juguen un paper important com s’ha vist en la integració i la par-ticipació social. Enguany s’ha celebrat els 250 anys de la Creu de la Divina Pastora. Per a les celebracions de tan extraordinària fita, el poble s’ha seg-mentat en 5 sectors. “Ha participat molta gent en l’objectiu comú de deco-rar els carrers... Com si la col·lectivitat haguera reaparegut, després de tants anys d’individualisme. Abans la gent tenia més relació de veïnat, al carrer, per les nits a la fresca, però ara...” (E35H60). L’E35 representa una mirada més conformista en la discussió del grup dels >35 anys. Tanmateix, coincideix amb la veu més crítica del grup dels joves:

“És que les verbenes és l’única ocasió de tot l’any en què se junten totes les generacions de certa edat... dels 15 als 30”

22

Enguany, encara que no ha segut amb els fins que a mi m’agrada, per a la Santíssima Creu feren algo... ens els barris la gent es juntava..., pues això, ha segut una experiència guai per-què la gent del barri s’ha ajuntat i a més han treballat junts per una idea de... i a mi això m’ha paregut de categoria... (E19H30).

F: Jo veig que en este poble es fan massa processons i (encara hi) faltarien bous... i olé! I olé, Espanya! (E19H30)H: Però a tu te molesta que vaja gent a eixos... això és part de... (E18H27) F: No me molesta, lo que passa és que... (E19H30)H: Una altra cosa és que, si fora per tu, es faria un altre tipus d’activitat, però jo crec que totes són compatibles. La gent que vaja a lo que se senta més identificada, no? (E18H27)F I no estic dient el contrari. Lo que passa és que veig que és un monopoli, no? I que si in-tentes obrir un altre camí, és retalla per algun costat... això és el que vull dir. Cap tot el món i tot el món té dret a la seua... Els andalussos poden fer la seua festa... els fallers un altra, l’església un altra, els moros i cristians un altra, els festers una altra... però que no n’hi haja una confrontació com ens han fet a nosaltres. (E19H30)

Tot i admeten la contribució de la setmana festiva pel 250 aniversari de la Creu, atès que s’ha deixat molt de joc a la participació popular, a partir d’un objectiu comú i concret, hi ha crítiques diverses a propòsit del suport públic a festes d’índole religiosa: “Este és un poble acollidor però que malgasta molts diners en associacions i sobretot en l’església, falles i futbol. Tot s’ho gasten en església, falles i futbol” (E54H57).

En el debat entre joves està present la qüestió religiosa en l’àmbit festiu mu-nicipal, motiu de controvèrsia. Veurem tot seguit un fragment d’interès, pels posicionaments i per l’argumentació, racional i respectuosa de cada visió con-frontada:

Els joves de la cohort de l’E19, fa uns anys que es van posicionar contra la tradició religiosa dels clavaris (els joves de la quinta de 20 anys) que són orga-nitzadors de les festes anuals celebrades per l’església catòlica. L’E19 va ser fester en 2007 amb la resta de joves de la quinta, no clavaris. N’han hi hagut festers i festeres altres anys, del 2008 fins el 2013. Reconeix que van estar un poc “trencadors” en admetre que se’n van passar un poc “amb el soterrar de la cassalla i més coses...” Tot i això, no accepta la resposta intolerant dels sectors més tradicionals: “L’any passat a festes hi hagué un debat molt fort. Una polèmica frontal. Molta gent es negà a col·laborar en els festes si no érem clavaris” (E19H30)

23

El 2013 varen “fer un calvo” (ensenyar el cul) davant l’església. En el debat entre clavaris i festers aquest fet ha estat clau per agreujar la controvèrsia: “Alguns, clar que es passaren molt, un dia de festa i ben animadets, un grup de festers van fer un calvo a la porta de l’església” (E57D40). Tot i això, el debat sobre el respecte a les tradicions i la tolerància a la festes populars sense vinculacions religioses està present en les discussions entre joves, que exigeixen més participació en el disseny de les festes.

En 2014 hi ha tingut festeres, i clavaris i clavariesses (de 20 anys) i a més Dames, (dels 18) que són a proposta de l’ajuntament i les associacions. L’any vinent no hi haurà clavaris ni clavariesses, sembla ser per falta de quorum, i s’aplaça el debat per al 2016.

Altres anys han estat clavaris sense massa debat ni transparència, pel que sembla, segons una clavariessa d’enguany: “Bueno, pues mosatros ni s’ho plantejàvem ser clavariesses... però ara m’estaven preguntant i què passa si som festeres? No n’hi ha cap problema. Jo veig que les tradicions un dia comencen i un dia acaben, saps?”(E27D20) En aquest debat entre dames i clavariesses o clavaris, entre el vessant profà i laic de les festes o la persis-tència del domini religiós tradicional, emergeix subtilment un altre element de conflicte, la promoció en actes festius dels valors dominants que sacralitzen les joves de 18-20 anys com a ornament, objecte decoratiu, amb la justificació de mantenir tradicions, “cuando es todo por apariencia, por dejarse ver, por ostentación... y lo justifican diciendo que es lo que pide el pueblo” (E30H38). En el debat entre clavariesses i dames de festes, hi ha crítiques a l’ostentació i la posició “ornamental de les dames”.

F: Jo me referisc a fer una festa on càpiga tot el món, que estem en el segle XXI i el monopoli que té certa institució del poble, que controla moltes vegades la fulla de ruta de la festa... (E19H30)G: Això ha segut sempre aixina (E17H30)F: Bueno sí, però hi hauria que analitzar la tradició... fins a quin punt és tradició i fins a quin punt és imposició. D’on ve? quina arrel té? quin sentit... quines persones estan representa-des...? (E19H30)

Els meus amics... són els que els toca ser festers o clavaris al 2016 i estan plantejant-se fer votacions ja per a vore si són clavaris o festers, i estan plantejant-se ser festers, i a mi em preguntaven: tú què faries? i jo els dic: mira, jo no sóc creient, ni ho he segut quan era clava-riessa, però he anat a processons i a tot, perquè a mi no se m’ha plantejat si volia ser festera o clavariessa. Crec que a les xiques mai se’ls ha plantejat ser festeres (E27D20)

24

Sempre havien sigut lo mejorcito de cada casa. Però enguany, hi ha gent de tot tipus. Potser siga una generació que volen ser dames i amb un esforç -econòmic- molt gran de la família... Fa dos anys vaig ser acompanyant d’una dama i podies vore tratges d’alta costura de 4000 a 6000 euros; 3 o 4, estic segur, n’eren de grans marques (E31H20)

Teníem discussions entre nosatros perquè algunes dien: contractem la neteja perquè l’Ajun-tament no mos ha donat... i al final decidírem que tot ho faríem nosatros, cagaderos, neteja, tot... i en acabant el sopar anàrem arreplegant... i la gent un mes després encara ens donava l’enhorabona (E27D20)

Enguany és el primer any que s’han unit clavaris i clavariesses i s’ha fet el sopar de quintes. Érem més de 3.000 persones dins del pati del col·legi, fins a les quintes de 70 anys. Pagaves 6 euros per tot. La gent col·laborà molt... La quinta del 75 n’érem de 50 a 70, a muntó. L’any que ve, que farem 40 anys, volem fer un viatge. Ara hi ha molta germanor. (E59D40).

Tanmateix, sembla que hi ha unanimitat en decidir quin ha estat el millor acte de festes enguany: el sopar de quintes. Ha estat “una extraordinària resposta i convocatòria. Fa anys que es feia quan complien els 45 anys i després de cinc en cinc anys... 50, 55, 60. Però, enguany s’ha popularitzat molt, amb la convocatòria de totes les quintes juntes”. (E35H60). El sopar de totes les quintes del poble juntes, celebrat la nit del 7 de juliol de 2014, ha estat un èxit de participació. El pati de l’escola, ple de gom a gom, no donava per a més, no hi cabia més gent: 1538 persones assegudes en taules, agrupades per anys de naixement i vestides amb samarretes distintives. Des de la quinta del 1939 fins a la de 1999. L’edat central n’estava als 34 anys. De 1979 només n’eren 5, contra la més nombrosa, la del 1987 (27 anys) que en foren 51; igual que la de 18 anys (de 1996).

La quinta organitzadora del sopar és la de 20 anys. 15 xics i 22 xiques, dels anys 94 i 95 més 2 del 92. L’any que ve no hi haurà clavariesses. Ha estat l’acte més comentat de les festes i l’acte que menys recursos li ha costat a l’ajuntament. Tot finançat amb els 6 euros de cada participant. A escot. I un èxit de participació notable. Les interpretacions i les versions són diferents també, hi depèn de l’interès i de l’eufòria:

25

G S’ha començat una nova tradició (E17H30)A Sí. Això sí, no sé si l’any que ve, no sé si se podrà fer en el cole (riu) (E27D20)F Farà falta un lloc més gran (E19H30)A Sí, perquè l’Ajuntament ens digué que ja en teníem 1500 o 1700 apuntats i que si no ho tallàvem... (E27D20) F L’aforo de l’escola ja es quedava... (E19H30)

Ací hi ha molts espais verd, parcs, (com el parc de) les Eres, llocs per a sopar.... molt a prop de la capital, a 20 minuts, i no tens el bullici urbà. M’agrada molt viatjar però jo a Almussafes estic molt contenta. (E27D2010)

El sopar de quintes ha estat un acte, un motiu, un espai de retrobament, i una ocasió per practicar participació ciutadana, una oportunitat per a generar “germanor”. Tant entre la gent d’una certa edat que feia temps que no tenien ocasió de trobar-se o fins i tot per als qui feia només uns anys que no es veien. Perquè estes coses “serveixen com a punt de retrobament. Molta gent que havia perdut de vista..., una amiga a Brussel·les, una altra fent un doctorat a Ginebra..” (E28H25).

En la discussió dels joves hi havia consens en que l’any següent, siguen cla-varis o dames, s’hauria de continuar amb el sopar de quintes.

2.4.2 Els parcsParcs i jardins són el primer atribut que apareix espontàniament en les con-verses informals amb la gent adulta d’Almussafes com a resposta a l’estímul: en la seua opinió, què és el millor d’Almussafes? Vegem-ne exemples del que en diuen:

S’hi destaquen els parcs. Sovint els joves associen zones verdes i parcs ur-bans que és motiu d’orgull, d’identificació relativa i diferencial amb els pobles dels voltants. Són llocs importants en les interaccions personals, especial-ment per als joves (el del Poli, el de les Eres…): “molt nets i en quant a usos, el (del) Poli, les Eres (E32H21)

En la cohort de joves de 20 a 30 anys, d’estiu solen anar a sopar a qualsevol parc, n’ocupen tauletes i porten un bocata o sopar fet de casa... o allà mateix o en el mateix cotxe, sopen, beuen i escolten música, al de les Eres, perquè allí troben la seua gent i “n’estàs apartat” (de la mirada i del control familiar). Al parc, els pares saben que estàs al poble, a prop, amb gent del poble. I alhora n’estan a part, lluny del control social.

10 L’E27D20, correspon a una de les persones entrevistades, l’E27, és de sexe femení (dona) i jove (de 20 anys)

26

El parc que més agrada als joves és el de les Eres: “està fet amb molt de tre-llat: falten taules però hi ha zona per a xiquets (al principi); una zona de cases, i hi ha terra i al final, césped. Allí sopem, en una fila de cotxes aparcats…” (E31H20)

El poble té molts parcs però ací els joves no se senten còmodes, els joves volen amagar-se’n, i els més adults solem anar al bar Emmanuel, al Magenta. Quan fan el que s’anomena botellón, se’n van més cap al cementeri. Els de 15-16 anys, estan pels voltants del C Cultural, després hi van al parc Pinar... El Parc Central és el lloc preferit per a la resta d’edats, de matins, els vells as-seguts a les ombres o al solet, hi dependrà de l’època de l’any, i de vesprada els bars i cafeteries. La cerveceta al Messó en destacarà com a preferència entre els adults els dies de cada dia, abans de sopar: El parc és la vida del poble... és i serà, perquè, vamos, perquè ahí... vamos, que vages en estiu o vages d’hivern, sempre hi ha gent. (E59D40)

El parc central és considerat el centre de la vida social. “Com antigament era la plaça de l’església o el carrer Major, que és on estava l’Ajuntament, estava la farmàcia, estaven els bars, estaven les tendes, estava tot allí... la fira se feia allí, tot se feia allí… però jo tinc 59 anys i ja no he vist la fira davant de ma casa com estava... són coses que van canviant. Hui el centre del poble és el parque, però hui te’n vas al parque del Pontet i allí també n’hi ha molta gent... i moltes famílies en crios que estan allí i ja no vénen ací” (E35H59)

“Lo mejor, los parques. Però no se les da esa importància. Sin embargo el central... la limpieza...” (E43D40). L’entrevistada nº 43 és crítica amb la gestió i el manteniment dels parcs, tot i valorant els parcs, com allò més remarcable del poble, motiu de satisfacció; hi focalitza pel que es veu la seua crítica en la situació del parc Central. I n’és també coincident amb l’E52H62 i amb l’E29, una dona de 58 anys: “Lo mejor de este pueblo... que hay muchos parques. Pero ahora están fatal, las cacas de los perritos... El parque está olvidado i el del Poli i los adjacentes, un poquico.... Es que no somos cívicos”. (E29D58)

La perspectiva crítica en els comportaments cívics serà considerada, fil per randa, més endavant. I n’hi ha, però, una segona línea crítica amb el paper d’espai central que hi juguen els parcs en la localitat, en perjudici d’altres zo-nes, tot reivindicant-ne una major desconcentració: “Jo trobe que poble és tot, no és només parque. Entonces, eixa concentració de coses en un punt, pa’ mi és una mala concepció de poble” (E61H58).

El parc central és considerat el centre de la vida social

27

2.4.3 Els equipaments i serveis públicsLa valoració que en fa la ciutadania n’és globalment positiva, siga per part dels joves siga per les persones adultes, fins i tot des de mirades més crítiques. Per exemple, les immigrants en diuen: “El Ayuntamiento en general bien, tenemos unos servicios que no tienen otros... pagan los libros hasta 4 de Eso... un centro de juventud, informàtica, acceso a internet, de buscar trabajo, currículums, bolsa de trabajo del Ayuntamiento, el wifi gratis...” (E21D47). Una altra dona de 40 anys vinguda de fóra, però casada en el poble en estacarà els equipaments educativus, formatius i lúdics per al jovent i els menors: “Els xiquets tenen molts llocs on anar a jugar i aprendre... que si el cine, a 2€; la biblioteca, que està molt bé, molt bé.. i també l’Arrossera, que els joves tenen jocs, maquinetes, futbolí... i dissabtes fins l’una de la nit... i el poliesportiu molt bé, molt bé...”11 (E59D40)

L’oferta cultural i educativa també és molt valorada pels joves, fins i tot la bi-blioteca pública: “Jo és que sóc una gran usuària de la biblioteca, en casa hi ha massa distraccions i em va molt bé anar, sobretot en l’època d’exàmens, tots els dies. I la cartellera del Centre Cultural és molt bona i pagues poca cosa, si no és gratis” (E33D20).

Un indicador del nivell d’ús social i de la satisfacció dels serveis és la intensitat, el nombre de visites, etc... En el cas de la biblioteca en destaca sobretot, l’ús dels estudiants de les mares per a les necessitats dels fills i fins i tot l’afluència de forasters d’altres pobles, quan biblioteca també hi ha en els pobles de la rodalia. Hi acudeixen molts estudiants de Sollana, Benifaió sobretot en època d’exàmens: “... en eixa època està petat de gent”. En la discussió entre joves hi ha un fragment ben significatiu quan n’hi ha una jove que es queixa que eixos serveis estan molt petats, estan molt plens... La qual cosa confirma el gran nivell d’acceptació, del seu èxit entre els joves: (A) “Però això és algo bo, no? Estàs demostrant que ho estan fent súper bé, que lo que oferixen ho gas-tem, en l’oferta cultural, no... perquè és de veres, però en els serveis d’esports i això està molt bé... (E27D20). Un altre jove, de Benifaió (E24D28), usuari dels serveis i activitats lúdiques i culturals en destaca les facilitats que tenen ací, que si “el Picnic Park, cotxes teledirigits, concursos d’skate, actuacions de grups joves de música... Ací tens eixes facilitats”.

Es un pueblo pequeño, pero muy equipado (E52H62)

11 7.058 joves varen participar en les 17 propostes culturals, d’oci i turisme en 2013; 2461 en les 9 ofertes d’activitats en caps de setmana; 7015 en les 11 del C.Informació juvenil, i 421 en els 33 programes i tallers formatius.

28

“Hi ha un gran nombre d’associacions, un fort teixit associatiu, espectacular. I festes, una darrere de l’altra” (E18H27). Amb les festes i les activitats culturals, lúdiques, cíviques i esportives, està darrere l’ajuntament, que globalment, i a més a més disposa d’un programa i un pressupost que fa que, en comparació amb l’oferta dels pobles del voltant, els serveis i equipaments locals són molt superiors:

“El millor del poble són els serveis, gràcies a la Ford” (E60D68). En efecte, la causa explicativa primera dels avantatges comparatius en equipaments i serveis municipals radica en el parc industrial, que “significa 5 milions d’euros anuals d’IBI, a banda les llicències d’obra”(E03D). “Ací es viu molt bé, gràcies al polígon i a la Ford. L’esforç impositiu no és excessiu (fins fa poc no se pa-gava ni l’aigua); a vint minuts de la capital... (E35H60). I això són coses que no és discuteixen: “Tenim sort en la Ford, per la capitalització el poble (E34H55).

Comparado con Sollana o Benifaió, aquí hay más servicios; parques, tenemos bastantes; instalaciones deportivas, el pabellón; la casa de cultura con un horario muy amplio; el centro de salud, el polideportivo, las piscines, bastante baratas, la biblioteca, muy, muy equipada; un centro de juventud... bastantes cosas y sin aglomeraciones. (E52H62)

L’ajuntament fa i ajuda més que els altres pobles (...) l’ajuntament, tots els partits que han manat, mos ajuden i col·laboren (amb l’associació). N’hi ha recursos, tot gràcies a la Ford (E22H74).

Aquest és, efectivament, un avantatge fonamental, què ha comportat poder disposar i mantenir equipaments que en altres no tenen, com el pavelló o el centre cultural. “N’hi ha moltes coses, com un tècnic d’il·luminació, espai per a muntatges..., però també (la Ford) li ha llevat coses: “le ha quitado la juventud, en otros municipios en ese rango de edad van del instituto a la universidad y como no tenian recursos, intentan asociarse; hay más lazos, más red para conseguir los recursos... que aquí lo tienen hecho. Pot ser que la major proba-bilitat de treballar al polígon dels joves ha pogut contribuir a desviar l’atenció pel currículum formatiu.

Tot seguit entraren a descriure-hi els atributs de l’avaluació percebuda refe-rida als equipaments educatius i culturals, abans de passar a descriure els motius de preocupació, a les perspectives crítiques referides al que hi caldria millorar.

11 7.058 joves varen participar en les 17 propostes culturals, d’oci i turisme en 2013; 2461 en les 9 ofertes d’activitats en caps de setmana; 7015 en les 11 del C.Informació juvenil, i 421 en els 33 programes i tallers formatius.

29

La localitat compta amb dos centres escolars CEIP (de 600 i 300 xiquets i xiquetes), un IES (l’institut de batxillerat i FP situat en el polígon industrial, de 1000 places) i un Centre de Formació Permament d’Adults (EPA). L’ajun-tament aporta una part molt significativa del pressupost anual (l’11%) a com-plementar les activitats educatives formals, reglades, de competència autonò-mica (CEIP, IES, EPA), quasi mig milió d’euros. La dotació econòmica és considerable amb ajudes familiars, personals i amb personal de suport: dos llicenciades en psicologia per a les escoles i 6 professores permanents per a l’EPA. La valoració ciutadana, sembla satisfactòria en les mares, especial-ment, per les ajudes complementàries (a les de conselleria) per al menjador escolar, “beques guarderia” i per la compra dels llibres de text (43,000€ per a menjador i 50,000€ per a guarderies)

Per a una altra mare de 40 anys, el millor del poble és l’educació i les ajudes que donen: “Tienes becas de comedor, libros de texto gratis” (E43D40). El cost municipal pels libres de text arriba als 150.000€ l’any, i pel transport diari a l’IES són uns altres 150,000€. La gestió del banc de llibres (de recuperació i recliclatge de libres del curs anterior) és una tasca de la que se’n cuida l’AMPA amb la col·laboració del professorat. La tasca de recuperar llibres, atesa la diversitat de matèries i grups, fa que durant els primers mesos del curs, la junta de l’AMPA estiga ben distreta en l’adjudicació i distribució dels lots, segons casos, la qual cosa s’ha d’afegir a la diversitat i complexitat de gestionar els llibres complementaris que són lliurats en llibreries locals (bono llibre municipal). “En el reciclatge hi ha de tot, llibretes, treballs, quaderns... i activitats extraescolars també, unes de matí, altres alternatives...” (E37D45). Les activitats que realitzen les Ampes de l’IES i de CEIP són una expressió de partenariat, cooperació público-privada: participació ciutadana. 12

2.4.3.1 Els equipaments d’educació

L’ajuntament fa i ajuda més que els altres pobles (...) l’ajuntament, tots els partits que han manat, mos ajuden i col·laboren (amb l’associació). N’hi ha recursos, tot gràcies a la Ford (E22H74).

Les ajudes de l’escola són uns 300 € mensuals pel menjador. La beca pot ser del 50, 60 o 70%, segons la renda, d’uns 95€ per xiquet i mes- (E59D40)

12 Un altra activitat feixuga i complexa que hi realitzen és la coordinació dels dos torns del transport escolar al l’IES, fet segons el conveni amb l’Ajuntament: són 7 viatges, en dos torns: 7,45 i 8 del matí i 14,15h de tornada al migdia, amb quatre parades. L’AMPA de l’IES se’n cuida dels bons i del pagament a l’empresa adjudicatària del transport per a l’educació obligatòria, tant per a socis com per a no socis (L’ajuntament no hi pot discriminar, però és l’AMPA qui n’ha de prestar el servei als socis i als qui no ho són.

30

Col·laboren també en el manteniment de l’Institut (una instal·lació que depèn de la Conselleria), com ara en la reparació de les fines-tres; en la construcció d’una pèrgola a la porta principal d’entrada a l’IES (feta a mitges amb l’ajuntament) i d’altres necessitats que planteja la comissió econòmica de l’IES en la que hi participen. El pressupost municipal per als serveis complementaris a l’educació és al darrere de tota aquesta important tasca, sovint invisible a la ciutadania. També, per ajudar al manteniment de les AMPA, a través de dos vies de subvenció: 1a per a l’entitat (més o menys 4000€ l’any) i 12€ per xiquet/xiqueta en 2014. El conveni de les 3 Ampes estableix un repartiment segons els llibres i els nombre d’alumnat. En el cas del CEIP Almazaf (665 xiquets) les eixides o despeses han estat: 6€ per xiquet per a excursions; 1000€ per a la biblioteca; 1000€ per a material esportiu del centre; i 1.175 per l’agenda escolar i la quota de FAPA (escola valenciana), segons l’E38D50. Les famílies de l’AMPA de l’IES paguen una quota anual de 24€. Disposen d’una subvenció nominativa per la compra de llibres i una subvenció finalista per a l’AMPA i una altra subvenció lineal, en funció del nombre de socis (E37D45)

En primer lloc, les subvencions.. M’ajuden moltíssim. No he trobat cap poble que subvencio-ne els viatges per aprendre anglès. Tingues la renda que tingues te donen subvenció en pro-porció a la renda; si tens molts diners... Jo no podia rebre beques a l’institut, ni a la universitat (per família monoparental) i tenia companys que els passava igual... (E31H20)

Sóc un gran defensor de les subvencions en este poble... la gent es sorprèn cada vegada que jo vaig per ahí i comente el fet que a Almussafes..., la gent es queda sorpresa, perquè és que és moltíssima ajuda i ademés això se nota (E31H20)

Els joves també tenen una percepció positiva que es centrarà en les ajudes als programes formatius. N’hi ha qui els situa com el gran avantatge del poble:

L’ajuntament destina 8,000€ l’any per ajudar amb els libres de text i, els des-plaçaments dels universitaris del poble i amb 14,000€ per a realitzar cursos d’idiomes en l’estranger (fins un màxim de 1,200 per cada cas). El programa d’ajudes per al coneixement d’idiomes compta amb una valoració significativa, no sols perquè permet als joves arribar a nivells formatius relativament alts en altres idiomes sinó perquè a més a més facilita i anima a viatjar a l’estranger. “Són ajudes per estudiar idiomes i per estudiar fora. Jo ha tingut tres estatges per estudi fora. Anglaterra, 2 anys, i un més pel meu compte” (E27D20).

Les persones més grans també en fan una valoració positiva del compromís local amb l’educació, especialment, pel que fa el Centre Municipal de Forma-ció de Persones Adultes (CMFPA, d’ara davant en direm EPA), la qual cosa els permet aprofitar les oportunitats que en matèria de formació se’ls ofereix ara. L’últim curs s’hi han matriculat 554. Una de cada tres han estat dones (62%). La gran majoria joves; de majors només en són un 8%. Algunes dones majors n’estant molt agraïdes, com ara una de 68 anys: “Jo en sóc un exem-ple: me vaig traure el graduat escolar de major, (vaig fer) cursos de F.P., el títol de valencià mitjà... tot a l’EPA. Si no estiguera, no podríem...” (E60D68)

31

Els joves menors de 20 anys ara són un grup considerable entre l’alumnat (de l‘EPA)

L’oferta es distribueix en formació bàsica (graduat escolar), idiomes (valencià, castellà i anglès fins el grau B) i accés a cicles formatius i universitaris. Siga per accedir a la formació bàsica (reglada) o per les complementàries, l’EPA sembla adient també per a la integració social, dels nouvinguts i dels joves que abandonaren els estudis abans d’hora: el grup més nombrós de l’alum-nat (41%) el passat curs tenia entre 18 i 29 anys. “En el centro (EPA) tienen una oferta àmplia de cursos. Yo quería apuntarme a valenciano”(E52H62). Qui ha anat per fer idiomes en destacaria la capacitat docent: “Mentre a les acadèmies del poble només et preparen per treure’t el titol, a l’EPA t’ensenyen anglès. “Damunt és que el professorat és un professorat molt bo eh? El pro-fessorat és excel·lent” (E31H20)

Els joves tenen una alta consideració del centre que, ara com ara, sembla re-valoritzar-se-hi més encara. “Valore molt la qualitat de les 2 escoles i l’escola d’adults i això no és positiu sinó molt necessari, sobretot, l’EPA” (E28H25). Sobretot, l’EPA? Ara sembla que la gent més jove n’ha redescobert la impor-tància de no perdre oportunitats laborals, per manca d’un currículum formatiu adient. Les alternatives no són abundants.

Les dades del centre assenyalen que els joves menors de 20 anys ara són un grup considerable entre l’alumnat, la qual cosa és un inversió en capital cultural a considerar com un cost d’oportunitat en el llarg termini, com una inversió social.

Actualment, els joves hi tenen més interès, la qual cosa és una gran notícia per aprofundir en la cohesió social, atès que és molt probable que els joves que han tornat al sistema educatiu formal deixaran de ser població de risc d’exclusió una dècada més tard. L’EPA hi fa una funció estratègica per reduir la desigualtat social. Segons Eurostat, en aquest grup cabdal de joves de 18/24 anys i sense estudis secundaris post-obligatoris, l’estat espanyol és el país de la UE amb les pitjors dades d’abandonament prematur. La qual cosa fa que 3/4 de les persones en edat laboral no tenen una certificació que n’acredite la qualificació professional (això és particularment greu en contex-tos de crisi i creixement de l’atur de llarga durada).

32

Hi té tant d’interès la gent del poble en l’EPA “que per matricular-se fan cues des de les 6 del matí” (E59D40). Un bon indicador del resultat, de la funció que hi realitza, de la necessitat que atén. En siguen o no conscients, uns i altres. Hi ha cues per l’èxit de l’oferta entre la població major, i de més jove també, entre la gent del poble i entre la forastera (de Benifaió, d’Alginet...)13 , atès que és un centre de referència territorial homologat, el centre amb major oferta docent del País valencià i el que més subvencions rep de la Conselleria (36.000 el curs passat). “Esta escuela ha hecho mucho”, en diu una usuària d’origen immigrant. “Y la quieren quitar. Algunos pueblos no lo pueden man-tener, por los recortes, por ahorrar en educación y es un error. La escuela ha hecho mucho (E21D47). És un error? L’ajuntament l’ha mantès i en dóna suport, malgrat les limitacions que imposa el nou marc legislatiu de compe-tències en l’administració local (recorregut davant els tribunals per la majoria de municipis). Per als joves, tanmateix, no sols s’hauria de mantenir sinó que hi caldria reforçar el CMFPA:

2.4.3.2 L’oferta cultural i esportiva

Els dos equipaments més populars i atractius, si atenem al total de despesa, d’activitats programades i al nombre d’usuaris, són sens dubte el pavelló d’esports i el centre cultural. El pressupost municipal és generós en la promo-ció esportiva i activitats festives i culturals: 1,5 milions d’euros comptant els 360.000 de festes i 1,4 milions en activitats esportives, incloses la despesa i la inversió de totes les instal·lacions. Més del 20% de la població està inscrit en alguna activitat esportiva: l’any 2013 es van registrar rècords històrics en quant a número d’usuaris, d’assistències o les activitats amb més de 200.000 persones14. Un 54% dels inscrits són dones i un 45% homes.

E: És que, ara mateixa lo que se diu en economia l’avantatge competitiu ja el tenen, perquè tu passes per allí a qualsevol hora i està pleníssim perquè dir-li a la població que pot anar a l’escola d’adults ja ha calat, eixe missatge ja ha calat. Hi ha pobles que... per exemple en Silla no té èxit (...) entonces, ara que ja ha calat eixe missatge de anem a formar-nos en el nostre temps lliure, ara és on hauria d’aprofitar l’Ajuntament, ahi és on hauria d’utilitzar els recur-sos”. (E31H20)

13 El període de matrícula discrimina positivament les persones empadronades en Almussafes, el període de matricula per als foras-ters s’inicia cins dies més tard que per als de localitat. Tot i això, n’hi ha llargues cues. 14 Segons l“Informe de actividades 2013-2014.odt/joventut-Esports/AST”

33

La majoria són d’Almussafes (75%), però n’hi ha un 10 % de Benifaió, un 3,5% de Sollana i un 11% d’altres indrets. Són dades que reflecteixen l’enor-me atractiu del programa municipal d’esports, amb un ventall de possibilitats immens que es realitzen a les piscines d’estiu i a la coberta; al camp de futbol, al poliesportiu o al pavelló. Els ingressos per recaptació d’activitats en les instal·lacions esportives ha arribat a superar els 237,000€ (2013).

La gent jove hi pot gaudir d’una oferta àmplia de cursos i activitats, en l’Arros-sera, al Centre Cultural o al pavelló, que a les esportives hi afegeix activitats lúdiques com balls de saló, dansa moderna, del ventre, aero-latino, bollywood, etc... També s’ha emprat com a lloc d’assaigs per a grups musicals, fins fa poc. “Hi podien assajar amb altres grups, en una saleta dins el pavelló i po-dien fer una audició a l’any. Arribaren a ser 9 grups que assajaven de 2 sales” (E23D23)

Els més joves poden disposar d’activitats i serveis en l’Arrossera (Centre d’in-formació Juvenil) i de nit (caps de setmana) al Centre cultural amb una amplia oferta d’activitats15, sovint en cooperació amb associacions. A les activitats culturals més formals, com ara el teatre, no hi acudeixen tant sovint com el públic familiar i infantil. “Però no acaba de connectar la joventut” (H: E18H27). El jovent de totes les poblacions com ha passat en generacions anteriors, sembla que es sent més còmode en aquells espais alternatius a la progra-mació i als actes reglats en espais més formals. En els darrers anys el jovent de 20 a 30 anys hi ha disposat d’un centre social propi (L’espurna) en un lloc ampli i allunyat del centre del poble, adient per a les activitats ludico-culturals, que hi realitzaven, tot i que pel que sembla en 2014, va entrar en declivi fins a quasi dissoldre’s.

Al ser un local llogat molt gran havien de fer moltes activitats que donaren diners i ens cen-traven en coses ... Per a poder mantenir-lo havíem d’estar totes les setmanes fent... però tot es fa entre un petit grup. I et trobes entre l’espasa i la paret (E24D28)

15 A banda la programació general de cinema, música, d’espectacles i teatre (el centre és dins el circuït valencià de teatre), el pro-grama d’activitats socioculturals inclou l’oferta de les Escoles Municipals d’Arts Plàstiques, Ceràmica, Teatre i Tall i Confecció; hi fan tallers de teatre i circ infantil; taller de teatre juvenil i d’adults; l’Escola Municipal de Teatre també oferta un taller gratuït i exclusiu per a la tercera edat; amb cooperació amb el Cercle d’Arts Leopoldo Magenti, s’ofereixen cursos de piano, guitarra espanyola i elèctrica, i cant coral. Les associacions de Dones d’Arts i Oficis, tallers de boixets i manualitats. Taller de ceràmica, amb el Club de Ceràmica, i elaboració de brodats, boixets, pintures en tela, patchwork i estany amb l’Associació d’Ames de Casa. I un curs de danses valencianes, en col·laboració amb Dansaires del Tramusser, entre d’altres

34

La gent del veïnat no acabava d’entendre què se feia allà “i els que venien, tampoc massa. Hi havia gent que venia als actes, però que això no era partici-pació activa. La gent no venia a participar directament i si no hi ha participació en un centre social... perd tot el seu sentit” (E19H30). Així, la participació ac-tiva del jovent de la comarca minvava progressivament fins a restar una sala de concerts, la qual cosa alterava els objectius del centre i afectava també la viabilitat econòmica de l’associació: “Hauríem de fer un concert musical al mes per autofinançar-nos, l’única via i convertir l’Espurna en sala de festes, perdent-se el seu sentit. La gent anava als concerts, però la gent no... al final anàvem quatre gats” (E24D28)

Des de la perspectiva de l’Ajuntament, el local presentava deficiències que calia resoldre i adaptar-se a la legalitat per als llocs d’oci, tot i que fóra sense ànim de lucre, atès que si hi ha incidents, hi poden haver responsabilitats civils i penals per negligència d’uns i d’altres.

El centre social l’Espurna ha plegat, tot i que un grup de joves de 16 a 19 anys han pres el relleu. “Són joves de 16 a 19 anys i en són molts, paguen 15 € al mes pel lloguer de local i per les activitats que hi fan” (E24D28). Centre social només n’hi ha un però hi ha grupets que s’apleguen en 3 o 4 cassals particu-lars, una casa vella arrendada o familiar que s’utilitza com a lloc d’encontre, d’esbarjo i interacció, apartat de la mirada dels adults i familiars. Un tècnic municipal comprenia que, sense considerar les activitats institucionals, que en són moltes i diverses, “els joves de 13 a 18 anys no tenen on anar. Fan falta espais i llocs on puguen estar. Quan ve l’estiu, bé, n’hi ha oferta… i si no van al botelló al polígon…”En el debat de l’absència de joves de l’activitat cultural institucional, és d’interès tornar a considerar l’opinió dels joves:

L’actitud municipal era bona, però hi havia problemes, que no teníem eixida d’emergència, que si la barra, que si... L’actitud municipal era bona, però hi entràrem en un carreró sense eixida i calia resoldre eixos detalls o no podies fer activitats... tot i això, l’ajuntament ens ha donat molt de recolzament, molt de suport, ens ha donat molt, no tenim cap tipus de queixa. (E24D28)

A Però és algo bo, no? Estan demostrant que ho estan fent súper bé, que lo que oferixen ho gastem, en l’oferta cultural, no... perquè és de veres, però en els serveis d’esports i això... (E27D20)H Però jo tampoc pense que en cultura no s’estiga fent bé... és que és més difícil fer entrar als joves, per exemple... perquè fas una exposició que està molt xula de pintura o lo que siga, però a lo millor la gent jove no sap valorar això. (E18H27)A El que hi ha és una falta d’interès però amb eixa falta l’Ajuntament no pot fer res (E27D20)H Però a lo millor si no hi haguera eixa oferta la gent també se queixaria de que no n’hi ha oferta cultural… (E18H27)

35

És en teatre on s’observa una menor participació, d’espectadors i també de practicants. En el grup de teatre local participen persones de Benifaió, d’Al-ginet, Picassent... del poble n’hi ha un xic i dos xiques. Els de poble tenen preferència en la inscripció, “però com no se plena...” (E30H38). El cost del curs és de 30 euros el trimestre. Ben poca cosa. Com la inscripció en d’altres activitats esportives. Allò més cridaner seran els dies de poca assistència en un pati de butaques tant immens. I no és ni pel cost ni per la qualitat de la programació: “igual o millor que al teatre Principal de València” (E35H60). Tanmateix, de vegades fa pena: G. “Jo he anat a veure dos obretes de teatre diferent, dos divendres, i a mi me donava pena perquè estaven actuant i n’hi havien dos o tres files i ja està, i l’entrada valia 5 €, que a lo millor vas a València i l’entrada te’n costa 15 o 20”. (E17H30). ¿La gent no hi va al teatre per la programació o perquè vol anar a altres llocs amb independència del programa? N’hi havia opinions de tot tipus, també perquè hi ha que no poden anar divendres, perquè hi coincideix amb els assajos de la banda (E27D20 i E28H25). D’altres casos perquè és el dia en que ixen a sopar amb els amics i les amigues, o perquè se’n van a Valèn-cia, de tant en tant, amb independència de l’oferta. En el debat de contrast entre persones més adultes també hi va estar present l’oferta d‘oci i lleure, especialment en caps de setmana.

La debilitat de l’assistència als actes de caps de setmana i especialment al teatre no és obstacle per considerar globalment l’amplitud i qualitat de la pro-gramació cultural, durant tots els dies de l’any, la qual cosa és valorada molt satisfactòriament en general, per uns (joves) i pels altres (més adults):

C Durant la setmana més o menos, com tens coses en el Pavelló, el centre cultural... (E47D39)B Sí, de ocio hay poco. (E52H62)E No, no, però per a un dissabte per la nit tu per a prendre una copa amb els amics ací no n’hi ha res, llevat dels pufs que tanquen a les 3 del matí. (E59D40)

Ací hi ha moltes activitats diverses i disperses en el poble per a contentar a tot el món. Per als joves hí ha moltes coses. Es un poble que intenta innovar i mantenir les tradicions. I està molt compensat. Les actuacions són gratis. Hi ha molts grups de música en valencià… (E33D20)

36

Enguany, l’acte cultural de festes més massiu fou el concert de La Raiz i de La Gossa Sorda, fet per festes de juliol al camp de futbol. Música en valencià, per a 10.000 persones, del poble i lògicament de la comarca. L’any anterior, també fou un èxit d’entrada semblant, amb un altre grup: “L’any passat tingué molt d’èxit la Pegatina, el que més quantitat portà i gratis” (E27D20).

El públic més familiar sembla que és el més fidel no sols per la programació de les activitats extraescolars entre setmana sinó també per les festives: “Todos los domingos voy al cine familiar, porque tienes las mismas pelis que en el MN4 (centre comercial d’Alfafar) y por solo 3 euros” (E43D40).

Les cues i llistats de persones inscrites en les activitats del centre cultural i del pavelló d’esports són ben explícites del nivell d’ús social, del retorn de la inversió pública dels equipaments i dels programes municipals. Les queixes, més enllà de detalls menors (com les goteres en el pavelló, la polivalència de la sala en la llar dels jubilats…) no poden amagar-se amb indicadors numèrics de resultats.

A tal d’exemple: El dia 18 de setembre de 2013 s’obria el termini per a la inscripció en activitats esportives, només per a empadronades. Malgrat que es podia formalitzar el tràmit des d’un codi QR amb el telèfon mòbil o des de casa, per internet (el 10% ja ho fan), entre les 9 i les 9,40h del matí, un disposi-tiu de 10 persones atengueren les sol·licituds d’inscripció de 700 persones (¡). 700 en només 40 minuts; atengueren una cua de quasi el 10% de la població total. A les 9 del matí, la llargària de la cua a les portes del pavelló semblaria les d’un dia de partit a les portes d’accés al Mestalla. Com les cues a les 7 del matí per a inscriure’s en els cursos de l’EPA. Són dues petites mostres, inaudites en altres pobles, de la vitalitat, intensitat, diversitat i interès ciutadà pels equipaments i serveis municipals.

Tanmateix, més enllà de les quantitats, què podrien distreure l’atenció d’allò que és més important considerar, més que el com, és el per què i per a què es fan les coses. En el debat i la crítica dels joves, hi va haver una aportació de gran interès, com ara la d’un jove de 30 anys, referida al resultat dels serveis:

F Sobre que no ve molta gent… vas als altres pobles i... Ací la gent està més formada inte-l·lectualment i culturalment que en altres pobles, i… és que el nivell de formació el veig més elevat, encara que diem moltes vegades que no s’usen moltes coses, encara així, la gent està més formada que en altres pobles (E19H30).

37

2.5 Les preocupacions ciutadanesFins ací, en les pàgines anteriors, s’ha fet una descripció general de la per-cepció de la qualitat de vida en la ciutadania, descrivint amb parsimònia els elements principals en els què s’articula la identitat local, els motius d’orgull i de satisfació, com ara l’oferta cultural i festiva, la promoció educativa, l’aposta per l’educació, els equipaments culturals i esportius, que fan diferent i mi-llor a Almussafes, si se compara amb els pobles de l’entorn. La substància o l’essència d’un poble, la identitat, és una construcció social, com el sentiment de pertinença o la percepció del territori. La identitat local sol basar-se en una dimensió física i també en una altra més intangibles, atès que s’enllesteix des de les percepcions col·lectives dels seus habitants, cap endins, i cap a fora: des d’allò que els caracteritza en comparació als altres, des d’allò que els identifica i els dierencia, que els fa singulars i alhora que els integra, que els fa agermanar-se’hi. Qui són els altres? On és la frontera? ¿Qui posa i on es posa la ratlla entre els del poble i els forasters? Quines conseqüències hi té? Per a què?

2.5.1 La preferència local i els forastersLes identitats territorials es creen i reprodueixen en comparació i presència d’altres, els diferents. Els qui són de fora. Els forasters hi poden ser dels po-bles dels voltants, els nouvinguts de lluny, els immigrants (de molt lluny) o sen-zillament els de cultures diferents a les locals. Quan més allunyat de l’idioma i la cultura local més probable és que siga rebut amb estranyesa (estranys, estrangers); quan major siga la diferència major hi serà la dificultat, els en-trebancs per relacionar-se, uns per adaptar-se, d’altres per a acceptar-los. Almussafes s’ha construït –i creix- amb la concurrència de moltes persones vingudes de fora, de Benifaió (que es casen ací) o de més lluny que vingueren pel treball: són migrants, persones que canvien de lloc residència. Hi ha mol-tes famílies del poble que migraren a França, pel treball,a mitjans del segle XX, i algunes que encara hi mantenen vincles familiars. D’altres tornaren amb la transformació industrial i les noves oportunitats laborals.

Els que vingueren de fora a fer cotxes amb la Ford eren considerats, lògica-ment, forasters, tot i que amb els anys han anat integrant-se. “Forasters, eso era cosa de los mayores. Que tenían un problema... más allà de las monta-ñas, de Catadau para allà, todos eran forasters. Pero hoy en día...” (E52H62) en diu un prejubiltat de Ford que vingué de lluny fa unes dècades amb la seua família, que se n‘ha integrat perfectament en la societat d’acollida, sense des-arrelar-se’n de la família, el territori i la cultura de procedència. “Este pueblo es un lujo, en ese sentido” (E52H62)

La substància o l’essèn-cia d’un poble, la identitat, és una construcció social, com el sentiment de per-tinença o la percepció del territori.

38

Fan lo que férem nosaltres en l’època de la migració a França, se creava un vincle a França però després s’anava deixant i ara, estos, pues tenen (?) en el poble de Còrdova o... però que poquet a poquet no tornen, se queden ací, perquè els fills estan ací i els néts estan ací (E61H58).

Jo he anat a demanar a l’assistenta i m’ho van denegar. Que hi ha molta gent, molta gent està calenta per això. Una cosa que necessites... jo ho he demanat perquè m’ho dien, i jo estic calenta per això. (E20D57)

“Ací no hi ha allò de els del poble i els forasters. Si que hi ha un poc de con-centració en alguns punts del poble... però els fills s’han integrat molt bé i no veus diferències en els fills de pares del poble...”. S’ha dit que en Almussafes el procés d’integració social han estat considerable, enorme i molt accelerat, com el creixement poblacional atès que s’ha donat en paral·lel: el creixement poblacional crea interaccions socials i processos d’adaptació i acollida.

Una filla de nouvinguts explica la puntual resistència i temor a acceptar foras-ters en que “imitem els majors”. No crec que siga pels seus orígens sinó per tipus de família, personalitat..., famílies més tancades que no han donat tanta corda a l’hora d’eixir” (E26D29)

Hi ha qui creu, però, que els forasters són els immigrants estrangers, els més estranys i allunyats amb els quals podrien aparèixer actituds xenòfobes. “Hi ha un poquet de racisme, sobretot amb els àrabs, que n’hi ha poquets però se’ls accepta poc, menys que al immigrants sud-americans, que ara també en queden pocs” (E60D68). N’hi ha pocs immigrants? En este poble no n’hi ha forasters com en altres pobles que sí se nota que n’hi han (E35H60). I tanma-teix, hi ha algun sector que creu que, ara, és el pitjor del poble: El pitjor.... No soc racista, però els forasters... molta gent forastera (E20D57). Aquesta dona de 57 anys, migrant pels anys 70 procedent d’una família extremenya, tot i advertir que no és racista, però que està molt sensibilitzada per la preferència nacional envers els immigrants. “Hi ha alguns, gent que parlen... a un d’estos forasters, un colombià o lo que siga, enseguida li ho donen tot. A la gent que va a informar-se’n, que sí que necessita... i que no té (l’ajuda), caldria averi-güar a vore eixa persona que sí que té dret .... (E20D57). ¿Per què creu que als forasters els ho donen tot, que tenen preferència?

39

“A l’ajuntament haurien d’informar-se’n més, a vore a qui li donen els diners” Es llença la sospita a partir d’una creença i el suposat negligent ha de corres-pondre amb la càrrega de la prova. És un marc explicatiu divulgat en moltes poblacions i barris perifèrics, més necessitats, què els sectors més intolerants reprodueixen i inocula gratuïtament i fàcil, pel que sembla. Una mare de 40 anys benestant i més il·lustrada també ho considera precís, “s’ha de mirar un poc més, en el cas de les ajudes de serveis socials, perquè hi ha gent que no deuria... hi ha qui ha demanat l’ajuda i li l’han donada sense...” (E57D40)

Ans al contrari, una immigrant sudamericana sosté que a l’hora de ser solidaris i atendre les necessitats de supervivència, “da igual que seas de Xile o de Ja-pón, si tienes una necesidad no tienen prioridad los del pueblo”. Són crítiques de mentalitats molt tancades i un poc integristes, sense cap fonament: “sé por mi trabajo que la majoria de vales de comida son para gente espanyola, los conozco; dos personas estranjeras, los demàs todos españoles (E21D47)

Aquesta dona el que li sembla més cridaner,però, és l’obsessió i la topetia amb les persones dels pobles del veïnat, en algunes persones majors, que al·ludia a velles rivalitats a la desconfiança amb el veïnat. Immigrants n’hi ha molts a Benifaió, en diuen, i gitanos, però no a Almussafes, atesa la llegenda que refereix als motius del perquè les famílies de ètnia gitana no s’instal·len a Almussafes, des de primers de segle XX16 .

Pel que s’ha vist en l’alt nivell d’usuaris dels serveis municipals, pels empadro-nats i pels dels voltants, sembla molt acceptada i justificada la discriminació positiva en períodes d’inscripció, per accedir als equipaments i serveis mu-nicipals, eliminada la gratuïtat en l’oferta. La prioritat també provoca alguna escletxa i subterfugis d’accés, segons conten: “Jo ho tinc clar: Prioritat, la gent que tributa i és del poble. Ara demanen l’empadronament per a tots els serveis. Però se creen empadronaments falsos. Exemple, per als llibres, a l’escola i a l’institut” (E34H55).

Entre els més joves, però, s’observa que les interaccions intermunicipals són habituals, a banda i banda de la riera que separa un poble i altre, de manera que les activitats compartides són en uns i altres pobles. Actualment, la cons-ciència territorial supera els murs de la localitat. De fet, tant al centre social

“Jo ho tinc clar: Prioritat, la gent que tributa i és del poble. Però se creen empa-dronaments falsos. Exem-ple, per als llibres, a l’escola i a l’institut” (E34H55).

16 L’E60D68 que s’ha interessat per aquesta llegenda en té la seua versió ben documentada, pel que sembla: El dia de sant Joan (24/06) de 1918 va haver una renya entre uns gitanos de viatge entre València i Alzira, com a conseqüència de la qual morí Francisco Navaro Rulo, el patriarca d’un clan familiar que vivia (amb la dona, Sebastiana, i 7 o 8 fills) a ca la Baltasara, en el carrer de la santa Creu, a prop de la caserna actual de la policia municipal, una finca que fa cantonada. Des d’aquest fet tràgic, hom pensa i es repro-dueix que mai més s’instal·laran famílies gitanes al poble. Tot i que pels testimomis de l’E60 “a primers dels 60 sí que en visqué una, de família gitana, però que durà poc en el poble”.

40

l’Espurna, com en activitats d’ací o d’enllà, hi ha exemples en què els as-sociats són d’ací i d’allà, igual que en d’altres activitats culturals, cíviques, polítiques… Ho expressa molt bé una jove de 23 anys: “Forasters? Jo no sóc d’eixe pensar. Almussafes, abans, com oferia tants serveis gratuïts..., llibres, educació, i piscina, bones instal·lacions... però jo no compartisc aquesta vi-sió” (E23D23)

2.5.2 El treball en la FordLa principal preocupació ciutadana és centra en el treball, en l’absència i no tant en la qualitat i precarietat en la contractació de les cohorts més joves. Tot i que les dades de desocupats del municipi són relativament positives, un 10,88% (segons el Servef, octubre de 2014), comparades amb les de la resta del País Valencià, que s’acosten al 30%. Malgrat les dades objectives que haurien de fer pensar en que, realment, Almussafes és una illa, de benestar i oportunitats, també en qüestions com l’atur, hi ha esquemes mentals o marcs d’interpretació, què modifiquen la percepció de la realitat i l’avaluació general. Igual que en el punt anterior, que referia a l’interès general per garantir la reserva i la preferència en l’accés als serveis públics, en el mercat de treball també hi passa una cosa de semblant. Si en molts altres municipis estarien contents amb una taxa d’atur del 10%, per què ací és motiu primer de preocu-pació? Quina és l’explicació?

La resposta ja l’hem vista. Es l’associació positiva entre Almussafes i Ford. Primer, la consciencia general que Almussafes és Ford i si està la fàbrica en el poble, no hi pot mancar mai el treball als del poble. Perquè Ford és a Almuss-afes, per això, mentre n’hi haja una persona aturada, la responsable és Ford o l’Ajuntament, o l’entesa entre ambdós: “Algo falla ahí, porque todavía hay muchos parados en el pueblo” (E52H62). E52 té 62 anys i ha treballat tota la vida a Ford. Hi coincideix amb ell l’E27 una jove de 20 anys que no ha treballat encara mai: “tot el món es queixa de l’atur, sobretot la gent que té una edat que hauria d’estar treballant... també perquè amb l’oferta que tenim en el polí-gon, hauríem d’estar tots empleats” (E27D20) Amb la Ford (ara ja s’amplia al polígon industrial), hauríem d’estar tots empleats, tots?, tots en Ford o al Po-lígon industrial? És un discurs que podríem qualificar del Primo de Zumo Sol.

¿No hi ha gent que treballe en altres llocs, de diferents a les empreses del polígon? Potser tots els joves que busquen treball no s’interessen per ocupa-cions industrials. Casualment, en la discussió de joves (DG1) tots n’admetien

En treball, Almussafes també és una illa de benes-tar i oportunitats i amb una taxa d’atur del 10%.

41

que no hi treballarien, llevat d’una que ja hi treballa en Ford. Vegem-ne una referència que il·lustra la diferència entre el que es diu i el que es pensa:

Hi ha una altra versió menor: Primo de Zumo Sol defraudat en l’expectativa: tenim eixe dret i com no ho fan, els n’obligarem. “Caldria obligar a Ford... a que hi haguera més faena i que tingueren prioritat els del poble a l‘hora de treballar (E34H55). Obligar la Ford, des d’una posició de poder, tot amb l’ob-jectiu nº1 d’assegurar el treball de tot el poble, i 2, si no fóra possible, al menys salvaguardar la “prioritat” dels del poble. E55 és un home que no treballa en Ford ni ho pensa fer, com els joves del debat anterior: no tots poden ni volen treballar en la Ford. D’altra banda, obligar una multinacional a què? Es diu, coaccionar-la?

És clar, són plantejaments basats en raonaments de sentit comú, tot i no dis-posar de bases sòlides. Des d’un punt de vista pragmàtic, hi ha un discurs més realista: “Ací el problema principal és l’atur. L’ajuntament hauria de fer més pel treball en el polígon” (E59D40). És una mirada més política: què en poden fer les administracions publiques per incentivar l’ocupació? Qui? Qui-nes competències té l’ajuntament? En polítiques actives d’ocupació, no cap, ni una ni mitja ni cap: li corresponen a la Generalitat17. Quin marge d’acció hi té l’ajuntament?

L’ajuntament ha posat en marxa un Pla Estratègic de Foment de l’Ocupació, des de l’ADL (Agencia de Desarrollo Local y Promoción Socioeconómica) que en els darrers mesos ha generat 170 contractes laborals.

“Las politicas de empleo son la niña bonita de l’ajuntamiento”(E11D)18. La consignació pressupostaria per al primer any ha estat considerable: 407.604€. I per al pròxim, més encara, 425.000 €, la qual cosa aporta una altra dada:

E Jo, per exemple, no m’imagine formar part... primera perquè sóc molt inútil, però no m’ima-gine tot el dia en la cadena de muntatge... (E31H20)F Jo ara tinc una feina que cobre poca cosa (...) però preferisc això que anar al polígono a apretar botons... (E35H60)A Jo no seria capaç... (E27D20)D Jo tampoc. E48D23)

“G Jo crec que el que es demana és que coaccionen entre cometes a una multinacional, que jo no ho crec lògic. No és lògic, a vore ¿com vas a coaccionar a una multinacional dient-li: “Vull que qualsevol que no tinga treball, que en tinga de treball? (E17H30).

17 Segons solen recordar els informes jurídics de la intervenció en les corporacions municipals.18 Les subvencions a la contractació de desocupats són de 300€ al mes per contracte a jornada completa, fins un màxim de 3.000€; i per promoure projectes d’emprenedors, la subvenció és de 210€

42

“Almussafes és el municipio español que mayor dotación económica destina a las políticas de empleo”, en deia la premsa el 9 de novembre de 2014.

Així, qualsevol empresa pot rebre una subvenció per contractar persones d’Al-mussafes, la qual cosa pot ser considerada una interessant prioritat per a les empreses favorable a la preferència local en l’ocupació. Mentre puga ser, pel que temps que puga ser… Objectivament ho és, tot i que la indústria Ford, malauradament no ha acceptat, encara, considerar eixe incentiu econòmic. “La Ford no entrava ni... No sé si no entrava o és que ella mateixa no vo-lia, crec que ella mateixa no volia. Imagineu-se que ni donant-li diners vol... (E18H27). Ni que els dónes incentius, més que ningú... si no els volen. També es podria negociar un conveni de cooperació a partir d’objectius compartits, comuns.

La disposició sindical. El poder de negociació intern dels actors socials sem-bla adient de considerar com una variable explicativa. Amb independència del perfil subjectiu del treballador (enginyers o FP2 de mecatrònica) i de la disposició de l’empresa, hi ha un altre esquema interpretatiu que condiciona el mercat laboral local, diuen els joves: “en Ford, si no tens enchufe…”

F Això ja se va fer, en el any 79 quan començàrem (?) en l’Ajuntament sí que n’hi havia un con-veni establit en que les empreses que anaven instal·lant-se preferiblement contractaren gent del poble (…) I els propis sindicats ho tombaren, eixa predisposició favorable a contractar gent del poble es va eliminar com a conseqüència de la pressió sindical (E35H60)

F L’amiguisme. (E19H30)H Però jo també entenc que és una empresa privà, que d’alguna manera... que sí que no és just i que... però no deixa de ser una empresa privà que contracta a qui vol... (E18H27)D Però això és en totes les empreses, no solament en la Ford. (E48D23)F Sí, però hi ha casos que ens conten companys que estan treballant allí, q u e , p e r exemple, tu quan entres a treballar apareix una persona de la UGT que va amb una carpeteta i vol que t’afilies al seu d’això i si no et fan una amenaça o et diuen que si no t’afilies a ells igual no renovaràs... (E19H30)P Però això serà... en coneixeu casos?F Sí. Inclús algun d’ací també, una persona molt preparada que ha fet un FP1 i una FP2 i per ser d’un partit polític d’ací… (E19H30)

43

D’altra banda, “els incentius no són suficients per a les empreses (E18H27). El director de recursos humans, les ETT trien a qui volen, quan volen i que viu on volen. Els perfils formatius, la capacitació i experiència professional són més poderosos que els incentius, tot i que ajuden a decidir-se’n.

El discurs de la tardo-modern situa l’eix central de la política erròniament en el creixement il·limitat del consum dels recursos, des de l’oposició llocs de tre-ball-sostenibilitat ambiental. És precís generar treball a costa del territori? No hi ha cap altra alternativa? ¿No cal pensar en un model de benestar sostingut a llarg termini? Aquest discurs és unilateral en la demanda: més Ford i més polígons: “No se fa res per ampliar el polígon” (E54H57). “No sé, ampliar el polígono para que hubiera más trabajo”(E43D40). No hi ha més debat?

Hi ha una altra dimensió més simbòlica, com és el combat per assegurar l’as-sociació Ford-Almussafes i la interlocució o representació del terme municipal on es situa el polígon: és Almussafes, València o Espanya?

La dependència de la població del parc industrial és veritablement molt ele-vada, i relativament alta de la factoria Ford, tot i que la dimensió simbòlica ho és encara més, pel que s’ha vist, la qual cosa cal considerar en la mirada prospectiva que s’interesse per la sostenibilitat econòmica, social i cultural, pel model de ciutat.

Darrerament s’hi han donat moments crítics, coincidint amb la reducció d’ocu-pació de Ford, tot i que és unànime la perspectiva optimista respecte al futur: uns basteixen la creença en els darrers contractes i el tancament de la fàbrica de Bèlgica: “ací hi ha feina per a 25 o 30 anys. Han portat tres models nous i no és imaginable, ara per ara, el tancament” (E35H60).

E: la Ford està en Almussafes i no en València. Jo me plantaria (?) davant la Ford í, és que jo crec que als governants d’Almussafes els han deixat molt desplaçats, sobretot en les foto-grafies, que sempre apareix Rita... saps? I en canvi la representació local... a mi em va saber molt mal (...) recorde... quan tancaren eixa planta, per exemple, i vingueren a fer els convenis ací, va anar Fabra i Rita, però en canvi no estava Albert... (E31H20)H Si... jo me quedí també en lo que estàs diguent, en el photocall estaven tots fent-se fotos, fent posturetes, gent de l’Ajuntament de València cap a munt i... vaig dir però si la Ford està en Almussafes!!.. (E18H27)E És que jo crec que els han passat la competència, crec que no s’han plantat en eixe sen-tit... (E31H20)A Nosatros som el polígon de València... (E27D20)

44

D’altres s’emparen en la capacitació professional i la qualitat: les dades de l’estàndard de qualitat són 10 de 10, les més altes del món. Ara es farà el motor del Mustang nou, una inversió i un contracte que assegura 300.000 motors i molts nous llocs de treball. Uns altres les inversions públiques, de 13 milions €:

2.5.3 Treball per als jovesUna qüestió molt sentida és l’atur dels joves, i és comparteix el desig de “fo-mentar la faena per a la gent jove. Hi ha paro juvenil a solventar” (E34H55). Tradicionalment, i pel que s’ha vist, ací el treball significa, bàsicament, treba-llar en la Ford. “En Almussafes, con 17 años, el objetivo es ir a trabajar a la Ford, y se olvidan de lo demás (E30H38). De treballs en altres llocs, o d’allar-gar els estudis bàsics per accedir a altres treballs... “Hi ha dues generacions que no han tingut incentiu per a estudiar” (E06H). Tot i que ara, “hi ha paro juvenil a solventar”19.

En el seu moment “era molt més fàcil, arribar als 14 o 15 (anys) i trobar feina de seguida (E17H30). Aquest jove enginyer n’apunta al perfil curricular o for-matiu, com determinant de les oportunitats de treball. Perquè ara no és abans, en que de ben joves ja eren contractats, en moments d’alta demanda laboral . I ni ha joves que no tenen ni el graduat, recorda E18H27: “Ni el graduat... hi ha molta gent que no té... probablement perquè tenim ahí el polígon, habitual-ment no feia falta ni el graduat per a anar a treballar i ara que sí que fa falta s’han trobat que no tenen ni ofici ni benefici... (E18H27)

Els universitaris d’Almussafes (a l’ADL en compten 52 d’aturats) també tenen una sensació de frustració, si es comparen a companys que varen deixar els estudis pel treball. I tingueren sort. Però avui en dia, eixe camí no sembla adient.

“Ford se ha llevado mucha producción fuera, a Rusia, el fiesta, el Ka... Ahora produce aquí sólo coches grandes, como el Kuga, el Mondeo... los de menos de 25.000€ ya no se fabrican aquí, no hacemos ni uno. Pero las inversiones son importantes y si se fueran las instalacio-nes serían para otras cosas. Ahora, con el eje mediterráneo, las infraestructuras que hay y las inversiones del estado, tendremos Ford para rato” (E52H62)

19 Ford està contractant gent. La premsa local en setembre parlava de l’efecte Mondeo, que ja ha representat 450 nous contractes. En Almussafes fan cotxes grans i d’alt valor afegit, com el Mondeo, el Kuga i la Transit Connect; i l’any vinent, els models Galaxy i S-Max. La factoria ha contractat 2.000 persones des de maig de 2013 i esperen contractar-ne 650 més en els pròxims mesos. Per cada nou treballador de la factoria, el parc diu que en contracta tres més. L’efecte Mondeo s’ha notat en el padró municipal del poble, amb uns centenars d’altes. I probablement en el preu de lloguers dels pisos.

45

A És que això és un pensament molt comú: jo estic fart de l’institut, fart d’anar a classe, tinc ahí un polígon i sé que me van a contractar... per enxufe o per lo que siga... (E27D20)H Però això ho ha fet molta gent de la meua edat que als 14 anys se va deixar d’estudiar i se ficà a treballar (…) I després te planteges si tot l’esforç que has fet tu a la Universitat val la pena... (E18H27)G És un poc frustrant... (E17H30)

G Ara el problema que hi ha és que el mínim que demanen les empreses és un mòdul superior i pa’ arribar a un mòdul superior tens que fer un mòdul mitjà o una prova d’accés o... (E17H30)E I això és una cosa… que s’ha d’anar preparant la gent (…) que ha de tindre més formació… (E31H20)G Una formació més específica... E17H30)F I ahí és on entra l’escola d’adults. Tinc amics que han estat fins els 18,19, 20... i als 21 s’han apuntat a la Universitat, altres han fet un cicle... (E19H30)

L’A, H i G són joves que han estudiat o n’estudien, Belles Arts, Periodisme o Enginyeria, per posar uns exemple, i es queixen que el context del mer-cat laboral no n’ha incentivat estudiar. És potser, una conseqüència de l’èxit dels contextos anteriors, que incentivava el treball de ben joves, en lloc del procés formatiu. Tanmateix, a Ford, enginyers sí que en volen, però d’altres perfils universitaris… “Ahí volen gent que s’amorre, no universitaris. Enginyers industrials, sí, tots els que vagen”. (E12D). En general, ara és precís fer la formació obligatòria mínima.

En la millora del perfil formatiu dels joves, que facilite l’accés al mercat de tre-ball, és on s’hauria de centrar l’atenció, perquè manca preparació i en alguns casos, apunten causes preocupants. “Hay mucha gente joven que ni estudia ni trabaja, que están por ahi en los parques; cuadrillas sin hacer nada; tienen de 15 a 20 años, son grupos de jóvenes, de famílias desestructuradas, que yo los conozco... ni trabajan ni estudian (E52H62). És ací on juga un paper estratègic l’EPA, en facilitar l’accés i la inserció, en combatre la desigualtat de manera anticipada, perquè els joves que ni estudien ni treballen, hi poden constituir un problema social greu en la dècada següent, i molts joves ho va-loren en la mida justa:

“L’enfocament que té ara mateix l’escola d’adults és de reenganxar a tota eixa gent que s’ha quedat despenjada de l’institut o no ha tingut formació”. (E31H20)

46

I no cal pensar obsessivament en que s’han de preparar i estudiar només per a la Universitat o per al treball en Ford, hi ha més camps de possibilitats. Per exemple, hi ha qui pensa que hi ha pocs professionals d’oficis: “Se echa de menos más profesionales de oficios. No hay fontaneros, escayolistas ni pinto-res, persianeros... es que no encuentras” (E52H62)

Hi ha joves de perfils diversos, fins i tot enginyers, que s’han acollit a les aju-des municipals per iniciar-se pel seu compte; tenen una subvenció d’instal·la-ció i poden compartir recursos bàsics comuns. L’17 n’és un exemple, rep una ajuda de 200€ mensuals durant un any, per al projecte que comparteix amb uns companys en el viver d’empreses20.

Això no obstant, la qüestió del treball i la incorporació dels joves al mercat la-boral suscita preocupació en les famílies, naturalment, però també convindria fer una reflexió més serena des d’una perspectiva global i a llarg termini, com ara, ¿què podem fer per afavorir la integració sociolaboral?; ¿com podem fo-mentar la diversificació productiva? ¿Quin és el model de ciutat que desitgem per al futur? L’E61 ho planteja d’una manera exemplar:

2.5.4. Treball per a les donesSi Almussafes presenta unes dades de desocupació (d’atur) relativament baixes (10,88%) si les comparem amb les dades de la comarca (Ribera Alta: 28,31), l’anàlisi de les dades del mercat de treball per sexes, ofereix una imat-ge distinta: aquest poble no és una illa. Mentre la taxa d’ocupació dels homes en la Ribera és del 61,85%, la de les dones és del 49,13%, quasi dos de cada tres homes estan ocupats, per només 1 de cada dues dones21. Unes dades molts semblants a les d’Almussafes, si observem el cas de les dones. A Ford compleixen amb els mínims legals de no discriminació per sexes. Però “ara, han tancat la mà.... amb excuses” (E58D36), afirma una treballadora de la factoria Ford.

E59D40 és una dona de 40 anys, amb dos xiquets, que es queixa de les difi-cultats de les dones per entrar a treballar. “Al polígon no entren dones. Ford té un 30% de dones, segons dades de l’ajuntament, però no volen dones”, quan n’hi ha moltes, més mai, amb capacitats i disponibilitat per asumir qualsevol

“Quin futur volem per al nostre poble? Els xicons que han estudiat, que estan preparatsi n’hi ha molts, com poden ajudar-los? Quin projectes hi hauria que fomentar? (E61H58)

20 El viver d’empreses és un espai municipal situat en la segona planta del centre de salut.21 Font. Servef. GV. Indicadors del mercat de treball. Taxes d’activitat, ocupació i atur de la població de 16 a 64 anys per sexe i comarques. Tercer trimestre de 2014.

47

responsabilitat en les empreses. N’hi ha dones treballadores de tots els tipus i ara n’hi ha moltes on triar. ¿Per què tens menys oportunitats si eres dona?

Per què no treballen? Aquesta dimensió de la desigualtat sol oferir justifica-cions tòpiques: la primera és la tradicional en situacions de dominació: és natural, que les dones en les fàbriques no… “És que és un poble industrial i la indústria busca més homes que dones” (E59D40). A moltes persones els pot semblar natural, perquè sovint, les desigualtats se’ns presenten com a naturals, normals, quan no són més que la eternització de la arbitrarietat. ¿Per què sembla normal en eixa indústria i no en l’agroalimentària, posem per cas?

Una altra forma és l’explicació econòmica: “Las mujeres, es lo de siempre, embarazos, hijos... y la Ford va por cuenta de resultados” (E52H62), els re-sultats no ho expliquen tot, però la inconveniència per raons productives (ab-sentisme), és una altra forma d’eternitzar la desigualtat: la reclusió domèstica de la dona; ja es sap que les dones tenen fills (¿no els tenen i els cuiden per parelles?) i no són tant productives. Per què? ¿Perquè el seu lloc natural és a l’àmbit domèstic?

I perquè no haurien de… treballar? Un vessant d’aquesta perspectiva encara fa més precisions: és que no som iguals, els homes i les dones no tenim les mateixes capacitats físiques i el treball que fan els homes és més pesat. Hi ha dones a les fabriques del polígon, i també homes i no sembla que facen proves de força i de resistència física per entrar a treballar. L’experiència de moltes dones contradiu aquest punt de vist: “Jo he treballat en molts llocs i a lo millor un home estava fent una faena més lleugera que la meua, perquè jo m’he acoplat perfectament, perquè ademés està tot molt avançat, que hi ha una tecnologia increïble, i que no és faena pesà...” (E59D40)

A poc a poc, hi ha menys desigualtats en el mercat de treball tot i que pel que s’observa, encara n’hi ha. I tant. “Sí, sí que n’entren (a treballar). És un tema de l’empresari i a les dones no les agarren no tant per ser dones... ho veig més pel tema de l’empresari (E34H55). Pel tema de l’empresari… deu ser per motius econòmics o per la creença que no li convenen dones? El tema de

E: “Jo ara estic en la millor edat per a poder treballar, perquè sóc jove i encara me queden molts anys de vida laboral, entonces, jo ara pense que és el meu millor moment, perquè tinc una maduresa, tinc una experiència laboral i me veig totalment capacità per a treballar. I es que conforme jo, n’hi han moltíssimes dones que hem acabat de criar i... (E59D40)

48

l’empresari potser la reproducció dels estereotips, unes creences tradicionals, errònies, mostra d’uns valors negatius, discriminatoris en la pràctica: “És per-què se li fica al cap de un líder i allí ja no entre ningú més. Entonces el pro-blema de la dona a mi em sembla un error molt greu, però és un problema inherent al tipo de model directiu que hem tingut ací” (E31H20). Ací la qüestió de com facilitar l’accés al mercat de treball no apunta, pel que es veu, al perfil formatiu curricular, tot i que també hi caldria fer alguna coseta, com ara ens insinua una dona aturada: “M’agrada l’escola d’adults… pero jo per l’horari no puc anar. Fan cursos de vesprada i jo que tinc tots els matins lliures….” A l’EPA està anant l’home, que “pel seu treball necessita idiomes” (E59D40), ella n’ha d’atendre els xiquets de vesprada. I com ell està e l’EPA. L’EPA podria fer cursos de matí per tal que elles pogueren millorar currículum o la parella podria conciliar treball i família (ella pel seu treball necessita cursos).

Pel tema de l’empresari, pels models directius, pels prejudicis i costums… sovint s’anomena masclisme, estereotips, pràctiques discriminatòries, que en el mercat de treball i en empreses estan prohibides per llei. Tot i que pel que sembla, dissimuladament, al polígon continuen donant-se: “A la Ford no volen ni majors de 45 anys ni universitaris ni dones; tenen coberta la taxa mínima per que no diguen que discriminen” (E12D). Arribats a aquest punt la qüestió principal és com reduir les dificultats en l’accés de les dones d’Almussafes al mercat de treball i afavorir la inserció socio-laboral. “Però, com afrontes això? És que... és molt complicat...” diu l’E59D40.

Com ho fan a altres llocs? Com superem les discriminacions? Com educar en valors de tolerància a la diversitat? Com superar els estereotips de gènere? Eixos són objectius de les polítiques d’igualtat. Malauradament, en aquest camp, industrial i de la perspectiva de gènere, hi ha molt per fer encara. Al-mussafes no és una illa, hi ha molt poca desigualtat en general, però si escar-bes, hi ha camps, com el del gènere, en què passa el mateix que a més llocs.

És simptomàtic que dones socialment compromeses, especialment, en po-lítiques d’igualtat i d’ideologies diferents, com ara E38D50 i E47D39 si els preguntes quina és la regidoria que se’n cuida de les qüestions de gènere, cap de les dues, casualment, no en va saber dir el nom: “La regidora… ara mateix

És que enfocar-ho... és molt difícil, com enfoques tu que Ford ajude... jo, ara mateixa pense en el sector dona, perquè Ford ha estat contractant solament el 30% de mà d’obra femenina, perquè és lo que està dins la llei, y punto pelota. Un 31 no, un 30, que és lo que marca la llei. Per què? No ho sé. Però com afrontes tu això? És que és molt complicat” (E59D40)

49

no ho recorde” (E38D50). “Ara mateix… no sé qui és la regidora. No ho sé” (E47D39). Les dones del poble potser sí que recorden on es va fer el darrer sopar de gala per homenatjar les dones treballadores del poble.

2.5.5. Aïllament i transport metropolitàAlmussafes, com hem vist, no és una illa, tot i que en moltes coses la gent es sent una mica aïllada, incomunicada, per més que disposa de dues autopistes per comunicar-se per carretera amb la capital, una per l’Est i l’altra per ponent, via Benifaió, que és on té la parada de tren més pròxima.

De totes les edats i condició, sembla que assenyalen la carència de transport públic per comunicar-se principalment amb Benifaió, Alzira (hospital comar-cal) i València, la capital. Amb Alzira l’ajuntament ja ha prevsit subvencionar el transport en taxi, segons les necessitats puntuals, importants i urgents d’as-sistència a l’hospital de la Ribera, allunyat, per cert, del centre d’Alzira, mal comunicat.

Almussafes està molt prop de València, en cotxe particular és a uns 20 minuts, 24 km de València. Però si no es disposa del servei d’un cotxe particular o has d’anar sovint, cada dia, com ara els estudiants no hi potser, és insostenible econòmicament i ambientalment que cadascú hi vaja en el un cotxe particular. Solen anar en el servei d’autobús que ha hagut d’habilitat el consistori a falta d’una xarxa de transports de l’àrea metropolitana, tal com tenen altres les ciu-tats espanyoles i europees de densitat i grandària poblacional igual o menor:

• “L’únic que li falta és més transport (autobús). A peu tens un bon tros fins l’estació del tren de Benifaió” (E29D58)• “Eixe és el punt que veig d’Almussafes que... si dius quin és el problema del poble, et dic, eixe, el transport (E27D20)• “És un poble incomunicat. Molt malament comunicat: un autobús a València i un a l’Hospital, cada dia” (E07D)• “Està bé el poble, però te trobes molt aïllat; transport públic n’hi ha, però els horaris, l’ofer-ta...” (E23D23) • “Una altra debilitat: falta transport públic, no hi ha autobús” (E58D36)

En l’autobús, anar a València és 1 hora i ½ de transports públics: en València s’ha de prendre un bus, el tramvia i el metro. El bus del poble para a plaça Espanya, i s’ha de pujar al bus 41 o 71 i d’ací cap al campus de Tarongers. Per a tornar sempre vaig en el tren (l’ha de recollir algun familiar quan torna de nit). Per això, normalment, compartim cotxe (E33D20)

50

L’E33D20 diu que per eixes raons, perquè no és eficient (cost) ni eficaç (molt de temps) el l’autobús que ha d’habilitar l’ajuntament no l’utilitza, sol compartir cotxe. L’E32H21 p.e. també: “Els joves que estudien solen reunir-se 3 o 4 companys per compartir cotxe, és menys temps i més econòmic”.

A l’E31H20 li sembla molt necessari el conveni del bus universitari, pel trans-port dels estudiants a la universitat, com molts joves del poble. Amb resigna-ció, què hi podem fer? La gran majoria d’estudiants universitaris del poble es troben cada matí a les 7, a les 8 o a les 9, en l’autobús del poble22. I tornen com podem, per què els horaris de tornada encara s’acoblen menys a les ne-cessitats23. Amb tot, és un servei que l’utilitza molta gent cada dia: “Jo d’eixe servici no tinc cap queixa, el problema ve a l’hora de tornar, si per l’horari no te quadra” (E31H20). “També estaria bé que posaren un Valenbici d’ací a Benifaió” E42D28

La mobilitat, principalment el transport públic interurbà, que comunique l’àrea metropolitana (els municipis situats en un radi de 30 km de la capital) és un problema que es resol d’una manera poc eficient, amb l’automobilitat, i poc eficaç a llarg termini. Ai, si disposaren d’un servei de rodalies ràpid i pròxim... Benifaió, ben pensat, tampoc és tan lluny, la qual cosa suggereix alguna mena de mecanisme de connexió, per acostar els dos pobles, atesa l’alta interac-ció, en els dos sentits. Sembla que alguna experiència ja ha hi hagut i potser caldria tornar a estudiar. “Falta transport públic entre Benifaió i Almussafes” (E58D36)

La connectivitat i la mobilitat interna té també dos punts dèbils més, el primer es resol de manera particular, un a un i massivament, com és el cas de l’accés al polígon industrial (“Ford muntà una ruta de transport entre pobles per portar treballadors a la fàbrica” E34H55). L’altre és l’accés dels estudiants a l’IES,

A: I no parlem dels preus, perquè jo em gaste 7 euros al dia per a anar... i tinc que usar quatre tipus de transport... (E27D20)G Jo per això em vaig decidir per agarrar el cotxe... (E17H30)A És que jo agarraria el cotxe, però és que no en tinc... entonces les persones que no tenim cotxe, què fem? (E27D20)E Jo per això ja he desistit, jo he estat dos anys sense parar, amb el transport públic, i m’ha tocat tornar des de Benifaió moltes vegades caminant i tho agarres amb resignació (...) però arriba un punt que dius: No, ja no puc més! (E31H20)

22 Hi ha tres possibilitats realment, està l’autobús de les universitats que ix a les 7’00h, i porta directament a Blasco Ibáñez o Tarongers; després, a les 8’00h i a les 9’00h que paren a plaça d’Espanya, i segons on vagen “has d’anar a la Universitat, amb bús, metro o el que tu vulgues” (E31H20) 23 Per tornar n’hi ha un a les 15h, des de plaça Espanya i fins les 19’00h ja no hi ha cap altre (E48D23)

51

situat en el polígon, la qual cosa significa un cost afegit permanent per als pressupost municipal, de 150.000 € l’any. “El nostre IES és un model d’esco-laritat obligatòria garantida però d’obsolescència estructural”, sosté una mare. Fet fa molts pocs anys, presenta carències greus; la principal per cridanera és la situació en el polígon industrial (bona idea), a més d’un km del poble (molt mala idea), per la qual cosa exigeix de manera permanent un cost addicio-nal de transport, que sembla econòmicament insostenible: “Subvencionar el dèficit d’accessibilitat d’uns anys, costa tant com fer un institut nou de trinca, integrat en la trama urbana. (E37D45).

“Almussafes és com una illa” (E61H58), la qual cosa, sembla oferir coses posi-tives i negatives, pel que hem vist. Estar un poc aïllats comporta inconvenients a resoldre i avantatges a mantenir, com reconeix un jove molt perspicaç:

2.5.6 Habitatge i emancipacióAlmussafes té molta qualitat de vida, hi ha poca desigualtat globalment, la ri-quesa està distribuïda més equitativament que en altres indrets, com s’ha dit, però la vida és cara per a qui no té un treball de qualitat, ben remunerat i amb ingressos regulars, estables. Els joves es troben entre el col·lectiu amb handi-caps d’inserció social i laboral, importants, i des fa temps, els quals alenteixen el procés d’emancipació, i d’independència familiar. ¿Qui pot emancipar-se si no hi té treball, o no és estable o n’és insuficient per atendre la factura de la hipoteca o del lloguer? Emancipar-me? “Jo no vull eixir de casa sent una dependent per a ser dependent d’un altre” (E26D29). L’E26 és un dona de 29 anys que no té treball estable, per la qual cosa no pensa, ara per ara, en independitzar-se de la família, tot i que per l’edat ho semblés. La inestabilitat i la precarietat del treball expliquen l’alentiment en l’edat d’emancipació24. Pre-carietat del mercat de treball i emancipació corelacionen directament: a més oportunitats de treball més prompte s’emancipen, i a l’inrevés.

A banda del treball i del poder adquisitiu del salari, un altre factor és la possi-bilitat d’accedir a una vivenda, en propietat o de lloguer, a un cost raonable. A Almussafes la vivenda és un recurs limitat, car. Les que estan en edat de llogar o comprar-ne sostenen que Almussafes és cara, pel nivell de vida. “Ací ara no pots comprar, ací és llogar un pis. Comprar és massa car” (E26D29). El tema no admet discussió entre els joves:

Reconec que el fet que no tinga estació, si ho compares amb pobles de la contornà, a Almus-safes li ha donat molta avantatja... sobretot si el compares amb pobles com Silla o Benifaió, l’apertura ha segut bona en un sentit i mala en altres perquè l’essència de poble es perd, el desnaturalitzes (E31H20)

“E: Però és que hi ha gent que tot i estar ocupada no pot arrendar un pis en Almussafes” (E31H20)

24 Només 1 de cada 3 joves menors de 30 anys s’ha emancipat a Espanya. 4 de cada 10 joves de 25 a 34 anys viuen amb els pares a Espanya, mentre són un 13% en França, el 20% a Regne Unit, i el 10% a Finlandia, Suècia o Dinamarca.

52

G: En la última remesa de la Ford ja no quedava res per ahí... no res, que tenia un amic que estava buscant-ne i farà uns mesos antes d’entrar l’última remesa de la gent que entrà en la Ford que n’hi havien bastants pisos per a alquilar i ara... n’hi ha molt pocs, i clar, en Benifaió n’hi han moltíssims i a lo millor baixa 100 euros al mes. Però clar, ja te’n vas fora del poble. (E17H30)

Per a lo que és el territori d’Almussafes, n’hi ha molts solars per construir, perquè com són poquets els que construeixen i diuen, fins a que no acabe de vendre els que tinc fets no cons-truisc, però com hi ha uns preus elevats per a la circumstància actual, pues la gent se’n va” (E35H60)

F Està car. (E19H30)D Està molt car, tant d’ alquiler com de venda, està caríssim (E48D23)G Està car i complicat perquè n’hi ha molt poca vivenda d’alquiler (E17H30)

Per la banda de la demanda, s’ha de comptar que “molta gent que ve a tre-ballar a la Ford amb contractes d’un any o el que siga, no es compra un pis, es busca un lloguer i quan acaba se’n va” (E17H30). L’època que han estat ampliant la factoria, pues molta gent de Polònia o de no sé on més, què han vingut ací, i entre tres han llogat un pis (E48D23) I entre tres, potser no els hi sembla car. Però per a una dona jove i la parella...

La decisió de comprar pis per llogar-lo també sembla que és relativament, interessant, atesa la demanda i la rotació, en el lloguer per la proximitat al po-lígon industrial. Enguany encara més amb una població creixent, en paral·lel al creixement en els contractes de la Ford. “Ací al final, entre comprar un pis en Almussafes que saps que si el compres el podràs llogar i treure beneficis o comprar-lo en Benifaió que no el llogues, pues el compres en Almussafes i val més car, per què? Perquè dóna més rendiment” (E19H30). Més renda per a qui?

“A Almussafes no hi ha oferta de pisos” (E26D29). Per la banda de l’oferta de pisos, hi ha també restriccions, atès que la construcció “ha segut molt focalit-zada. Ací han segut 3 o 4 empreses constructores de pisos, que són les que han monopolitzat la situació i un poc han marcat els preus, i els preus són elevats”.

L’oferta i la demanda. El poder adquisitiu del poble, amb molts assalariats i en general, més bons salaris que als altres dels voltants, porta uns preus de lloguer o de compra, més elevats, també, per l’atractiu de la qualitat de vida.

53

És tan car perquè òbviament el poder adquisitiu a Almussafes és major que a altres pobles, està íntimament connectat, perquè jo no pense que Almussafes no és un poble que tinga bombolla en el sentit de que està molt alçat el preu de l’arrendament sense cap fonament darrere. N’hi ha poder adquisitiu, (encara que) òbviament els joves no el tenim eixe poder adquisitiu (E31H20)

F jo he volgut emancipar-me del tot i he estat buscant ací i en Benifaió i he anat a Benifaió i és més barat que ací i n’hi ha més cases, són més grans, a lo millor pitjor o millor, però ací se te puja un lloguer a 400 o 450 mínim, i per a una persona com jo que vol viure sola, és impossible (E19H30)

Jo sí que veig viable un pla d’ajuda a l’arrendament, això sí que no és donar els diners per donar, això sí que és una cosa productiva (E31H20).

Almussafes, diuen, sempre ha tingut uns cost per comprar la vivenda més alts que Sollana, Benifaió... “però clar, el parc de San Roque de Silla, ahí hi han 70.000 vivendes que tu no pots competir en elles, perquè ací no hi ha eixa oferta” (E35H60).

A Benifaió, “els pisos són més barats però la qualitat de vida... per això hi ha tanta gent que vol viure a Almussafes” (E59D40). La qualitat de vida, l’atractiu, la pressió dels que volen empadronar-se’n25, tot s’ha de considerar com con-dicions de l’oferta però si els joves no poden pagar-ho, se’n van al poble del costat, atès que la diferència en només un km potser siga d’un 25% menor en el cost. I si no tens opcions per triar...

Un altre element que condiciona l’oferta és quan hi ha gent que té pisos per llogar i no ho fa, atesa una fiscalitat benèvola amb el qui té patrimoni26. Se-gons el IVE, en dades de 2013, Almussafes compta amb 4.428 habitatges, de les quals 3.314 són principals i 1.083 són buides o són encara i, permanent-ment, solars: “F: Pues, jo miraria si n’hi ha cases desocupades que els seus amos no estigueren... o que no tingueren ús des de fa temps, intentar recupe-rar eixes cases per a fons de l’Ajuntament” (E19H30). Solars, habitatges buits i sense usar més de dos anys...

Hi ha qui no els lloga per temor: “Molta gent que no alquila la vivenda perquè ha tingut problemes (...) i te costa més tornar a ficar-la en ordre que lo que has guanyat en un any” (E17H30). Com es pot dinamitzar el mercat per als joves?

25 I molta gent que vol pis ací, també, eh? Hi ha molta gent d’Alzira, per exemple que vol viure en Almussafes, però òbviament el poder adquisitiu no és el mateix (E31H20). 26 Per a 2015 es redueix el valor cadastral de l’IBI del nucli urbà en un 22%, mantenint el tipus impositiu en el 0’42 % i situant el coeficient municipal quasi al mínim legal aplicable per llei (entorn d’un 0’4%)

54

Sembla que el ple de l’ajuntament ha escoltat E31H20, perquè ha previst per al pressupost de 2015, una dotació de 20.000 € per a la nova subvenció al lloguer dels joves, alhora que disminueix l’ajuda per compra del primer habi-tatge, per escassa demanda.

2.5.7Crítiques,deparesidefillsAbans d’arribar a les conclusions, hi ha una altra potent línia crítica a consi-derar, per les contradiccions que presenta en el discurs. Es tracta de la supo-sada generositat en la despesa pública, de cobrar molt poquet i gastar amb massa alegria, referides per tant, a l’eficiència pública. Per exemple: caldria revisar, “mirar un poc més… les regles, a l’hora de concedir les subvencions” (E57D40).

Potser hi caldrà “revisar, mirar un poc més…”. “Diuen, com l’ajuntament ho paga tot i a tots... L’any passat les beques (de menjador escolar) es van pagar totes, totes, i hi ha qui diu, a mi no me fea cap falta, però com m’ho han donat”. Hi caldria, doncs, “mirar un poc més” (E57D40). Més enllà de casos, i d’errors, puntuals per contrastar, hi ha critiques per l’ajuda a les associacions, a tantes i tant diverses, amb molts o pocs socis. La crítica també compta amb respostes significatives: “hi ha molt de suport de l’ajuntament, la qual cosa afavoreix el gran teixit associatiu, i n’hi ha moltes. Però ara demanen un mínim de socis” (E40D47). “Abans sí, però ara… rebíem subvencions per a fer cosetes, però ara s’ha tancat l’aixeta” (E40D47).

El president d’una penya confirma que s’ha canviat, “en funció de que de-mostres que tens unes activitats de les que el poble participa, pues tens unes assignacions”. El president d’una altra associació considera que no està jus-tificada la queixa, perquè han moderat la despesa, “se ha quitado mucho”:

...un poble molt mal criat, serveis gratuïts, llibres gratuïts; fins fa poc no es pagava l’aigua, ni els interessos de demora... Les associacions reben moltes subvencions; cine meravellós a 2 euros; teatre, 5 euros; l’aigua no s’ha pagat mai, fins ara amb la taxa de...; l’impost de vehicles al mínim legal, les multes…

“No hay para tanto, las subvenciones a las asociaciones, no es para tanto. Y en fiestas, antes en fiestas, sí, pero ahora se ha moderado, se ha quitado mucho. El gasto en la cavalgata de reyes lo hacemos las asociaciones. Antes el ayuntamiento traía una colla... Otro ejemplo, an-tes en fiestas se tiraba la casa por la ventana, con las primeras figuras, cantantes, artistas... todo gratis, pero ahora…(E52H62)

55

Ara com ara, pel que diuen, són ben pocs els serveis gratuïts. I la despesa pú-blica sembla que s’ha moderat, si atenem a l’evolució de les grans partides del balanç i del pressupost; de fet, en pocs anys s’ha reduït notablement l’endeu-tament (-5 milions €) tot i que per a ser un “poble ric” el deute és considerable: la despesa podria minvar, tot i que si hi ha equipaments formidables, s’hauran fet inversions (endeutament) que s’amortitzen al llarg dels anys. Ho expressa millor un jove estudiant: “Deute? Un poc sí, però no exhacerbat, com teníem... Ara sí, perquè a mi em beneficia un ajuntament que tinga un poc de deute i els millors serveis” (E31H20)

Hi ha també qui en destaca la gestió econòmica actual: “com gestionen els diners; ací no hi ha corruptes. Per eixe tema no...” (E07D). Bona gestió econò-mica, prudència i rigor; ¿és moderació en la gestió o alegria en la despesa? Des fa anys s’ha consolidat, i es reprodueix d’una forma o altra, un esquema mental, un raonament socialment construït, o framework, enllestit a partir dels costums, actes i comportaments anteriors que, amb el pas del anys, perden justificació. Per exemple: “Este és un poble molt malcriat, molt consentit” o “pare ric, xiquet tonto”. En els dos casos hi ha una certa connotació: apel·len a un fill i un pare. El fill és el veïnat i el pare n’ha de ser l’ajuntament, la qual cosa denota que és el consentidor, el que malcria el veïnat. Hi ha una altra ex-pressió semblant però diferent: “Está demasiado mimado… tienen una serie de derechos y obligaciones, ninguna ...faltaría aleccionar”. Hi ha coincidència en el subjecte central, l’ajuntament (pare) i qui n’és el malcriat (fill), a qui se l’hauria d’alliçonar. La pregunta ara és: qui és el malcriador i perquè? Per tant. en cas que això es confirmés, qui n’hauria de canviar de comportament? A qui hi caldria alliçonar?

“La cultura del papá rico en el poble se nota, perquè estem acostumats que l’Ajuntament...” (E35H60). Una expressió que confirma l’esquema. Alerta: “es-tem” (nos), ara no és “estan” (ells). Això denota que s’assumeix passivament que l’ajuntament practica unes costums poc adients: papa rico (ells). On po-sen a ells i a nos ajudarà a comprendre on es situa l’interlocutor i, sobretot, a qui situem com a pare (variable independent) i a qui com a fill (dependent). De qui hi dependrà si som o no uns malcriats?

¿Els valors, els criteris de qui expliquen els comportaments censurables dels dependents? On és l’actor decisiu? On situem la política? Qui malacostuma a qui? “És lo mal acostumats que estem, a no pagar res; ara perquè pu-gen l’aigua... abans anàvem al cine o al teatre i no pagàvem res” (E40D47).

El fill és el veïnat i el pare n’ha de ser l’ajuntament, la qual cosa denota que és el consentidor, el que malcria el veïnat.

56

On situem la causa i on els efectes? Qui n’ha de canviar? A qui s’ha d’educar?

Aquest esquema mental de raonament (pare ric, fill tonto) es reprodueix so-vint, de manera acrítica, en persones d’àmbits socials i professionals diversos del poble, però és clar que la causa hi deu haver estat en les decisions del “pare” que, pels anys, esdevenen costums als quals, uns i altres, se n’acostu-men. I així serà, fins que es reflexiona sobre les conseqüències i es canvien.

O no. “Els diners són per a gastar-se’ls” (E18H27). Si els tens ,i si no tens altres prioritats en què gastar-te’ls, no? Sembla que durant anys la cultura de “pare ric, tot gratis” ha estat un comportament tan habitual, normal, com irres-ponsable, per insostenible. “Política de preus públics nefasta, de preus inade-quats…”. “Durant anys ha dominat una cultura de la gratuïtat que repercuteix negativament en la percepció dels serveis (…) Pare ric, fill tonto”. I l’esquema es reprodueix socialment, d’una generació a una altra, amb tota normalitat. És perquè “al poble, a la gent li agrada que els ho dones tot fet” (E18H27).

Tot fet, gratis; als del poble i als qui inviten, massivament? “Ací a festes fan el dia de les paelles i s’apunten 4000 persones, tot gratis. Plat d’arròs, begudes, postres, gelat... tot, tot, pagat. Hi ha taules que se n’apunten... i estan buides, perquè no els costa ni un euro!”(E40D47). En les entrevistes no tant, però l’anàlisi de la transcripció de les discussions de grup, és molt interessant, atès que hi ha consens en reduir la despesa en algunes grans festes supèrflues. Per exemple: “les paelles. L’ajuntament cobreix tots els gastos. Tot pagat i a tots els que vinguen!27 (E33D20). Això ho diu una dona de vint anys. Però una altra de 50, hi coincideix en situar-la com un excés “prescindible: la paella de festes per a tot el poble” (E38D50)

G Como en la (fiesta) de la paella: que me lo den todo hecho! Este pueblo está muy acostum-brado a.. B .. a que se lo den todo hecho, sí.

Jo llevaria algunes coses de les festes,que són excessivament cares. El dia de les paelles per a mi és un desperdici de... de material... me pareix que amb la fam que se passa en el món, eixe dia me dol en l’ànima vore com se tira el menjar i com la gent no està educada després per replegar-se la cadira i espera que li ho donen tot fet (E47D39)

27 “Hi ha una normativa i pots convidar un % de gent de fóra. Però vas pels carrers i veus molta gent de fóra. Moltes taules de 20 que són de Benifaió. Si se n’apunten 2000, uns 200 no seran d’ací, segur!. Comtes les taules de gent del poble i de fora, n’hi ha una normativa que tolera fins el 10% de gent de fóra i això, però no és compleix” (E33D20). A l’E60D68 també li sembla malament “el que es malgasta en una paella per a tot el poble. A Benifaió també en fan, donen lloc, llenya i els condiments per a 12 persones, per uns 24€”

57

Hi ha un fragment del debat entre adults, en què distingeixen el què és tradi-cional, la festa de les paelles considerada un senyal d’identitat festiva, del que potser fóra una despesa excessiva. (DG2 Almussafes Adults):

Hi ha qui diu dia de les paelles, en plural, i d’altres de la paella. Serà interes-sant confirmar oficialment com es diu i com es deia fa unes dècades. Sobretot, mirar de moderar la despesa i educar, o com ho diu una dona de 39 anys, fer escola de ciutadania: “A este poble li falta molta escola de ciutadania” (E47D39). I el disseny de la festa “es una forma de educar... en el sentido de que, los chiquillos qué es lo que están aprendiendo, que lo único que tengo que hacer es llegar y sentarme. No me traigo ni la mesa de casa, ni la silla, ni luego tengo que barrer, ni fregar... yo ensucio y no limpio ni lo preparo” (E52H62)

Per contra, hi ha unanimitat (GD2) en considerar entre els actes de festes més interessants d’enguany, el sopar de quintes, organitzat per un grup de joves i, tanmateix, és el que més ha agradat: “el sopar de les quintes d’enguany”

F Però les paelles és una senya d’identitat del poble, llevar el dia de la paella...E A mi me pareix un dia de germanor, m’agrada molt el dia de paelles...C A mi no m’agrada (...) el gasto enorme de posar les taules, les cadires, les persones que serveixen, les que netegen... A És de veres, és de veres... ahí és tot lo que se monta.C Jo me referisc a que l’Ajuntament done els ingredients, vale, això no és casi gasto, lo car és contractar al personal per a que estiga servint, posant, llevant i netejant, i això s’ho hauria de fer cadascú, posar-te la taula, posar-te les cadires i netejar. B Es que además el dia de la paella no está arraigado aquí de toda la vida...C I és un dia en que se gasta... jo crec que és un pressupost enorme...F En el año 79, la primera paella se hizo en el año 79.B Yo ya vivía aquí... cuando yo llegué a vivir aquí no había paella... A Enguany crec que era la 28...F Però aixina i tot, l’any 79 ja se’n va fer una el mateix dia de la volta a peu...B Sí, pero que la hacíamos nosotros... F Claro, no la paella gegant, sino la festa de la paella...B Eso sí, eso sí...F La festa de la paella que cadascú se la fea, sí.

58

(Vàries persones: Això ha segut molt xulo!!)F Això ha segut una idea nova que ha segut un èxit.P 15 o 20 xiquetes de 20 anys que han dit “no, deixeu-nos les taules i les cadires i nosaltres ho netejarem tot i ho farem tot”.C Però s’ho curraren moltíssim...P Ho fa l’AMPA també amb 1000 i pico persones en el sopar de l’AMPA...D I és un format més econòmic.

Lo único que se puede mejorar, que se puede achacar es que se han abandonado un poquito los parques... y los edificios, que cada uno sigue un criterio en las edificaciones, quen o res-petan... hay cada caso... ves ropa tendida en el exterior, aire acondicionados en la fachada; uno que hace un mirador, otro una fachada ostentosa de nuevo rico (...) Cualquier entrada y salida de un pueblo o de una ciudad tiene arbolado, una imagen... En las rondas no hay ni un árbol. Yo pondría más árboles que den sombra en verano, frescor, una imagen más verde, porque aquí en verano, por las calles... E52H62

Les joves organitzadores de les festes 2014, les clavariesses i clavaris, de 20 anys, han donat una lliçó: per a fer festes, divertides i massives, tampoc hi cal renunciar a certs valors, “ni gastar-se tants diners. jo que he vist les dos coses des de dins, me done compte que no fa falta gastar-te tants diners” ( E27D20). El cost han estat 6 € per plaça, lliurada per cada assistent. El fills, i les filles, alliçonant als pares. O a l’inrevés, perquè si el pare és la comunitat local, la ciutadania; els fills n’han de ser els agents, els professionals i els particulars. Depèn de la mirada.

Finalment, i pel que fa a queixes puntuals, podrien agrupar-se en tres blocs: millorar la imatge urbana, aprofundir en la participació ciutadana i avançar en la inclusió i la tolerància a la diversitat. Pel que fa al primer bloc, la imatge urbana, es suggereix apostar per major dotació d’arbres als carrers, a les avingudes i les rondes; les queixes giren al voltant de l’excessiu nombre de solars, el manteniment dels parcs i cuidar la imatge urbana, la normativa i la disciplina urbanística:

El segon bloc, referit a la participació ciutadana, les queixes es centren en la planificació urbanística: E40D47: “El poble estan descentrant-se, allunyant-se del centre històric”; el deteriorament del barri vell, els equipaments de “l’arros-sera i el mercat estan en l’obsolescència” (E61H57) Es posa com a exemple a recuperar la consulta ciutadana que “férem per ca l’Aiora o per la ubicació de l’ajuntament”: caldria “més participació en urbanisme i posar en marxa els

59

pressuposts participatius” (E43D40) i caldria repensar el futur del poble, d’una manera més participativa i a llarg termini” (E61H57)

També, potenciar i redissenyar la xarxa local wifi per afavorir la interacció i la comunicació ascendent, del veïnat a l‘ajuntament i sobretot, la horitzontal, entre les associacions i particulars. La xarxa pública és una eina potent, amb moltes possibilitats d’innovació social, però que utilitza ara com ara molt poca gent. I pel que fa al tercer bloc, de la inclusió social i tolerància a la diversitat, l’ajun-tament hauria de considerar més les minories, atendre-les, per exemple en el disseny de les festes i en les activitats cultural (E23D23);

Tot per tal que els nouvinguts i els que tenen altres identitats, diferents a les majoritàries, es senten més acollits, integrats. Per exemple, fent que les festes siguen més inclusives, “en que càpiga tot el món, sense confondre el que es tradició en el que siga imposició”. Finalment, se’n destaca com a molt inte-ressants les iniciatives d’innovació social “com ara el programa de voluntariat social, de suport a l’alumnat” (57D40), un exemple més de participació ciuta-dana, activada des de l’ajuntament.

L’institut és un exemple de planificació urbanística errònia, que ací no es fa en funció d’un interès global i a llarg termini, en el que participen sectors i agents socials diversos, sinó per atendre a uns pocs, tot en funció del creixement urbà o d’interessos particulars. (E37D45).

Almussafes no té massa diversitat cultural. Ací no han pogut conviure amb immigrants, ni amb gitanos... no han tingut l’oportunitat de conviure en .. ara potser tenen una veïna russa, equatoriana, romanesa... però no hi ha convivència (E26D29)

60

2.6 ConclusionsEn aquests fulls s’ha fet una descripció crítica de les polítiques públiques que es practiquen en la ciutat d’Almussafes, centrada en el que es fa globalment, sense entrar a descompondre les activitats per serveis i equipaments. Es trac-tava de cercar l’ajust de l’acció pública a les necessitats percebudes ara i ací. Perquè avaluar és una mesura de control entre la disposició i la necessitat, entre el previst i el realitzat. Avaluar és, senzillament, observar i escoltar: els objectius perseguits són l’aprenentatge, escoltar i aprendre’n uns dels altres, la qual cosa contribueix a millorar les polítiques públiques que se’n beneficien de l’opinió ciutadana i dels professionals que les administren. És, també, una forma de rendir comptes (de transparència i responsabilitat públiques), d’apro-fundir en la democràcia i de legitimar la representativitat política. Perquè la definició genèrica de participació ciutadana al·ludeix a les experiències i pro-cessos que involucren la ciutadania.

L’ajuntament d’Almussafes s’ha compromès amb el seu Reglament Orgànic Municipal en afavorir la democràcia participativa, en particular, a l’hora d’en-focar aquest encàrrec,prescrivint que el diagnòstic dels serveis es fera mit-jançant una metodologia participativa, que n’afavorira la vinculació veïnal més àmplia possible, “d’interès en ulteriors iniciatives, més estratègiques, com ara la construcció del model de ciutat”. Així s’ha fet.

Enguany, alhora que es realitzava un procés de control i avaluació de la qua-litat (realitzat aquest estiu mitjançant una enquesta per mostreig estàndard) s’ha posat en marxa complementàriament i per primera vegada, un procedi-ment d’avaluació qualitativa. Si la metodologia quantitativa és útil per treure dades numèriques del grau de satisfacció dels serveis i comparar-los d’un any amb l’altre, per controlar-ne l’evolució, els mètodes qualitatius aporten respos-tes profundes, com ara: explorar els aspectes que es donen per descomptat, com a evidents; captar raonaments d’usuaris i professionals dels serveis; i sobretot, conèixer els motius de satisfacció/insatisfacció; latents o expressius, els significats de l’acció pública, per tal de descobrir-ne potencialitats. I d’això tracta el que ací s’exposa.

De manera que l’objectiu final d’aquest diagnòstic participatiu ha estat polsar l’opinió, contrastar i consensuar recomanacions de millora, resultat de la con-frontació en el relat dels actors, públics i particulars, individuals i col·lectius, perquè la ciutat és un espai de confrontació de visions i d’interessos en con-flicte.

L’objectiu final d’aquest diagnòstic participatiu ha estat polsar l’opinió, con-trastar i consensuar reco-manacions de millora

61

Hi ha segments de la població més influents que altres, com n’hi ha interessos i necessitats presents i visibles que són considerades i ateses de manera des-igual. És per això que l’objectiu de l’acció de govern és la gestió democràtica del conflicte social, i no la mera participació formal.

Durant els sis mesos del procés de diagnòstic s’ha fet un esforç per captar la majoria de les visions, les centrals i les marginals en la distribució del poder i les oportunitats, fent èmfasi en les cohorts d’edat majoritària, de 20 a 65 anys, i especialment dels col·lectiu de dones i joves. Hi ha segments per explorar encara, com ara la quarta edat, l’adolescència i altres dependents (infants i menors de 18 anys). S’han captat els discursos dels integrats i forasters, d’identitats centrals i subordinades, tot procurant-hi considerar la pluralitat d’expressions socials, ideològiques, religioses i de pensament. Tots són Al-mussafes, tots hi tenen el mateix dret a les oportunitats i d’altres drets bàsics de ciutadania, com l’accés a informació veraç i a participar en les decisions que puguen afectar el seu futur.

Les dades i l’observació empírica indueixen a pensar que Almussafes és com una illa, en moltes dimensions. Hi ha moltes dades que confirmen que el que passa ací no passa en altres llocs. Sabíem que el canvi social que s’ha produït amb la instal·lació de la planta automobilística Ford, hi ha generat recursos públics per atendre necessitats socials, educatives, culturals, festives, lúdi-ques, etc... que amb les associacions i els sistemes de socialització bàsica han afrontat un procés d’absorció i d’integració social formidables, atès el creixement poblacional esdevingut en poques dècades. És una població en creixement constant i intens per immigració: hi compta mil persones més que fa 10 anys. Dos mil més que ara fa vint anys i tres mil més que ara fa trenta anys.

En aquest poble tan dinàmic de la Ribera, el repte d’acollir una quantitat enor-me de persones s’ha resolt de manera satisfactòria, tant en termes de qualitat de vida com en dades d’igualtat d’oportunitats. Almussafes és com una illa (de benestar relatiu) segons els indicadors de renda familiar, desigualtat social i econòmica i també de distribució equitativa de la renda entre la població.

En les necessitats socials bàsiques, com ara l’accés a la vivenda i al treball, les dades corroboren aquesta percepció, justificada, de disposar d’una alta qualitat de vida, cohesió social i, ateses les circumstàncies, d’integració, grà-cies, com s’ha vist als sistemes de socialització i d’acolliment dels nouvinguts. Comptar amb unes

Almussafes és com una illa segons els indicadors de renda familiar, desigualtat social i econòmica i també de distribució equitativa de la renda entre la població.

62

dades altíssimes de població activa, i sobretot, d’unes dades molt elevades d’assalarització són causa, i efecte alhora, d’aquesta valoració global positi-va, atès que en una “societat salarial”, com la que vivim, el salari és una via d’ obtenir ingressos, i també la condició a partir de la qual els individus són distribuïts i inserits en l’espai social. N’assumeixen una identitat social deter-minada.

L’alt nivell d’ocupació i dels ingressos familiars fa pensar en que és un poble ric, tot i no ser un poble de rics, ni de concentració elevada de la renda, la qual cosa pot significar un baix nivell de desigualtat social. Pel que fa a la equitat en la distribució de la renda: si en els pobles de les rodalies l’1 % de la població sol posseir més del 10% de la renda disponible global, a Almus-safes és més baixa la concentració, del 7,04%. Si ho comparem amb altres poblacions industrials, com ara Vila-real (14,20%) o Alcoi (11,62%), també és més baixa. Observat amb un altre indicador estàndard del grau de desigualtat, com és el coeficient Gini, entre el 0 (màxim nivell d’igualtat) i l’1 (màxim nivell de desigualtat), Almussafes mostra un coeficient del 0,39. Baixa desigualtat i poder adquisitiu més alt, atesa la regularitat i importància dels salaris: són uns 2,000€ per any més que a Benifaió; 2,300 més que Silla o 2,700 més que Alginet.

La població d’Almussafes és com és, sens dubte, per disposar d’un parc indus-trial d’èxit al seu terme. I també, per ser qui -i com- són, una barreja d’orígens socials, territorials i culturals, que no renuncien als trets culturals propis, la qual cosa permet integrar i alhora enllestir una identitat-projecte respectuosa amb la història i compromesa amb la sostenibilitat cultural i fins i tot idiomàtica.

No és una ciutat dormitori. És un poble industrial que sembla rural, perquè es valora la proximitat dels vincles familiars i solidaris. “Tiene eso de bueno, que es un pueblo grande”. “Perquè ha mantés la mentalitat de poble”.

Un avantatge és troba en la diferència amb la capital (València); i una altre, paradoxalment, també en la proximitat a València, per a les interaccions de la vida quotidiana, socials, laborals. Cal remarcar que una gran part de les ocu-pacions de la població no són industrials (ni operaris de planta ni enginyers) sinó del sector serveis, del sector primari o terciari, i que treballen en l’àrea metropolitana o en la comarca de la Ribera.

La substància, la identitat, local, és una construcció social, com el sentiment de pertinença o la percepció del territori. La identitat local s’enllesteix des de

És un poble industrial que sembla rural, perquè es va-lora la proximitat dels vin-cles familiars i solidaris.

63

realitats objectives i des de qüestions més intangibles, atès que s’assoleix des de les percepcions col·lectives dels seus habitants, cap endins, i cap a fora: des d’allò que els caracteritza en comparació als altres, des d’allò que els identifica i diferencia, que els fa singulars i alhora que els integra i els ager-mana. Així s’edifica la població d’Almussafes amb la concurrència de moltes persones vingudes de fora, com les de Benifaió que es casen ací, o de més lluny encara.

Si bé el procés d’integració social ha estat exemplar, n’hi ha situacions pun-tuals que cal considerar i prevenir, com ara els tics xenòfobs amb els qui són diferents. Hi ha algunes persones, com s’ha vist, que consideren excessiu el nombre de forasters: “No soc racista, però els forasters...” Els forasters i la tasca d’assegurar la preferència local, sovint porta a raonaments exagerats. Forasters, s’ha dit, significa casos diversos, tot i que hi ha un marc explicatiu difós en barris perifèrics de grans ciutats, en què els sectors més intolerants es reprodueixen fàcilment, que vénen a legitimar la discriminació racial i l’odi als més desafortunats i dèbils.

Eliminada la gratuïtat en l’oferta de serveis locals, una cosa és discriminar po-sitivament la població en la inscripció dels programes en serveis municipals, tot assegurant el dret que tenen a accedir en condicions d’igualtat als serveis, i una altra l’exclusió. La prioritat també provoca escletxes i subterfugis d’accés puntual.

El segon marc interpretatiu de la realitat que s’ha analitzat refereix al principal motiu de preocupació ciutadana: el treball. Una preocupació un pèl desme-surada, aparentment, vistes les dades de l’atur municipal, què són relativa-ment baixes (10,88%, en 2014): només 1/3 de l’atur de la comarca o del País. Aquestes dades porten a pensar que estem també en una illa d’oportunitats, tot i que hi ha esquemes mentals que poden afectar l’avaluació general ob-jectiva. Si en molts altres municipis estarien contents amb una taxa d’atur del 10%, ¿per què ací és el motiu primer de preocupació? Quina explicació hi ha?

D’una banda, la certesa del descens objectiu de la qualitat (precarietat) i es-tabilitat laboral que condiciona la inserció social d’una generació de joves: la incertesa, el temor a la mobilitat social descendent que condiciona la inserció social de les fills/filles en condicions semblants a les de la generació anterior. I d’una altra banda, a l’associació positiva entre Almussafes i Ford (residència i treball pròxim, real, cert). Eixa creença es basa en la consciència general que Almussafes és Ford i si està la fàbrica en el poble, no hi pot mancar mai

Almussafes és Ford i si està la fàbrica en el poble, no hi pot mancar mai el treball.

64

el treball als del poble. “Amb el polígon que tenim, hauríem d’estar tots em-pleats”. Per això, ¿caldria obligar Ford a que tingueren prioritat els del poble a l‘hora de treballar?

¿Quin marge de maniobra té l’ajuntament, quines competències legals? En polítiques actives d’ocupació, cap ni una: li corresponen a la Generalitat. Tot i això, s’ha posat en marxa un Pla Estratègic de Foment de l’Ocupació, molt ben dotat (amb 425.000€ en 2015), més que cap altre municipi. Els incentius ja han donat fruits, però, no han donat cap nou contracte en la Ford, ha estat en altres empreses i sectors. També continua planant el discurs de la tar-do-modern per explicar que s’ha aprofundir més i més en el creixement infinit del parc industrial i en el consum dels recursos, des de l’oposició llocs de treball- sostenibilitat ambiental. Com si fora automàtic, ampliar i crear llocs de treball. Molts polígons de la comarca en desmenteixen eixa creença. Ací cal preguntar-se si no hi ha cap altra alternativa a l’ampliació del polígon?

Hi cal pensar en un model de benestar sostingut a llarg termini. La gran de-pendència de la població del parc industrial és elevada, i relativament alta de la factoria Ford, tot i que la dimensió simbòlica és una dimensió que no s’ha d’obviar, per la qual cosa s’haurà de considerar en la mirada prospectiva a llarg termini si es pretén assegurar la sostenibilitat econòmica, social i cultural, del model de ciutat.

El tercer marc mental analitzat refereix a la invisibilitat de la discriminació de gènere en el mercat laboral, la qual cosa és la clau explicativa de la naturalitat amb la que es valora –i es torna invisible- la desigualtat, si és per raons de sexe. Si les dades de la desigualtat de renda, del mercat laboral ens ofereixen una posició relativa positiva del municipi, la metàfora illenca, la perspectiva de gènere contradiu la complaença en la situació idíl·lica descrita. ¿Què fa pensar que no hi ha desigualtat? Si eres dona, les probabilitats de treball són menors, tant escasses com als altres pobles. L’anàlisi del procés d’emanci-pació i la relació entre capacitat adquisitiva dels joves i cost de la vida també apunta que, especialment per als joves, el cost de la vida i els cost més alt (25%) en els lloguers d’habitatge, no els permet imaginar un projecte de vida ple de flors i violes. Si no de molta incertesa.

Pel que fa als equipaments i serveis municipals, s’ha vist que són d’una al-tra escala, que tenen i atenen, una població de dimensions molt superior, de centre-capital comarcal de fet, bé siga, en l’educació amb una dotació pres-supostària anual formidable), en la cultura, en esports (d’1 milió; 1,5 i d’1,4

Hi cal pensar en un mo-del de benestar sostingut a llarg termini si es pretén assegurar la sostenibilitat econòmica, social i cultural, del model de ciutat.

65

milions d’euros, respectivament). Els ingressos esdevinguts per l’activitat econòmica al parc industrial hi ajuda de manera significativa (5 milions anuals) a disposar de més serveis que altres pobles; més finançament i més profes-sionals per a gestionar-los i tal com s’ha vist, a preservar un nivell de benestar, de qualitat de vida percebuda, relativament superiors al del seu entorn.

És una illa en comparació i metafòricament també pel que fa a la incomunica-ció en transports públics. És un poble ric, però no és de rics; un poble on no hi ha desigualtats, però discriminació i pobresa n’hi ha, tot i ser en proporcions menors que en d’altres llocs, tot i que de vegades siga invisible. Bona prova d’això és el milió d’euros que es destina cada any a serveis de benestar social, a atendre, resoldre, combatre i prevenir desigualtats socials; a ajudar a supe-rar situacions d’emergència i necessitats bàsiques de les famílies.

L’anàlisi ofereix un diagnòstic general de satisfacció en els serveis i equipa-ments, en els parcs i en les festes... els equipaments més ben considerats guarden una relació directa amb el nivell d’ús i amb el pressupost: cultura i festes, activitats d’esportives i joves, etc... és més invisible l’acció social, pre-ventiva i assistencial dels serveis socials i, paradoxalment, cobra popularitat i interès la formació de persones adultes, un centre educatiu de referència de la Generalitat que hi realitza una funció clau en la inserció social, tant dels nouvinguts com ara dels joves que abandonaren els estudis abans d’hora: el grup més nombrós de l’alumnat (41%) del passat curs tenia entre 18 i 29 anys. Si els menors de 20 anys és un grup considerable entre l’alumnat del’EPA, n’hauria de ser considerada no com una despesa sinó com una inversió en capital cultural, a llarg termini, com una inversió en prevenció de la desigualtat social, ja que és molt probable que els joves que tornen al sistema educatiu formal, deixen de ser població de risc d’exclusió social –i motiu d’ajudes bàsi-ques- durant les dècades posteriors.

Una bona part de les queixes estan relacionades amb els efectes de l’èxit de l’ús, de la massificació en els usos dels serveis: per matricular-se a l’EPA hi ha cues des de les 6 del matí: només hi ha 540 places. Més del 20% de la població s’ha inscrit en alguna activitat esportiva: l’any 2013 es van registrar més de 200.000 assistències a les activitats esportives (rècord històric). El dia 18 de setembre de 2013 dia d’inscripció en les activitats esportives per a empadronades, entre les 9 i

Cada any es destina un mi-lió d’euros a serveis de be-nestar social, a atendre, re-soldre, combatre i prevenir desigualtats socials.

66

les 9,40h del matí, s’atengueren sol·licituds de 700 persones. En només 40 minuts es feren els formularis d’inscripció de quasi el 10% de la població total. Brutal.

Més enllà de les dades, hi ha un altre marc mental que es reprodueix, de vegades sense massa fonaments, què refereix als excessos, a l’alegria en la despesa i la contribució fiscal, tot i que l’observació no sempre hi troba-ria justificació. S’expressa sovint en la suposada generositat en administrar subvencions, com ara en el cas d’associacions, una altra clau explicativa de l’èxit en la integració social. La metàfora del pare ric, fill tonto, al·ludeix a les conseqüències i es limita als efectes. L’anàlisi dels discursos en desvelarà les causes, i una la desigual distribució de responsabilitats. I un esquema mental simbòlic: autoritarisme envers els fills malcriats? N’apunta, sobretot, a opcions de canvi (més educació cívica) a dissenyar i concebre, les polítiques públiques des de la participació ciutadana, per afavorir processos i instàncies de codecisió, per millorar l’eficiència i l’eficàcia públiques.

Una bona mostra del nou paradigma, en la participació, en la interacció cívica i en la despesa, ha estat l’acte festiu més ben valorat en 2014: La festa de les quintes. El pati de l’escola, ple de gom a gom, 1538 persones en taules, agrupades per anys, segons l’any de naixement, i identificades amb sama-rretes distintives. De la quinta del 1939 fins la de 1999. L’ajuntament només hi posava taules, cadires i poca cosa més. Un grup de joves de 20 anys han estat capaços, sense voler, de mostrar un exemple d’un nou paradigma. Han inaugurat una nova tradició festiva. Les crítiques, dels pares i dels fills, són oportunitats d’or per a millorar l’acció pública.

La diversitat, la complexitat, la incertesa i el conflicte s’han de considerar en els nous models de governabilitat, la qual cosa hauria de capgirar la posició dels poders públics en els processos de presa de decisions i en les formes de govern: representen els desitjos, els interessos, la confiança i les esperances de la ciutadania, tot i que la població no és uniforme, sinó diversa, contradic-tòria i complexa.

Comptat i debatut, en aquest informe s’han deixat caure idees i propostes aportades per uns o altres, amb consensos o dissensos, que poden ser d’in-terès considerar, tot i això, en farem un llistat sintètic de recomanacions pun-tuals, tot seguit.

La diversitat, la complexi-tat, la incertesa i el conflicte s’han de considerar en els processos de presa de de-cisions i en les formes de govern.

67

2.6.1 RecomanacionsConsiderant que s’ha previst estudiar un pla municipal de participació ciutada-na, hi ha consens en atendre aquesta perspectiva en la planificació urbana i en altres dimensions de la vida local, com ara:1. Dissenyar un pla d’igualtat (polítiques de gènere i d’inclusió social) 2. Repensar i introduir canvis en el format de la festa de les paelles, els sopars de gala massius i gratuïts, afavorint la participació associativa en el disseny i en l’organització.

3. Repensar la política de preus públics, per tal d’evitar l’excedent de consum (diferència entre disposició a pagar i pagada) mantenint la gratuïtat dels ser-veis bàsics i estratègics o d’interès general.

4. Considerar les famílies monoparentals entre el col·lectiu d’interès per a discriminar positivament en els serveis i impostos municipals. 5. Continuar la promoció en les ajudes al lloguer de joves i posar en marxa mesures que activen l’oferta d’habitatges (deshabitats, solars i parcel·les)

6. Estudiar la possibilitat d’ampliar grups i oferta en idiomes (C1 i C2) i ampliar l’horari a la franja de matins en l’EPA, la qual cosa afavoreix la inscripció de les dones desocupades.

7. En el Pla de foment de l’ocupació, estudiar l’oportunitat d’endegar com-plementàriament un programa d’incentius temporals (beques) a la inserció laboral de nous també per diplomats, graduats o llicentitats.

8. Afavorir el dinamisme del comerç, impulsant un pla d’acció d’ordenació co-mercial i reviscolament del centre històric (Mercat); creació d’una targeta local de fidelització (semblant a les que hi ha en Alzira i Vila-real) per vehicular transferències municipals i reduir la fuga de despesa comercial.

9. Redefinir la xarxa local d’intercomunicació wifi, per incrementar l’ús; afavo-rir la comunicació descendent i ascendent amb l’ajuntament; i la inter-comu-nicació horitzontal entre el veïnat i associacions; també, simplificar, impulsar, divulgar i formar la ciutadania en l’oferta de la teleadministració.

10. Mobilitat. Incorporar la carència de transport públic en la gestió global de les comunicacions de l’àrea metropolitana: prioritat, Almussafes-Benifaió.

68