Hi ha vida a l'Univers?

"Es va calcular que a la nostra galàxia hi podia haver una civilització per cada deu milions 

d'estrelles" 

 

Joan Oró 

Biòleg i col∙laborador de la NASA  

 

Hi ha vida en altres llocs del sistema solar? 

 

Els astrònoms planetaris estan d'acord que les condicions de Mart en els seus orígens devien 

ser favorables (aigua líquida, temperatura adient, precursors orgànics) perquè s'hi pogués 

originar vida. La descoberta, en uns meteorits o roques procedents d'aquell planeta, de 

compostos indicadors d'una possible activitat biològica no és una prova definitiva de 

l'existència de vida. Les molècules trobades són molt abundants en l'espai interestel∙lar; els 

meus col∙laboradors i jo també vam detectar‐les en el metorit caigut a la ciutat de Murchison 

(Austràlia) l'any 1969. 

 

No és la primera vegada que hom creu haver trobat proves de l'existència de vida a Mart. L'any 

1976, dins la missió Viking es van realitzar unes anàlisis de la matèria de la superfície del 

planeta roig. Els primers resultats van fer creure que s'hi produïen reaccions que només es 

donen en les cèl∙lules vives, i se'n va deduir que potser hi havia vida microbiana. Jo vaig ser 

escèptic i vaig arribar a la conclusió —després confirmada— que els compostos detectats 

provenien de reaccions químiques degudes a la capacitat catalítica de la matèria de la 

superfície del planeta roig. El satèl∙lit Europa de Júpiter se suposa que té un gran oceà d'aigua 

líquida. Encara que alguns investigadors de la NASA hem pensat en la possibilitat que existís 

vida microbiana en aquest satèl∙lit, tampoc no se sabrà fins que sigui possible fer anàlisis in situ 

ben detallades. Fins ara només tenim la certesa de l'existència de vida en el petit planeta blau 

que hem batejat amb el nom de Terra. 

 

Vida en altres móns? 

 

El segle XX ha estat un segle de grans descobriments: l'estructura de la matèria, el codi genètic, 

els antibiòtics, l'arribada a la Lluna, l'exploració de l'espai, etc. Ens preguntem: hi ha altres 

sistemes planetaris? Hi ha vida més enllà del sistema solar? Al voltant de l'estrella Beta‐

Pictoris, va descobrir‐se un disc protoplanetari format per un gran nombre de cometes, uns 

150 dels quals cauen cada any a l'estrella. És probable que a la part central hi hagi planetes i 

que la vida pogués desenvolupar‐se en algun d'ells, com va passar a la Terra, partint de la 

matèria orgànica d'origen cometari, com ja vaig descriure l'any 1961. També s'han trobat discs 

protoplanetaris en la nebulosa d'Orió. El 1995 s'han descobert planetes que es troben més 

enllà del sistema solar. Els primers detectats van ser 51 Pegasi, 47 Ursa Majoris i 70 Virgins. 

Aquests dos últims és possible que continguin aigua, factor necessari, però no suficient, 

perquè s'hagi pogut originar alguna forma de vida. Posteriorment, i en una cursa imparable, 

s'han descobert sis planetes més. Som al llindar d'una nova era espacial. La NASA ho ha entès 

  

així i, en el nou programa Origins, està dissenyant la construcció d'un gran telescopi 

d'interferometria d'infrarojos que s'enviarà a la distància de Júpiter. A aquella distància del Sol, 

a més de poder detectar altres sistemes planetaris, podrà detectar la presència de molècules 

indicadores de vida (oxigen, ozó, vapor d'aigua) en les atmosferes dels planetes extrasolars. 

Així se superaran amb escreix les possibilitats dels actuals telescopis d'infraroig. 

 

Hi ha vida intel∙ligent més enllà? 

 

Fa anys que es treballa en el projecte SETI, dirigit per Frank Drake, per a la recerca de vida 

intel∙ligent extraterrestre. Drake va calcular que a la nostra galàxia hi podia haver una 

civilització per cada deu milions d'estrelles. (Com a nota anecdòtica direm que el projecte SETI 

de la NASA va cancel∙lar‐se perquè un membre del Congrés dels EUA va dir: "Per què hem de 

finançar aquest projecte, si ni tan sols tenim la seguretat que hi hagi vida intel∙ligent a 

Washington D.C.?"). Aquest programa, que ara té suport privat i el nou nom de Phoenix, 

permet escoltar per radioastronomia els possibles senyals codificats que arribarien als 

radiotelescopis d'Arecibo (Puerto Rico), Califòrnia i Austràlia. 

 

El gran nombre de senyals rebuts ha permès localitzar la nau espacial Pioneer 10, que hom 

creia perduda en l'espai. Des que es va iniciar el projecte, s'ha aconseguit augmentar en més 

de mil milions de vegades la capacitat dels ordinadors que registren i classifiquen aquests 

senyals. Si, com s'espera, algun dia es rep algun senyal intel∙ligent, què ens dirà? És possible 

que ens puguin donar algunes lliçons sobre la manera de comportar‐nos, entre nosaltres i amb 

la Terra.