Caelum nuncius Revista del Club d’Astronomia de Garbí

Nº 1 / NOVEMBRE 2014

Dos eclipsis en quinze dies

Setmana

Mundial de l’Espai

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 2

Continguts

2 Sr. Jordi Carmona Benvinguda Editorial 3 Sr. José Luis Sal 4 Fira Promoció 2n batxillerat Articles 5 Sílvia Mestres Netejant l’espai 7 Marta Pérez Què passaria si no hi hagués Lluna? 8 Joan Fontbuté Altres llunes de la Terra Constel·lació del mes 9 Gina Marsal Cetus Activitats a l’Escola 10 Sr. José Luis Sal Exposició de llibres 11 Laia Places Observació del Sol 12 Meritxell Galera Eclipsi total de Lluna 13 Meritxell Galera Eclipsi parcial de Sol Coneix la nostra web 15 Sr. José Luis Sal La imatge astronòmica del dia Noticies de la NASA i l’ESA 16 r. José Luis Sal Viatjar a l’Espai nominalment Astrofotografia 17 Sr. José Luis Sal Efemèrides del mes 20 Sr. José Luis Sal Contraportada 22 Titan Beyond the Rings

Benvinguda

Benvinguda a la revista digital del Club d’Astronomia de la nostra Escola Des de temps ancestrals els homes hem tingut admiració pel cel. Ens han fascinat les estrelles de nit, la Lluna i les seves fases, el Sol i el seu recorregut per la volta celeste. Els homes vam aprendre a mesurar el temps a partir dels astres a navegar i guiar-nos gràcies a les constel·lacions. El cel forma part de la nostra empremta l’esdevenir de l’evolució, ha marcat els nostres bioritmes i la nostra biologia com espècie. A les àrees urbanes ens costa mirar el cel. La contaminació lumínica i l’arquitectura ho fan difícil. Qui de nosaltres no s’ha meravellat al contemplar el magnífic cel estrellat en una nit serena d’hivern o la magnificència d’una Lluna plena en l’horitzó despullat d’un paisatge natural. La notícia de la creació del Club d’Astronomia de Garbí ens omple d’alegria i satisfacció. Per fi, aquest any que celebrem els 50 anys d’Escola, s’obre als nostres ulls la possibilitat de contemplar el cel i els astres amb una nova mirada, que de la mà de l’astronomia i la ciència farà possible descobrir en viu i en directe aquest món fascinant. Des d’aquestes línies vull donar la benvinguda al Club i a la seva revista digital. Hem de celebrar aquesta iniciativa com correspon: un nou pas en la Ciència a la nostra Escola que juntament amb l’Ètica i l’Estètica i el seu desplegament en la Vida Social són els pilars del nostre Projecte Educatiu. Gràcies a tots els que ho fareu possible i especialment als professors implicats en aquesta aventura de fer-nos més propers el cel i l’espai. Jordi Carmona Director Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 3

Editorial

Les primeres paraules han de ser per donar un profund agraïment a tots aquells alumnes que amb els

seus comentaris, articles o fotografies han fet possible l’aparició de Caelum nuncius, la revista digital del

Club d’Astronomia de Garbí (CAG ). També volem agrair al nostre director, Sr. Jordi Carmona, per les

seves paraules de benvinguda que acompanyen aquest editorial i per la seva decidida aposta per fer de

l’astronomia una activitat important a la nostra Escola.

El nom de Caelum nuncius ( que vol dir notícies o missatges del cel en llatí ) és un homenatge a l’obra de

Galileu Sidereus nuncius , apareguda a Venècia al 1610, que va ser la primera publicació on van

aparèixer observacions fetes amb telescopi. Ens separen 404 anys.

Aquest primer número, encara no presenta totes les seccions que ens agradaria però aniran sortim en

els propers números. Tingueu una mica de paciència si ara no trobeu aquella secció que us agrada i no

dubteu en fer-nos arribar les vostres preferències.

Existeixen moltes raons, i totes molt ambicioses, per la creació de Caelum nuncius.

Volem que els autors dels articles i també els seus lectors vegin en l’astronomia una immillorable

activitat interdisciplinària, ja que en tots el números parlarem de física, química, biologia, geologia,

meteorologia, història, mitologia, tecnologia, fotografia, dibuix, ... La llista seria interminable.

També volem que serveixi per crear aficions en el camp observacional, per despertar l’espirit científic o

investigador ( al número de desembre sortirà un article i una entrevista a l’alumne de 2n de batxillerat

Daniel Allepuz , que ha fet un extraordinari Treball de Recerca sobre l’habitabilitat en els exoplanetes),

per fomentar la lectura i redacció de textos científics.

I les darreres paraules són per demanar-vos que sigueu crítics i envieu els vostres suggeriments perquè

d’aquesta manera farem una contínua millora de Caelum nuncius.

Moltes gràcies.

José Luis Sal Castro jlsal@escolesgarbi.cat

Quatre-cents quatre anys de separació entre la publicació de Galileu i la revista Caelum nuncius del Club d’Astronomia de Garbí.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 4

Fira de la Promoció LEBID 50

El Club d’Astronomia de Garbí no es troba aïllat enmig de l’Univers sinó que neix i forma part

inseparable de l’ Escola Garbí, la qual té una importantíssima i llarga trajectòria en la formació de nois

i noies que seran els homes i dones del futur. Per aquest motiu en el primer número de la revista Caelum

nuncius no podem oblidar-nos de mencionar a Lebić 50 la darrera promoció, però no l’última. I volem

publicar la seva carta en què us conviden a passar un dia especial a la seva Fira.

Nosaltres els astrònoms no hi faltarem.

Esplugues de Llobregat, 28 d'octubre de 2014

Benvolgudes famílies,

Som els alumnes de segon de batxillerat. Fa quinze anys que la majoria de nosaltres vam iniciar

l’etapa escolar a Garbí, i ara, sense faltar a la tradició de l'Escola, ens toca organitzar la Fira.

Al llarg d'aquests anys l’Escola ens ha ensenyat els valors per a ser els homes i dones del demà i,

tot organitzant i tirant endavant la nostra Promoció, LEBID 50, ens toca demostrar el que hem

après.

Enguany, l’Escola Garbí celebra els seus cinquanta anys, una fita històrica que calia commemorar.

Per aquesta raó, la Promoció se suma a la celebració amb el seu nom: Lebić, que en croat vol dir

Garbí, i cinquanta, per remarcar l’efemèride. Com ja haureu deduït el nostre destí serà Croàcia i

per recaptar diners per poder finançar el nostre viatge, farem la fira el proper dissabte 8 de

novembre de les deu del matí a les tres de la tarda.

Hi haurà moltes activitats per a totes les edats: activitats esportives, bar, tómbola, inflables,

túnel del terror, subhastes, venda de samarretes i dessuadores, pastissos, llaminadures,

mainaders i tallers per als més menuts, entre moltes altres activitats. A més, en motiu del

cinquantenari hi haurà un museu amb fotografies, samarretes i altres coses de totes les

promocions que han passat per l’Escola al llarg d’aquests anys.

Hi esteu tots convidats, pares, mares, avis, àvies, tiets, tietes, amics i amigues...

Us esperem a tots a l'escola en un dia tan especial per a nosaltres. Fins aviat!

Cordialment,

Promoció LEBID 50

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 5

Articles

NETEJANT L’ESPAI Silvia Mestres Arenas 4ESO B (Espriu )

La ferralla espacial és un problema, especialment en orbita baixa. Segons la Space Surveillance Network

dels Estats Units, a l’abril de 2012 hi havia uns 16000 satèl·lits i fragments de diferents objectes en

òrbites pròximes a la Terra.

Però, com podem lluitar contra aquest problema? Idealment caldria retirar els satèl·lits fora de servei o

reparar-los en cas que sigui possible utilitzar un remolcador orbital. Però dur a terme això no és tan fàcil.

Per això diversos països estan treballant en el

seu propi projecte.

Una solució pot ser un projecte, anomenat

DEOS, dissenyat pels alemanys que consisteix

en un satèl·lit petit capaç de capturar, reparar

i recarregar de combustible altres satèl·lits

que estiguin fora de servei. DEOS

incorporaria un braç robot per agafar-se, o bé,

reparar el satèl·lit fora de servei en el cas que

fos necessari o bé desorbitar-lo. S’espera que

un prototip format per un satèl·lit actiu i un

de passiu puguin enlairar-se al 2018 per

poder veure l’eficàcia d’aquest projecte.

Imatge del projecte DEOS.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 6

Per la seva banda, França està desenvolupant el programa X-OTV, per desorbitar satèl·lits que estiguin

fora de servei. Si aquest projecte surt endavant, tenen altres idees per seguir progressant en aquest cap

de reducció de ferralla espacial.

Un altre projecte interessant és

la nau SIS desenvolupada per una

empresa canadenca.

L’objectiu de la nau SIS és

recarregar de combustible els

satèl·lits de comunicacions per

poder allargar la seva vida útil.

Però, segurament, la proposta

més exòtica sigui el programa

Phoenix de l’agència militar dels

Estats Units, DARPA. Aquesta

curiosa iniciativa passa per

utilitzar el elements d’antics

satèl·lits d’una forma molt enginyosa. Una flota de petits satèl·lits podrien acoblar-se a antics satèl·lits no

operatius per aprofitar les seves antenes i altres sistemes amb la finalitat de crear un nou sistema

totalment operatiu. DARPA està treballant amb l’objectiu de realitzar un primera missió de prova l’any

2015.

Com es pot veure, totes les propostes anteriors o bé són molt complicades de dur a terme o estan en una

fase de desenvolupament poc avançada però cal esperar que algun dia alguna d’aquestes idees sigui

possible de realitzar.

Imatge del projecte DEOS.

Imatges del projecte DARPA.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 7

Articles

QUÈ PASSARIA SI NO HI HAGUÉS LLUNA? Marta Pérez 4t ESO

La Terra, comparada amb altres planetes del

nostre sistema solar, és un planeta molt

estable. La causa principal és la Lluna. La força

de la gravetat que fa el nostre satèl·lit

estabilitza la Terra fins al punt que sense ella,

no podríem viure.

Si no existís aquesta força, la nostra inclinació,

ara de 23°, variaria entre els 0° i els 90°. Això

provocaria uns canvis climàtics dràstics. Un

exemple és el canvi que ha patit el Sàhara.

Les primeres civilitzacions van aparèixer al

voltant del Delta del Nil. Es creu que era la

zona més favorable per a la vida humana, ja

que la inclinació de la Terra era d’un grau i mig

menys que ara. Avui en dia és el desert més

àrid de la Terra. Això és a causa del canvi

d’inclinació que ha fet la Terra des de llavors.

Aquesta transformació ha estat de només a un

grau i mig, ara imaginem-nos que fos de 10,

20, 30 o 50 graus. Els canvis serien dràstics.

Tindríem estius molt calorosos, en què les

temperatures pujarien a més de 100°C, o

hiverns molt freds amb temperatures que

baixarien a una temperatura de menys de 80°C

sota zero.

A més a més, la Lluna també ajuda a

estabilitzar la rotació terrestre. La força que fa

la Lluna en atraure l’aigua del mar fa que

rotem més lentament. Per contra, ella també

s’accelera i per això gira al nostre voltant. Això

fa que la Lluna s’allunyi uns 4 cm a l’any, és a

dir, en algun moment, d’aquí mils d’anys, ens

quedarem sense lluna. Els científics han

plantejat algunes solucions a aquest problema:

portar una lluna substituta o construir preses a

l’oceà perquè l’aigua de mar en moure’s no faci

tanta fricció.

Però si hi hagués aquest control sobre la

rotació, la Terra seria molt diferent. La volta

sencera sobre nosaltres mateixos només

duraria una tercera part del que dura ara, és a

dir, els dies durarien 8 hores, i només tindrien

4 hores de llum.

Que la rotació de la terra fos més ràpida també

provocaria un canvi en el clima. Com més ràpid

gira un planeta, més fort és el seu vent. A

Júpiter, que fa la volta sencera en només 10

hores, la velocitat del vent és compresa entre

100 i 200 milles per hora, uns, 240 Km per hora

de mitjana. La Terra giraria en 2 hores menys i

els vents serien de 300 km per hora.

Amb totes aquestes evidències, els científics

s’han preguntat: quin nivell d’importància té

que hi hagi un satèl·lit en altres planetes per

què hi pugi haver vida?

La resposta és que és molt important la

presència d’un satèl·lit perquè el seu planeta

pugui ser habitable.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 8

Articles

Altres llunes de la Terra per Joan Fontbuté, alumne de 3er ESO Classe Atlàntida

Durant molt temps han existit teories i pensaments que la Terra podria tenir una Lluna més, a part de la que coneixem tots. Tot i que s'han formulat diverses teories i afirmacions, hem de dir que totes són falses. La Lluna és l'únic satèl·lit natural conegut que tingui la Terra. Tota aquesta recerca de la "segona Lluna" es va desenvolupar durant els segles XIX i XX. Encara que la Lluna sigui l'únic satèl·lit natural conegut de la Terra, hi ha una sèrie d'astres pròxims a la Terra que tenen òrbites que es troben en ressonància amb la Terra. A vegades aquests objectes espacials poden ser confosos amb els satèl·lits naturals i a vegades es podrien referir a "segones llunes". Uns exemples d'aquests objectes serien el Cruithne (3753) o Troyans com el 2010 TK7, que segueixen el mateix camí orbital de la Terra, i es podrien trobar en certs moments del moviment de translació. També pot ser que petits cossos que orbiten al voltant del Sol també puguin caure temporalment en l'òrbita de la Terra, convertir-se així en satèl·lits de caràcter temporal. En cap d'aquests casos s'ha pogut determinar amb claredat que hi hagi un segon satèl·lit natural permanent orbitant al voltant de la Terra, després de la Lluna. La lluna de Petit: La primera afirmació contundent que va haver-hi sobre que la Terra tenia una "segona lluna" va ser formulada per l'astrònom francès Frédéric Petit, el qual al 1846 va anunciar que havia descobert una segona lluna en una òrbita el·líptica al voltant de la Terra. Aquesta teoria va ser desestimada.

Llunes de Waltemath: Al 1898 a Hamburg el Doctor Georg Waltemath va anunciar que havia descobert un sistema de petites llunes que orbitaven la Terra. Una de les llunes perduda era a 1030000 Km de la Terra, amb un diàmetre de 700 Km i una òrbita de 119 dies. Deia que no reflectia la llum del Sol suficientment per poder ser observada sense telescopi. Finalment, després del fracàs d'una observació de les llunes de Waltemath feta per un grup d’astrònoms de la Societat Astronòmica Internacional, aquests objectes van quedar desacreditats. En conclusió, a la Terra no hi ha cap altre satèl·lit natural permanent a part de la Lluna que ja coneixem, però en determinats moments es poden divisar astres semblants que coincideixen amb l’òrbita de la Terra, que són petits satèl·lits de caràcter temporal i que no estan sempre visibles des de la Terra, per tant, podem considerar que mai a la historia de la Terra no hi ha hagut un segon satèl·lit natural permanent en òrbita al nostre planeta.

Constel·lació del mes

Cetus

Gina Marsal 3er ESO Canigó

Cetus, també anomenada constel·lació de la Balena, és una constel·lació de l'hemisferi sud de

l’esfera celest, o sigui, que es troba per sota, però molt a prop, de l’eclíptica ( el pla que

segueix el Sol al llarg de l’any al voltant de la Terra) per això algun planeta pot estar en aquesta

constel·lació. Està en una regió coneguda com l’aigua i a prop de varies constel·lacions

aquàtiques com d'Aquarius, Piscis i Eridanus.

És al novembre quan aquesta constel·lació es pot veure millor.

Mitologia

Els habitants de la Grècia antiga es van inventar una llegenda mitològica sobre Cetus, que

tractava sobre una dona que es deia Cassiopea, que tenia un marit anomenat Cefeu i una filla

que es deia Andròmeda. Cassiopea presumia que la seva bellesa i la de la seva filla eren molt

superiors a la de les nereides, les ninfes del mar, cosa que no va agradar a Posidó (el deu del

mar) i va enviar un monstre marí (anomenat Cetus, en grec antic) per atacar les costes

d’Etiòpia. Cetus va començar a provocar el pànic entre els habitants de la costa. Per arreglar

aquell desastre, Cefeu va anar a visitar l'oracle, que li va dir que sacrifiqués Andròmeda al

monstre marí i així fos la seva víctima. Cefeu així ho va fer, però abans que el monstre

l'atrapés, Perseu va salvar Andròmeda tot matant el monstre marí .

Fotografia de la constel·lació de la Balena Símbol de la constel·lació de la

Balena (Cetus)

Objectes notables

L’estel Mira és el primer estel variable que es va descobrir al 1667, que en 331,65 dies passa

de la magnitud 2,0 ( una de les més brillants i visible a simple vista ) a 10,1 ( a simple vista

arribem a veure fins a la magnitud 6 ).

La galàxia espiral M77 situada a uns 47 milions d’anys llum.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 10

Activitats a l’escola

Setmana Mundial de l’Espai Exposició de llibres d’astronomia de les biblioteques de l’escola.

per José Luis per José Luis Sal Castro, professor de Vida Social – astronomia a 3er ESO

La Biblioteca i el Club d’Astronomia de Garbí hem organitzat una exposició dels nostres llibres relacionats amb l’espai i l’astronomia, és una activitat emmarcada dintre de la Setmana Mundial de l’Espai.

https://www.facebook.com/SetmanaMundialEspai

La seva ubicació és davant dels noticiaris del cantó de la classe Ponent (3r Primària) i la finalitat és que els nostres professors passin amb els seus alumnes i després puguin fer-ne alguna activitat relacionada ( una redacció de les seves impressions, un dibuix relacionat amb la temàtica de l’espai, ....). Si aconseguim resultats interessants els podríem incloure dintre de la pagina web del Club d’Astronomia i també en el pròxim número d’aquesta revista. http://clubastrogarbi.wix.com/inici.

Activitats a l’escola

Setmana Mundial de l’Espai Observació del Sol

Per Laia Places, alumna de 3er ESO ( Canigó )

Una de les moltes activistes que hem fet

en la Setmana Mundial de l'Espai és

observar el Sol amb el telescopi.

Quan passàvem per davant del telescopi els demanàvem que miressin i ens diguessin quines eren les seves impressions.

Aquí es pot veure com un parell

d’alumnes observen pel telescopi.

En aquesta foto del SOHO es pot veure el Sol en un dels dies de la setmana mundial de l'espai,

concretament el 7 d'octubre de 2014 a les 16:30h.

Aquesta foto va ser feta per la camara del SOHO el dia 23 d'octubre de 2014 a les 12:00h.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 12

Activitats a l’escola

Setmana Mundial de l’Espai

Eclipsi total de Lluna per Meritxell Galera alumna de 3er ESO B ( Atlàntida )

Alumnes de la classe Atlàntida observant,

gràcies a Internet, l’eclipsi total de Lluna

del dia 8 d’octubre de 2014.

Imatge de la Luna eclipsada vista a través

d’Internet.

http://www.timeanddate.com/eclipse/luna

r/2014-october-8

Què és? Un eclipsi de Lluna és un fenomen astronòmic que succeeix quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, provocant que la Lluna entri en el con d'ombra de la Terra i en conseqüència es faci fosc. Perquè l'eclipsi passi, els tres cossos celestes: la Terra, el Sol i la Lluna, han d'estar exactament alineats o molt a prop d'estar-ho, de tal manera que la Terra bloquegi els raigs solars que arriben al nostre satèl·lit. És per això que els eclipsis de Lluna només poden passar en la fase de Lluna plena i de nit.

8 d'octubre de 2014

Aquest eclipsi total de Lluna es va produir el 8 d’octubre de 2014. Es va poder veure a Amèrica del Nord, parts d'Austràlia, la Xina i el Japó. Parts d'Àsia del Sud, i Europa de l'Est només van veure un eclipsi parcial. L'eclipsi va començar a les 08:17h i va acabar a les 13:32h ( hores en T.U. temps universal ) del mateix dia. És clar que en aquest horari al nostre país no serà de nit. La Lluna estarà totalment eclipsada durant uns 58 minuts. Però amb les tecnologies actuals ( Internet ) el vam poder veure en directe a diferents aules de la nostra escola.

Més informació:http://www.timeanddate.com/eclipse/lunar/2014-octobe

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 13

Activitats a l’escola

Eclipsi parcial de Sol per Meritxell Galera alumna de 3er ESO B ( Atlàntida )

Esquema de la formació d’un eclipsi solar.

Imatge d’un eclipsi parcial de Sol.

Què és? Un eclipsi solar és el fenomen que es produeix quan la Lluna tapa al Sol, des de la perspectiva de la Terra. .(Sol i Lluna en conjunció). Això només pot passar durant la Lluna nova i, per tant, durant el dia, a diferència dels eclipsis de Lluna. - Hi ha 4 tipus diferents d'eclipsis solars: parcial, semiparcial, total i anular.

23 d'octubre de 2014 L'eclipsi va començar prop de la península

de Kamchatka, a l'est de Sibera a les 19:38.

Mentre que a gran part d'Amèrica del Nord

es podia veure un eclipsi solar parcial.

L'eclipsi màxim va tenir lloc a les 21:45 a

Nunavut Territori de Canadà a prop de Illa

Príncep de Gal · les. En aquest horari al

nostre país era de nit i no el vam poder

veure a peu de carrer, però si a través de

les noves tecnologies com Internet i

aquesta vegada des de casa nostra i no a

l’escola.

Més informació: http://www.timeanddate.com/eclipse/solar/2014-october-23

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 14

Activitats futures

per José Luis Sal Castro, professor de Vida Social – astronomia a 3er ESO

>> 8 de novembre participació a la Fira de 2n de batxillerat amb les activitats següents:

11h Observació de les taques solars.

11:30h Taller de construcció d’un rellotge de Sol.

12h Construcció i enlairament del coet de Tintin.

>> Al novembre inici d’un curs on-line sobre estrelles dobles.

Els participants al curs tindran un certificat si superen una qualificació mínima.

>> Visita organitzada per professors, alumnes i famílies a un observatori astronòmic.

Dates de visites sense determinar.

Observatori Fabra Observatori del Garraf Observatori de l’Agrupació

Astronòmica de Sabadell

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 15

Recomanacions

Des de l'assignatura de Vida Social d'Astronomia us recomanem una sèrie de llibres,

aplicacions i vídeos per aprofundir el vostres coneixements en astronomia.

Per Andrea Pascual i Júlia Ortega Classe Atlàntida

LLIBRE

Títol: Historia de la astronomia amateur en España. Autor: Josep M. Oliver Editorial: Equipo Sirus Pàgines:288 Aquest llibre explica la historia de l'astronomia a Espanya i es centra en un període de temps que va fins als anys seixanta. Parla dels grans treballs d'alguns dels amateurs en el camp d'astronomia i explica algunes anècdotes, els sacrificis i les rivalitats de la història humana. Recomanem aquest llibre per a qualsevol persona que estigui interessada en el tema d'astronomia i història.

APLICACIÓ

GoSkyWatch Planetarium for iPad

L'aplicació "GoSkyWatch" et permet tenir una visió molt més clara del cel, de totes les estrelles, constel·lacions, planetes, galàxies ,.... només amb un click. És molt recomanable ja que permet una visió del cel més avançada que amb un telescopi, entre altres coses.

VÍDEO

Redes 123: Los misterios del universo: astronomia.

Aquest vídeo forma part d'un programa de televisió que es diu Redes. És un vídeo molt interessant perquè parla de l'astronomia com a terme general. El recomanem per a persones que estiguin interessades en el tema i pot ser no sàpiguen massa, ja que veient aquest

vídeo nosaltres hem après aspectes de l’astronomia que no coneixíem.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 16

Coneix la nostra web

L’ imatge astronòmica del dia

per José Luis Sal Castro, professor de Vida Social – astronomia a 3er ESO

Web del Club d’Astronomia de Garbí Link de la imatge astrònomica

http://clubastrogarbi.wix.com/inici del dia. www.apod.cat/

Aquest link del nostre web presenta

cada dia una imatge astronòmica

espectacular amb el seu comentari

respectiu, per part d’un expert, que

fa que la majoria de vegades ens

quedem bocabadats.

Realment no us podeu perdre

consulta-ho perquè cada dia és una

sorpresa molt gratificant. Fora bo

que entre les persones inte-

ressades , les imatges, fossin una

provocació per generar comentaris

que podrien sortir en propers

números de la revista.

Un espectre en el Vel de l’Est .

Imatge astronomia del dia 30

d’octubre de 2014.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 17

NASA – ESA

per José Luis per José Luis Sal Castro, professor de Vida Social – astronomia a 3er ESO

En aquesta secció volem presentar notícies relacionades amb les agències l’europea

( ESA ) i la nord-americana ( NASA ) de temes relacionats amb l’astronàutica.

En aquest primer article hem escollit les facilitats que ens donen aquestes agències

per fer possible, el viatge a l’Espai, ara per ara únicament de manera nominal.

1.- Envia el teu nom a Mart a la nau

Orió.

http://mars.nasa.gov/participate/sen

d-your-name/orion-first-flight/

2.- Envia el teu nom a la Lluna

http://86400.es/2008/05/05/envia-

tu-nombre-a-la-luna-por-un-

programador-junior-de-la-nasa/

3.- "La NASA convida a tothom que

enviï el seu nom gravat en un

microxip per viatjar a bord d’una nau

espaial cap l’asteroide Bennu al

2016. El microxip, anomenat

"Missatges a Bennu!" viatjarà a

l’asteroide a bord de la nau espaial

OSIRIS-REx de la NASA.

http://www.planetary.org/get-

involved/messages/bennu/

4.- Posar el nom a un estel és el regal

més bonic i espacial per qualsevol

ocasió. És un regal per a tota la vida.-

http://www.estrellas.com/

Aquesta proposta no és ni de la

NASA ni de l’ESA.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 18

Astrofotografia

per José Luis Sal Castro, professor de Vida Social – astronomia a 3er ESO

En aquesta secció volem que els amics del Club d’Astronomia de Garbí amb afició a la

fotografia puguin veure publicades les seves fotos , com també desitgem que

serveixi perquè d’altres us aficioneu i comenceu a fer fotos de temàtica

astronòmica, meteorològica o científica.

En aquest mateix número de la revista trobareu un article relacionat amb un dels

links de la web del Club que té com títol la imatge astronòmica del dia, són fotos

fetes per professionals i en molts casos fetes amb telescopis que són a l’espai, és per

això que les imatges són espectaculars. Ja ens agradaria a nosaltres poder fer-les.

Qui sap, si d’aquí d’un temps, alguna foto d’un amic del Club es podrà publicar en

aquesta web. Per començar aquí teniu una primera mostra que posa ja el nivell a una

certa alçada.

Foto 1 Foto 2

Foto 3 Imatge del Stellarium

Trànsit del satèl·lit Cal·listo per davant de Júpiter per Daniel Allepuz 2n. de

Batxillerat , amb telescopi de 200mm de diàmetre. Si mireu bé, hi podreu veure con

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 19

el puntet negre que hi ha sobre Júpiter es va desplaçant en les fotos 1, 2 i 3. La

imatge

4 és una captura de pantalla del programa gratuït Stellarium del dia 22 de febrer de

2014 a les 19h de T.U. ( 20h hora oficial ), la mateixa data de les fotos.

Arc de Sant Martí per Clàudia Martínez 3er ESO ( Atlàntida )

Es veuen clarament els diferents colors de la descomposició de la llum en passar per

l’aigua del aspersors del camp de futbol. Ja veieu que en qualsevol indret podem fer

fotos interesantíssimes.

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 20

Efemèrides del mes

per José Luis per José Luis Sal Castro, professor de Vida Social – astronomia a 3er ESO

Sol Dia Ortus

(sortides )

Ocàs

( postes )

5 6h 33m 16h 53m

15 6h 45m 16h 44m

25 6h 56m 16h 37m

Lluna Dia Hora

Lluna Plena 6 22h23m

Lluna Decreixent 14 15h15m

Lluna Nova 22 12h32m

Lluna Creixent 29 19h06m

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 21

Mercuri

Visible molt baix a la matinada durant els

primers dies del mes.

Venus

No visible per la seva proximitat al Sol.

Mart

Visible durant les primeres hores de la nit

en la constel·lació de Sagittarius.

Júpiter

Visible durant la segona meitat de la

nit en la constel·lació de Leo.

Saturn

No visible a causa de a la seva proximitat

al Sol.

Urà

Observable durant tota la nit en la

constel·lació de Piscis.

Neptú

Observable durant la primera meitat de la

nit en la constel·lació d’Aquàrius.

Satèl·lits de Júpiter

Caelum nuncius / n 1 / novembre 2014 Pàgina 22

Contraportada

Astronomy Picture of the Day

2014 November 2

Titan Beyond the Rings

Image Credit: Cassini Imaging Team, ISS, JPL, ESA, NASA

Explanation: When orbiting Saturn, be sure to watch for breathtaking

superpositions of moons and rings. One such picturesque vista was visible

recently to the robot Cassini spacecraft now orbiting Saturn. In 2006 April,

Cassini captured Saturn's A and F rings stretching in front of cloud-shrouded

Titan. Near the rings and appearing just above Titan was Epimetheus, a moon

which orbits just outside the F ring. The dark space in the A ring is called the

Encke Gap, although several thin knotted ringlets and even the small moon Pan

orbit there.