Embed Size (px)
Citation preview
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Per començar: Línia del temps
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa de la unitat
EL MÓN DE LA GUERRA FREDA
EL BLOC OCCIDENTAL: DEL BENESTAR A LA CRISI
ELS ESTATS UNITS
L’EUROPA OCCIDENTAL
EL JAPÓ
L’URSS I LES DEMOCRÀCIES POPULARS
LA XINA
ALTRES REGIONS
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Enllaços d’interès
El Concili Vaticà II Vídeo sobre Kennedy Discurs de M. L. King
La construcció de la Unió Europea
La construcció de la Unió Europea
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB PASSA AL WEB
PASSA AL WEB PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El bloc occidental: del benestar a la crisi
El procés de creixement
L’evolució del PIB El preu del petroli L’evolució de l’atur
El maig del 68 Els hippies El Concili Vaticà II Història de la música pop
La cançó de Dylan
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Esquema: el procés
de creixement econòmic
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’evolució del PIB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’evolució del preu del petroli
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’evolució de l’atur
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El maig del 68
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Els hippies
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Història de la música pop
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: La cançó de Dylan
Els temps estan canviant
[…] Veniu, ministres, diputats, escolteu-me de grat, deixeu lliures les portes, no detureu pas ningú. Atenció! els endarrerits són els que ho perdran tot, deixeu el vostre vell camí, ja no serveix; no sentiu aquest vent que us trenca els vidres i fa trontollar les parets? És que els temps estan canviant.
Veniu pares i assenyats de tot arreu del món, no critiqueu abans mireu si porteu una bena als ulls. Els vostres fills i les vostres filles ja parlen diferent, no poseu més obstacles als nostres camins nous pel sol fet que vosaltres no podeu seguir el nostre pas. Perquè els temps estan canviant. El camí està ja marcat i els daus ja són tirats, mireu que el que avui és lent serà ràpid demà. L'ordre s'ha capgirat per la mateixa eterna llei per la qual el present d'avui serà el passat demà i el que avui és el primer serà l'últim d'arribar. Perquè els temps estan canviant.
Cançó de Bob DYLAN, 1964
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Els Estats Units
Presidents Vídeo sobre Kennedy
Discurs de M. L. King
El somni de Martin Luther
King
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Presidents
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: I have a dream, de Martin Luther King
El somni de Martin Luther King
Ahir vaig somiar un dia en què, als rojos turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics esclavistes puguin seure junts a la taula de la fraternitat.
Somio que un dia, fins i tot l’estat de Mississipí, un estat abrusat per la calor de l’opressió, es transformaria en un oasi de llibertat i justícia. Somio que allà, a l’Alabama de racistes cruels, d’un governador que destil·la només paraules d’interposició i anul·lació, un dia, justament allà, a Alabama, nens i nenes negres podran unir les seves mans amb nens i nenes blancs com germans i germanes.
Martin LUTHER KING, discurs a Washington, 1963
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’Europa occidental
La signatura del tractat de Roma
La construcció de la Unió Europea
La construcció de la Unió Europea
L’estat del benestar Els països membres de la CEE 1957-1986
Els objectius de la CEE
Les institucions de la CEE
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La signatura del tractat de Roma
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El funcionament
de l’estat del benestar
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Els països membres de la CEE (1957-1986)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: Els objectius de la CEE
Els objectius de la CEE
La Comunitat tindrà com a missió promoure, mitjançant l’establiment d’un mercat comú, el desenvolupament de les activitats econòmiques en el conjunt de la comunitat, una expansió contínua i equilibrada, una estabilitat creixent, una elevació accelerada del nivell de vida i les relacions més estretes entre els estats que hi participen.
Article 2 del tractat de Roma
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les principals institucions de la CEE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El Japó
Evolució de l’ingrés per càpita
Mapa econòmic del Japó Exportacions i importacions japoneses
La participació japonesa en la producció mundial
Tres visions del Japó
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Evolució de l’ingrés per càpita al Japó entre el 1960 i el 1980
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa econòmic del Japó
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les importacions i les exportacions japoneses en el món (1951-1975)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La participació japonesa en la producció mundial
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: Tres visions del Japó
Tres visions del Japó
L’empresa domina els accionistes, els proveïdors, les associacions de consumidors: disposa del suport absolut de l’estat. El resultat principal d’aquest sistema és una mà d’obra mal·leable i addicta que treballa de mitjana un terç més que nosaltres.
Jacques CALVET
Els japonesos desenvolupem la nostra estratègia d’empresa sobre un període de deu anys. Quan pregunto a un americà quant temps abasten les seves previsions em respon [...]: «Oh! Algunes vegades no més de deu minuts» [...] La diferència d’ingressos entre els caps d’empresa americans i japonesos és enorme, gairebé increïble.
Aiko MORITA
En el segle XII els problemes interns van afavorir el naixement d’una casta guerrera [...] els nouvinguts, guerrers adeptes al bushido, viuen amb frugalitat i practiquen l’esperit cooperatiu. [...] El cap no ha de gaudir més de la vida que els subordinats. Aquest esperit perdura al Japó contemporani; es fan inversions de prestigi, mentre que la vida diària transcorre amb sobrietat.
Jean-Louis JACQUES
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’URSS i les democràcies populars
Gulag Superfície de terres redistribuïdes
La primavera de Praga
El pes de la
nomenklatura
Principals indicadors econòmics de l’URSS
Nombre d’ordinadors als anys vuitanta
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Gulag
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Superfície de terres redistribuïdes a les democràcies populars
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La primavera de Praga
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: El pes de la nomenklatura
El pes de la nomenklatura
Segons que explicava [Michael Volensky], el terme nomenklatura deriva del llatí nomenclatura, que significa ‘llista de noms’. A l’URSS, originalment era una llista de treballs o càrrecs amb altes responsabilitats, els ocupants dels quals havien de ser aprovats pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. [...]
Nomenklaturistes van acabar sent a l’URSS no tan sols els màxims amos del poder, sinó tota la xarxa que va dirigir el partit únic, els serveis i les empreses estatals, l’exèrcit, els sindicats, etc.
[...] Als nomenklaturistes els unia l’ambició pel poder i els privilegis; el seu ascens els va dur a avaluar que la seva tasca vital era mantenir el sistema, no acceptar canvis i liquidar qualsevol forma d’oposició. [...]
Diari El Gong, 27 de novembre de 2006
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Evolució dels principals indicadors de l’economia soviètica
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Comparació del nombre d’ordinadors als anys vuitanta
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La Xina
Línia del temps de la Xina comunista
Cartell de l’època de la Revolució Cultural
Cronologia de la Revolució Cultural
Les purgues durant
la Revolució Cultural (I)
Les purgues durant
la Revolució Cultural (II)
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Línia del temps de la Xina comunista
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Cartell de l’època de la Revolució Cultural
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Cronologia de la Revolució Cultural
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: Les purgues de la Revolució Cultural (I)
Les purgues de la Revolució Cultural (I)
La Gran Revolució Cultural proletària té com a objectiu liquidar la ideologia burgesa, establir la ideologia proletària, transformar l’home des del més profund, convertir-lo ideològicament a la revolució [...].
Hem de tallar els cims acadèmics reaccionaris de la burgesia i tots els «monàrquics» burgesos. [...] Hem d’extirpar vigorosament el pensament, la cultura, els costums i els hàbits antics de totes les classes explotadores.
Hem de reformar totes les parts de la superestructura que no corresponen a la base econòmica del socialisme. Hem de purgar la Terra de totes les males bèsties i escombrar tots els obstacles!
Comitè Central del Partit Comunista Xinès
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: Les purgues de la Revolució Cultural (Il)
Les purgues de la Revolució Cultural (II)
[...] Obligàvem els professors a dur una gorra i un cartell penjant del coll en què hi havia frases escrites com ara: «Sóc un monstre». Compareixien per torns davant totes les classes, on els insultàvem, i els assetjàvem amb consignes, acusacions i ordres de reformar-se. Els obligàvem a netejar els lavabos, els empastifàvem amb pintura negra i organitzàvem «equips de control de monstres» (kuan niu-kui tu), que s’encarregaven que rebessin el tracte que es mereixien. [...]
Va fer falta gairebé una setmana de lluita sense treva perquè un homes admetés que havia dit «Mao està equivocat» en una conversa amb un col·lega seu.
A. MICHEL, Memòries del Guàrdia Roig, 1976
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Altres regions
Castro i el Che
Missió política de l’islam,
segons Khomeyni
Cartell iranià
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Fidel Castro i el Che Guevara
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text: Missió política de l’islam, segons Khomeyni
Missió política de l’islam, segons Khomeyni
Desautoritzar els pagans és el preludi de la lluita i l’organització dels soldats de déu contra les forces de Satanàs. [...] El nostre lema, ni Est ni Oest, és el lema fonamental de la revolució islàmica entre els pobres i els afamats. Aquest lema defineix la veritable política [...] de tots els països que acceptaran l’islam com l’única escola possible de salvació, amb l’ajuda de Déu. [...]
Les potències, les superpotències i tots els seus lacais s’han de convèncer que, encara que Khomeyni es trobi sol i abandonat, continuarà el recte camí de combatre la blasfèmia, la tirania, el politeisme i la idolatria. [...]
Amb tota fermesa us dic [...] que l’islam eliminarà un darrere l’altre tots els obstacles, tant dins com fora de les seves fronteres, i que conquerirà els principals bastions del món. [...] O guanyarem la nostra llibertat o coneixerem una llibertat encara més gran: el martiri.
3 d’agost de 1987
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Cartell iranià contra el xa
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Síntesi (I)
A partir dels anys cinquanta es va iniciar un llarg període de desenvolupament econòmic en el bloc occidental, que va ser la base d’un intens canvi social.
Aquest període va acabar amb la crisi del petroli del 1973.
En acabar la Segona Guerra Mundial, els Estats Units es van convertir en una gran superpotència. Des de llavors, domina l’economia mundial i influeix
en la societat i el govern de molts països.
Després de la Segona Guerra Mundial, els països de l’Europa occidental van iniciar el procés d’unió econòmica i política, ja que només units serien capaços d’igualar-se a les dues superpotències. Eren països amb sistemes polítics democràtics i estats del benestar, amb l’excepció de les dictadures del sud.
Després de la derrota que va patir en la Segona Guerra Mundial, al Japó es va implantar la democràcia i l’economia de mercat. El país va viure una època de creixement econòmic que el va convertir en la tercera potència econòmica mundial i en model de desenvolupament per a altres països asiàtics.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 13
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIINTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Síntesi (II)
Des de mitjan anys cinquanta les dictadures comunistes van mirar de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans, però l’autoritarisme i la ineficàcia econòmica van frustrar aquest propòsit.
Després de la Segona Guerra Mundial, alguns països van dur a terme revolucions comunistes que no van ser induïdes per l’URSS. El cas més destacat va ser el de la Xina, país que va desenvolupar un model comunista propi que va servir d’inspiració a altres països.
En l’època de la guerra freda, Iberoàmerica, l’Àfrica i l’Àsia van patir els intents d’expansió del comunisme i el suport dels Estats Units a règims,
moltes vegades dictatorials, per evitar-la. Però també hi va haver processos molt específics, com la Revolució Cubana i el triomf del fonamentalisme islàmic.
